Issuu on Google+

GALENS 1

4r trimestre 2009 - número 172

e-galens, nou butlletí electrònic Teleassistència, cap a l’autonomia personal

Entrevista: Dr. Rello

Registre europeu Grip A

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS


2 GALENS


GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del Consell de Redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de Redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació La Nau, 24 · 43003 TARRAGONA 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.:B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Sumar i

06 08 Adaptació al canvi

e-galens

0912

Tele Sortida a assistència Miravet

1822 Dr. Rello

Sant Petersburg


4 GALENS


GALENS 5

“Es fa difícil entendre que l’OMS ens situï entre els millors del món i, en canvi, el recent estudi de Health PowerHouse ens col·loqui a la cua dels països europeus”

L

’estudi de l’any 2000 fet per l’Organització Mundial de la Salut va situar el sistema sanitari de l’Estat espanyol com un dels millors del món. Tot i que no hem de caure en l’autocomplaença i hem de ser crítics amb les mancances que hem d’afrontar cada dia en l’exercici de la nostra professió, és sorprenent que ara un estudi elaborat per Health Consumer Powerhouse (a l’igual que va presentar l’any 2007) situï el nostre Sistema Nacional de Salut (SNS) en el lloc 22 d’un rànquing de 33 països europeus analitzats. Aquests resultats ens han de fer reflexionar al voltant de la fiabilitat dels estudis i les seves metodologies, ja que difícilment s’entén que uns anàlisi ens situïn com a exemple per a la resta de nacions i, en canvi, uns altres ens indiquin que encara hem d’aprendre molt de països com ara Holanda. Som els millors o els pitjors? Les dades objectives, com per exemple els índexs de mortalitat i d’esperança de vida, ens indiquen que l’estat espanyol és, en línies generals, un país que

EDITORIAL

Un bon sistema Fernando Vizcarro Bosch President del COMT gaudeix de graus de salut per sobre de la mitjana europea. Naturalment, la dieta mediterrània i altres factors com els hàbits i la climatologia ajuden a presentar aquests bons resultats, però és evident que el sistema sanitari també hi contribueix. La nostra experiència com a professionals ens ha de servir per no caure en la crítica fàcil quan ens trobem amb estudis com l’esmentat, però també per ser exigents i participatius en la millora constant del sistema. Qualsevol estudi ens pot servir de guia o referència per conèixer aspectes positius d’altres països que podrien prendre’s com a model, així com per detectar mancances o situacions millorables del sistema, però en cap cas s’han de prendre els resultats com a veritats absolutes. El nostre sistema funciona i és un referent en molts àmbits per a altres països del món. Com a part implicada, treballem perquè els nivells de qualitat s’incrementin en el futur.

www.comt.org Entra al nostre portal INFORMA’T


6 GALENS

ACTUALITAT ADAPTACIÓ AL CANVI, PERÒ DEFENSANT ELS NOSTRES DRETS PROFESSIONALS Fernando Vizcarro, president del COMT

N

o ens ve de nou i a ningú sorprèn l’allau de canvis en l’àmbit professional des de l’aparició de les

noves tecnologies de la informació i comunicació (TICS) i menys en una professió com la nostra, que es va actualitzant constantment. Però, a més a més, el corrent de canvis sociopolítics a nivell europeu repercutiran en el dia a dia col·legial. El e-col·legi és la resposta a la necessitat que planteja Europa amb Directiva de Serveis del Mercat Interior 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, d’obligada transposició a la legislació espanyola abans del 28 de desembre de 2009. El e-col·legi és el “col·legi virtual” o la seu “electrònica del col·legi” a Internet a través de la qual el col·legiat, des del seu despatx o lloc de treball, podrà relacionar-se telemàticament amb el seu col·legi, sol·licitar modificacions de la seva fitxa col·legial i iniciar tràmits relatius al seu exercici professional. En què consisteix la reforma dels col·legis professionals? Mitjançant la reforma dels col·legis i serveis professionals que ha endegat el Govern es vol modernitzar un subsector “molt important dins del sector serveis”, com el propi Ministeri d’Economia ha reconegut, que genera el 8,8% del Producte Interior

a) Transposició de la Directiva de Serveis: Llei

Brut, i suposa el 6,1% de l’ocupació total (existeixen

sobre el Lliure Accés a les Activitats de Serveis i

al voltant d’un milió de col·legiats i suposen el 30%

el seu Exercici (Llei Paraigües). Actualment en

de l’ocupació universitària). Però a més a més,

fase de projecte de llei. El Consell de Ministres del

representa una peça clau en el funcionament del

27 de març, remetia el text al Congrés. El passat

sector serveis (el 84% dels ocupats en professions

18 de juny, el Ple del Congrés donava llum verda

col·legiades estan en aquest sector). Serà mitjançant

al projecte al rebutjar-ne les esmenes a la totalitat

tres les lleis i un reial decret com es porti a terme la

presentades per IU i BNG.

reforma dels col·legis professionals:

b) Llei Òmnibus i Llei de Modificació de diverses lleis


GALENS 7

ACTUALITAT

un control universal dels seus professionals exercents (mitjançant la col·legiació) i quins no. Haurà de ser remés pel Govern a les Corts Generals en el termini de 12 mesos després de l’aprovació de la Llei Òmnibus. d) Reial decret sobre Visat. Definirà quins visats seran obligatoris i quins dependran de la voluntat del client. Hauria d’estar aprovat pel Govern quatre mesos després de ser aprovada la Llei Òmnibus. Però tot això, no ens ha de fer oblidar els principis bàsics de la nostra professió i deixar-nos envair per altres institucions professionals o administratives que ens obliguin a canviar l’essència de la nostra professió. La nostra institució ha de vetllar més que mai per a controlar l’autenticació de l’acreditació professional dels nostres col·legiats, i que aquesta sigui l’adequada per al lloc de treball que ocupa. La correcta aplicació dels coneixements científics, afavorits per les normes de deontologia i ètica mèdiques beneficien al prestigi professional i a la bona salut dels pacients. No hem de permetre que tasques com el registre de professionals, la validació de coneixements, recertificació professional etc... siguin només per a la seva adaptació a la Llei Paraigües. Modifica

controlats per l’administració, perquè és quan

tota la normativa que pugui ser incompatible amb la

apareix el caos. El Col·legi com a representant

Llei Paraigües. Actualment en fase de projecte de

de tots els professionals de la medicina ha de

llei. El Consell de Ministres del 12 de juny remetia

participar àmpliament en el control de les institucions

el text al Congrés. La data límit per a la presentació

mèdiques tant públiques com privades, de formació

d’esmenes conclou, en principi, el 7 de setembre

o d’actuació, vetllant pel correcte desenvolupament

(encara que pot ser prorrogat).

de l’activitat professional d’acord amb la normativa

c)

Llei

sobre

col·legiació

(Llei

de

Serveis

Professionals). Definirà quines professions mantenen

vigent i del codi deontològic.


8 GALENS

ACTUALITAT

e-galens El nou butlletí electrònic per al col·legiat

Neix ‘e-galens’, el butlletí electrònic del Col·legi Oficial de Metges de la Província de Tarragona. Tots els col.legiats rebran, amb una periodicitat quinzenal, aquest nou format electrònic amb la informació més destacada de l’àmbit sanitari. ‘e-galens’ vol convertir-se en una eina útil per tots els professionals en la seva tasca diaria. El col.legi ja disposa d’un canal de comunicació propi, com és la revista Galens, que cada tres mesos reben tots els metges als seus domicilis o llocs de treball. Malgrat tot, l’experiència ha demostrat que aquesta revista necessitava ser complementada amb algun element més àgil i de major immediatesa informativa. Moltes eren les notícies que no podien esperar a ser publicades a la revista Galens i que, des del COMT es considerava convenient fer arribar als seus col. legiats. D’aquest forma, cada quinze dies s’enviarà un recull de les dades més destacades del sector i es publicaran, a la vegada, al portal web. A més, quan l’actualitat ho requereixi el newsletter s’elaborarà en edicions especials que seran transmeses als col·legiats de manera instantània, sense haver d’esperar a l’edició quinzenal. Amb aquesta iniciativa, el COMT vol adaptar-se als nous temps i apostar per l’agilitat informativa i la proximitat amb el col.legiat. Per tal de fer el newsletter una eina més participativa, des del COMT s’insta a tots els col·legiats a aportar continguts i opinions a través de l’adreça de correu electrònic comt@comt. es. Si heu canviat de correu o no ens els heu facilitat a data d’avui, feu-nos arribar les vostres dades i adreça electrònica per tal de rebre el butlletí electrònic del COMT ‘e-galens’.

