Galens 185

3r. trim. 2013 - Núm. 185

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Reconeixement a les Terres de l’Ebre Contra l’assignació de competències a altres professionals

Entrevista al Dr. El Col·legi prepara a Contreras, coordinador més de 70 alumnes del Banc de Sang i Teixits pel MIR

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

12

ACTUALITAT

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Mercè Veciana Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Commemoració a la delegació del COMT a Tortosa L’assignació de competències a d’altres col·lectius

14

ACTUALITAT

17

LA JUNTA INFORMA

18 28

Formació: Jornades, cursos i màsters per a metges L’evolució viscuda pels MIR’s en els últims 5 anys ACTUALITAT

Entrevista al Dr. Contreras, director del Banc de Sang i Teixits VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi prepara la celebració dels actes de Nadal

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

07/08/09 2013

4

07/08/09 2013

5

“Els Consells Generals haurien de ser organismes de coordinació i representació d’interessos corporatius en l’àmbit estatal, amb total respecte a les potestats autorreguladores dels Col·legis.”

Fernando Vizcarro Bosch. President

Posicionament del COMT davant de l’Anteproyecto de Ley de Servicios y Colegios Profesionales El Consell de Ministres del dia 2 d’agost de 2013 va aprovar un avantprojecte de Llei amb el que es pretén regular els col·legis professionals i, al mateix temps, liberalitzar el mercat dels serveis professionals de l’Estat espanyol.

El Col·legi de Metges de Tarragona, de manera conjunta amb la resta de col·legis que integren el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha presentat un escrit d’esmenes amb la idea de fer reconsiderar les propostes intervencionistes en que es basa l’avantprojecte.

En un moment de canvi de paradigma de l’estructura del sistema sanitari tant en la seva dimensió pública com privada és important el manteniment de les veus que, de manera independent, poden posar en alt aquelles línees vermelles que s’hagin traspassat en nom de la eficiència, les reordenacions o les anomenades retallades.

Les reformes de l’avantprojecte que hem esmentat preveuen l’atribució de competències que fins ara eren pròpies dels col·legis en favor dels Consejos Generales allunyant-nos de la distribució competencial de les autonomies, contempla la instauració de limitacions en les potestats autoreguladores dels

col·legis professionals, sotmet als col·legis professionals a la tutela de les administracions públiques amb la que poden, fins i tot, ordenar una intervenció de les corporacions col·legials i propicia la reordenació dels àmbits territorials dels col·legis.

Considerem que els Consells Generals i els Consells Autonòmics haurien de ser uns organismes de coordinació i representació d’interessos corporatius en l’àmbit estatal però sense duplicitats en les funcions que pugin generar conflictes, amb total respecte a les potestats autoreguladores dels Col·legis Professionals.

Entenem que sols des de la proximitat al col·legiat, des de la independència en la presa de decisions o posicionaments i amb l’exercici rigorós de les funcions que tenen atribuïdes els col·legis de metges, podem mantenir una veu que digui les coses pel seu nom tant en la defensa de les condicions d’exercici dels professionals com en el manteniment de la qualitat del sistema sanitari.

Els col·legis volem que ens deixin dur a terme les nostres funcions i, en definitiva, mantenir viva la veu del professionalisme com a mesura dels canvis en la sanitat.

07/08/09 2013

6 ACTUALITAT | TERRES DE L’EBRE

El Dr. Mallol, el Dr. Gómez, el Dr. Vizcarro, el Sr. Lehman i el Dr. Martí durant la taula inaugural.

El Col·legi commemora la fundació de la delegació a Tortosa També es van lliurar els títols als metges que van passar a la condició d’Honorífics durant els anys 2012 i 2013.

El president del COMT i la junta de govern han volgut reconèixer la tasca duta a terme pels metges impulsors de la delegació de Tortosa. Una delegació que es va inaugurar ara fa 35 anys i que ha aconseguit apropar els serveis del Col·legi a les Terres de l’Ebre. Els seus impulsors van recordar com van ser aquells inicis, amb les seves dificultats econòmiques i geogràfiques, però destacant també l’empenta, el valor i la tenacitat que van tenir des del principi.

El passat dimecres 9 d’octubre es va celebrar un acte commemoratiu de la fundació de la delegació del Col·legi Oficial de Metges a Tortosa. Hi van ser presents el president del COMT, 07/08/09 2013

Dr. Fernando Vizcarro, el secretari, Dr. Frederic Mallol, i el vicepresident tercer i representant de la Junta de Govern a les Terres de l’Ebre, Dr. Joaquim Martí Mestre. Tots van estar acompanyats de les autoritats locals, el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa, Emili Lemahn i el director dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, Dr. Albert Gómez Sorribes.

Durant l’acte es va reconèixer la tasca duta a terme pels metges impulsors de la delegació, el Dr. Pere Utges Vallespí, el Dr. Josep Lluís Delsors Pujol i el Dr. Salvador Arias Valls, que amb el seu esforç van aconseguir apropar les tasques i els serveis del Col·legi de Metges a les Terres de l’Ebre.

El president del Col·legi va començar donant la benvinguda a la seva terra, ja que ell es nascut a Vinaròs, i va llo-

ar el treball i la tasca duta a terme per aquells primers metges que van creure que era necessari apropar la institució a les Terres de l’Ebre. “Sens dubte una decisió molt encertada i que avui celebrem i commemorem”, explicava el Dr. Vizcarro.

Per la seva banda el representant de la Junta de Govern a les Terres de l’Ebre, el Dr. Joaquim Martí Mestre, també va adreçar unes emotives paraules als presents. En el seu discurs, el Dr. Martí va explicar que tot i ser temps difícils, ja que les comunicacions eren més complicades i no existien ni Internet ni els mòbils, “la iniciativa va ser molt positiva per als metges que treballaven i treballem en aquestes contrades.

Ens va permetre tenir el Col·legi més a prop, de manera que es van poder gestionar de forma més senzilla i directa

7 TERRES DE L’EBRE | ACTUALITAT

La sala d’actes es va omplir de familiars i amics dels homenatjats.

L’any 1978 el conseller de Salut, Ramon Espasa i Oliver, va inaugurar la delegació del COMT a Tortosa.

Va ser un gran pas i un avenç en tots els sentits. els assumptes que ens podien afectar i en els que el Col·legi ens podia ajudar.”

L’any 1978 el Conseller de Salut, Ramon Espasa i Oliver, va inaugurar la delegació del COMT a Tortosa, un gran pas i un avenç en tots els sentits.

El Dr. Joaquim Martí Mestre també va aprofitar l’homenatge que es feia als metges honorífics per lloar la tasca que van desenvolupar la vocalia de metges jubilats, sota la persona del Dr. Jaume Fontanet, organitzant diversitat d’activitats durant tot l’any.

També va haver-hi un moment per al reconeixement d’aquells metges que van passar a la condició d’Honorífics durant els anys 2012 i 2013. El president Vizcarro els va fer lliurament del

El Dr. Joaquim Martí Mestres va lloar la tasca dels metges fundadors de la delegació.

títol que atorga el Consejo General de Colegios de Médicos de Espanya. Els metges Honorífics van ser: Dr. Armando Arraut Villarreal (Sant Carles de la Ràpita), Dr. José Maria Manresa Presas (Tortosa), Dr. Adolfo Esteve Morales Luna (Ulldecona), Dr. Jean Marie Sandor (Ametlla de Mar), Dr. Antonio Ubeda Pons (Amposta) i Dr. Alfredo Vega Benedetti (Sant Carles de la Ràpita).

Entre els assistents també hi eren el Dr. Salvadó Pallejà Sedó, director mèdic de l’Hospital Verge de la Cinta de

Tortosa i el Dr. Pere Genaro Tornet, president de la filial de Tortosa i Terres de l’Ebre de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques, així com altres col·legiats de la zona que no es van voler perdre aquest emotiu acte.

Després de l’acte més oficial, els assistents van gaudir d’un dinar al restaurant Lo Llaüt, situat molt a prop de la delegació, on van poder intercanviar opinions, records i sentiments d’aquells primers anys de la delegació del COMT. 07/08/09 2013

8 ACTUALITAT | TERRES DE L’EBRE

Dinar de família amb els homenatjats Després de l’acte més institucional i formal que va tenir lloc a la pròpia delegació del COMT a les Terres de l’Ebre, al Passeig de l’Ebre 24 de Tortosa, tots els assistents van ser convidats a un dinar de germanor que

es va celebrar al Restaurant Lo Llaüt.

Allà els homenatjats, les famílies, els membres de la Junta de govern i els col·legiats van poder gaudir d’una estona agradable tot recordant els primers anys de vida de la delega-

Imatge del dinar que es va celebrar al restaurant Lo Llaüt de Tortosa amb tots els assistents.

07/08/09 2013

ció ebrenca. Aquest va esdevenir un acte molt entranyable en el que els més veterans de la casa ens van explicar anècdotes i històries relacionades amb la posada en marxa de la seu a Tortosa.

9 TERRES DE L’EBRE | ACTUALITAT

Els metges impulsors de la delegació de Tortosa reben una distinció El president Vizcarro va lliurar unes insígnies amb l’escut del Col·legi de Metges als dos impulsors de la delegació, el Dr. Pere Utges Vallespí i el Dr. Josep Lluís Delsors Pujol, que van donar les gràcies per aquesta distinció.

07/08/09 2013

10 ACTUALITAT | TERRES DE L’EBRE

“La delegació de Tortosa va nàixer per qüestions geogràfiques” El Dr. Pere Utges va explicar quines van ser les raons que van portar a un grup de metges obrir la delegació a les Terres de l’Ebre.

Quina va ser la raó de fer una delegació del Col·legi de Metges de Tarragona a les Terres de l’Ebre? Va ser una raó netament geogràfica. Els 80 o 90 kilòmetres que ens separen de la seu del nostre col·legi.

Abans de l’autopista, el tros de l’Ampolla i el Perelló era una creu feta de barrancs, carros i, sobretot, camions que anaven a pas de persona. L’Estat, amb tota la bona intenció per vetllar per la integritat física dels seus contribuents, va plantar a cada revolta uns cartells vermells grossos que anunciaven el número de morts que hi havia hagut en cada lloc. Quan arribaves a Hospitalet de l’Infant tenies una depressió de cavall. Anar i tornar en un matí o una tarda volia bona forma física. I la Renfe era un altra història… que la deixo per una altra ocasió.

La primera vegada que vaig sentir parlar d’una delegació col·legial va ser quan algú em va explicar que a Manresa en tenien una que depenia del Col·legi de Metges de Barcelona. Els vaig telefonar i vaig quedar per anar a veure-la.

El seu president era el Dr. Redondo, que em va rebre amb tota mena d’atencions i em va explicar tot el que li vaig demanar.

