De (v 42)

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 42 | ABRIL DEL 2014

Aprenents d’escriptors El Premi Diàlegs d’Educació dóna ales als alumnes amb traça narrativa El Premi de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació és una proposta dirigida a alumnes de 6è. El projecte inclou, a banda de la convocatòria perquè els nens i nenes facin les seves redaccions, un acte protocol·lari de lliurament de premis que aquest cop ha comptat amb la participació de l’escriptora Maria Mercè Cuartiella.

ESCOLES PARTICIPANTS

Els nens i les nenes que han participat en aquesta tercera edició del Premi Diàlegs d’Educació. ROGER LLEIXÀ FIGUERES | MAIRENA RIVAS

147692

Aquest 24 d’abril, ha culminat la 3a edició del Premi de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació, amb una àmplia participació d’escoles i alumnes de 6è: una cinquantena de nens i nenes de trenta escoles de tota la comarca. Els textos guanyadors i els dos accèssits apareixen publicats en aquesta mateixa edició del SETMANARI EMPORDÀ a la pàgina 18. El Premi Diàlegs d’Educació és un espai motivador per als escolars que tenen traça en l’art de la narrativa.

L’objectiu d’aquest projecte educatiu és fomentar i promoure el gust per l’escriptura creativa, tenint com a referència del marc normatiu de les proves de competències bàsiques de 6è que estableix el Departament d’Ensenyament.

El 5 d’abril passat, els joves alumnes van ser convocats a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Em-

APUNTS Mairena Rivas redaccio@emporda.info

LES APTITUDS NARRATIVES a col·laboració entre el Servei Educatiu de l’Alt Empordà i el SETMANARI EMPORDÀ ha donat com a fruit el suplement Diàlegs d’Educació, i, en conseqüència, un premi adreçat als nens i nenes de sisè de Primària, que fomenta la creativitat, la participació, el gust per la lectura, l’enginy, la imaginació, les habilitats lingüístiques, l’expressió escrita... Són alumnes que a classe han demostrat aptituds narratives i que, gràcies al Pre-

L

mi Diàlegs d’Educació, tenen l’oportunitat de donar ales a la seva afició sobre el paper. Sempre passa que el jurat no ho té gens fàcil per elegir els tres més correctes i originals, perquè, sens dubte, la gran majoria són molt correctes i originals. Tot i així, els barems són, al cap i a la fi, els que determinen les puntuacions, els mateixos barems que es fixen en les proves de competències bàsiques de llengua de 6è. El Premi de Narrativa Periodística no hauria nascut si no existís aquest suplement. Diàlegs d’Educació obre les portes a les escoles, a les llars d’infants, als instituts, al món de l’ensenyament en general per parlar de la feina que es fa en benefici de nens i joves.

쩛 ESC Joan Reglà (Bàscara) 쩛 ESC Caritat Serinyana (Cadaqués) 쩛 ESC Joana d’Empúries (Castelló) 쩛 ESC Ruiz Amado (Castelló) 쩛 ESC Josep Pallach (Figueres) 쩛 ESC Maria Àngels Anglada (Figueres) 쩛 CC Paula Montal (Figueres) 쩛 ESC Sant Pau (Figueres) 쩛 ESC Salvador Dalí (Figueres) 쩛 ESC Parc de les Aigües (Figueres) 쩛 CC La Salle (Figueres) 쩛 ESC Amistat (Figueres) 쩛 CC Cor de Maria (Figueres) 쩛 ESC Teresa de Pallejà (Fortià) 쩛 ESC Joaquim Gifre (Garriguella) 쩛 ESC Els Fluvianets (l'Armentera) 쩛 ESC Empúries (l’Escala) 쩛 ESC Pompeu Fabra (Llançà) 쩛 ESC de Llers (Llers) 쩛 ESC de Pau (Pau) 쩛 ESC Ramon Muntaner (Peralada) 쩛 ESC Narcís Monturiol (Roses) 쩛 ESC Jaume Vicens Vives (Roses) 쩛 ESC Els Grecs (Roses) 쩛 ESC Montserrat Vayreda (Roses) 쩛 CC Empordà - San José (Roses) 쩛 ESC Les Mèlies (Vilafant) 쩛 ESC Santiago Ratés (Vilajuïga) 쩛 ESC Josep de Ribot i Olivas (Vilamalla) 쩛 ESC Joaquim Vallmajó (Navata)

pordà per realitzar les seves redaccions, a partir d’un text estimulador que proposen els professionals d’ensenyament.

