Psicologia de les organitzacions i del treball
Alternatives per a la resolució de conflictes
Psicologia de les dones, gèneres i diversitats
Psicologia de la intervenció social
Psicologia jurídica
Psicologia coaching
Neuropsicologia
Psicologia de l'educació
Psicologia d'emergències
Psicologia de l'esport
Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia
Entenem la psicologia de la mobilitat i la seguretat com aquella àrea d’intervenció especialitzada en l’estudi del comportament en l’àmbit de la mobilitat i la seguretat (sigui vial, aèria, ferroviària).
D’acord amb el Consejo General de la Psicología de España (s/d), la mobilitat i la seguretat és una àrea molt vinculada a la psicologia, especialment per la incidència del denominat factor humà en la seguretat vial. No obstant això, el factor humà no incideix de manera exclusiva en la seguretat vial, sinó que també té una gran incidència en la tinença d’armes, per exemple.
La psicologia de la mobilitat i de la seguretat és una de les poques àrees d’intervenció de la psicologia regulada des dels seus inicis. Tot i això, no existeix una definició clara de les funcions i competències dels professionals que exerceixen en aquesta àrea.
A continuació es presenta una breu introducció teòrica i/o històrica de l’àrea professional i el rol que ocupa el psicòleg o psicòloga de la mobilitat i la seguretat a la societat (Saiz, Peralta i Trujillo, 1995).
Figura 1. Cronologia d’esdeveniments rellevants.
2012
Es crea la Secció de Psicologia del Trànsit i la Seguretat Vial
2020
Es crea l’acreditació nacional al COP
2014
Es crea l’acreditació d’expertesa al COPC
Mapa de la professió: Psicologia de la mobilitat i la seguretat
2021
Es canvia el nom de la secció per Psicologia de la Mobilitat i la Seguretat
1900 – 1917
Alguna dimensió física (visual i auditiva), igual per a tots els conductors.
1904
Es crea la primera empresa automobilística espanyola (Hispano Suiza).
1918 – 1925
Certificat de bona conducta i un certificat mèdic acreditatiu de no patir malaltia de la vista ni de la oïda, o altres dolències.
1926
Establiment de dues categories:
1. Valoració més àmplia. Els metges i metgesses valoraven les persones no professionals sota la responsabilitat de l’inspector provincial de Sanitat.
2. Valoració sensorial i patologies derivades del sistema neurològic, cardiovascular i locomotor.
1926 – 1934
Normativa amb 8 apartats a valorar en professionals. Període dels primers instituts de psicologia aplicada i psicotècnia (Blasco i Casas, 1985).
1928
Obligatorietat de portar el permís.
1928
Reforma de l’Estatut de Formació Professional. S’eleva a la categoria d’Institut d’Orientació i
Selecció Professional els serveis de Barcelona i Madrid, dotant-los d’una creixent xarxa territorial d’oficines, laboratori d’orientació i selecció professional amb competències i programes d’activitats similars.
1930
VI Conferència Internacional de Psicotècnia a Barcelona presidida per Emili Mira. La comunitat científica internacional es decideix per les exploracions medicopsicològiques (Montoro, Carbonell, Sanmartín i Tortosa, 1995).
Aportació d’Emili Mira en l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona. Model d’actuació professional exploració medicopsicotècnica de persones conductores professionals (trens, autobusos, camions, cotxes, avions i vaixells escola d’automobilisme de l’exèrcit, motoristes vigilants de carreteres. Selecció pràctica de les persones conductores “normals i dolentes”.
Diagnòstic d’aptituds.
Pronòstic de l’actuació futura de l’aspirant (preveure el possible deteriorament).
Barcelona va ser la primera ciutat al món que va implantar l’examen psicotècnic en la circulació urbana. Existia l’obligatorietat que les persones conductores d’autobusos urbans obtinguessin un certificat d’aptitud professional, és a dir, que passessin un reconeixement d’aptitud psicofisiològica a l’IOP, previ a la seva contractació.
Professiogrames (anys 30).
Valoració de l’estat psicofísic dels i les aspirants professionals amb uns paràmetres de normalitat (física i psíquica), obtinguts mitjançant la utilització d‘instruments i proves homologades, professionals.
Maquinistes de tren, xofers, maquinistes de vaixells, pilots.
