Galens 168

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

• Nova Junta de Govern Resultats electorals

Número 168 • 3r. trimestre 2008

del COMT

• Conclusions

del II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya

• Entrevista

amb el Dr. Fernando Vizcarro Bosch president del COMT Objectius per al nou mandat

editorial ■

Amb tots és possible B

envolguts companys i companyes, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona comença una nova etapa carregada d'il·lusió, motivació i compromís: compromís amb el col·legiat i amb el territori. Sóm conscients de la important tasca a realitzar i de la necessitat de convertir el Col·legi en una eina útil per a tots els metges de casa nostra.

Pensem que hi ha una altra manera de fer les coses: més oberta, més transparent, menys presidencialista i amb un objectiu molt clar, treballar al costat del metge.

Cal defensar la professió i impulsar el seu prestigi. És important que el metge torni a recuperar la imatge i el respecte que es mereix dins de la societat. Per aconseguir-ho no podem caminar sols.

Necessitem la implicació de tots els col·legiats, que es faci ressò de la seva veu en el sí del Col·legi. Volem que les decisions i les actuacions que duguem a terme no siguin unilaterals, sinó el

galens

resultat de les opinions, les inquietuds i les necessitats dels metges i les metgeses de les nostres comarques.

En aquesta tasca de grup, la revista Galens juga un paper essencial. Aquest és l'últim exemplar que podeu llegir amb aquest format. Estem treballant en una nova imatge de la nostra publicació per aconseguir fer de Galens una guia per als professionals, on tots puguem dir la nostra. A la nova revista tothom tindrà cabuda i procurarem crear seccions que siguin d'interès per a tots.

“Necessitem la implicació de tots per a defensar la professió i impulsar el seu prestigi.

Escoltarem a tothom i proposarem iniciatives”.

El teixit sanitari està conformat per diferents col·lectius. Necessitem la implicació de tots ells per aconseguir fer un producte de qualitat i, alhora, que ens permeti acomplir els nostres objectius.

Galens ha de tenir no només un caràcter informatiu, sinó també un esperit crític que ens ajudi a defensar la professió i impulsar el seu prestigi.

Fernando Vizcarro Bosch President del COMT

■

3

■ sumari

Número 168 • 3r. trimestre de 2008

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Èxit Comunicació Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Redacció: Via de lÕImperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, oficina 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net

Fotos: Olívia Molet, Joan Capdevila i arxiu Galens Impressió: Arts Gràfiques Octavi Tirada: 3.500 exemplars DL B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.

4

editorial ■ 3 6 ■ eleccions entrevista ■ 16 20 ■ assegurança mèdica congrès ■ 22 32 ■ notícies breus gastronomia ■ 33 34 ■ anuncis gratuïts Nota del Consell de Redacció de Galens El Consell de Redacció de Galens concep aquesta revista com una publicació que conté notícies i articles de caràcter mèdico-social i no de tipus professional. Els treballs d'aquest tipus ja tenen la seva sortida en les revistes especialitzades i des del Col·legi es poden facilitar els contactes amb les diferents editorials que s'hi dediquen.

En aquesta nova etapa que encetem tenim el desig que participin a Galens la major quantitat de professionals possibles, de tots els àmbits mèdics de la nostra província. Així, doncs, volem obrir les pàgines a tots els hospitals, centres assistencials, facultats de Medicina i a qualsevol metge a títol individual. Procurarem publicar tot el material que rebem, sempre en funció dels espais disponibles. Pel que fa a les entitats que tinguin una agenda d'actes (reunions, symposiums, congressos…), els agrairíem que ens la féssin arribar per a una millor informació a tots els interessats, sempre tenint en compte que Galens és una revista trimestral. Per a posar-se en contacte amb el Col·legi de Metges i enviar articles perquè siguin publicats, es pot fer a través del correu electrònic: galens@comt.org.

Des del Consell de Redacció us donem les gràcies per avançat per les vostres properes col·laboracions i aprofitem, també, per fer una crida a tots els col.legiats perquè actualitzin les seves dades registrades (telèfon i e-mail), posant-se en contacte amb el COMT.

Num. 168

■ eleccions

Candidatures presentades a les Candidatura Dr. Josep Maria Solé Poblet

Programa electoral 1. Afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral i donar una especial atenció als metges joves. Vetllar per l'adequació horària que calgui, potenciar la creació de guarderies per als treballadors sanitaris, plantar cara a les dificultats de l'accés a la professió i a la precarietat de la contractació. Elaborar un programa específic de formació per als MIR. 2. Millorar les condicions de treball. Continuar amb el treball d'un pla de millora del salari de la medicina pública.

3. Defensar la independència del COMT i potenciar encara més la relació del COMT amb el Consejo General.

President Dr. Josep M. Sole Poblet Vicepresident 1r Dr. Emili Mayayo Artal Vicepresidenta 2a Dra. Anna M. Lafuerza Torres Vicepresident 3r Dr. Josep M. Basat Arraut Secretari Dr. Baldomero Tormo Carnicé Vicesecretari Dr. Pere Cavallé Vallverdú Tresorer Dr. Francesc Pellicer Garrido Vocal primera Dra. Carmen Buil Martínez

4. Impulsar la formació continuada dels metges. Crear un ens que aglutini el COMT, la URV i les societats científiques per a recuperar el prestigi científic del COMT. 5. Impulsar el desenvolupament professional. Assegurar que es valorin els mèrits de cadascú perquè les carreres professionals desenvolupades en diferents centres de salut siguin equiparables, facilitant així la mobilitat laboral.

6. El COMT com a defensor immediat dels metges. Continuar prestant assessoria jurídica immediata als col·legiats i elaborar un pla de comunicació per recuperar el lideratge dels metges en temes sanitaris.

7. Participació en el COMT de les societats científiques, com a assessora de la Junta de Govern.

8. Participació del COMT en la nostra societat. Creació d'un premi científic de caràcter anual i d'un directori de metges privats a la web.

9. Apropar encara més el COMT als col·legiats, a través de mini-delegacions en els grans centres de treball i a través de la xarxa informàtica.

10. Fer un col·legi més participatiu. Modificar els estatuts, limitant el temps de mandat de tots els càrrecs a un termini màxim de 8 anys.

11. Potenciació de la Comissió Deontològica, extremant la seva independència.

Vocal segona Dra. Beatriz Satué Vallvé Vocal tercer Dr. Manuel Ángel Madueño Real Vocal quart Dr. Antonio Sánchez Marín Vocal cinquena Dra. Núria Maria Mira Jovells

6

12. Potenciar la gestió i el finançament del COMT. Aconseguir la reducció de la quotat col·legial i el certificat de gestió de qualitat ISO 9000, de la Unió Europea.

13. Millora dels serveis col·legials: potenciació de l'assessoria jurídica, desenvolupament d'una àrea sociolaboral, creació d'una àrea d'assistència I asessorament a les noves societats professionals.

14. Atenció als metges jubilats, amb aportacions econòmiques per part del COMT, en els casos de dependència.

15. Atenció als metges nouvinguts. Creació del “voluntari acompanyant” per a facilitar la integració dels nouvinguts a la nostra societat.

Num. 168

eleccions ■

s eleccions del COMT Candidatura Dr. Fernando Vizcarro Bosch

Programa electoral 1. Cohesió dels metges al voltant de la institució, amb compromís d'acció en relació a les preocupacions de tothom.

2. Defensa del prestigi social de la professió.

3. Defensa de la qualitat de la feina dels metges: condicions de treball, horaris, infraestructures, equipaments…

4. Lluita per la millora econòmica i de cobertura de l'assegurança de responsabilitat professional.

President Dr. Fernando Vizcarro Bosch

5. Gestió transparent i sanejada.

6. El Col·legi ha de ser l'interlocutor social per a projectar la bona imatge del metge.

Vicepresident 1r Dr. Carles Bardají Pascual Vicepresident 2n Dr. Rafael Martín Muñoz Vicepresidenta 3a Dra. Concepción Abril Boren Secretari Dr. Frederic Mallol i Mirón Vicesecretària Dra. M. Remedios Rico Urios Tresorera Dra. M.Antònia Francesch Freixes

7. Garantia de serveis més amplis, de més qualitat. L'assessoria jurídica i fiscal ha de ser un servei primordial, àgil i assequible.

8. Creació d'una borsa d'atur eficaç, ràpida, accessible, transparent i participativa.

9. El Col·legi ha de ser un punt de trobada per als metges de comencen.

10. Els metges jubilats han d'estar exempts del pagament de qualsevol quota professional.

11. Creació d'espais concrets destinats als metges jubilats: llars assistencials, residència, àrea de lleure i cultura…

12. Aposta per la formació continuada. Adopció de mesures que facilitin l'acreditació professional del metge quan aquesta sigui exigida.

13. Formació mèdica de qualitat, vinculada amb la URV i les societats científiques.

Vocal primer Dr. Carles Creus Gras

14. Promoció de l'acreditació col·legial per a residències de curta estada en un àmbit hospitalari per a facilitar l'aprenentatge d'una tècnica assistencial concreta.

Vocal segon Dr. Jaume Fontanet Torres

15. Compromís de recollir les preocupacions de la professió, fer costat al metge i consensuar amb els professionals les mesures a emprendre.