El Premi Diàlegs d’Educació és molt més que una oportunitat per als joves d’aconseguir un regal valuós –300 €, per al primer; 200 €, per al segon, i 100 €, per al tercer, quantitat econòmica a bescanviar per material escolar gentilesa de Llibres Text–, també és una aposta important per la qualitat del sistema educatiu.

EDITORIAL

ÀNGEL AGUSTÍ Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

CULTURA DE L’ESFORÇ? qui li agrada que li diguin que és un manta i que no fot ni brot?

Crec que a ningú.

Perquè doncs trobem tan pocs joves que, de manera habitual, s’esforcin a esforçar-se? És una percepció força difosa.

Cada cop més, sento dir que la nova generació no s’esforça per res, que no té cap mena d’il·lusió i que està desmotivada.

Quants bons estudiants, que ja se’n sortien sense fer cap mena d’esforç, he vist fracassar quan se’ls ha comença’t a exigir una mica més?; o a la inversa, quants de no gaire brillants han reeixit gràcies al seu esforç?

Potser és perquè el valor de l’esforç està associat al treball pesat i sovint mal remunerat?

Posem-nos en el lloc d’un adolescent a qui per una banda diuen – esforça’t en els estudis que només els més ben preparats triomfen– i, per l’altra, veu com els seus amics i coneguts només tenen dues opcions, transformarse en “ni-ni”, o bé continuar estudiant per no engreixar les llistes de l’atur i sentir-se un fracassat.

De veritat és real aquesta percepció?

Hem de trencar el cercle viciós i mostrar als nostres estudiants que només amb l’esforç ben mesurat i orientat hem pogut arribar on som, que això no comporta renunciar a res, sinó més bé gaudir de la feina ben feta, que és el primer pas a l’excel·lència que tant desitgem.

Sé que afortunadament tenim molts joves excel·lents que aprecien el valor de l’esforç i que seran els pilars de la nostra societat del futur. Ànims.

A

II

Diàlegs d’Educació

DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2014 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

Fomenten l’aprenentatge de llengües estrangeres, a l’Institut de Vilafant ® El centre ha fet una aposta pel francès i l’anglès per als alumnes des de primer d’ESO VILAFANT | MAIRENA RIVAS

El projecte ha estat molt enriquidor a tots els nivells. EL BRUEL

Les cultures i les nacionalitats, un projecte de l’Escola El Bruel CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.

Les cultures i les nacionalitats han estat el tema central d’un treball d’aquest curs a l’Escola El Bruel d’Empuriabrava. Aquest projecte intercultural ha permès als alumnes aprofundir en les cultures catalana, marroquina, francesa i cubana. L’equip de mestres destaca que el projecte ha estat molt enriquidor a tots els nivells.

“Ens ha permès treballar l’acceptació de la diversitat i el respecte a totes les cultures”, assenyalen.

L’objectiu fonamental és potenciar la participació activa dels alumnes en el funcionament del centre i millorar, així, la seva im-

plicació en aquest. “A l’Escola El Bruel, estimulem els alumnes treballant per projectes, en els quals ells són els protagonistes del procés d’aprenentatge i experimenten el plaer de compartir coneixements”, expliquen els mestres, i hi afegeixen: “Això ens permet reforçar l’autoestima, l’esforç personal, l’empatia, l’actitud de compartir, l’interès i el gust per aprendre.”

La cloenda del projecte s’ha fet amb unes jornades culturals que han tingut lloc els dies 28, 29 i 30 d’abril, i també amb una exposició per a les famílies els dies 5 i 6 de maig.