“Amb ‘e-galens’ el COMT vol adaptar-se als nous temps, apostant per l’agilitat informativa i la proximitat amb el col.legiat, sempre com a eina participativa”


GALENS 9

ACTUALITAT

Teleassitència Un nou pas cap a l’autonomia personal

E

l Col.legi Oficial de Metges de Tarragona forma

informació que es rep des del braçalet, se surt de

part de la prova pilot del projecte de teleassis-

les pautes marcades, s’avisarà al metge, familiar o

tència, finançat per la Fundació de Col·legis ‘Prín-

persona de contacte que s’hagi establert. Des del

cipe de Asturias’. L’objectiu d’aquesta iniciativa és

COMT ja s’han designat els dos pacients que for-

potenciar l’autonomia d’aquelles persones que pre-

maran part de la prova pilot, així com els metges en-

senten dependència. Els usuaris d’aquesta ajuda

carregats de realitzar el seguiment i control. Seran

seran els col·legiats que es trobin en aquesta situa-

la Dra. Remedios Rico i el Dr. Manuel Carasol.

ció. La Fundació ja ofereix una cobertura econòmica

En un primer moment de la prova només s’oferirà el

als orfes i vidus dels metges, però ara, amb aquesta

servei a persones amb dependència baixa (perso-

mesura, es vol ampliar els seus serveis socials a les

nes que viuen soles, amb hipertensió...) i, progres-

persones amb dependència. A la prova pilot, a més

sivament, s’anirà incrementant a col.legiats amb un

del COMT, també hi participen els col·legis de Sara-

grau superior de control. El període de prova du-

gossa, Màlaga, La Rioja i Tenerife.

rarà un any i, al final, cada col·legi participant a la

La teleassistència consistirà en un control remot

prova aportarà els resultats obtinguts de l’aplicació

de la persona amb dependència, que portarà un

del servei als 20 usuaris. És important recordar que

braçalet connectat 24 hores a un servidor. Els usua-

aquest servei no només s’orienta cap a col·legiats

ris també disposaran d’un telèfon mòbil d’ús sen-

jubilats o amb edat avançada, sinó que neix amb la

zill per sol·licitar ajuda. L’historial mèdic del pacient

intenció d’oferir-se a qualsevol professional que es

marcarà els paràmetres per al seu control. Si la

trobi en situació de dependència.


10 GALENS

ACTUALITAT

Serveis del COMT pel col·legiat Defensa Jurídica

Nou horari a les oficines col·legials Com a conseqüència de l’existencia de raons de caire organitzatiu, atenent l’infomre de la comis-

Seu de Tarragona: - de dilluns a dijous: de 9 a 14h i de 16 a 19h.

sió delegada per la Junta de Govern per tractar

- divendres: de 8 a 15h.

sobre l’optimització dels recursos humans del

- Intensiu d’estiu: de 8 a 15h. (juliol i agost)

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, aprovat per la Junta de Govern de data 17 de juny de 2009, totes elles encaminades a prestar millors serveis, l’horari d’atenció al col·legiat serà,

Delegacions de Reus i Tortosa: - de dilluns a divendres: de 8 a 15h.

a partir del proper dia 1 de novembre de 2009,

- dijous tarda: de 17 a 20h.

el que tot seguit s’indica:

- Intensiu d’estiu: de 8 a 15h. (juliol i agost)

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Atenent la seva obligació de vetllar per unes condicions òptimes per a l’exercici de la professió, que té com a finalitat la qualitat assistencial i la salut de la societat:

Adverteix QUE EN TOTS ELS CASOS D’AMENACES O AGRESSIONS FÍSIQUES O VERBALS EFECTUADES ALS METGES EN EL DECURS DE L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ, L’AGRESSOR SERÀ DENUNCIAT PER VIA PENAL.


GALENS 11

ACTUALITAT

Èxit a la I Jornada de Cooperació Cirurgia Ortopèdica i traumatològica

El passat 9 d’octubre es va celebrar, a la Cambra de Comerç de Tarragona, la I Jornada de Cooperació Internacional en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica organitzada per la Fundació Vicente Ferrer i el grup COV (Cirurgians Ortopèdics Voluntaris), encapçalada pel Dr. Luís Lorenzo. La trobada va registrar un èxit absolut de participació. Reconeguts metges de l’especialitat d’àmbit internacional van compartir les seves experiències solidàries als països del tercer món. Les taules rodones van servir per presentar els projectes de la Fundació Vicente Ferrer i del COV, plantejar les mancances i situacions que es troben al camp de treball i quines inquietuts primen a l’acció social. La jornada va servir per animar a molts dels metges presents que es van interessar en participar en missions futures i prestar la seva ajuda als més necessitats. Va ser tan gran la rebuda de la Jornada que ja es parla de la següent edició amb seu a Tarragona i fins i tot amb la possibilitat d’ampliar-la a altres especialitats mèdiques.


12 GALENS

ACTUALITAT

Sortida del COMT a Miravet Èxit de participació

El passat 17 de setembre el COMT va visitar Miravet dins de les sortides organitzades per la Vocalia de Jubilats. El grup de col.legiats, acompanyats per un guia de la zona, van conèixer els encants d’aquesta població, un poble ple de història del temps dels musulmans, i que els templers van dominar a partir del segle XII des del castell que corona la població. A la plaça major, el grup de visitants es va dividir en dos formacions: els més agosarats es van animar a pujar al castell muntanya a través i els altres es queden amb el guia per fer una visita a l’esglèsia a on es va projectar un audiovisual. Una cita obligada era la travesia en vaixell, que ofereix una meravellosa perspectiva de la zona amb destinació Benifallet. Per recuperar forces, tots es van unir en un dinar de germanor al restaurant ‘el xiringuito’ que, malgrat el seu nom, no té res de xiringuito i sí de molt bona cuina. A la tarda es van visitar les Coves Maravella de Benifallet amb l’acurada explicació del guia sobre les estalagtites i estalagmites. El Dr. Rey i el Dr. Sanpere, els més sèniors, amb els seus bastons, van seguir il.lusionats el viatge. L’altre sènior, el Dr. Sanchez Cid, que és manté en plena forma, va fer tota una demostració d’excel.lent viatger i excursionista.


GALENS 13

ACTUALITAT

Les dones viatgeres

Una bona taula per agafar forces

Amb el guia

El merescut descans del viatger

Les Coves Maravella

Amb els sèniors: Dr. Sanpere i Dr. Rey

Embarcant

Una bona panoràmica


VIATGES

14 GALENS

Hi ha sentiments que s’han d’aprendre a interpretar

Música clàssica i moderna. Formacions pròpies: big band combo jazz combo rock ... i molt més

Passatge Cobos, 3 43001 TARRAGONA Tel.: 977 231 720 esmusica@estudidemusica.com www.estudidemusica.com


GALENS 15

ACTUALITAT

Comunicat Grip A Roda de premsa El passat mes de setembre el COMT va celebrar una roda de premsa per difondre un comunicat sobre la Grip A, encapçalada pel president, el Dr. Vizcarro acompanyat pel Dr. Fontanet i el Dr. Mallol. Amb l’objectiu de informar al ciutadà i transmetre un missatge de tranquilitat es va redactar un escrit explicatiu amb recomenacions i previsions de l’evolució del virus. La grip A ha de ser tractada amb tota rigurositat i sense menysprear-la però s’ha d’evitar una alarma social injustificada que provoqui el col.lapse sanitari. A la roda de premsa hi van assitir més de 15 mitjans i la difusió informativa va ser tot un èxit. ElCOMT juga un paper actiu dins de la societat civil i va considerar oportú fer arribar els seus coneixements mitjançant dels mitjans de comunicació.

noticiestgn Informació Neix un nou mitjà de comunicacióServeis al Tarragonès i Baix Penedès Televisió, cinema, cultura, Entrevistes, reportatges, notícies, farmàcies, transports, telèfons d’interès, anuncis i tota la informació necessària per passar la setmana

La ciutadania de les comarques del Tarragonès i el

opinió, bústia del lector, tota la informació de les comarques tarragonines tractada amb profunditat i transparència

número promocional

Baix Penedès té ara al seu abast un nou mitjà de comunicació gratuït. La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla edita des del passat 17 de setembre el setmanari ‘notíciestgn’, de distribució setmanal a tots els centres sanitaris i socials de les dues co-

s etmanari grat uït

www.not icies t gn.cat

Cada dimarts, 40.000 exemplars gratuïts per a totes les poblacions del Tarragonès i el Baix Penedès

marques i, des de meitats d’octubre, als principals punts d’afluència de públic de tots els municipis. ‘notíciestgn’ inclou informació sobre l’actualitat del territori i fa especial incidència en les temàtiques sanitàries i socials. Els col·legiats que vulguin publicar articles d’opinió o cartes al director ho poden fer enviant un mail a redaccio@noticiestgn.cat. El setmanari es pot consultar també per internet a través del portal web www.noticiestgn.cat

notíciestgn es posa en marxa amb un clar esperit de servei gratuït i amb la voluntat de donar resposta a les necessitats informatives de la ciutadania.

