Issuu on Google+

Juny de 2015 - Núm. 190

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Èxit

de participació en el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica Lliurats els guardons dels concursos artístics per a metges

Entrevista al Fiscal en Cap de l’Audiència Provincial de Badajoz

Decàleg dels metges d’atenció primària per millorar l’assistència


Seguro de Automóvil

Porque cuando se queda sin coche,

es cuando más ayuda necesita

Así funcionan nuestras nuevas coberturas exclusivas: ¿Tiene un problema con el coche y necesita que alguien le acerque al taller? Nosotros lo hacemos ¿No sabe cómo volver a casa después? Nosotros le llevamos Y en caso de siniestro total, ¿cómo va a moverse? Con el coche de sustitución que A.M.A. pondrá a su disposición Así de fácil y así de claro.

Confíe en la experiencia de A.M.A. y disfrute del mejor servicio con total tranquilidad.

A.M.A. TARRAGONA Baixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 tarragona@amaseguros.com

www.amaseguros.com


3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

16

ACTUALITAT

18

ENTREVISTA

21

ACTUALITAT

26

VIDA COL·LEGIAL

32

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Tarragona celebra el II Congrés Nacional de Deontologia

Reus, Tarragona i Tortosa acomiaden els seus residents Les repercussions de la reforma del Codi Penal Disminueixen les agressions als metges Intensa activitat cultural al COMT

Sèries de televisió i evolució de la pràctica mèdica

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació. Juny 2015


Informa-te’n ara

Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

MEDICORASSE, Correruría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.


5 EDITORIAL

“Com a institució encarregada de representar la professió mèdica davant la societat i les administracions, vetllarem pel control deontològic i professional del sector, comprometentnos a col·laborar amb totes les institucions sanitàries per garantir la millor atenció possible als ciutadans”. Fernando Vizcarro Bosch. President

Els resultats electorals podrien modificar el mapa sanitari local Les eleccions municipals, celebrades el passat 24 de maig, han obert un nou escenari a la política local, amb la ir· rupció de noves forces als consistoris o canviant el color de les majories que havien governat fins ara. Els resultats d’aquests comicis també tenen la seva repercussió en el mapa sanitari, en la mesura que moltes de les entitats del sector tenen titularitat, total o parcialment, municipal. Després de la constitució dels nous Ajuntaments el 13 de juny, aquest nou context podria dur canvis en alguns dels membres del Consorci de Salut i Social de Catalu· nya (CSC) i la Unió Catalana d’Hospitals. Reus, epicentre del cas Innova, també ha vist modificada la composició del seu consistori mentre s’investiguen presumptes il· legalitats de les empreses municipals. Com a institució encarregada de representar la profes· sió mèdica davant la societat i les administracions, des del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona vetllarem pel control deontològic i professional del sector. Per això, també vigilarem de prop el nou sistema que comença· rà a implementar el SEM, que desmembrarà els equips i deixarà les ambulàncies de Suport Vital Avançat (tipus

UCI) amb només dues persones, una infermera i un tèc· nic, obligant, en ocasions, a fer la primera valoració de l’emergència a la infermeria. Si la tasca del metge és as· sistir l’emergència, no ens podem plantejar la separació de l’equip en una urgència vital. En tots els casos, ens comprometem a col·laborar amb totes les institucions sanitàries per garantir la millor atenció possible als ciutadans. I així ho vam manifestar al II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica, on vam as· senyalar la importància d’establir sinèrgies entre les co· missions deontològiques i les facultats de medicina per tal de sensibilitzar i formar els alumnes correctament en les qüestions d’ètica mèdica. És per això que reclamem que aquesta formació sigui obligatòria a totes les facul· tats perquè, només així, podrem afrontar els reptes que la societat i els avenços científics imposen al desenvo· lupament de les funcions encomanades als Col·legis de Metges en el camp de l’ètica i la deontologia. Sigui quina sigui la configuració final del mapa sanita· ri, el col·legi defensarà els professionals que exerceixen atenent als criteris de bona praxis mèdica.

Juny 2015


6 ACTUALITAT

Els professionals reclamen que la formació sobre deontologia sigui obligatòria a totes les facultats El II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica va reunir dues-centes persones vingudes d’arreu de l’Estat a Tarragona “Cal més col·laboració entre facultats i col·legis de metges per impartir la deontologia des dels primers cursos de la carrera”, així de contundents es van mostrar els participants a les taules rodones que van donar el tret de sortida al II Congrés Nacional de Deontologia mèdica, demanant integrar la formació sobre deontologia com assignatura obligatòria a totes les facultats de medicina. Aquestes jornades, celebrades durant els dies 7, 8 i 9 de maig de 2015, van comptar amb la participació de molts membres de les comissions deonto· lògiques dels col·legis de metges i van tractar fins a 26 ponències, vuit comu· nicacions orals i dues lectures de pro· jectes de màster d’ètica mèdica. Un dels temes centrals del congrés va ser la formació en deontologia mèdica i així es va fer palès en les primeres po· nències. En aquests debats hi van tenir un paper important els estudiants, que van exposar i valorar la formació que s’imparteix actualment en aquesta ma· tèria. Els participants a les taules van reclamar que l’ensenyança de la deon· tologia es dugui a terme a través d’un procés gradual, que s’iniciï al primer cicle però que també continuï el segon, durant la fase clínica de la carrera. En Juny 2015

Representants polítics e institucionals van inaugurar les jornades.

aquest context, el president del Comi· tè Científic del Congrés, Dr. Antonio Labad i el Dr. Joaquin Escribano, direc· tor del Servei de Pediatria de l’Hospi· tal Sant Joan de Reus i professor de la Universitat Rovira i Virgili van exposar l’experiència pionera que s’ha implan· tat a Tarragona, com un possible model per desenvolupar el Compromís de Ba· dajoz de 2009 sobre l’ensenyament de l’ètica i deontologia mèdica. Tarragona, un referent A través d’un Conveni Marc entre el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, la Fa· cultat de Medicina imparteix aquesta matèria mitjançant tres modalitats. En primer lloc, amb la col·laboració dels professionals a l’assignatura de 5è de grau ‘Medicina Legal i Toxicologia’, en segon lloc, mitjançant alumnes-men· tors, estudiants que un cop superada l’assignatura participen en l’ensenya· ment de cursos inferiors i, per últim, a través de cursos de formació conti·

nuada per a estudiants i professionals col·legiats. Tots els ponents van manifestar que el Codi de Deontologia de l’Organitza· ció Mèdica Col·legial (OMC) és una re· ferència imprescindible a la docència per guiar al professional. I així també ho va assenyalar el president d’aquesta institució, Dr. Juan José Rodríguez Sen· dín, a l’acte d’inauguració del Congrés, qui va qüestionar la gestió dels recur· sos que estan duent a terme els gover· nants. “De què serveix l’eficiència si fracassem en qualitat, seguretat i jus· tícia a l’hora de donar a la gent el que necessita, quan ho requereix?”. Sendín també va fer una crida als metges per a que reaccionin i s’enfrontin al poder polític actual, per a que “deixin de mal· tractar el metge, que mai ho havia estat tant com fins ara”. A l’acte també hi va participar el president del Col·legi Ofi· cial de Metges de Tarragona, Dr. Fer· nando Vizcarro, qui va manifestar que dins de les seves possibilitats, “la insti· tució lluita per aconseguir una sanitat


7 ACTUALITAT

El Dr. Pedro Cía va dissertar sobre les aportacions que realitzen les comissions deontològiques.

Membres de les taules sobre la deontologia mèdica a les facultats: La Dra. Isabel López-Abadia, Dr. Francisco García, Dr. Rogelio Altisent i Dr. Joaquín Fernández-Crehuet

Dr. Cía: “Una de les qualitats bàsiques del metge ha de ser l’empatia, establint una comunicació bàsica amb el pacient, explicant-li amb claredat el seu procés, tractaments i orientacions preventives”. més justa i equitativa, que pugui i sà· piga donar resposta als perills pressu· postaris, organitzatius e ideològics que l’envolten”. En aquest sentit, el presi· dent va afirmar que “les comissions de deontologia dels col·legis de metges són la major garantia que tenen els ciu· tadans per a confiar en els metges que els atenen”. A continuació, el Dr. Labad va recor· dar que l’objectiu del Congrés és abor· dar els reptes que imposa la societat actual al desenvolupament de l’activi· tat mèdica i va remarcar la importància que això s’ensenyi des de les facultats. En aquest acte també hi van participar el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin i l’extinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarrago· na, Xavier Tarrés. Conferència inaugural La primera jornada va concloure amb la conferència magistral del Dr. Pedro Cía, catedràtic de medicina interna i president de la Comissió de Deon· tologia Mèdica de Saragossa, qui va

desgranar que una de les qualitats bà· siques del metge ha de ser l’empatia, establint una comunicació bàsica amb el pacient, explicant-li amb claredat el seu procés, tractaments i orientacions

preventives. “És important oferir-li la nostra disponibilitat”, va afirmar, en la sessió inaugural: Medicina basada en la confiança vs medicina de l’evidència. Competència i humanitat del metge. Què pot aportar la Comissió Deontològica?”. Sota el lema La deontologia, a les arrels de la professió, aquesta és la sego· na edició d’un esdeveniment que l’any 2014 es va celebrar a Bilbao i que ante· riorment havien estat jornades. Tots els participants van coincidir a destacar la rellevància d’aquestes trobades per a abordar els desafiaments que imposa l’exercici de la professió.

@comtgna #deontologia2015 @Monica Lalanda “L’error de diagnòstic no té rellevància penal a no ser que sigui de gran dimensió” @María José Mas “La responsabilitat ètica d’informar de manera veraç no disminueix perquè el mitjà sigui nou o els pacients molts” @Organització Mèdica Col·legial “Dr. Cía:  el malalt troba a faltar aquella mirada envoltant del metge. La pantalla de l’ordinador és com una muralla” @ Mireia Gª-Villarubia “Solució als conflictes deontològics a urgències, la comunicació efectiva i l’estil col·laboratiu”. Dra. Boqué @Beatriz Sa Va “Reflexió final: sí limitar tractaments inútils però no limitar cures bàsiques en persones en coma irreversible”

Juny 2015


8 actualitat

Alguns membres de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona: Dr. Prats, Dr. Barbería, Dr. Dolz, Dr. Labad i Dr. Vallhonrat.