1931
l’IOP passa a ser dependència del Govern Català de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat. Proves homologades.
1932
Desapareix l’IOP de la Generalitat.
1933
Funcionen oficines laboratori annexes als centres de formació industrial a 13 províncies. En les províncies on no n’hi havia, realitzaven aquesta funció els instituts d’higiene o de sanitat.
1934
1. Nou codi de circulació d’Espanya a l’avantguarda, mesures científiques per millorar la qualitat i seguretat dels conductors (Camarrós, 1985).
2. Creació de l’Institut Nacional de Psicologia Aplicada i Psicotècnia. Psicotècnia en totes les províncies centrada en la mesura d’aptituds perceptives i motores.
Àrees funcionals de l’Institut Nacional de Psicologia Aplicada i Psicotècnia (INPAP)
Orientació, selecció professional, investigació, pràctica de la psicologia aplicada i examen mèdic, psicològic i fisiològic del permís de conducció de vehicles automòbils, segons el codi vigent de circulació.
3. Requeriments per a conductors i conductores professionals i no professionals.
4. S’introdueix l’educació viària a les escoles.
5. Es passa de valorar 3 apartats a 7 en els permisos particulars.
6. Aparició de la valoració psicotècnica amb la mesura de les variables perceptivomotores.
7. Nou apartat que permet conduir a persones amb discapacitats.
La conducció com una tasca perceptiva reactiva. S’emfatitza la importància de tenir bones capacitats sensorials i motrius sense cap malaltia incapacitant, així com aptituds per respondre amb rapidesa i seguretat davant d’estímuls visuals i acústics primaris (Martín, 1994).
1948
Creació del Departament de Psicologia Experimental en el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
1949
z Desapareix l’Institut de Psicotècnia a Espanya. z Es crea el Consell d’Europa Europa dels Sis.
1953
Es crea a la Universitat de Madrid, l’Escola de Psicologia i Psicotècnia, centre de postgrau i preparació de psicòlegs i psicòlogues investigadors i psicotècnics experts.
1960
Expansió i creació de la Comissió de Psicologia Aplicada i Psicotècnia.
1963
Reestructuració dels serveis dels instituts provincials i delegacions locals existents.
1965
Primera gran reforma i modificació d’articles del codi de circulació professionals i no professionals.
1969
Exploració psicotècnica. Es dona protagonisme en l’avaluació de la intel·ligència i la personalitat.
Finals dels anys 60. 1 de cada 4 famílies tenia automòbil.
Instauració de la psicologia a la universitat
– Anys de creixement en el nombre d’instituts nacionals de psicologia aplicada i psicotècnia (INPAP).
– Ús sistemàtic de les matemàtiques i l’estadística que va beneficiar la psicotècnia i la metodologia experimental.
– Es van adaptar i elaborar instruments de diagnòstic.
1973
Europa dels nou països integrants.
1976
Creació d’una Comissió Nacional de Seguretat Viària.
1979
z Reorganització de la Comissió (sense donar cabuda als psicòlegs o psicòlogues encara).
z Novembre 1979: A proposta de la DGT, Programa Nacional de Seguretat Viària (la psicologia i els psicòlegs començarien a tenir protagonisme).
z La psicologia espanyola tenia dos reptes: 1) Substituir la formació filosòfica per l’orientació científica i experimental; 2) Donar rellevància a la psicologia aplicada.
z Es creen les facultats independents. Creació del col·legi professional (Colegio Oficial de Psicología, COP).
1980
Es modifica la regulació dels instituts de psicologia aplicada i es converteixen en instituts d’orientació educativa i professional. Només durant 2 anys s’encarreguen dels permisos dels conductors i conductores. El Consell de Comunitats Europees adopta la Directiva 80/1263/ CEE relativa a l’establiment d’un permís de conduir comunitari G1 (A i B) G2 (C,D i E).
1981
Europa dels deu països integrants.
1982
Es creen els CRC. Inspecció de Sanitat i Prefectura de Trànsit.
1984
Primer Pla Nacional de Seguretat Viària. 1985 obligatorietat d’examen mèdic i psicològic per tots els permisos, classificació de malalties en codis (Annex II del Reial Decret 2283/1985, de 4 de desembre, pel qual es regula l’emissió dels informes d’aptitud necessària per a l’obtenció de llicències, permisos i targetes d’armes). Pla Nacional de Carreteres 1984-1991.