L’Institut de Vilafant va fer, des de la seva creació, una aposta potent pel foment de les llengües estrangeres. Tots els alumnes cursen anglès com a primera llengua estrangera, però, a 1r d’ESO, també s’ofereix el francès a tots els estudiants. A partir de 2n, el francès és una matèria optativa. Els nois i les noies que estudien francès com a optativa, a partir de 2n, també l’han de cursar a 3r i a 4t.

Pel que fa al temps que l’institut dedica a aquestes matèries, l’anglès s’imparteix tres hores setmanals a cada curs, i el francès oscil·la entre les dues i les tres, segons el curs. El director de l’institut, Jordi Montero, en relació amb els recursos humans: “Si tinguéssim més professorat, podríem fer grups més reduïts i fomentar encara més la part oral, però el que fem, amb el professorat que disposem, és afrontar l’ensenyament de l’alumnat.”

A més de les matèries d’anglès i francès, el curs passat es feia parcialment matemàtiques a 2n d’ESO en anglès, i aquest any es fa una matèria optativa de 3r en anglès i la matèria d’Ètica, a 4t, també en anglès. “Això ens ha permès formar part del PILE (Pla d’impuls de llengües estrangeres) i optar a una auxiliar de conversa (nadiu)”, es felicita Jordi Monte-

Un cop els alumnes aprenen llengües, els és més fàcil aprendre’n més. M. RIVAS

ro, i hi afegeix que les escoles adscrites a l’institut vilafantenc tenen en comú que ensenyen anglès a primària. Per això, a 1r d’ESO, tot l’alumnat està en les mateixes condicions, descobreixen el francès i, a partir de 2n, si els hi agrada i els hi va bé, poden continuar.

El director també diu que l’Institut de Vilafant ha apostat per aquestes dues llengües perquè “l’anglès és la primera llengua estrangera, com va establir el Departament”. “En l’època actual, l’anglès és la llengua franca de co-

municació a escala global. I pel que fa al francès, a l’Empordà, parlar-lo és tenir oportunitats de tot tipus, formatives, laborals…

Entenem que no podem girar l’esquena als veïns del nord.”

El centre té alguns projectes, encara incipients, per al curs vinent, per augmentar les hores de matèries que es puguin impartir en anglès. “També ens agradaria –avança Jordi Montero– en un futur no molt llunyà, participar en algun intercanvi educatiu on l’anglès fos la llengua vehicular.”

Lilaina, una llar d’infants oberta a les famílies FIGUERES | M. R.

“Quan parlem de participació de les famílies a les escoles, sovint ens referim a un constant de peticions de l’equip educatiu cap als pares i mares, però a Lilaina entenem que la participació va més enllà, implica responsabilitat, treball col·lectiu i comunitari, confiança mútua.” Partint d’aquesta premissa, Lilaina proposa un projecte d’escola obert a les famílies, on aquestes participen en la presa de decisions i on es treballa amb consens amb l’equip educatiu. Te-

A FONS

MARTA CARLOS Inspectora de Zona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat

MATEMÀTIQUES A LA FAMÍLIA

S

ovint sentim a dir “jo no sé matemàtiques”, “són difícils” o “a mi no m’agraden”. Podem

nen una concepció de l’infant “com a ésser actiu i competent” i pensen en les famílies de la mateixa manera.

Els pares i les mares participen de moltes maneres: entren a les aules i s’hi estan el temps que volen; col·laboren en les propostes que s’ofereixen als infants; fan trobades familiars periòdiques (famílies, infants i educadores); participen en comissions de treball formades per educadores i famílies; assisteixen a reunions informatives i a entrevistes individu-

als; participen a través de l’agenda diàriament i del diari de grup, i s’impliquen en les festes i en altres activitats. “Creiem que perquè s’acompleixi l’objectiu educatiu, que tant les famílies com l’equip educatiu perseguim, cal que hi hagi una relació de col·laboració, ja que l’infant és sensible al tipus de relació que s’estableix entre els adults que tenen cura d’ell. La llar d’infants és un punt de trobada, de suport i d’intercanvi entre famílies, infants i educadores”, diuen les educadores.

