Issuu on Google+

GALENS 1

2n trimestre 2010 - número 174

Audiència Nacional El diagnòstic correspon al metge Novetats fiscals, exercici 2010

Entrevista: Dra. Molins

Coaching mèdic

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS


2 GALENS


GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del Consell de Redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de Redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Impressió: Indugraff Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.:B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Sumar i

06 09 Audiència Nacional

Novetats Fiscals

16 18

Entrevista Dr. Arias Dra.Molins Tennista

20 29 Article Dr. Jeroni

Vocalia Jubilats


4 GALENS


GALENS 5

EDITORIAL

“Es requereix un gran esforç i un compromís important per oferir serveis professionals als ciutadans. Hem d’exigir que la societat i l’Administració compensin el sobreesforç que es realitza.”

A

Professió, Professionalisme Fernando Vizcarro Bosch President del COMT

ningú li sorprendrà el comentari que s’apropen

principis ètics i deontològics, valors i conductes

canvis en el sí de la nostra professió.

que sustenten el compromís dels professionals

L’adaptació a l’era digital, a les noves lleis, als

de la medicina amb el servei als ciutadans, que

nous plans d’estudis, al futur laboral i de pensions,

evolucionen amb els canvis socials i que avalen

exigeixen canvis estatutaris per a adaptar-nos, i ara

la confiança que la població té en els metges.

més que mai hem de tenir la capacitat de consolidar

Tampoc a ningú se li escapa que per a complir

la nostra professió i el nostre professionalisme. Per

això es requereix un gran esforç i un compromís

això és essencial definir clarament alguns conceptes.

important al que tot professional es compromet, però

Entenem

l’ocupació

també hem d’exigir, com a contrapartida, que la

basada el acompliment de tasques encaminades

societat i l’Administració es comportin amb nosaltres

a afrontar problemes de salut i a identificar

exigint que es respecti la nostra integritat física, la

i

de

conciliació familiar i la capacitat adquisitiva suficient

coneixement especialitzat propi de nivell superior, en

per a poder afrontar amb dignitat l’estatus que se’ns

el qual presideix l’esperit de servei i en el qual es

exigeix i que compensi el sobreesforç que es realitza.

persegueix el benefici del pacient abans que el propi

Des de les institucions professionals, i també les

i per al qual es requereix que les parts garanteixin:

laborals, hem de vetllar per que en aquest moment

1) la producció, l’ús i la transmissió del coneixement

de pactes socioeconòmics i canvis en les estructures

científic; 2) la millora permanent per a prestar la millor

professionals es respecti i protegeixi al màxim al

assistència possible; 3) l’aplicació del coneixement

conjunt del personal sanitari i no converteixi als

de forma ètica i competent, i 4)

que la pràctica

metges i metgesses en esclaus de la professió i sí

professional s’orienti cap a les necessitats de salut

en canvi en el titulat/da compromès amb els principis

i de benestar de les persones i de la comunitat.

ètics i deontològics de la professió i que gaudeix

El

exercint-la.

com

diagnosticar

a

Professió

malalties,

Professionalisme

Mèdica

aplicant

Mèdic

és

el

un

cos

conjunt

de

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs... • • • • •

e-galens comunicacions convocatòries agenda novetats

... envia’l a comt@comt.es


6 GALENS

ACTUALITAT

Audiència Nacional El diagnòstic de les malalties correspon exclusivament al metge L ’Audiència Nacional ha dictat sentència. Després dels dubtes que es plantejaven davant la verificació dels títols universitaris que habilitaven a l’exercici de la professió d’infermer i del recurs que interposava el Consell General de Col·legis de Metges. L’objectiu del Consell General de Col·legis de Metges, a l’hora d’interposar el recurs contenciós-administratiu número 847/2008, era aconseguir que la norma s’interpreti en els termes justos, ja que els tribunals són els únics organismes amb competència per fer-ho. D’aquesta manera, en les darreres setmanes s’ha fet pública la doctrina reconeguda per l’Audiència en la qual s’estableix que el terme “diagnosticar” utilitzat en l’article 2 de l’Ordre CIN/2134/2008 no pot “treure’s de context”. En aquest sentit, desestima el recurs contenciós-administratiu núm. 847/2008 presentat, però va més enllà i assenta doctrina en la interpretació dels articles 6 i 7 de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), i reconeix que

la competència de “diagnosticar malalties” és exclusiva dels metges i odontòlegs. La sentència aclareix que els estudis d’infermeria persegueixen l’objectiu de “planificar i prestar cures” dirigides “als resultats en salut” i que en cap dels números de l’apartat 3 de l’Annex de l’Ordre es fixa com objectiu de la formació en infermeria, adquirir competències per al diagnòstic mèdic. Per tant, els estudiants d’infermeria “no tenen la possibilitat” d’obtenir competències expressament reservades a altres professionals sanitaris, tal i com s’especificava en el document. Després d’aquesta resolució, el Consell General de Col·legis de Metges es mostra satisfet amb la sentència que reconeix que la competència de “diagnosticar malalties” correspon exclusivament al metge i que aquesta ordre no modifica la delimitació de les competències establertes a la LOPS.


GALENS 7

ACTUALITAT

Responsabilitat Civil Corporativa CCMC El Consell de Metges de Catalunya (CCMC) va

Quota anual

Quota trimestral

Col·legiat no MIR

552,72€

138,18€

Metge Jubilat

55,27€

13,82€

439,52€

109,88€

0,00€

0,00€

prendre l’acord de renovació de l’assegurança de Responsabilitat Civil Professional amb la companyia d’assegurances Zurich –atenent al conveni signat

MR R2-R4 i MCF

entre el CCMC i el Servei Català de la Salut (SCS)–

MIR R1*

per al trienni 1 de juliol de 2008 a 30 de juny de

* Per al 3r i 4t trimestre de 2010 i s’incorpora a partir de l’1 gener de 2011 al següent nivell R2

2011. La pòlissa cobreix les responsabilitats civils

La quota corresponent al primer trimestre de 2010

que, d’acord amb la normativa vigent, corresponen

va ser remesada la segona quinzena del mes de

a l’assegurat/da per danys i/o perjudicis corporals,

setembre de 2009 per l’import de 134 euros i la

materials i/o conseqüencials causats per l’acció o

corresponent al segon trimestre va ser gestionada

omissió a terceres persones en l’exercici de l’activitat

durant la segona quinzena de març per import de

mèdica, amb un límit de sinistre pels actes mèdics

142,36 euros, perquè va incloure la diferència del

de 750.000 euros, i un màxim d’assegurat (per any

primer semestre del primer trimestre de 4,18 euros.

i assegurança) de 1.500.000 euros, d’acord amb

Per qualsevol dubte o interès per ampliar aquesta

les condicions generals i particulars establertes en

informació, restem a la vostra disposició a les

la pòlissa vigent actualment. D’aquesta manera,

delegacions col·legials de la província de Tarragona

la tarifa de la cobertura de la Responsabilitat Civil

(Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 977/232 012) o Tortosa

Professional per cada col·legiat és la següent:

(Passeig Ebre, 24. 977/400393).

Registre Col·legial Continua la recollida de dades La Junta de Govern del COMT segueix amb la tas-

tots els col·legiats que no hagin aportat encara les

ca d’actualitzar i completar el registre col·legial.

seves dades que ho facin el més aviat possible.

Durant tot l’any passat, concretament els mesos

Per aquest motiu, els que encara no hagin omplert el

d’abril i octubre, es van enviar dos correus elec-

qüestionari poden aportar les seves dades i enviar-les

trònics a tots els col·legiats en els que es demana-

a l’adreça de correu electrònic secretari@comt.org.

ven les dades personals i professionals de tots els

Un cop omplert degudament el document es poden

col·legiats per actualitzar les bases de dades. Fins

consultar les dades enviades en el següent enllaç:

el moment, només s’han rebut 318 respostes de

http://www.comt.org/images/RecullDadesColegiats/

col·legiats, motiu pel qual es fa una tercera crida a

dades1.pdf.


8 GALENS

ACTUALITAT

Enric Aragonès El Col·legi de Metges felicita el seu treball de recerca

E

l metge de capçalera de Constantí i

diagnosticats de depressió major, i un percentatge

investigador de la unitat de suport a la

encara més alt, sense tenir depressió definida,

recerca en atenció primària de l’ICS Camp

tenien símptomes depressius que es consideraven

de Tarragona, ha rebut un premi de recerca del grup

clínicament

Sagessa pel treball que determina la prevalença i els

depressió en aquests pacients s’associa a importants

factors associats a la presència de depressió major

mancances en diverses àrees de qualitat de vida,

en pacients amb càncer avançat atesos en atenció

com podrien ser en la funció cognitiva, emocional i

primària. El treball ja està premiat per la Societat

social, i també a preocupacions relacionades amb la

Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, que

seva malaltia i les conseqüències que aquesta pot

finança l’estudi junt amb una beca de l’Institut

tenir. Sorgeixen sovint preguntes com: podré superar

d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol. Els

el dolor?, seré una càrrega per la meva família?, etc..

resultats del projecte identifiquen que la presència

Sovint és té el prejudici que estar deprimit pot ser

de depressió major s’associa a limitacions funcionals,

normal en aquest tipus de pacients i això acostuma

a

més

a conduir a una inadequada abstenció terapèutica.

accentuades i a una pitjor percepció del suport social.

