I jo, com puc anar al Cel? Molta gent prefereix no pensar en l’eternitat. Fins i tot aquelles persones que refexionen sobre la mort, procuren no capfcar-se en què hi pot haver després. L’actriu americana Drew Barrymore (nascuda el 1975), coneguda principalment pel paper que va fer a la pel·lícula ET, l’extraterrestre quan era petita, va afrmar una vegada, amb 28 anys:“Si em moro abans que el meu gat, m’agradaria que li donessin les meves cendres per menjar. Així almenys viuria en ell”. No és esfereïdora aquesta mostra d'ignorància i manca de visió? En temps de Jesús, molta gent acudia a ell en busca de respostes. Però, gairebé sempre, els seus problemes estaven relacionats amb assumptes terrenals. • 10 leprosos volien ser guarits (Lc. 17:13) • Els cecs volien veure-hi (Mt. 9 :27) • Un home demanava l’ajuda de Jesús en una discussió sobre una herència (Lc. 12:13-14) • Els fariseus van apropar-s’hi amb la pregunta maliciosa de si havien de pagar tributs al Cèsar o no (Mt 22:17) Poca gent, però, era la que anava a Jesús per tal d’escoltar què tenia a dir sobre com anar al Cel. Un dia, un jove ric i important va preguntar-li: “Mestre bo, què haig de fer per obtenir la vida eterna?” (Lc. 18:18). La resposta era clara: havia de vendre tot el que posseïa i seguir Jesús. Però el jove, com que era molt ric, no va seguir el seu consell i, d’aquesta manera, va renunciar a anar al Cel. Contràriament, hi havia gent que no buscava el Cel, però que quan en sentia a parlar durant el seu encontre amb Jesús, aproftava immediatament l’oportunitat. Zaqueu anhelava veure Jesús. No obstant això, va aconseguir més del que esperava. Quan Jesús va anar a casa seva ─mentre prenien un cafè, per dir-ho d’alguna manera─, Zaqueu va trobar el Cel. Jesús ho va confrmar: “Avui ha vingut la salvació a aquesta casa” (Lc. 19:9). I com trobo el Cel? Gràcies al que acabem de comentar, podem veure que: • El Regne Celestial el trobem un dia concret. És bo saber-ho, perquè això vol dir que vostè, estimat lector, també pot rebre la vida eterna avui mateix. • Al Regne Celestial, no s’hi arriba mitjançant bones obres. • No són necessaris molta preparació ni coneixements per entrar al Regne Celestial. Totes les nostres idees sobre com anar al Cel són errònies si no estan basades en el que Déu ha dit. Una vegada, un cantant va cantar una cançó sobre un pallasso que es retirava del circ després de molts anys de treballar-hi. La cançó deia “segur que ell va al Cel, va fer feliç a tanta gent”. Una dona rica va fer construir una casa per a pobres on vint dones podien viure gratuïtament. Només hi havia una condició: havien de prometre que pregarien per la salvació de l’ànima de la dona una hora al dia. Però, què és el que realment em pot dur al Cel? Jesús va explicar-ho amb una paràbola. A l’evangeli de Lluc, capítol 14, verset 16, Jesús parla d’un home (a la paràbola, aquest home representa Déu) que estava preparant una gran festa. Va enviar algunes invitacions personals, però totes les respostes van ser molt decebedores: “Tots a l’una començaren a excusar-se. El primer va dir: ‘He comprat un camp...’, el segon: ‘He comprat cinc parelles de bous...’ i fnalment, l’altre també es va disculpar dient: ‘M’acabo de casar i m’és impossible venir’”. Jesús va acabar la paràbola amb les paraules de l’amftrió: “Us dic que ningú dels qui vaig convidar no tastarà el meu sopar” (Lc. 14:24). Aquesta paràbola ens mostra que el Cel tant es pot guanyar com perdre. La clau està a acceptar o rebutjar la invitació. És senzill, oi? Si quan arribi el moment la gent és exclosa del Cel, no serà perquè no coneguessin el camí per arribar-hi, sinó perquè no van acceptar la invitació. Les tres persones de la paràbola no són un exemple a seguir, perquè cap d’elles no la va acceptar. Llavors, es va suspendre la festa? De cap manera! Ja que els convidats havien rebutjat la invitació, l’amftrió va decidir enviar invitacions per tot arreu. Aquest cop no eren targetes amb les vores daurades, sinó simplement una crida: “Veniu!”