Els infants són actius i molt competents. LILAINA

permetre que sigui socialment acceptable dir: “Jo no sóc bo en matemàtiques”? Aquesta actitud segur que no ajuda a millorar la competència matemàtica dels nois i noies. Cal treballar junts, des de la comunitat, des de les escoles i des de les famílies, per fer possible una actitud positiva vers les matemàtiques.

A escala comarcal, ja s’està treballant cap a la competència matemàtica amb la participació en les proves Cangur i a les matemàtiques transfrontereres, entre altres. A l’escola, s’estan analitzant i aplicant noves metodologies per a la millora de l’èxit escolar de l’a-

lumnat en l’àrea matemàtica, a través del treball intern dels centres i en grups de treball intercentres.

I des de la família? Com es pot ajudar? Per a alguns, el record de les classes de matemàtiques és força negatiu, però cal adonar-se que la millor manera d’assegurar que els nostres fills i filles s’interessin per la matemàtica és fer-la servir a la vida quotidiana, buscant oportunitats perquè ells les necessitin. Diàriament, podem trobar ocasions per resoldre problemes reals, desenvolupar habilitats d’investigació i raonament, operar, calcular, descobrir la geo-

metria, etc. Aprofitar-les permetrà que l’infant descobreixi que la matemàtica és una eina imprescindible en les nostres vides. Pensem situacions afavoridores: Quan anem de viatge o sortim a passejar, els podem animar a fer estimacions del temps que tardarem, calcular l’hora de sortida i la d’arribada. Parlar dels quilòmetres, dels metres. Jugar amb les matrícules dels cotxes, sumar les xifres, a buscar les parells i les senars o a qui veu el número més alt.

A casa podem fer preguntes estimatives sobre quant mesura l’habitació, quant pesen els objectes i comprovar-ho. A la cuina, podem

calcular la mesura i proporció dels ingredients, el temps de cocció...

A la botiga, proposem-los que anotin els preus dels productes que comprem, que calculin el preu abans d’arribar a la caixa.

Busquem formes tridimensionals en els articles dels supermercats i parlem d’arestes, angles, cares...

Res millor per a la competència matemàtica que un ambient no amenaçador on se’ls animi a fer preguntes, conjectures i prendre riscos. Els nois i les noies necessiten oportunitats per conversar sobre la matemàtica i l’entorn familiar és un lloc perfecte. Cal que ho fem possible.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2014

III

DIALOGUEM AMB...

Libertad Gabarri Bella «Bibi» MEDIADORA

«Els nens gitanos que progressen a l’escola tenen el suport dels seus pares» ENTREVISTA A Libertad Gabarri Bella tothom la coneix per Bibi. És gitana, té 33 anys i la seva gran il·lusió és veure nens i nenes gitanos progressar en els estudis. Bibi és mediadora i també promotora d’ensenyament i la seva funció és informar i assessorar les famílies gitanes sobre la importància d’una bona formació.

Bibi lluita, alhora, per evitar l’absentisme escolar.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P En què consisteix exactament la seva feina?

Treballo mitja jornada com a mediadora per a l’Ajuntament de Figueres, amb un horari de 20 hores, i com a procuradora d’Ensenyament, 17 hores. Faig un treball d’acompanyament de les famílies del barri de Sant Joan. Sóc un pont entre els centres educatius, les famílies i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

R

P En quins centres educatius se centra el seu treball?

R En aquells on la comunitat gitana és més nombrosa, les escoles Pous i Pagès i Amistat, i als instituts Olivar Gran, Cendrassos i Narcís Monturiol.

Editen:

P Com descriu el seu dia a dia laboral?

R El que faig és intentar convèncer els pares de nens i nenes en edat escolar de la importància dels estudis i de l’assistència a classe. Els dic que la base principal per al futur d’aquests nens són els estudis, perquè sense estudis serà molt difícil tirar endavant quan siguin grans. Ara amb la crisi, ni tan sols tenen sortida activitats com el mercat o la ferralla.

Abans sí, però ara cada cop menys famílies poden viure d’això. Tot i així no és fàcil convèncer els pares, em costa molt.

P Per què costa tant que ho entenguin?