En aquella època el president del Col·legi de Tarragona era el Dr. Domènech, que de seguit va donar suport a la idea si nosaltres miràvem la manera de fer-ho. El problema més evident era la despesa econòmica, que el Col·legi no podia assolir. La utilitat de la delegació estava fora de tot dubte. Varen triar el local actual que era un magatzem vist 07/08/09 2013

pel Dr. Gregorich i que al final ho va comprar la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears.

Ja teníem local i allà, d’una manera casolana, va despegar la delegació. Però és clar, se l’havia de vestir, i el problema econòmic persistia. Aleshores va esdevenir la mort del Dr. Domènech, que va ser succeït pel Dr. Combalia, que fins llavors havia estat el secretari del Col·legi.

El Dr. Combalia va reempendre la tasca amb tot l’interès, però lligat pels temes econòmics.

Aleshores es va arribar a una solució. Que el Col·legi demanés un préstec al Banc Popular i que la junta de la delegació de Tortosa, formada pels Drs. Delsors, Panisello, Soler Legoff , Arias i jo mateix, l’avaléssim.

Amb aquests diners es va moblar i utillar la delegació de Tortosa, més o menys com està actualment.

La delegació es va inaugurar oficial-

ment el 16 de desembre de 1978, amb una conferència impartida pel Conseller de Salut, Dr. Ramon Espasa Oliver, convidat pel Dr. Arias.

De tot plegat ja en fa més de 35 anys, perquè abans de la inauguració oficial la delegació ja funcionava d’una manera més anàrquica.

Aquesta és en síntesi la història de la delegació de Tortosa, que ha donat tota mena de serveis burocràtics i culturals als companys de les Terres de l’Ebre, el Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta. Molta gent hi va intervindre, però en un període de temps tan llarg és difícil recordar-ho tot. Demano perdó per les mancances, que en cap cas són intencionades.

Aquest acte el dedico a la memòria del Dr. Domènech, el president del Col·legi que ens va donar el seu suport i entusiasme, i encara ho va fer pocs dies abans de morir, quan el vaig anar a veure a l’Hospital Joan XXIII. Rep tot el meu record i carinyo allà on siguis.

També al Dr. Combalia, que ens va ajudar en tot i en una època econòmicament difícil. Un altre record entranyable que a mi encara em posa trist és per als meus dos amics, pares de la delegació de Tortosa, el Dr. Josep Panisello i el Dr. Lluís Soler Legoff. També per als administratius, que al cap i a la fi són els encarregats de fer rutllar l’empresa i acontentar als col·legiats. El primer va ser el Sr. Sastre, que a la vegada tenia un càrrec al Banc Popular. Després la Sra. Maria José Viñes, que era una advocada de gran eficàcia i prestigi, i finalment el Sr. Diego Caballé, amb més de 30 anys de treball i que actualment és el cap visible de la nostra delegació.

11 TERRES DE L’EBRE | ACTUALITAT

El president Dr. Vizcarro amb quatre dels metges honorífics davant de la porta de la delegació de Tortosa on es va fer l’acte.

Reconeixement als metges que han passat a la condició d’Honorífics Com cada any, el Col·legi de Metges de Tarragona lliura els títols de Col·legiats honorífics als metges que han passat a aquesta condició. Tot i que l’acte se sol celebrar a Tarragona, en aquesta ocasió la Junta de govern va decidir desplaçar-se fins a la delegació de Tortosa per retre un petit

reconeixement als metges Honorífics de les Terres de l’Ebre.

El president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, va fer el lliurament oficial del títol que atorga el Consejo General de Colegios de Médicos de Espanya, acompanyat d’una insignia institucional.

Els metges que han passat a la condició d’Honorífics durant els anys 2012 i 2013 de les Terres de l’Ebre són: Dr. Armando Arraut Villarreal, Dr. José Maria Manresa Presas, Dr. Adolfo Esteve Morales Luna, Dr. Jean Marie Sandor, Dr. Antonio Ubeda Pons i Dr. Alfredo Vega Benedetti.

07/08/09 2013

12 ACTUALITAT

Els Drs. Miquel Vilardell, president del COMB; Fernando Vizcarro, president del COMT; Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya (MC); Benjamí Pallarés, president del COMG i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i Rosa Maria Pérez, presidenta del COMLL.

Front comú dels metges contra l’assignació de competències mèdiques a altres professionals de la salut El Consell de Col·legis de Metges i el sindicat Metges de Catalunya critiquen la delegació de responsabilitats perquè no s’ajusta a dret.

El sindicat Metges de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), entitat que agrupa els quatre col·legis mèdics catalans de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, rebutgen en un manifest conjunt (vegeu document annex) l’assignació de competències mèdiques a d’altres col·lectius professionals de la salut i reclamen que els protocols sanitaris que preveuen aquesta delegació de funcions s’ajustin a la normativa vigent.

07/08/09 2013

Les dues organitzacions consideren que la política, cada vegada més estesa, de traspassar competències “genuïnament” mèdiques al personal d’infermeria respon a la necessitat de pal·liar els efectes de la retallada de plantilla mèdica, que les mateixes empreses sanitàries han impulsat amb l’objectiu d’“estalviar” i “contenir la despesa”.

Sindicat i col·legis mèdics coincideixen en demanar que aquesta assignació de responsabilitats s’adeqüi

a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOSP) de 2003, que “delimita perfectament les funcions dels professionals de la salut, el treball en equip i la delegació de competències entre professionals”.

En concret, la normativa especifica en el seu article sisè que als metges els correspon “la indicació i realització de les activitats adreçades a la promoció i manteniment de la salut, a la prevenció de les malalties i al diagnòstic, tractament, terapèutica i rehabilitació dels pacients, així com l’enjudiciament i pronòstic dels processos objecte d’atenció”.

Els metges exigeixen que els protocols es “consensuïn” al si dels equips multidisciplinaris dels centres sanitaris i que les empreses proveïdores de serveis de salut “preservin” la confiança establerta entre els professionals a l’hora de delegar competències.

En aquest sentit, insisteixen en reclamar que s’“eviti” la universalització i la imposició de la delegació de funcions, “si no es donen les condicions previstes per la LOPS”.

13 ACTUALITAT

Posicionament conjunt del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i del sindicat Metges de Catalunya (MC) davant l’assignació de competències mèdiques a altres professionals de la salut El sistema sanitari català pateix deficiències importants que deriven, sobretot, d’una infradotació financera endèmica, que s’ha vist agreujada per la crisi econòmica actual i les polítiques d’austeritat del Govern.

Aquesta situació repercuteix en una reducció progressiva dels recursos humans i, en conseqüència, en un increment de la pressió assistencial als centres sanitaris, que només és contrarestada, d’una banda, per la professionalitat i el sobreesforç dels professionals de la salut i, de l’altra, per l’impuls cada vegada més gran de mesures organitzatives encaminades a l’estalvi i a la contenció de la despesa, algunes de les quals poden posar en risc els requeriments mínims de l’assistència de qualitat.

En aquest context, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), corporació que agrupa els quatre col·legis de metges catalans (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i el sindicat Metges de Catalunya (MC) reclamen a les empreses proveïdores de serveis sanitaris el següent: - Aturar l’assignació de competències exclusivament mèdiques no delegades a altres professionals dels equips assistencials i revisar els protocols i les eines informàtiques que promouen aquest traspàs de funcions en la gestió de la demanda assisten-

cial espontània o urgent. Aquest és el cas del pla de la gestió de la demanda, implantat per diverses institucions, que assigna al personal d’infermeria d’atenció primària responsabilitats genuïnament mèdiques, perquè pugui intervenir en el diagnòstic, el tractament i la prescripció mèdica d’algunes patologies agudes, d’acord amb uns protocols preestablerts.

- Adequar els protocols de traspàs de funcions a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) que, en els seus articles 6, 7 i 9, delimita perfectament les funcions dels professionals de la salut, el treball en equip i la delegació de competències entre professionals.

- Consensuar aquests protocols al si dels equips multidisciplinaris dels centres.

- Preservar la confiança establerta entre els professionals dins la dinàmica pròpia dels equips multidisciplinaris i evitar la universalització i/o imposició de les delegacions de funcions, si no es donen les condicions previstes per la LOPS. Barcelona, 16 d’octubre de 2013 Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Metges de Catalunya

DESPÍDETE DE GAFAS Y LENTILLAS AL MEJOR PRECIO

ROBERTO RUBIO se operó de miopía en Clínica Baviera

SOLO 1 A3 HAST BRE M E I DIC

Promoción exclusiva para miembros y familiares directos de

IMPRESCINDIBLE PRESENTAR ACREDITACIÓN en la 1ª visita a Clínica Baviera.

Consulta médica preoperatoria

35€

[ C I R U G Í A R E F R ACT I VA L Á S E R ] [ V I S TA CA N S A DA ] [ CATA R ATA S ] Tarifa General: 995€/ojo. Tarifas válidas por el tratamiento láser de ambos ojos. Excepto Lasik/Lasek Z-100. Promoción válida desde 01/10/13 hasta 31/12/13. No acumulable a otras ofertas.

TA R I FA S Y P R O M O C I Ó N VÁ L I D A S S Ó L O E N C ATA L U Ñ A

Reus. Carrer de Castellvell, 12 I 977 32 80 60 · Tarragona. Carrer de Pere Martell, 41 I 977 25 19 32

07/08/09 2013

14 ACTUALITAT | FORMACIÓ

2a. Jornada d’atenció a la salut sexual i reproductiva La creació del Programa d’atenció a la dona l’any 1990 va suposar la reordenació dels serveis i les activitats adreçades a les dones i les seves famílies en relació a la salut sexual i reproductiva. Posteriorment, el 2004, el Departament de Salut va dictar per mitjà d’un decret les normes per complementar, en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, la regulació sobre l’atenció especialitzada en obstetrícia i ginecologia vinculada al Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR), nova denominació que es dóna, a partir de l’esmentat decret, al Programa d’atenció a la dona.

La creació d’aquests serveis del PASSIR, amb una cartera de serveis pròpia per desenvolupar en l’àmbit de l’atenció primària, va representar i representa un suport especialitzat a l’atenció primària de salut, coordinat amb l’atenció obstetrico-ginecològica hospitalària.

L’any 2006 es va realitzar la I Jor-

nada d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, amb el lema “Innovem per millorar”. La innovació i els projectes de millora són fonamentals per aconseguir prestar una assistència d’excel·lència; el nostre propòsit és continuar en aquesta línia.