. I qualsevol que acceptés la invitació podria tenir un lloc a la festa. I què va passar? Doncs que hi va acudir una munió de gent. Una estona després, l’amftrió va adonar-se que encara hi havia llocs lliures, així que va cridar els seus servents i els va dir: “Sort[iu] pels camins i els tancats i insist[iu] que entrin, a f que s’ompli la meva casa”. Un cop hem arribat a aquest punt, m’agradaria aplicar aquesta paràbola a la nostra vida. Encara hi ha lloc al Cel i Déu ens diu: “Vine i troba el teu lloc al Cel! Pren la decisió correcta i reserva’l per a l’eternitat! Ara mateix!”. El Cel és magnífc, per això Jesús el compara a una festa. A la primera carta
als Corintis (1 Cor. 2:9) es diu, fent-hi referència: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen”. No existeix res a la Terra, absolutament res, que es pugui comparar al Cel. Allà tot serà tan meravellós! No hem de perdre’ns-ho, perquè serà realment increïble! Jesús, el Fill de Déu, és qui ha fet possible l’entrada al Cel. I li devem a Ell el fet que sigui tan senzill. Així doncs, ara només depèn de la nostra voluntat. I només aquells que siguin tan curts de vista com els homes de la paràbola rebutjaran la invitació. La salvació és a través del Senyor Jesús. A Fets 2, verset 21, llegim un verset molt important: “Però tothom qui invoqui el nom del Senyor se salvarà”. És una afrmació clau del Nou Testament. Quan l’apòstol Pau era a la presó de Filips, li ho va resumir a l’escarceller: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família”(Fets 16:31). El missatge és breu i concís, però alhora radical, i té poder per transformar vides. Cal dir, que l’escarceller es va convertir aquella mateixa nit. Però de què ens salva Jesús? És fonamental saber-ho. Jesús ens salva del camí que condueix a la condemnació, a l’Infern. La Bíblia diu que la gent passarà l’eternitat o bé al Cel, o bé a l’Infern. Un d’ells és meravellós, l’altre és horrible. No hi ha cap altra alternativa. Cinc minuts després de morir, ningú no podrà seguir creient que la mort és la f de tot. Llavors, la seva vida serà jutjada segons la relació que hagi tingut amb Jesús. Sí, tot es decideix amb la seva persona. El nostre destí etern depèn, doncs, de la relació que haguem tingut nosaltres amb Ell. Quan era a Polònia fent unes conferències, vaig visitar l’antic camp de concentració d’Auschwitz. Durant la Segona Guerra Mundial (el Tercer Reich) van succeir-hi coses terribles. Entre el 1942 i el 1944, van ser assassinades a les cambres de gas més d’1,6 milions de persones, la majoria d’elles jueves, i després els seus cossos van ser cremats. En la literatura, sovint es parla de “l’infern d’Auschwitz”. Em vaig posar a refexionar sobre aquesta descripció mentre el guia ensenyava una cambra de gas amb una capacitat per matar a 600 persones alhora. En veritat, va ser un horror inconcebible, però... es tractava realment de l’Infern? Si vaig poder visitar la cambra de gas va ser perquè el malson va acabar el 1945. Avui dia es poden visitar totes les instal·lacions lliurement, ja que allà ja no s'enverina ni es tortura a ningú. Les cambres de gas d’Auschwitz eren temporals. Però l’Infern que descriu la Bíblia és etern. A la sala d’entrada del que avui és el museu, vaig fxar-me en un quadre que mostrava un crucifx. Un presoner havia demostrat la seva esperança en Jesús, el crucifcat, fent aquesta imatge a la paret amb una ungla. Aquest presoner va morir també a les cambres de