DE (X-83)

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

EMPORDA

NÚMERO 83 | DESEMBRE DEL 2018

FORMACIÓ A TOTS ELS NIVELLS EDUCATIUS Conèixer les maniobres de suport vital bàsic significa salvar vides. Des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, i amb el suport d’un equip de professors, la formació en aquesta matèria s’ha estès per tots els centres educatius de la comarca.

El suport vital bàsic, la matèria que salva vides El curs passat, la formació en maniobres de ressuscitació va arribar a més de 5.000 alumnes, 48 professors i 39 centres

MAIRENA RIVAS

MAIRENA RIVAS FIGUERES

Els professors de l’equip de formadors en Suport Vital Bàsic a l’Alt Empordà (Miquel Vilarrasa, Imma Darnés, Xavi Cuadrado i Marta Armengol) ja tenen a punt un nou curs per a docents, que impartiran aquest gener. Ells s’han format com a formadors d’alumnes i alhora com a instructors per formar professorat en matèria de reanimació cardiopulmonar. Resulta que els quatre coordinadors tenen en comú que són professors d’educació física de Secundària, però el grup de treball està obert a docents de Primària i d’ESO, independement de la seva especialitat.

El curs passat, la formació en Suport Vital Bàsic va arribar a més de . alumnes,  professors i  centres de l’Alt Empordà. Miquel Vilarrasa, Imma Darnés, Xavi Cuadrado i Marta Armengol consideren molt important la implicació dels docents en aquest àmbit, perquè com més persones estiguin formades, més vides es podran salvar. «Cal tenir en compte que, a Europa, moren mil persones al dia per aturada cardiopulmonar, i que hi ha deu morts dià-

Els professors de l’equip de formadors en Suport Vital Bàsic a l’Alt Empordà, Miquel Vilarrasa, Imma Darnés, Xavi Cuadrado i Marta Armengol.

ries a Catalunya», exposen els professors, que troben que aquest programa formatiu, que empara el Consell Català de Ressuscitació, «està molt ben pensat».

«Transmetem als alumnes que no han de tenir por d’intervenir, si es troben davant d’una persona que està inconscient», expliquen

els quatre coordinadors altempordanesos, i hi afegeixen: «Amb tot el que aprenen, els alumnes han d’entendre que és bàsic actuar».

La formació de Suport Vital Bàsic a les escoles i els instituts de la comarca es fa des de P- fins a estudis postobligatoris. «A Infantil, els nens saben com ho han de fer

per trucar al  i, cada curs, van aprenent més coses, fins a convertir-se en ciutadans competents capaços d’intervenir amb immediatesa per evitar una mort sobtada», concreten.

Fa quatre anys que, a iniciativa del Consell Català de Ressuscitació i amb el suport dels Serveis

EDITORIAL EDUCATIVA

Pili Arnáiz Pérez ASSESSORA LIC DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

IKEA, UN NOU AGENT EDUCATIU?

N

o hi ha dubte que l’anunci de Nadal d’IKEA ens ha fet reflexionar sobre per què sabem tantes coses de gent aliena a nosaltres i tan poques de les nostres famílies. Per què necessitem viure hiperconnectats? És tan difícil desconnectar-nos?

Segurament perquè soc una persona gelosa de la meva intimitat i no pertanyo a la

generació dels nadius digitals, sovint em pregunto què motiva la gent a penjar a les xarxes moments personals de les seves vides; els sopars amb amics, les fotografies dels fills, els viatges amb la parella o l’assistència a un esdeveniment. Tot allò que pengem restarà a la xarxa de manera indefinida i podrà afectar no només la nostra vida personal i laboral, sinó també les

de les persones que fem visibles.

No fa gaire temps, les relacions interpersonals es fonamentaven en accions com parlar per telèfon, conversar al carrer o escriure una carta. Avui dia les tecnologies digitals han transformat la manera en què interactuem amb els altres i ens han facilitat una comunicació no presencial immediata.