Neix el setmanari de les comarques de Tarragona

Distribució a tots els municipis del Tarragonès i el Baix Penedès i a tots els centres de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla L’oferta mediàtica de les comarques tarragonines creix amb notíciestgn, un mitjà de comunicació diferent que neix amb una clara vocació de servei per a la ciutadania tarragonina i amb l’ambiciós objectiu de donar el màxim de cobertura informativa en una àrea geogràfica que actualment

aplega una població estable de 350.000 habitants. notíciesgn és una publicació setmanal gratuïta que surt els dimarts, amb una àmplia distribució a les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès. Amb una tirada inicial de 40.000 exemplars, dóna servei als ciutadans

Continguts periodístics de qualitat, amb vocació de servei al ciutadà i independents, trets característics de notíciestgn

de les principals ciutats (Tarragona, El Vendrell, Torredembarra, Salou, Vila-seca,…), així com a la resta de municipis de l’interior del litoral tarragoní. notíciestgn és un mitjà de comunicació pròxim al lector. D’una banda, dedica majoritàriament les seves pàgines a la informació local

i comarcal i, d’una altra, aposta per un treball periodístic de qualitat i descriptiu, que ajuda els lectors a mantenir-se informats sobre tot allò que succeeix al seu lloc de residència i alhora a formar-se la seva pròpia opinió de tot plegat. Els reportatges en profunditat, els

articles d’opinió, la secció de serveis i les informacions sobre temàtiques sanitàries i socials hi tindran una presència destacada. En resum, una publicació pensada per a satisfer les necessitats informatives de la ciutadania de casa nostra. Pàgines 2, 3 i 4.


MediMotor 16 GALENS

Està segur que l’assegurança del seu cotxe cobreix el més important?* • En cas de sinistre, Medicorasse li donarà suport i li garanteix defensa jurídica i reclamació. • En cas de robatori o danys propis, amb assegurança a TOT RISC o TOT RISC AMB

FRANQUÍCIA, indemnització del 100 % del VALOR DE NOU DEL VEHICLE els 3 primers anys, des de la primera matriculació i, en tot cas, el valor que s’indemnitzarà el 4t i 5è any serà superior al valor venal.

• Lliure elecció de taller. • Cotxe de substitució durant un màxim de 14 dies

per reparacions en taller de més de 15 hores reals, en cas d’accident o robatori.

• Substitució d’una roda, canvi de claus i

subministrament de combustible si el cotxe se'n queda sense**.

’n al e s i Inform 3 667

3 902 1

• Assistència en viatge i indemnització no limitada en

assistència sanitària durant 2 anys, en cas d’accident del conductor assegurat, encara que viatgi en un vehicle que no sigui el vehicle assegurat o en cas d’accident com a vianant o ciclista.

• Cobertura de defensa en multes. • Reemborsament, en cas de pèrdua total de punts de la persona assegurada, de l’import del curs obligatori, així com de les taxes d’examen (límit màx. 500 €).

• Cobertura dels danys produïts per causes

atmosfèriques (pedregada, neu, pluja, gel,...).

• Amb la seguretat de ser un producte assegurador

d’una companyia líder com ZURICH i intermediat per Medicorasse, que dóna el seu assessorament professional i defensarà els seus drets com a assegurat.

Demani ara un pressupost al 902 133 667 o a medicorasse@med.es * MediMotor (zmp). Resum de la base de la contractació dels paquets de valoració, assistència i defensa jurídica. Les condicions generals aplicables estableixen amb detall totes les garanties a què fa referència aquest resum. Model 2/2.01.03.41, juliol 2006. *Cost màxim: 100 €; no cobreix el cost del combustible. El producte MediMotor (zmp) és fruit de l’anàlisi objectiva de les assegurances d’automòbil realitzada per Medicorasse.


GALENS 17

ELS NOSTRES HOSPITALS

Nou accelerador Els avenços tecnològics de l’Hospital Sant Joan de Reus

A

quest equipament, en funcionament des del passat mes de març, té capacitat per tractar

500 pacients l’any, la qual cosa ha permès eliminar el torn de nit. Instal·lat en un edifici de nova construcció de 450 metres quadrats, està situat al soterrani dels jardins del centre i ha suposat una inversió

fins a fer-la no operativa.

d’1.5 milió d’euros d’obra i 2 milions d’equipament.

D’altra banda, la Unitat de Radioteràpia de les Ter-

Des de la posada en servei d’aquest nou aparell, la

res de l’Ebre situada a l’Hospital de la Santa Creu de

demarcació ja disposa de tres acceleradors linials,

Jesús-Tortosa i dirigida des de l’Àrea d’Oncologia

(dos a Reus i un a Tortosa), tots dirigits des de l’Àrea

de l’Hospital de Reus, va complir el 28 de juliol un

d’Oncologia de l’Hospital de Sant Joan. Durant l’any

any en funcionament amb òptims resultats: un total

2008, s’han tractat, entre la Unitat de Radioteràpia

de 5.000 sessions de radioteràpia realitzades a uns

de Terres de l’Ebre i la Unitat de l’Hospital de Reus,

200 pacients. La creació d’aquesta unitat va ser el

1.260 pacients oncològics amb radioteràpia i des

primer pas per disminuir la pressió assistencial de

de l’entrada en funcionament d’aquest nou equi-

la Unitat de Radioteràpia de l’Hospital Sant Joan de

pament el nombre de pacients tractats anualment

Reus i evitar desplaçaments als pacients. A partir

s’ha incrementat fins als 1.500. Posteriorment, quan

de l’any vinent i al nou Hospital s’hi instal·laran dos

s’obri el nou hospital es podran tractar fins a 2.000

acceleradors linials més, i això permetrà el desman-

usuaris.

tellament de la Unitat de Cobalt i del primer accele-

El fet que fins fa poc l’Hospital de Sant Joan dispo-

rador linial del centre. Així doncs, a partir del segon

sés d’una Unitat de Cobalt i d’un únic accelerador

semestre del 2010 l’escenari serà el següent:

lineal i que l’obertura del nou hospital estigui previs-

Hospital Universitari de Reus:

ta per al segon semestre de l’any vinent, feien del tot

Tres acceleradors linials (dos al nou Hospital situat a

necessari la construcció d’un segon búnquer sota els jardins del centre equipat amb un accelerador lineal d’última generació. Amb la posada en funcionament d’aquest nou aparell s’han aconseguit tres objectius fonamentals:

Bellissens i un a l’actual Hospital) i una Unitat d’HDR (alta taxa de dosi de radioteràpia) per a tractament de braquiteràpia. Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre (Jesús-Tortosa):

1.Evitar el trasllat de pacients a Barcelona per reduir

Un accelerador linial i una Unitat d’Ortovoltatge.

les llistes d’espera.

Actualment a les comarques de Tarragona es

2.Evitar que els pacients hagin de tractar-se en un

diagnostiquen uns

torn de nit (de 22.00 h. a 03.00 h) i així millorar la

preveu que aquestes xifres s’incrementin en un

qualitat de vida del pacient a través del tractament

60% l’any 2015. Cal assenyalar que quasi la meitat

en horari diürn.

dels pacients amb càncer han de ser tractats amb

3.Disminuir l’activitat de l’antiga Unitat de Cobalt

radioteràpia.

3.500

casos de càncer i es


18 GALENS

ENTREVISTA

“Plantegem cursos de formació per als membres de les comissions deontològiques” Dr. Jordi Rello Coordinador del registre europeu de casos greus de grip A

L

‘Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona coordina el registre europeu de casos greus de grip A. Al capdavant d’aquesta àrea es troba el Dr. Jordi Rello, cap del Servei de Medicina Intensiva. De moment, hi participen 41 països, la majoria dels quals són de la Unió Europea, però també n’hi ha d’Amèrica (Brasil, Perú, Mèxic, Xile i Argentina) i d’Àsia.. Quina és la tasca del Registre i quin és el seu funcionament? Aquest és un registre clínic, a diferència dels epidemiològics. Un dels objectius es conèixer quines diferències hi ha entre passos. Un altre, com evoluciona la pandèmia. També està previst comparar diferents tipus de tractament per veure com millorar l’ atenció als pacients. Volem aprendre de la primera onada per anticipar decisions i millorar la resposta en la segona. Ja ens hem incorporat a les feines, i els nens han tornat a les escoles... hi han noves dades que ens ajudin a conèixer com evolucionarà la grip A durant l’ hivern? Hem de continuar amb el mateix grau d’alerta? Les anteriors pandèmies han evolucionat de forma diferent i capritxosa. El més probable és que amb la

“L’objectiu del registre és aprendre de la primera onada per anticipar-nos i millorar la resposta a la segona”

baixada de temperatures tinguem una o dues onades que afectaran una part considerable de la població. Fins ara, els menors de 18 anys són els més afectats, amb formes lleus, i les complicacions es concentren en joves entre 20-55 anys que fan pneumònia viral. Molt rara, però molt greu, probablement per una disfunció en la resposta immunològica. Entre els ingressat a Uci, un de cada tres es obès, un de cada sis és asmàtic i un de cada quinze és una gestant. Paradoxalment, els majors de 65 anys representen menys del 5% del ingressos. Si al final es compleixen les previsions més negatives i ens trobem davant d’una onada forta de grip A, les nostres UCIs estaran preparades? Tindrem suficients UCIs si la situació es complica?


