Editorial
CAP A LA POSTPANDÈMIA, UNA CURSA DE FONS Per Guillermo Mattioli, degà del COPC Vint-i-un mesos després de l’inici de la pandèmia veiem com la societat, els i les professionals de la salut, els governs i tots els actors implicats encara lluiten (lluitem) en aquesta cursa de fons per arribar de forma gradual, i amb la precaució de no cantar victòria abans de temps, a un estat de postpandèmia. Durant aquest temps, la nostra professió i el nostre col·legi ha passat per moments difícils, de pràctica impedida i confinada a l’assistència telemàtica, que ens ha forçat a desenvolupar com mai la nostra sensibilitat i perspicàcia per fer-ho el millor possible en unes condicions molt limitades. Així, hem comprovat que no és el mateix relacionar-nos amb les persones usuàries en tres dimensions que en dos, amb els sentits també reduïts per força a dos, i hem descobert que a través de la pantalla no podem, mai, mirar-nos als ulls. Però ens hem començat a sortir, i amb bons resultats clínics, mentre se’ns afegeix el següent repte: explorar les diferències entre la relació professional que tenim en una dimensió (la física) i en l’altra (la virtual), i aprofundir també en la proporció entre una i l’altra segons els àmbits laborals, les tasques i objectius, els contractes amb les persones clients i usuàries, o els quadres i símptomes de les pacients. Els progressos en intel·ligència artificial, les aplicacions terapèutiques i la tecno-logia (en el sentit més noble 4 PSIARA