L’OMC editarà un llibre electrònic amb les conclusions del Congrés Els participants en les jornades destaquen l’alta qualitat de les ponències i debats L’Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha fet saber al president del Comitè Científic del II Congrés Na· cional de Deontologia Mèdica que té la intenció de recollir les conclusions de les jornades en un llibre electrò· nic, després que la majoria de parti· cipants destaquessin l’excel·lència dels temes tractats, tant per la seva pertinença com pel nivell de les ex· posicions i debats que es va generar durant les ponències. Així ho van co· municar el president de l’OMC, Juan José Rodríguez Sendín i el secretari general, Juan Manuel Garrote al Dr. Antonio Labad, felicitant-lo pel des· envolupament del Congrés. La segona jornada va ser la que va concentrar el major volum de discus· sions i temàtiques. Les comissions deontològiques davant l’error mèdic va obrir el debat, que va començar amb la intervenció del president de la Co· missió Deontològica del Col·legi de Juny 2015

Metges de Lleó, Dr. Antonio Blanco, qui va destacar que tant l’error mèdic com la mala praxis són la punta d’un iceberg i va animar als professionals a reconèixer els errors i aconseguir que emergeixin. A continuació, el di· rector del Servei de Responsabilitat Civil Professional del COM de Bar· celona, Dr. Josep Arimany, també va abordar l’error mèdic aprofundint en l’evolució de la judicialització de les reclamacions mèdiques i citant les causes de l’augment de les queixes contra les metges, entre les quals hi figuren els procediments diagnòstics amb risc, la sobrecàrrega assistencial o l’augment de l’autonomia del paci· ent i de les seves expectatives de re· sultats satisfactoris. Potenciar el metge responsable En la ponència sobre La responsabilitat del metge davant el pacient i la

societat, el Dr. García Guerrero va in· cidir en el ‘metge responsable’, com una figura que pot donar resposta a les principals aspiracions del paci· ent, donat que actualment, en alguns hospitals espanyols “el pacient hos· pitalitzat no té un metge responsable específic, fet que pot tenir implicaci· ons negatives per la qualitat assisten· cial”. En aquest punt, el Dr. García va repassar la declaració sobre La figura del Metge Responsable (MR), elabo· rada per la Comissió Central de De· ontologia de la OMC i aprovada per l’Assemblea General el passat mes de novembre. En aquest context, el Dr. Eduard Prats, va dissertar sobre les amenaces existents entorn de l’exer· cici correcte de la responsabilitat del metge. En primer lloc, Prats va citar la responsabilitat disgregada, que sor· geix amb la “medicina d’equip”, on la suma d’actes individuals pot propi· ciar que el professional s’amagui en


9 actualitat

Les Dres.Jiménez, Mas, Lalanda, Satué i García-Villarrubia durant la taula rodona sobre el metge a les xarxes socials.

la responsabilitat minimitzada. Fent referència a Zygmunt Bauman, tam· bé va fer menció de la “responsabili· tat líquida”, apel·lant a la barrera que suposa “la interposició de màquines, l’ús inflexible de protocols i la so· cialització de l’assistència”. A més, també va exposar la “responsabilitat malaltissa”, que succeeix amb la con· sideració que el pacient és “hiperau· tònom” i, per últim, la “responsabili· tat blindada”, que és la que tracta de protegir-se de les denúncies davant dels jutjats e institucions. Entesa entre la justícia i la medicina La ponència Negativa al tractament mèdic, que va explicar el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández, també va aprofun· dir en la relació entre el metge i el pacient. Hernández va fer èmfasi en el xoc que protagonitzen “el dret a re· butjar” i “la responsabilitat del metge en la prestació sanitària”. En aquesta situació, va concloure, “el dret re· sulta incomplet, és a dir, no permet arribar a solucions contundents”. En la mateixa taula de debat també hi va participar el secretari de la Co· missió de Deontologia de l’OMC, Dr. Mariano Casado, qui va desgranar les quatre característiques del con· sentiment informat: la informació, la comprensió d’aquesta, la volunta· rietat i la capacitat de consentir. “La

El Dr. Bátiz, el Dr. Gómez, la Dra. Masnou i el Dr. Carasol van tractar l’atenció mèdica al final de la vida.

Hernández va fer èmfasi en el xoc que protagonitzen “el dret a rebutjar” i “la responsabilitat del metge en la prestació sanitària”.

vertadera responsabilitat del metge en el consentiment informat és la d’informar per a que el pacient pugui decidir adequadament”, va afirmar Casado. Recursos limitats El Congrés també va tractar l’Atenció mèdica al final de la vida i les Problemàtiques ètiques davant situacions conflictives. En un temps de reduc· ció dels recursos, “l’any 2009 es va destinar el 6,8% del PIB espanyol a sanitat, mentre que al 2013 va ser Juny 2015


10 actualitat del 6% –va manifestar la Dra. María Castellano–, cal buscar un equilibri entre l’equitat i l’eficiència”. És per això que la professional va defensar que no es faci “ús de mitjans extraor· dinaris inútils, cal oferir només allò i tot el que sigui necessari per curar-se i millorar-se”. El tema més nou La primera vegada que s’ha reflexio· nat al voltant de L’atenció mèdica a la infància en un congrés de deontolo· gia ha estat a Tarragona. Així ho van destacar els ponents, que van recor· dar els principis ètics del nadó, ex· pressats a través del Grup de Treball sobre Ètica de les Conferències d’Es· pecialistes Europeus en Pediatria. El professor i vocal de la Comissió Cen· tral de Deontologia de la OMC, Dr. Manuel García del Río, va abordar els quatre problemes ètics principals del nounat: la reanimació, l’abstenció terapèutica, la supressió terapèuti· ca i la intervenció dels pares. D’altra banda, la pediatra i presidenta de la Comissió Deontològica de Lleida, Dra. Montserrat Esquerda va expo· sar que la presa de decisions en els menors, en tant que éssers en des· envolupament, cal que es faci d’una manera progressiva, d’acord amb la seva maduresa. “Els infants van ad· quirint competències i capacitats per dur a terme diverses funcions, entre elles la presa de decisions, no només en l’àmbit de la salut, sinó també en moltes altres àrees de la seva vida”, va afirmar. Esquerda va concloure la seva ponència emplaçant a “protegir, promoure i acompanyar”, tal i com es fa en la pinya d’un castell. Noves tecnologies La majoria d’experts també van des· tacar els nous escenaris que obren l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials. A la sessió sobre La informació i el secret professional, el Dr. Ignacio Santos, vicedegà d’or· denació acadèmica de la Facultat de Medicina de Màlaga, va revelar que l’ús massiu de les xarxes socials ha fet que el secret professional tingui ara “més sentit que mai”. A més, el Dr. també va posar sobre la taula la Juny 2015

La Dra. Rico i el Fiscal de l’Audiència Provincial de Badajoz, Sr. Juan Calixto Galán.

L’exregidor Paco Zapater, l’Alcalde i els Drs. Gómez i Mercadé van participar a l’acte de clausura.

Dra. Esquerda: “la presa de decisions en els menors cal que es faci d’una manera progressiva, d’acord amb la seva maduresa”.

necessitat de conciliar els beneficis de la innovació i l’economia digital amb el respecte als drets fonamen· tals de les persones. Davant l’ús massiu de les platafor· mes digitals, les últimes conferències del dia van concloure la necessitat de dotar-se de regles ètiques i deontolò· giques per a l’ús de les xarxes socials, tal i com succeeix en el dia a dia de la pràctica assistencial. Totes les par· ticipants van coincidir en la necessi· tat de crear i difondre continguts de qualitat i d’actuar amb responsabili· tat, evitant sensacionalismes i trac· tant amb molta cura la informació sensible.


11 actualitat

Tarragona cedeix el testimoni al president del Col·legi de Metges d’Alacant Els ponents coincideixen en la necessitat d’estendre els coneixements adquirits al conjunt del sistema Les comunicacions i la lectura de pro· jectes del Màster d’Ètica mèdica van centrar les ponències de l’últim dia del Congrés, que van aprofundir en assumptes diversos, com Les implicacions deontològiques de les pericials mèdiques, La descripció de l’activitat de les comissions deontològiques provincials avui a Espanya o Les obligacions, requisits i límits del pèrit mèdic, segons el Codi de Deontologia Mèdica de 2011. En el cas d’aquest últim, l’estudi va concloure un alt grau de desconeixement de la regulació de la perícia mèdica en el Codi de Deon· tologia Mèdica i de la obligatorietat del seu compliment, així com de les sancions que comporta el fet de no respectar-lo. Aquestes sessions tam· bé van tractar l’evolució i el significat de les queixes dels pacients, desta· cant que “les polítiques centrades en les reclamacions han mostrat efectes perversos, donat que es genera frus· tració entre els professionals per no poder complir les exigències conside· rades acceptables, així com la insufi· ciència per resoldre la insatisfacció dels pacients”. A banda, els experts van abordar la validació d’un qüestio· nari sobre els coneixements dels met· ges en deontologia. Paral·lelament a aquestes jornades, també es van reunir les Comissions de Deontologia, on el president de la Co· missió Deontològica del Col·legi Ofi· cial de Metges de Valladolid, Dr. Juan Carlos Martín va abordar la Limitació de l’esforç terapèutic i deontologia, mentre que el president de la Comis· sió Deontològica del Col·legi Ofici· al de Metges de Màlaga, Dr. Joaquín Fernández-Crehuet, va aprofundir en El cas del pediatra pedòfil. El Con· grés va tancar amb una conferència de clausura que va impartir el Fiscal en Cap de l’Audiència Provincial de

El president del Col·legi Oficial de Metges d’Alacant, Dr. José Pastor, a l’acte de cloenda del Congrés, juntament amb el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Dr. Fernando Vizcarro.