Vocal tercer Dr. Guillermo Mazzanti Mignaqui Vocal quart Dr. Miguel Ángel Guerrero Delgado Vocal cinquena Dra. M. Cinta Homedes Esteve

galens

7

■ eleccons

Les eleccions, en imatges Resultats ajustats, baixa participació i un nom nou al capdavant del Col·legi de Metges de Tarragona. Aquest podria ser el resum de la jornada eletoral del passat 26 de juny. El Dr. Fernando Vizcarro Bosch va aconseguir Si parlem de resultats per delegacions, van anar a les urnes en les dues meses de Tarragona un total de 289 votants. El Dr. Vizcarro va aconseguir 154 vots, mentre que el Dr. Solé en va aconseguir 123. A més, es van registrar 8 vots nuls i 4 en blanc.

Pel que fa a Reus, 100 col·legiats van participar en el procés, 66 dels quals van escollir el Dr. Vizcarro i 34 l'altre candidat, el Dr. Josep Maria Solé.

la presidència amb 232 vots d'un total de 459. L'altra candidatura, la del Dr. Josep M. Solé Poblet, anterior president del COMT, va aconseguir 214 vots. Es van registrar també 8 vots nuls i 5 en blanc.

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Seu de Tarragona Total Vots

Dr. Vizcarro

Dr. Solé

Nuls

En blanc

154

123

8

4

53,29 %

42,51 %

2,8 %

1,4 %

Dr. Solé

Nuls

En blanc

66

34

0

0

66 %

34 %

Dr. Vizcarro

Dr. Solé

Nuls

En blanc

57

0

1

289

Delegació de Reus Total Vots

Dr. Vizcarro

100

En el cas de les Terres de l’Ebre, a la seu de Tortosa, es van comptabilitzar 70 vots, 1 dels quals era en blanc, 57 van ser per al Dr. Solé i 12 per a l'actual president.

Delegació de Tortosa Total Vots

70

Les eleccions van servir també per escollir els delegats a l’Assemblea de Compromissaris i la Junta de Govern.

■

▲ El Dr. Solé exercint el dret a vot.

8

12 17,14 %

81,43 %

1,43 %

▲ El Dr. Vizcarro votant a la mesa de Tarragona.

Num. 168

eleccions ■

▲ Moment de les votacions a la mesa de Tarragona.

▲ Moment de l'escrutini.

▲ Els dos candidats, el Dr Solé i el Dr. Vizcarro.

▲ Mesa electoral a la Delegació de Reus.

▲ Votacions a la Delegació de Tortosa.

▲ Acte de presa de possessió de la candidatura guanyadora (2/7/08).

galens

9

■ eleccons

La nova Junta de Govern del Co Dr. Fernando Vizcarro Bosch • President • • • •

Nascut a Vinaròs el 23 d'abril de 1955.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València el 1981.

Col.legiat al COMT des del novembre de 1991, amb el número 1599.

Des d'aleshores exerceix com a metge de família al Baix Penedès. Actualment és titular de Santa Oliva.

• Diplomat en Valoració de Dany Corporal per la URV (1996).

• Màster en Valoració de Dany Corporal per la URV (1999).

Dr. Carles Bardají Pascual • Vicepresident 1r • • • • • •

Nascut a Barcelona el 9 de juny de 1954.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1978.

Especialista en Cirurgia Pediàtrica Universitat Autònoma de Barcelona, 1984.

Doctor en Medicina i Cirurgia Universitat Autònoma de Barcelona, 1991.

Director del Servei de Cirurgia Pediàtrica de la Corporació Sanitària Parc Taulí.

Col·legiat núm.: 3828.

Dr. Rafael Martín Muñoz • Vicepresident 2n • Nascut a Còrdova el 20 de juny de 1957.

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Còrdova. Especialista en Psiquiatria.

• Coordinador del Centre de Salut Mental del Vendrell, depenent de l'Hospital Psiquiàtric Universitari IPM. • Especialista en Psiquiatria Forense.

• Màster en Psiquiatria de Sector Psicoterapeuta (Director de tècniques psicodramàtiques).

• Col·legiat al COM des del novembre de 1987 amb el número 2665.

Dra. Concepción Abril Boren • Vicepresidenta 3a • Nascuda a Binèfar el 8 de desembre de 1952.

• Estudis de Medicina a Saragossa (1969-1975).

• Especialitat de Medicina Física i Rehabilitació a l'Hospital Miguel Servet de Saragossa (1976-1979).

• Metge adjunt del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona des de 1979.

• Responsable de la Unitat de Paràlisi Cerebral Infantil i Rehabilitació Infantil.

• Col·legiada al COMT des de l'abril de 1979 amb el número 1091.

Dr. Frederic Mallol i Miron • Secretari • • • • • • •

Nascut a Barcelona el 8 de juny de 1951 Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1979.

Diplomat per la Escuela Nacional de Sanidad (1983).

Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1990).

Professor associat de Farmacologia a la Facultat de Medicina i CC de la Salut de la URV (1984-2007).

Metge de capçalera de l'Àrea Bàsica de Salut Reus-4 des de 1988.

Col.legiat al COMT des de l'abril de 1979 amb el número 1088.

Dra. M. Remedios Rico Urios • Vicesecretària • • • •

10

Nascuda a Cartagena el 13 de novembre de 1961.

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UB el 1988.

Col·legiada al COMT des de novembre de 1988 amb el número 2805.

Metge de família al CAP Salou.

Num. 168

eleccions ■

ol·legi de Metges de Tarragona Dra. M. Antònia Francesch Freixes • Tresorera comptadora • Nascuda a Tarragona el 25 de març de 1961.

• Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1985). Especialitat: Geriatria. Treballa a UFISS de Cures Paliatives de l'Hospital Joan XXIII. • Col.legiada al COMT des de novembre de 1985 amb el número 2389.

Dr. Carles Creus Gras • Vocal primer • • • •

Nascut el 10 de juny de 1958 Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1982.

Especialitat: Medicina Interna. Treballa a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.

Col.legiat al COMT desde gener de 1992 amb el número 1590.

Dr. Jaume Fontanet Torres • Vocal segon • Nascut a Tarragona el 26 de febrer de 1940.

• Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1965.

• Especialista en Obstetrícia i Ginecologia a l'escola del professor J.M. Bedoya,de Sevilla.

• Cap del Servei de Maternitat de l'Hospital de la Creu Roja, Tarragona.

• Professor de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital CR. • Cofundador del Club Ginecològic Tarragona-Reus.

• Cofundador del Centre de Medicina i Fisioteràpia Fontanet. Metge jubilat (2007).

• Col·legiat al COMT desde juliol de 1965 amb el número 375.

Dr. Guillermo Mazzanti Mignaqui • Vocal tercer • • • •

Nascut el 5 de desembre de 1947.

Llicenciat en Medicina per la Universidad Nacional de la Plata el 1972.

Especialitat de Cardiologia per la Universidad del Salvador el 1981.

Metge Especialista Consultor en Cardiologia, títol atorgat pel Colegio Médico de la Provincia de Buenos Aires (1995).

• El 2002 inicia l'exercici de la seva professió a Espanya.

• Col·legiat amb el número 4562.

Dr. Miguel Ángel Guerrero Delgado • Vocal quart • • • •

Nascut a Loja (Granada) el 19 de maig de 1974.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 2001.

Col·legiat des del maig de 2004 amb el número 4972.

Metge de família a l'Hospital Sant Joan de Reus.

Dra. M. Cinta Homedes Esteve • Vocal cinquena • • • •

galens

Nascuda a Ulldecona el 10 de juny de 1956.

Llicenciada en Medicina i Cirurgia el 1983.

Col.legiada al COMT des de l'octubre de 1984 amb el número 2215.

Metge de família al CAP Amposta.

11

■ eleccons

La nova Assemblea de Compromissaris del COMT l passat 23 de juliol es va celebrar la pressa de possessió dels nous Delegats de l'Assemblea de Compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

A continuació es detalla el llistat dels nous delegats amb el nombre de vots obtinguts.

A les comarques del Priorat i de la Terra Alta no es va dur a terme les eleccions de compromissaris per manca de candidatures.

E

Alt Camp

25. VIVES MASDEU, GLÒRIA

29

Baix Penedès

26. CAVALLÉ BUSQUETS, PERE

28

1. CÁMARA CABRERIZO, LUIS

18

27. MARTÍ OLLÉ, JORDI

28

2. VENDRELL PERERA, JOSEP M.

16

28. FERNÀNDEZ UBACH, MANEL

27

3. CARASOL FERRER, MANUEL

10

29. ALMAZÁN GAVIDIA, ALEJANDRA

26

4. SOLÉ LLUCH, ENRIC

10

30. DEL CASTILLO DEJARDÍN, DANIEL

26

Es procedeix a fer un sorteig davant un empat a

31. LABAD ALQUEZAR, ANTONIO

26

10 vots entre 4 candidats i surten escollits els

32. NOLLA FERRÉ, ADELA

26

Drs. Carasol Ferrer, Manuel i Solé Lluch, Enric.

