Psicologia de les organitzacions i del treball
Alternatives per a la resolució de conflictes
Psicologia de les dones, gèneres i diversitats
Psicologia de la mobilitat i la seguretat
Psicologia de la intervenció social
Psicologia coaching
Neuropsicologia
Psicologia de l'educació
Psicologia d'emergències
Psicologia de l'esport
Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia
La psicologia jurídica s’ha consolidat com una branca específica de la psicologia que és present en diversos estaments judicials i socials. Es fonamenta en els coneixements propis de la psicologia i es desenvolupa en els àmbits jurídics i criminològics.
D’acord amb el Consejo General de la Psicología de España (s/d), aquesta especialitat pretén abordar les relacions entre el món del dret i la psicologia des de diferents vessants (teòric, explicatiu i d’investigació), així com en l’aplicació, avaluació i tractament.
Més concretament i seguint Clemente (s/d), la psicologia jurídica és l’estudi del comportament de les persones i dels grups quan es desenvolupen dins d’ambients regulats jurídicament, així com l’estudi de l’evolució d’aquestes regulacions jurídiques o lleis i dels grups socials que s’hi desenvolupen.
Figura 1. Cronologia d’esdeveniments rellevants.
1980
S’introdueix la psicologia jurídica
1983
Incorporació de psicòlegs i psicòlogues a jutjats de primera instància i instrucció
2008
Neix la primera acreditació d’expertesa al COP
2020
2000
Es crea la Secció de Psicologia Jurídica al COPC
Neix la primera acreditació d’expertesa al COPC
Des de 1980 amb la creació del Colegio de Psicólogos, s’introdueix també l’àrea de la psicologia jurídica com a especialitat, fruit del creixent interès per temes com la criminologia, la victimologia, la intervenció en centres penitenciaris, la infància i joventut, etc.
1983
Es crea el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, alhora que s’incorporen per primera vegada els psicòlegs i psicòlogues als jutjats de primera instància i instrucció, dins dels equips psicosocials.
1986
S’incorporen psicòlegs i psicòlogues a les clíniques medicoforenses i més endavant als jutjats de menors.
Anys 90
Es crea la Secció de Psicologia Jurídica del Consejo General de la Psicología de España (en endavant, COP).
Z
Des d’aleshores la promoció de l’especialització ha anat en augment, sobretot a través de congressos, cursos formatius, centres d’estudis de la violència, anuaris i revistes, associacions, etc., que han reconegut i unificat l’especialització de la psicologia jurídica com una entitat pròpia de gran rellevància dins de la disciplina.
També ha contribuït a la instauració de la psicologia jurídica com a especialitat la creació de les acreditacions d’expertesa, que són un reconeixement de les competències professionals adquirides per un psicòleg o psicòloga en un àmbit d’intervenció concret. Tenen el valor de certificat de qualitat, per la qual cosa no són requisit per exercir en cap àmbit concret, però permeten reconèixer que una persona professional posseeix el perfil i les competències adequades per exercir d’una manera altament qualificada.
Neix la primera acreditació d’expertesa al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (en endavant, COPC), la qual es va dissoldre el 2020. Aquell mateix any, el COP crea i convoca per primera vegada l’acreditació d’expertesa nacional. No serà fins l’any 1993 que s’introdueixen les primeres especialitats formatives en psicologia jurídica, concretament a la UNED amb el seu Màster en Psicologia Jurídica.
Actualment la legislació permet l’actuació pericial als col·legiats i col·legiades que disposen del grau o la llicenciatura en psicologia, sense que es requereixi una formació específica. Tot i això, se’n posa de manifest la importància i des del COPC es trasllada la ferma recomanació de comptar amb formació específica, formació continuada i actualitzada sobre l’àmbit específic d’intervenció professional, no només des d’un punt de vista teòric, sinó en l’àmbit de procediments judicials, conceptes i termes jurídics, així com de legislació actualitzada.
Des de l’any 2008, el COPC impulsa els psicòlegs i psicòlogues promovent un programa propi d’acreditacions professionals d’expertesa en diferents àmbits de la psicologia. Són ja 1.131 col·legiats i col·legiades els qui han participat al llarg d’aquests anys en aquest procés de reconeixement i han obtingut l’acreditació d’expertesa del COPC en les diferents especialitats. L’acreditació demostra que són psicòlegs i psicòlogues compromesos amb el desenvolupament personal i amb la formació professional continuada, tan necessàries per a l’exercici de la professió, i suposa una marca de qualitat que no limita l’exercici professional d’aquells psicòlegs o psicòlogues que no desitgin sol·licitar-la o que no compleixin tots els requisits en un moment determinat.