Badajoz, Juan Calixto Galán –veure entrevista pàgina 18–. El professio· nal va recordar que “les sentències més greus sempre tenen com a punt de partida el retret deontològic, el fet que el metge no hagi complert amb els valors o les regles de la seva pro· fessió”. Durant la seva intervenció, Galán també va fer èmfasi en els can· vis que propiciarà la reforma del codi penal que entra en vigor el proper mes de juliol. Acte de cloenda L’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va ser l’encarregat de po· sar punt i final a tres dies intensos de debat, juntament amb el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Dr. Josep Mercadé, –qui va assistir a l’acte en nom del Conseller de Salut, Dr. Boi Ruiz– i el gerent de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, Dr. Albert Gómez. Durant la cloenda, el president del Col·legi Oficial de metges de Tarrago· na, Dr. Fernando Vizcarro, va empla· çar els professionals a posar en pràcti· ca els coneixements adquirits durant

les jornades i el president del Comitè Científic del Congrés i de la Comissió Deontològica del Col·legi, Dr. Antonio Labad, va destacar l’alta participació registrada i la qualitat de les ponèn· cies i debats. Al seu torn, el Dr. Mer· cadé va recordar el lema del Congrés, animant a que la deontologia ‘Passi a les arrels de la professió’ i va incidir en la responsabilitat del metge amb el pacient, assenyalant que el profes· sional ha de participar activament en resoldre, en la mesura del possible, els problemes que afecten al sistema sanitari,“amb la finalitat d’aconseguir els millors resultats”. Aquesta darrera sessió també va servir per escenificar la cessió del tes· timoni al Col·legi de Metges d’Alacant, organitzador de la propera edició del Congrés. El seu president, Dr. José Pastor, va ressaltar el repte que supo· sa l’organització de l’esdeveniment, a banda de remarcar la importància d’estendre el coneixement relacionat amb la deontologia al conjunt del Sis· tema Nacional de Salut, conclusió en la que també van coincidir la resta de membres de la taula. Juny 2015


12 ACTUALITAT

Els acompanyants descobreixen Tàrraco El II Congrés Nacional de Deon· tologia Mèdica també va preveure un ampli programa d’oci, cultural i gastronòmic. D’aquesta manera, els acompanyants van realitzar una vi· sita guiada per la Tàrraco romana i

medieval, que els va portar a la To· rre del Pretori, les voltes del Fòrum Provincial, la Catedral, les grades del Circ i l’Amfiteatre romà. Els visitants també van compro· var els orígens mariners de la ciutat

amb una visita al museu del Port de Tarragona, que van completar amb un passeig en golondrina per la cos· ta, arribant fins les platges de Salou i degustant els productes típics me· diterranis.

lats, qui va detallar les iniciatives que ha organitzat recentment el COMT, com la petició al Vaticà d’una rèplica de l’estàtua d’Antoni Musa, primer metge que va exercir a Tarraco i que fou el metge personal de l’emperador August. En segon lloc, el president de la Comissió Deontològica del Col·legi

i del Comitè Científic del II Congrés de Deontologia Mèdica, Dr. Antonio Labad, va exposar les activitats pro· gramades per aquestes jornades. En conjunt, a l’Assamblea hi van assistir una cinquantena de col·legiats, entre delegats i membres de la Junta de Go· vern.

El Col·legi celebra l’Assemblea de Compromissaris El dia 25 de març el Col·legi va cele· brar la primera Assemblea de Com· promissaris ordinària de l’any, que es va dur a terme a Tarragona i va ser retransmesa per videoconferència a les seus del Col·legi de Reus i Tortosa. L’acte va començar amb la interven· ció del president, Dr. Fernado Viz· carro, qui va repassar les actuacions que ha dut a terme el Col·legi durant els últims mesos. A continuació es va presentar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses i el balanç de situació corresponent a l’exercici de 2014. L’auditoria va concloure que l’estat dels comptes és positiu, sense salvetats i els delegats els van aprovar per unanimitat. A la sessió també hi va intervenir el Dr. Jaume Fontanet, vicesecretari i repre· sentant de la vocalia de metges jubi· Juny 2015


13 ACTUALITAT

El passat 13 d’abril alguns professionals es van concentrar a les portes dels centres i van llegir el decàleg.

Front comú dels metges d’atenció primària per reclamar més dotació pressupostària Per primera vegada i coincidint amb la commemoració del dia de l’atenció primària, les organitzacions de met· ges d’atenció primària, tant a nivell nacional com autonòmic (col·legis de metges, estudiants, societats científi· ques, i sindicats de metges) van exigir a la Conselleria de Salut i al Ministeri de Sanitat que incrementin la dotació

pressupostària del seu àmbit per poder oferir una assistència digna, càlida i de qualitat. Ho van fer a través de l’elabo· ració d’un decàleg, que es va presentar simultàniament a molts Col·legis de Metges de l’Estat i que recull la neces· sitat de poder dedicar deu minuts per pacient o d’eliminar tota l’activitat bu· rocràtica que no tingui justificació clí·

Decàleg 1. L’Atenció Primària és l’eix del sistema sanitari, i així ha de ser reconeguda a tots els efectes: increment pressupos· tari, dotació adequada de recursos humans, augment de la capacitat de realització de proves diagnòstiques. 2. L’Atenció Primària ha de liderar, per tant, la gestió dels processos del malalt crònic dins del sistema sanitari i soci· al, incloent la coordinació amb el nivell hospitalari, centres geriàtrics i de discapacitats, associacions de pacients... 3. Metges de família i pediatres han de liderar la presa de decisions relacionades amb l’organització i gestió dels re· cursos sanitaris. 4. Donat el seu paper central al sistema sanitari, els metges de família i pediatres han de tenir accés al catàleg complet de proves complementàries segons indicació raonada i cri· teris d’eficiència clínica. 5. L’exercici de la Medicina d’Atenció Primària ha de tenir un entorn professional i laboral atractiu: estabilitat, incen· tius basats en criteris professionals, reconeixement de la penositat (torns de tarda, solitud ...) 6. Les agendes s’han d’adequar a una assistència de quali·

nica, entre d’altres mesures, com que els metges de família i pediatres liderin la presa de decisions relacionades amb l’organització i gestió dels recursos sa· nitaris. El decàleg també es va llegir a les por· tes d’alguns centres de salut, on metges i pacients es van concentrar durant deu minuts el passat 13 d’abril.

tat, amb un temps mínim de 10 minuts per pacient, sempre tenint en compte el context sociodemogràfic i eliminant tota l’activitat burocràtica que no tingui justificació clínica, facilitant al màxim la seva realització. 7. La gestió de la incapacitat temporal ha de tenir un dis· seny basat en criteris clínics, evitant la multiplicació d’in· formes que requereix la nova regulació, i fent-la extensiva a tots els nivells assistencials. 8. La recepta electrònica s’ha d’estendre a tots els nivells assistencials i a tot el Sistema Nacional de Salut, en un for· mat àgil i que garanteixi la interoperabilitat, així com l’accés a l’historial mèdic integrat a nivell estatal. 9. La formació en Atenció Primària ha de començar a la universitat, amb la creació d’una àrea de competències en Medicina de Família i la definició de competències espe· cífiques de Pediatria d’Atenció Primària en la formació de pregrau, adequant els criteris d’accés a la docència univer· sitària a la realitat de l’Atenció Primària. 10. Facilitar l’accés dels professionals d’Atenció Primària a les activitats formatives i promoure la investigació tenint en compte les característiques pròpies d’aquest nivell assis· tencial. Juny 2015


14 ACTUALITAT

Lliurats el guardons dels concursos artístics per a metges en la V Jornada Cultural Un centenar de persones dels quatre col·legis catalans van participar en aquesta diada Tarragona va ser l’escenari escollit per celebrar la V Jornada Cultural, diada on es va dur a terme l’entrega de premis dels concursos artístics per a metges. Aquest acte, que se celebra amb el patrocini del Consell de Col·legis de Metges, aplega cada any una representació dels quatre col·legis en una de les capitals ca· talanes. Després de ser l’amfitriona Juny 2015

de la I edició, l’any 2011, enguany el COMT va tornar a organitzar aquest esdeveniment lúdic i cultural entre companys de professió, que va aple· gar el passat 20 de maig un centenar de persones a la ciutat. La jornada va començar amb un esmorzar de benvinguda a la Volta del Pallol, on els participants es van distribuir en tres grups per conèixer

el llegat històric de l’antiga Tàrraco. L’Amfiteatre, el Pretori, la capçale· ra del Circ, el claustre de la Catedral i el museu Diocesà són alguns dels indrets que es van poder visitar. To· tes les rutes turístiques van acabar a les portes de l’Antiga Audiència, on es va celebrar l’acte institucional de lliurament de guardons dels concur· sos artístics. L’entrega de premis va


15 ACTUALITAT

‘Pont de les Peixateries Velles’ de Girona del Dr. Albert Camós.

(De dalt a baix i d’esq. a dreta) Foto de família dels guardonats als concursos artístics, imatges de les visites culturals a la Catedral, el Pretori i l’Amfiteatre. L’acte d’entrega de premis es va celebrar a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona.

estar presidida pels vocals de metges jubilats dels quatre col·legis de met· ges, el president del Col·legi de Met· ges, Dr. Fernando Vizcarro i l’extinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarrago· na, Xavier Tarrés. En acabar l’entrega de guardons, els premiats es van fer una foto de famí· lia i es va celebrar un dinar. La jorna· da va concloure amb una visita amb el trenet turístic per les platges, el port de Tarragona i el centre de la ciutat. L’any vinent, la VI Jornada Cultural l’organitzarà el Col·legi Oficial de Met· ges de Lleida. Si voleu veure el resum de la diada en imatges, visiteu el Flickr del COMT.