En aquests moments, assabentats de la importància de donar continuïtat als processos assistencials, els diferents ASSIR, tot i que s’organitzen de forma heterogènia al territori català, es dirigeixen a apropar els nivells assistencials en l’atenció obstètrica i ginecològica en l’àmbit de les gerències territorials arreu de Catalunya Per aquest motiu l’Institut Català de la Salut i els professionals dels serveis ASSIR, amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de les diferents entitats científiques, i en especial la direcció de l’ASSIR del Camp de Tarragona com a seu organitzadora, us convidem a assistir el dia 8 de no-

Curs bàsic de deontologia Aquest mes de novembre comença el curs “Iniciació a l’Ètica i Deontologia Mèdica” per als metges col·legiats de tot l’Estat, organitzat pels Col·legis Provincials, a través de l’Organització Mèdica Col·legial i la Fundació per a la Formació de l’OMC. A la Presentació d’aquest curs es diu: “Les Normes d’Ètica, incloses en els Codis de Deontologia, pretenen fonamentalment la protecció de la societat davant l’actitud mèdica, però també la protecció dels metges, en tenir un marc ètic concret d’actuació que s’ha de respectar i seguir. Així mateix pretenen regular les relacions dels metges entre si, amb les institucions sanitàries on prestin els seus serveis i amb la Corporació Mèdica a la qual pertanyen”.

07/08/09 2013

El Codi Deontològic, com sabem, és d’obligat compliment per a tots els metges col·legiats i quan s’incompleix condueix a possibles i diferents sancions.

Hi ha evidències, a través de les enquestes, que els metges no coneixem prou el nostre Codi Deontològic, per la qual cosa, en benefici propi i de la societat a la que servim, és convenient i fins i tot necessari facilitar i potenciar el seu coneixement. És per això que l’OMC ha organitzat aquest Curs via on-line, enguany, amb la intenció de repetir, anualment, amb la finalitat que pugui arribar a la majoria dels metges.

De forma específica es pretén que els metges pertanyents a les Comissions Deontològiques, així com els

vembre a aquesta II Jornada d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, amb el lema “Cap on anem” i us encoratgem a participar-hi amb les vostres aportacions.

OBJECTIUS 1. Presentar i debatre els models organitzatius actuals dels diferents PASSIR de l’ICS de Catalunya.

2. Revisar l’evidència científica referent a les activitats assistencials i d’educació per la salut que es realitzen a l’ASSIR. 3. Compartir experiències i elements innovadors en la pràctica assistencial per afavorir la millora de la capacitat de resolució de l’ASSIR. 4. Donar a conèixer línies d’acció per afavorir una correcta derivació de la patologia, segons el nivell de complexitat, adreçant-la al nivell assistencial especialitzat per resolució.

5. Promoure un espai de debat i de participació entre els professionals dels PASSIR. 6. Fer palesa a la població la fortalesa d’aquests serveis sobre la prevenció, promoció i atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva, adreçats a les dones i les seves famílies, en l’àmbit d’atenció primària de la salut. aspirants a formar-ne part, tinguin una formació mínima acreditada en Deontologia, al marge de la necessitat que tot metge col·legiat té de conèixer el Codi Deontològic.

Aquest Curs és un bon instrument per endinsar-se en els temes deontològics que ens pertoquen.

En aquest moment encara no se saben els crèdits de Formació Continuada que tindrà, encara que s’està tramitant. El termini d’inscripció ja està obert i el seu cost és de 80€.

A través d’aquestes línies us convido a que mireu la pàgina web de l’OMC (http://www.ffomc.org/Etica_Deontologia), on trobareu aquest Curs d’Iniciació a l’Ètica i Deontologia Mèdica.

Antonio Labad Alquézar President de la Comissió Deontològica del COMT

15 FORMACIÓ | ACTUALITAT

Màster en Gestió d’Equips i Serveis Sanitaris en l’Atenció Primària GESSAP, edició 2013-2014 Massificació, falta de recursos personals, retallades pressupostàries...

L’assistència sanitària en atenció primària viu temps difícils en els últims anys.

A la creixent demanda per un envelliment de la societat i un augment de la població se sumen retallades en les subvencions al sistema sanitari, que es tradueixen en una disminució en el servei de la salut. Aquest programa és el resultat d’una decidida voluntat de sumar esforços i recursos, dirigits a oferir una formació de qualitat de les tècniques i els coneixements propis de la gestió clínica de l’atenció primària.

El Màster en Gestió d’Equips i Ser-

veis Sanitaris en l’Atenció Primària.

GESSAP té com a objectiu optimitzar la formació dels professionals de l’atenció primària i aconseguir que l’assistència diària sigui més eficaç i de major qualitat.

Per fer-ho, revisa aspectes clau en les diverses àrees docents, com els models sanitaris i d’atenció primària dels diversos governs territorials, el Pla d’Innovació en Atenció Primària, la Llei de dependència en les ABS, les línies de futur del model d’atenció primària, els programes de salut comunitària, l’ús de la informació clínica i d’empresa, les habilitats de decisió clínica, els equips humans, la direcció estratègica, el mercat i els

Jornada de Litiasi urinària L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Tarragona, la Vocalia de Formació Mèdica Continuada del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i la Xarxa sanitària i social de Santa Tecla, organitzen un curs de Litiasi Urinària adreçat a metges d’atenció primària, medicina interna, medicina laboral, medicina d’urgències i uròlegs.

El director del curs és el Dr. Jaume Benages Palies, responsable del Servei d’urologia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Els objectius del curs són: • Millorar els coneixements del metge d’atenció primària respecte al còlic i el tractament mèdic de la litiasi urinària.

• Protocols de derivació a l’especialista.

• Estat actual de les tècniques de litotrípsia extracorpòria i litofragmentació quirúrgica.

La conferència magistral serà a càrrec del Sr. Miquel Crusafont i Sabater, enginyer industrial i expert en història. Les classes seran teòriques i de discussió.

Els participants hauran d’assistir al 80% de les hores lectives per tal d’aconseguir el certificat d’assistència.

El curs es realitza el dia 23 de gener de 2014 i té una durada de 3.30 hores, des de les 16.30 a les 20.00 hores a la sala Domènech i Miró del COMT. Les inscripcions són gratuïtes, però cal formalitzar-les al telèfon 977 23 20 12 (Sra. Mar Orellana).

Modalitat: Semipresen cial Tipologia: Màster.

Crèdits:60 ECTS. Preu: 5.370 € (L’impo rt inclou taxes administratives de la Universitat de Barcelon a).

Inici curs: 7 novembre 2013.

Final curs: 6 octubre 20 14.

Horari: Un dia per setm ana (dimecres) de 9:30h a 20:00h.

Lloc: IL3 - Universitat de Barcelona. C/ Ciutat de Granada, 131. 08018 Barcelona.

nous serveis, els models de qualitat, i aspectes legals i normatius.

Si ets un professional de la salut i vols desenvolupar les teves habilitats en gestió d’equips i de serveis en atenció primària, aquest és el teu màster.

VII curs anual d’actualitzacions de criteris terapèutics vasculars L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Tarragona, la Vocalia de Formació Mèdica Continuada del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII organitzen el VII curs anual d’actualitzacions de criteris terapèutics vasculars, dirigit pel Dr. Vicente Martín Paredero, cap del servei de A i C Vascular HU Joan XXIII. L’objectiu és adquirir els coneixements bàsics sobre els criteris clínics actuals de tractament de la patologia de l’aparell vascular, tant en els aspectes mèdics i quirúrgics com en les noves tecnologies endovasculars. Les classes constaran d’una primera part teòrica i una segona pràctica.

Els participants hauran d’assistir al 80% dels hores lectives per poder aconseguir el certificat d’assistència.

Horari: divendres de 8.00 a 9,30 hores Lloc: Àrea Docent (4ª Planta) HU Joan XXIII. Tarragona

Jornada sobre el dolor El dia 18 de novembre, de 17 a 20.30 h tindrà lloc una jornada sobre el “Dolor Miofascial Cervicogènic” a càrrec de la Dra. Lola López, Coordinadora de la Unidad del Dolor de l’Hospital General de València.

La jornada és gratuïta i es farà a la sala d’actes del Col·legi oficial de Metges de Tarragona.

Organitza: Foro per l’estudi i tractament del dolor de Tarragona.

07/08/09 2013

16 ACTUALITAT

El COMT participa en un grup de treball per prevenir l’abús en el consum d’alcohol Es pretén elaborar un protocol per actuar davant l’organització d’esdeveniments on es consumeixin begudes alcohòliques.

Des de l’any 2011 la Comissió de Salut Pública del Tarragonès està portant a terme un grup de treball per prevenir l’abús en el consum de begudes alcohòliques.

Aquest grup de treball està format pels següents membres: • El Servei Regional al Camp de Tarragona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

• El Consell Comarcal del Tarragonès.

• El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

• El CAP Muralles Salut.

• GIPSS. • El Pla d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona.

• Servei de Prevenció de Drogodependències de l’Ajuntament de Tarragona Un dels productes resultants d’aquest treball en xarxa és aquest material informatiu, que pretén ser una eina útil per a la població general, així com per als professionals dels àmbits social, educatiu, juvenil o sanitari que poden fer una detecció precoç dels consums problemàtics de begudes alcohòliques.

Com que l’objectiu és fer arribar aquesta informació al major nombre de persones possible, el material s’ha editat en diversos formats: en suport paper, per a la població adulta que s’acosta als centres de salut, i també en format PDF, per fer la difusió mitjançant els canals de comunicació majoritàriament utilitzats pels joves, les xarxes socials.

Una altra línia de treball d’aquest grup consisteix a elaborar un document macro o protocol que serveixi a les entitats públiques i privades a l’hora de pensar en la prevenció del consum de l’alcohol quan es fan esdeveni07/08/09 2013

ments públics. S’establiran unes recomanacions generals per als organitzadors amb l’objectiu de millorar en la prevenció. De fet, en aquest sentit ja s’ha aconseguit que el programa de festes de Tarragona porti les recomanacions sobre el consum de begudes alcohòliques, de la mateixa manera que porta les mesures de seguretat que cal seguir amb el foc.

Una de les qüestions que ha detectat aquest grup de treball és que la prevenció de l’alcoholisme en la gent jove està ben estructurada, però en canvi no es fa cap prevenció amb els adults que envolten a aquests joves. Per tant un altre dels objectius és conscienciar i educar als adults sobre el consum moderat de begudes alcohòliques.

Plataforma Nits Q L’any 2008 s’engega a Tarragona el programa Nits de Qualitat, una iniciativa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Des de llavors, el programa ha generat tres projectes que han anat evolucionant de manera molt satisfactòria: 1.- La Plataforma NitsQ Tarragona, un espai de debat i propostes sobre l’oci nocturn de la ciutat, de la qual formen part els principals representants del sector, així com els diferents agents implicats per

part de l’administració local, associacions ciutadanes, culturals, etc.