1986
Europa dels dotze països integrants. Normalització dels equips psicotècnics per a l’exploració annex IV.
1990
L’administració de l’Estat té competència per determinar les aptituds, Prefectura Central de Trànsit competència d’acreditar els CR.
1991
Segona Directiva 91/439/CEE sobre el permís de conducció.
1993
Reial Decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s’aprova el reglament d’armes.
1994
Reial Decret 2364/1994, de 9 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de seguretat privada.
1997
Reial Decret 772/1997, de 30 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de conductors. Deroga al del 34 (vigent fins al 8 de desembre de 2009 Annex IV Aptituds psicofísiques).
1998
Traspàs a la Generalitat en matèria de trànsit (Plans triennals 1999 armes i animals potencialment perillosos).
Ordre INT/2596/2005, de 28 de juliol, per la qual es regulen els cursos de sensibilització i reeducació vial per als titulars d’un permís o llicència de conducció. Acreditació per a la intervenció psicològica en els cursos de sensibilització i reeducació viària. Certificat de psicòleg-formador/ psicòloga-formadora.
Participació en els plans de seguretat viària del Servei Català de Trànsit i dels territoris i municipis de Catalunya.
La majoria d’estudis mostren que és el factor humà el més implicat en els sinistres, per posar un exemple: el factor humà està present entre el 70 i el 90 % dels accidents de trànsit.
La tasca preventiva des de la psicologia del trànsit i de la seguretat ha d’anar adreçada a detectar els factors de risc, promoure les actituds favorables a la mobilitat segura, responsable i sense accidents.
El COPC va tenir una comissió viària que vetllava pels interessos dels psicòlegs i psicòlogues que treballaven en centres de reconeixement de conductors i conductores. Aquesta comissió va estar activa des de 1992 fins al 2005.
L’any 2009 el vicedegà Andrés González va tornar a dinamitzar la comissió viària del COPC i juntament amb l’ISPC (Institut de Seguretat Pública de Catalunya) es va organitzar el curs de capacitació per a l’avaluació de policies locals.
Uns quants membres d’aquest grup, encapçalats per Sandra Tarragó, Teresa Morali i Mª José Alcaide, van organitzar les primeres reunions de la comissió viària per intentar crear la Secció de Psicologia del Trànsit i de la Seguretat (avui Secció de la Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat).
La Secció de Psicologia del Trànsit i de la Seguretat va ser creada i aprovada l’any 2012 amb Teresa Morali de presidenta, amb l’objectiu de millorar l’exercici de la professió en tot allò relacionat amb la mobilitat i la seguretat viària i amb la seguretat en general.
Actualment segueix sent l’única secció col·legial de l’estat en aquests àmbits d’actuació.
de la professió: Psicologia de la mobilitat i la seguretat
Ministeri de Foment. Legislació en l’àrea de psicologia del ferrocarril.
z Llei 39/2003, de 17 novembre, del sector ferroviari.
z Ordre FOM/2520/2006, de 17 de juliol, per la qual es determinen les condicions per obtenir títols i habilitacions que permeten l’exercici de les funcions del personal ferroviari relacionades amb la seguretat, així com el règim dels centres de formació d’aquest personal i dels de valoració de la seva aptitud psicofísica.
z Reial Decret 810/2007, de 22 de juny, pel qual s’aprova el reglament sobre seguretat en la circulació de la xarxa ferroviària d’interès general. Posteriorment es publica el Reial Decret 918/2010, de 16 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 810/2007, de 22 de juny, pel qual s’aprova el reglament sobre seguretat en la circulació de la xarxa ferroviària d’interès general.
z Ordre FOM/2872/2010, de 5 de novembre, per la qual es determinen les condicions per obtenir els títols habilitants que permeten l’exercici de les funcions del personal ferroviari relacionades amb la seguretat amb la circulació, així com el règim dels centres homologats de formació i dels de reconeixement mèdic d’aquest personal. Posteriorment es publica l’Ordre FOM/679/2015, de 9 d’abril, per la qual es modifica l’Ordre FOM 2872/2010, de 5 de novembre, per la qual es determinen les condicions per a l’obtenció dels títols habilitants que permeten l’exercici de les funcions del personal ferroviari relacionades amb la seguretat en la circulació, així com el règim dels centres homologats de formació i dels de reconeixement mèdic d’aquest personal.
z Reial Decret 1072/2014, de 19 de desembre, pel qual es crea l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària i se n’aprova el seu Estatut.