R Perquè es casen massa aviat.

Quan arriben a 2n d’ESO ja es casen, tant nens com nenes. Pensen que no els servirà per a res estudiar i que el que han de fer és casar-se. Però és perquè sempre s’ha fet així. Si a casa els diuen que no han d’anar a l’escola, el que fan és fer cas als pares i no van a l’escola.

Però, per sort, cada cop hi ha més nens amb ganes de continuar estudiant. Tinc un exemple d’un nen i una nena que han deixat d’estudiar a 2n d’ESO per casar-se i que han tingut una criatura. Ja m’han dit que el curs que ve es tornaran a incorporar a l’institut. Això em fa sentir molt contenta, perquè per tradició un cop una parella es casava i tenia un fill deixava els estudis, definitivament.

Sembla que dóna fruits la seva feina d’assessorament a les famíP

Bibi, al centre, en un acte que s’ha celebrat aquest abril a Figueres, mostra la bandera del poble gitano. EMPORDÀ lies de la comunitat gitana.

amb el suport dels seus pares.

La veritat és que em fa sentir feliç veure que avui dia hi ha una vintena de nois i noies gitanos als nostres instituts de Figueres. Et puc dir que fa poc no n’hi havia cap. Tenim un grup important fent 4t d’ESO i també 3r, en els grups A de les Escolàpies, que són els dels alumnes més avançats.

També hi ha cinc nenes fent 2n i 3r d’ESO a l’Institut Olivar Gran, i això és un èxit, perquè la gran majoria abandonen a primer. I vull destacar especialment la nostra Encarnita, que està estudiant segon de Magisteri a Girona. A mi m’agrada parlar d’aquest tema sempre en positiu. A algú li pot xocar que hi hagi nenes gitanes als grups A, que tenen bons resultats als estudis, i jo quan passa això només puc dir: uaooouuh!

Una de les seves funcions és també vetllar per minimitzar l’absentisme escolar fent un seguiment d’aquelles famílies menys interessades a dur els seus fills a l’escola.

R

P A què creu que es deu que aquests sí que vulguin tirar endavant?

Els nens i les nenes gitanos que progressen és perquè compten R

P

R Cert, aquest és un altre dels meus cavalls de batalla. Fa quatre anys que treballo en això i veus que hi ha de tot, des de famílies que no tenen res per menjar i que no porten els nens a l’escola, fins a altres que no s’aixequen del llit i, per tant, els nens es queden a casa en lloc d’anar a classe. També va afectar molt sobre aquest tema el que va passar l’1 de novembre al cementiri de Figueres.

Personalment, quan veig que hi ha famílies que no tenen ni un got de llet ni un entrepà per als seus fills, em preocupo per portar-los menjar de casa meva. Sempre intento ajudar. Els nens són molt carinyosos i molt agraïts.

P Parli de la seva experiència personal. D’on li ve la preocupació pels nens del barri de Sant Joan?

R És una motivació que tinc des de sempre de voler ajudar el meu poble. Jo vaig estudiar la Primària i des de llavors no he parat de treballar i de formar-me. Em vaig formar a la Fundació Privada Pere Closa.

P Què s’estudia en aquesta fundació?

R L’objectiu principal és la formació i la promoció del poble gitano a Catalunya, per tal que un màxim possible de gitanos tinguin l’oportunitat d’accedir a les mateixes condicions formatives que la resta de població.

P La feina de mediació i de promoció és molt més àmplia. Hi ha molt més que el seguiment de les famílies per convèncer-les de la importància d’anar a l’escola?

R Faig acompanyament a les mares a l’hora de demanar beques o informació per a l’escola o per al metge. I també estic en el Pla Comunitari impartint uns tallers per ajudar els nens a fer deures, que es diuen Aprendre jugant.