33. LÓPEZ MULET, SANTIAGO

25

34. MANZANO GALLÉN, CRISTINA

25

Conca de Barberà

35. MARSAL MOLERO, JOAN

25

1. ELIZALDE DEL RÍO, GUILLERMO

36. SALVADÓ VIVES, SERGI

25

2. RUIZ DE PORRAS ROSELLO, LAURA

37. AZELI YOUCEF, ADEL

24

38. LUQUE MARTÍ, PERE CLAVER

24

Montsià

39. QUEZADA CARRIÓN, GABRIELA

24

1. RUIZ GARCIA, JOSÉ LUIS

11

24

2. BRUNET SANTAMARIA, JOAN

10 9

1. MORENO LAGUNAS, ALEJANDRO

7

40. VERNET TARRECH, ANTONI B.

2. DURAN GENÉ, ANTONI

7

41. QUÍLEZ CASTAN, YOLANDA

23

3. FUMADÓ QUERAL, JOSEP

3. CORTIJO CARREÑO, MIGUEL R.

6

42. RIVERA MANRIQUE, ERNESTO

23

4. MÚRRIA SALAET, JOSEP

8

4. MEDINA CLEMENTE, MANUEL

6

43. ANGUERA GARCIA, JAUME

22

5. BAILACH BEL, EUGÈNIA

7

5. SOLÉ BARRERAS, PERE

5

44. CASAL GONZÁLEZ, RICARDO

22

6. ROIG QUERAL, M. JOSÉ

7

6. PEDRO BRUNET, JOSEFINA

4

45. MARTÍN MARTÍN, RAMONA

22

7. MARTÍNEZ DUESO,IGNACIO

7

46. RIVERO GÓMEZ, GEMA

22

8. AUSENSI ESTELLÉ, JOSEP

7

47. SEGURA DE LA PAZ, MÒNICA

22

9. MORATÓ VALLS, PEDRO LUIS

6

48. BLANCO BLASCO, SANTIAGO

21

Baix Camp 1. MALLOL MIRON, FREDERIC

48

2. JOVÉ BALAÑÀ, JORDI

40

3. PARÍS PALLEJÀ, FRANCESC

40

Baix Ebre

4. ARCELÍN ZABAL, PIERRE

38

1. AGUAYO BENITO, MILAGROS

llir un membre per a l'Assemblea de

5. CEBERIO CALDERON, FRANCISCO

38

2. ALBERO SANCHEZ, JORDI

Compromissaris i no se’n va presentar cap, no

6. CREUS GRAS, CARLES

38

3. AZNAR BARBERÀ, FRANCISCO

es va procedir a l'elecció.

7. ROCA PALLEJÀ, JOSEP Mª

35

4. BASART ARRAUT, JOSEP M.

8. CAVALLÉ VALLVERDÚ, PERE

34

5. CASANOVA CAMPOS, ANTONIO

Ribera d’Ebre

9. DOLZ ANDRÉS, FERNANDO

34

6. CIURANA ROCA, EMILI

1. TIÑENA AMOROS, FERNANDO

10. GARCÍA ROSELLÓ, JOAQUIN M.

34

7. CLÚA ESPUNY, JOSEP LLUÍS

2. TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL

1

11. MARIMON CORTÉS, FRANCESC

33

8. DAMIAN, ALEXANDRU

3. BARDAJÍ GARRIDO, JAVIER

1

12. FRIGOLA MARCET, JUAN LUIS

32

9. GUASCH CIBERGAS, JOAN LLUIS

13. ILFIMIE, SIMONA

32

10. JUAN FRANQUET, ROLAND

Tarragonès

14. FERRER SANTAULARIA, JERONI

31

11. MADUEÑO REAL, MANUEL A.

1. CUSIDÓ VIDAL, M. CARMEN

90

15. CANALEJO ESCUDERO, JOSÉ

30

12. MARQUÉS SOLER, EMILI

2. RECASENS URBEZ, JORDI

89

16. FIGUEROLA I MASSANA, ENRIC

30

13. PONS SEGALÉS, JAUME

3. SENTÍS BONET, JAUME

84

17. PUJOL I COSTA, JOSEP

30

14. RAMOS BALAGUÉ, JOSEP

4. BENAGES PÀMIES, JAUME

83

18. VILALTA OLLÉ, JOSEP

30

15. SATUÉ VALLVÉ, BEATRIZ

5. BUIL MARTÍNEZ, CARMEN

82

19. CARRASCOSA CARRASCOSA, RAFAEL 29

16. SKEIF KATERJI, ABDUL RAHMAN

6. GRAS CANALS, FRANCISCA

82

20. CHANCHO RODRÍGUEZ, CORAL

29

Atès que al Baix Ebre havien d'escollir-se vint-i-un

7. MAYAYO ARTAL, EMILI

82

21. COVES GOMÀRIZ, SILVIA

29

membres per a l'Assemblea de Compromissaris i

8. TORMO CARNICÉ, BALDOMERO

80

22. CUENCA PEÑA, JESÚS

29

el nombre de candidats vàlids presentats va ser

9. GRIS YRAYZOZ, FERNANDO

78

23. GUTIÉRREZ CASADO, CARLOS

29

inferior al nombre de membres per la comarca,

10. MARSAL CAVALLÉ, FRANCESC

77

24. PEDRICO FARRE, DAVID

29

els candidats presentats van ser declarats electes.

11. DOMÈNECH SEVIL, SALVADOR

75

12

Priorat Atès que a la comarca del Priorat s’havia d'esco-

1

Num. 168

eleccions ■ 73

37. GARCIA GALLEGO, TOMÀS

62

62. CAMPOS VIDAL, MONTSERRAT

54

13. CEBRAL MORENO, JUAN

73

38. RUIZ JIMENEZ, OLGA

62

63. IZQUIERDO MURO, VICENTE

54

14. PELEGRÍ GRAU, DIOSDADO

73

39. PASTOR CAIXAL, ENRIC

61

64. LÓPEZ SANCHEZ, SANTOS

54

15. REY RAMOS, AMADEO

73

40. POLO BORDONAVA, MARIANO

61

65. PONS TUBIO, M. PILAR

54

16. SPUCH SANCHEZ, JUAN ALBERTO

73

41. RULL PALLEJÀ, BALTASAR

61

66. SANTOS BALAGUER, EDUARD

53

17. FONTANET TORRES, JAUME

72

42. SEGURA PECHE, MILAGROS

61

67. MIRA JOVELLS, NÚRIA

52

18. ADÁN MARIN, FEDERICO

71

43. IVARS PÁRRAGA, CARMEN

60

68. PRADOS SAAVEDRA, MANEL

52

19. ESQUÉ RUIZ, FRANCESC

71

44. SAS CANADELL, MIGUEL M.

60

69. SANCHEZ TOLL, ROGER

52

20. LUNA ANDREU, RICARDO

71

45. TURÉGANO FUENTES, M. PILAR

60

70. VIRGOS ROVIRA, GERARD

52

21. JARMA ANTACLE, MARIO

70

46. BOADA PIÉ, SERGI

59

71. MUÑOZ MALAGARRIGA, JOSE M.

51

22. MARTORELL LLORT, PERE JOAN

70

47. BERGA FAURIA, CARMEN

58

72. SUBIAS GRAU, ELSA

51

23. GUILLAUMET DURO, BALTASAR

69

48. ORNOSA FERRÉ, PAU

58

73. LUCEA MORALES, ROBERTO

50

24. PÉREZ PORTELA, JOSÉ M.

69

49. RISCO ARENAS, JOSÉ

58

74. SERRANO GONZALVO, VICENTE

50

25. ALBIOL MOLNÉ, JESÚS

68

50. SALA PAYA, JOSÉ

58

75. ANTUÑA LÓPEZ, M. BELÉN

49

26. FONOLL BALAÑÀ, JOSEP M.

68

51. SANCHÍS BERNABEU, MIQUEL

58

76. BORONAT RODRÍGUEZ, ALBERT

49

27. JARMA ANTACLE, NÉSTOR

68

52. RICO BENAGES, MONTSERRAT

57

77. PUEYO GIL, CARLOS

49

28. COBOS CARBO, PEDRO

67

53. DE LAS HERAS ECHEVARRÍA, PEDRO 56

78. ROCA CAMPOS, M. DEL PILAR

49

29. BUENO IZQUIERDO, JOSE M.

66

54. ESCOSA BAGE, MARCOS

56

79. GÓMEZ QUILES, LUIS

48

30. PAPACEIT VIDAL, JOAN

66

55. MIRALLES PI, RAMON M.

56

80. OLIVER ROTELLAR, JESÚS A.

48

31. MARSOL PUIG, ANNA

65

56. SARDAÑA ALVAREZ, ENRIQUE

56

81. RODRÍGUEZ LOZADA, M. CARMEN

47

32. PRIETO CID, MANUEL

65

57. ABRIL BOREN, M. CONCEPCIÓN

55

33. CALMET GARCIA, JAUME

64

58. ANADÓN GONZÁLEZ, Mª LUISA

55

Terra Alta

34. SOLÉ LLORT, RAMIRO

64

59. DEOP MARTÍNEZ, XAVIER

55

Atès que a la Terra Alta s’havia d'escollir un

35. GONZALEZ PERIS, MANEL

63

60. FUENTES BAENA, ANA

55

membre per a l'Assemblea i no se’n va presen-

36. VIVES SENDRA, JOSEP M.

63

61. RODRÍGUEZ TEBA, SERGIO

55

tar cap, no es va procedir a l'elecció.

12. ALBIOL MOLNÉ, RAFAEL

galens

13

■ eleccions

La baixa participació, protagonista principal E xplicats ja els resultats electorals, un altre punt important que hauria de ser objecte d'anàlisi en les eleccions del Col·legi de Metges és la participació. En els comicis d'aquest any, l'índex de participació dels col·legiats ha estat el més baix dels darrers 20 anys, amb una quota del 16,8%.

D'un cens de 2.730 votants, només 459 han anat a les urnes. És evident que es tracta d'una dada molt significativa, que deixa entreveure la poca implicació dels col·legiats amb l'entitat.