El COPC també col·labora, a través de les seves comissions de valoració autonòmiques, en el programa d’acreditacions nacionals del COP. Aquestes comissions de valoració són nominades per la Junta de Govern del COPC a proposta de la Secció, i estan formades per persones professionals reconegudes en l’àrea, amb la finalitat d’avaluar les sol·licituds presentades i elevar la documentació a la Comissió Nacional d’Acreditacions Professionals (CNAP) per a la seva resolució final.
El model que s’ha estat duent a terme en relació amb la psicologia jurídica va orientat a crear especialitats a través de màsters, com a la resta d’àmbits de la psicologia. Un dels errors que podríem dir que ha estat succeint ha estat dirigir la psicologia cap a un model mèdic (de formació, d’especialització...), que és el que s’ha estat fent els darrers 25 anys.
Avui dia, s’espera de la psicologia forense una anàlisi més individualitzada i funcional en forma d’informe amb l’objectiu d’orientar els tribunals de justícia en l’aplicació de les mesures i les penes més adequades per a la reinserció. Per això, en els darrers anys ha procurat allunyar-se del model mèdic, d’orientació diagnòstica vinculada a l’APA, apropar-la cap a una anàlisi funcional de la conducta.
Un terme molt interessant que començarà a emergir en els propers anys és la “formulació clínica/forense del cas” com a alternativa al senzill diagnòstic psiquiàtric o clínic.
Entre els nostres objectius hi ha la millora dels sistemes de les acreditacions en l’àmbit estatal i europeu, redefinir i consolidar els requisits de forma transparent i acordada i comptar amb el suport del legislador des del Ministeri de Justícia.
Actualment, tot i la reforma de la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es va modificar la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol del Poder Judicial, segueixen reptes importants en la professió.
Finalment, cal apuntar al Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Justícia i el COP de 2017, per a la prestació d’assistència psicològica i suport a les víctimes a les oficines d’assistència a les víctimes dependents del Ministeri de Justícia i a l’Oficina d’Informació i Assistència a les Víctimes del Terrorisme de l’Audiència Nacional, així com per a la col·laboració en l’emissió d’informes pericials. Aquest, es resumeix dient que es crea un conveni de 914.610 euros destinats a finançar:
z Assistència psicològica a víctimes. Aquesta assistència es realitza fora de Catalunya, atès que aquí ja tenim oficines d’atenció a víctimes del delicte –OAVD.
z Pericials psicològiques a Catalunya mitjançant els col·legis, atesa la saturació dels jutjats. Aquestes pericials es gestionen mitjançant els professionals que consten inscrits al Torn d’Intervenció Professional (en endavant, TIP).
L’any 2020, la novetat a Catalunya va ser reconfigurar els llistats de pèrits i pèrites del TIP incloent categories específiques per a forense i generals, acordant amb l’administració del Departament de Justícia criteris consensuats per a la inscripció a la subcategoria de forense, publicant el resum curricular dels i les professionals (per tal de fomentar la transparència) i iniciant una sèrie de formacions i sessions específiques als jutjats per informar de les novetats. L’any 2021 s’inclou una nova subcategoria, neuropsicologia forense.
El psicòleg o psicòloga jurídic neix en resposta a demandes i necessitats que sorgeixen en l’àmbit jurídic.
El psicòleg o psicòloga jurídic és el professional que estudia, explica, promociona, avalua, prova de prevenir i assessorar i/o tractar els diferents fenòmens (psicològics, conductuals i relacionals) que incideixen en el comportament legal de les persones.
— Consejo General de la Psicología de España, s.d.
La psicologia jurídica comprèn diferents àmbits i nivells d’estudi i d’intervenció. Aquests són, seguint la classificació del COP (s.d.):
z Psicologia aplicada als tribunals o psicologia forense
z Psicologia penitenciària
z Psicologia de la delinqüència
z Psicologia judicial (testimoni, jurat)
z Psicologia policial i de les forces armades
z Victimologia
z Mediació
Actualment, en parlar de psicologia jurídica, hem de considerar tot un conjunt de subespecialitats que comporten múltiples àrees d’atenció i intervenció. Aquestes subespecialitats són les que es presenten a la següent figura.
Figura 2. Subespecialitats de la psicologia jurídica.