En aquest tipus de pacients, el principal objectiu del

L’estudi es va dur a terme des del Grup de Recerca

maneig terapèutic és la millora de la qualitat de vida.

en Salut Mental i Atenció Primària de Tarragona-Reus

Després d’haver obtingut aquest premi, el metge

(Institut Català de la Salut) en col·laboració amb els

de capçalera i investigador constatava que aquest

PADES de Tarragona (GiPSS) i Reus (SAGESSA).

reconeixement reafirma la qualitat de la feina feta i

El principal objectiu, tal i com explica el propi

una empenta a continuar investigant els problemes

Enric Aragonès, era conèixer la prevalença, les

de salud mental dels pacients.

preocupacions

existencials

diverses

significatius.

característiques clíniques i els factors associats a la depressió en pacients amb càncer avançats atesos en atenció primària. Els pacients que van formar la mostra eren pacients en estadis avançat de diversos tipus de càncer que rebien cures pal·liatives en el seu domicili. El premiat considera que haver rebut aquest premi representa una validació “externa” que l’estudi realitzat era una bona idea, interessant i correctament realitzada, així com un estímul per continuar treballant en la línia de recerca que van iniciar fa uns anys. També ressalta l’èxit del treball en col·laboració entre els professionals de l’ICS, SAGESSA i GIPSS. Gràcies al treball realitzat van trobar que una proporció important d’aquest pacients (un 37%) podien ser

Doctor Enric Aragonès

Va

detectar

que

la


GALENS 9

ACTUALITAT

Novetats Fiscals 2010

A

questes gunes

són

al-

dades

d’interès que cal

tenir en compte a l’hora de presentar la declaració de la Renda d’enguany, que es recullen en el paquet de novetats fiscals per l’any 2010 i que són algunes de les mesures més significatives de la Llei de Pressupostos de l’Estat i de normes fiscals publicades. IVA Els nous tipus impositius no entraran en vigor fins el proper dia 1 de juliol, però per tal de completar la declaració de la renda cal tenir en compte que enguany el tipus impositiu passa a ser del 18% (abans 16%) i el reduit al 8% (abans 7%). Amb la mateixa data d’entrada en vigor, també es modificaran els per-

ter general passa a tenir una periodicitat de presen-

centatges de compensació agrària per aquells sub-

tació mensual. Tot i això, continuarà essent trimes-

jectes passius acollits a aquell règim, passant a ser

tral si, ni en el trimestre en curs ni en cap dels quatre

del 10% (abans 9%) per les explotacions agrícoles

anteriors, s’ha superat la xifra de 100.000 euros.

o forestals i al 8,5% (abans 7,5%) per les explota-

cions ramaderes pesqueres.

IRPF

Pel que fa a les declaracions capitulatives (mode

Els percentatges de retencions sobre rendiments

349) caldrà incloure els serveis (fins ara només s’hi

bancaris passaran a ser del 19% (abans 18%). Tam-

feien constar els béns), tan rebuts com prestats. En

bé passa a ser del 19% (abans 18%) el percentatge

aquest sentit, la declaració recapitulativa de caràc-

de retenció que s’aplica als Fons d’Inversió, Premis,


10 GALENS

ACTUALITAT

Arrendaments o sotsarrendaments d’immobles i ren-

de regularitzar i ingressar el 5%, més els interessos

diments. Continua vigent el 15% sobre Rendiments

legals i de demora.

d’activitats professionals; el 2% (o 1%) per activitats agrícoles i ramaderes; el 2% sobre activitats fores-

INTERÈS LEGAL I DE DEMORA

tals i l’1% per algunes activitats a mòduls.

L’interès legal del diner queda fixat al 4% pel 2010 i

De la mateixa manera, la base de l’estalvi (que

el de demora al 5%.

inclou també els guanys patrimonials) passarà a tributar a dos tipus diferents: el 19% pels primers

MODIFICACIONS DE L’IMPOST DE SUCCES-

6.000,00 euros i el 21% per l’excés (fins ara el tipus

SIONS

era únic al 18%).

Tal i com estipula la Llei 26/2009 de 23 de desembre, enguany hi ha canvis en les àrees d’habitatge

SOCIETATS

habitual, reduccions personals, coeficients multipli-

Aquest any hi haurà incentius per al manteniment

cadors i tarifes.

o creació d’ocupació. Amb efecte pels períodes

La reducció que afecta als habitatges habituals es

impositius iniciats dels anys 2009, 2010 i 2011, les

mantindrà igual com fins ara, o sigui,el 95% de boni-

societats que la seva xifra de negocis sigui inferior

ficació fins a un màxim de 500.000 euros, en funció

a 5 milions d’euros i la plantilla mitjana sigui inferior

del valor real (Valor cadastral multiplicat pels coefi-

a 25 empleats, tributaran el 20% per la base impo-

cients de cada municipi que publica la Generalitat).

sable fins a 120.202,41 euros, i el 25% per l’excés

En l’apartat de Reduccions Personals, el mínim ac-

d’aquesta quantitat.

tual de 18.000 euros s’incrementarà a 500.000, en

L’aplicació d’aquests percentatges està condicio-

el cas del cònjuge, i a 275.000 euros en el cas dels

nada a què la plantilla mitjana dels 12 mesos poste-

fills amb caràcter general, i en el que s’excedeixi

riors a l’inici de cadascun d’aquests períodes impo-

s’aplicarà una reducció del 50% amb límits. Els co-

sitius no sigui inferior a la unitat i tampoc inferior a la

eficients multiplicadors queden suprimits pel patri-

plantilla mitjana dels 12 mesos anteriors a l’inici del

moni preexistent del que rep la successió, i es man-

primer període impositiu que comenci a partir de l’1

té el coeficient multiplicador per grup de parentiu /

de gener de 2009.

Grup II, germans i nebots –1,5882– I Grup IV, res-

Si en qualsevol període s’incompleixen aquests re-

ta de col·laterals i més distants (-2). Pel que fa a

quisits, en el primer any de l’incompliment s’haurà

l’estructura tarifària, passarà de 16 a 5 trams.


GALENS 11

ACTUALITAT

Campanya Declaració de la Renda Exercici 2009 A partir del 4 de maig i fins al 30 de juny s’obren

s’establiran tarifes especials.

els terminis per l’assessorament i confecció de

Per concertar cita prèvia s’ha de contactar amb

l’Impost de la Renda de les Persones Físiques

el Col·legi de Metges. Per a més informació con-

(IRPF).

tacteu amb:

El COMT ofereix a tots els col·legiats que ho vul-

- Sr. Carlos Pardo 977 232 012 (Tarragona)

guin, el servei d’assessorament i confecció de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) amb una tarifació està molt per sota dels preus actuals de mercat: - Declaració amb rendiments de treball, rendiments de capital i deducció per habitatge habitual: 30 euros. - Declaració amb rendiments de treball, deducció per habitatge habitual, amb operacions financeres, rendiments de capital (mobiliari i immobiliari), activitats econòmiques, variacions patrimonials, etc...: 50 euros. - Per altres declaracions amb més complexitat

- Sr. Conrad Gallisà 977 318 383 (Reus) - Sr. Diego Caballé 977 500 393 (Tortosa)


12 GALENS

ACTUALITAT

Diplomes honorífics Reconeixement als col·legiats que han complert 70 anys

El passat dia 10 de març, la sala d’actes del COMT es va omplir de gom a gom per acollir l’acte anual d’entrega dels

Diplomes de Metge Honorífic,

una distinció que cada any s’entrega a tots els col·legiats que aquest 2009 han complert setanta anys. El president del COMT, Fernando Vizcarro, va ser l’encarregat de repartir les distincions, acompanyat pel secretari del COMT, el Doctor Frederic Mallol, i el vocal de Metges Jubilats, el Doctor Jaume Fontanet. Els diplomes vas ser atorgats a: - Agustín Adell Querol (Tortosa)

El president del COMT i el Dr. F. Renau Altes, ex membre de junta de govern i anterior Delegat del Consell de Redacció de GALENS

- Eliseo R. Alaman Porquet (Albiol)

- Luís Fortuny Cugat (Tarragona)

- Maunel Alonso del Campo (Tarragona)

- Jose M. Gasto Parramona (Tarragona)

- Fransesc Anglès Garcia (Pontils)

- Pedro J. Guerrero Parra (Amposta)

- Alfonso Araque Cundín (vilafranca del Penedès)

- Manuel Martínez Brey (Tortosa)

- Fermín Blas Pérez (Tarragona)

- José Luís Mas Pérez (Tortosa)

- Ricardo Boscar Poll (Reus)

- Lucio A. Montoya García (Vilafortuny)

- Salvador Enguix Dolz (Tortosa)

- Agustín Tarrés Roure (Tarragona)


GALENS 13

ACTUALITAT

Medicina a l’adolescència XX Congrés de la Societat Espanyola

basar en taules rodones on es van desenvolupar temes d’actualitat que feien referència, entre moltes altres coses, a la cardiologia en l’adolescència. Tanmateix, també es van realitzar tallers pràctics, la base dels quals estava orientada a la forma d’actuar davant el consum de tabac i cànnabis, l’educació de la sexualitat… Es va reflexionar també sobre la comprensió dels adolescents actuals, definits com a “rebels del benestar”. La lliçó magistral, en memòria del Dr. Blas Taracena, tractà sobre els processos de vinculació afectiva i la seva importància en l’adolescència. Finalment, en el Simposium pre-congrés, es va discutir l’abordatge terapèutic de l’obesitat dels adolescents. El mateix dissabte, es va portar a terme un curs per a pares d’adolescents a l’Auditori de Música del Palau de Congressos de Salou.