Si fem un històric de la participació en les eleccions del COMT des de l'any 1986, el descens ha estat espectacular. Si bé començàvem ara fa 18 anys amb una quota de participació del 52,3%, quatre anys més tard (1990), la xifra baixava fins al 42,7%. El 1996, amb la presentació d'una candidatura única, la participació va patir la major davallada, situant-se en el 20,6%, una xifra que es va recuperar moltíssim quatre anys més tard (2000), quan es va tornar a col·locar en el 43,8%.

En els dos últims processos electorals, el de 2004 i el d'aquest any 2008, els col·legiats han tornat a demostrar una manca important d'implicació amb el COMT, perquè la participació es va situar, ara fa quatre anys, en el 27,35% i aquest any en el 16,8%, la xifra més baixa que s'ha registrat.

Davant aquesta situació la junta resultant d'aquestes eleccions s'ha posat a treballar amb un objectiu ferm: aconseguir major implicació de tots els col·legiats per a convertir el COMT en una eina útil per als professionals sanitaris.

■

14

Resultats eleccions Juny 1996 Cens

2.039

Vots emesos

Dr. Bertran

Nuls/En blanc

421

395

26

20,6 %

93,8 %

6,2 %

Dr. Bertran

Dr. Duch

Nuls/En blanc

985

538

384

63

43,8 %

55,6 %

39,7 %

4,7 %

Resultats eleccions Juny 2000 Cens

2.248

Vots emesos

Resultats eleccions Maig 2004 Cens

2.424

Vots emesos

663 27,35 %

Dr. Solé

Dr. Vizcarro

Nuls/En blanc

329

272

62

51,13 %

41,02 %

7,85 %

Resultats eleccions Juny 2008 Cens

2.730

Vots emesos

459 16,8 %

Dr. Vizcarro

Dr. Solé

Nuls/En blanc

232

214

13

50,54 %

46,62 %

2,84 %

Les eleccions del COMT han experimentat un descens espectacular. Fa 18 anys la participació va ser del 52,3%; enguany ha estat del 16,8 %.

Num. 167

■ entrevista

Entrevista al Dr. Vizcarro, nou president del COMT E

l nou president del COMT afronta el mandat amb un objectiu molt concret: aconseguir la màxima implicació possible dels col·legiats i convertir la institució en una eina útil per als professionals sanitaris.

En aquesta entrevista, el Dr. Vizcarro explica les línies que seguirà la nova junta en aquesta legislatura.

Què l'ha portat a presentar-se a la presidència del Col·legi de Metges?

Ha estat la voluntat i la necessitat de canvi. No m'agradava com s'estaven fent les coses i volia canviar-les, volia dotar el Col·legi de més sentit, volia convertir-lo en una eina útil per a tots els col·legiats. I, de fet, estem treballant per aconseguir-ho.

Com s'ha trobat el Col·legi de Metges quan ha arribat a la presidència?

Molt aturat i molt allunyat dels col·legiats. Els comentaris que m'han fet els companys i les visites institucionals que hem fet m'han corroborat que no s'estaven fent bé les coses i que hi havia una sensació d'aturada en el sí del Col·legi. ▲ Dr. Fernando Vizcarro, en el seu despatx del COMT.

Quins són els seus objectius al capdavant del Col·legi?

L'objectiu més important és el d'apropar el Col·legi als col·legiats. Volem més comunicació i més eficàcia. La nostra intenció és recuperar la funció bàsica del Col·legi, que ha de ser l'aglutinador del sentir dels professionals. Ha de defensar i prestigiar la figura del metge i la monopraxis. Una altra cosa molt important és defensar els professionals

16

de la Medicina de les agressions que pateixen.

A més, pensem que és molt important potenciar la formació continuada perquè parlem d'una professió que necessita reciclatge constant, que necessita conèixer els nous avenços. També volem potenciar els nous metges i els estudiants de Medicina i fer el mateix amb els metges jubilats. Aquests últims

tenen una experiència i uns coneixements que no ens podem permetre desestimar.

Cal també integrar els nouvinguts i cal apropar-nos a altres institucions i a tota la societat, tant a nivell científic com social.

Tal com ha comentat en l'anterior pregunta, un dels punts forts del seu progra-

Num. 168

entrevista ■ ma electoral és el compromís d'escoltar els metges i fer-los partíceps de les decissions del Col·legi. Creu que costarà molt tornar a implicar els professionals en la institució?

Crec que sí, que costarà molt. Portem massa temps creant distància entre el Col·legi i els col·legiats. Cal que averigüem quines són les necessitats dels professionals i, no em cansaré de dir-ho, cal vetllar pel prestigi del metge i per la bona praxis.

Per aconseguir estrényer el vincle, potenciarem els canals de comunicació amb el col·legiat, a través de la nostra web, a través d'aquesta revista, amb mailings, amb entrevistes personals, amb un major apropament a les institucions. L'important és que el col·legiat trobi en el Col·legi les respostes a les seves preguntes i que, si no les tenim, puguem canalitzar-les cap a on toqui.

A més, evidentment, volem fomentar les xerrades, els actes culturals… En definitiva, que el COMT tingui un paper important que li permeti integrar-se en la societat.

Creu que la figura del metge s'ha deteriorat socialment?

S'ha deteriorat molt. S'ha passat d'un extrem a l'altre. Potser abans estava damunt d'un pedestal i ara s'ha creat la situació contrària. Potser el problema és que s'han potenciat els drets de l'usuari sense tenir en compte els del metge. És a dir, es parla sempre dels drets de l'usuari, però mai dels seus deures, i dels deures del professional, però mai dels seus drets. Això implica que hi hagi pacients que abusin del servei i això dificulta la bona praxis.

D'altra banda, la massiva informació mèdica mal interpretada per la societat fa que tothom cregui que un metge ho pot solucionar tot i, per tant, l'exigència acaba sent molt elevada.

Quines són les mesures que s'han de prendre per a recuperar una bona imatge del professional sanitari?

galens

És molt important una bona educació sanitària del pacient, tant per part de l'Administració, com per part dels col·legis professionals i les institucions científiques i, també, de les associacions de defensa de l'usuari.

Quines mancances té el sistema sanitari català? Hi ha manca de professionals?

El problema és, bàsicament, de finançament. Hi ha un dèficit per a cobrir les necessitats. Hem d'entendre que el sistema sanitari català és universal i gratuït.

Així doncs, per definició, ha de ser deficitari i, per tant, s'hauria de tenir en compte que calen més recursos. Manquen recursos materials i manquen recursos humans perquè no hi ha una bona previsió. Podem dir, doncs, que es fa una mala gestió.

“La nostra intenció és recuperar la funció bàsica del Col·legi, que ha de ser l'aglutinador del sentir dels professional. Ha de defensar i prestigiar la figura del metge i la monopraxis”.

En el seu programa parla de la necessitat de millorar les condicions de treball dels metges. Quina és la situació actual i quines són les millores que calen?

La situació actual és de precarietat laboral en el cas de molts metges: estan mal pagats, treballen en unes instal·lacions que no són adequades i amb recursos materials limitats. A més, l'Administració no té un pla de millora.

Un altre tema important a tenir en compte és el de la conciliació familiar, sobretot ara que la dona està cada cop més integrada en el sistema laboral. Amb els horaris que tenim els metges i les guàrdies que fem és molt difícil conciliar la vida laboral amb la vida familiar. En el cas d'una mare, això encara és més dificil. Per això pensem que és important solucionar aquesta qüestió.

Quina és la línia que seguirà el Col·legi durant aquests quatre anys?

Una línia molt propera al col·legiat i a la societat en general. Escoltarem a tothom I proposarem iniciatives. Farem que el Col·legi sigui una eina útil perquè tots els metges puguin acudir-hi i trobar-hi respostes.

Redacció

■

17

■ vida col·legial

Renovada l’assegurança de Responsabilitat Civil Professional

A

la reunió del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya del dia 30 de juny es va prendre l'acord de renovació de la pòlissa de l'Assegurança de Responsabilitat Civil Professional, segons el conveni del CCMC i del Servei Català de la Salut, amb la companyia Zurich, pel trienni 1 de juliol de 2008 a 30 de juny de 2011.

L'objecte de la pòlissa és la cobertura de les responsabilitats civils que, d'acord amb la normativa vigent, corresponguin a l'assegurat/da per danys i/o perjudicis corporals, materials i/o conseqüencials causats per acció o omissió a terceres persones en l'exercici de l'activitat mèdica, amb un límit per sinistre, a partir de l'1 de juliol de 2008 i pels actes mèdics posteriors a aquesta data de 750.000€, i un límit per assegurat i any d'assegurança d'1.500.000€.

En la reunión del Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña del día 30 de junio se acordó renovar la póliza del Seguro de Responsabilidad Civil Profesional, según el convenio del CCMC y del Servicio Catalán de la Salud (SCS), con la compañía de seguros Zurich, para el trienio 1 de julio de 2008 a 30 de junio de 2011.

El objeto de la mencionada póliza es la cobertura de las responsabilidades civiles que, de acuerdo con la normativa vigente, correspondan al asegurado por daños y/o perjuicios corporales, materiales y/o consecuenciales causados por acción u omisión a terceras personas en el ejercicio de la actividad médica, con un límite por siniestro, a partir del 1 de julio de 2008 y por los actos médicos posteriores a esta fecha de 750.000 , y un límite por asegurado y año de seguro de 1.500.000.. Todo esto de acuerdo con las condiciones generales y particulares establecidas en la póliza actual.