‘La tardor’, de la Dra. Pilar Segura

Els guardonats: Premi Antonio Muza de cinema amateur (Col·legi Oficial de Metges de Tarragona): Olvidarla de la Dra. Montserrat Olmo Premi Tritó de bronze de dibuix i pintura (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona): Pont de les Peixateries Velles del Dr. Albert Camós. Accèssit: La tardor de la Dra. Pilar Segura

Premi Tritó de bronze de narrativa (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona): La línea innominada del Dr. José Luis Martínez Ribero Premi Tritó de bronze de poesía (Col·legi Oficial de Metges de Lleida): Vell amic del Dr. Julià González Martín Premi Esculapi de bronze de fotografia digital (Col·legi Oficial de Metges de Girona): Bruja en armas del Dr. Mihaly Attila Kazsuba Juny 2015


16 ACTUALITAT

Reus, Tarragona i Tortosa fan actes de comiat dels residents que acaben la formació Els centres també han donat la benvinguda als nous MIR que s’incorporen Com cada any, durant el mes de maig es va dur a terme el relleu entre els residents que finalitzen la seva etapa formativa i els que s’incorporen per iniciar aquest tram de la seva carrera. D’una banda, l’Hospital Universitari Joan XXIII, que ja compta quarantados anys formant especialistes, va acollir l’acte de comiat de trenta MIR d’especialitats hospitalàries, divuit de medicina familiar i comunitària i quatre llevadores que han acabat la seva formació sanitària especialitza· da al centre i a l’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona. A Reus, l’Hospital Universitari Sant Joan també va organitzar un acte de comiat pels quinze especialistes que van finalitzar aquesta etapa, que es va complementar amb la conferència Investigació: una eina d’impacte per millorar la salut global, impartida pel Dr. Quique Bassat. A Tortosa, la Gerència Territorial de l’ICS a les Te· rres de l’Ebre també va celebrar que acabaven l’especialitat tres residents de llevadores, sis de medicina fami· liar i comunitària, un de pediatria, un d’obstetrícia i ginecologia, un de radiodiagnòstic, un de medicina in· tensiva, un de traumatologia i cirur· gia ortopèdica i un d’anestesiologia i reanimació. Durant aquest acte, també es va fer entrega de les Beques Dr. Ferran 2015, concedides a dos estudis sobre malal· ties neurològiques: ‘Estudio ICTO: Efecto en la calidad de vida, el afron· tamiento y las conductas en salud en los pacientes con ictus isquémico tra· tados con neurointervencionismo’, que té com a investigadora principal a Sílvia Reverté i ‘Juguemos – Estimu· lación cognitiva mediante juegos de mesa: un nuevo enfoque del enveje· cimiento activo para mejorar retos cotidianos de usuarios con esclerosis múltiple’, que compta amb Eva For· cadell com a investigadora principal. Juny 2015

Els residents que acaben la seva formació en l’àmbit de la Gerència Territorial de l’ICS de les Terres de l’Ebre.

El cap d’estudis de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Dr. Cristóbal Añez, va realitzar l’acte de benvinguda als nous residents del centre.

Benvinguda El Parc Sanitari Joan XXIII de Tarra· gona va acollir el passat 20 de maig els actes de benvinguda dels 47 nous residents que arriben per realitzar la seva formació a l’Hospital Universita· ri Joan XXIII, a l’Atenció Primària de

l’ICS Camp de Tarragona i a d’altres hospitals del territori. A l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus s’hi han incorporat un total de quinze residents, mentre que a l’ICS de les Terres de l’Ebre han donat la benvinguda a disset nous MIR.


17 ACTUALITAT

Abans que marxin de viatge, deriva els teus pacients a sanitat exterior Quan els teus pacients estiguin pre· parant un viatge o es mudin a un al· tre país on pugui haver-hi el risc de contraure alguna malaltia específica, deriva’ls a Sanitat Exterior. Així ho aconsellen els Drs. Patricia Guillot i David Urzay, responsables del servei del Centre de Vacunació Internaci· onal de Tarragona, que recomanen augmentar la coordinació entre els centres d’atenció primària i aquest servei per tal d’assolir el major grau de seguretat i comoditat pels paci· ents. Situat a la plaça Imperial Tarra· co, núm.3, a l’edifici de la subdele· gació del Govern espanyol, ara per ara aquest organisme és l’únic de la província que dispensa la vacuna de la febre groga, tot i que ben aviat aquesta realitat canviarà. L’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa ja ha es· tat autoritzat per distribuir aquesta vacuna i encara que no té fixada una data concreta per començar a dis· pensar-la, ho farà properament. Abans de viatjar, els Drs. Guillot i Urzay recomanen dirigir-se a sanitat exterior amb l’anticipació suficient per poder dur a terme una orienta·

La Dra. Guillot i el Dr. Urzay a les oficines de Sanitat Exterior, a la plaça Imperial Tarraco.

ció òptima i coordinar correctament el carnet de vacunacions. Tot i que depèn del viatge, els professionals apunten, que en general, un mes d’antelació és el temps imprescindi· ble per arribar a la destinació amb el major grau de seguretat, pel que fa a la prevenció de malalties. En tot cas, els doctors adverteixen de la im·

portància d’informar de l’existència d’aquest servei, d’acudir-hi abans d’emprendre una estança a l’estran· ger, sobretot en un país de risc, i es posen a la disposició de qualsevol professional –via telèfon, presencial o correu electrònic- per a assesso· rar-lo si té algun dubte que li plantegi algun pacient.

El CAS Drogodependències de Tarragona commemora el seu 30è aniversari El Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències de Tarragona, integrat a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de la Generalitat de Catalunya ha celebrat aquest any el seu trentè ani· versari amb una jornada de reflexió sobre les drogues. Durant l’acte, que va tenir lloc el 13 d’abril al Col·legi

Oficial de Farmacèutics, també es va presentar la memòria anual del centre. Segons aquest document, la substància psicoactiva que continua generant més demanda de tracta· ment amb una tendència creixent és l’alcohol, seguida de la cocaïna i

en tercer lloc l’heroïna. Cal destacar, respecte l’any 2013, que s’ha experi· mentat un increment d’un 3,7% dels inicis de tractament pel consum d’heroïna, mentre que les demandes per tractament per cànnabis i cocaï· na es mantenen estables. Juny 2015


18 ENTREVISTA

Juan Calixto Galán Cáceres Fiscal en Cap de l’Audiència Provincial de Badajoz

“La reforma del codi penal incrementarà el paper de les comissions deontològiques” “La responsabilitat mèdica i el seu contingut deontològic”, aquest és el títol de la confe· rència de clausura que va oferir el Fiscal en Cap de l’Audiència Provincial de Badajoz en el marc del II Congrés Nacional de De· ontologia Mèdica. Durant la seva intervenció, Galán va assenyalar que els “Col·legis de metges són essencials per vertebrar i homo· geneïtzar la professió mèdica, donat que una de les seves prin· cipals missions és fixar les nor· mes deontològiques tant des de l’òptica disciplinària, com des del terreny de la formació, que resulta imprescindible”. El Fiscal manifesta en aquesta entrevista les repercussions que tindrà la reforma del codi penal en la judi· cialització de la pràctica mèdica. — Les retallades en l’àmbit sanitari han propiciat que augmentin les demandes per uns pacients que s’acumulen en les llistes d’espera? — Segurament sí, tot i l’esforç dels professionals, que és molt notable, la inversió sanitària ha disminuït a tot l’Estat espanyol. La inversió hauria de ser millorada perquè l’aposta per la sanitat és absolutament prioritària. Què hi ha més important que les per· sones, la vida i la salut? L’objectiu de la salut és tan important que jo crec que hauria d’implicar un esforç per part del poder públic molt significatiu per assegurar que els serveis es pres· tin adequadament, amb el personal necessari i vetllant pel descans dels Juny 2015

Galán afirma que són molt poques les demandes que acaben en seu penal.

metges, infermeres i personal auxili· ar. En sanitat, retallar i reduir sempre és negatiu. — En general, el metge tem ser demandat? — Sí, hem passat a un escenari de creixement constant de les deman· des. Hem de tenir en compte que ens movem en el marge de les 80.000 re· clamacions sanitàries. Tot i que mol· tes d’elles no estan judicialitzades

perquè es queden pel camí, perquè s’acaba arribant a un acord. Altres perquè es desisteix d’elles. L’exercici de la medicina comporta freqüent· ment assumir determinats problemes que en un moment determinat tam· bé poden produir dany al pacient. En aquest aspecte, crec que el número de demandes i estimacions que s’acaben imposant és molt petit en relació als milions d’actes mèdics que es realit· zen diàriament.


19 ENTREVISTA —El pacient és més actiu? — Sobre això he de dir que cal que ens felicitem, perquè tot i que el pa· cient tingui dret a reclamar i haguem passat a un escenari on el pacient és el subjecte actiu que pot reivindicar perfectament els seu drets, a no ser lesionat i que se’l tracti adequada· ment en tots els sentits, el cert és que el metge, amb caràcter general té un comportament positiu. Les noves ge· neracions de professionals més joves tenen una gran capacitat, tan tècnica com de coneixement d’assumptes que abans eren desconeguts, com els drets de la llei d’autonomia de la voluntat del pacient, el consentiment informat i moltes qüestions que donen lloc a demandes d’una manera freqüent. — Quin percentatge de les demandes acaba en judici? — En seu penal, molt poques. Donar un percentatge és difícil perquè les estadístiques a vegades són confu· ses i contradictòries. En seu civil, el procediment acostuma a acabar amb acord. En els casos on hi ha un dany antijurídic i on realment el metge pot estar en l’escenari d’haver d’indem· nitzar, ja apareixen les companyies d’assegurances, els lletrats… Moltes vegades el procediment no arriba al final com a procediment judici· al com a tal. M’atreviria a qualificar que aquests casos no passen del 15%, sent prudent en les estimacions. Des de l’àmbit penal, afortunadament, quantificar en percentatge no té sen· tit, perquè les sentències penals són molt poques. A més, ara, que amb la reforma del codi penal desapareixen les faltes i només queden els delictes, seran menys. — Quin escenari obre aquesta reforma del codi penal, que entrarà en vigor el proper 1 de juliol de 2015? — S’incrementarà molt considerable· ment la mediació, les vies de negoci· ació i només quedaran residenciats amb aspecte de culpa i sanció penal aquells delictes que facin afirmar una imprudència temerària, una impru· dència greu, de manera que només les conductes més recriminables i de

El Fiscal en Cap durant la conferència de clausura del Congrés.