Psicologia aplicada als tribunals o psicologia forense
z Psicologia jurídica i del menor
z Psicologia aplicada al dret de família
z Psicologia aplicada al dret civil, laboral i penal
Psicologia penitenciària
z Execució penal z Justícia juvenil
Psicologia de la delinqüència
Psicologia judicial
Psicologia policial i de les forces armades
Victimologia
Mediació
Cal remarcar que la psicologia forense, disciplina dins de la psicologia jurídica, és aquella subespecialitat destinada a l’avaluació i emissió d’informes pericials amb l’objectiu d’assessorar les decisions judicials.
Cal tenir present que les competències professionals poden variar en funció de l’àrea d’actuació professional. No obstant això, trobem alguns punts de convergència.
Les competències presents en tots els àmbits de la psicologia jurídica són les següents:
z Assessorar i/o tractar tots aquells fenòmens psicològics, conductuals i relacionals que incideixen en el comportament legal de les persones.
z Tenir capacitat per ajudar el sistema de justícia a determinar la veracitat dels fets per així contribuir al correcte funcionament de les organitzacions jurídiques.
A continuació, es presenta el desglossament de competències classificades segons l’àrea a la qual es fa referència.
1. Psicologia aplicada als tribunals: també coneguda com a psicologia forense i que comprèn la psicologia jurídica i del menor, la psicologia aplicada al dret de la família al dret civil, penal i laboral.
a. Dominar les eines tècniques i els tecnicismes propis de les ciències jurídiques necessaris per al desenvolupament de la vista oral durant el judici, així com tenir coneixement de les lleis (penals, civils, penitenciàries, constitucionals, laborals, etcètera) d’àmbit general o específic.
b. Disposar de l’habilitat per a fonamentar qualsevol indici i/o evidència psicològica del comportament de les persones, en observacions científiques de pes en la comunitat.
c. Atendre la salut psicosocial de les persones que, pel motiu que sigui (víctimes, agressores, internes, detingudes...), pateixen qualsevol tipus de desequilibri psicològic.
d. Emetre informe tècnics de l’especialitat (sobre processos de ruptura de parelles, processos testimonials, de delictes de menors, entre d’altres).
e. Tenir dotació de les habilitats necessàries per desenvolupar la multiplicitat de rols (mediació, peritatge, assessoria, col·laboració).
f. Orientar i/o assessorar com a persona experta els òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
Dins de la jurisdicció de família, entesa com aquella subespecialitat que realitza avaluacions en casos de separacions, adopcions, tuteles o capacitats parentals, entre d’altres, hi trobem d’altres competències com:
g. Avaluar les competències parentals i recomanacions de custòdia, així com avaluar els conflictes familiars i processos associats.
Dins de la jurisdicció penal, entesa com aquella subespecialitat que realitza valoracions de lesions i seqüeles psicològiques, testimonis i valoracions de credibilitat, responsabilitat criminal, assetjament, mobbing, perfilació criminal, entre d’altres, hi trobem d’altres competències com:
h. Avaluar els danys i les seqüeles psicològiques en víctimes.
i. Avaluar la credibilitat del testimoni.
j. Avaluar els aspectes cognitius i volitius de persones victimàries.
k. Elaborar i avaluar els diferents perfils criminals.
Dins de la jurisdicció civil, entesa com aquella subespecialitat que treballa en temes de discapacitats i tuteles entre d’altres, hi trobem d’altres competències com:
l. Avaluar la capacitat d’obrar i la capacitat de testar.
2. Psicologia penitenciària: aborda el rol del psicòleg o psicòloga que treballa en institucions penitenciàries, incorporació que va ser possible arran de la publicació de la Llei 39/1970, de 22 de desembre, sobre Reestructuració dels Cossos Penitenciaris. Les competències que li són pròpies són:
a. Avaluar aquells aspectes de la personalitat que són d’interès per a la interpretació i comprensió de les actuacions de les persones avaluades, i que contribueixen en el diagnòstic de la personalitat criminal.
b. Realitzar l’avaluació psicològica i de l’entorn social dels interns a través de l’administració de proves psicomètriques i tècniques projectives, i posterior interpretació i valoració dels resultats que se’n deriven.
c. Contribuir en la rehabilitació i inserció social de les persones preses mitjançant l’elaboració d’informes de valoració del risc, perillositat i pronòstic d’inserció de les internes, així com a través del disseny i realització de programes per a la prevenció, tractament, rehabilitació i integració.
d. Avaluar, realitzar el seguiment i implementar les mesures penals alternatives que escaiguin.
e. Dur a terme l’avaluació i el seguiment dels casos, així com emetre els informes tècnics corresponents.
f. Orientar i/o assessorar com a persona experta els òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
3. Psicologia judicial: integra principalment la psicologia del testimoni i la psicologia del jurat i s’hi associen les següents competències:
a. Tenir capacitat per determinar, basant-se en els coneixements del camp de la psicologia experimental i social, la credibilitat i l’exactitud dels testimonis.
b. Estudiar la presa de decisions del jurat, així com els possibles processos psicològics que poden incidir en la decisió final (tals com processos d’influència social, per exemple).