2.- El grup Komando NitsQ, un equip de joves que realitza intervencions de caire preventiu i informatiu en el món de la nit tarragonina.

3.- El projecte Q de festa!, distintiu de qualitat que ofereix actualment l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i que forma part de la xarxa europea Party+, European Network for Safer Party Labels.

17 LA JUNTA INFORMA|ACTUALITAT

L’evolució dels MIRs en els últims 5 anys Dra. Mireia Garcia Villarrubia Vocalia metges joves i/o formació.

Ara fa 5 anys que vaig iniciar el viatge del MIR i mig any que començo allò que en diem Metge jove o A1 (Adjunt de primer any). En aquests anys he pogut viure molts canvis pel que fa al sistema MIR present i futur.

Encara me’n recordo quan començàvem la carrera, que des de la facultat molts professors ens deien que el nostre futur seria bo i fàcil perquè quan acabéssim la nostra formació hi hauria molts metges en edat de jubilació... I sí, algun metge es jubila o l’obliguen a jubilar-se, però no s’ofereixen places i ens fan firmar contractes amb clàusules especials.

La realitat actual és que dels 106 metges MIR col·legiats al COMT que van acabar l’any 2013, un total de 14 s’han descol·legiat per buscar un nou i pròsper futur en altres països o províncies. Ens hauríem de plantejar...si el sistema MIR té prou efectivitat pel Ministeri de Sanitat i Consum. Parlem d’un dels millors mètodes d’especialització de metges que el mateix ministeri subvenciona als diferents centres de salut i hospitals, però que passa amb aquest diners invertits en els MIR que emigren?

Per aquest motiu, des de la vocalia de metges en formació i de metges en precaris estem preparant una borsa de treball regularitzat per tal que no s’emigri de manera aleatòria i existeixi una regulació d’aquest treball.

Ara fa uns 5 anys que les places ofertades pel ministeri ha anat disminuint en 799 places. A aquest nombre de places s’hi han de sumar aquelles places afectades pel cupo autonòmic, un total de 89 per l’any 2014. El cupo

Des de la vocalia de metges en formació i de metges en precaris estem preparant una borsa de treball regularitzat per tal que no s’emigri de manera aleatòria i existeixi una regulació del mateix.

és un mecanisme que permet a les autonomies no dotar pressupostàriament una plaça i, per tant, no treurela a concurs en funció de les necessitats assistencials i la disponibilitat econòmica. A efectes pràctics això és fa palpable durant l’acte d’assignació de places que aquest any començarà el dia 8 abril, quan un MIR tria l’última plaça amb pressupost assignat d’una determinada especialitat, l’au-

tonomia no permet seguir optant a aquella especialitat a la resta de centres que té. Aquest any 6.090 places a les que optaran els estudiants de Medicina el dia 1 de febrer.

A tots aquests canvis en el nombre de places i la manca de feina segura podem sumar el projecte de reial decret sobre la troncalitat que segueix sent motiu de polèmica i debat. Segons Juan Antonio López Blanco, sotsdirector general d’Ordenació professional del Ministeri de sanitat aquest test legislatiu no és la clau de la reforma sanitària, sinó la “normatització i la normalització” que han de fer les conselleries de sanitat en relació amb el desenvolupament dels decrets 1146/2006 (relació laboral MIR) i sobretot el 183/2008 (decret formatiu) que entre d’altres coses classifica les especialitats en ciències de la salut. A la vocalia de metges en formació fa 3 anys que fem al·legacions als diferents esborranys del projecte i tal com afirma el sotsdirector, “ha tingut el tràmit d’audiència més llarg de tots els reials decrets de la història”. Tot i reconèixer que falta molt camí per recórrer, ja que s’han d’elaborar tots els programes i comissions docents troncals, els nous programes de cadascuna de les especialitats i el llibre del resident. Com que tot té la seva lògica, aquest reial decret aboga per un ajustament en el nombre de places MIR tal com diu López Blanco “en temps de crisi, és necessari ajustar la oferta a les necessitats i optimitzar els recursos”. Al marge de la necessitat de reduir el nombre d’estudiants, també es realça la importància del paper de les unitats docents, dels propis sistemes sanitaris autonòmics.

En conclusió, des de fa 5 anys que l’examen MIR ha reduït les seves places, ha canviat de format, es comencen a plantejar la necessitat d’especialistes i no ofertar places segons demanda sinó segons oferta, els percentatges de metges extracomunitaris s’han anat reduint, s’augmenten el nombre de jubilació amb la disminució de contractes indefinits i molts residents inicien la seva vida professionals a centres o països diferents d’on han cursat la residència.

07/08/09 2013

18 ENTREVISTA

Dr. Enric Contreras Barbeta Director del Banc de Sang i Teixits

“Trigarem entre 10 i 15 anys a disposar d’un substitut de la sang” — Què és el Banc de Sang i Teixits i quines són les seves activitats principals ?

— El Banc de Sang i Teixits és una empresa pública del Departament de Salut, fruit de la fusió dels Bancs de Sang dels Hospitals de Catalunya. Actualment a Catalunya hi ha un únic Banc de Sang, que garanteix el subministrament de components sanguinis a tots els Centres Sanitaris del país.

El Banc de Sang i Teixits de Catalunya està estructurat en 8 centres territorials, 5 es troben als grans Hospitals de l’àrea metropolitana, un altre a Lleida, un altre a Girona i un altre a la demarcació de Tarragona, que compren les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

— Quin procés segueix una donació de sang, des de que s’omple la bossa amb sang procedent de la vena d’un donant fins que aquesta bossa buida el seu contingut a la vena d’un receptor ?

— Abans de la donació de sang el donant passa per una entrevista mèdica i un reconeixement ràpid on es mesura la tensió arterial, la freqüència cardíaca i l’hemoglobina. Si no hi ha cap contraindicació per la donació, es procedeix a l’extracció de sang, que dura entre 5 i 8 minuts.

Aquesta sang es conserva a 22ºC mitjançant plaques de butanodiol i es transporta a l’àrea de processament del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, on 07/08/09 2013

es procedirà a la separació dels tres components principals: hematies (conservació entre 2 i 6ºC durant 6 setmanes), plasma (conservació a -30ºC durant 3 anys) i plaquetes (conservació a 22ºC en agitació constant durant 5 dies). Paral· lelament el Laboratori de Seguretat Transfusional farà les determinacions de cada donació per descartar malalties transmissibles per la transfusió.

Els components sanguinis retornen a les unitats territorials des d’on es distribuiran a tots els centres sanitaris del territori.

Als Laboratoris de Transfusió dels Hospitals es faran les proves pre-transfusionals per garantir la compatibilitat dels components sanguinis abans de la seva administració.

— Catalunya (o Tarragona), disposa sempre de sang suficient ?

— Globalment podem dir que Catalunya fa temps que no pateix manca de components sanguinis, això no vol dir que en algun moment puntual les reserves d’algun grup en concret es trobin per sota dels nivells desitjats. Es poden comprovar els nivells de les reserves de sang a la web www.donarsang.gencat. cat. Si ho fem avui, veurem que ara mateix disposem de reserves del grup A Rh negatiu per només 3 dies.

— La primera transfusió de sang humana es va fer fa gairebé 200 anys i encara depenem de les donacions de persones voluntàries... encara no disposem de sang artificial ?

— Molts equips de recerca d’arreu del món, entre els quals hi ha el del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, treballen des de fa temps per trobar un substitut a la sang procedent de les donacions.

Des de no fa gaire sembla que la recerca comença a donar fruits. Un exemple: l’equip de recerca del Banc de Sang i Teixits ja ha aconseguit produir hematies humanes a partir de cèl·lules mare procedents de la sang de cordó umbilical ... ara falta disposar de la tecnologia (bioreactors) que permetin la producció a gran escala. La meva impressió personal és que trigarem entre 10 i 15 anys a disposar d’un substitut de la sang.

— Un dels trasplantaments que genera més noticies és el de medul·la òssia. Moltes vegades els mitjans de comunicació ens informen de crides per trobar donants ... Hi ha suficients donants per poder trasplantar tots els pacients que ho necessiten ?

— El trasplantament de cèl·lules progenitores hematopoètiques requereix una compatibilitat HLA entre donant i receptor, però la variabilitat del sistema HLA és molt gran, per això no sempre és fàcil trobar un donant compatible.

La probabilitat de que un germà sigui compatible és d’aproximadament un 25%. Quan no es disposa de germà compatible, es passa a consultar la base de dades del registre mundial de donants de medul·la òssia, que té gairebé 20 milions de donants potencials.

Les dades de donació de l’Estat Espanyol es troben a la cua d’Europa i ara, des del Banc de Sang i Teixits estem dissenyant una campanya per incrementar-ne el nombre. El perfil del millor donant de medul·la òssia és un home d’entre 18 i 35 anys, ja que les dones durant la gestació poden sensibilitzar-se amb antígens del fetus i aquest fet dificulta posteriorment el trasplantament.

— Una de les fonts de cèl·lules progenitores hematopoètiques per a fer trasplantaments és la sang de cordó umbilical, i Catalunya disposa d’un dels Bancs de cordó umbilical més

19 ENTREVISTA

El Dr. Enric Contreras dirigeix el Banc de Sang i Teixits de Tarragona i Terres de l’Ebre des de l’any 2004

“Durant l’any 2012 es van subministrar gairebé 500 litres de llet materna a Catalunya, alguns dels quals a hospitals del territori, com el Joan XXIII i el Verge de la Cinta.”

importants del món. Ens pot fer cinc cèntims del seu funcionament ?

— Fins no fa massa anys, al part, després de tallar el cordó umbilical, aquest es llençava a la brossa. A partir de saber que la sang del cordó umbilical és rica en cèl·lules progenitores hematopoètiques es van crear els primers Bancs de Cordó (el primer va ser el de Nova York, l’any 1989). El de Catalunya es va crear l’any 1995 i avui és un dels més importants del món, tant pel que fa al nombre d’unitats emmagatzemades (aproximadament 16.000), com en unitats trasplantades (l’any 2012 es va celebrar el trasplantament número 1.000 procedent del Banc de Cordó de Catalunya).

Cal dir que al nostre territori hi ha moltes maternitats adherides al programa de Banc de Cordó, que han contribuït a la realització d’alguns d’aquests trasplantaments: H. Joan XXIII i H. Santa

Tecla de Tarragona, H. Sant Joan de Reus, H. Verge de la Cinta de Tortosa, Pius Hospital de Valls i Hospital del Vendrell.

— Sabem que una de les últimes activitats del Banc de Sang i Teixits ha estat posar en marxa un Banc de llet materna. Per què cal un Banc de llet materna a Catalunya ? Com funciona?

Quin procés se segueix amb la llet des de que una mare la dona fins que un nadó la rep?