“Les especialitats que concentren més demandes són cirurgia, traumatologia i ginecologia”.

major impacte són les que tindran càstig penal. La resta, on hi hagi defi· ciències, disfuncions, es canalitzaran per les vies restants, civil o contenci· osa administrativa. Fins i tot, moltes d’elles, insisteixo, es resoldran en el marc de la mediació. — Aquesta reforma incrementarà el paper de les comissions deontològiques? — Segurament sí, perquè el fet de

considerar el delicte amb culpa menys greu, quan s’arxivi perquè el perjudi· cat no vulgui seguir, segurament pot haver-hi denuncies o reclamacions a la comissió deontològica, que paral· lelament hagi de proporcionar una sanció, si és procedent, o almenys, es· tudiar l’assumpte detingudament. — Quina especialitat presenta més demandes? — N’hi ha tres de fonamentals: cirur· gia, traumatologia i ginecologia. — Quan de temps acostuma a tardar la resolució d’una demanda? — Depèn de la complexitat. Si es tracta d’una denuncia o una querella en l’àmbit penal, si l’assumpte no és massa complex, pot ser que no pas· si d’un any. En el camp civil, si hi ha recursos, apel·lació i arriben al recurs de cassació davant el Tribunal Su· prem, poden passar dos anys o inclús tres. En tot cas, al metge se’l tracta com a autoritat, com a representació important de la funció pública i les agressions tenen la categoria de de· licte d’atemptat. Juny 2015


20 VIDA COL·LEGIAL

Foto de família dels metges que van ser reconeguts com a honorífics. El Dr. Miralles i el Dr. Virgós van intervenir en representació dels professionals del Baix Camp i el Tarragonès, respectivament.

El COMT lliura una vintena de títols honorífics als professionals del Tarragonès i el Baix Camp Aquesta condició la reconeix el Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya al complir els 70 anys d’edat El passat 4 de març, el Col·legi va rea· litzar un acte per lliurar els títols ho· norífics a la vintena de professionals del Tarragonès i el Baix Camp que van complir setanta anys d’edat durant el

2014. Aquesta condició la reconeix el Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya. El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarrago· na, Dr. Fernando Vizcarro, acompa·

nyat del gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Dr. Josep Mercadé i de l’extinent d’alcalde de l’Ajunta· ment de Tarragona, Xavier Tarrés, va fer entrega dels títols.

Metges distingits Dr. Pedro Cabrero Castillón Dr. Jesús Chamorro Cuesta Dr. Pedro Cobos Carbó Dr. Rigoberto Corrales Cruz Dr. Francisco Esqué Ruiz Dr. Félix Furquet García

Dr. Pablo Galan Nieto Dr. Roberto García Fernández Dr. Rodrigo Miralles Marrero Dr. Francisco Javier Pastor Molas Dr. Domingo Ramos Díaz Dr. José Luís Rodríguez Miguel Dr. Francisco Romero Nogués

Dr. Juan Antonio Sánchez Palau Dr. Carlos Sánchez-Peña Lampasona Dr. José María Santamaría Puig Dra. Maria Aranzazú Ugarriza Sagasta Dr. Gerardo Virgós Rovira Dra. Concepción Zambrano Rioja Dr. Eugenio Zornoza Boy

Juny 2015


21 VIDA COL·LEGIAL

Disminueixen les agressions als professionals sanitaris a Tarragona durant el 2014 La tendència a la baixa també s’ha observat a Catalunya i al conjunt de l’Estat, on aquests episodis també també s’han reduït un 2,8%, registrant 344 casos Tarragona va registrar durant el 2014 dues agressions a professionals sani· taris, xifra que representa una dismi· nució del 60% respecte l’any anterior, quan se’n van comptabilitzar cinc. Aquests incidents es van produir al sector públic, per discrepàncies en l’atenció mèdica i per malestar amb el funcionament intern del centre. En un dels casos, l’agressor tenia antece· dents. En aquest sentit, el president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, es mostra satisfet per aquesta disminució i encoratja a seguir treballant perquè aquesta xifra es redueixi a zero. “La prevenció és el millor tractament, per això cal abordar, des de la formació, com evitar que es produeixin aquestes situacions conflictives”. A més, Viz· carro també afegeix que “l’aprovació de la reforma del Codi Penal que con· templa les agressions a sanitaris com a delicte d’atemptat és una de les fites més importants que s’ha aconseguit, però és necessari que aquesta norma· tiva s’estengui, també, als professio· nals que treballen a la sanitat privada, sector on sí que han augmentat les agressions durant l’últim any”, explica. Amb el lema “contra les agressions al personal sanitari, tolerància zero”, el 18 de març es commemora el dia na· cional contra aquest tipus d’incidents, que també disminueixen a Catalunya i a l’Estat espanyol. Coincidint amb

aquesta data, l’Organizació Mèdica Col·legial (OMC) va difondre les últi· mes xifres dels registres sobre episodis violents, recollides a través dels 52 col· legis de metges estatals. El 14% de les agressions que es van produir a l’Estat durant el 2014 van tenir lloc a Catalunya, territori que va registrar quaranta-nou agressions, un 2% menys que l’any anterior. Per se· gon any consecutiu, aquesta tendèn· cia a la baixa també s’observa a nivell

estatal, on el descens va ser del 2,8%, notificant 344 casos. D’aquests episo· dis de violència, el 18% van comportar lesions. De la xifra total d’agressions, un 87% es van produir al sector públic, mentre que el 13% van succeir al sec· tor privat, on han augmentat respecte l’any anterior. A més, gairebé la meitat de les agressions (48%) s’han produït en centres d’Atenció Primària. Les co· munitats autònomes on s’han registrat més incidents són Andalusia i Madrid.

Reconeixement de companys i amics en la jubilació del Dr. Gris Amb motiu de la jubilació del Dr. Gris, cirurgià general i de l’aparell digestiu, els seus companys li vam organitzar un sopar-homenatge el passat 13 de febrer que va congregar una seixantena de persones. El comú denominador de la trobada va ser el

profund respecte, estima i admiració cap al Dr. Gris. Nascut a Barcelona, ha realitzat la major part de la seva carrera professional a Tarragona, com a especialista a l’Hospital Joan XXIII, on hi ha treballat més de qua· ranta anys. / Dr. Francesc Feliu Juny 2015


22 ENTREVISTA

Dr. Ramón Antón Valentí Metge Especialista en medicina familiar i comunitària

“La competició te un punt de masoquisme, el patiment et motiva i t’estimula a seguir” El Dr. Ramón Antón Valentí ha estat el guanyador de la Marató de Barcelona en la categoria de veterans C –entre 55 i 65 anys. Aquesta cursa de 42,195 quilò· metres, que va tenir lloc el passat 15 de març de 2015, és la preferi· da del Dr., que la va aconseguir acabar en 2 hores i 47 minuts. — Quan neix la seva passió per córrer? — Per a mi, córrer sempre ha estat una manera de relaxar-me. En tempo· rades d’estrès és la solució més ràpi· da, còmoda i senzilla per desconnec· tar de la feina i de les preocupacions del dia a dia. Una altra història és el salt a la competició, que va començar fa 8 anys amb la mitja marató de Tar· ragona. Fent aquesta cursa em vaig adonar de la facilitat que tinc per fer quilòmetres sense quasi sentir cansa· ment. Vaig fer molt bon temps, 1 hora i 34 minuts, malgrat que no m’havia preparat gens i no portava roba ni sa· bates adients. No sé ni per què m’hi vaig apuntar! Tot i així, en acabar, els corredors experimentats no es creien el meu temps! Això em va motivar a intentar assolir reptes més difícils. — Què li aporta en el seu dia a dia? —Concentració, relaxament, tro· bar-me amb mi mateix... És un plaer per a mi. — Hi ha hagut algun moment on s’ha cansat de practicar aquest esport o ha patit alguna lesió que li hagi impedit la seva pràctica? Juny 2015

El Dr. Antón ha fet entre quatre i sis curses durant l’últim any.

—En aquest darrer any de compe· tició, el que he tingut sempre clar és que el més important és saber quan toca descansar i escoltar el teu cos. No es poden marcar entrenaments in· tensos programats si el teu cos et diu que no toca. He vist molts esportistes que acaben amb lesions per no saber parar, no es poden fer rucades. Cal es· tar centrat, en condicions òptimes i no arribar a situacions límits de risc. També recomano fer una revisió amb especialistes en medicina de l’esport

per prevenir ensurts. L’única lesió que vaig tenir en els meus inicis va ser una fascitis plantar per competir amb les sabatilles molt gastades. — Què és el que el motiva a seguir quan es comença a sentir cansat en una carrera? —La competició te un punt de maso· quisme, sempre hi ha aquell moment de patiment que al mateix temps et motiva i t’estimula a seguir. És difícil d’explicar, s’ha de viure.


23 ENTREVISTA — Quin entrenament setmanal segueix? —Els entrenaments depenen dels objectius. En període estival faig sor· tides ocasionals i quasi sempre per muntanya. Quan s’apropen les com· peticions, normalment a partir de l’octubre, començo un programa pla· nificat per aconseguir la millor forma possible, en funció de l’objectiu que em plantejo per aquell any. —Quantes curses fa durant l’any? —En els darrer any he fet entre 4 i 6 curses. —Quantes maratons ha fet i fins on s’ha desplaçat per a participar-hi? —Porto deu maratons. Una a Madrid, l’altre a València i la resta repartides entre Tarragona i Barcelona. Tot i que he corregut per Central Park, no m’atrau la clàssica marató de Nova York, encara que sí que voldria fer la de Berlín o Roma. —Segueix una dieta estricta? —No sóc especialment rígid en la meva dieta, menjo de tot, de mane· ra equilibrada i sana durant tot l’any. Només tinc en compte els dos o tres dies previs a la cursa, que procuro menjar molts hidrats de carboni per· què si no ho fas així, al final ho acabes pagant durant la cursa. —Ha experimentat el mur? —La primera i única vegada que vaig patir de valent en els darrers quilò· metres va ser a la primera marató de Barcelona. Jo no havia sentit mai a parlar del “mur” però quan vaig ex· plicar les meves desagradables sen· sacions a un company amb anys de carrera em va dir que era el que jo ha· via patit i que passava als corredors inexperts. De fet, la sensació real és de tenir un mur que t’impedeix con· tinuar. —Com es va sentir quan va creuar la línia de meta? —Una barreja de felicitat i un pensa· ment clar de no tornar-ho a repetir mai més... Però al final sempre hi tor· nes.

L’objectiu del Dr. Antón és millorar la seva marca personal.

“Quan vaig arribar a Tarragona em vaig assabentar que havia quedat dels primers a la classificació general i el primer dels veterans. Em van enviar el trofeu a casa.”

primers a la classificació general i el primer dels veterans. Em van enviar el trofeu a casa.

—Quina és la fita de la que se sent més orgullós? —La més sorprenent i dura van ser els 101 km de la Legión de Ronda, fa dos anys. Vaig acabar la cursa amb sensació de fracàs. Al quilòmetre 80 vaig haver de parar per esgotament i vaig creuar la meta adolorit i sen· se forces, amb els peus destrossats... Quan vaig arribar a Tarragona em vaig assabentar que havia quedat dels

— Qui l’inspira? —Les forces per córrer me les donen la mateixa gent que practica aquest esport: els meus companys d’entre· nament. Gràcies a ells continuo par· ticipant a les competicions.