PRÀCTICA REFERENT

Parlant amb un pi ® Els alumnes de cicle inicial de l’Escola L’Esculapi, de l’Escala, fan preguntes a un arbre d’Empúries amb la il·lusió que els respongui L’ESCALA | ESCOLA L’ESCULAPI

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Des de fa uns cursos, a Empúries es pot mantenir una petita conversa amb un pi blanc. El pi, que enguany celebra el primer centenari, està molt ben situat entre les ruïnes grecoromanes, l’Hostal, la platja del Portitxol, enmig d’un aparcament de cotxes, a tocar del passeig, amb bones vistes sobre la badia i el poble de l’Escala.

Els alumnes de cicle inicial, havent vist tot això, pensen quina mena de preguntes podrien fer-li amb l’esperança que, gràcies a les noves tecnologies, el pi els pugui respondre. Els alumnes de cicle

S’enregistren la pregunta de cada alumne i les respostes del pi perquè potser valdrà la pena escoltar-ho de nou El pi és a Empúries i aquest any celebra el seu centenari. ESCOLA L’ESCULAPI

inicial estan fent un pas important, ja que van entenent que moltes de les coses de la vida s’han de poder explicar de manera lògica, i fer-li una entrevista a un pi presenta molts dubtes i no acaba d’encaixar en aquest procés.

Així i tot es preparen les preguntes i es fa la visita al pi a veure què. No és res de per riure, perquè

el pi intenta respondre cada pregunta i afegeix elements inesperats, de com un element de la natura veu la història i les persones.

S’enregistren la pregunta de cada alumne i les respostes del pi, perquè potser valdrà la pena tornarho a explicar després i comentar entre tots què ha passat, què volia

explicar-nos un arbre que, pel que sembla, tampoc és que tingui gaire feina.

Podeu escoltar l’última entrevista que li han fet en el blog de cicle inicial de l’Escola L’Esculapi, de l’Escala: http://primariaesculapi.blogspot.com.es/2014/04/sor tida-de-lalumnat-de-2n.html

IV

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 6 DE MAIG DEL 2014 | EMPORDÀ

FLORA SECRETA

Francesco Tonucci (2007) FRATO «40 años con ojos de niño» Pàg 94 Ed. Graó

L’ACUDIT

WEB RECOMANADA

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

UNITE FOR QUALITY EDUCATION

INS ALEXANDRE DEULOFEU

WWW.UNITE4EDUCATION.ORG

CICLE FORMATIU INFERMERIA CICLE DE GRAU MITJÀ DE CURES AUXILIARS D’INFERMERIA (LOGSE) s un cicle formatiu de la branca sanitària que l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres imparteix des del curs 2006-07. Aquest cicle s’imparteix en una part de les sessions teoricopràctiques en aules i espais del Centre de Salut Empordà – Hospital de Figueres, a través d’un conveni amb el Departament d’Ensenyament. Com a resultat d’aquest conveni, els estudiants entren en contacte directe amb allò que és la pràctica hospitalària: amb l’instrumental que hauran d’usar, i també amb el personal amb el qual hauran de treballar.

En ser encara un cicle que està regit per la LOGSE, és un cicle que es pot cursar en un any, amb una càrrega horària important, a raó de 30 hores de classes setmanals, en horari de tardes. Fet que possibilita que, a partir de gener, la Formació en centres de treball es pugui fer en horari de matins, de 9 a 13 hores. És un cicle dedicat a l’atenció dels

É

malalts, per la qual cosa es requereix vocació de servei, esperit de sacrifici i capacitat per treballar en equip.

Sortides professionals El cicle de Cures auxiliars d’infermeria possibilita treballar en qualitat de tècnic auxiliar d’infermeria, de tècnic auxiliar d’atenció primària, de tècnic d’atenció domiciliària i de tècnic auxiliar d’unitats especials i salut mental. Amb el títol es pot treballar en hospitals, consultes mèdiques, clíniques dentals, centres geriàtrics, centres de salut mental, centres de balneoteràpia, centres o hospitals de dia, unitats d’atenció sociosanitària, etc.

Durada dels estudis Es poden fer en un sol curs, tot i que també hi ha alumnes que deixen una part de les hores de Formació en centre de treball per al curs següent, i acaben per fer-lo en un any i mig o dos.