— Cada any neixen a Catalunya més de 6.000 nadons de baix pes i d’aquests, gairebé un 10% amb un pes inferior a 1.500 grams. Aquests nadons presenten un risc incrementat de patir enterocolitis necrotitzant i l’alimentació amb llet materna (o procedent del Banc de llet en el cas d’impossibilitat de lactància materna) representa un important factor de protecció.

Cal recordar que l’OMS i les principals Societats Internacionals de Pediatria recomanen per a tots els nadons lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos de vida, ja que la llet materna presenta més beneficis per al nadó que la llet artificial.

La llet materna s’obté de dones que estan alletant als seus fills i tenen llet sobrant. El Banc de Llet s’encarrega de la recollida, l’anàlisi i el processament posterior, de la pasteurització, de l’emmagatzematge així com de la distribució a les unitats de neonatologia dels hospitals. Al Banc de Sang i Teixits de Tarragona disposem d’estoc de llet materna per als nostres hospitals.

Durant l’any 2012 es van subministrar gairebé 500 litres de llet materna a Catalunya, alguns dels quals a Hospitals del territori (H. Joan XXIII i H. Verge de la Cinta).

— Quines són les línies de treball del Banc de Sang i Teixits en un futur immediat ?

— El futur immediat passa per seguir garantint la disponibilitat de components sanguinis per a tots els hospitals de Catalunya i, probablement, potenciar la donació de plasma (plasmafèresi) per intentar incrementar el grau de suficiència en hemoderivats, especialment pel que fa a les immunoglobulines.

A partir de l’any que ve probablement culminarà el procés d’integració del Banc de Teixits de l’Hospital Clínic (Transplant Service Foundation) en el Banc de Sang i Teixits i, igual que va passar amb els Bancs de Sang, hi haurà un únic Banc de Teixits a Catalunya, integrat dins de l’estructura del Banc de Sang i Teixits.

Pel que fa al diagnòstic, el fet de disposar d’una plataforma de seqüenciació massiva permetrà als nostres laboratoris millorar la quantitat i la qualitat dels estudis diagnòstics en el camp de la genètica, el laboratori d’HLA i la immunohematologia.

El futur immediat també passa per potenciar les Teràpies Avançades, especialment la Medicina Regenerativa, sense cap dubte la medicina del futur.

Avui som capaços de substituir teixits i òrgans danyats, en un futur immediat serem capaços de regenerar-los.

07/08/09 2013

20 ACTUALITAT

Inaugurat el curs a la Facultat de Medicina La inauguració de curs de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va comptar amb la conferència del Dr. Carlos Rodríguez sobre el càncer en la infància i es van atorgar als estudiants quatre Premis Sant Lluc i tres ajuts predoctorals de la Fundació Privada Reddis.

Les activitats d’inauguració de curs van tenir lloc durant tota la jornada, amb l’elecció dels estudiants guanyadors dels Premis Sant Lluc. Es van exposar els pòsters dels treballs presentats, es van fer les exposicions orals i a continuació el jurat, que va tenir en compte les votacions dels estudiants, va deliberar sobre els guanyadors.

Els treballs guanyadors en la modalitat de Recerca són dos: “Creació i validació d’un model experimental per a l’estudi dels efectes de coles sellants”, els autors del qual són D. Abelló, A. Boscà, C. Cifré, J. Izquierdo, K. Jamhour, B. González, L. Machi, E. Sancho i L. Soliva; i “Cocoa effects on blood pressure”, de Miquel Rodrigo. En la modalitat de Mobilitat va guanyar Daniel Luna amb el treball: “Intercanvi clínic a Indonèsia”, i en la d’Educació per la Salut, la guanyadora va ser Ana Dávila pel treball “Smile X”. Aquests premis tenen una dotació de 600€.

Pel que fa als ajuts predoctorals de la Fundació Privada Reddis, de 1.600€ cadascun, enguany van ser per Yasmina Marín, que en el doctorat d’Enologia i Biotecnologia farà la tesi “Hongos ascomicetos de suelos de regiones tropicales”.

Un altre va ser per Alícia Molina, del doctorat en Biomedicina, que desenvoluparà: “Efecte de la gastrectomia linial laparoscòpica, amb o sense preservació antral, sobre la ingesta i tolerància alimentària, la composició corporal, la resposta metabòlica i les complicacions nutricionals”. I un altre ajut va ser per a Ester Poblet, del doctorat en Biomedicina, que treballarà sobre: “Eficàcia de tractaments en fisioteràpia contra el dolor lumbar crònic en dones”.

07/08/09 2013

Imatge de la sala on es va realitzar el congrés al que hi va assistir el Dr. Jaume Fontanet com a responsable de la vocalia de jubilats del COMT.

Els metges jubilats defensen l’activitat i la participació com a nou paradigma de l’envelliment El V Congrés Nacional de Metges Jubilats que s’ha celebrat a Palma de Mallorca i que ha comptat amb un centenar de metges no exercents per motius d’edat ha abordat, mitjançant diverses conferències i una taula rodona, diferents maneres i iniciatives per fomentar la jubilació activa. Els metges que no exerceixen per motiu de l’edat han defensat la participació activa en la societat, pel que han exposat nombroses propostes, que van des de la integració dels metges jubilats en projectes socials de prevenció i promoció de la salut, fins a compartir el seu coneixement amb els altres o la pràctica regular de diferents activitats físiques.

La doctora Juana María Román ha defensat “l’envelliment amb èxit” i “el triomf de l’edat”, al mateix temps que ha advocat per bandejar “vells mites” de la vellesa per adoptar un “nou paradigma de productivitat de les persones grans”.

Nina Mielgo Casado, Directora Tècnica de la FPSOMC (Fundació Patronat d’Orfes i Protecció Social de Mèdics Príncep d’Astúries), també ha plantejat al congrés un canvi de paradigma sobre l’etapa de la jubilació, per superar la percepció de les persones grans com a càrrega social passiva, que reben

prestacions i consumeixen recursos.

Per Nielgo, “és fonamental apreciar a les persones grans com a líders actius, que aporten i generen oportunitats en la societat”.

La Directora Tècnica de la FPSOMC també ha destacat en la seva ponència la importància de la participació de la ciutadania, independentment de la seva edat, com un “element clau de la dinàmica social”. La pràctica participativa té repercussions en tots els estrats de l’estructura social, ha indicat Mielgo, no obstant això “la seva incidència és especialment interessant en el cim de la piràmide demogràfica, les persones de més edat”, ha afegit.

Nina Mielgo ha insistit que el suport i la promoció de la participació activa i el lideratge en la societat de les persones majors pot suposar un motor de canvi, oportunitats i sostenibilitat.

El tresorer del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), José María Rodríguez, ha animat en la clausura del congrés als metges assistents a “exercitar la participació activa” aportant propostes perquè es puguin engegar des de la FPSOMC. El congrés ha finalitzat amb l’elecció de la seu de la següent edició, que s’organitzarà a Múrcia l’octubre de 2014.

21

07/08/09 2013

22 VIDA COL·LEGIAL

Els metges jubilats visiten la ciutat medieval de Cardona La vocalia de metges jubilats del COMT va organitzar el mes d’octubre una excursió a Cardona. La visita va començar al conjunt monumental del Castell, construït sobre una muntanya des de la qual es domina la conca central del Cardener i que, des del segle XI i fins al XV va ser el nucli residencial dels senyors de Cardona.

El recinte està dividit entre els pavellons senyorials i el recinte de la canònica de Sant Vicenç. En destaquen la Torre de la Minyona, el Pati Ducal, els seus baluards de defensa i les seves vistes sobre la Vall Salina.

El castell de Cardona constitueix un excel·lent compendi de fortificació militar que mostra l’evolució de les arts militars des de l’Edat mitjana fins a l’època contemporània.

El castell fou seu d’un dels llinatges nobiliaris més importants del país i 07/08/09 2013

La visita va començar al conjunt monumental del Castell amb una extensa i acurada explicació històrica de la guia.

la defensa de l’explotació de les salines comportà que la seva fortificació fos inexpugnable. Destaca la defensa feta durant la guerra de Successió

(1711-1714), sent l’última fortalesa que es va rendir a les tropes de Felip V. Pel que fa a la Canònica de Sant

23 VIDA COL·LEGIAL

Cardona està declarada com a Bé d’Interès Cultural Vicenç, cal dir que és una obra unitària del segle XI, consagrada entre els anys 1029 i 1040. És un magnífic exemplar romànic que presenta una planta basilical de tres naus rematades per un transsepte, on s’adossen tres absis semicirculars. La nau central està presidida per un ampli presbiteri, la mateixa nau és coberta amb una volta de canó de mig punt.

Sota el presbiteri hi ha una cripta que ocupa tot l’espai presbiteral i l’absis central. També destaquen diverses tombes i panteons, com la del duc Ferran I i el comte Joan Ramon Folc I. Tot seguit el grup de metges jubilats van poder realitzar una visita a la muntanya de la sal, amb un recorregut guiat per l’interior de la mina.

La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal·lacions de Mina Nieves, ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i cultural que fan d’aquest indret un lloc únic al món. La geologia, la mineralogia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context de l’explotació que l’home ha fet d’aquest mineral, des del Neolític fins a arribar a l’explotació industrial.

Després de dinar, i per acabar el dia, van fer un recorregut pel centre històric de la Cardona medieval. Els seus orígens es remunten al centre de mercat desenvolupat al peu del castell i la seva muntanya, a l’entorn del qual s’estructurà entre els segles X i XI un nucli d’hàbitat concentrat amb una extensió reduïda, que comptava amb els actuals carrers de la Fira i Escasany com a principals vials públics, i les places de Santa Eulàlia i Mercat com a epicentres primaris.

En l’actualitat el centre històric de Cardona resta declarat Bé d’Interès Cultural en la Categoria de Conjunt Històric.

Maria Rosa Fenoll ha estat reconeguda amb la distinció Jaume Vicens Vives És professora de la Facultat de Medicina de Reus La professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Maria Rosa Fenoll Brunet, ha estat reconeguda amb la distinció Jaume Vicens Vives 2013 a la qualitat docent universitària. El Consell Executiu del Govern de la Generalitat ha donat el vistiplau al decret pel qual es donen a conèixer les persones i institucions reconegudes amb aquesta distinció, que es van lliurar el 6 de setembre coincidint amb l’obertura del curs acadèmic 2013-2014, celebrat a la Universitat de Girona. ”Certament és un gran honor per a mi haver estat guardonada amb la Distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària i a la meva trajectòria professional, que vinc desenvolupant a la Universitat Rovira i Virgili des de 1986”, ens explica la Dra. Fenoll.