20

Tot això d'acord amb les condicions generals i particulars establertes en la pòlissa actualment vigent.

Les primes trimestrals establertes per al 3r i 4t trimestre de 2008 són les següents:

(MFC). Cal que els col·legiats amb l'esmentat exercici comuniquin al COMT de manera expressa la dedicació concreta (només atenció primària, atenció primària i guàrdies, atenció primària i emergències, etc.), ja que de manera personalitzada i sempre segons constància de l'interessat, el COMT regularitzarà la seva quota.

• Metge col·legiat: 134,00 • Metge jubilat: 13,40 • Metge MIR R2-R4 i Metge MFC: 102,57 • Metge MIR R1: 0,00* *(per al 3r i 4t trimestre de 2008, i s'incorpora a partir de l'1 de gener de 2009 al següent nivell R2).

L'augment de la prima dels propers trimestres respecte dels dos primers del 2008, els quals no van ser objecte de cap increment en relació al 2007 per estar en fase de concurs, és el de l'IPC anual per a l'any 2008 (al voltant del 4 %). Com a novetat molt important es contempla una nova quota per als metges amb exercici a l'atenció primària

Las primas trimestrales establecidas para el 3r y 4º trimestre de 2008 son: • Médico colegiado: 134,00 • Médico jubilado: 13,40

Com sigui que la quota corresponent al 3r trimestre de 2008 fou remesada la segona quinzena del mes de juny per l'import de 124, la corresponent al 4t trimestre que es va gestionar durant la segona quinzena del mes de setembre, de manera excepcional, serà per l'import de 144, perquè inclourà la diferència del tercer trimestre de 10.

Per a qualsevol dubte o desig d'informació complementària que resulti d'aquest escrit, restem a la vostra disposició a la seu col·legial i/o a les delegacions de Reus i Tortosa.

■

dedicación concreta (sólo atención primaria, atención primaria y guardias, atención primaria y emergencias, etc.), ya que de manera personalizada y siempre según constancia del interesado, el COMT regularizará su cuota.

• Médico MIR R2-R4 y Médico MFC: 102,57

El aumento de la prima de los próximos trimestres respecto a los dos primeros del 2008, los cuales no fueron objeto de ningún incremento en relación con el 2007 por estar en fase de concurso, es el del IPC anual para e1 año 2008 (en torno al 4%).

Como sea que la cuota correspondiente al 3r trimestre de 2008 fue remesada en la segunda quincena del mes de junio por el importe de 124 , la correspondiente al 4º trimestre que ue gestionada durante la segunda quincena del mes de septiembre, de manera excepcional, será por el importe de 144 , porque incluirá la diferencia del tercer trimestre de 10.

Como novedad muy importante se contempla una nueva cuota para los médicos con ejercicio en la atención primaria (MFC). Es necesario que los colegiados con el mencionado ejercicio comuniquen al COMT de manera expresa la

Para cualquier duda o deseo de información complementaria que resulte de este escrito, quedamos a vuestra disposición en la sede colegial de Tarragona y en las delegaciones de Reus y Tortosa.

■

• Médico MIR R1: 0,00* *(para el 3º i 4º trimestre de 2008, y se incorpora a partir del 1 de enero de 2009 al siguiente nivel R2).

Num. 168

■ congrés

Conclusions del II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya E

l passat mes de juny es va celebrar el II Congrés de la Professió Mèdica de Cataluny amb un objectiu principal: fer front a les problemàtiques amb què es troben avui els professionals sanitaris: la manca de promoció professional, la desconsideració que pateixen els metges, la mala distribució dels professionals en el nostre país, l'arribada de professionals d'altres nacionalitats, majoritàriament extracomunitàries.

Es tracta d'unes problemàtiques que s'intenten pal·liar amb polítiques dissenyades amb presses, sense debats seriosos en el sí dels òrgans de representació dels propis professionals afectats, amb la conseqüent desil·lusió dels afectats.

Les conclusions que van sortir de les diferents sessions que es van dur a terme les resumim a continuació: 1.- S'ha de considerar el Desenvolupament professional continu (DPC) com un component essencial de la carrera professional del metge, i dins del DPC la Formació Continuada hauria de ser-ne el component fonamental.

2.- El DPC hauria de tenir una regulació oficial en els aspecte bàsics, però la seva aplicació hauria d'estar en mans del món professional.

3.- La carrera professional hauria de ser comuna per tot el sector sanitari públic,

22

▲ El Congrés va tractar de les problemàtiques amb què es troben els professionals sanitaris.

és a dir, homologable a totes les institucions, i també hauria d'existir en l'àmbit privat.

4.- El Congrés ha considerat que les iniciatives de recol·legiació, és a dir, la concessió d'autorització per seguir exercint, no aportarien beneficis a l'ideari del professionalisme ni millorarien la valoració dels metges per la societat.

5.- En el cas que s'introduïssin els principis de recol·legiació, la concessió de l'autorització de seguir exercint hauria de ser una competència dels col·legis, i s'hauria de basar en la valoració de la pràctica del professional, però no en proves d'avaluació.

6.- La necessitat de metges del sistema sanitari públic, malgrat les elevades taxes de metges per habitant que hi ha

a Espanya i a Catalunya, pot explicar-se en part per causes immodificables com l'augment demogràfic, la incorporació de noves tècniques diagnòstiques i terapèutiques, la detecció de noves patologies i la medicalització de la societat, però també per causes que poden corregir-se, almenys en part, com una utilització excessiva del sistema, l'absència de limitacions de l'ús dels serveis sanitaris, un cert grau d'ineficiència i la incorporació de noves prestacions.

7.- Es planteja la necessitat d'introduir reformes en el sistema sanitari per: a) A fer-lo més eficient, de forma que no precisi de tants metges. b) Incentivar econòmicament els metges que voluntàriament vulguin treballar més hores.

Num. 168

congrés ■ c) Educar la població per fer un bon ús del sistema. d) Aplicar mesures dissuasòries de la freqüentació excessiva.

8.- Entre aquestes reformes s'hauria de considerar el copagament per la utilització de certs serveis sanitaris i minimitzar les feines burocràtiques que actualment fan els metges.

9.- El Congrés desaprova la importació de metges com a mètode de pal·liar la falta de metges i també que augmenti sense una planificació prèvia el nombre d'estudiants admesos a les facultats de Medicina. Segurament la introducció de millores professionals i de salari, limitaria l'emigració de metges catalans amb la corresponent recuperació de metges pel nostre sistema sanitari.

la població atesa, però s'ha d'evitar que puguin ocasionar perjudicis a pacients concrets i donar mala imatge de la professió, com certes DPO lligades a la prescripció farmacològica.

12.- Les DPO són un procediment que precisa de reformes per garantir la participació dels metges i metgesses en la selecció d'objectius i l'avaluació dels resultats. Això podria resoldre's amb una comissió paritària formada per directiu i representants dels professionals assistencials.

13.- Constatem que el Codi de Deontologia dels metges té limitacions a l'hora de jutjar els conflictes ètics relacionats amb la gestió, fet que exigeix l'ampliació del marc de referència per resoldre aquests conflictes.

10.- Les Direccions per objectius (DPO) són una eina de gestió clínica, compatible amb l'aspiració professional per l'excel·lència i el reconeixement del mèrit individual. No obstant, el complement de retribució variable depenent de les DPO, no pot ser en cap cas, la compensació de sous inadequats.

14.- La jubilació planteja als metges una sèrie de preocupacions generades per la pèrdua d'identitat professional i la pèrdua de l'activitat central de la vida i també els planteja reptes com el de redefinir la seva identitat professional i el seu paper social, i trobar activitats que substitueixin les activitats professionals que han deixat.

11.- Els objectius i les indicacions de les DPO han d'adaptar-se a les variables demogràfiques i de morbimortalitat de

15.- El fet que a Catalunya s'hagi avançat en 5 anys l'edat de jubilació dels metges, ha accentuat aquesta proble-

màtica. Creiem que s'ha de reclamar als responsables dels RRHH del Servei Català de la Salut un pla objectiu i rigorós de les necessitats actuals, fer la jubilació més flexible i introduir nous objectius i obligacions dels metges en el seu trànsit cap a la jubilació.

16.- Els aspectes a examinar serien: reduir gradualment la càrrega de treball, vincular els metges més grans en comitès i comissions als centres sanitaris, reduir horaris i funcions, i sobretot, replantejar el tractament dels metges sèniors a les institucions per aprofitar el potencial de les seves capacitats en benefici de pacients, de les organitzacions i del sistema sanitari.

17.- Els Col·legis s'han de comprometre a elaborar polítiques específiques que abordin de manera global i integral el fenomen de la jubilació dels metges, que incloguin entre altres: assessorament, oferta d'activitats socioculturals i d'oci, plans de pensions, i programes de prevenció social, així com promoure debats entorn a la jubilació per afavorir la sensibilització a temps dels companys que s'aproximen a la seva edat de jubilació, i vetllar perquè les organitzacions s'impliquin en programes de preparació a la jubilació.

■

Redacció

▲ Un pilar de quatre dels Xiquets del Serrallo va servir per donar la benvinguda als assistents al Congrés, que va presidir la consellera de Sanitat, Marina Geli.

galens

23

■ opinió

ís!... igas!... ero !

F eia uns tres anys que no ens veiem, i em va trucar per telèfon: “El proper dijous vindré a Tarragona, al Costa Daurada, a jugar a golf, ens podríem veure i després dinar junts”.