Compartir i ampliar coneixements professionals sobre els adolescents i els seus problemes. Aquest era l’objectiu principal del “XX Congrés de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència”. La trobada es va realitzar al Teatre Auditori de Salou el passat 23 i 24 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi. Entre roses i llibres es va gaudir d’ un programa atractiu tant pel que fa als temes com podien ser l’obesitat o la delinqüència, i pel que fa a les experiències dels diferents ponents. Després de les exposicions dels diferents estudis, es va realitzar un cafè-col·loqui per tal de comentar i debatre l’anteriorment parlat. A més de les ponències que es celebrar al llarg del divendres dia 23, i dissabte 24 el congrés es va


14 GALENS

ACTUALITAT

Cursos de català Una experiència d’aprenentatge

El COMT prepara un taller de voluntariat per la llen-

setmanes i, a banda de la conversa estricta, també

gua per aprendre català de manera còmoda, ràpida,

poden incloure activitats diverses, com són visites o

eficaç i gratuïta.

excursions.

Molts dels professionals que exerceixen la medicina

Per poder participar en aquesta experiència, cal que

en l’àmbit de les comarques de Tarragona avui dia

els aprenents disposin d’un coneixement mínim de

procedeixen d’altres països. El Col·legi de Metges

català que siguin suficients per mantenir una con-

de Tarragona (COMT) és conscient de que conèixer

versa quotidiana. El més innovador d’aquest sis-

l’idioma d’una zona és un element essencial per po-

tema és la possibilitat de poder experimentar amb

der desenvolupar-se en l’àmbit professional i assolir

l’aprenentatge del català de manera informal, partici-

unes cotes de màxima integració.

pant en una conversa distesa, sense avaluació pos-

Per aquest motiu, el COMT posa a l’abast dels

terior i de manera totalment gratuïta. En definitiva,

col·legiats la possibilitat d’acollir-se a un servei de

jugar amb la llengua per aprendre.

Voluntariat per la Llengua coordinat pel Consorci per

De la mateixa manera, els col·legiats de parla cata-

la Normalització Lingüística (CNL), una experiència

lana que desitgin participar en l’experiència com a

que proposa aprendre català a través de deu hores

voluntaris també podran fer-ho. Només caldrà que

de conversa informals amb un nadiu. Les sessions

disposin de deu hores, repartides en un total de deu

d’aquest programa –que facilita que totes les per-

setmanes, per dedicar a les sessions. Els que esti-

sones que tenen coneixements bàsics de català es

guin interessats a participar també rebran material

puguin llençar a parlar-lo– es poden dur a terme en

de suport que servirà per guiar-los en la temàtica de

deu hores, repartides en l’horari desitjat durant deu

les converses.


GALENS 15

ACTUALITAT

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT TÉ MOLTS AVANTATGES ACTIVITATS FORMATIVES · Formació mèdica continuada · Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR · Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional · Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància ASSEGURANCES · Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals · Assegurances Vida i no vida SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS · Compte de correu electrònic · Serveis i equips informàtics · Consultoria informàtica gratuïta · Aula d’informàtica. ASSESSORAMENT FINANCER · Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres · Gestió patrimonial · Convenis amb entitats de crèdit SERVEIS COL·LEGIALS · Caixa d’auxili col·legial · Ajudes a orfes · Ajudes a metges discapacitats · Receptes de jubilats · Vademècum · Talonari d’honoraris professionals · Expedició i venta d’impresos oficials · Utilització de las instal·lacions col·legials · Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS · Agència de viatges del Col·legi · Gestió de congressos · Seu per a Societats Científiques · Sales d’exposicions · Resums de premsa · Convenis bancaris

www.comt.es


16 GALENS

ENTREVISTA

Entrevista a... Dra. Jaci Molins Roca “Els coachers mèdics som seguidors incondicionals dels nostres pacients” Es possible entrenar per aconseguir les millors condicions de salut possible? Es poden aplicar les tècniques de creixement personal per superar alguna mala addicció? Durant tot el mes de març, el Col·legi de Metges de la Província de Tarragona (COMT) ha acollit un curs de coaching per la salut, una especialitat derivada del coach o entrenament professional dels esports d’elit que pretén incentivar als pacients per adquirir hàbits saludables. El cicle ha estat dirigit per la doctora Jaci Molins Roca, metgessa, psicoterapeuta i coach que sempre ha mantingut una activitat professional en contacte directe amb el pacient. Fa més de trenta anys treballa en l’àmbit de la salut, primer com a auxiliar de clínica i infermera i després com a metge de l’àrea de Rehabilitació. Actualment és Directora mèdica l’Hospital Santa Tecla de Tarragona i Cap de Servei de Rehabilitació de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, càrrec que continua exercint a l’actualitat. També compagina la tasca professional amb les classes Medicina i Fisioteràpia a la Universitat Rovira i Virgili. En què es basa la tècnica del coaching mèdic?

És una metodologia que sorgeix en el món de l’esport durant els anys 70-80. El coach o entrenador personal és el professional que ajuda a l’esportista a millorar les seves marques. En aquest cas, l’entrenament va dirigit a l’àmbit de la salut, a aconseguir el millor estat de salut possible eliminant aquelles pautes que poden perjudicar-la. Quines són les metes que volen aconseguir les persones que recorren al coaching per la salut? El coaching no és aplicable a tots els pacients, perquè aquests han d’estar motivats per a realitzar-lo, ni a totes les malalties, ja que no s’aplica en casos aguts, però sí que pot ser una molt bona opció en pacients que pateixin malalties cròniques com la diabetis, lumbàlgia o artrosi. Serveix especialment per potenciar bons hàbits de salut i costums tan sans i imprescindibles com són menjar sa i fer esport. Quina és la metodologia que segueix aquest sistema? Cal assolir petits objectius un a un, no tots de cop. Molts pacients no milloren perquè se’ls exigeix massa. El coaching no indica res de manera estricta, sinó preguntar perquè, en moltes ocasions, el pacient ja sap què és el que ha de fer per garantir el seu estat de salut. Cal explorar quins són els punts forts del nostre pacient per potenciar les seves capacitats i aconseguir la màxima motivació possible. Com es desenvolupen les sessions? La conversa és l’eina bàsica del coaching i es defineix com a possibilitadora perquè facilita el canvi. Consta d’una seqüència de passos que ens faciliten aconseguir petites metes. El primer pas és sempre identificar les oportunitats de millora o hàbits saludables que el pacient desitja adquirir. Per identificar-les, podem fer servir gràfics o dibuixos; aleshores ens preguntem com ho podem fer per assolir-los. En aquest punt és molt important que sigui el mateix pacient qui deci-


ENTREVISTA deix per quin punt vol començar a treballar. Quin és el paper del “metge-coach” en aquest procés? Cal que deixi que el mateix pacient esculli quina és l’ opció que més li convé i el metge ha d’estar sempre disposat a estimular i animar al pacient. Aquest és un dels punts més innovadors d’aquest mètode, ja que sempre resulta molt estimulant tenir a algú que et feliciti quan aconsegueixes un objectiu enlloc de sermonejar-te quan no és així. Aquest és un dels punts forts de les persones que ens dediquem a aquesta especialitat, que som uns incondicionals dels nostres pacients. I si no s’aconsegueixen els objectius? Doncs s’ha de tornar a reformular. De fet, és possible que apareguin obstacles, és una altra de les fases normals del procés. El que cal és fer tasca prèvia per preveure’ls i aconseguir compromisos, que és una altra de les etapes bàsiques. Sempre s’ha de tenir en compte que és més senzill comprometre’s amb una altra persona que amb un mateix. Quines diferències hi ha entre la psicoteràpia i el coaching? La psicoteràpia pretén que un pacient que té algun tipus de problema psicològic estigui millor, i molt sovint explora en el passat les causes dels símptomes actuals. El coaching, s’enfoca de cara el futur i ajuda a una persona que aparentment no té cap problema a crear la millor versió d’un mateix, estar encara millor. La base del coaching és que tothom té oportunitats de millora. El coaching mèdic és una mica diferent perquè els pacients tenen alguna malaltia o han de prendre mesures preventives per a no tenir complicacions i amb les eines del coaching se’ls facilita que prenguin consciència del què poden fer per a millorar elles mateixes. Les tècniques del coaching mèdic poden ser un complement al tractament de les malalties? Crec que sí, junt amb altres tècniques. Sóc de la opinió que el cos i la ment estan estretament interconnectats. Un lesió física o orgànica pot desembocar en casos d’angoixa i, a la inversa, una depressió pot provocar que el pacient no surti de casa i generi casos de malalties lligades a la falta d’activitat física. A través del coaching es pot trencar aquest cercle viciós i aconseguir que el pacient doni els primers passos.