Directives del Parlament Europeu i del Consell:
z Directiva 2004/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, sobre la seguretat dels ferrocarrils comunitaris i per la qual es modifiquen la Directiva 95/18/CE del Consell sobre concessió de llicències a les empreses ferroviàries i la Directiva 2001/14/CE relativa a la adjudicació de la capacitat d’infraestructura ferroviària, aplicació de canons per al seu ús i certificació de la seguretat (Directiva de seguretat ferroviària).
z Directiva 2007/59/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, sobre la certificació dels maquinistes de locomotores i trens en el sistema ferroviari de la Comunitat.
z Directiva 2014/82/UE de la Comissió, de 24 de juny de 2014, que modifica la Directiva 2007/59/CE del Parlament Europeu i del Consell, en la qual respecta els reconeixements professionals generals, els requisits mèdics i les prescripcions relatives a la llicència.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (des de 1979).
z Llei 4/2006, de 31 de març, Ferroviària. Depèn de la Direcció General de Transport de la Generalitat de Catalunya (Ministeri de l’Interior estatal i Generalitat). Se segueix l’ordre FOM. Article al PsiAra 12/11/2015: “Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) col·laboren amb la Secció de Psicologia del Trànsit i de la Seguretat del COPC. Centres homologats de formació del personal ferroviari (CETREN, CEFF, CEFOIM, ACCIONA RAIL). Centres de Reconeixement del personal ferroviari (RENFE OPERADORA, ASPY, MC, MEDYCSA, PREMAP) (Morali, 2015).
z Decret 219/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’armament de les policies locals. S’estableix que s’han de realitzar revisions psicotècniques per a l’ús de l’arma de foc als membres de les plantilles de policia local de Catalunya, com a mínim cada dos anys.
z Resolució IRP/154/2010, de 25 de gener, per la qual es dona publicitat al protocol pel qual s’estableixen els criteris orientatius d’avaluació per a la valoració de les condicions psicològiques per a l’ús de l’arma de foc dels membres dels cossos de policia local de Catalunya.
z Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals. A l’article 29 d’aquesta llei s’indica que s’han d’incloure en l’oposició, com a mínim, proves culturals, físiques, mèdiques i psicotècniques.
z Decret 233/2002, de 25 de setembre, pel qual s’aprova el reglament d’accés, promoció i mobilitat de les policies locals. A l’article 18 s’introdueixen les proves psicotècniques com a prova inclosa a la fase d’oposició.
1903
Primer vol del Wright Flyer
1910
Primers vols comercials.
1917
Primera selecció de pilots a EUA.
1931
Institut Psicotècnic de Catalunya: Dr. Emili Mira i López. Cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit republicà va fer la selecció de pilots.
1954
Dr. Germain i José L. Pinillos, adapten per a l’exèrcit una bateria per a la selecció. Als anys 70, la psicologia aeronàutica es va consolidant (Bandrés i Llavona, 1996).
2018
z Ministeri de Foment. Reglament (UE) 2018/1139 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol de 2018, sobre normes comunes en l’àmbit de l’aviació civil i per la qual es crea una agència de la Unió Europea per a la seguretat aèria i per la qual es modifiquen els reglaments (CE) núm. 2111/2005, (CE) núm 1008/2008, (UE) núm. 996/2010, (CE) núm. 376/2014 i les directives 2014/30/ UE i 2014/53/UE del Parlament Europeu i del Consell i es deroguen els reglaments (CE) núm. 552/2004 i (CE) núm. 216/2008 del Parlament Europeu i del Consell i el Reglament (CEE) núm. 3922/91 del Consell.
z 19 Maig XI JORNADA INTERNACIONAL DE LA AEPA.
z 1er CURS al COPAO AEPA d’ “Experto en psicología aeronáutica” curs 2018, seguint els requisits establerts per la Comisión Nacional de Acreditación Profesional del Consejo General de la Psicología (CNAP).