Educatius, es va instaurar a diferents comarques catalanes aquesta iniciativa per a alumnat i professorat. L’Alt Empordà en va ser pionera. Per a les formacions, es disposa d’un material específic: vint ninos de ressuscitació i dos simuladors de desfibril·ladors d’entrenament.

Aquestes noves formes de comunicació digital formen part del món dels nostres fills i alumnes. Des d’aquesta nova perspectiva, el repte de les famílies i dels docents és més gran. Els infants i joves que tinguin un entorn saludable en l’ús de les tecnologies digitals estaran més preparats per esdevenir ciutadans digitalment competents.

Les noves tecnologies han vingut per quedar-se i hem de beneficiar-nos del gran potencial que tenen. Reprenent l’anunci d’IKEA, potser hi ha alguna cosa que no estem fent bé. Família i escola no podem abandonar el joc i desvincular-nos de la nostra responsabilitat de formar infants i joves competents en el nou context digital. I nosaltres, els adults, hauríem d’esdevenir un bon model.

DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018 27

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

L’escola de Ventalló anima els alumnes a anar a explicar contes a la llar d’infants MAIRENA RIVAS VENTALLÓ

Ser competent en la comprensió de textos orals suposa ser capaç d’escoltar i comprendre informacions orals en situacions comunicatives conegudes de diferents àmbits i amb registres de formalitat diverses. És per aquest motiu que l’Escola Oliveres Mil·lenàries de Ventalló fa tres cursos va decidir engegar el projecte Padrins de lectura amb els nens i les nenes de la

Llar d’Infants.

«La lectura ha de ser un hàbit engrescador i s’ha de fer en un ambient agradable en el qual el nen s’hi ha de sentir a gust. Tan important ha de ser l’actitud del receptor que ha de parar atenció al que li explica l’interlocutor i fer que se senti escoltat, com el paper d’aquest últim a l’hora de saber expressar les seves idees de manera coherent, ben estructurades i ser capaç de

captar-li l’atenció», explica la directora de l’escola, Teia Prat.

Cada alumne de segon és el padrí d’un infant de P-. S’ha creat un carnet personalitzat en què consta el nom dels dos nens amb les seves respectives fotos per tal que el fillol es pugui familiaritzar amb la cara del padrí. Al llarg de la setmana, el padrí ha de triar i preparar-se un conte i pensar la manera de copsar l’atenció del més petit.

«Des que vam iniciar el projecte, ens hem adonat que ha augmentat el nombre d’alumnes que en diferents estones d’esbarjo del dia, i per iniciativa pròpia, agafen un conte i l’expliquen als seus companys d’Educació Infantil», somriu Teia Prat.

ESCOLA OLIVERES MIL·LENÀRIES

Un cop al mes La trobada entre padrí i fillol  Ja fa tres cursos que els alumnes de segon de Primària de l’Escola Oliveres Mil·lenàries, el darrer dijous de cada mes, van caminant fins a la Llar d’Infants Pescallunes a explicar un conte als nens i les nenes de P-2.

INSTITUT DE VILAFANT

Els estudiants de l’Institut de Vilafant defensen el valor de la tolerància i la convivència M. R. VILAFANT

D’acord amb una tradició recent, inaugurada fa només dos anys però ben arrelada, l’Institut de Vilafant ha commemorat aquest curs el Dia internacional de la Tolerància. Vilafant s’ha volgut afegir així, «a la defensa i promoció d’un valor tan important i tan escàs en el món actual», ha dit el director de l’institut, Jordi Montero, tenint en compte que «sense tolerància no hi ha convivència, no hi ha solidaritat, no hi ha llibertat i, al capdavall, no hi ha democràcia». Per a l’ocasió, s’han pre-

parat un conjunt d’activitats per fer a les aules amb els alumnes d’ESO i una clausura multitudinària al pati de l’institut.

La fotografia, protagonista Aquest treball ha tingut com a protagonista la imatge, la fotografia. «De fet, avui dia, armats amb els seus mòbils, a casa, al carrer, on sigui, els nois i les noies esdevenen reporters gràfics amb facilitat. I, ningú millor que ells, fills veritables de les noves tecnologies, per trobar exemples arreu», anota Jordi Montero.