GALENS 17 Els professionals de la medicina entenen la importància del coaching mèdic? L’ús del coaching aplicat a la salut és molt desconegut. Tot i així, hi ha una experiència pionera molt interessant a Austràlia: s’ha fet un estudi a Melbourne que demostra que els pacients que havien patit un infart controlaven millor el colesterol i altres factors de risc aplicant el coaching que amb les tècniques habituals d’educació sanitària. Així doncs, és possible que els estudiants de medicina necessiten aprendre habilitats de comunicació? La relació metge-pacient és la base de l’acte mèdic i la comunicació és l’habilitat més important per aconseguir la confiança mútua i aconseguir objectius. Seria desitjable que a totes les facultats de medicina s’incorporés aquesta habilitat. Quines característiques ha de tenir el professional que es dediqui a l’àrea del coaching mèdic? L’empatia seria la primera, entesa com la capacitat de posar-nos al lloc de l’altre i que per si sola ja és terapèutica. Escoltar la segona i per últim, preguntar enlloc de manar o sermonejar. Només amb aquestes tres eines de comunicació aconseguiríem millores en el camp de la salut i tant els pacients com nosaltres ens sentiríem molt més satisfets. Les seves experiències en el camp del coaching mèdic li han servit per redactar el seu llibre? Efectivament, la meva tasca en aquest camp és la base del llibre Coaching i salud, editat per Plataforma, que veurà la llum aquest proper mes de juliol, encara que, qui estigui interessant també pot consultar la pàgina web www.coachingsalut.com. Què hi trobarà el lector que hi accedeixi? Informació dirigida a professionals sobre el coaching mèdic, explicada de manera entenedora. Els metges estem acostumats a dir el que s’ha de fer i ens costa saber escoltar, que és un dels punts més importants del coaching. En el llibre explico com es duu a terme aquest procés a partir de la meva experiència en diferents tipus de pacients i també es poden consultar fragments de diàlegs de casos reals. Pels pacients és també una lectura interessant, ja que està escrit de manera planera i segur que el lector reconeixerà experiències pròpies o de persones properes i els servirà per aplicar-se el coaching a ells mateixos.


18 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

El metge

N

ascut

Dr. Salva

a

ho tot i quan operaves

B a rc e l o -

a vegades no sabies el

na

l’any

que et podies trobar,

Doctor

ara, en canvi, es fan

Arias

moltes proves prèvies i

va viure les con-

en molts casos es pot

seqüències de la

operar a través de ci-

Guerra

rurgia

1935,

el

Salvador

primera

Civil

en

endoscòpica,

persona

és tot un canvi”, co-

quan la seva famí-

menta Arias, que des-

lia es va traslladar

taca que tots aquests

a viure a Burgos

anys

per

li

retrobar-se

d’exercici pesen

no

perquè

amb el seu pare,

“m’agradava i enca-

que es trobava en

ra m’agrada la meva

aquesta zona quan

feina”.

Doctor Salvador Arias

Arias

també

van acabar els enfrontaments armats. En aquesta

ha exercit com a professional a Móra d’Ebre

zona, Arias va iniciar el seus estudis i l’any 1960 es

i a

va llicenciar en Medicina a la Facultat de Vallado-

A banda de la seva tasca professional. El doctor

lid. Fins el 1969 va compaginar les pràctiques de

Arias ha destacat també pel seu compromís amb el

milícies a Huesca amb l’exercici mèdic a l’hospital

Col·legi, ja que ha estat secretari i membre de les

de Burgos i a la clínica del seu pare, també metge i

Comissions Deontològica i de Bioètica del COMT,

uròleg. “M’agradaven tan la cirurgia general com la

fundador i expresident de la filial de l’Acadèmia de

urologia, una especialitat que vaig viure des de molt

Ciències Mèdiques de les Terres de l’Ebre i l’any 2004

aviat a través del meu nucli familiar, comenta Arias.

també va rebre el reconeixement a l’Excel·lència Pro-

Finalment –a través d’un anunci d’una publicació

fessional en la categoria d’Humanitats Mèdiques del

mèdica– el 1969 va ingressar com a metge del servei

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

d’Urgències i ajudant de Cirurgia General i Urologia

l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa.

al C.A.P Baix Ebre de Tortosa, tasca que va portar a

El tennista

terme fins el 1981, quan va obtenir la plaça de met-

Si la figura del seu pare ha estat un dels grans refe-

ge especialista en Urologia al mateix centre fins que

rents en la trajectòria com a uròleg, Salvador Arias

es va jubilar l’any 2004. En total, prop de 44 anys

també va heretar de la figura paterna l’afició pel

d’exercici de la professió que han permès que el

tennis, que ha estat una de les grans passions de

Doctor Arias hagi comprovat en primera persona tots

la seva vida. “Vaig començar a jugar a un club de

els canvis de la professió. “Abans semblava que els

Burgos i quan estudiava a Valladolid vaig continuar

cirurgians tinguessin el poder absolut per arreglar-

practicant”, detalla el Doctor Arias, que afegeix que


GALENS 19

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Passió pel tennis

ador Arias “aleshores hi havia molt bon nivell esportiu entre tots els estudiants”. Durant els anys 1964-65, també va participar en diversos encontres a la Societat Esportiva Militar. “En aquests anys es jugava encara amb raquetes de fusta i tot era molt diferent d’ara, nosaltres vam aprendre fixant-nos en com jugaven algunes de les figures de l’època, com Santana”, recorda Arias amb un somriure. Quan el doctor Salvador Arias es va traslladar a treballar a Tortosa, s’estava treballant en les noves pistes del Club Tennis Tortosa, entitat esportiva de la que Arias va formar part com a membre molt actiu des del 1969. “Fins aleshores es jugava en pistes particulars i em vaig quedar ben parat quan vaig veure que l’espai on havíem de jugar eren uns terrenys amb força desnivell”, rememora el Doctor Arias, que afegeix que ben aviat va començar a practicar i l’any 1970 va alçar-se com a Campió Individual del Tor-

“Igual que a la vida, en el tennis s’ha d’apendre a guanyar i perdre. De deu partits jugats sempre n’hi ha un de molt bo, un de molt dolent i tots els altres, que no són ni una cosa ni l’altra.” neig Social del Club. Arias també va ser una de les figures destacades del Trofeu Esculapi –adreçat a professionals del camp de la medicina aficionats a aquest esport– i es va alçar com a sotscampió individual els anys 1971 i 1972. L’any 1975 va obtenir la primera classificació en el torneig de dobles. La dedicació social de Salvador Arias al món de l’esport és més que remarcable, ja que el Doctor Arias va ser regidor de Sanitat I Esports de l’Ajuntament de Tortosa durant els anys 1983 i 1985 i també va ser el president del Club de Tennis Tortosa des del 1996 fins al 2003. “Actualment hi ha vora 250 socis familiars al club”, comenta Arias, que destaca l’estreta relació entre el món mèdic professional i la pràctica del tennis. Avui dia, l’activitat esportiva del doctor Arias segueix en actiu, junt amb la seva afició per la lectura i els viatges, i un parell de cops a la setmana participa en els encontres amb altres socis ja jubilats. “Juguem durant tot l’any en pista descoberta i ens ho passem molt bé, encara que ara costa a vegades arribar a totes les pilotes”, comenta el doctor i afegeix que una de les coses que ha après després de tants anys de pràctiques esportives és que, igual que a la vida, en el tennis s’ha d’aprendre a guanyar i perdre. El doctor Arias conclou afegint que “de deu partits jugats sempre n’hi ha un de molt bo, un de molt dolent i tots els altres, que no són ni una cosa ni l’altra”. Igual que

Partit del Trofeo Escolapi. Anys 70.

la vida mateixa.