Amb en Lluís vam estudiar junts tota la carrera. Ell és sis anys més gran que la resta del curs i és que quan va començar ja era Professor Mercantil i Mecànic Dentista. Fill únic, vivia amb els seus pares en un pis de barri del Poble Sec, on tenia muntat el seu taller de dents postisses. Volia ser dentista! I tant que ho va aconseguir! Després d'acabar Medicina a Barcelona, se'n va anar a Madrid a fer l'especialitat, i es va convertir en un dels més prestigiosos professionals de can Barça. Ara ja té dos fills, fill i filla, que són dentistes i fan pràcticament tota la feina i li permeten fer aquestes escapades a jugar al golf.

Al Lluís li agradaven molt les pel·lícules d'indis, era un assidu client del Cine Capitol, can pistoles, al capdamunt de la Rambla de Canaletes. Allí, un dia, uns estudiants van comprar una paperina de cigrons cuits i els van llançar des del pis de dalt al pati de butaques mentre un feia veure que vomitava.

Algun camí l'acompanyava, i sempre em deia: Arribarà el dia en què els indis seran els bons de la pel·lícula.

Quan vaig veure Bailando con lobos, em va venir al pensament aquella frase que tant repetia, i vaig alegrar-me que ja tingués la pel·lícula que tant esperava.

Mentre dinàvem, després que l'acompanyés pel camp i m'anés explicant sobre els berdys, els boogys i el par cinc, ho vam recordar i em va dir de sobte:

24

Jaume, Lluis i Ramon preparant un dels exàmens finals

En un examen portava una americana amb vàries butxaques interiors plenes de petits rotlles escrits, i en duia tants que, en una butxaqueta, hi tenia un paper amb l'índex del contingut de cada amagatall.

Ara et batejo com senai jaras, que vol dir, "el que m'acompanya mentre jugo".

No havia perdut les seves aficions. Va ser un bon estudiant, i sempre anava als exàmens carregat de xuletes que no feia servir mai. És per si de cas, deia.

En un examen de Mèdica 2 portava una americana amb vàries butxaques interiors plenes de petits rotlles escrits, i en duia tants que, en una butxaqueta, hi tenia un paper amb l'índex del contingut de cada amagatall. Ell s'asseia sempre molt a prop meu als exàmens, per llista dels cognoms, i mai el vaig veure copiar. Mentre escric la xuleta, estudio, deia. Manies d'estudiant. Jo, per anar als exàmens, sempre portava una corbata morada. (El color de la corbata era el de menys, però com et pre-

sentessis sense, el càtedro et feia fora i et convidava a tornar al setembre).

Al nostre curs no hi havia gaire noies.

Ell, moltes vegades, s'asseia al costat d'una companya, gran persona, però que no destacava per ser de les més maques. Bé, en realitat era ella qui es posava al seu costat i sempre li preguntava coses. Quan els dos eren a classe, uns bancs per sota nostre, el Ramon i jo el cridàvem baixet: "Lluís ! com lligas, punyetero !".

Dr. Jaume Fontanet ■

Num. 168

opinió ■

La ponderació de càrregues assistencials a l’atenció primària

L

es càrregues de treball a l'atenció primària venen determinades per la càrrega assistencial intrínseca i per altres factors com la dispersió territorial de l'assistència efectuada (en el CAP, consultoris locals i domicilis), la manca de col·laboradors en el lloc de treball, assistència a estrangers amb desconeixement de l'idioma, etc.

S'entén per ponderació el mecanisme emprat per a igualar càrregues assistencials intrínseques entre professionals de l'atenció primària. Aquesta qüestió cobra especial rellevància en el context d'una futura retribució capitativa o amb complements salarials d'índole capitativa.

Segons el Pla d'ordenació de recursos humans de l'Institut Català de la Salut, l'ICS està elaborant un procés de mesura de càrregues de treball, l'objectiu del qual és conèixer i valorar la possible existència de càrregues excessives de treball que afecten determinades categories professionals (inicialment dels metges de família, que posteriorment s'haurà d'estendre a altres especialitats i categories professionals). Fins que no disposem d'aquest estudi cal cercar mètodes de valoració de la càrrega de treball.

LA

FREQÜENTACIÓ A L'ATENCIÓ PRIMÀRIA

La càrrega assistencial intrínseca es vincula a la freqüentació.

La freqüentació, en atenció primària, depèn del propi metge i de la variabilitat interindividual del seu exercici, del model sanitari, del nivell socioeconòmic i cultural, de la patologia i de l'edat de la població atesa. Un dels condicionants més marcats a totes les estadísti-

galens

▲ Els pacients que més freqüenten la consulta són els majors de 75 anys.

habitant i any del Baix Empordà a les 7 de l'Alta Ribagorça. Per regions sanitàries, el valor màxim correspon a la regió de Terres de l'Ebre i el valor mínim a la regió de Girona.

ques és el sexe, ja que les dones, especialment les mestresses de casa, són més freqüentadores.

El model sanitari és un imponderable igual per a tothom i la patologia es distribueix aleatòriament i homogèniament pel territori, si descomptem la patologia social que es vincula amb les característiques socioeconòmiqes de la població. De manera que els principals condicionants de la ponderació són l'edat i el nivell social de la població assistida.

La freqüentació de visites de Pediatria és de 4,9 per habitant menor de 14 anys.

Per regions sanitàries, el valor màxim correspon a la regió de l'Alt Pirineu i Aran i el valor mínim a la regió de Girona.

La freqüentació de visites d'infermeria és de 2,2 visites per habitant (població general).

Segons el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública, amb dades de 2005, la freqüentació mitjana de visites pel metge de família és de 4,3 per habitant (majors de 14 anys) i aquesta dada mostra diferències territorials significatives que van des de les 3,6 visites per

ESCA homes dones

Les taxes de freqüentació de la ciutat de Barcelona se situen en la franja mitja, mantenint les proporcions entre

15-44

45-64

65-74

>75

mig

2006

68,4

76

65,7

75

85,6

87,5

72,2

%

2002

63,7

70,3

67,3

72,7

87,1

90,2

67,1

%

▲ Han visitat al metge de família en els darrers 12 mesos almenys una vegada.

25

■ opinió

▲ L'Institut Català de la Salut està elaborant un procés de mesura de càrregues de treball.

metge de família i infermeria (més del doble de visites per habitant i any).

Segons el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), en els 62 equips d'atenció primària de la xarxa reformada (94%), les visites de metge són 3,9, les del pediatre 5,6 i les del DUI -ATS, 1,7 per habitant/any.

sense deixar de ser ascendent. Els recursos econòmics consumits també descriuen una progressió similar, si bé en els malalts que moren amb més de vuitanta anys no es dóna la premisa general que entre un 20 i un 25% de la despesa sanitària de tota una vida, es consumeix en els dos darrers anys.

PONDERACIÓ

L'Institut Català d'Estadística, l'IDESCAT, elabora periòdicament enquestes de salut (ESCA) on s'interroga la població catalana sobre el número de visites anual al metge de capçalera amb 4 ítems possibles: cap, 1, 2 i 3 o més.

PER EDAT

La freqüentació al metge de primària descriu, a partir dels 15 anys, una S itàlica que comença a enlairar-se ràpidament a partir dels 40 anys i no para mai

ESCA homes dones mig 2006

18,4

24,5

21,5

%

2005

16,6

22,3

19,5

%

1944

16,6

26,9

23,3

%

▲ Població que ha estat visitada per un professional de la salut els darrers 15 dies.

de créixer, si bé en les últimes dècades amb increments menys ostensibles d'un any a l'altre, aplanant-se la corba,

26

Segons les últimes dades disponibles, de l'ESCA-2006, els més freqüentadors són els majors de 75 anys, que van al metge almenys una vegada a l'any, en un 94,6% i al metge de família en un 87,5% dels casos, seguit pel grup d'edat anterior, entre 65 i 74 anys, que té una freqüentació pel capçalera del 85,6% Aquestes freqüentacions registren un moderat, però constant augment amb el temps. A l'ESCA-2000 la freqüentació

dels majors de 75 anys era del 90,2% i entre els 65 i 74 anys del 87,1%.

FREQÜENTACIÓ

DE VISITES PER HABITANT

A l'ESCA (1994, 2002 i 2006) hi consta també la població que ha estat visitada “per un professional de la salut” en els darrers 15 dies, però no el número de cops que van al seu metge de capçalera.

Segons dades de l'INSALUD, quan es comptabilitza la freqüentació, no a “algun professional de la salut”, sinó explícitament al metge de família, en els darrers 15 dies, hi ha sempre una proporcionalitat directa amb l'edat i segueix registrant-se la diferenciació entre pensionistes joves i senils. Així, entre els 65 i 74 anys han visitat al seu capçalera en un 36,5%, mentre els majors de 75 anys ho han fet en un 41,5% en els darrers 15 dies.

La càrrega assistencial per visites domiciliàries també es correlaciona directament amb l'edat. Així, quan l'ESCA-2006 comptabilitza on es fan aquestes visites

Num. 168

opinió ■ mèdiques en els darrers 15 dies, en el 78,7% dels casos dels majors de 75 anys que han fet alguna visita, han estat visitats al CAP (en un 65,2% dels casos) i al seu domicili (en un 13,5%), davant del 76,2% de consultes de la franja 6574 anys, que ho fa al CAP en un 73,8% dels casos i a domicili en un 2,4%.