El centre ha dedicat una jornada a la tolerància.

L’hora de durada de les activitats dins les classes respectives s’ha repartit entre un power-point sobre la tolerància comentat pels professors, fent referència no només a la definició i la història, sinó també a personatges emblemà-

Les cançons i el llenguatge musical en els moments del dia a La Muntanyeta REDACCIÓ PALAU-SAVERDERA

La Llar d’Infants La Muntanyeta, de Palau-saverdera, treballa amb unitats didàctiques que presenten activitats que, de forma màgica i lúdica, integren també activitats dels quatre projectes cabdals que desenvolupa el centre: psicomotricitat, anglès -, pensament matemàtic - i música.

A FONS

Sílvia Margelí Voelp CESIRE - ÀMBIT DE MATEMÀTIQUES

IMPULSAR L’ENSENYAMENT DE LES MATEMÀTIQUES

tics, solucions possibles, un frase de Walt Whitman, la cançó de John Lennon Imagine i el visionat del dibuix animat bosnià Tolerantia, guanyador de diversos premis, mut però visualment entenedor, que s’ha acompanyat

Una manera d’entendre l’educació

«Malgrat que els quatre projectes potencien habilitats que considerem importants en el nostre projecte pedagògic, volem destacar el llenguatge musical, que pren importància en diferents moments del dia, cantant cançons al moment de recollir, repartint pitets, per fer silenci, compartint jocs de falda, escoltant música i ba-

llant», assenyalen les educadores.

A més, també es proposa una sessió setmanal de sensibilització musical, inclosa en el projecte de música -. «Acompanyar tots aquests moments amb l’ús de cançons que es treballen repetidament afavoreix l’aprenentatge del llenguatge oral i la memorització de vocabulari», afirmen.

 La música, així com la psicomotricitat, l’anglès o les altres activitats que es plantegen a la Llar d’Infants La Muntanyeta, sorgeixen de «la importància d’entendre l’educació, i sobretot l’educació infantil, des d’una perspectiva global, que ens obliga a tenir cura

D

També el Congrés Català d’Educació Matemàtica CEM, celebrat el juliol del , va ser una trobada per compartir. En van sortir unes línies d’impuls per l’ensenyament i l’aprenentatge de les Matemàtiques que pretenen ser el full de ruta dels quatre anys que ens portaran al proper congrés que se celebrarà a Tarragona-Reus, l’estiu del .

Tretze línies d’impuls associades a actuacions específiques, que podeu trobar descrites a la pàgina web cem.feemcat.org.

Inclouen aspectes ben diversos: seguir treballant en i per a les xarxes de professorat, buscar

noves línies de formació permanent i contínua, posar en valor el paper de les matemàtiques als projectes globalitzats i les activitats STEAM, acostar-nos i acostar la recerca a les nostres aules, fer accions per millorar la imatge social de les matemàtiques fent més divulgació i treballant conjuntament amb les famílies...

M’atreviria a dir, però, que la que millor defineix la feina que ens proposem des de les associacions és la que diu «Promoure l’entusiasme per les matemàtiques com un element definitori del docent i com a motor de l’aprenentatge de l’alumne».

iuen que a l’ensenyament ens movem per modes. Potser sí.

Però benvinguda sigui la moda de crear xarxes: de docents, de centres... Podeu estar segurs que els ensenyants de matemàtiques ja fa temps que anem ‘a la moda’. En són exemples associacions com la Federació d’Ensenyants de Matemàtiques de Catalunya o com ADEMGI a terres gironines, i iniciatives ben properes, com els Dissabtes Transfronterers de les Matemàtiques que fan que ‘els de mates’ ens trobem i trobem estones per aprendre plegats.

d’un qüestionari.