20 GALENS

ARTICLE

El circuit de diagnòstic ràpid del càncer Dr. Jeroni Ferrer i Santaularia Unitat de Planificació i Avaluació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona

El Pla director d’oncologia de Catalunya destaca entre els eixos bàsics d’actuació potenciar la coordinació en el sistema sanitari públic per tal de garantir una atenció al malalt oncològic de la manera més adequada i amb uns resultats clínics òptims. A aquest efecte, un dels seus objectius és establir mecanismes de diagnòstic ràpid dels casos amb sospita de càncer a l’atenció primària així com garantir l’accés dels pacients al nivell assistencial apropiat per al seu diagnòstic i tractament. El temps que transcorre entre la detecció de qualsevol sospita fonamentada de l’aparició del càncer fins al seu diagnòstic és fonamental per garantir el millor tractament possible dels pacients i l’òptim resultat del procés d’atenció sanitària. Aquest programa no té com objectiu principal aug-

• Mesura de resultats amb indicadors discutits i con-

mentar la supervivència, sinó reduir l’impacte que té

sensuats a nivell de tota Catalunya

la malaltia en la esfera bio-psicosocial dels pacients durant el temps entre la sospita del càncer fins a la

Implantació del sistema

confirmació del diagnòstic. Per tal d’assolir aquest

La primera fase del desplegament del circuit de

objectiu, cal que el programa compti amb les se-

diagnòstic ràpid es va iniciar l’any 2005, a través de

güents característiques i serveis:

la instrucció del CatSalut 04/2005 de 20 de juny de

• Criteris clínics d’inclusió al programa ben definits

2005. Els primers càncers que es van tractar amb el

i consensuats entre l’atenció primària i l’atenció es-

nou sistema van ser els casos de colorectal, mama

pecialitzada

i pulmó, atès que són els més freqüents i els que

• Accés ràpid a les proves diagnòstiques per als pa-

presenten una mortalitat i morbiditat més elevada. A

cients amb sospita de càncer

partir d’aquesta primera experiència, el 2007 es va

• Gestor del cas com responsable del pacient durant

iniciar la prova pilot per ampliar l’espectre de casos

tot el procés

als càncers de bufeta i pròstata, que es van adherir

• Reorganització dels circuits de disseny de circuits

al programa de manera general el juny de 2008, a

preferents i agrupació d’exploracions

través de la instrucció del CatSalut 02/2007 de 31

• Estudi sense hospitalització sempre que sigui pos-

d’octubre de 2007. Actualment, participen en el pro-

sible

grama tots els centres hospitalaris de la xarxa pública

• Atenció integral per un equip multidisciplinari

que diagnostiquen i tracten els càncers esmentats i

• Sistema d’informació per al seguiment i l’avaluació

tots els equips d’atenció primària de Catalunya.


GALENS 21

ARTICLE Indicadors de seguiment

en els circuits provenen de l’atenció primària amb

Per a cada tipus de càncer, es demana anualment a

petites variacions respecte el 2007:

cada hospital que aporti la informació necessària per

o En càncer de colon ha disminuït 1,5 punts.

calcular els següents indicadors quantitatius:

o En càncer de pulmó i de mama han incrementat,

- Percentatge de pacients amb diagnòstic de càncer

2,5

que han estat inclosos en el CDR (circuit de diagnòs-

de la mama.

tic ràpid), sobre el total de pacients amb diagnòstic

• El percentatge de pacients inclosos en el CDR que

de càncer

compleixen els criteris d’inclusió, un 84,2% per als

- Percentatge de pacients inclosos en el CDR que

tres tipus de càncer, s’ha incrementat considerable-

han estat derivats des de l’APS (Atenció Primària de

ment respecte a l’any anterior. Aquest increment ha

Salut)

estat del 20,2% en el cas del càncer de pulmó, el

- Percentatge de pacients inclosos en el CDR que

6,7% en el càncer de mama i 1,2% en el càncer de

compleixen els criteris d’inclusió establerts al proto-

colon.

col

• El percentatge de pacients inclosos en el CDR que

- Percentatge de pacients inclosos en el CDR que

han estat diagnosticats de càncer, ha disminuït per

finalment han estat diagnosticats de càncer (sobre el

als tres tipus de càncer.

total de pacients inclosos en el CDR)

• Ha millorat la mitjana de temps (dies) entre l’entrada

- Mitjana del temps entre la data d’entrada en el CDR

en el CDR i l’inici del tractament, en el càncer de co-

i l’inici de tractament

lon es situa al voltant dels 27 dies, en el càncer de

- Percentatge de casos en què l’interval de temps en-

mama és manté al voltant dels 31 dies, i el del càncer

tre la data d’entrada en el CDR i l’inici de tractament

de pulmó es troba pels 32 dies.

ha estat inferior a 30 dies

• Durant el 2008 el 62,3% dels pacients tractats

punts en el cas del pulmó i 1,8 punts en el cas

d’algun d’aquests tres tipus de càncer, se’ls va iniResultats de l’aplicació de la tècnica

ciar el tractament amb un interval inferior als 30 dies

Els primers resultats avaluats de l’aplicació de la tèc-

des de la entrada en el CDR. Respecte a l’any 2007

nica de Circuït de Diagnosi Ràpida (CDR) del càncer

ha suposat un increment del 20,2% en el càncer de

els anys 2007 i 2008 permeten fer les següents va-

pulmó, el 5,4% en el càncer de mama i el 9,7% en el

loracions:

càncer de colon.

• Ha augmentat un 13,7% el nombre de pacients in-

Finalment, es podria dir que el programa de diag-

closos en el CDR per als tres tipus de càncer. Aquest

nòstic ràpid de càncer és a la pràctica un procés

increment és més remarcable en el cas del càncer

operatiu que demana finalitzar allà on ha començat,

de pulmó, degut sobre tot al augment en el nombre

es a dir, tancant el cercle a l’atenció primària. Pro-

de centres dels que es disposa d’informació.

bablement aquest element ha fet que aquest circuït

• Aproximadament la meitat dels pacients inclosos

s’hagi valorat molt positivament per la majoria dels professionals. Visionat de resultats En la taula següent es presenten les darreres dades que fan referència als anys 2007 i 2008 i pels càncers de colon, mama i pulmó, de tota Catalunya. Les dades dels càncers de pròstata i bufeta s’estan començant a treballar aquest any 2010.


22 GALENS

ARTICLE Indicador

Any 2007

Any 2008 Càncer Colon

Nombre de pacients inclosos en CDR

5.903

6.786

% Pacients amb diagnòstic de càncer inclosos en CDR

50,10%

45,19%

% Pacients inclosos en CDR derivats des de l’APS

61,12%

59,56%

Nombre de pacients inclosos en CDR que compleixen criteris d’ inclusió

4.492

5.347

% Pacients inclosos en CDR que compleixen criteris d’ inclusió

76,09%

76,97%

% Pacients inclosos en CDR que han estat diagnosticats de càncer (sobre el total de pacients inclosos en CDR)

32,86%

30,00%

Mitjana de temps entre entrada en CDR i inici de tractament (dies)

29,07

27,09

% Casos amb interval < 30 dies

62,37%

68,45%

% Casos amb interval entre 30 i 45 dies

23,54%

20,19%

% Casos amb interval > 45 dies

14,07%

11,36%

Càncer Mama Nombre de pacients inclosos en CDR

5.225

5.416

% Pacients amb diagnòstic de càncer inclosos en CDR

60,44%

56,82%

% Pacients inclosos en CDR derivats des de l’APS

52,35%

54,10%

Nombre de pacients inclosos en CDR que compleixen criteris d’ inclusió

4.522

5.098

% Pacients inclosos en CDR que compleixen criteris d’ inclusió

86,54%

92,30%

% Pacients inclosos en CDR que han estat diagnosticats de càncer (sobre el total de pacients inclosos en CDR)

44,99%

40,18%

Mitjana de temps entre entrada en CDR i inici de tractament (dies)

31,83

31,47

% Casos amb interval < 30 dies

56,25%

59,26%

% Casos amb interval entre 30 i 45 dies

27,67%

27,44%

% Casos amb interval > 45 dies

16,07%

13,30%

Càncer Pulmó Nombre de pacients inclosos en CDR

2.819

3.662

% Pacients amb diagnòstic de càncer inclosos en CDR

51,84%

46,62%

% Pacients inclosos en CDR derivats des de l’APS

47,13%

49,67%

Nombre de pacients inclosos en CDR que compleixen criteris d’ inclusió

2.006

3.159

% Pacients inclosos en CDR que compleixen criteris d’ inclusió

71,16%

85,52%

% Pacients inclosos en CDR que han estat diagnosticats de càncer (sobre el total de pacients inclosos en CDR)

52,89%

44,03%

Mitjana de temps entre entrada en CDR i inici de tractament (dies)

38,88

32,25

% Casos amb intervals < 30 dies

48,20%

57,93%

% Casos amb interval entre 30 i 40 dies

20,36%

19,54%

% Casos amb intervals > 45 dies

31,43%

22,53%


GALENS 23


24 GALENS

OPINIÓ

El tabaco. Siempre polémico Dr. Lluís Ballester

E

l tabaco ha pasado de ser un atributo de ma-

algunos estados morbosos producidos por el tabaco

durez entre los jóvenes, algo que les permitía

que se fuma”. Su objeto es poner de manifiesto, por

alardear de él, como es lógico frente a las jo-

medio de ejemplos prácticos lo pernicioso que es a

vencitas, a ser la imagen de una juventud inconsciente

la salud el uso del tabaco, y sobre todo, como dice

que juega con su salud y con la de los demás. Hoy

el folleto, el tabaco malo, averiado, podrido y de las

se ha generalizado su uso y las mujeres también han

condiciones pésimas como el que generalmente se

entrado en el grupo de fumadoras.

expende el los estancos nacionales. Nosotros, y con

El fumar solamente tenía dos problemas, uno que se

nosotros todos los fumadores, estamos conformes con

ponía de manifiesto con la tos, que por lo demás no

el aserto del folleto, pero es el caso, que no por ello se

parecía preocupar a nadie y otro que, aunque anecdó-

deja de fumar, y por lo mismo convendría pedir que el

tico, comportaba el deterioro de las camisas y las cor-

tabaco nacional mejorase a fin de que sus efectos no

batas, frecuentemente agujereadas por alguna chispa

fuesen tan perniciosos”.