– OACI (Organización de Aviación Civil Internacional). Organisme de l’ONU, des de 1944 vetlla per l’aplicació del Conveni d’Aviació Civil Internacional (SENASA des de 1990, serveis i estudis per a la navegació aèria.
– ENAIRE. Des de 1991, gestor de la navegació aèria a Espanya.
– AESA (Agencia Estatal de Seguridad Aérea). Des de 2008, encarregada de la seguretat a l’aviació civil (filial d’ENAIRE).
– AENA. Des de 2010, empresa pública encarregada de la gestió dels aeroports.
– CIMA (Centre d’Instrucció de Medicina Aeroespacial). Centre militar de sanitat responsable de l’exploració física i psicològica de persones pilots, controladores, tripulacions i paracaigudistes. AMC, centre mèdic aeronàutic autoritzat classe 1 (pilots d’aviació comercial) i classe 2 (pilots d’aviació general). Requisits per totes les persones pilots de l’aviació civil. Els exàmens de renovació o revalidació poden fer-se als AMC o bé per un AME (examinador mèdic autoritzat).
– AEPA (Asociación Española de Psicología de la Aviación). Des de 1995 reconeixement de la persona professional de la psicologia que treballa en aviació.
Totes les competències del psicòleg o psicòloga de la mobilitat i de la seguretat es desenvolupen respectant la deontologia professional que li és pròpia i les disposicions legals vigents.
El psicòleg o psicòloga de la mobilitat i la seguretat efectua les activitats professionals que li són pròpies en el reconeixement psicològic de persones que realitzen o realitzaran activitats de risc (exclosos els cossos i forces de seguretat de l’estat i militars), amb l’objectiu de detectar possibles variables actitudinals, de personalitat o aptitudinals que impossibilitin dedicar-se a activitats de risc, o que presentin una propensió a una major accidentalitat.
Així mateix es desenvolupen competències associades a la rehabilitació de persones que presenten actituds negatives davant de la seguretat, així com la col·laboració amb altres professionals o àmbits relacionats amb la mobilitat segura i eficient i en qualsevol intervenció o projecte associat a la seguretat del trànsit, aeronàutica, ferroviària, marítima, tinença d’armes, de gossos potencialment perillosos, etcètera.
A la següent figura es presenten de manera resumida les àrees d’intervenció que integren la psicologia de la mobilitat i la seguretat.
Figura 2. Àmbits d’actuació de la psicologia de la mobilitat i la seguretat.
Psicologia de la mobilitat
Psicologia del ferrocarril
Psicologia de la tinença d’armes i cossos policials
Psicologia de l’aeronàutica
z Psicologia aeronàutica general
z Psicologia d’accidents i incidents aeris
z Psicologia aeronàutica preventiva i patològica
z Psicologia ergonòmica
z Psicologia d’avaluació i selecció
z Psicologia d’instrucció i entrenament
z Assessoria de línies aèries
Taula 1. Competències específiques segons les diferents àrees d’intervenció.
Àrea Hard skills associades
Psicologia de la mobilitat
En centres de reconeixement de conductors (CRC):
– Avaluar les aptituds de les persones conductores i la tinença d’armes.
– Realitzar una exploració psicològica mitjançant l’administració i correcció de tests psicomètrics, dels usuaris i usuàries del centre per renovar de permisos (de conduir, d’armes, d’animals perillosos, entre d’altres).
– Redactar informes d’aptitud per obtenir o renovar permisos.
– Desenvolupar dinàmiques i intervenir en els cursos de sensibilització i reeducació viària, més coneguts com a cursos del permís per punts.
– Tractar l’amaxofòbia o por a conduir.
– Conèixer els factors de risc en la mobilitat associats al factor humà.
– Dissenyar plans municipals de mobilitat segura.
Psicologia del ferrocarril
Psicologia en tinença d’armes i selecció de policies locals
Psicologia aeronàutica
– Avaluar les aptituds psicològiques del personal ferroviari: cognitives (atenció, concentració, memòria, raonament, percepció, comunicació), psicomotriu (velocitat de reacció, coordinació psicomotriu), comportament-personalitat (autocontrol emocional, fiabilitat del comportament, responsabilitat, psicopatologia, autonomia).
– Dictaminar les resolució de les avaluacions: “apte”, “apte temporal” o “no apte”.