Però el punt principal de les activitats ha estat un concurs fotogràfic. La idea era captar imatges que fossin exemples de la tolerància o del seu contrari, simbòliques o realistes. «Naturalment, hem utilitzat les fotografies no seleccionades per fer-ne una exposició a la mateixa classe i les guanyadores, per decorar el centre. Totes elles ens ajudaran a recordar diàriament que la tolerància, encara que sembli evident, és un valor que cal mantenir, preservar i tenir present a les nostres aules. Un valor imprescindible per a formar futurs estudiants, però també futurs ciutadans que han de poblar el nostre planeta i que han de fer de la nostra societat un món millor». Aquesta declaració l’han publicat, unànimement, a l’Institut de Vilafant.

sobre què treballem i, sobretot, del com ho treballem», expliquen les educadores, que diuen que aquesta mirada ajuda a reflexionar sobre els processos que es porten a terme, amb la voluntat de millorar-los o reenfocar-los si s’escau. REDACCIÓ PALAU-SAVERDERA

Sabem que és ben important.

Perquè aprenem millor quan tenim emocions positives. A més, estem convençuts que les matemàtiques per si mateixes poden fer que aquestes emocions emergeixin. Si fem propostes a les que els nois i les noies descobreixin i es plantegin preguntes; si aconseguim que l’alumnat s’esforci assegurant que pugui tenir èxit; si oferim bons problemes i investigacions, fem servir materials, posem reptes que afegeixin valor a pràctiques que en un altre moment eren reproductives... I tot això s’aprèn. Dels companys i amb els companys. En xarxa.

28 DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Albert Masoliver Pagès Professor de Llengua i Literatura Castellana. Després de treballar a la Caixa i com a auxiliar administratiu a l’Ajuntament de Garrigàs, se li va obrir una porta al món de la docència quan el Departament d’Ensenyament el va requerir per fer una substitució en un institut de Blanes.

«Tinc una idea de ser professor, estem per formar persones, no per formar estudiants» Fa tretze anys que és professor d’institut i dotze que és al Narcís Monturiol de Figueres impartint l’assignatura de Castellà Mairena Rivas FIGUERES

Albert Masoliver té  anys i és de Garrigàs. Va començar estudiant Dret, però el primer curs de carrera es va adonar que no li agradava gens. La bona influència del seu professor de l’Institut Ramon Muntaner Joan Manuel Soldevilla el va empènyer, aleshores, a triar una opció segura i en la qual podia confiar, Filologia Hispànica. Segons explica, aquesta elecció va ser un encert, igual com ho va ser convertir-se en docent.

P En quin moment es troba la matèria de Llengua i Literatura Castellana?

R És una de les matèries importants. Vulguis o no vulguis, el castellà és una llengua important i el nivell dels alumnes, molt alt. He de dir que políticament em vinculo més al món catalanista, però sempre he considerat que tinc dues llengües maternes: el català i el castellà, i ho dic sense vergonya ni rubor. Per a mi, és molt fàcil ensenyar tant castellà com català.

P I si en sabéssim més, millor.

R I tant. És evident que com més llengües saps, millor et pots comunicar. La característica que ens defineix com a humans és que

som animals comunicatius.

P Quines recomanacions lectores hi ha sempre a la seva llista?

R Si els alumnes veuen que els imposes una lectura, aquella lectura no els agradarà. Destinem bastant hores a biblioteca, perquè els alumnes puguin llegir allò que els vingui més de gust i puguin treballar aquella lectura com si fos material de classe, i pugui’n treure profit a l’hora de pujar nota. Soc poc de recomanar. Sempre intento portar a classe el llibre que estic llegint perquè vegin que és un hàbit i s’interessin.

P Allò important no és tant què llegeixen, sinó que llegeixin?

R Sobretot. Llegir és la gasolina que ens mou. Que llegeixin en la llengua que vulguin i com més millor.

P Les noves tecnologies hi ajuden?

R Confesso que m’agradaria ser més un professor del segle XXI, perquè encara no acabo de saber integrar a l’aula les noves tecnologies.

P Què sent quan veu un alumne tirar la tovallola quan encara no ha acabat els estudis?