Continguts principals Crèdits que s’imparteixen i hores

Una de les classes teòriques en una aula de l’institut. M. RIVAS

totals: Operacions administratives i documentació sanitària (60); L’ésser humà davant la malaltia (60); Benestar del pacient: necessitats d’higiene, repòs i moviment (60); Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà (240); Primers auxilis (30); Higiene del medi hospitalari i neteja del material (90); Suport psicològic al pacient (60); Educació per a la salut (30); Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica (90); Relacions en l’equip de treball (60); Formació i orientació laboral

(60), i Formació en centres de treball (410).

Com s’hi accedeix Per accedir a aquest i als cicles formatius de grau mitjà cal: tenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria o equivalent, o superior. Haver superat la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà, en l’any de la realització de la prova s’ha de tenir, com a mínim, 17 anys. Haver superat la prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.

 INFORMACIÓ Ins Alexandre Deulofeu 972505674 @ iesdeulofeu@xtec.cat I Sessió formativa a l’Institut Alexandre Deulofeu el 12 de maig a les 18:00h.

La campanya Unitat per l'educació pública, afavorida per la Internacional de l’Educació, reuneix sindicats, representants d’estudiants, famílies i autoritats educatives, organitzacions intergovernamentals i no governamentals, comunitats i governs compromesos amb l’objectiu que l’educació de qualitat sigui una realitat per a tots i per a totes. Entre altres coses, l’organització i la campanya vetllen pel seguiment dels Objectius per al Desenvolupament del Mil·lenni i pels acords del Fòrum Mundial de Dakar.

La frase: “Els desitjos dels nens donen ordres al futur. El futur és un criat lent però fidel.” Erri De Luca (escriptor i traductor italià)

RECURSOS PEDAGÒGICS

LLIBRE

DOSSIER

LLIBRE

DEL POZO ÀLVAREZ, JOAN MANUEL EDUCACIONARI

PUJOL, DAVID [COORDINADOR] ALBERES

JOVER, GUADALUPE; BONMARTÍ, RICART; [TRADUCCIÓ]

EDICIONS 62

UN MÓN PER LLEGIR. EDUCACIÓ, ADOLESCENTS I LITERATURA ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

® Dossier de 44 planes que ens apropa a la vida escolar dels ® El llibre ens proposa pensar nostres pobles a partir del l’educació com un compromís i testimoni directe de mestres i alumnes: Aprendre de lletra sentir-la com un gust. Té el (David Pujol); La lluita per una propòsit d’estimular els docents, nova escola (Enric Pujol); L’institut les famílies i els més diversos Ramon Muntaner (Joan Ferrerós); agents socials per assumir entre El Col·legi Empordanès (Jordi Roig); tots el compromís d’afrontar La nissaga dels Batlle (Rosa M. Moret); Tapis, Albanyà, l’educació amb més clarividència i Baussitges (Roser Bech); El camp dels Experiments amb més confiança. Però no es tracta d’un assaig a (Francesc Montero); 400 anys d’escola a Roses (David l’ús, ple de notes i de referències bibliogràfiques, Pujol); L’escola centenària d’Agullana (Enric Tubert); sinó d’una mena de diccionari que repassa seixanta Josep Peñuelas i la Jonquera (Lluís Serrano); conceptes clau, que es poden llegir L’ensenyament a l’Escala (Lurdes Boix); El mestre Lluís independentment o d’acord amb els quatre itineraris Tasis, a Cadaqués (Arnald Plujà); El Pòsit Infantil del Port que proposa l’autor.

(Josep Marés), i Quanta misèria! (Salomó Marquès).

® El propòsit del llibre és propiciar un debat sobre el sentit de l’educació literària en el marc de l’educació secundària obligatòria. Convida a una revisió crítica i constructiva dels criteris que dicten la selecció del que es llegeix a l’escola i de la manera com es llegeix. En el darrer capítol, proposa tres línies d’acció: ensenyar a llegir, estimular l’escriptura d’intenció literària i convidar a la lectura lliure i autònoma. Entre els vells programes d’història de la literatura nacional i les aventures individuals d’animació a la lectura hi ha un territori comú per explorar. Aquest llibre voldria oferir eines per a això.