ENTREVISTA

GALENS 19

El Katrina és un bon exemple. Per no alarmar a la població es va dir que perdria intensitat, que es desviaria o que no tocaria terra. La conducta racional davant una possible emergència era preparar-se amb mesures de contenció dels dics de Nova Orleans. Això requeria inversió econòmica i es va minimitzar per no crear alarma i va portar al desastre. Hauríem de prendre exemple i escoltar els assessors experts o actuar com ho feia l’ equip del Bush. Les inversions en equipament o infraestructures queden disponibles per més de deu anys i desprès ens ajudaran a donar millor resposta a la tuberculosis, a la pneumònia per varicel·la i a moltes altres situacions crítiques. Desprès caldria fer un pla director de malalt critic a Catalunya. Quin missatge han de transmetre els metges als seus pacients? Bàsicament tres : 1) Que col·laborin en reduir contagis: Si tenen febre que es quedin a casa fins i que tinguin cura de mantenir les mans netes. 2) Que no s’ha de confondre amb altres causes com constipats, virusrespiratori sincitial. 3) Que la grip es tracta amb antitèrmics i la febre baixarà en 3-5 dies. Cal que els menors de 18 anys no prenguin salicilats. En cap cas es necesita antibiòtics per la grip però cal estar atents a complicacions com pneumònies. De grip ningú es mor, el que cal vigilar són les complicacions, principalment la pneumonia. En cas de

“Els recursos dels plans de contingència seran els que determinin si viurem o no un col·lapse sanitàri”

afegir-se dificultat respiratòria, diarrea o convulsions s’ha de fer una valoració amb exploracions adicionals i han de consultar novament al metge. Recomanaria als professionals que es vacunessin? Els professionals tenen el risc màxim de contagiarse per estar a primera fila, i en contacte directe amb malalts, per això són un grup on es recomana prioritariament. La campanya de vacunació estacional ja ha començat. S’espera que les soques estacionals representin menys d’un 5% però s’inclouran també amb la vacuna de la nova grip a la campanya del 2010-11. El divendres 25 setembre, l’agència europea del medicament va aprovar dos vacunes amb adjuvant per la grip nova, que s’administrarà en dues dosis separades tres setmanes.


20 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

El metge rural

J

Dr. Josep Pa

osep Papaceit Pujol va néi-

“Ara es posen de cara a l’ordinador.

xer a Benissanet el 7 de

A la meva època, en canvi, miraven

novembre de 1926. El 1955

als ulls del pacient”, apunta Papa-

es va llicenciar en Medicina per la

ceit. “Feies una medicina més inte-

Universitat de Barcelona. A la ciutat

gral”.

comtal va començar la seva carrera

Quan recorda els seus temps

professional, per tornar després a

de metge rural, li ve al cap la

les Terres de l’Ebre i dedicar-se a la

responsabilitat que això suposava:

medicina rural. Va exercir a Miravet,

“Erem metges de nit i de dia, set dies

a Benissanet, a Tivissa, a Ginestar i

a la setmana i havíem d’ocupar-nos

a la Fatarella. L’any 1977 va arribar

de tot tipus de malalties, des d’infarts

a Tarragona, on encara viu actual-

a parts, passant per accidents,

ment, al barri de Sant Pere i Sant

cirurgia menor i no tan menor...” Tot

Pau. L’any 1996, en complir els 70

i això, però, la feina que feia era

anys, es va jubilar.

més que reconeguda. “Els malalts

Fill i nét de metge, el Dr. Papaceit

El Dr. Josep Papaceit en una foto de 1952.

també eren els meus amics, eren

reconeix que el que més li agradava de la seva professió és el tracte directe amb el malalt.

no eren només els meus pacients,

com de la família. Per això tota la responsabilitat que havíem d’assumir es veia absolutament recompensada”. “La medicina d’abans era més humana” Tot i els bons records dels temps en què encara no s’havia implantat la Seguretat Social Agrària, el Dr. Josep Papaceit reconeix que la medicina ha avançat moltíssim i cada cop és més eficient, tant en diagnòstics com en tractaments. Destaca la medicina preventiva: “S’aconsegueixen evitar moltes malalties. Això és bo per al pacient, però també ho és per al metge, que no ha de perdre temps en guarir malalts que amb una bona prevenció no ho estarien. D’aquesta manera, es pot dedicar als pacients que realment ho necessiten i que no han pogut evitar caure malalts”. Així doncs, el Dr. Papaceit valora tots aquests avenços, “però sentimentalment, em quedo amb la medicina d’abans, amb la que practicàvem de manera més humanitzada”.

Ells són una de les seves passions. Els té a la seva finca, a Benissanet, el seu poble natal.


GALENS 21

METGES QUE FAN HISTÒRIA

L’escriptor

apaceit Pujol A

més

seva

de

la

professió,

el Dr. Papaceit té altres aficions

“La chica del violín, publicat el 2006, és el recull d’una història d’amor que el Dr. Papaceit va escriure el 1952”

que omplen el seu temps lliure, sobretot ara que ja està jubilat. El camp és una de les seves passions.

“M’encan-

ta l’agricultura i l’avicultura. Tinc cura

del

meu

hort i dels meus galls i gallines i altres animals que tinc en una casa pairal a Benissanet, on vaig néixer i on continuo anant cada vegada que puc”. La chica del violín Escriure i llegir també han estat dues de les grans passions del Dr. Josep Papaceit. “La chica del violín” ha estat el seu únic manuscrit que ha vist la llum, encara que molts anys després d’haver estat escrit. És una novel·la d’amor entre un estudiant de Medicina i una estudiant de Música que actuava en una companyia de “varietats”. Quan el Dr.

Com a curiositat cal dir que anys més tard (1957) aquest grup va actuar en la famosa pel·lícula de Sara Montiel “El último cuplé”, un fet que Papaceit recorda amb orgull, com si parlés d’algun familiar. Van passar els anys i els l’atzar va fer que l’autor i la protagonista de la seva obra es tornessin a trobar. El 31 de gener de 1994 s’incendià el Gran Teatre del Liceu. “Gràcies a la premsa, al suplement de La Vanguardia, em vaig assabentar que la meva “chica del violin” era 2a violí de l’Orquestra Simfònica del Liceu”. Al cap d’uns mesos, a l’abril del mateix any, aquesta orquestra va actuar al Teatre Fortuny de Reus. És a dir que després de quaranta un anys, el Dr. Papaceit va tenir l’ocasió de retrobar-a i, “encara que per breus moments, recordar coses d’aquells temps”. El 2002 la protagonista de l’obra del metge moria prematurament. “Afectat moralment per aquest fet, vaig decidir, en la seva memòria, editar aquesta història l’any 2006”, explica el Dr. Papaceit.

Papaceit recorda i parla d’aquesta obra se li il·luminen els ulls: “Jo aleshores estudiava Medicina i era molt aficionat a la música i als espectacles teatrals i musicals. Així vaig conèixer i intimar amb el director d’una companyia de varietats i amb les noies que l’acompanyaven. I es pot dir que era un més de tots ells i, fins i tot, vaig arribar a ser el seu metge”. “Un bon dia va arribar a la companyia una noia que va destacar de seguida per la seva educació i estudis (entre ells música) i per ella va ser el paper protagonista de “La chica del violín”, recorda Josep Papaceit.

El Dr. Josep Papaceit signant llibres el dia de la presentació de “La chica del violín”.


22 GALENS

APUNTS MÈDICS

PLA DIRECTOR DE MALALTIES DE L’ APARELL CIRCULATORI: EL CODI INFART Els Plans directors, adaptats a la realitat del nos-

El Pla director de malalties de l’aparell circulato-

tre país i al context econòmic sanitari, defineixen

ri neix amb el propòsit de contribuir a l’assoliment

les activitats i l’ordenació de serveis necessària

dels objectius de salut i disminució de risc que el

per assolir les polítiques plantejades amb una

Pla de salut de Catalunya formula per a l’any 2010.

visió integrada de la situació i abordant des de

En aquest sentit, el Pla director fa seus els objectius

la promoció de la salut i la prevenció de la malal-

següents:

tia fins a la rehabilitació, amb les actuacions de

- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la mortalitat per

diagnòstic i tractament. Els Plans defineixen un

malaltia coronària en un 15%.

model d’atenció i organització de serveis que

- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la mortalitat per acci-

parteixen de la realitat i permeten continuar

dent vascular cerebral (ictus) en un 15%.

avançant en l’eficàcia i qualitat del sistema.

- D’aquí a l’any 2010 cal incrementar en un 50% la proporció de persones hipertenses que estan ben

La necessitat d’elaborar un Pla director de malalties

controlades.

de l’aparell circulatori ve donada pel fet constatat

- D’aquí a l’any 2010 cal incrementar en un 50%

que aquest conjunt de malalties són la primera cau-

la proporció de persones amb hipercolesterolèmia

sa de mortalitat, i una de les principals causes de

ben controlades.

morbiditat, a la població de Catalunya. Aquestes

En el tema al que fem referència avui, més dirigit a

malalties, que tenen factors de risc ben identificats,

les malalties cardiovasculars, els objectius priorita-

també disposen d’intervencions d’eficàcia i efecti-

ris són:

vitat provada que ajuden a controlar els factors de

- Reduir la incidència de la malaltia coronària.

risc i a disminuir la seva incidència. Per fer-los-hi

- Millorar l’accessibilitat de la població a l’atenció

front cal actuar transversalment, considerant cau-

urgent a l’infart agut de miocardi.

ses que ultrapassen l’àmbit tradicionalment consi-

- Crear un model de rehabilitació cardiovascular per

derat sanitari. L’atenció a les malalties de l’aparell

a Catalunya.

circulatori ha canviat espectacularment en les últi-

- Millorar l’atenció a d’altres malalties cardiovascu-

mes dècades gràcies a l’aparició de noves tecnolo-

lars com és la insuficiència cardíaca i les cardiopa-

gies diagnòstiques i terapèutiques eficaces. Moltes

ties congènites.

d’aquestes tecnologies s’han d’aplicar de manera urgent i impliquen noves necessitats en termes de

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

recursos i estratègies de planificació.