Maria Rosa Fenoll confessa que resulta realment engrescador treballar en la formació i educació universitària amb les futures generacions de professionals de la Medicina formats al nostre territori. En realitat, diu, “el mèrit és mes dels estudiants que han cursat aquesta activitat guardonada, que s’imparteix des de 1993, que meu”.

Les tecnologies avancen a passos agegantats, ens modifiquen els hàbits de vida domèstics i transformen encara mes ràpid l’entorn de treball assistencial: els metges han de prendre cada dia decisions a partir de l’observació d’imatges, necessiten aconseguir-les i reproduir-les en diversos formats (incloent fotografia i vídeo), per poder presentar-les en comunicacions i publicacions científiques.

L’activitat acadèmica guardonada “Imatge Científica i Comunicació Au-

diovisual en Medicina” (ICCAM) ofereix aquesta formació. I els estudiants de Medicina que l’han cursat sempre han sigut valents a l’hora d’acceptar un repte acadèmic, i finalment a més d’assolir els objectius d’aprenentatge de l’activitat acadèmica guardonada, els resultats d’aquesta activitat han tingut una projecció exterior. A més, suposen innovació i creativitat en comunicació audiovisual. Per exemple, recentment, i responent a una invitació de la Universitat de BerlinCharité, han participat activament en un projecte Europeu d’educació mèdica. Concretament, en la creació d’un portal de recursos per a l’aprenentatge del llenguatge mèdic, incloent videoclips en diferents idiomes Europeus “MedineLingua” (http:// medine2.com/public/medinelingua. html) i alguns treballs audiovisuals han estat admesos i presentats al certamen internacional de Cine mèdic, salut i telemedicina Videomed.

Sens dubte, acaba la Dra. Maria Rosa Fenoll, “la Distinció Jaume Vicens Vives em servirà com a impuls i inspiració per plantejar-me continuar en aquesta trajectòria i em permetrà plantejar nous reptes per continuar engrescant futures generacions d’estudiants de Medicina a Catalunya”.

07/08/09 2013

24 VIDA COL·LEGIAL

Prop de 70 alumnes es preparen per fer el MIR Fa uns dies es va fer la presentació del curs de preparació al MIR que organitza el Col·legi amb l’empresa CTO Medicina, encarregada d’elaborar el programa i impartir les classes. Enguany prop de 70 alumnes s’han matriculat al curs 2014/2015, que ha començat aquest mes d’octubre a les dependències de Tarragona. Cap al mes de febrer de 2014 les classes es realitzaran a la delegació de Reus.

Taula rodona sobre salut i cooperació familiar El passat 2 d’octubre va començar la programació cultural del Col·legi amb la taula rodona “La salut i la cooperació familiar i ciutadana”, que va tenir lloc a la sala d’actes del COMT. La taula rodona va estar formada per Josep M. Ferran, professor de l’Institut Martí i Franquès, el Dr. Manel González Peris, cap del servei de medicina esportiva de l’Hospital de Santa Tecla i la Dra. Francisca Casado, tècnica de salut de l’Ajuntament de Tarragona.

L’acte va ser organitzat amb la col·laboració de l’Associació Ceradai.

07/08/09 2013

Nou gerent a Sagessa El Consell d’Administració del grup Sagessa va nomenar Joan Maria Benet i Arqué nou Director general, de forma temporal, després que s’hagués acordat declarar desert el procés de selecció obert per accedir a aquest càrrec. Joan Maria Benet, acompanyat de Josep Maria Sabaté, Adjunt a direcció de l’Hospital Sant Joan de Reus, van visitar el COMT i es van entrevistar amb el president.

25 VIDA COL·LEGIAL

Relacions intercol·legials

Els nous càrrecs d’Adeslas visiten el Col·legi

El president del COMT va posar en contacte al Sr. Xavier Tarrés, de l’empresa Firmaprofessional, amb el president de la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el Dr. Jesús Albiol, per tractar el tema de la signatura electrònica.

El Delegat de la mútua Adeslas a Tarragona, Joan Romaguera. i la Directora mèdica, Dra. Lídia López, van realitzar una visita oficial a finals de setembre al col·legi per presentar-se i mantenir una conversa amb el president Dr. Vizcarro.

Nova junta de govern al Col·legi d’Infermeres de Tarragona El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (Codita) té nova presidenta i una nova junta de govern des de l’estiu. La infermera Cristina Díez Liesa ocupa la presidència de Codita des de l’1 de juliol. Aquest estiu va fer una visita oficial al COMT i es va reunir amb el president.

Reunió de primària El Dr. Daniel Ferrer-Vidal Cortella, Director d’Atenció primària Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’ICS es va reunir amb el president, el secretari i la vocal d’atenció primària rural i tresorera del COMT, Dra. Remedios Rico, per tractar dels problemes que afecten a aquest col·lectiu de metges.

07/08/09 2013

26 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Esteban Villacampa amb els seus bessons Pol i Martina

El Dr. Humberto Ramos amb el seu fill Juan

Més canastretes per als col·legiats i col·legiades que tinguin un fill El Col·legi continua lliurant canastretes a tots els metges col·legiats pel naixement d’un fill o filla.

Aquest ajut forma part del programa de protecció social que va iniciar el COMT fa gairebé tres anys i que pretén beneficiar i ajudar als metges i metgesses en qüestions de caire social.

El Dr. Josep M. Magrinyà

La Dra. Maria Andrea Pippi

Marató de donació de sang a Tarragona La 9ena edició de la Marató de Sang de Tarragona va ser tot un èxit. La campanya, organitzada pel Banc de Sang i Teixits (BST), compta amb la implicació de l’Ajuntament de Tarragona, l’Associació de Donants de Sang del Tarragonès i bona part del teixit social, esportiu i cultural de la ciutat, així com també del Col·legi de Metges de Tarragona. Sota l’eslògan “Amb tu, líders en solidaritat!”, la ciutat va acollir aquesta novena edició per primera vegada al Teatre Tarragona. En l’anterior Marató es va batre el rècord de donants, posicionant Tarragona al capdavant de les ciutats amb més participació en una Marató de tot Europa, amb 1.794 donants en una sola jornada. Aquest any, la Marató de Tarragona es va sumar a la campanya que es va iniciar al juliol per aconseguir trobar donants de sang del grup 0-, ja que només un 8% de la població té aquest grup i, en canvi, és el grup universal apte per a qualsevol transfusió en casos d’emergència. Es calcula que a Tarragona hi ha 6.960 persones que tenen el grup sanguini 0- i són potencials donants, però d’aquestes només 430 són realment donants de sang. En aquesta edició el total de donacions va ser de 1.238.

07/08/09 2013

27 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Victoria Reynoso amb la seva filla

La Dra. Salomé García Arnaldich

La Dra. González Pena amb el seu fill Jofre

La Dra. Xana Bernal amb la Berta

La Dra. Carme Poblet amb el seu fill Aran

El Dr. José Molina amb la seva dona i la Candela

Clínica Baviera ofereix descomptes i avantatges als col·legiats/ades El COMT ha signat un acord amb la Clínica Baviera que es concreta amb tot un seguit d’avantatges i descomptes per als col·legiats i per als seus familiars directes de primer grau. Per poder obtenir els descomptes caldrà identificar-se amb el carnet de col·legiat i en el cas del familiar directe amb el DNI o llibre de família. La

Clínica Baviera és una clínica oftalmològica, especialitzada en el diagnòstic i tractament de problemes i trastorns oculars, especialment en l’aplicació dels procediments de cirurgia refractiva (cirurgia ocular amb làser i lents intraoculars). A Tarragona la trobareu a Pere Martell, 41 i a Reus a la Carretera de Castellvell, 12.

07/08/09 2013

28 VIDA COL·LEGIAL

La festa infantil de l’any passat va reunir molts nens i nenes dels col·legiats.

El COMT prepara els actes de Nadal Ja s’acosten les festes de Nadal i com cada any el Col·legi ho vol celebrar amb els col·legiats. Per això, i com ja és tradició, els qui ho vulguin poden adquirir el número de Loteria que ja està disponible a l’Administració número 18 de l’Avinguda Roma, 5A de Tarragona. El número és el 93.758.

Seguint amb la tradició nadalenca, el Col·legi organitza el VII concurs nadalenc de dibuix infantil. La temàtica és el Nadal i hi ha tres categories per als participants: Categoria “mini” de 5 a 7 anys; Categoria “infantil” de 8 a 10 anys i Categoria “junior” d’11 a 13 anys.

Els originals s’hauran de presentar al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Via de l’Imperi Romà, 11 Bis 43003 Tarragona, en tamany Din-A4 abans del 15 de novembre de 2013. El jurat es reunirà el dia 18 de novembre.

El dibuix haurà d’identificar-se de la següent forma: al dors ha de constar el nom, l’edat del nen i un telèfon de contacte. S’haurà d’acompanyar de l’autorització dels pares o tutors legals.

07/08/09 2013

Hi haurà premis per els guanyadors de cada categoria així com per al guanyador absolut, escollit entre els guanyadors de cada categoria.

Els premis seran entregats durant una festa infantil que tindrà lloc al COMT el 2 de gener de 2014 al matí.

Durant aquesta festa hi haurà un espectacle de màgia i animació infantil per als nens i nenes.

El dibuix escollit com a guanyador absolut es convertirà en la nostra imatge per a felicitar el Nadal a tots els col·legiats i institucions, que serà tramès per correu electrònic i serà inserida a la web del COMT. I per acabar, el tradicional Concert de Nadal, que tindrà lloc el 17 de desembre a l’Auditori de Caixa Tarragona de la plaça Imperial Tarraco, amb l’Orquestra Sinfònica.

30 OPINIÓ

Una lleugera esperança per als APD Dr. Alejandro Moreno Lagunas Vocal adjunt i responsable de metges administració pública

El col·lectiu de Metges Titulars o APD som un grup de metges dispers i ja amb una edat considerable, doncs la majoria desenvolupem la nostra professió des de fa més de 30 anys, la mitjana d’edat és sobre els 60 anys, i som els professionals que quedem dels “metges de poble”.

Hem dut a terme la nostra activitat professional com a funcionaris amb una doble activitat com: • Sanitaris locals.

• Metges de capçalera, la majoria estem integrats com Metges de Família en Equips d’Atenció Primària.

Això ocasiona que la nostra nòmina està dividida, que no doblada, i amb això tenim una doble cotització des de fa més de 30 anys: • En el règim general.

• Muface.

Hem desenvolupat la nostra professió durant un dilatat temps de manera aïlla-

da en la zona rural, havent de condicionar la nostra llibertat de residència, una jornada de 24 hores, amb la implicació d’altres membres de la nostra família en la professió. Això a molts ens va comportar una limitació d’oportunitats de desenvolupament professional i dificultats per a les nostres parelles i fills.