procedente del cigarrillo. Quiero ser breve, y trasladar

D. de Tarragona 17-6-1866. Tabaco - El que se expen-

simplemente algunas opiniones y curiosidades que

de en los estancos y por desgracia nos vemos obliga-

van de las angustias del fumador, al reconocimiento

dos a consumir, los que no lo gastamos de vuelta de

de su toxicidad.

abajo, no sabemos de qué vuelta es; lo que si parece

D. Mercantil 12-6-1856. “El público fumador vuelve a

es que no tiene vuelta. Uno por podrido y el otro por

estar de enhorabuena desde que faltan de los estan-

demasiado fresco; y todo él por extremadamente pési-

cos y hasta creemos en los almacenes de Hacienda,

mo; debería en obsequio a la salud pública prohibirse

las Cajetillas económicas de seis y ocho cuartos, que

su venta. Y no se diga que con eso perdería la renta,

es el tabaco que fuma la gente pobre y desde que los

no señor; yo les ofrezco un medio de utilizarlo. Ahora

estancos se hallan surtidos de magníficas Tagarninas

que es la llegada de la época de los perricidios, para

(Escanyapits o Caliquenyos) o sea cigarros de a dos

exterminar los individuos de la raza canina vagamun-

cuartos, verdaderos “Carbón de Piedra” que seca las

da, echaremos en lugar de morcillas un cigarro de es-

gargantas y hace otras cosas que no son para dichas

tanco y morirán con la velocidad del rayo.

en letras de molde. Repetimos que los fumadores no entienden pizca de lo que les interesa, pues de otra suerte se abstendrían de chupar tabaco mientras fuera malo. Las tagarninas se secarían en los estancos y almacenes y habrían a no dudarlo menos enfermedades”.

D. de Tarragona 12-Marzo-1863. “El acreditado Farmacéutico de Madrid Sr. Somolinos acaba de publicar traducido del francés, un folleto titulado “Memoria sobre


GALENS 25

OPINIÓ

Sanitat: tots a una o a la cua Dr. Josep Maria Bertran Soler

N

o és cert que la professió de metge estigui pit-

que els han encomanat. No obstant això, crec que

jor ara que en els últims cinquanta anys. Si a

més d’un alt càrrec sembla sofrir una variant de la sín-

alguns els va bé queixar-se així per a deixar

drome d’Estocolm. No hi ha segrests, clar, però arri-

anar estrès davant el mirall cada matí, o en reunions,

ben a estar tan d’acord amb el seu “cap” que volen

en congressos i en articles d’opinió, doncs què hi fa-

demostrar-li, a ell i al seu partit, gran capacitat per a

rem; però aquest tipus de manifestos són incomplets i

aconseguir “molt” amb “poc”, donant per fet que els

parcials. El que sí ens succeïx als metges, igual que a

resultats seran excel·lents per a aconseguir un sistema

altres treballadors de la societat actual, és que obser-

que dóna més i millors prestacions, a major nombre

vem com el “model de treball” ens estreny progressiva-

de persones i de més edat, i tot això amb contenció o

ment les rosques, no tenim temps suficient per a man-

minoració de despesa. És o no és voler un miracle? I,

tenir i millorar la nostra competència i, alhora, la nostra

com en aquest sector no hi ha miracles que valguin, o

capacitat adquisitiva baixa cada dia més. Aquestes

es canvien procediments o el sistema sanitari s’anirà

tres qüestions no tindrien major interès social si no fóra

situant progressivament en un conflicte de sostenibili-

perquè repercuteixen directament en la motivació, la

tat i en crac econòmic. L’OMC sempre ha ofert ajuda

productivitat i la qualitat del treball, i en el cas de la

a les Administracions Públiques i al sector privat de

Medicina en les prestacions de salut i la qualitat as-

salut amb vista a aconseguir majors beneficis per a la

sistencial que reben els pacients, i no és alarmisme.

societat, aportant criteri i rigor professional als plante-

Encara que sembli mentida, metges i metgesses han

jaments. Ara mateix, en la situació actual, ja no n’hi ha

de “buscar-se la vida” per a arribar al finançament de

prou amb oferir ajuda per a l’aplicació de models i sis-

les necessitats familiars bàsiques, i encara així la gran

temes decidits pels governs. Ara ja és imprescindible

majoria exerceix la seva professió amb els cinc sentits,

un gran pacte polític d’Estat perquè les Administraci-

en alerta per a poder atendre degudament als pacients

ons Públiques puguin establir amb precisió un menú

i procurar-los les millors opcions per a la seva salut.

racional de prestacions de salut finançades pel sector

Es va esgotant el temps per a debatre les mateixes

sanitari públic. L’OMC té l’obligació ètica de liderar en

qüestions de sempre, instal·lant-se en l’actitud del “o

l’entorn europeu un model professional d’exercici de

estàs amb mi o contra mi”. Ara toca posicionar-se amb

la Medicina que concreti i defineixi les condicions mí-

claredat, amb rigor, sense extremismes, sense mani-

nimes imprescindibles per a un exercici mèdic cientí-

festos cara la galeria, per a precisament salvaguardar

ficament validat per les proves, eficient, efectiu, ètic,

un model de sanitat pública que ha estat i ha de con-

amb el temps suficient per a atendre degudament als

tinuar sent un referent internacional. Mai he conegut

pacients, amb temps suficient per a la imprescindi-

a una Ministra o a un Ministre de Sanitat amb impul-

ble formació mèdica continuada, capaç de motivar a

sos inconfessables per a dur-nos al desastre. Tampoc

uns professionals competents i capaç de satisfer a la

he conegut Conselleres o Consellers de Salut de les

societat. Sens dubte necessitem i encara és possible

CCAA amb aquest tipus de perverses intencions. Al

aconseguir un model assistencial cohesionat, sinèrgic

contrari, totes i tots volen fer bé la funció de govern

i sostenible.


26 GALENS

OPINIÓ

El bedel de anatomía Dr. Igancio García Forcada

E

n mis años de carrera tuve pocos catedráticos

la bolsa, la tendía con rapidez al maestro y la mano de

de los de verdad, caballeros serios, respeta-

éste dibujaba un flexor carpi radialis de premio. Ceja

bles, habitantes en el olimpo del conocimiento.

para abajo y la escogida era amarilla, la cual daba ori-

El de Anatomía fue uno de ellos. Entraba en el aula y

gen a un nervio cubital con toda sus ramificaciones.

se hacía el silencio.

Pequeño carraspeo y aparecía la roja, plasmando en

A su estela iban penetrando el resto de miembros de

la pizarra el artista un árbol arterial perfecto.

su cátedra por riguroso orden jerárquico, que no de

Puede afirmarse que en la clase la extraña pareja do-

altura ya que su inmediato subordinado era más bien

cente-ayudante ejecutaban una admirable danza, sin

bajito mientras otros profesores menos preeminentes

titubeos, sin pasos en falso, sin error alguno.

poseían buena estatura.

Corría la leyenda de que el hombre podía impartir la

En las últimas posiciones de aquella particular procesión se situaban los estudiantes internos, que tras duro examen habían conseguido el derecho de formar parte del selecto grupo. Pero no es el motivo de estas líneas ningún galeno, ni aspirante a. Van dedicadas a un curioso personaje que cerraba el pelotón. Vestía pulcramente y remataba su atuendo con una bata azul marino de edad indeterminada. Era el bedel. El dómine, de los de verdad como he dicho, dibujaba como Miguel Angel por lo menos y usando las dos manos indistintamente, pero para poder desarrollar su clase magistral la actuación del ordenanza era crucial. Este portaba una enorme bolsa de paño, llena de grandes tizas de todos los tamaños y colores. La sincronía profesor-bedel era perfecta, forjada a lo largo de años y años, clase y clases, generaciones y generaciones de estudiantes. Si tocaba explicar la anatomía del antebrazo por ejemplo, Don Ambrosio miraba a nuestro hombre, que asentía levemente con la cabeza. Movimiento de ceja para arriba y rápidamente el bedel sacaba una tiza marrón de las profundidades de


GALENS 27

OPINIÓ

lección tan bien, si no mejor, que el cátedro, y que en

¿Quién yo?.

caso de ausencia de éste posiblemente asistiríamos al

-Claro, si da la sensación que se sabe la lección de

asombroso espectáculo de aquél encaramado al es-

memoria, si antes de que el profesor le pida el clarión

trado para impartir la lección de, pongo por caso, el

ya se lo pone en la mano.

plexo braquial.

-Pues ha de saber que cuando entro por la puerta pon-

Mire usted por dónde en una ocasión se me puso el

go el piloto automático y desconecto totalmente de la

Sr.Roberto a tiro, y pensé era una buena ocasión para

clase. En realidad en lo que yo pienso todo el rato es

trabar contacto, ya que aunque ocupaba el último lu-

en las quinielas, pues pertenezco a una peña y soy

gar en el escalafón su papel era clave en el día a día

el encargado de sellarla cada sábado por la mañana.

de la asignatura.