4. Psicologia policial i de les forces armades:
a. Analitzar i estudiar el clima social i laboral dels diferents llocs de treball i la repercussió d’aquests sobre les persones treballadores, de tal manera que permeti la consecució de peritatges psicològics i l’elaboració de perfils professionals per a processos de selecció de personal.
b. Avaluar les capacitats específiques per a la tinença d’armes.
c. Disposar de coneixement i destresa per a impartir formació, ja sigui de tipus general o específica.
d. Realitzar estudis sobre les implicacions psicològiques i jurídiques que tenen diferents aspectes en l’àmbit militar: ingrés de dones, el problema associat a la no submissió, l’ordenació legal de la psicologia militar, la guerra psicològica, etcètera.
e. Realitzar els informes tècnics de l’especialitat que corresponguin.
f. Dur a terme activitats de docència i formació pròpies del lloc de treball.
g. Orientar i/o assessorar com a professional amb expertesa els òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
5. Victimologia: entesa com aquella subespecialitat de la psicologia jurídica que s’encarrega de l’atenció a víctimes.
a. Oferir una atenció integral i una intervenció que incideixi sobre el conjunt d’aspectes que constitueixen el procés de victimització, abordant tant el nivell més preventiu (grups de risc) com la segona victimització.
b. Coordinar campanyes divulgatives d’informació per a la població general i per als grups de risc, amb l’objectiu de reduir l’aparició de nous casos.
c. Realitzar estudis victimològics que permetin millorar les tasques de prevenció i intervenció.
d. Atendre, tractar les víctimes i les possibles patologies que puguin presentar i que es derivin del succés, i fer-ne seguiment.
e. Emetre els informes tècnics corresponents.
6. Mediació:
a. Avaluar i seguir les relacions paternofilials (PDE).
b. Propiciar solucions negociades als conflictes jurídics, a través d’una intervenció mediadora que contribueixi a pal·liar i prevenir el dany emocional, social i presentar una alternativa a la via legal, en què les persones implicades tenen un paper predominant.
c. Emetre els informes tècnics corresponents.
d. Orientar i/o assessorar com a expert als òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
Els psicòlegs i les psicòlogues que treballen en l’àmbit jurídic, principalment desenvolupen la seva tasca en els següents espais:
On puc treballar?
Centres penitenciaris
Centres de menors
Centres educatius
Serveis específics de MPA
Serveis d’atenció a persones agressores
Serveis d’atenció a víctimes
Tribunals i jutjats
Serveis específics de mediació vinculats a tribunals i jutjats
Execució penal
Àrea militar i cossos de seguretat
Serveis específics
Universitats
A l’annex 1 es presenta una taula que relaciona aquests llocs o serveis d’execució de l’activitat professional amb les competències professionals i àrees vistes prèviament en d’altres apartats.
Alguns dels mestratges, postgraus i formacions que s’ofereixen per a poder-se especialitzar en psicologia jurídica, són els següents:
z Màster Universitari en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Es tracta d’un màster oficial equivalent a 60 ECTS.
z Màster en Psicologia Jurídica i Peritatge Psicològic Forense de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d’un títol propi equivalent a 70 ECTS.
z Màster en Psicologia Forense i Criminal de l’Institut de Formació Contínua – IL3 de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un títol propi equivalent a 60 ECTS.
z Diploma de Postgrau en Psicologia Jurídica i Forense de la Fundació Rovira i Virgili (URV). Es tracta d’un postgrau propi equivalent a 30 ECTS.
z Curs d’Especialització en Psicologia Forense del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Es tracta d’un curs propi d’especialització d’un total de 250 hores.