Amb la publicació i aprovació pel Congrés dels Diputats del Reial Decret 16/2012, es posa data de liquidació del nostre col·lectiu en el dia 31 de desembre del 2013, el mateix que al col·lectiu de metges de Contingent de Cupo i Zona, amb els qui, malgrat diferències funcionals, compartim el botxí (el RD), la data d’execució i, de manera positiva, la mateixa sectorial en el Sindicat de Metges de Catalunya.

El RD trenca les regles de joc, amb el que l’Administració de manera unilateral dóna per finiquitada una oposició de

funcionaris, al final de la seva carrera professional, trencant tots els compromisos amb els seus empleats. Això recorda l’obra de les pintures negres de Goya: Saturno devorant els seu fill. Amb aquest RD es posa de manifest que a partir d’ara hem de tenir una actitud de desconfiança vers els compromisos de l’Administració, que ens deixa en una situació d’indefensió veient que els papers signats es poden convertir en paper mullat.

En el COMT estem representats per la vocalia de Metges d’Administracions Públiques, de la qual jo en sóc el representant.

La Junta de Govern del COMT, i amb interès del seu president, el Dr. Fernando Vizcarro, de manera especial, és sensible a les dificultats que tenim tots els afectats pel desenvolupament d’aquest RD. El nostre President ha estat la nostra i la seva pròpia veu davant les autoritats sanitàries catalanes i estatals en diverses ocasions.

Decidim la creació de la Secció de Metges Titulars del COMT amb el següent ideari: • Agrupar i aglutinar els Metges Titulars de Tarragona per millorar llurs condicions en l’exercici professional, tot de-

La deontologia i els esdeveniments mèdics adversos Dr. Eduard Prats Alonso Secretari de la Comissió Deontològica

L’any 2007 l’OMS va informar que milions de pacients de tot el món són víctimes de lesions discapacitants o moren després d’una pràctica mèdica perillosa. I el que resulta més preocupant és que aquests accidents, en la 07/08/09 2013

seva gran majoria, s’haurien pogut evitar. Per això encoratja a professionals, institucions i responsables sanitaris a una lluita frontal contra aquesta important causa de morbilitat i de mortalitat, que al mateix temps

genera una despesa quantiosa, lligada a la perllongació de l’ingrés sanitari, baixes laborals i prestacions econòmiques compensatòries.

La professió mèdica sempre ha tingut molt present el “primum non nocere” però com és palès en el comunicat citat, els danys sobreafegits a malalts en el curs d’una atenció sanitària (per professionals mèdics o no) són importants, quantiosos i enormement dolorosos. I el metge, bé sigui de manera directa, amb un error diagnòstic o terapèutic, o bé com

31 OPINIÓ

A partir d’ara hem de tenir una actitud de desconfiança vers els compromisos de l’Administració, que ens deixa en una situació d’indefensió.

fensant els seus interessos.

• Promoure la interrelació entre els seus membres i l’intercanvi d’informació amb agrupacions o seccions de metges titulars (la nostra ha estat la primera a Catalunya) d’altres col·legis, Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, associacions, Sindicat de Metges.

• Via ràpida i massiva d’informació a tots els afectats amb la creació d’una base de dades amb el nom i e-correu. Agraïm la col·laboració dels Serveis Territorials del Camp de Tarragona i Terres del Ebre que ens han facilitat dades.

• Assessorar a la Junta de Govern del COMT de les qüestions que afecten als metges titulars.

• Gaudir de l’Assessoria Jurídica del COMT. Amb l’aprovació de la creació de la Secció a l’Assemblea de Compromissaris, el dia 27 de febrer es constitueix la primera junta: • President: Alejandro Moreno (el Pla de Santa Maria).

• Vicepresident: Dr. Xavier Martínez Madrigal (Ulldecona).

• Secretari: Dr. Manel Medina (Bràfim).

• Tresorera: Dra. Mercè Ros Gener (la Riera de Gaià).

• Vocals: Dra. Rosa Mª Caballero de la Torre (St. Carles de la Ràpita), Dra. Mª Jesús de Andrés de Pablo (Porre-

ra), Dr. Pere Solé Barreras (Cabra del Camp), Dr. Francisco Javier Sobrino Pérez (Vilabella).

Vull manifestar el meu agraïment al Dr. Antoni Duran per la seva col·laboració i al Dr. Julio Garzo (metge de contingent) qui amb la seva voluntat tossuda i informacions, Secretari i President de la Sectorial del Sindicat de Metges de Catalunya, per llur col·laboració en la creació de la secció.

Hem rebut informació puntual del SMC, de les reunions del Dr. Francesc Duch i Albert Tomàs amb autoritats sanitàries catalanes i estatals al més alt nivell.

Hem fet convocatòries d’assemblees al COMT de metges afectats pel RD. El Dr. Vizcarro ha aprofitat l’ocasió per expressar la nostra problemàtica davant del Conseller i altres autoritats sanitàries sempre que ha estat possible.

De manera individual i col·lectiva hem exposat el nostre rebuig al RD a nivell del ministeri, OMC. De manera conjunta amb totes les organitzacions que ens representen a Catalunya hem elaborat un document conjunt reivindicatiu, signat pels vocals de metges titulars dels quatre col·legis de metges de Catalunya, Associació d’APD (representats per Sr. Vicenç Julià i el Dr. Carles Baiget) i SMC, adreçat al Honorable Conseller Boi Ruiz. A la reunió d’entrega del document conjunt va assistir-hi

de manera paral·lela el Dr. Duch. Ens va rebre el Dr. Sancho, representant al conseller, qui ens va prometre que rebríem una carta del Conseller amb notícies favorables al nostres interessos, com ara que des de la Conselleria s’obriria un període transitori d’execució fins la jubilació de tots els membres del col·lectiu afectats.

El RD està vigent, però aquesta carta és una lleugera esperança.

Si lluitem podem perdre, si no ens movem estem perduts.

Moltes gràcies per la col·laboració.

L’article 2 del Codi Deontològic de Catalunya exhorta a vetllar per la qualitat i l’eficiència de la pràctica mèdica

a responsable d’un equip assistencial pluridisciplinar o bé com a planificador de procediments clínics, té molt a dir al respecte. És més, a la llum de les normes deontològiques, queda molt clar que està implicat de forma directa en la cerca d’una solució a aquest important problema de salut.

L’article 2 del Codi Deontològic de Catalunya exhorta a vetllar per la qualitat i l’eficiència de la pràctica mèdica, recomanació que es reforça en l’article 9 quan insta a donar una atenció de qualitat, humana i tècnica. L’article 8 recorda que la salut de la persona està en primer lloc i el 45 recorda les mesures d’higiene i també de prevenció. Aquí hi podríem afegir: de prevenció d’errors. L’article 47 fa esment a no prescriure tractaments amb els que no

s’estigui familiaritzat. En darrer terme trobem que l’article 85 recull la obligació de posar en coneixement de la direcció les deficiències que s’observi n(notificació d’errors).

Tot es resumiria en l’apel·lació a la responsabilitat del metge (article 86) com a referent del pacient, que veu en ell el salvador, el protector, el conductor i el còmplice de les seves ànsies de curació, i que no espera en cap cas que aquest, de forma directa o indirecta, agreugi els seus problemes.

Penso que, en futures revisions, el Codi deontològic hauria d’aprofundir en l’abordatge de les actuacions del metge en quant a la seguretat del pacient, per reforçar el seu paper de custodi de la salut, que és un imperatiu professional.

07/08/09 2013

32 OPINIÓ

Una de vampiros Xavier Allué Nº colegiado: 4302019

La hematodipsia es una enfermedad hematológica inexistente, por suerte para los bancos de sangre que ocupan este número de Galens.

Lo que sigue es el extracto de un guión cinematográfico escrito hace 25 años que relata la última aventura de Drácula, que se va a vivir a Nueva York, contrae SIDA, actúa de asesino en serie, pero acaban matándole con la estaca en la sala de autopsias del Hospital Bellevue.

“Aquel invierno de principio de los años 80 el principal problema que tenían él y su equipo era interpretar lo que tenía todos los visos de ser una terrible epidemia. La publicación hacía poco tiempo de una serie de casos de varones previamente sanos fallecidos de infecciones poco comunes, de las llamadas oportunistas porque solo afectan a las personas con la inmunidad alterada, había disparado todas las alarmas en los hospitales de enfermos agudos de todo el país. La concentración de casos en el área de la bahía de San Francisco y en la ciudad de Nueva York, había señalado algunas de las peculiaridades del problema.

Aparentemente afectaba a individuos varones, en general jóvenes y hasta entonces con buena salud. Pero pronto la acumulación de casos puso de manifiesto algunas pistas.” …”través de la televisión que se desarrolló su fascinación por Nueva York y a mediados de 1979 ya estaba decidido a visitar la Gran Manzana.” …”El principal problema era transportar el sarcófago y la media tonelada de tierra de Valaquia, sin la que su sueño diurno no quedaría garantizado.” …”Ya fuera porque en el mundo de la noche vale todo, ya fuera por una 07/08/09 2013

«“Tiene usted SIDA, y eso, hoy por hoy, no tiene cura”. Al estupor inicial siguió una carcajada estentórea, estremecedora. 500 años sin ni siquiera un resfriado y ahora me salen con estas.»

sugerencia de Markham Sands, probablemente informado por la pintora italiana de su relación fracasada, una noche trabó conocimiento con Pierre.

Lo había visto en una par de ocasiones y le había llamado la atención su enorme parecido con Michael Jackson. El mozalbete coqueteó con él de manera obscena, suficiente como para repeler a cualquier espíritu sensible, pero la vorágine de aventuras permitía cualquier experiencia y, a la vez, un contacto más prolongado reveló en Pierre una sensibilidad y ternura a la que él no estaba habituado. Lo que pudo ser un capricho pronto se convirtió en amistad y de allí, casi sin solución de continuidad, en obsesión. Las noches se sucedieron en una neblina de psicoestimulantes, a las que Pierre llegaba

eufórico y salía de madrugada semiinconsciente, mezcla de las drogas y la anemia que poco a poco le iba consumiendo….” …”Fue por entonces que comenzaron las molestias. Se sentía febril y notó que se le habían inflamado los ganglios en el cuello y en la axila. Se quedó unos días sin moverse pero cada vez se sentía más débil…” …”A primera hora de la tarde de ese día el residente encargado del caso llevó al despacho del Dr. H. toda la documentación recogida durante la noche anterior y los últimos resultados analíticos. Las pruebas eran concluyentes: su población de linfocitos T era de menos de 50, el Western Blot y el ELISA positivos y, además, la anemia…./…”Tiene usted SIDA, y eso, hoy por hoy, no tiene cura”. Al estupor inicial siguió una carcajada estentórea, estremecedora.