gas, però ell coneixia Jesús, el Salvador. I tot i que va morir en un lloc terrible, va ser benvingut al Cel. Però de l’Infern, que Jesús descriu en el Nou Testament (p.ex. Mt. 7:13; Mt. 5:29-30; Mt. 18:8), no hi ha sortida ni salvació. Ja que l’Infern, al contrari d’Auschwitz, no deixarà mai de funcionar, mai podrà ser visitat. Però el Cel també és etern. I és aquí on Déu ens vol dur. Així que, accepti la invitació d’anar al Cel. Invoqui el nom del Senyor i faci la seva reserva al Cel! Una vegada, després d’una conferència, una dona se’m va apropar força alterada. “Però, com es pot reservar un lloc al Cel? Això sona a agència de viatges!”, em va dir. Vaig estar d’acord amb ella: “Qui no reserva, mai podrà anar on vol. Si vostè vol anar a Hawaii, necessita un bitllet vàlid per Hawaii”. Em va tornar a preguntar: “Però el bitllet d’avió s’ha de pagar, oi?”. “Sí”, vaig contestar, “i el bitllet del Cel també s’ha de pagar. Però és tan car que ningú no pot pagar-lo. Els nostres pecats són els que ho impedeixen. Déu no tolera cap pecat al Cel, i per això, si després d’aquesta vida vostè vol passar l’eternitat amb Ell al Cel, necessita ser alliberada del pecat. Cosa que només pot ser feta per algú sense cap pecat, i aquest algú és Jesús. Ell és l’únic que pot fer-ho i, de fet, ho va fer. Ell ja va pagar el preu amb la seva sang a la creu”. I ara, què he de fer per anar al Cel? A nosaltres, Déu ens ha convidat a tots. Hi ha mols passatges a la Bíblia que ens conviden a respondre a la crida de Déu: • “Esforceu-vos a entrar per la porta estreta”(Lc. 13:24a). • “Penediu-vos, perquè el Regne del Cel s’ha apropat” (Mt. 4:17). • “Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren. Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben” (Mt. 7:13-14). • “Agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat” (1 Tim. 6:12). • “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs” (Ft. 16:31) Tots aquests versets són invitacions urgents i insistents que transmeten serietat, decisió i urgència. Per tant, és molt raonable respondre a aquesta invitació al Cel amb una oració semblant a la següent: “Senyor Jesús, he viscut la meva vida com si Tu no existissis. Ara, però, et reconec a Tu per qui ets i em dirigeixo a Tu en oració per primera vegada. I és que ara sé que hi ha un Cel i un Infern. Salva’m, si us plau, de l’Infern, que és el lloc on mereixo anar pels meus pecats, especialment pel d’incredulitat.
El meu desig és estar al Cel amb Tu tota l’eternitat. Entenc que no puc accedir-hi per mitjà dels meus mèrits, sinó només per la fe en Tu. Perquè, com que Tu m’estimaves, vas morir en una creu per mi per tal de pagar pels meus pecats. T’ho agraeixo sincerament, perquè Tu pots veure tota la meva culpa... des que era petit. Coneixes cada pecat, fns i tot aquells que jo ja he oblidat. I coneixes cada impuls del meu cor, ja sigui de felicitat, tristesa o desesperació. Sóc com un llibre obert davant Teu i sé que, tal i com sóc, no puc anar al Cel. És per això que et prego que em perdonis totes les meves faltes, de les quals me’n penedeixo profundament. T’accepto com el meu Senyor i el meu Salvador. Regna a la meva vida i ajuda’m a deixar tot allò que no és bo davant Teu. Dóna’m nous costums i ajuda’m a entendre la Teva Paraula, la Bíblia. Ajuda’m a comprendre el que em dius i a trobar forces i joia a la Teva Paraula. Si us plau, ensenya’m i dóna’m un cor obedient per seguir-Te. Gràcies per escoltar-me, perquè ara sóc fll Teu. I perquè sé que quan acabin els meus dies aquí a la Terra estaré amb tu al Cel per tota l’eternitat. Si us plau, ajuda’m a trobar persones que també creguin en Tu i una església on s’ensenyi fdelment la Teva Paraula. Amén. Prof. Dr. Werner Gitt www.lavidaesmas.com