R És un tema difícil. A vegades, reconèixer que no pots fer res per aquests alumnes és dur. Jo tinc una idea de ser professor, i és que per a mi el menys important és la matèria. Aquí estem per formar

MAIRENA RIVAS

Albert Masoliver davant la frase de Narcís Monturiol: «Seré un temerari i el meu projecte, una il·lusió».

persones, no per formar estudiants. Veure com alguns hi estan renunciant perquè no tenen una situació familiar o social que els ajudi em sap greu, perquè sovint són factors que no depenen d’ells, i tu no hi pots fer res.

P Se li ocorre alguna solució?

R Convindria tenir molts més recursos. Estem desbordats. En molts casos, volem ajudar però no arribem a tots. Ja en salvem, d’alumnes, i aquesta és la part po-

sitiva. Alguns d’ells aprofiten l’ajuda, però n’hi ha d’altres que, per més que t’hi posis, no hi pots fer res. Costa assimilar-ho i acceptarho.

P Creu que l’aula oberta és un bon recurs?

R En el context d’un institut, no, perquè s’acaba segregant l’alumnat. Crec en l’escola inclusiva.

Hem d’intentar que tots estiguin en el mateix grup. Aquests nanos senten contínuament que no es

porten bé i que són mals estudiants, i potser necessiten que se’ls digui que són bons en alguna cosa i que també fan coses bé.

P Què és el que més li agrada d’ensenyar?

R Després de la crisi i les retallades de sous que hem patit, compensa veure alumnes, al cap d’un temps, que, primer, es recorden de tu amb un somriure a la cara i, després, veus que són feliços.

Aquesta és una paga extra.

ACOMPANYANT ALS CENTRES: TREBALLEM HÀBITS I VALORS EMPORDÀ

Consum: malbaratament alimentari Marta Delclós/M. Àngels Gifra EAP ALT EMPORDÀ

El consum està molt present en les nostres vides i és necessari. Cal fomentar el consum responsable en els nostres fills, justament ara que s’acosten festes i ens hi poden fer reflexionar. Aquest mes presentem les pestanyes Consum i Malbaratament alimentari del web Educar i créixer en família de l’apartat Família i escola.

Algunes pautes que fomenten el consum responsable són les següents: Hem de tenir uns criteris clars de les necessitats reals de con-

sum. Com a pares, hem de saber dir «no» quan els nostres fills demanen coses que no necessiten.

Cal evitar el consum mecànic. Cal evitar els excessos.

El web també proporciona pautes classificades per edats: De  a  anys: de ben petits els hem d’ajudar a valorar les coses que tenen i que no visquin pendents del que els falta.

De  a  anys : sovint demanen llaminadures, joguines, articles amb personatges de moda o productes que han vist a la TV. Hem de començar a treballar hàbits i consum responsable.

De  a  anys: els nens són grans observadors dels hàbits de consum dels adults, som un mi-

rall per a ells, és molt important un bon model de conducta.

De  a  anys: en aquesta etapa és quan entren més en contacte directament amb el món del consum, cal ser-hi presents amb bones normes.

Llançar i desaprofitar menjar El malbaratament alimentari té lloc quan desaprofitem i llancem aliments que encara tenen valor nutritiu. Aquest malbaratament és un fet tant quan nosaltres a casa desaprofitem i llancem restes de menjar, com també quan caduca o es fa malbé algun producte, ja sigui a la nevera o al rebost. El malbaratament alimentari és propi de societats desenvolupades i oca-

Cal evitar llançar aliments quan encara són aptes per al consum.

siona una gran pèrdua d’aliments. Les estadístiques ens diuen que, a Catalunya, es malbaraten més de . tones d’aliments a l’any, una quantitat amb la qual es podrien alimentar . persones. Això ens hauria de fer pensar i és important que els pares i mares donem exemple i fem ser conscients els fills de la importància que tothom faci un consum responsable i evitem el malbaratament.