500 años sin ni siquiera un resfriado y ahora me salen con estas.” …”Cuando el médico volvió, el policía preguntó casualmente: “¿Quién es?” más por compasión que por curiosidad.

- Vlad Tepes, un viejo amigo - contestó el médico -. Tiene anemia y SIDA….” …”La tapa con el escudo del dragón y la leyenda “Vlad III, Tepes”, en tres idiomas: turco, persa y árabe. Vlad había conquistado el poder de Valaquia desde su puesto de dragomán, el título que tenían los traductores intérpretes del imperio turco. Vlad, Vladimiro, el tercero de su dinastía. Tepes, el Empalador, su apellido…” …” El ritual de la estaca transtorácica. …”Lo hizo. Una mezcla de pentotal y un paralizante derivado del curare de los que se emplean en anestesia supuestamente tenían que servir para inmovilizarle… porque matarle así no se podía. Para clavar la estaca se ayudó de un adoquín suelto que encontró en el suelo. Cerró los ojos y asestó el golpe definitivo. Y no, no se oyó el alarido desgarrador que esperaba. Cuando abrió los ojos lo que había sido un cuerpo se estaba desmenuzando…”

33 OPINIÓ

L’Hospital i el Col·legi de Metges de Reus Francesc Gras Salas Metge oftalmòleg Col·legiat núm. 4300143

El Convent dels frares carmelites, fundat l’any 1606, situat al final de l’actual carrer de Sant Joan de Reus, en arribar els fets revolucionaris de 1835, va ser abandonat pels seus frares i amb la subsegüent llei de Desamortització de Mendizábal, el convent de Sant Joan i horts circumdants passaren a ser de propietat municipal, instal·lant-s’hi el nou hospital que, amb les modificacions pertinents, ha prestat assistència sanitària fins l’any 2012.

L’any 1932 funcionaven a l’Hospital de Sant Joan dos metges de medicina general, dos cirurgians, amb dos supernumeraris, i els metges especialistes d’otorino, oftalmologia, dermatologia, dispensari antiveneri i els sis metges del Cos de Titulars d’assistència pública. Així mateix hi havia el Servei de radiologia des de 1923, dos quiròfans, departament de maternitat amb setze llits, laboratori general d’anàlisis clíniques i un nou dispensari a la planta baixa, dotat de consultoris per a medicina general, traumatologia, les especialitats i dentista.

La nova reglamentació sanitària de la Generalitat de Catalunya facilità que l’Hospital es convertís en Institut Policlínic Municipal i, posteriorment, en

Original: Arxiu F. Gras Salas

Hospital Intercomarcal del Baix Camp, el Priorat, la Ribera, la Conca de Barberà i viles del Tarragonès, l’Alt Camp, la Segarra i les Garrigues.

El mes de febrer de 1939, suprimida la Generalitat de Catalunya i l’organigrama de la Salut vigent, els serveis de l’Hospi-

tal passaren a dependre de la restablerta ‘Jefatura Provincial de Sanidad’, i seguidament traslladats totalment a un habilitat edifici de la part alta de Tarragona, que suplia la falta d’un local adient, tota vegada que encara no existia l’edifici de la nova ‘Jefatura Provincial de Sanidad’ del Camp de Mart. Al cos mèdic, infermeres i practicants se’ls respectaven els seus nomenaments, sempre i quan traslladessin el seu treball a la capital de la província. El poc existent servei de comunicacions tant per carretera com per ferrocarril entre Reus i Tarragona, i un seguit de malentesos, comportà la renúncia col·lectiva de tot el personal mèdic i auxiliar reusenc. A l’Hospital de Sant Joan hi deixaren un petit establiment sanitari, molt limitat d’atribucions i de qualificatiu certament humiliant: ‘Centro de Higiene Rural de Reus’.

El Col·legi de Metges de Reus estava domiciliat a la segona planta de la Societat Cultural Recreativa El Círcol, de la plaça de Prim. El local de quatre-cents metres quadrats constava de saló de conferències, sala de juntes, secretaria i biblioteca. La nova ‘Jefatura Provincial de Sanidad’, en data de 31 de març de 1939, comunicava la supressió de totes les activitats del Col·legi reusenc per passar a dependre exclusivament del ‘Colegio Provincial de Médicos de la Provincia de Tarragona’ (vegeu escrit adjunt).

07/08/09 2013

34 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Canelons d’ànec amb poma, tòfona i ametlles Ingredients 1 paquet de pasta de canelons 1 cuixa de confit d’ànec 800 ml de llet 60 g de farina 60 g de mantega 1 nou moscada ½ ceba Una cullerada petita de tòfona picada 1 poma Golden Un raig de Cointreau Un grapat d’ametlles laminades Un grapat de formatge ratllat tipus parmesà Escalfar la cuixa d’ànec al forn, a uns 150 ºC, durant 4 minuts. Deixar-la refredar una estona i treure’n la carn amb les mans. Si no se separa amb facilitat de l’os es pot tornar a escalfar.

Reservar la carn.

Triturar o ratllar mitja ceba i ficar-la en una cassola amb la mantega i la nou moscada ratllada. Deixar-ho a foc baix fins que es dori,

i afegir-hi la farina, a poc a poc i amb l’ajuda d’un colador fi, i anar remenant amb el foc baix. Mentrestant escalfar la llet a banda sense que arribi a bullir. Abocar-la al cassó de la ceba i anar remenat amb l’ajuda d’unes barnilles.

Quan desaparegui el sabor de la farina i, quan en passar-li el cul de la cullera ens quedi una textura fina, que no gotegi i sense grumolls, ja tindrem la beixamel llesta. Afegir-hi la tòfona i salpebrar al gust.

Pelar la poma i saltar-la amb una mica de Cointreau. Flamejar i afegir-hi la carn de l’ànec.

Ajuntar aquesta carn amb la meitat de la beixamel, cobrir-ho amb paper film i deixar-ho a la nevera.

Bullir les plaques dels canelons i col·locar-les repartides a sobre de draps mullats o paper de film untat amb oli. Anar farcint-les i enrotllant-les, i col·locar-les en una safata de forn untada amb mantega. Napar amb la beixamel restant, escampar el formatge ratllat per sobre i daurar al forn. Finalment afegir-hi ametlla en gra o laminada per sobre.

Llom de bacallà amb bolets a la crema d’all Ingredients 1 llom de bacallà Oli de gira-sol 3 grans d’all + 1 2 fulles de llorer 1 pell de taronja 1 cullerada de pebre negre en gra 200 g de bolets variats: rossinyol, camagroc, trompeta de la mort, etc.

1 got petit de crema de llet 1 gra d’all 1 ou

Fer un allioli amb la batedora.

Tallar el llom de bacallà per racions i posar-lo en una safata amb la pell mirant cap a dalt. Cobrir d’oli i afegir-hi tots els ingredients. Escalfar el forn a 150 ºC i deixar-ho uns 10 minuts.

Per mirar si està cuit es pot punxar amb un ganivet fi o una brotxeta. Si és cuit, reservar.

Netejar els bolets i saltejar-los amb una mica d’oli molt calent. Llavors tancar el foc, afegirhi la crema de llet i remenar. Quan estigui tebi afegir-hi una cullerada gran d’allioli i tornar a remenar, fins que quedi lligat i no es talli.

Per emplatar col·locar els bolets lligats amb la crema al fons d’un plat i, a sobre, el bacallà confitat.

Biscuit glacé de torró i xocolata Ingredients ¼ de crema de llet per muntar 100 g de sucre 4 rovells d’ou 100 g de torró de Xixona 1 got d’aigua 150 g de cobertura de xocolata

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.

Terrassa a l’aire lliure.

Sales privades.

Cuina Mediterrànea 07/08/09 2013

Per un costat fer un xarop amb el sucre i l’aigua al foc, i per un altre barrejar els rovells amb el torró. Ajuntar les dues mescles, muntar la nata i afegir-la a poc a poc. Omplir-ne els motllos i deixar-los al congelador.

Desmotllar, fondre la cobertura de xocolata al microones o al bany maria, i abocar-la per sobre del bescuit.

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona 977 252 428

35 De juny a setembre de 2013|MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES Núm. Col.

cognoms, nom

4301988 4305123 4305627 4305677 4306310

PIÑOL MARGALEF, MARIA LLUM TAFUR ANGULO, CARLOS ALBERTO CRUZ PICADO, NEOMICIA ALVARADO ZAMORA, CLARA MARIA DIAZ VALCARCEL, CARLOS E.

Núm. Col.

cognoms, nom

4306311 4306312 4306313 4306314 4306315

ALEMAN CRUZ, JOSE RAMON RODRÍGUEZ FOMPEROSA, LIZBETH RABAZA GINER, VANESSA GAVILAN IGLESIAS, TANIA GÓMEZ CARABAZA, ARANTXA

BAIXES Núm.Col. cognoms, nom

4300113 4300302 4300910 4301813 4304493 4304494 4304945 4305078 4305244 4305489 4305604 4305624 4305627

Causa

CARTANYA COLOM, JOAN VERNET TARRECH, ANTONIO B SANTIGOSA BENET, JOAN MENDOZA DEL JUNCO, CARMEN SANZ FOLCH, CRISTINA ORTINEZ SABAT, MARTIN DIAZ SALSENCH, MARINA ARENOS SAMBRO, ROSER LUNA ARCE, MILAGRITOS KAMINSKA, HALINA SAINT-PRIX BECRIT, CLAUDIO DONATO ROHAN JIMENEZ, MARIA LUISA CRUZ PICADO, NEOMICIA

DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT

Núm.Col. cognoms, nom

4305644 4305685 4305688 4305740 4305749 4305750 4305802 4305817 4306083 4306155 4306190 4306284

HOYOS VALLADARES, MIGUEL ANGEL PRADES VILLANUEVA, ELENA CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J. ELIAS ARTIGA, JAUME SISINNI, LUISA DE LUNA PLA, ARMAN ESTELLER GARCIA, LAURA GARCIA AGUILAR, PABLO JOSE VILLEGAS LOU, OLGA VALVERDE MONTAÑÉS, LOLA SELFA MUÑOZ, AIDA PIEDRAHITA TRUJILLO, ANA CAROLINA

Causa

CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI

ACUDIT

ANUNCIS PER PARAULES

Immobiliària i despatxos: Es VEN CONSULTA d’oftalmologia en bon estat per jubilació amb 1.-Columna de Refració marca INDO model VT-1 amb silló elèctric, foròpter, projector, làmpara d’hendidura.

2.- Autorefractometre marca Nidek AR-600.

3.- Frontofocometre marca Nikon.

Es pot vendre per separat.

Si esteu interesats es poden enviar fotos, contacteu amb el telèfon 660996022 (Cecilia) o per mail ceciliapm2@gmail.com.

07/08/09 2013