– Realitzar revisions psicotècniques per a l’ús d’armes de foc als membres de les plantilles de policia local de Catalunya com a mínim, cada dos anys.
– Conèixer els procediments psicomètrics per a la predicció del rendiment en l’aprenentatge del vol aeronàutic.
Els psicòlegs i les psicòlogues que treballen en l’àmbit de la psicologia de la mobilitat i la seguretat principalment desenvolupen la seva tasca en els següents espais.
Centres de reconeixement
Institucions públiques i privades relacionades amb el transport i la seguretat
Oficines d’atenció a víctimes de trànsit o altres tipus de víctimes del transport
No obstant això, a banda dels espais citats prèviament, també podem trobar aquest perfil professional col·laborant en tasques com:
z Disseny i execució d’intervencions sobre seguretat viària.
z Formació dels diversos col·lectius implicats en el trànsit terrestre, ferroviari, aeri o marítim o en la seguretat, de vigilants de seguretat, escortes privats i porters i porteres de discoteca, inclosa la formació de i formadores.
z Campanyes de prevenció dels accidents.
z Rehabilitació de persones accidentades.
z Assessorament en el disseny dels mitjans de transport terrestres, aeris i marítims i dels entorns per on es desplacen, així com sobre la supervisió policial i en el desenvolupament de normativa d’aplicació.
z Rehabilitació en persones conductores que pateixen por a conduir o amaxofòbia.
z Investigacions sobre trànsit i seguretat.
Bandrés, Javier; Llavona, Rafael. (1996). La psicología aeronáutica militar en España: los pioneros (1911-1925) Psicothema, 8(2), 719-731.
Blasco, R.; Casas, R. (1985). Polirreactígrafo y batería de test para la revisión psicológica de conductores. En: Dirección General de Tráfico (ed.), I Reunión Internacional de Psicología de Tráfico y Seguridad Vial. Madrid: DGT.
Camarrós, A. (1985). Aspectos históricos de la psicología aplicada a la conducción. En: Dirección General de Tráfico. Reunión Internacional de Psicología de Tráfico y Seguridad Vial. Madrid: DGT.
Cataluña. Consejería de Interior. (2010). RESOLUCIÓN IRP/154/2010, de 25 de enero, por la que se da publicidad al protocolo por el que se establecen los criterios orientadores de evaluación para la valoración de las condiciones psicológicas para el uso de arma de fuego en los miembros de los cuerpos de la policía local de Cataluña. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (1-2-2010) 5557, 5687-5692.
Ê https://portaldogc gencat cat/utilsEADOP/PDF/5557/1 087487.pdf
Cataluña. Departamento de Gobernación. (1996). Decreto 219/1996, de 12 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de armamentos de las policías locales. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (17-61996) 2219.
Ê https://portaldogc gencat cat/utilsEADOP/PDF/2219/ 763497 pdf
Cataluña. Departamento de Interior. (2002). Decreto 233/2002, de 25 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento de acceso, promoción y movilidad de las policías locales. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (3-10-2002) 3732.
Ê https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/3732/ 272018 pdf
Cataluña. Presidencia. (1991). Ley 16/1991, de 10 de julio, de las Policías Locales. Boletín Oficial del Estado (9-8-1991) 190.
Ê https://www.boe.es/buscar/pdf/1991/BOE-A-1991-203 43-consolidado.pdf
Cataluña. Presidencia. (2006). Ley 4/2006, de 31 de marzo, Ferroviaria. Boletín Oficial del Estado (10-52006) 111.
Ê https://www boe es/buscar/pdf/2006/BOE-A-2006-821 3-consolidado pdf
Consejo General de la Psicología de España. (s.d). Psicología del Tráfico y de la Seguridad
Ê https://www.cop.es/perfiles/contenido/trafico.htm#I ntrodu
España. Jefatura del Estado. (2003). Ley 39/2003, de 17 noviembre, del Sector Ferroviario. Boletín Oficial del Estado (18-11-2003) 276.