Araos, C. (2012). DIFERENCIA ENTRE PSICOLOGIA: Criminal, Jurídica y Forense [weblog]
Recuperat de:
Ê https://cristianaraos com/2012/02/12/diferencia-entre-psicologia-forense-psicologiac riminal-y-psicologia-juridica/
Clemente, M. (s.d.). Psicología Jurídica. [Apunts de la Universidad da Coruña] Recuperat de:
Ê https://copgalicia.gal/system/files/PDFs/xerais/psicoloxia_xuridica_0.pdf
Consejo General de la Psicología de España. (s.d.). Psicología jurídica. Recuperat de:
Ê http://www.cop.es/perfiles/contenido/juridica.htm
Generalitat de Catalunya. (2016). Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya per a la gestió del Servei d’Informació Mediadora. Recuperat de:
Ê https://justicia.gencat.cat/web/.content/home/departament/convenis_i_acords/2016/ med_c_sim_psicolegs.pdf
Generalitat de Catalunya. (2020). Informació important sobre la inscripció a les llistes de perits: Condicions de les llistes. Recuperat de:
Ê https://arxiu.copc.cat/adjuntos/adjunto_27128/v/Condicions%20de%20les%20llistes% 20de%20p%C3%A8rits%202021.pdf?tm=1627460821
Jefatura del Estado. Ley Orgánica 7/2015, de 21 de julio, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial. Boletín Oficial del Estado, 2207-2015, 174, 61593-61660.
Ê https://www.boe.es/boe/dias/2015/07/22/pdfs/BOE-A-2015-8167.pdf
Jefatura del Estado. Ley 39/1970, de 22 de diciembre, sobre reestructuración de los Cuerpos Penitenciarios. Boletín Oficial del Estado, 31-12-1970, 313, 1-6.
Soria, Miguel Ángel. (2011). Manual de psicología jurídica, forense y criminal. Universitat de Barcelona.
Mapa de la professió: Psicologia jurídica
Annex 1. Resum de les competències i serveis d’execució segons subespecialitats de la psicologia forense
Llocs o serveis d’execució
Àrees específiques d’intervenció
Competències professionals
Llocs o serveis d’execució
Àrees específiques d’intervenció
Competències professionals
Centres penitenciaris, centres de menors, educatius o serveis específics de MPA o serveis d’atenció a persones agressores i victimàries
Avaluacions, valoracions del risc, reeducació i reinserció social. Programes específics adreçats a persones agressores, reincidència delictiva, etc.
– Avaluar aquells aspectes de la personalitat que són d’interès per a la interpretació i comprensió de les actuacions de les persones avaluades, i que contribueixen en el diagnòstic de la personalitat criminal.
– Realitzar l’avaluació psicològica i de l’entorn social de les persones internes a través de l’administració de proves psicomètriques i tècniques projectives, i posterior interpretació i valoració dels resultats que se’n deriven.
– Contribuir en la rehabilitació i inserció social de les persones preses mitjançant l’elaboració d’informes de valoració del risc, perillositat i pronòstic d’inserció de persones internes, així com a través del disseny i realització de programes per a la prevenció, tractament, rehabilitació i integració.
– Avaluar, realitzar el seguiment i implementar les mesures penals alternatives que escaiguin.
– Dur a terme l’avaluació i el seguiment dels casos, així com emetre els informes tècnics corresponents.
– Orientar i/o assessorar com a professional amb expertesa els òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
Tribunals i jutjats
1. Jurisdicció de família. Avaluacions de casos de separacions, adopcions, tuteles, capacitats parentals, etcètera.
2. Jurisdicció penal. Valoració de lesions i seqüeles psicològiques, testimonis i valoracions de credibilitat, responsabilitat criminal, assetjament, mobbing, perfilació criminal, etc.
3. Jurisdicció civil. Discapacitats, tuteles, etc.
Competències generals
– Dominar les eines tècniques i els tecnicismes propis de les ciències jurídiques necessaris per al desenvolupament de la vista oral durant el judici, així com tenir coneixement de les lleis (penals, civils, penitenciàries, constitucionals, laborals, etcètera) d’àmbit general o específic.
– Disposar de l’habilitat per fonamentar qualsevol indici i/o evidència psicològica del comportament de les persones, en observacions científiques de pes en la comunitat.
– Atendre la salut psicosocial de les persones que, pel motiu que sigui (víctimes, agressores, internes, detingudes...), pateixen qualsevol tipus de desequilibri psicològic.
– Emetre informe tècnics de l’especialitat (sobre processos de ruptura de parelles, processos testimonials, de delictes de menors, entre d’altres).