—Després de complir aquesta fita, quins són els seus objectius? —Continuar fent les maratons de Barcelona i Tarragona i continuar mi· llorant la marca personal. Tot i que ara ja tinc 56 anys, però a mi no m’ho sembla. — Se sent emmirallat en algun corredor? — En Kilian Jornet. És un atleta que es nota que disfruta fent el que més li agrada: córrer... bé, quasi que vola.

— Quin consell li donaria a algú que comença a córrer? — Primer que disfruti corrent... I la resta vindrà sol. Juny 2015


24 VIDA COL·LEGIAL

El president del COMT inaugura la XXV Jornada d’actualització Rehabilitació i Medicina Física El Seminari va acollir la XXV Jor· nada d’actualització Rehabilitació i Medicina Física, que per prime· ra vegada es va celebrar a Tarra· gona i va reunir una norantena de professionals. El president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, va participar en la inauguració oficial de la jornada, que va tractar, en· tre d’altres temes, la rehabilitació de lesions del nervi perifèric o les actualitzacions en el tractament ortopèdic de l’escoliosi.

Emotiu acte en record dels metges traspassats durant el 2014 El passat 25 de febrer, familiars, companys i amics dels metges traspassats durant el 2014 es van reunir per homenatjar-los, en un emo· tiu acte in memoriam que es va dur a terme a la sala d’actes del Col·legi. Es van recordar els Drs. Fernando Salvadó, José Guinovart, Eugenio Betoret, Ismael Eixarch, Amadeo Rey, Luis Ribé, Angel Alegret, Miguel A. Arellano, Eduardo Cas· tro, Luis Maria Santos, Martín Cáceres i Maria Paz García. A més, també es van llegir fragments de poemes de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Segarra i Miquel Martí i Pol.

LOCAL COMERCIAL PER A LLOGUER. C/Fortuny, 12-14 - Tarragona. Planta baixa de 315 m2 Entresòl de 300 m2 Sales diàfanes i cèntric. Ideal per a corporació. Telèfon 607845058 (D. Garcia) Juny 2015


25 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi acull un programa de formació multidisciplinar en homeopatia A través de la col·laboració amb el Centre d’Ensenyança i Desenvolu· pament de l’Homeopatia (CEDH), la secció col·legial de metges homeò· pates del COMT ha posat en marxa un programa didàctic dirigit a pro·

fessionals de diverses especialitats per promoure la formació continu· ada en homeopatia. Aquest projecte consta de cinc sessions pràctiques que es duran a terme entre els me· sos d’abril i novembre a través de

trobades multidisciplinars on s’ana· litzaran casos pràctics i es debatran. En aquest sentit, la vocal de la sec· ció col·legial de metges homeòpa· tes del Col·legi, Dra. Maria Cristina Guasp, apunta que “les sessions són un punt de trobada molt enriquidor entre els professionals que prescri· uen l’homeopatia pel seu format participatiu”, conclou.

Tarragona, al VI Congrés Nacional de Metges Jubilats d’Oviedo

Els metges jubilats visiten Sitges i Tortosa La vocalia de metges jubilats va organitzar el 19 de febrer una sortida a Sitges per a visitar el palau i el museu Maricel i el museu del Cau Ferrat, després que reobrissin les seves portes a finals de l’any passat. El Cau Ferrat, que va ser l’estudi del pintor i escriptor Santiago Rusiñol, és un centre emblemàtic del modernisme a Catalunya. Pel que fa al Museu Ma· ricel, alberga obres de gran qualitat, que van del segle X al realisme i la figuració de la primera meitat del segle XX, a través de les col·leccions d’art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i de la Vila de Sitges. Els col·legiats i els seus acompanyants van poder gaudir d’un ampli itinerari cultural i artístic. D’altra banda, l’onze de juny, una quarantena de metges es van desplaçar fins a Tortosa, on van visitar les muscleres.

Els propers 25 i 26 de setembre tindrà lloc a Oviedo el VI Congrés Nacional de metges jubilats, on hi participarà el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Les jornades tractaran temes relacionats amb la sanitat, socials i culturals. La con· ferència inaugural, que impartirà el degà de la Facultat de Medici· na d’Oviedo, Dr. D. Alfonso López Muñiz, versarà sobre El cervell, superant desafiaments. En aques· ta sessió també hi participaran el president de l’Organització Mèdica Col·legial, Dr. Juan José Rodríguez Sendín, el president del Col·legi de Metges d’Astúries, Dr. Alejandro Braña i el vocal de metges jubilats de l’entitat asturiana, Dr. Enrique Portilla. Juny 2015


26 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Allué disserta sobre el futur de la medicina catalana La gestió pública de l’assistència, la pràctica privada i les compatibilitats o el control democràtic de la gestió són algunes de les qüestions que va tractar el Dr. Xavier Allué, pediatra i antropòleg, durant la jornada so· bre el futur de la medicina catalana que es va dur a terme al Col·legi el dimecres 6 de maig. Allué, qui va ser cap de servei de l’Hospital Universi· tari Joan XXIII i director mèdic del

centre, va començar la seva ponèn· cia fent un anàlisi de l’evolució de la pràctica mèdica durant els últims cinquanta anys, que va continuar amb la descripció de la situació ac· tual i la progressió que, vaticina, ex· perimentarà. Algunes de les seves demandes es van centrar en la necessitat de desti· nar més recursos a l’atenció primà· ria i hospitalària.

Inauguració de l’exposició col·lectiva de metges pintors Com cada any, des de finals de maig fins a fi· nals de juny la sala d’actes del Col·legi esdevé un punt de trobada pels metges més creatius. L’exposició col·lectiva de pintors concentra les obres dels professionals locals que desenvolu· pen aquesta vessant artística. Durant la inau· guració, que va tenir lloc el 28 de maig, el res· ponsable de la vocalia de metges jubilats, Dr. Jaume Fontanet, va expressar la seva satisfacció per l’alta qualitat de les pintures que s’exposen enguany. Per la seva banda, els participants van manifestar les qualitats d’esbargir-se a través de la pintura.

El Dr. Adán aprofundeix en la història de les capelles votives dels carrers de Tarragona Passejant pels carrers del Casc Antic de Tarragona encara es poden iden· tificar algunes capelles que ornaven els edificis de la ciutat i que ama· guen una història, per a la majoria, desconeguda. El Dr. Federico Adán, pediatra, va oferir el dia 18 de febrer una conferència a la sala d’actes del Col·legi sobre aquests espais, on va enumerar les capelles votives que encara resten als carrers de la Part Alta i en va detallar les seves carac· terístiques. Juny 2015


27 VIDA COL·LEGIAL

Com es va fer el mapping de la catedral? Les campanades a Tarragona enguany es van celebrar acompanyades d’una anima· ció d’allò més original, el vídeo mapping show “l’espanta-sogres”, que es va projec· tar a la catedral per donar la benvinguda al 2015. El seu autor, l’enginyer multimè· dia Adrià Velardos, va venir el 8 d’abril al Col·legi a explicar-nos el procés creatiu d’aquesta iniciativa.

Recordem el Dr. Alexandre Frías i Roig, “el metge i l’home” El Dr. Pere Líndez, director de l’Institut Municipal de Puericul· tura Dr. Frías i Mª Dolors Quin· tana, historiadora i geògrafa, van recordar el Dr. Frías a través d’una xerrada que es va cele· brar el 28 de gener al COMT. El

Dr. Líndez va incidir en la figura del doctor –fundador del primer centre de puericultura de l’Estat espanyol- des de la vessant pro· fessional, mentre que Quintana es va centrar en la vessant més personal.

Pau Casals: un músic per a la història Pau Casals va ser un músic, intèrpret i composi· tor que va fer història i el Dr. Francesc Vallhon· rat, bon coneixedor de la seva figura, va oferir un repàs de la seva trajectòria a la sala d’actes del Col·legi. La seva versió del popular Cant dels Ocells s’ha convertit en un himne que ha tras· passat fronteres, transformant-se en un peça de culte i coronant-lo com un dels músics més im· portants del segle XX.

Juny 2015


28

VIDA COL·LEGIAL

Conferència sobre la dieta per colors Classificar els aliments per la seva tonalitat –segons les seves característiques- és l’element fonamental de la “di· eta per colors”, tal i com va explicar la Núria Ricomà a la sala d’actes del COMT el passat 15 d’abril. Diplomada en dietètica i nutrició per la Universitat Oberta de Cata· lunya, Ricomà té un blog amb més de 30.000 seguidors on hi publica pautes alimentàries i receptes de cuina per menjar d’una manera saludable (http://www.dietaisalut. com). Durant la conferència Ricomà va detallar i resoldre dubtes a la cinquantena de persones que es van mostrar interessades en conèixer aquesta dieta, elaborada per la Dra. Montserrat Folch. Aquesta sessió es va emmarcar dins el programa “Tarragona Saludable” que impulsa el consistori tarragoní a “l’abril, mes de la salut”.

Curs de fotografia Entre les peticions d’activitats col·legials, una de les més demanades en l’última enquesta va ser la de posar en marxa un curs de fotografia. Per aquest motiu i conjuntament amb l’aula d’especialització fotogràfica Obtura, el dia 2 de maig al matí els col·legiats que ho van desitjar van poder a aprendre a treure més profit de la seva càmera fotogràfica.

ACUDIT

Juny 2015


29

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

Ja tens un pla? Aconsegueix una atractiva bonificació per traspassar-lo Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

977 232 012

@ med1tarragona@med.es

www.med.es

La confiança d’estar junts “MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

Juny 2015


30 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi fa entrega dels ajuts a la natalitat Si has tingut o adoptat un fill/a, sol·licita el donatiu econòmic que atorga el COMT a les famílies dels metges col·legiats a través del Programa de Protecció Social.

El Dr. Enric Bachrani i la Dra. Pilar M. Rull amb el seu nadó.

El Dr. Stefano Pasetto amb el seu fill Luca.

El Dr. Alexander Córdoba amb la seva filla Ana María.

El Dr. Jaume Farré amb la seva filla La Dra. Laia Pastor amb el seu fill Clàudia. Albert.