Imagine la responsabilidad que llevo sobre mis hom-

El diálogo fue más o menos como sigue:

bros. Si no fuera por las apuestas ya hace mucho que

-Muy buenos días Sr. Roberto, ¿qué tal se va pasando

me hubiera muerto de aburrimiento, siempre lo mismo

la mañana?.

lección tras lección, día tras día y curso tras curso.

-Psé, hace mucho frío, y como estas aulas son tan

-Bueno, bueno, no le molesto, siga con lo suyo y que

grandes se le hielan a uno los huesos.

haya suerte la próxima jornada liguera.

La alusión a los huesos me pareció muy acertada,

Me guardé esta conversación para mí, sin querer des-

dado que centrábamos nuestra atención precisamen-

truir el mito de aquel buen hombre, para el que hu-

te en los de la extremidad superior.

esos, vísceras, músculos, nervios y vasos tenían una

-Qué, ¿cuántos años lleva usted en esta cátedra?.

importancia minúscula comparados con el 1X2.

-Contando el presente 28.

No he podido evitar desde entonces que cada vez que

-¿Siempre con Don Ambrosio?.

relleno una quiniela, mis recuerdos vuelen hacia un

-Por supuesto, desde el primer día que entró en nues-

aula polvorienta en una vieja Facultad de Medicina, y

tra Facultad, procedente de la de Orense.

vea como si fuera hoy un destacado catedrático y su

-Imagino que después de tanto tiempo es todo un ex-

inseparable bedel tendiéndole sin atisbo de duda un

perto en la materia.

trozo de tiza.


28 GALENS


GALENS 29

VOCALIA DELS JUBILATS

Visita al Port de Tarragona

5 de juny de 2010

L

a Vocalia de Metges Jubilats organitza una sortida al Port de Tarragona. Està programada una visita al Museu del Port i un passeig amb “golondrina”.

La sortida és oberta a tots els metges col·legiats del COMT i acompanyants. Tots aquells interessats s’hauran d’inscriure a la Secretaria del COMT on recolliran el corresponent tiquet gratuït. En total s’han reservat 70 places per aquesta visita que tindrà lloc el dia 5 de juny de 2010.

Premis als Metges Artistes A Tarragona de Cine- Vídeo Amateur

E

ls metges amants de les Arts gaudeixen cada vegada de més convocatòries per donar a conèixer les seves habilitats. Les vocalies de

metges jubilats dels 4 Col·legis Oficials de Metges de Catalunya, estan treballant per unificar les convocatòries que cada any feia cada Col·legi per separat. A Tarragona s’organitzava el Premi Antonio Muza de cine-vídeo aficionat, a Barcelona es donaven els Premis Tritón i Girona també tenia el seu concurs de fotografia. A partir del 2011 el Consell de Metges de Catalunya

tografia; Lleida, poesia; i Barcelona, narrativa, pintura

serà qui convocarà tots els concursos de forma unifi-

i dibuix.

cada, de manera que tots els metges col·legiats a Ca-

Quan la tasca d’unificació de les bases per participar

talunya podran participar les seves parelles i els vidus/

als premis Antonio Muza, estiguin enllestides, el Col·

es de metges.

legi informarà oportunament dels requisits necessa-

En resum, quedarà de la següent manera: convoca el

ris per tal de presentar-se a la convocatòria. Com és

Consell de Metges de Catalunya i podem participar

natural, des d’aquestes planes animem a tots els col·

tot els col·legiats de Catalunya. Els dIferents col·legis

legiats a presentar-se al guardó amb els reportatges o

de metges s’encarregaran de la infraestructura amb la

documentals per mantenir viu l’èxit de participació del

següent distribució: Tarragona, cine-vídeo; Girona, fo-

concurs.


30 GALENS

VOCALIA DELS JUBILATS

Cicle de cine metge i malalts

La segona edició del cicle de cinema dedicat a la medicina tanca amb èxit

L

a segona edició del cicle de cinema del

a fer cua per entrar i fins i tot, s’han quedat fora de

COMT dedicat a la medicina tanca amb un

la sala en algunes ocasions”, afirma el programador

èxit total de participació

de cinema Andrés de Andrés, que va ser l’encar-

Per segon any consecutiu, el cineclub de la filmo-

regat de cloure de manera oficial aquest esdeve-

teca Andrés de Andrés ha ofert un total de vuit pel·

niment cultural junt amb el representant del COMT,

lícules dedicades a l’àmbit mèdic i a la relació que

Jaume Fontanet. Els dos han destacat la qualitat de

s’estableix entre els galens i els seus pacients, una

les pel·lícules projectades durant tot aquest mes de

activitat que, com ja va passar en la darrera edició

febrer i l’aportació destacable d’aquest acte al con-

celebrada l’any passat, ha suposat un èxit d’assis-

junt de la vida cultural tarragonina.

tència. Sota el títol de Metges i malalts, el cicle ha ofert una roda de vuit pel·lícules de tots els temps, entre els que s’hi inclouen els èxits cinematogràfics: No serás un extraño (1955), Sinuhe el Egipcio (1954), Hijos de un dios menor (1986), El ángel ebrio (1948), Rain Man (1988), El médico de Stalingrado (1958), El doctor T y las Mujeres (2000) i La Melodía

de la Vida (1932), film que va cloure el cicle i que es va projectar el passat dijous 25 de febrer. Els organitzadors d’aquest acte, que també compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, assenyalen “el gran èxit” que ha tingut la convocatòria. En aquesta segona edició s’ha registrat un gran nombre de participants. “Algunes persones han arribat


GALENS 31

VOCALIA DELS JUBILATS

Corren perill les pensions

Conclusions de l’Assamblea de Vocals de Metges Jubilats d’Espanya

L

a sobtada baixada de les afiliacions a la Se-

dia tres anys enrere, preocupa a milions de ciuta-

guretat Social, junt a altres factors socials de

dans que veuen com els diners es difuminen i els

l’actual crisi econòmica, fa que hi hagi força

problemes no troben solucions. Això ha fet pujar

preocupacions pel futur de les pensions.

molt els plans de pensions individuals.

A l’any 2008 el Fons Monetari Internacional ja avi-

Els 54.000 milions d’euros només permeten abonar

sava que el nostre sistema de pensions podria tenir

les pensions durant 9 mesos, el cotitzants son cada

problemes en el futur pròxim i feia les recomanaci-

cop menys i el parats i jubilats cada cop més i més

ons d’ acudir a fer-se un pla de pensions privat, que

temps.

l’estat retardés l’edat de jubilació i que penalitzes

El governador del Banc d’Espanya, el Sr. Miguel An-

les jubilacions anticipades fins a fer-les prohibitives.

gel Fernandez Ordoñez, ja va advertir que el supe-

Les conclusions de l’Assemblea Nacional de Vo-

ràvit de la S.S. perillava i feia la recomanació (primer

cals de Metges Jubilats també demanen el retard

refutada totalment pel Govern) de retardar la jubila-

al Sistema de Capitalització que pararia el desvia-

ció al 67 anys.

ment d’aquests Fons que són exclusivament dels

La UE ha classificat als seus països membres en

treballadors. També proposen augmentar les cotit-

tres grups, en funció del risc que corren les seves

zacions per obtenir unes pensions més altes, fent

pensions. Espanya està inclosa en el tercer grup, és

que el que més cotitzi cobri més i eliminant l’agravi

a dir, el que pot presentar més problemes.

del TOPE.

El Govern segueix dient que hi ha temps per fer les

La ruptura de l’Estat de benestar, que ningú es po-

reformes adients.


32 GALENS

VIATGES

Jordania, la Ciudadela d’Amman Dr. Tarabishi

E

n su propia montaña, el antiguo fuerte de los

parte de un santuario anterior.

centuriones romanos sigue dominando la vi-

Las piedras y columnas del templo se reutilizaron

eja ciudad. Alberga restos, romanos, bizanti-

para la iglesia ubicada en el noreste de la ciuda-

nos y islámicos iniciales (omeyas) algunos restaura-

dela, construida entre los siglos V-VI. Se levantó

dos con ayuda de Cooperación Española.

para satisfacer las necesidades espirituales de la

Ha estado habitada desde, al menos, la Edad del

pequeña comunidad cristiana, que hizo de la ciuda-

Bronce Antiguo, momento a partir del cual se for-

dela su residencia habitual y lugar de trabajo.

tificó en varias ocasiones. Muestra de ello son las

En el periodo omeya, el material de la edificación ro-

sólidas murallas pertenecientes a la Edad del Bron-

mana se reutilizó para levantar un palacio y oficinas,

ce Medio, que recientemente se han excavado en el

en el mismo recinto que podría haber ocupado un

suroeste de la montaña. Sin embargo, escasos son

segundo templo romano. Sirvió de cuartel general

los restos arquitectónicos que perduran de dichas

del gobernador principal, nombrado por los califas

épocas. La mayoría de lo que podemos contemplar

omeyas de Damasco. Aún perdura el monumental

hoy en día son restos romanos, bizantinos y omeyas

vestíbulo, conservando toda su altura (a pesar de

que dan fe de lo que una vez hubo allí.

haber sido restaurado recientemente con una cúpu-

El Templo de Hércules, la edificación romana más

la de madera): una majestuosa sala de espera para

significativa, se contruyó, según reza una inscrip-

aquellos que quisieran entrevistarse con el gober-

ción, siendo Geminius Marcianus gobernador de la

nador. Entre el palacio y el único edificio moderno

provincia de Arabia dedicado a los co-emperado-

de la ciudadela, el Museo Arqueológico, yacen los

res Marcus Aurelius y Lucius Verus. No fue el pri-

restos de la mezquita omeya. Al oeste del vestíbulo,

mer santuario en alzarse en la zona, ya que se han

encuentramos una enorme cirterna circular que su-

encontrado restos de un santuario que data de la

ministraba agua al palacio.