Aquesta diferència de sobrecàrrega per assistència domiciliària, ostensible entre aquests dos grups de pensionistes, segueix accentuant-se proporcionalment amb la joventut dels atesos.

Totes les dades disponibles confirmen, doncs, que els malalts més senils, pluripatològics i polimedicats, bona part dels quals constitueixen el col·lectiu anomenat de vells fràgils, protagonitzen el gran gruix de la demanda domiciliària i constitueixen una important càrrega assistencial per als professionals de l'atenció primària.

bials i comarques deprimides amb el mateix complement que barris urbans benestants.

Actualment es disposa de múltiples indicadors per comarques, per municipis i, en algun municipi gran, fins i tot per barris (renda per càpita, índex d'atur, alfabetització...). D'entre tots ells cal cercar els que hagin acreditat una correlació clínica amb la freqüentació i, dins d'aquests (renda, percentatge de mestresses de la llar i dimensions de l'habitatge), els que resultin més fàcilment mesurables i actualitzables (renda familiar disponible).

El mateix passa amb la sobrecàrrega derivada per l'assistència a estrangers, que es pot gratificar segons la proporcionalitat directa sobre la mitjana catalana, 9% al darrer any censat (2005)

“Les càrregues de treball a l'atenció primària venen determinades per la càrrega assistencial intrínseca i per altres factors com la dispersió territorial de l'assistència efectuada”.

CONCLUSIONS Demogràficament, en contrast amb la franja d'edats compresa entre els 65 i 74 anys, que és la que compta amb menys població de totes, els majors de 75 constitueixen un grup nombrós, integrat per les 5 últimes franges (dècades) de la Piràmide de població de Catalunya.

La ponderació, per motius d'edat de la població atesa ha d'aplicar-se d'acord amb fórmules simples que correlacionin de forma directa i proporcional l'edat mitjana del contingent assignat i la retribució. No obstant, si seguim amb el mètode tradicional de càlculs de ponderació per grups d'edat, aquests han de seguir una proporcionalitat contínua i paral·lela a l'envelliment, amb una especial atenció per als majors de 75 anys.

PER

TEMES SOCIOECONÒMICS

La compensació salarial per sobrecàrrega assistencial de naturalesa socioeconòmica existeix, en teoria, des de la reforma de l'atenció primària. No obstant això, la manca de definició en els criteris de ponderació ha fet que l'experiència d'aquests darrers 25 anys, incloent dues modificacions del règim retributiu a l'ICS (2002 i 2006), hagi estat molt poc objectiva, existint zones subur-

galens

L'associació entre l'increment poblacional dels malalts senils i la càrrega assistencial, tant en consulta com sobretot a domicili, és un fet incontrovertible.

La millor manera d'establir una compensació salarial per sobrecàrrega vinculada a l'edat, és repercutir-ho a la mitjana catalana en un quocient major o menor de la unitat, segons sigui l'envelliment de la població assignada respecte el perfil mig del país. Però si es vol complicar el càlcul per grups d'edat com s'ha fet tradicionalment, aquests han de seguir una proporcionalitat contínua i paral·lela a l'envelliment.

Igualment, amb els condicionants socioeconòmics, la proporcionalitat directa sobre la mitjana catalana dels indicadors que s'establissin, seria més justa i menys complicada que la definició de graons d'una escala artificiosa i de difícil delimitació. Els indicadors elegits haurien de ser fàcilment mesurables i amb una correlació acreditada amb la freqüentació.

Duch i Campodarbe F.R., Ruiz de Porras i Rosselló L., Gasull i Gomis M., Güell Coll A. ■

27

■ opinió

Obama on health D

ispensen los colegas que opinen que no es en inglés como se deba escribir en Galens. Ni voy yo ahora a introducir un tercer idioma porque sí. Sí quiero recordar, no obstante, que a partir de este curso que comienza muchos de mis pacientes, o sea escolares catalanes, van a incluir el inglés como tercera lengua y, en tiempo debido, la utilizarán con más frecuencia y menos remilgos que algunos podamos hacer ahora. O también que algunos de nuestros más ilustres colegiados (Delclós, Pellicer, Guardiola, entre otros) han desarrollado su actividad profesional en los Estados Unidos de América del Norte y que, por tanto, su “bussiness” ha sido “health”.

El caso es que para cuando salgan publicadas estas líneas ya estará considerablemente avanzada la campaña electoral a la presidencia de los más arriba mencionados Estados Unidos. Y que, nos acomode o no, el enorme peso que ejerce ese gran país sobre la medicina occidental hace que todo lo que allí ocurra, y también las elecciones a su presidente, nos acabe afectado pronto o tarde. Al fin y al cabo y, al menos en estos inicios del siglo en curso, como lo fueron durante la segunda mitad del anterior, los Estados Unidos son el “imperio”. Nuestra Tarraco, que sigue siendo Imperial, ya hace siglos que conoce el significado del imperio, para lo bueno y para lo malo.

Pues si los ciudadanos norteamericanos deciden el primer martes después del primer lunes del mes de noviembre de un año, como este, múltiplo de cuatro, elegir al candidato del Partido Demócrata a la presidencia, podemos esperar cambios notables en el modelo de asistencia a la salud en aquel país.

28

▲ Barack Obama, candidat a la presidència dels EE UU.

Como es conocido, el sistema asistencial norteamericano, con notables excelencias, es actualmente el más dispendioso del mundo, consumiendo hasta casi el 15% de su PIB. Y mientras, deja sin cobertura sanitaria a más de 60 millones de ciudadanos condenados a que cualquier infortunio les cueste no sólo la salud sino también todos sus recursos económicos, propiedades o dineros. O que de no disponer de éstos, simplemente les cueste la vida.

Semejante desproporción o injusticia, en el país con la economía más potente del mundo (aunque no el más rico, porque eso se mide de otra manera), sólo ha

merecido una atención marginal por parte de los gobiernos del Partido Republicano, hasta ahora en el poder en la etapa Bush. Y similar atención por el actual candidato del mismo partido, el senador McCain.

Además de ser un sistema sanitario injusto en su distribución, su administración es enormemente dispendiosa. Lo es tanto por el costo de su gestión que alcanza hasta un 35% del costo total en salud, como por la tremenda carga que representa para los profesionales. Los médicos se ven obligados a gastar tiempo y dinero en ordenar y organizar sus datos para poder facturar a las todopode-

Num. 167

opinió ■ rosas organizaciones de administración (HMO, equivalente a las mutuas) que, a veces, no se hace merecedor del esfuerzo.

Barack Obama ha prometido un cambio sustancial en la política sanitaria. Su programa recoge una buena parte de las propuestas que el matrimonio Clinton había diseñado durante el último mandato de Bill, y que formaban parte del programa de Hilary durante la larga campaña de las primarias del Partido Demócrata.

Esto incluye acciones para mejorar la calidad y disminuir los costes de la atención sanitaria mediante tecnología de la información, mejorar los cuidados preventivos y incrementar la atención a las enfermedades crónicas. Asimismo propone nuevas regulaciones en la administración de farmacia para reducir los costes de la medicación, entre otras cosas permitiendo la adquisición de fármacos en el extranjero, donde suelen ser más baratos.

También pretende, mediante modificaciones en los impuestos, ofrecer soluciones a quienes, por sus ingresos, no tienen acceso a la beneficencia del programa Medicaid, pero que tampoco alcanzan un nivel económico suficiente como para pagarse un seguro privado, puedan asegurar a sus hijos, por lo menos. De esta forma al menos todos los niños estadounidenses tendrán cobertura sanitaria estatal.

Además se propone ofrecer recortes en los impuestos a las pequeñas y medianas empresas que ofrezcan planes de salud en los contratos de sus empleados, algo que, actualmente, solo hacen las grandes empresas y corporaciones.

teamericana, el de la presidencia, es mucho menor de lo que aparenta.

Especialmente en aquellas materias que no estén ya reguladas. El Ejecutivo sólo puede proponer leyes y sus modificaciones. pero luego éstas tienen que ser aprobadas por el poder legislativo del Congreso y del Senado que, aunque en ambos pueda existir una mayoría partidista favorable al Ejecutivo, los representantes electos, congresistas y senadores, no tienen necesariamente que seguir las directrices del partido al que pertenecen de una forma tan uniforme como lo hacen los parlamentarios españoles o de algunos otros países democráticos.

Congresistas y senadores se deben al electorado de sus distritos. Y también a quienes financiaron sus campañas electorales, a menudo las propias HMO o las compañías farmacéuticas, cuyos intereses económicos pueden no coincidir con las iniciativas del futuro presidente.

“Barack Obama ha prometido un cambio sustancial en la política sanitaria, que recoge una buena parte de las propuestas que Bill Clinton había diseñado durante su último mandato”.

Incluso la obviamente saludable intención de reducir los exagerados costes administrativos de la gestión sanitaria puede encontrar oposición, porque esa administración genera múltiples puestos de trabajo y otros intereses económicos.

Esos trabajadores y esas empresas cuyo futuro pueda quedar comprometido, indudablemente valoran más ese futuro que los beneficios que a la salud de sus conciudadanos pueda aportar una reforma radical del sistema sanitario.

En un reciente artículo, el profesor Vicenç Navarro, desde su observatorio a caballo entre John Hopkins y Barcelona, apuntaba esos motivos como los que impedirán cualquier reforma sanitaria en Norteamérica. Por una vez, no estaría mal que el profesor se equivocase.