Segons dades del registre Gironí del Cor (REGICOR) la taxa poblacional d’incidència

FINALITAT

mitjana per infart agut de miocardi (IAM) a les co-


GALENS 23

APUNTS MÈDICS marques de Girona per al període

en part aquest descens.

1990-1993 és de 223/100.000 homes i de 43/100.000 dones de 25 a 74 anys, sent la relació entre homes

ALGUNES DADES INTERESSANTS

i dones de 5:1 i l’edat mitjana de 61,5 anys en els

•A Catalunya, cada any hi ha al voltant de 10.000

homes i 65,7 en les dones. En relació a registres

altes per infart de miocardi.

d’altres països, aquestes taxes són més baixes que

•Entre les persones de més de 64 anys, el 6% han

les registrades a la majoria de països industrialit-

tingut un infart.

zats, però semblants a les dels països de l’àrea me-

•Actualment, a Catalunya, es disposa de 18 hospi-

diterrània.

tals amb laboratori d’hemodinàmica •Cada any es fan a Catalunya més de 15.000 cate-

Segons aquestes mateixes dades, en els pacients

terismes cardíacs, tant amb finalitats diagnòstiques

majors de 74 anys la incidència poblacional de la

com terapèutiques. 

malaltia està al voltant de

•El 17,3% del pressu-

1.013/100.000 en els ho-

post

mes i de 693/100.000 en

de Salut es destina a la

les dones. En aquest grup

prevenció, el tractament,

de població més gran (35

el control i la rehabilita-

a 94 anys) la relació entre

ció de les malalties de

homes i dones és de 3:1, la

l’aparell circulatori. Això

qual cosa significa que les

representa, aproximada-

dones es veuen afectades

ment, 1.154.000,00

de manera exponencial a

•La major part dels re-

partir dels 74 anys.

cursos econòmics des-

En aquest sentit les da-

tinats a l’atenció de les

des del REGICOR posen

malalties

de manifest que hi ha un

circulatori es gasten als

augment important de la

centres d’aguts (44%). El

incidència amb l’edat tant

del

Departament

de

l’aparell

33% dels recursos es gas-

en homes com en dones: els homes de 65-74 anys

ten en farmàcia, el 19% en atenció primària i el 4%

tenen aproximadament tres vegades més incidèn-

en sociosanitària. 

cia que els del grup de 35-64; i en els del grup de

•A l’any 2004, es van produir 17.521 defuncions per

75-84 la incidència es multiplica per sis, i per nou

malalties de l’aparell circulatori (8.007 en homes

en els del grup de 84-94. En el cas de les dones la

i 9.514 en dones), que representa el 30,7% de la

incidència dels successius grups d’edat en relació

mortalitat total de Catalunya. 

al grup més jove de 35-64 anys és 6, 15 i 26 vega-

•La cardiopatia isquèmica representa el 30% de la

des més alta.

mortalitat de les malalties de l’aparell circulatori.

Malgrat tot, el nombre total d’ altes hospitalàries a

•La prevalença de factors de risc és elevada, ja que

Catalunya amb diagnòstic d’infart agut de miocar-

el 32% de la població major de 14 anys és fumado-

di s’ha reduït lleugerament en els dos darrers anys

ra, aproximadament la meitat són sedentaris durant

(2007 i 2006) respecte el 2005. Alguns professionals

el lleure i a més un 17% són obesos.

sanitaris apunten que l’aparició de la llei del tabac

PROPOSTES

l’any 2005 i les actuacions preventives explicarien

La síndrome coronària aguda és un dels proble-


24 GALENS

APUNTS MÈDICS

mes més punyents dels sistemes sanitaris moderns

al dolor toràcic.

perquè requereix rapidesa d’actuació i coordinació

Disseny i establiment del CODI INFART.

entre els diferents nivells de l’atenció en un interval

Coordinació del transport sanitari.

de temps molt curt. D’aquesta rapidesa i coordina-

Formació continuada dels professionals implicats.

ció en depèn el pronòstic de la malaltia.

1. Creació d’un sistema d’informació (registre).

Hi ha dos precedents a considerar:

2. Anàlisi

•Pla

d’atenció

integral

a

la

cardiopatia

isquèmica(PAICI), del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que s’ha integrat al Pla director •Pla integral de cardiopatia isquèmica (PICI) 2004, del Ministerio de Sanidad y Consumo (actualment anomenat Estrategia de Cardiopatía Isquémica), que proposa uns principis generals per a totes les comunitats autònomes i que coincideixen amb els

territorial

referent

als

centres

d’angioplàstia. 3. Establiment de criteris de fibrinòlisi/angioplàstia. 4. Establiment de criteris per definir els centres de referència. 5. Coordinació de nivells (hospitals, atenció primària i transport sanitari). 6. Definició

de

l’abordatge

terapèutic

(desfibril·ladors, tractament AAS).

del Pla director en l’apartat de cardiopatia isquèmi-

La majoria d’infarts de miocardi requereixen una aten-

ca.

ció urgent en unitats coronàries per tal d’aconseguir

Per a fer realitat els objectius del Pla, pel que fa a la

resultats terapèutics òptims. Característicament hi

síndrome coronària aguda, calía:

ha però una situació, l’infart de miocardi amb ele-

1. millorar el temps de resposta del sistema sanita-

vació del segment ST de l’electrocardiograma, en la

ri davant la sospita d’un infart;

qual l’acció terapèutica ha de ser especialment rà-

2. millorar els temps de resposta dels serveis

pida i especialitzada. Això és així perquè en aquests

d’urgències dels hospitals terciaris i no terciaris

casos és possible la recanalització del vas obstruït

3. Crear un programa d’angioplàstia primària i

mitjançant dos procediments amb requeriments es-

d’angioplàstia urgent. 4. Promoure activitats de formació dels profes-

pecials. Aquests procediments són:

sionals de transport sanitari i dels serveis

•la revascularització farmacològica o fibrinòlisi

d’urgències dels hospitals en el maneig del Sín-

•la revascularització mecànica o angioplàstia trans-

drome Coronari Agut (SCA).

luminal percutània, que si es practica en la fase agu-

5. Crear un sistema d’informació permanent que

da de l’infart es coneix amb el nom d’angioplàstia

permeti l’avaluació i el seguiment del maneig

primària.

del SCA a Catalunya.

La fibrinòlisi pot ser realitzada a l’hospital, però tam-

Així doncs, per tal d’assolir aquests objectius es

bé pot ser prehospitalària (pot aplicar-se ja en el

proposa dissenyar un model d’atenció urgent a la

domicili del pacient o en un vehicle ambulància de

síndrome coronària aguda, per tal de reduir el temps

transport sanitari com unitat de suport vital avançat

d’atenció (temps avis–arribada/arribada–admissió

medicalitzat. SVA) mentre que l’angioplàstia sempre

hospital/arribada hospital-atenció), i fer un diagnòs-

s’ha de practicar en un hospital dotat de laboratori

tic precoç i un tractament ràpid i eficaç.

d’hemodinàmica. La idoneïtat de l’aplicació d’una o altra tècnica de

El projecte requeria de determinades actuacions,

revascularització és molt dependent de la capaci-

com ara:

tat d’administrar-lo de manera urgent. En ambdues

tècniques es disposa d’evidència científica sobre la

Elaboració del protocol de circuit ràpid d’atenció


GALENS 25

APUNTS MÈDICS seva eficàcia i, també ambdues es consideren adequades segons la situació del pacient. No obstant, les guies actuals consideren que la terapèutica ideal, en cas d’infart agut de miocardi amb elevació del segment ST, és la pràctica de l’angioplàstia primària en les condicions més adequades, beneficiant-se’n més els casos més greus. EL CODI INFART L’objectiu del Codi Infart és prioritzar al màxim la resposta del sistema sanitari per tal que el pacient rebi en el mínim temps i dins dels intervals establerts, les mesures diagnòstiques i terapèutiques apropiades en els diferents punts de la xarxa assistencial. Atès que l’atenció requerida és d’alta especialització i que per qüestions de qualitat l’atenció s’ha de donar en forma relativament concentrada en pocs centres, es determinen els hospitals de referència, als efectes de la coordinació del trasllat ràpid de les persones pacients. A la província de Tarragona,l’hospital de referència designat és l’Hospital Universitari de Joan XXIII.

ció del segment ST de > 12 h.), es trasllada a la

Aixií, s’entèn per Codi Infart el conjunt de mesures

unitat coronària del centre receptor.

a activar quan un pacient entra en contacte amb la xarxa assistencial i té o és sospitós de tenir una SCA.