Ê https://www boe es/buscar/pdf/2003/BOE-A-2003-209 78-consolidado pdf
España. Ministerio de Fomento. (2006). Orden FOM/2520/2006, de 27 de julio, por la que se determinan las condiciones para la obtención de títulos y habilitaciones que permiten el ejercicio de las funciones del personal ferroviario relacionadas con la seguridad, así como el régimen de centro de formación de dicho personal y de los de valoración de su aptitud psicofísica. Boletín Oficial del Estado (2-8-2006) 1863, 28813-28844.
Ê https://www boe es/boe/dias/2006/08/02/pdfs/A2881 3-28844.pdf
España. Ministerio de Fomento. (2007). Real Decreto 810/2007, de 22 de junio, por el que se aprueba el Reglamento sobre seguridad en la circulación de la Red Ferroviaria de Interés General. Boletín Oficial del Estado (7-7-2007) 162, 29329-29346.
Ê https://www boe es/boe/dias/2007/07/07/pdfs/A2932 9-29346 pdf
España. Ministerio de Fomento. (2010). Orden FOM/2872/2010, de 5 de noviembre, por la que se determinan las condiciones para la obtención de títulos habilitantes que permiten el ejercicio de las funciones del personal ferroviario relacionadas con la seguridad en la circulación, así como el régimen de los centros homologados de formación y los de reconocimiento médico de dicho personal. Boletín Oficial del Estado (9-11-2010) 271.
Ê https://www boe es/buscar/pdf/2010/BOE-A-2010-172 36-consolidado.pdf
España. Ministerio de Fomento. (2010). Real Decreto 918/2010, de 16 de julio, por el que se modifica el Real Decreto 210/2007, de 22 de junio, por el que se aprueba el Reglamento sobre seguridad en la circulación de la Red Ferroviaria de Interés General. Boletín Oficial del Estado (5-8-2010) 189, 68168-68178.
Ê https://www boe es/boe/dias/2010/08/05/pdfs/BOE-A-2 010-12533 pdf
España. Ministerio de Fomento. (2015). Orden FOM/679/2015, de 9 de abril, por la que se modifica la Orden FOM/2872/2010, de 5 de noviembre, por la que se determinan las condiciones para la obtención de los títulos habilitantes que permiten el ejercicio de las funciones del personal ferroviario relacionadas con la seguridad en la circulación, así como el régimen de los centros homologados de formación y de los de reconocimiento médico de dicho personal. Boletín Oficial del Estado (20-4-2015) 94, 34154-34221.
Ê https://www.boe.es/boe/dias/2015/04/20/pdfs/BOE-A-2 015-4243.pdf
Mapa de la professió: Psicologia de la mobilitat i la seguretat
España. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. (2014). Real Decreto 1072/2014, de 19 de diciembre, por el que se crea la Agencia Estatal de Seguridad Ferroviaria y se aprueba su Estatuto. Boletín Oficial del Estado (23-12-2014) 309, 104409-104432.
Ê https://www boe es/boe/dias/2014/12/23/pdfs/BOE-A-2 014-13360 pdf
España. Ministerio del Interior. (1985). Real Decreto 2283/1985, de 4 de diciembre, por el que se regula la emisión de los informes de aptitud necesarios para la obtención de licencias, permisos y tarjetas de armas. Boletín Oficial del Estado (11-12-1985) 295.
Ê https://www.boe.es/buscar/pdf/1985/BOE-A-1985-256 43-consolidado pdf
España. Ministerio del Interior. (1993). Real Decreto 137/1993, de 29 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de Armas. Boletín Oficial del Estado (5-31993) 55.
Ê https://www.boe.es/buscar/pdf/1993/BOE-A-1993-620 2-consolidado.pdf
España. Ministerio del Interior. (2005). Orden INT/2596/2005, de 28 de julio, por la que se regulan los cursos de sensibilización y reeducación vial para los titulares de un permiso o licencia de conducción. Boletín Oficial del Estado (10-8-2005) 190, 28083-28087
Ê https://www boe es/boe/dias/2005/08/10/pdfs/A2808 3-28087.pdf
España. Ministerio de Justicia e Interior. (1995). Real Decreto 2364/1994, de 9 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad Privada. Boletín Oficial del Estado (10-1-1995) 8.
Ê https://www boe es/buscar/pdf/1995/BOE-A-1995-60 8-consolidado pdf
España. Ministerio de la Presidencia. (1997). Real Decreto 772/1997, de 30 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento General de Conductores. Boletín Oficial del Estado (6-6-1997) 135, 17348-17393.