El Dr. Luis Maurizio Torres amb el seu fill Thiago.

El Dr. Vicenç Pascual i la Dra. Rosa M. Sagristà amb el seu nadó.

La Dra. Violeta Farré amb el seu fill Biel.

La Dra. Marta Novillo amb la seva filla Carlota.

La Dra. Sara Hernández amb el seu fill Blai.

La Dra. Maria Esther Villalobos amb la seva filla Marta.

La Dra. Maria Torres amb la seva filla Vera.

La Dra. Sandra Segura amb la seva El Dr. Jaume Servelló amb la seva filla Marina. filla Sofia.

Juny 2015

El Dr. Alberto Rafael Martínez amb la seva filla Albany Paola.

El Dr. Jesús David Jiménez amb el seu fill Marcos.


31 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Glòria Vives i el Dr. Jordi Gonzàlez amb el seu nadó

El Dr. Ricard Bayarri amb les seves filles Aitana i Maria

El Dr. Diego Martin amb el seu fill Martín.

El Dr. Alessandro Pecchia amb la seva filla Gaia. La Dra. Monica Larios amb el seu fill Marc.

La Dra. Anna Cañisà amb el seu fill Jordi.

La Dra. Angela Sancho amb el Jon i l’Ona

La Dra. Núria Martín i el Dr. Jorge Gentille.

Juny 2015


32 OPINIÓ

Sèries de televisió i evolució de la pràctica mèdica Dr. Josep M. Comelles Director del Medical Anthropology Research Center, URV Col·legiat núm. 1281

Des de l’estrena d’Urgències (E.R.) (1994), un dels gèneres amb major audi· ència dins la ficció televisiva han estat les «sèries mèdiques». Hi ha pel·lícules «de metges» des de prinicipis del s.XX, la televisió dels anys cinquanta emetia serials com Dr. Kildare o soap operas com General Hospital. Res semblant al boom del gènere de les darreres dues dècades. La espanyola Hospital Central ha emès 21 temporades, les nord-ame· ricanes Urgencias i Anatomia de Grey, més de deu. Les raons de tal èxit no són clares, malgrat el creixement d’estudis específics. Són més les preguntes que les respostes i ací em limitaré a apun· tar-ne algunes des de les perspectives del tema i de les audiències. La producció de ficció cinematogrà· fica o televisiva «mèdica» és el fruit del «procés de medicalització», un procés de «canvi cultural» en el qual la narrati· va mèdica esdevé hegemònica en parlar de «malaltia» i «salut». Fins a finals del segle XX, la malaltia era percebuda com un risc tangible, mentre que la idea de salut era una entelèquia. La capacitat resolutiva de la medicina en front de les amenaces infeccioses han provocat una transició cultural: d’una societat preocupada per la malaltia, a una preocupada per la salut i aquesta envaeix l’espai comunicatiu, és transversal i omnipresent en el relat sobre aliments, pràctiques socials i culturals, lleure i re· lacions humanes. Aquesta transició entre una societat preocupada per la malaltia i una per la salut queda reflectida en la ficció. Dr. Kildare, Dr. Gannon o A cor obert, que fa dècades que parlaven de la capacitat resolutiva davant la malaltia dels hospi· tals i dels cirurgians. Ho fan ara, encara, Anatomia de Grey i Hospital Central. Marcus Welby, als setanta, reflectia Juny 2015

com a la societat nord-americana els problemes feien referència a malestars o conseqüències dels canvis socials i culturals, un tema present a Everwood, Hart of Dixie o In Treatment. En la primera etapa, dominada per la malaltia, la representació del món mè· dic era idealista i optimista. Narratives realistes representaven canvis tecnolò· gics en mans de metges blancs que sabi· en i manaven, i on infermeres i pacients obeïen. Les produccions les supervisa· ven «comissaris assessors» enviats pels col·legis professionals. A revistes com The Lancet, Medicina Clínica o el New England Journal of Medicine es publica· ven editorials cridant l’atenció sobre els possibles efectes sobre la població o els estudiants d’allò que es mostrava. Aquesta inquietud responia a la credibilitat vinculada a una representació realista dels espais, dels professionals i de les institucions. Si en la ciència ficció els miracles i la utopia són possibles, en les sèries actuals les autoritats sanità· ries i els guionistes vetllen per a què el que es mostri sigui plausible, malgrat la seva dramatització. Més encara perquè, des d’Urgències, les sèries han adoptat una narrativa molt més naturalista ins· pirada pels documentals i els noticia· ris. Rodades en espais sanitaris i no en estudi, molts episodis reflecteixen les dimensions conflictives de les relacions

entre professionals, les actuacions tera· pèutiques i diagnòstiques, els conflictes ètics o morals, o la necessitat d’adap· tar-se a entorns culturals diversos. La britànica Bodies o House M.D. aporten mirades crítiques sobre la medicina i Nurse Jackie perspectives corrosives des de l’ infermeria. Tres sèries, Call the midwife, Casualty 1906 i The knick re· construeixen documentalment la pràc· tica mèdica del s.XX. Les sèries tenen, a més, un interès acadèmic perquè reflecteixen els can· vis i l’evolució de la pràctica mèdica i de les institucions i no són alienes als temes polèmics. Són fonts narratives de qualitat desigual, doncs no totes tenen la mateixa qualitat, però totes aporten informació valuosa perquè guionistes i showrunners són conscients de la ne· cessitat que els espectadors reconeguin i facin seu el que volen mostrar. Això fa possible la seva credibilitat, la capacitat de les audiències de fer seves les experi· ències que contemplen. Bona part de les patologies presents a les sèries no són excepcionals – potser menys a House -, fan referència a entitats comunes, a sa· lut reproductiva o malalties cròniques que l’espectador pot contrastar amb les seves pròpies experiències i contribuir a reforçar-les. L’accés a internet permet comparar fàcilment si el que s’explica correspon a la realitat. En l’actual context de transició de les audiències, de la «familiar» a la indivi· dual, no necessàriament compartida amb tercers la construcció de l’experi· ència sobre salut, malaltia i atenció ha variat. Des de la perspectiva de l’antro· pologia mèdica, la relació actual entre la pantalla i l’espectador fa a la primera un actor social amb el qual és possible la interacció, més enllà del missatge passiu. Les sèries s’emeten amb xats as· sociats on els espectadors interactuen. Som davant d’una revolució social i cul· tural on la ficció mèdica posa en qües· tió la idea de la televisió com la «caixa tonta» i s’articula amb l’accés massiu a la informació mèdica present a la xar· xa. El concepte tradicional de televisió representat pel receptor al saló, s’està transformant per encapsular-se a les tabletes, als smartphones o als ordina· dors com una peça més d’un panorama visual que sembla no tenir límits, mal· grat que probablement estem assistint al naixement de la seva prehistòria.


33 OPINIÓ

L’arròs a Catalunya (I) Dr. Pere Sanvisens Herreros Col·legiat núm. 430089

La importància de l’arròs en l’alimentació humana és enorme. Procedent de l’Àsia va ser introduït a la Península Ibèrica per àrabs des de Pèrsia, més endavant al Nord d’Itàlia i la Camarga francesa. Els romans l’havien conegut però n’usaven la farina com espessidor i potser l’aigua d’arròs per usos medicinals. Durant l’Edat Mitja· na, el seu interès gastronòmic es va limi· tar sobre tot a les postres i dolços, era un dels ingredients de la menja més exqui· sida d’aleshores: el menjar blanc, a base de gallina, ametlles i llet, ben diferent del que coneixem ara mateix. Segurament els musulmans en van fer un major ús i van iniciar el seu cultiu al Llevant Peninsular, un conreu dificultós que requeria exten· ses zones de regadiu en condicions insa· lubres. Els llibres de cuina antics a penes par· len de l’arròs, un cereal que es va anar implantant lentament a una Europa inte· ressada en el blat. Hem d’arribar al segle XVIII per què el consum humà es comen· cés a generalitzar, però és sobre tot al XIX i al XX quan l’arròs pren carta de natura· lesa i veritable abast a la Península i espe· cialment a la zona de Llevant i Catalunya, on adquireix una importància capital tal i com queda reflectit als tractats d’art cu· linari. Hi ha una colla d’arrossos que han es· tat populars a Catalunya i als Països Ca· talans durant molt de temps. El primer i gran arròs català és, sens dubte, l’arròs a la cassola, un plat magne i barroc on es barreja generosament carn i peix, i entra, si es vol, el porc, les aus, el conill i tam· bé la fauna marina sobre tot de marisc, musclo, gamba, escamarlans... L’elabo· ració d’aquesta pitança festiva i gloriosa requeria un previ sofregit de considerable valor, presidit per la ceba que calia qua· si confitar i l’afegit discret de tomàquet, a part, naturalment d’una quantitat rao· nable d’oli d’oliva suau, de baixa acidesa. Aquest punt diferencia – entre d’altres-

l’arròs català de la paella valenciana, bi· garrada i hortolana, que no vol ceba de cap manera. La paella, que és una meto· nímia perquè pren el plat per l’atuell en que es cou, es presenta amb el gra solt i sec, mentre que l’arròs català mai és del tot sec i tampoc s’estima en general el safrà tan característic del valencià. De fet se n’ha dit arròs a la cassola de tota mena d’arrossos, però n’hi ha un que val la pena esmentar pel seu interès, és l’arròs negre que es feia molt a l’Empordà i que comenta amb entusiasme i coneixement

Josep Pla a “El que hem menjat” incidint expressament en el fet de que és el so· fregit de ceba mol acurat i pacient el que confereix la tonalitat fosca al plat, de cap manera la tinta de la sépia. Néstor Luján, que recorda aquest extrem, no deixa de citar al seu “Diccionari de Gastronomia Catalana” també, l’arròs amb tinta de ca· lamars o sèpies que és un arròs de la zona de Cambrils, segons diu. Ambdós autors valoren molt més el primer que tanma· teix no ens seria fàcil de trobar a la res· tauració pública, mentre que l’anomenat arròs negre, actualment, és del tot corrent sobretot a llocs costaners, a base de sofre· git de ceba, tomàquet, all, potser pebrot, i tinta de cefalòpode, no és mai un arròs sec. És ben conegut que temps enrere a moltes cases menjaven bullit sis dies a la setmana i el diumenge, un arròs a la cas· sola per solemnitzar la festa.