L’angioplàstia primària

L’activació del Codi Infart implica que el pacient és

L’any 2004 es van dur a terme 883 intervencions

candidat a ingrés a una unitat coronària. També si

coronàries percutànies (ICP) per milió d’habitants

ho és a una de les dues formes de tractament de

a Catalunya. Pel que fa a l’IPC per infart agut de

reperfusió: fibrinòlisi i angioplàstia primària.

miocardi, la taxa a Catalunya és de 76 per milió

Si és candidat a fibrinòlisi (SCA amb elevació del

d’habitants i la mitjana en el conjunt de l’Estat de

segment ST en les tres primeres hores d’evolució),

170. Com a objectiu més immediat per a Catalunya

el metge l’administra al lloc de la primera atenció

es preveu un increment mínim de 1.200 angioplàs-

i s’organitza el trasllat medicalitzat a la unitat co-

ties globals cadascún dels dos anys posteriors a la

ronària del centre receptor o de referència. Si és

publicació del Pla Director.

candidat a angioplàstia primària (SCA amb elevació del segment ST de més de tres hores i menys de 12

El transport sanitari urgent

hores d’evolució i pot assegurar-se l’angioplàstia en

Els pacients amb la sospita de síndrome coronària

menys de 90 minuts des del diagnòstic) s’organitza

aguda, hauran de tenir garantit:

el trasllat medicalitzat al centre receptor amb acti-

1. L’accés ràpid a l’assistència mèdica del nivell

vació de l’alerta al laboratori d’hemodinàmica. Si no és candidat a tractament de reperfusió immediata (SCA sense elevació del segment ST o amb eleva-

precís. 2. La utilització dels mitjans diagnòstics i terapèutics

basats

en

l’evidència

científi-


26 GALENS

APUNTS MÈDICS

ca i que aquests siguin els més eficaços.

que en la fase d’atenció urgent s’ha d’evitar que el

Per aquest motiu, la participació assistencial

pacient passi per diferents dispositius assistencials

avançada, per part del sistema de transport sani-

que puguin retardar l’atenció immediata. Així doncs,

tari urgent medicalitzat (metge, diplomat infermeria

la protocol·lització de les actuacions, tant pel que

i tècnic de transport), serà primordial per aconse-

fa al transport sanitari urgent com a l’atenció que

guir la reducció de les demores en el temps entre

és adequada en cada nivell en funció de les pos-

l’inici de la simptomatologia i l’arribada del pacient

sibilitats d’atenció oportuna en els recursos alter-

al centre hospitalari, tant per a la població urbana

natius, és un dels elements clau per tal de millorar

com la rural.

l’efectivitat de l’atenció. D’altra banda, un cop atès el pacient, si s’escau, en un centre d’alta tecnolo-

A l’arribada al lloc on es trobi el pacient per part

gia, cal preveure que pugui fer efectiu el retorn als

del recurs assignat pel sistema d’emergències mè-

dispositius assistencials de més proximitat i establir

diques, l’equip sanitari realitzarà l’assistència al pa-

el seguiment en l’àmbit de l’atenció primària. En tots

cient, avaluarà el registre electrocardiogràfic i en

els casos, la comunicació d’informació clínica re-

obtenir o compartir la confirmació diagnostica, o bé

vesteix una especial importancia de cara a la millora

la sospita de SCA, activarà el Codi Infart. Aquest

de la continuïtat asistencial.

procediment serà comú en qualsevol dels escenaris possibles en funció d’on es trobi el pacient: domicili, lloc públic o via pública, centre d’atenció primària o

Jeroni Ferrer Santaularia

servei d’urgències d’hospital sense unitat coronària.

Unitat de Planificació i Avaluació

Pel que fa a la continuïtat assistencial, cal destacar

Regió Sanitària de Tarragona


GALENS 27

OPINIÓ

La leche y sus posibilidades Dr.Lluís Ballester

D

e todos los alimentos que formaron parte de la

búsqueda de alteraciones metabólicas y de todo or-

dieta habitual en nuestra infancia, solo uno sigue

den. Y en consecuencia, y de acuerdo con los crite-

como indispensable para la mayoría de los adultos,

rios médicos adecuados, ha nacido la necesidad de

me refiero a la leche. Para muchos de nosotros nos ha

indicar una alimentación adecuada, en ocasiones

acompañado durante nuestra vida.

personalizada y casi siempre muy estricta, unida

En el periodo de estudio, la segunda mitad siglo XIX,

también a unas exigencias de ejercicio físico. La le-

la leche y el vino eran adulteradas con cierta frecu-

che ha sido el producto más tecnificado. Cualquiera

encia, con agua. Un buen sistema de marketing usa-

puede ahora encontrarla en las estanterías de un su-

do en este tiempo, como

permercado, y elegir

reclamo a la pureza de la

adecuadamente. Eso

leche, era el que paso a

si, haciendo antes un

exponer: “Del día seis en

cursillo para que la

adelante a las 6 y ½ de la

elección sea la idó-

mañana saldrá un rebaño

nea. Estas serían al-

de cabras de la plaza de

gunas de las varieda-

Isabel frente a Capuchi-

des que nos ofrece el

nos, recorriendo desde

mercado: Leche ente-

allí para arriba todas las

ra, semi desgrasada

principales calles de la

y desgrasada. Leche

población a fin de que to-

ecológica. Baja o libre

das las personas que de-

de lactosa. Leche re-

seen tomar leche con se-

constituyente con fóli-

guridad las vean ordeñar sin que tengan que salir de

co, B6 – B12 - + Vit. – Con Omega-3 y Omega-6. Le-

sus casa.” (D.iario de Tarragona 5-2-1863). “Leche de

che natural con fibra. Leche con Calcio + Vit. E – A

Burra. Para la mejor comodidad de las personas que

– D y Vitaminas. Leche con Calcio e Isoflavonas de

tengan que tomarla, puede avisar en la casa nº 10 de

Soja. Leche con Calcio, Fósforo y Vit. A-E-D y Fólico.

la calle del Portal de Carro, que a la hora que quieran

Considero y acepto las diferencias entre estos dos

traerán la burra en la casa del consumidor en donde

mundos, y debo inclinarme a favor de la tecnología,

se ordeñará lo que necesiten”. (Diario de Tarragona

pero como soy amante de los buenos recuerdos, no

30-Julio-1861). En nuestros días la lucha contra las

puedo olvidar aquellos frugales desayunos, en que

enfermedades, tanto infecciosas como metabólicas,

una vez hervida la leche y filtrada en tamiz fino, se

nos está permitiendo gozar de una vida más sana,

desencadenaba algún que otro altercado, en cuanto

con la condición que hemos de ser también, más

se quería repartir la nata del tamiz , y extenderla y

responsables. En esta lucha, entre otros parámetros,

espolvorearla con azúcar, sobre unas pequeñas re-

son de gran valor los análisis clínicos, dirigidos a la

banadas de pan tostado. Bendita nostalgia.


28 GALENS

LLIBRES OPINIÓ

Equívoc. Suport vital bàsic Dra. Mª Teresa Rue

E

quívoc” és l’escrit de la Dra. Rue, guardonat

se, com un arravatament que, voluptuós, em volgu-

amb el segon premi de narrativa, en la no-

és fer seva.

vena edició dels Concursos Artístics per a Met-

Després, els dits et rellisquen i volen palpar el nus

ges que organitza el Col.legi oficial de Metges de

bategant, mancat ja de força.

Barcelona. Un relat que juga amb “l’equívoc” per

Els palmells se t’aturen al mig dels meus pits. Els

mostrar una de les situacions amb les que es tro-

premen amb fermesa i brevetat, rítmicament; esbu-

ben els professionals.

fegues.Tens tanta por de perdre’m!

M’ajeus d’esquena a terra. La força dels teus bra-

Tornes frenèticament a xuclar-me els llavis molsuts

ços em cenyeix. Delirós, recorres el meu cos per

i el teu hàlit voraç vol desvetllar en mi el desfici de

desposseir-lo de tot el que el pugui estrènyer. Su-

viure.

aument, amb les mans m’inclines el cap una mica

Reprens l’embranzida : una, dues, tres... Esmerces

enrere, et tremolen.

totes les teves forces en revifar l’esguard lluminós

M’aguantes el clatell mentre els dits de la mà dreta

que s’esmuny lentament del meu rostre.

em drecen el mentó cap amunt. Després, penetren

Malgrat tot el teu empeny he abandonat la calidesa

la boca i recorren pas a pas la llengua, l’alliberen i

de la teva passió i ara t’observo des de la llunyania,

busquen amb avidesa cada racó de la gola. M’apro-

et veig com una silueta aferrada al meu cos, els teus

pes l’orella als llavis i escoltes. Vols sentir l’alè que

ulls espurnegen. La teva expressió em puny el cor

en surt, els sospirs o la respiració feixuga. Instintiva-

i el meu esperit, ara lliure, es dol per tu. Segueixo

ment, els segelles amb un bes i fas dues expiraci-

amb els ulls clucs i la pal.lidesa de la meva pell no

ons lentes fins que l’aire apropa el meu pit al teu.

fa sinó enfervorir-te en l’intent d’aplicar-me la reani-

Amb dolcesa em pressiones el coll i una alenada

mació mentre en la llunyania se sent la remor de la

respon al teu impuls. Ara, sento el teu cos estremir-

sirena d’una ambulància.