Ê https://www.boe.es/boe/dias/1997/06/06/pdfs/A1734 8-17393.pdf
González, A. (2015). La valoración de la salud mental en el personal de vuelo. INFOCOP. Ê https://www infocop es/view article asp?id=5599
González, A. (2018). Hablar de psicología aeronáutica es hablar de seguridad aérea Ê INFOCOP. https://www.infocop.es/view article.asp?id =7666
Martín, B. (1994). El modelo español de reconocimiento psicofísico de conductores [Tesis de doctorado]. Universidad de Valencia.
Liria, D.; i Morali, T. (2015). Psicología de la aviación y factores humanos. Emergente y necesaria. Psiara. Ê http://www.psiara.cat/view article.asp?id=4616
Montoro, L.; Carbonell, E.; Sanmartín, J.; Tortosa, F. (1995). Seguridad vial: del factor humano a las nuevas tecnologías. Madrid.
Saiz, M.; Peralta, A.; Trujillo, J.L. (1995). Aproximaciones a los inicios de la medición psicológica en Cataluña. Revista de Historia de la Psicología, 16(3-4), 41-52.
Unión Europea. Comisión. (2014). Directiva 2014/82/ UE de la Comisión, de 24 de junio de 2014, que modifica la Directiva 2007/59/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, en lo que respecta a los conocimientos profesionales generales, los requisitos médicos y las prescripciones relativas a la licencia. Diario Oficial de las Comunidades Europeas (25-6-2014) L184, 11-15. Ê https://www boe es/doue/2014/184/L00011-00015 pdf
Unión Europea. Consejo. (1980). Primera Directiva 80/1263/CEE del Consejo, de 4 de diciembre de 1980, relativa al establecimiento de un permiso de conducir comunitario. Diario Oficial de la Comunicades Europeas (31-12-1980) L 375, 259-272.
Ê https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?ur i=CELEX:31980L1263&from=ES
Unión Europea. Consejo. (1991). Directiva del Consejo, de 29 de julio de 1991, sobre el permiso de conducción (91/439/CEE). Diario Oficial de las Comunidades Europeas (24-8-1991) L 237, 1-24.
Ê https://www.boe.es/doue/1991/237/L00001-00024.pdf
Unión Europea. Parlamento Europeo y del Consejo. (2004). Directiva 2004/49/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 29 de abril de 2004, sobre la seguridad de los ferrocarriles comunitarios y por la que se modifican la Directiva 95/18/CE del Consejo sobre concesión de licencias a las empresas ferroviarias y la Directiva 2001/14/CE relativa a la adjudicación de la capacidad de infraestructura ferroviaria, aplicación de cánones por su utilización y certificación de la seguridad (Directiva de seguridad ferroviaria). Diario Oficial de las Comunidades Europeas (21-6-2004) L 220, 16-39. Ê https://www.boe.es/doue/2004/220/L00016-00039.pdf
Unión Europea. Parlamento Europeo y del Consejo. (2007). Directiva 2007/59/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2007, sobre la certificación de los maquinistas de locomotoras y trenes en el sistema ferroviario de la Comunidad. Diario Oficial de las Comunidades Europeas (3-12-2007) L 315, 51-78. Ê https://www.boe.es/doue/2007/315/L00051-00078.pdf
Unión Europea, Parlamento Europeo y Consejo. (2018). Reglamento (UE) 2018/1139 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 4 de julio de 2018, sobre normas comunes en el ámbito de la aviación civil y por el que se crea una Agencia de la Unión Europea para la Seguridad Aérea y por el que se modifican los Reglamentos (CE) n.º 2111/2005, (CE) n.º 1008/2008, (UE) n.º 996/2010, (CE) n.º 376/2014 y las Directivas 2014/30/UE y 2014/53/UE del Parlamento Europeo y del Consejo y se derogan los Reglamentos (CE) n.º 552/2004 y (CE) n.º 216/2008 del Parlamento Europeo y del Consejo y el Reglamento (CEE) n.º 3922/91 del Consejo. Diario Oficial de la Unión Europea (22-8-2018) L 212, 1-122. Ê https://www boe es/doue/2018/212/L00001-00122 pdf
Ê ocupacio@copc.cat