– Estar dotat de les habilitats necessàries per desenvolupar la multiplicitat de rols (mediador, pèrit, assessor, col·laborador).
– Orientar i/o assessorar com a professional amb expertesa els òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
Jurisdicció de família
– Avaluar les competències parentals i recomanacions de custòdia, així com avaluar els conflictes familiars i processos associats.
Jurisdicció penal
– Avaluar els danys i les seqüeles psicològiques en víctimes.
– Avaluar la credibilitat de la persona testimònia.
– Avaluar els aspectes cognitius i volitius de persones victimàries.
– Elaborar i avaluar els diferents perfils criminals.
Jurisdicció civil
– Avaluar la capacitat d’obrar i la capacitat de testar.
Llocs o serveis d’execució
Àrees específiques d’intervenció
Competències professionals
Llocs o serveis d’execució
Àrees específiques d’intervenció
Competències professionals
Psicologia policial i de les forces armades
Àrea militar i vers els cossos de seguretat.
Atenció a víctimes, formació als cossos policials.
– Analitzar i estudiar el clima social i laboral dels diferents llocs de treball i la repercussió d’aquests sobre les persones treballadores, de tal manera que permeti la consecució de peritatges psicològics i l’elaboració de perfils professionals per a processos de selecció de personal.
– Avaluar les capacitats específiques per a la tinença d’armes.
– Disposar de coneixement i destresa per impartir formació, ja sigui de tipus general o específica.
– Realitzar estudis sobre les implicacions psicològiques i jurídiques que tenen diferents aspectes en l’àmbit militar: ingrés de dones, el problema associat a la no submissió, l’ordenació legal de la psicologia militar, la guerra psicològica, etcètera.
– Realitzar els informes tècnics de l’especialitat que correspongui.
– Dur a terme activitats de docència i formació pròpies del lloc de treball.
– Orientar i/o assessorar com a professional amb expertesa els òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
Serveis d’atenció a víctimes, oficines d’atenció a la víctima dels tribunals de justícia, etc.
Atenció a víctimes, prevenció i intervenció en violència (de gènere, domèstica, sexual, filioparental, etc.), intervenció terapèutica en víctimes, etc.
– Oferir una atenció integral i una intervenció que incideixi sobre el conjunt d’aspectes que constitueixen el procés de victimització, abordant tant el nivell més preventiu (grups de risc) com la segona victimització.
– Coordinar campanyes divulgatives d’informació per a la població general i per als grups de risc, amb l’objectiu de reduir l’aparició de nous casos.
– Realitzar estudis victimològics que permetin millorar les tasques de prevenció i intervenció.
– Atendre, tractar, les víctimes i les possibles patologies que puguin presentar i que es derivin del succés, i fer-ne seguiment.
– Emetre els informes tècnics corresponents.
Llocs o serveis d’execució
Àrees específiques d’intervenció
Competències professionals
Serveis específics de mediació vinculats a tribunals i jutjats, i execució penal.
Mediació en l’àmbit penitenciari, familiar, justícia juvenil, etc.
– Avaluar i seguir les relacions paternofilials (PDE).
– Propiciar solucions negociades als conflictes jurídics, a través d’una intervenció mediadora que contribueixi a pal·liar i prevenir el dany emocional, social i presentar una alternativa a la via legal, on les persones implicades tenen un paper predominant.
– Emetre els informes tècnics corresponents.
– Orientar i/o assessorar com a professional amb expertesa els òrgans judicials en qüestions pròpies de la seva disciplina.
Llocs o serveis d’execució
Àrees específiques d’intervenció
Competències professionals
Serveis específics adscrits als àmbits sanitari, social, infància i adolescència.
Avaluació de casos de maltractament infantil en context hospitalari, equips d’atenció a la infància, serveis d’adopció i acollida, etc.
– Avaluar situacions de maltractament infantil.
– Realitzar propostes de retirada de menors.
– Avaluar la credibilitat de testimoni.
– Fer el seguiment dels processos d’adopció i acollida.
– Emetre els informes tècnics corresponents.
Llocs o serveis d’execució
Àrees específiques d’intervenció
Competències professionals
Àrea universitària, de recerca i docent.
Universitats, grups i centres de recerca, observatoris de la violència, etc.
– Dur a terme activitats de docència i formació.
– Estudiar i investigar la problemàtica entorn de la psicologia jurídica.
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
C/ Rocafort, 129 – 08015 Barcelona
93 247 86 50
Ê ocupacio@copc.cat