La pàgina Malbaratament alimentari també ens dona pautes generals que podem portar a la

pràctica a casa. Preneu nota: feu que els vostres fills us ajudin en la llista de la compra; feu-los reflexionar sobre allò que posen a la llista; cal que ens ajudin a organitzar la nevera i el rebost, i cal ajustar el menjar que es posa al plat o també la mida de l’entrepà.

Com sempre, al web, també hi trobem l’apartat Recursos i eines que ens aporta referències per tal de poder conscienciar tant del consum com del malbaratament alimentari, i ens poden ajudar a fer més responsables els nostres fill i filles.

EMPORDÀ

DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018 29

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE STEPHEN HAWKING FÍSIC TEÒRIC, ASTROFÍSIC, COSMÒLEG I DIVULGADOR CIENTÍFIC BRITÀNIC (OXFORD, 1942 - CAMBRIDGE, 2018)

La intel·ligència és l’habilitat d’adaptar-se als canvis» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA

CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES

GUIATGES HISTORICOLITERARIS

C

om és sabut, Empúries, més enllà de ser un jaciment arqueològic de primer ordre, és també la porta d’entrada de la civilització grecoromana a Catalunya i, per tant, també d’una literatura que xopa pregonament les nostres arrels com a poble mediterrani. No és estrany, doncs, que Empúries, des de principis del segle xx, hagi captivat plomes de la categoria de Jacint Verdaguer o Caterina Albert.

El gavadal de proses i poemes, de novel·les històriques i, fins i tot, de peces teatrals de temàtica emporitana és realment considerable. No hi ha gènere literari que, d’una manera o altra, no se n’hagi fet ressò. Empúries és també el punt de partida i arribada d’un viatge no només històric, sinó també literari, i és del tot justificat parlar de la ciutat grega i romana d’Empúries –i del seu Museu– com del centre d’una geografia lírica que arrenca dels escriptors clàssics Estrabó i Titus Livi, que descrigueren la ciutat grega i romana d’Empúries fa més de vint segles, per arribar a autors i autores contemporanis com Josep Pla, Carles Fages de Climent o Núria Esponellà. Dit això, des del Camp d’Aprenentatge Empúries, conscients del paper tan rellevant que té aquest jaciment arqueològic en els plans d’estudi, tant de primària com de secundària i, sobretot, de batxillerat (per a les assignatures de llatí i grec, principalment), hem endegat un projecte de guiatges històrics i literaris a Empúries que, a la pàtria de la tramuntana, hem convingut de titular, amb permís de Josep Car-

ner: La paraula en el vent.

Aquests itineraris s’articulen d’acord amb dos models diferenciats segons el nivell educatiu dels alumnes que atenem. Per als alumnes d’ESO (molt especialment dels seus tres primers cursos), els textos seleccionats provenen d’obres catalanes, signades per autors de la categoria de Jacint Verdaguer, Caterina Albert, Carles Fages de Climent, Josep Pla i Joan Margarit, entre d’altres. Per a t d’ESO i més específicament per a batxillerat, hem optat per recórrer a autors grecs i llatins, tant aquells que es refereixen específicament a Empúries (Estrabó i Livi) com aquells que descriuen escenes i espais que tenen un correlat directe en aquesta antiga colònia grega.

Aquest és, per exemple, el cas d’Alceu i Eurípides (per a escenes de convit, el primer, i per al famós mosaic del sacrifici d’Ifigènia, el segon), Petroni (per als triclinis de les domus romanes), Sèneca (per a l’espai de les termes) o Ciceró (per al fòrum i, més específicament, per a la cúria). Convençuts, però, que tan clàssic és Sòfocles com Elitis, hem donat també entrada en els nostres guiatges a algun autor grec modern, per ressaltar així la continuïtat d’una llengua (la grega) i d’una tradició que no s’han estroncat des de temps d’Homer.

Amb aquest projecte, doncs, la paraula, ‘la paraula viva’ de Maragall, s’agermana amb la història per reivindicar, un cop més, el paper clau d’Empúries en la configuració de l’ànima de Catalunya.

Va de reptes: Repte cooperatiu: la màquina humana Descripció: Entre tots heu d’aconseguir construir una màquina. Cada jugador és un engranatge individual que forma part i se sincronitza amb el conjunt.