La paella, que és una metonímia perquè pren el plat per l’atuell en que es cou, es presenta amb el gra solt i sec, mentre que l’arròs català mai és del tot sec i tampoc s’estima en general el safrà tan característic del valencià.

Juny 2015


34 ALTES Núm. Col 4303396 4305299 4305521 4305968 4306330 4306437 4306438 4306439 4306440 4306441 4306442 4306443 4306444 4306445 4306446 4306447 4306448 4306449 4306450 4306451 4306452 4306453 4306454 4306455 4306456 4306457 4306458 4306459 4306460 4306461 4306462 4306463 4306464 4306465 4306466 4306467 4306468 4306469 4306470 4306471 4306472 4306473 4306474 4306475 4306476 4306477 4306478 4306479 4306480 4306481 4306482 4306483 4306484 4306485 4306486 4306487 4306488 4306489 4306490 4306491 4306492 4306493 4306494 4306495 4306496 4306497 4306498 4306499

Juny 2015

ANUNCIS PER PARAULES Cognoms, Nom BARDAVIO ARA, FRANCISCO JAVIER CORRALES CRUZ, ANDRES BLOTTA , EDGAR NICOLAS ALBERTO LOZANO LOPEZ, MARIA ISABEL GARRIDO ARENAS, DIANA ROSSICH FONT, MARIA ESTHER DONOSO TRENADO, VICTOR JOSE DAVO CABRERA, JUAN MARIA CANALÍS ARRAYÁS, EMILI BERNAL MARTINEZ, CAROLYN ANDREA LLABERIA DECLARA, LAIA JORBA MARTIN, ROSA NAVALPOTRO TEIXIDO, MONICA MASSARO , MARIA TERESA JARDON AVELLO, MARIA ALMUDENA PAYO FROIZ, IAGO PERÁLVAREZ CONDE, CARLOS PEIRO IBAÑEZ, OSCAR MANUEL VAZQUEZ VALENZUELA, LIDIA GUASCH BOQUÉ, NEUS ORTIZ VEGA, JULIA YEREGUI ECHEVERRIA, ELENA BARTRA BALCELLS, ÈLIA ARAGONES ZABALZA, ALBERT GARCIA AGUILAR, PAULA RODRIGUEZ CASTELLANO, ADRIA FRANCO CHACON, MARIO CARBONELL GARCIA, RAQUEL SANTANA MARQUEZ, JULIETA GARCIA ALBA, JAVIER MOLINA HERVAS, BEGOÑA TORRES QUILIS, CARLOS MARINÉ LLAURADO, GEORGINA OLIVÉ GÓMEZ, JORDI ARAGONES ZABALZA, DAVID PITARCH DIAGO, MIREIA FRANCÉS ARTIGAS, PALOMA BALAGUER RAMIREZ, NOEMI OLIVARES PARDO, MARIA SOFIA HERRERA-LASSO REGAS, VALERIA RIBERA COSIN, MARTA SOLÁ FERNÁNDEZ, MARÍA PATRON ROMAN, GUSTAVO OLIVER GROVAS HERRERA, ADA LUCELIA SANTISTEBAN HERRERA, JOSE MARIA TAMEISH , SARA PASCUAL TORRES, MONTSERRAT MORENO MONTAGUD, DIEGO PEREZ SANCHEZ, NAYARA ALABAT ROCA, ALBERT GONZALEZ DEL HOYO, MARIA ISABEL ALCANTARA VARGAS, MARIA EUGENIA VICENTE NAVARRO, ESPERANZA TORRENTS FENOY, CARME BRIZZOLA ANDREINI, NEREA ELISA CATALÁ VAÑÓ, ALBA MONFERRER MILIAN, NURIA GUTIERREZ FERRIZ, GABRIELA RODRIGUEZ ARIZA, SARA SANCHEZ CALDERON, MARIA ARMENGOL GAY, MIREIA SALAZAR SALAZAR, DAVID SALVADOR GABILLO , CARLA ALESSANDRA ARIAS REYES, JOHANNA CARMINA FERRANDIZ GUTIERREZ, MARTA MEZOSI , ORSOLYA LANDIN DELGADO, XAVIER ANDRES GOROSTIAGA , HERNAN

Núm. Col 4306500 4306501 4306502 4306503 4306504 4306505 4306506 4306507 4306508 4306509 4306510 4306511 4306512 4306513 4306514 4306515 4306516 4306517 4306518 4306519 4306520 4306521 4306522 4306523 4306524 4306525 4306526 4306527 4306528 4306529 4306530 4306531

Cognoms, Nom PENTINAT PELEGRIN, AIDA LEON CASTRO, JOSEPH GRABIEL CHAMIZO GALLEGO, JUAN PABLO MEZQUIDA ARNO, JULIA TENA ROIG, MIGUEL CAMPOS MENESES, MARIA ARAUJO BERNARDO, ALVARO LEUNDA DOMENECH, AINHOA LEMUS DELGADO, DELFINA ADORACIÓN NART PUENTE, ESTER BENAVENT BENAVENT, MARC MEJIA NAVAS, PAULA ANTON MALDONADO, VIOLETA MARIA PEIRO MUNTADAS, LAURA GARCIA ACOSTA, GEORKY ANTONIO CORTESI , ANNA VIVEROS CASTAÑO, ANDY MILDRED COLODRO BALDIVIEZO, FABIAN DALMAU GODOY, ARANTZA NAVARRO BARGALLO, LAIA TUR CLARAMUNT, LAURA SOLER ARENAS, ADRIANA FERNANDA CASTAÑEDA PEREZ, MARICELYS UCEDA RIERA, ANA BLASCO MULET, MARIA SANCHEZ GOMIS, MARTA GALLACH GOMEZ-CASERO, MARIA BOCANEGRA MUNDACA, CHRISTIAN E. MARTINEZ FERNANDEZ, TERESA TORO GIL, JAIRO ALONSO RODRIGUEZ CONDE, ANAIS PIÑA ALCANTARA, YASMIN PASTORA

Compra-venda: Per jubilació, es venen consultoris a Reus i Tarragona. A Reus: edifici d’oficines al carrer de Sant Joan. Dos despatxos amb sala d’exploració, sala per a petites intervencions, àmplia recepció, sala de manteniment. Perfectament equipat (130 m2). Ideal per compartir amb col·legues. Preu i condicions de pagament a tractar. A Tarragona: edifici d’oficines al carrer Unió, 80 m2. Despatx, sala d’exploració, sala de cures i sala de petites intervencions. Àmplia recepció. Telèfon 616 919 276 Es ven impresora multifunció amb fax i escanner marca MFC BROTHER 9340 CDW, en molt bon estat (pràcticament nova). Els interessats poden contactar trucant al telèfon 603 272 277 o bé per correu electrònic mcamps1963@yahoo.es Es ven ecògraf analògic Siemens Sonoline Sienna, amb 2 sondes, una lineal model 7,5 L 70 i una convex, model C 5-2 i amb una impressora tèrmica Mitsubishi P 9.1. Procedeix de consulta mèdica de MG privada amb un sol usuari. Excel·lent estat. Telèfon 609 645 544 Lloguer de despatxos: Lloguer de despatxos al centre psicològic R-Inicia. C/ Felip Pedrell, 12 Esc. 2, 1er 1ª. Tarragona. Telèfons 977139197-628821456 Oficines en lloguer al Centre Mèdic Torredembarra. Interessats trucar al 606 818 071 Sr. Gerard Martí. Lloguem despatx mèdic, els dilluns, dimarts, dijous o divendres. Està reformat fa poc, al centre de Tarragona, disposa de dues sales d’espera, recepció i tres despatxos. Preu a negociar en funció de la necessitat d’ocupació. Contacte: Marta 667.526.932

BAIXES Núm. Col·legiat 4305524 4306060 4305312 4306010 4306330 4306377 4306460 4306067 4306013 4306037 4306033 4306064 4306098 4306438 4303158 4302604 4303807 4303059 4306388 4306344 4306101 4301395 4306439 4306213 4300395 4301417 4301410 4305960

Nom REATIGA NUÑEZ, OSCAR MAURICIO WONG GUTIERREZ, SONIA MELISSA CARRION MARTINEZ, IVAN BRU OROBAL, NOELIA GARRIDO ARENAS, DIANA GIRONA SANZ, ANA MARIA SANTANA MARQUEZ, JULIETA ROLLAN SERRANO, EVA MARIA ROMERO SIERRA, YANIRA PRAT VERGES, LAIA POLO BARDINA, MARIA ESTHER ARACIL LEON, ELISA ISABEL ALONSO GALLARDO, LLUIS MELCIOR DONOSO TRENADO, VICTOR JOSE BAYONA FARO, CAROLINA LLOR VILA, CARLOS SORIANO VILLALBA, GREGORIO SARDA JANSA, NURIA CATALANO , MARIALAVINIA ROJAS MERCEDES, NORBERTO LUIS CASANOVA MOLLA, JORDI TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL DAVO CABRERA, JUAN MARIA BONDAR , IGOR DIEZ GOMEZ, DESIDERIO BERGUA CARRERA, LUCIANO ARAQUE CUNDIN, ALFONSO TORRES BRACAMONTE, MAURA RIGEIS

Data baixa 30/06/15 30/06/15 08/06/15 04/06/15 01/06/15 31/05/15 28/05/15 27/05/15 25/05/15 14/05/15 12/05/15 11/05/15 05/05/15 30/04/15 30/04/15 30/04/15 27/04/15 20/04/15 08/04/15 07/04/15 02/04/15 01/04/15 31/03/15 17/03/15 13/03/15 08/03/15 06/03/15 13/02/15

Causa CESSAMENT EXERCICI VOLUNTÀRIA TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT VOLUNTÀRIA TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ CESSAMENT EXERCICI


SERVEIS PROFESSIONALS 35

EL MILLOR EMPLAÇAMENT PER LA TEVA OFICINA, CONSULTA O DESPATX PROFESSIONAL • A l’entrada de la ciutat. • A tocar del centre urbà. • Grans terrasses. • Pàrquing.

PREUS IMMILLORABLES!

Constructors de Somnis

Oficina de vendes: Avda. Vidal i Barraquer, 23. Tarragona 628 300 225 - 977 24 22 51

www.torrescat.com Juny 2015



Edició Galens 190