GALENS 29

LLIBRES OPINIÓ

La Caldera Dr. Ignacio Loyola Garcia Esta historia es verídica, el protagonista es un muy buen amigo mío, los nombres de los interesados son ficticios por razones obvias. ¡Se estropeó la caldera!. Precisamente ahora, con el frío que hace. Y no hace ni 2 meses que mi mujer me dijo que ya era muy vieja y había que pensar en cambiarla. Yo le di largas como siempre: -En estos momentos de crisis económica, y con la que está cayendo, a quién se le ocurre hablar de una caldera nueva, ¡faltaría más!. Y va y se rompe la condenada, además tiene una pinta fatal, no da ni chispa,… Bueno al menos mi madre me envía un técnico medio conocido suyo que vendrá después de su jornada laboral. -Buenas tardes, ¿aquí es donde no funciona una caldera?. -Efectivamente, usted debe ser Manuel, el conocido de Dña. Engracia ¿verdad?. Pues sea bienvenido, a ver qué puede hacer. Mire, pase hasta el fondo, allí está el aparato. El técnico mira la caldera con atención, alaba la destreza de los alemanes fabricando instrumentos de precisión (¡para la tecnología nada como Alemania, no tenga duda alguna, ni japoneses, ni coreanos, ni yanquis, Alemania, Alemania!). -A ver, a ver este tornillo que está un poco suelto,…¡Ajá, ya está!. Abra el grifo del agua caliente. La caldera siseó y rápidamente prendió la llama, produciendo reflejos azulados y malvas. Por el grifo comenzó a manar un chorro de agua primero tibia que poco a poco alcanzó una temperatura casi de quemar, a mis manos ateridas después de unos gélidos días le supo a agua bendita. En el bolsillo de mi pantalón la cartera dio un salto de alegría ¡no hará falta cambiar la caldera!. Toda la operación llevó aproximadamente 3 minutos. -Pues fenomenal Manuel, ya le diré a mi madre que nos ha resuelto el problema de maravilla, muy agradecido de sus servicios, ¿cuánto le debo?. -Déme 70 euros y en paz. Caramba, pensé para mis adentros, por 3 minutos 70 euros son mucho dinero, pero no me voy a poner a regatear y más siendo conocido de la familia. -Por cierto, su señora madre me ha dicho que es usted médico. -Cierto, cierto, así es.

-¿Me podría mirar un bulto que tengo en un dedo de la mano?, llevo 3 días con dolor y me duele a rabiar, parece que tenga el corazón dentro, siento sus latidos en la punta del dedo. A la par que me explicaba su dolencia me enseñaba poniendo delante de mis narices el índice de la mano izquierda, que presentaba un panadizo de campeonato, a punto de reventar. -Hombre Manuel, tiene ahí una buena infección, con bastante pus, eso hay que drenarlo, ¿cómo es que no ha ido al médico de cabecera, o incluso a Urgencias?. -Quite, quite, no está el trabajo para andar de consulta en consulta, ¡buenos son los del taller!. Oiga, ¿no me lo podría hacer usted en un momento?. -¡Hombre, pero aquí en casa no hay condiciones, ni casi tengo instrumental!. -¡Que sí, que sí, que yo soy muy duro!. Todavía me hago cruces de cómo me dejé enredar de aquel modo. El caso es que sobre la mesa de la cocina drené el panadizo de Manuel que, eso sí, aguantó como un jabato. La intervención me llevó, entre pitos y flautas, una media hora larga. Huelga decir que el dolor le desapareció casi de inmediato, al poco de pasar el soponcio del cortecillo de drenaje movía el dedo como si nada, asombrado de que la sucursal del corazón que se había instalado en su pulpejo se hubiera ido. Muy contento se puso la chaqueta y se encaminó hacia la salida. -Muy bien Doctor, pues muy agradecido por sus servicios. -Me alegro Manuel, me debe usted 70 euros por la intervención, y no le cobro los otros 70 que correspondería por el uso de material quirúrgico. Manuel me miró con ojos muy poco simpáticos, metió la mano operada en su bolsillo y me devolvió los mismos euros que hacía un buen rato yo le había dado. Lo oí bajar por la escalera mascullando Dios sabe qué, no quise aguzar el oído por si acaso. Preferí pulir un poco la batería de argumentos que le iba a soltar a mi mujer, pues, una vez más, yo tenía razón y aquella estupenda caldera germana –como los Alemanes nada como ya te he dicho muchas veces y ya no se hacen aparatos como estos- todavía iba a aguantar muchos años.


OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT

30 GALENS

COMT ·

AGENDA

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT ·

genda ·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda ·

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMTPrograma: · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT agenda · COMT Visita ·Institut Pere Mata · agenda

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda‘Ruta · COMT · agenda ·Façanes COMT · agenda Modernisme’:

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

Casa Gasull, Casa Rull i el

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT Dispensari Antituberculós

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda Teatre Fortuny, Palau Bofarull

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda Casa Navas, Ajuntament Reus,

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

Prioral de St. Pere, Gaudí

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT Centre, i Dinar al Restaurant

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda Capsa Gaudí de Diego Campos

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda (1 estrella Michelín).

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

Excursió modernista OMT · agenda · COMT ·Visita agenda · COMTa · agenda · COMT 17.12.09 · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda Reus

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMTCOMT. · agendaTel. · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT Organitza Vocalia Jubilats 977232006

20 € per persona. Inscripcions fins el 10 de desembre OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

genda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT


COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agend

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda �� COMT · agenda · Ca · COMT

GALENS 31

AGENDA

COMT

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT

agenda ·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda

VI CERTAMEN

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda MÈDIC · COMT · agenda · COMT · agenda · COM CINE-VIDEO

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

AMATEUR.

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agend ‘Premi Antonio Muza’

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · agenda · COM 22 d’octubre: a les· COMT 20 hores.

LOTERIA DE NADAL Col.loqui amb els autors DEL COMT de Cava · COMT · agend COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMTCopa · agenda COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Projecció COMT ·pel.lícules agendapresentades. · COMT · agenda

Participacions de 10 euros

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COM

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

III CONCURS NADALENC DE DIBUIX INFANTIL COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agend

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COM

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agend

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COM

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agend

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COM

Animeu els vostres fills a participar-hi. Bases del concurs: Participants: Hi haurà tres categories:

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda Categoria “mini” de 5 a 7 anys; Categoria “infantil” de 8 a 10 anys; Categoria “júnior” de 11 a

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agend 13 anys; Presentació: Tamany: DIN A4 Tema: Festes de Nadal. Identificació: al dors ha de constar

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

el nom, l’edat del nen i un telèfon de contacte. Termini de lliurament: fins el 20 de novembre

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COM

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agend

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT


VIATGES MOVIMENT COL·LEGIAL

32 GALENS ALTES COGNOMS NOM

NÚM. COL.

LLOC DE TREBALL

CAULES TICOULAT, YOLANDA RULL MURILLO, PILAR MARIA CUCO PASTOR, GEMMA MARTINEZ RODRIGUEZ, JAVIER ESPINOZA ZULISNOSKA DEL CARMEN GEORGESON, GEORGE DEMETRIUS SZONY BARNABAS, JOZSEF TORRES MANDUJANO, JOSE CARLOS GRUCE, MARCELO-ANTONIO FIGUEREDO ESTRADA, LIUVEN JOSANU, EUGENIA CIUTAC, ANA PALMER CAMINO, NEISER EDUARDO RODRIGUEZ ROBELT, ALBERT SHALIWIT ABDUL NOUR, RULA ROQUE ARDA REBECA, MATILDE MANYARI ARCAYA, MILKO FRANCISCO GARCIA AGUILAR, PABLO JOSE BORDA MARQUEZ, GONZALO RAMIRO LASTRA CASTILLEJOS, EDMAR EMDY LANDIN DELGADO, ROSANA VANESA ETCHICHURY, IGNACIO ALEJANDRO GENTILLE LORENTE, JORGE ESTRADA ALIFONSO, CINTA ELVIRA BOILLOS VILLAR, MONICA PAZ MEJIA, YOLANDA CAROLINA CHEDA, MARIA FERNANDA CATALA MASSAGUE, OLGA LIMON ROSALES, JESÚS ENRIQUE ARROYO CHALCO, MAURO ANTONIO LAREU GONZALEZ, MARIA DEL CARMEN CARRILLO PIQUERAS, PEDRO J. BUSTOS FAJARDO MARTHA CECILIA ROCHA RAMIREZ LIZETH MAYID DELGADO, RUIZ ROSARIO MIGUEL, JUAN MANUEL

4304017 4305804 4303283 4305805 4305806 4305807 4305808 4305809 4305109 4305300 4305810 4305811 4305812 4305813 4305814 4305815 4305816 4305817 4305818 4305819 4305820 4305821 4305822 4305823 4305824 4305825 4305826 4305827 4305828 4305829 4305830 4304437 4305831 4305832 4305833 4305834

REUS TARRAGONA EL PLA DE SANTA MARIA TARRAGONA TARRAGONA LA PINEDA LA PINEDA AMPOSTA EL VENDRELL CASTELLVELL DEL CAMP TORTOSA TORTOSA VALLS SALOU CAMBRILS SALOU TARRAGONA TORTOSA REUS TARRAGONA TARRAGONA AMPOSTA TORTOSA ELS REGUERS TARRAGONA AMPOSTA TARRAGONA TARRAGONA AMPOSTA REUS REUS CAMBRILS

NÚM. COL.