Cada engranatge realitza uns moviments repetitius que es coordinen amb l’engranatge anterior i posterior. L’objectiu és introduir una pilota en el primer engranatge i que aquesta vagi passant de jugador a jugador fins al final, sense que aquests deixin de repetir la sincronia de moviments.

Normes: Cada jugador ha de realitzar un moviment motriu repetitiu que s’ha d’enllaçar amb el moviment del jugador anterior. Un cop el jugador es posa en marxa no pot deixar de funcionar fins que es para tota la màquina. És necessari que hi hagi un punt de contacte entre jugador i jugador en el qual es puguin passar la pilota. Els jugadors poden emetre un so sincronitzat amb el moviment que realitzen. Si la pilota cau abans d’arribar al final, s’ha de tornar a introduir al principi de la màquina. El repte finalitza quan tothom ha recuperat la seva posició inicial.

Material: Una pilota. També es pot fer sense material.

Número de jugadors: Mínim 4 (com més jugadors, més divertit) EMPORDONESES

«Sota les meves rodes» Institut Alexandre Deulofeu El 2015, Empordoneses va dedicar el cicle expositiu a la proposta Bici & Art i els instituts van crear obres d’art amb la bicicleta com a element comú. Alumnes de l’Institut Alexandre Deulofeu van dissenyar el projecte Sota les meves rodes, amb la direcció de la professora Coral Sala.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) TORO, ORIOL

ANDERSEN, H. C. ; TORRENT, DANI

CABEZA, ANNA

LA PERRUQUERIA DEL SENYOR CARABASSÓ

LA PETITA SIRENA

EL MISTERI DELS LLOBARROS

GRANOLLERS: EL CEP I LA NANSA, 2017

FIGUERES: CAL·LÍGRAF, 2018

BARCELONA: BAMBÚ, 2017

Un conte que ensenya a no criticar els amics

 En un racó de l’hort, s’hi amaga el senyor Carabassó. És conegut perquè cada nit talla i pentina els habitants de l’hort. El senyor Carbassó sempre va de vint-i-un botons i porta el tupè més ben engominat de tot l’hort.

Cada nit, treu de sota una fulla unes tisores, una pinta i un assecador, i penja el cartell d’obert a la seva perruqueria, que s’amaga rere una pedra. Però el senyor Carabassó es fa un fart de criticar els seus clients quan no hi són, una mania que li ha de portar molts problemes. Oriol Toro és l’autor d’aquest conte divertit, que ens ensenya a portar-nos bé amb els altres i, sobretot, a no criticar els nostres amics. Un llibre recomanat a partir dels sis anys.

Interpretació d’un conte clàssic

 «La petita sirena» és un dels contes més famosos de l’autor danès Hans Christian Andersen, en aquest cas adaptat i il·lustrat per Dani Torrent. Lluny de fer-ne una visió adulterada i complaent, Torrent ha decidit situar l’acció en un temps més proper, en una ciutat costanera en plena postguerra.

Els dibuixos, expressionistes i de tons càlids, eviten el color blau, precisament en una història on el mar i el cel tenen una gran importància, i crea així un ambient dens, opressiu i trist. A través de les imatges, també s’introdueixen temes de gènere o ecològics, absents en l’original, però que s’hi intueixen. El conte està recomanat a partir de vuit anys.

Una nova aventura de les germanes Crostó

 Les nostres tres detectius preferides, la Carme, la Rosalia i l’Ascensió, reben la visita del director del mercat, en Borja Pijirilis. El pobre està desesperat perquè els números dels torns de les parades surten repetits i es munten unes batalles descomunals. Elles accepten el cas, però sospiten que rere aquest misteri aparentment senzill se n’amaga un altre de més complex i perillós.

Després de l’èxit d’«El misteri de la tifa de gos abandonada», Anna Cabeza ens regala una altra història meravellosa i divertida de les germanes Crostó que, de ben segur, ens deixarà grans estones d’aventures i rialles.