Edad del Hierro, probablemente dedicado al dios

De las diversas civilizaciones que han poblado Am-

amonita Milcom. Asimismo, se cree que la gran roca

mán, la primera que quedó registrada lo hizo en el

expuesta en el centro del Tempo de Hércules forma

periodo neolítico, unos 6500 años antes de la era


GALENS 33

VIATGES

cristiana. Los descubrimientos arqueológicos de

Su nombre actual procede de la época del reino de

Ain Gazal, al este de la ciudad, muestran también la

Ghassán o gasánida (reino árabe cristiano, aliado

evidencia del crecimiento de la producción artística,

de Bizancio). Ammán floreció bajo los omeyas y los

convirtiéndola en una de las más avanzadas de la

abbasíes. Luego sufrió terremotos y desastres va-

época.

rios.

En el siglo XIII a. C., Ammán fue llamada Rabbath

En 1921 el rey Abdullah I de Jordania la hizo sede

‘Ammôn por los amonitas. La conquistaron los asi-

de su nuevo gobierno y más tarde capital del reino.

rios, seguidos por los persas, y más tarde los gri-

Amman siguió siendo una ciudad pequeña hasta

egos, que la llamaron Filadelfia. En el siglo I a. C.

1948. Desde entonces, la población ha ido crecien-

Filadelfia cayó bajo control romano y fue agrupada

do de manera sostenida como resultado del influjo

a la Decápolis (una liga de diez ciudades de cultura

de refugiados palestinos. Las áreas residenciales

grecorromana en Oriente Medio).

se han ido expandiendo hacia las colinas circun-

En 324, el cristianismo fue impuesto como religión

dantes.

imperial y Filadelfia se convirtió en sede episcopal.

Dr. Tarabishi.

Dra. Lourdes Escoda, Dra. Isabel Noguera, Dr. Gabriel Forteza, Dr. Maamoun Tarabishi, Dr. Pere Iglesias, Dr. Mario Mateos i Dr. Manel Esteban.


34 GALENS

MOVIMENT COL·LEGIAL

ALTES COGNOMS

NOM

NÚM. COL.

DATA

ROMEU FIGUEROLA ALAVREZ GARCIA TORRES CHUAYFFET BATLLE ESCOLIES SAENZ DE MIERA OLIVERA CALDUCH NOLL HERNANDEZ DIAZ PALLISO PEREZ MENDEZ BARTOLOME PRASAD JAIN MANCHO CASADESUS BERBERA TEMPRADO BIARNAU ABADIA REVUELTA BARBERO HIDALGO PARRA BENAVENTE BOU TARREGA MARTINEZ ALVAREZ SANTIAGO VACAS MURISCOT FORTET SALVADO PIERA

COIA PATRICIA BELEN MAURICIO PABLO GEMMA INES CRISTINA HERBERT LAIA LAURA MAHAVIR NURIA JUDIT ANA JUAN MANUEL ISABEL ROSA JORGE ALBERTO IRENE MARIA DEL CARMEN EVELYN ALBA JOSE

4303288 4305691 4305852 4305853 4305854 4305855 4305856 4305857 4305858 4305859 4305860 4305861 4305862 4305863 4305864 4305865 4305866 4305867 4305868 4305869 4305870

01/02/2010 18/02/2010 11/01/2010 14/01/2010 14/01/2010 25/01/2010 27/01/2010 28/01/2010 02/02/2010 04/02/2010 15/02/2010 16/02/2010 18/02/2010 18/02/2010 09/03/2010 09/03/2010 11/03/2010 11/03/2010 16/03/2010 22/03/2010 23/03/2010

COGNOMS

NOM JUAN MANUEL FERNANDO CARME JORDI BARBARA MARIA DE LA LUZ ALBA DE LA CLARIDAD IVETT SERGI MALGORZATA WLADYSLAWA REBECA MATILDE EVELYN

NÚM. COL.

MOTIU DE LA BAIXA

ROMERO GONZALEZ FERRER RELLO MENDEZ BERNARDINO ALBA MORALES ARROYO SKALBA ROQUE SANTIAGO

4300563 4300979 4304361 4304447 4304951 4305309 4305392 4305441 4305468 4305494 4305815 4305868

DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT

BAIXES CACHAZA NUÑEZ CASSADO CONDOMINES PRIETO COLLADO PONS ARTEAGA NIÑO SKRABSKA ARDA VACAS

ANUNCIS PER PARAULES Es posa en marxa, tant a la Revista Galens com a la pàgina web del COMT, la secció d’anuncis per paraules reservada als metges col·legiats, amb els següents apartats: Treball (ofertes i demandes), Material mèdic (ofertes i demandes), Inmobiliaria i despatxos (venda i lloguer), Motor (compra i venda) i Varis (compra, venda i lloguer). Pel millor control de la Secció cal que el metge anunciant passi personalment per la seu col·legial (Sra. Elisabeth) per fer la seva comanda.

Inmobiliaria i despatxos -Vendo chalet pareado en Cala Romana, Tgna. Magníficas vistas al mar. Parcela de 550 m2. Jadín privado con piscina, barbacoa cubirerta y terrazas. Seis habitaciones.Salón comedor con chimenea, calefacción. Telf. 977209886 -Vendo/alquilo piso equipado como despacho profesional en Pl. Verdaguer, Tgna. 70m2. Recepción, aseo, 2 salas de espera, amplia habitación para despacho y otra igual como sala de exploración. Telf. 699200880

-Se alquilan despachos en Centro Mèdico de C/Rovira i Virgili, nº 42 bajos, de Tarragona. Actualmente el Centro dispone de Servicio de Fisioterapia, Medicina Estética, Nutrición, Psiquiatria y Psicología Clínica. El horario es de 9.00 a 20.30 ininterrumpidamente. Interesados llamar al telf. 615937794.

Material mèdic Material seminuevo de otorrinolaringologia: impedanciómetro Optomic: curva de timpanometría, reflejo acústico, curva de función tubárica y tone dekay test. 3000 €; audiómetro portàtil con via aérea, ósea y enmascaramiento. Posibilidad de audiometría vocal.1000€; microscopio de exploración ORL (Optomic) de pie. 5000 €; endoscopio rígido laríngeo 90º.1000 €; endoscopio rígido nasal de 2 mm.1000 €; fuente de luz grande y cable de fibra óptica.1000 €; aparato de potenciales evocados de tronco cerebral y potenciales de estado estable (Audera, prácticamente nuevo).15000 €; otoscopio. 20 €; estanterias varias (precio a convenir); calentador de agua. 20 €; batea de acero inoxidable. 15 €;. Interessats perguntar per Marta Abelló 667 812 749


GALENS 35

GASTRONOMIA

Coulant de xocolata Èxit assegurat Ingredients per a 10 coulants: 250 gr. de xocolata (70%) per la cobertura, 175 gr. de mantega, 5 ous, 75 gr. de farina, 125 gr. de sucre, 10 trufes o bombons i una cullaradeta de cacau. Agafem les trufes o els bombons i els posem al congelador mentre preparem la massa. Per fer-la posem la mantega i la xocolata per la cobertura en un recipient i ho posem al microones perquè es fonguin. Un cop s’han fos els deixem refredar fins que estiguin tebis. En dos recipients separem el rovells i les clares dels ous. Els rovells es baten i es barregen amb la xocolata i la mantega (ja tebis) fins a obtenir-ne una barreja homogènia. Afegim sucre a les clares i les batem fins que estiguin a punt de neu. Quan les clares han agafat consistència les barregem poc a poc amb els rovells, la xocolata i mantega. Es important no ferho amb excés perquè d’aquesta manera mantindrem

l’esponjositat. Quan la barreja comenci a ser homogènia hi afegim la farina. Es remou de dalt a baix de la mateixa manera que abans. sense barrejar-ho massa. Un cop feta la massa, preparem els motlles. Els hi fiquem una mica de mantega i cacau en pols per evitar que els coulants s’enganxin. Els omplim lleugerament amb la massa i col·loquem al centre de cadascun una trufa o bombó. Els acabem d’omplir i els fiquem al forn a 170º durant 8 minuts. El secret d’aquest postre està a la temperatura, per tant s’han de servir calents.

ACUDIT


36 GALENS


Edició Galens 174