LLOC DE TREBALL

CAUSA DE LA BAJA

4301166 4301283 4301393 4302851 4303232 4303317 4303691 4303691 4303933 4304431 4304453 4304958 4305071 4305083 4305093 4305094 4305109 4305139 4305268 4305473 4305555 4305681

TARRAGONA REUS MONTBLANC REUS BARCELONA TORTOSA CAMBRILS CAMBRILS VILANOVA DE PRADES RODA DE BARÀ TARRAGONA BARCELONA TARRAGONA ESPLUGUES DE LLOBR. ANDOAIN REUS EL VENDRELL VILANOVA I LA GELTRÚ TARRAGONA REUS TARRAGONA BARCELONA

DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI ACORD DE JUNTA DEFUNCIÓ TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI ACORD DE JUNTA CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI

SALOU

BAIXES COGNOMS NOM

LUNA ANDREU, RICARDO UBIRIA ZUBIZARRETA, JUAN M. CERDA MOTA, MARIA DEL ROSER MUR RESTOY, ENCARNACION CAUBET BUSQUET, ENRIC CAMPOS RIVELA, SOCORRO FUERTES ALDA, MARIA LUISA FUERTES ALDA, MARIA LUISA PEDROLA CIDM, GEMMA HERRERO JUEZ,NIEVES TORRES ARDANUY, SILVIA DOLORES PEREZ RIVARES, MARIA CARMEN GUIRADO SAYAGO, ESTHER ELOSEGUI ARRIGAIN, LIDE ESTEVEZ KRASTEVA, IRINA PALLARES JIMENEZ, FRANCISCO GRUCE, MARCELO-ANTONIO CURTO PRIETO, DAVID GABRIEL ROY PABLO, ROSA MARIA PARRA SOTOCA, SANTIAGO SANTIAGO HERAS, SANDRA MILENA RETAMAL GONZALEZ, LAURA MIREIA


GALENS 33

GASTRONOMIA

Panellets El dolç català

Ingredients per 1 Kg.:

1/2 kg de farina d’ametlla (ametlla crua de la millor qualitat, molta), 1/2 kg de sucre (no cal que sigui fi). Una patata petita bullida. Una mica de sal per a la patata. Mitja cullerada de pela de llimona picada ben fina. Algun ingredient a escollir per donar-los gust: pot ser cafè soluble en pols, coco, cireres confites picades, codonyat, suc de llimona o de taronja,... Una mica de sucre fi per escampar sobre el taulell de treball i la plata d’anar al forn. En una conca fonda, desfem la patata bullida amb una mica de sal, un pols de pela de llimona picada ben fina, i una cullerada petita de clara d’ou batuda. Hi afegim el sucre, remenant tota l’estona amb una cullera. Hi afegim a poc a poc la farina d’ametlla, sense deixar de remenar, fins que queda una pasta ben homogènia. Si el massapà queda molt dur, si el volem pels panellets de coco, caldrà afegir-hi unes gotes d’aigua, sense passar-nos, que no quedi massa moll. Si volem el massapà per fer panellets de cirera, ja podem afegir-hi, enlloc de l’aigua, les cireres ben trinxades (no massa quantitat). Posem el massapà sobre el taulell enfarinat de sucre fi i amb les mans li donem la forma d’una llarga botifarra que tallarem amb un ganivet a talls petits. De cada tall fem una bola amb la forma que volem donar al panellet. Ben posats en una safata enfarinada de sucre fi, es posen a coure al forn el temps just perquè quedin cruixents per fora i tous per dins. Els de coco s’han de gratinar lleugerament per tal que quedin rossos de sobre.

ACUDIT


34 GALENS

VIATGES

Sant Petersburg, la joia del Bàltic La ciutat mostra al viatger els seu àntic esplendor

SOL DE MITJA NIT Havíem complert el que per nosaltres era un ritual: menjar caviar, del bo, i beure vodka, del fort, a la vora, tocant l’aigua, del Bàltic. Parsimoniosament, l’Agustí va treure’s i obrí el seu rellotge de butxaca i el mostrà per fer la foto de record. Les manetes s’ajuntaven a la part de dalt, eren les 12 , de la nit?. Ningú ho diria, el sol amagat darrera els núvols de l’horitzó, donava al cel un color vermellós de capvespre que es deixava caure fent fileres daurades per damunt de l’aigua, i convertia en una postal, una més, la panoràmica a on relluïen les agulles del Almirallat, de la Fortalesa del Pere i Pau i la cúpula de la Catedral de Sant Isaac. En aquell instant vaig arribar a creure que el sol ho feia solament per nosaltres, per complaure’ns, però en realitat ho feia i ho segueix fent per a tots, també pels de casa, pels russos del nord, però aquests no aixecaven massa el cap, potser per que ja ho tenen massa vist, qui sap si pel pes del seus pensaments en sortir-ne guanyadors de la nova aventura que emprèn el seu país. Sant Petersburg enamora i entristeix a la vegada. Plana com la palma de la mà, s’estén pel delta del riu Neva, ocupant gran nombre d’illes connectades i ajuntades per ponts i canals, d’aigües no transparents però sí netes, que junt als incomptables jar-

dins, parcs i zones verdes, donen al passejant un aire de pau i tranquil·litat, mai trencades pel soroll del tràfic per que, oh! meravella, gaire bé no hi han cotxes aparcats pels carrers i els pocs que circulen cauen de vells, com els autobusos, troles i tramvies que sembla que cada viatge sigui el últim que fan.. Veure la Plaça de Sant Isaac (no massa més petita de la Plaça de Catalunya de Barcelona) a on s’hi troben la Catedral, l’Ajuntament i el monument a Nicolàs I, amb una immensa zona d’aparcament ocupada per quatre cotxes, dona una sana enveja a l’esperit conductor de la Península Hispànica. La construcció monolítica dels darrers anys deprimeix: grans blocs de cases de façana aplanada, sense balcons ni terrasses, centenars de finestres


GASTRONOMIA VIATGES de vidres bruts, petites entrades en forma de túnel que comuniquen a uns patis interiors enfosquits i a vegades sinistres, habitats, potser, per aquells que els hi costa aixecar el cap i per aquelles dones, que alineades, una al costat de l’altre, a les entrades de les boques del Metro, ofereixen, quietes con estàtues de sal, les seves mercaderies: un vestit, una planxa, tres melons, un aparell de radio... Entremig d’aquests monstres de ciment, com si els apartessin amb els colzes, surten de quan en quan edificis esplendorosos, petits i grans palaus de les èpoques dels Tsars, del temps en que la ciutat va ser capital del Imperi, molts d’ells ja nets i restaurats per impressionar al visitant, cosa que aconsegueixen sense fer cap esforç, especialment si tens l’oportunitat de visitar-los per dins. Els palaus dels voltants de Sant Petersburg que van ser molt malmesos a la segona Guerra Mundial, han estat reconstruïts al detall i les filigranes daurades del barroc tornen a adornar les façanes, salons, sales i passadissos (Palau Xinès, Palau de Pávlovsk), les fonts monumentals tornen a brollar (Palau de Peterhof) i els jardins tornen a florir (Gran Palau de Catalina a Tsárskoie Seló). Especial menció mereix el

GALENS 35 Palau d’hivern, al centre de la ciutat, que l’emmiralla en les aigües tranquil·les del Neva, avui eix principal del Ermitatge i que impressiona al visitant tant o més que les peces d’art que conté. Descobrir la ciutat fent un passeig en barca pels seus canals, perdre’s a peu voltant per la Via Nevski i trobar-se al girar una cantonada amb la visió de l’Església de la Resurrecció, gaudir d’una vetllada de Ballet al Teatre Mariinski de la Plaça de les Arts, tocar el canó, a bord del vaixell Aurora, que va donar la senyal d’inici de la Revolució del 17, fotografiar-te al peu del monument eqüestre de Pere el Gran al costat d’una núvia que hi ve a dipositar el ram com es la tradició, sentir el ressò llunyà d’una balalaica que es perd per l’infinit... com aquell sol que no acaba mai d’amagar-se ... Sant Petersburg tornarà al seu antic esplendor com a ciutat acollidora i encisadora, per que el viatger sensible s’hi deixarà caure i el turisme, aquesta gran i pacifica indústria, s’hi implantarà amb força i els seus habitants, sense adonarse´n, tindran altre cop el somriure als seus llavis. Jaume Fontanet


36 GALENS 36 GALENS

Wine Resort

           

PUBLI

!'()'(''*# "#(' !& $#' !-$('

&'#( $#'%&$)(' '&* '

$#*# $#'

)!'&$$#' &$'%&"'

$#&''$'

! )&"#('%&" '

& (' *#('

(')!()&!' '%$&( )' !& $#'%&( )!&' " ! &'

'('

 ' (') '

#)##($&#*.# $! ' & (

".!!"& !' /   !'/&&$#/% #

   /    /   

+++!$'&#,'$"

$&#& !$'&#,'/!$'&#,'!$'&#,'$"


Edició Galens 172