Una mirada superficial puede dar la impresión de que todo esto son poco más que parches. De alguna forma sorprende que un gobierno tan poderoso no sea capaz de ofrecer salud pública a todos sus ciudadanos tal y como estamos acostumbrados a tener en Europa.

La razón está en que, realmente, el poder de la administración federal nor-

Xavier Allué Colegiado 2109

■

29

■ iniciatives

XXVIII Curs de Formació en Ciències de la Salut 2008-2009 Organitza: L'Acadèmia Terres de l'Ebre.

Lloc: Col·legi de Metges de Tortosa.

• Dia 16 d’octubre de 2008 Sessió inaugural 19,30h Presentació 19,45h Desigualtats en Salut Rossana Peiró. Infermera. Tècnica de Promoció de la Salut en el Centre de Salut Pública d'Alzira. Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset.

20,30h Refrigeri • Dia 6 de novembre de 2008 El paper del malalt en la seva curació Marta Allué. Antropòloga Social i Cultural.

Dates: Del 16 d’octubre de 2008 al 21 de maig de 2009 Hora: 19,30h.

• Dia 13 i 14 de febrer de 2009 XXV Jornades Mèdiques i de la Salut de les Terres de l'Ebre Seguretat dels Pacients.

• Dia 12 de març de 2009 Teràpies complementàries Lourdes Jovani. Pediatra. Homeòpata.

Neus Esmel. Infermera. Directora del Centre de Teràpies Integrades de Tarragona.

Sílvio Veitia. Psicòleg. Cap de la Càtedra de Medicina Tradicional i Natural.

• Dia 4 de desembre de 2008 Maltractaments. Violència de gènere Marta Selva. Presidenta de l'Institut Català de les Dones.

• Dia 16 d’abril de 2009 Cooperació Internacional Enric Mayolas. Director Internacionals i Cooperació.

• Dia 15 de gener de 2009 Aigua i Salut: garanties que ofereix l'actuacio dels laboratoris al consumidor Montserrat Gellida. Responsable de Qualitat dels Laboratoris de l'Agència de Protecció de la Salut.

• Dia 21 de maig de 2009 Efectes associats a l'abús social infantil en la salut sexual i reproductiva de les dones Mª Jesús Ribes. Psicòloga clínica.

de

l'Oficina

de

Relacions

II Concurs Nadalenc de Dibuix Infantil del Col·legi Oficial de Metges Enguany fem el segon Concurs de Dibuix infantil dirigit als més petits de la casa. Animeu els vostres fills a participar-hi.

Bases del concurs Participants: Categoria “mini” de 5 a 7 anys Categoria “infantil” de 8 a 10 anys Categoria “junior” d’11 a 13 anys Presentació: Tamany: DINA 4 Tema: Festes de Nadal Identificació: al dors ha de constar nom, edat del nen i telèfon.

Termini de lliurament: S'han de presentar abans del 20 de novembre de 2008. El Jurat es reunirà el dia 21 de novembre.

30

El dibuix escollit en la categoria infantil es convertirà en la nostra imatge per a felicitar el Nadal a tots els col·legiats, que serà tramesa per correu electrònic i correu ordinari i serà inserida a la web del COMT. El guanyador de cada categoria rebrà un regal sorpresa i un val de 100 per a gastar en material escolar a la Papereria Núria, del carrer Comte de Rius, de Tarragona El guanyador absolut a més rebrà un IPOD 2GB. Els premis seran entregats durant una festa infantil, que serà comunicada amb antelació.

L'acceptació d'aquestes bases significa cedir al Col.legi Oficial de Metges de Tarragona, l'opció a difondre com cregui convenient els dibuixos presentats i el nom dels autors sense que això suposi cap dret econòmic.

Num. 168

■ notícies breus Ferran Salmurri inaugura el Curs Acadèmic de l’Acadèmia El proper 30 d'octubre de 2008, a les 19:30 hores i a la Sala Domenèch i Miró de l'Il·ltre. Col.legi Oficial de Metges de Tarragona, tindrà lloc l'acte inaugural del curs acadèmic 2008-2009 de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, filial de Tarragona.

La conferència inaugural anirà a càrrec del prestigiós psicòleg clínic Sr. Ferran Salmurri de l'Hospital Clínic de Barcelona, el qual pronunciarà la conferència magistral titulada La Felicitat es pot aprendre.

Vocalia de Jubilats La Vocalia de Metges Jubilats del COMT ha programat un cicle de cinema professional amb els metges i la medicina com a protagonistes. Es tracta de quatre sessions, una per setmana, que es duran a terme cada dimarts del mes de febrer. El lloc serà la Sala d'Actes de l'Antiga Audiència de Tarragona (Pça. Pallol).

Les pel·lícules que es podran veure seran les següents: • 3 de febrer: SI TU ESTUVIERAS. Italia, 1957. Lea Massari, Enrico Pagani, Juliette Greco.

• 10 de febrer: NO SERÁS UN EXTRAÑO. EUA, 1955.

Robert Mitchum, Olivia de Havilland, Frank

Sinatra.

• 17 de febrer: EL JOVENCITO FRANKENSTEIN. EUA, 1974. Gene Wilder, Martin Feldman.

• 24 de febrer: JONNHY COGIÓ SU FUSIL. EUA, 1971. Timothy Bottons, Katthy Fields.

Aquest cicle de cinema s'ha inclòs a la programació anual que realitza l'Ajuntament de Tarragona amb la col·laboració de la filmoteca del Sr. Andrés de Andrés. L'entrada serà gratuïta i la sessió estarà oberta a tots els col·legiats i a la ciutadania en general.

D'altra banda, la mateixa Vocalia de Metges Jubilats està confeccionant un programa de visites culturals i gastronòmiques, d'una jornada de duració, a diferents indrets de la província. Tot i que encara s'hi està treballant i cal concretar-ne els detalls, la idea inicial és fer diferents rutes: Ruta Modernista de Reus, Coves i Castell de BenifalletTivissa, Museu de la Vida Rural i Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí i Museu Pau Casals de Vendrell. Aquestes excursions s'obriran a col·legiats i familiars.

25 anys de la promoció de 1985 de la Facultat de Medicina de Sevilla L’any 2010 es compleixen els 25 anys de la promoció de 1985 de la Facultat de

Medicina de Sevilla. Els interessats en participar en els actes que es programaran amb motiu d’aquesta celebració poden enviar un correu electrònic a ignacio.vazquez@andaluciajunta.es amb l’assumpte “Promoció 1985 Sevilla”.

Se’ls respondrà amb les instruccions per a la recollida de los dades que l’organització precisa.

Comencen les visites institucionals La nova junta sorgida de les passades eleccions del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, encapçalada pel seu president, el Dr. Fernando Vizcarro, ha iniciat ja les visites institucionals per a presentar-se davant els organismes de la ciutat de Tarragona i de la demarcació.

Les reunions han de servir per a traçar les línies a seguir en aquest nou mandat, sobretot en el que es refereix a la implicació de les institucions en el COMT.

Cloenda del Curs Acadèmic del Club Ginecológic TarragonaReus El passat 16 de juny va tenir lloc, a les instal·lacions de ‘El Dorado’ de Cambrils, l’acte de cloenda del Curs Acadèmic 2007-08 del Club Ginecològic Tarragona - Reus.

En el decurs de la sessió, el president, Dr. Arriola, va fer un resum de l'activitat realitzada al llarg del any, destacant que el Club porta ja 35 anys de formació continuada per als seus membres. Es van fer a mans del Dr. Agustí Pont i del Dr. Jesús Romanos unes plaques commemoratives amb motiu de la seva jubilació profesional. Així mateix, es va fer esment que enguany han entrat al Club dos nous membres: el Dr. Pere Feliu (Tarragona) i el Dr. Pere Cavallé Jr. (Reus), als que s'els va donar la benvinguda oficial.

El COMT ja té el número de la Loteria de Nadal Enguany el número amb què el COMT participa en el sorteig de la Grossa de Nadal, del dia 22 de desembre de 2008, és el 23.272. Sort!

32

L'acte va cloure amb l'habitual sopar d’amistat i amb l'anual relleu presidencial. El Dr. Francesc Fàbregas será l'encarregat de dirigir el Curs 2008-09.

Num. 168

gasronomia ■

Lomo de atún, sake, guiso de naranja y uva con oro de las villas Ingredientes para 10 personas: Para el atún: - 1.100 gr. de lomo de atún Para la salsa: - 150 gr. de cebolla de Figueres - 50 gr. de zanahoria - 100 gr. de atún - la piel del atún - 150 ml. de sake - 500 gr. de fumet - aceite de oliva - 100 gr. de aceituna arbequina Para la guarnición: - 2 kg. de naranja navelate - 100 gr. de cebolla de Figueres - 40 gr. de azúcar - vinagre rojo - aceite de oliva - uva tinta 12 unid.

- aceituna picual 12 unid.

- 100 gr. de tuétano - sal de carbón - aceite de oliva virgen extra

galens

Elaboración: Atún: porcionamos en tacos de 100 gr. y reservamos en aceite a 20º hasta antes de marcar, para que se vaya templando sin cocerlo.

Para el guiso: Pelaremos las naranjas y procederemos a sacar los gajos aprovechando el zumo en un recipiente. Las reservamos. Una vez pochada la cebolla, añadiremos el azúcar y el vinagre rojo. Seguidamente, vertiremos los gajos de naranja y lo dejaremos a fuego lento durante 20 min. Y lo reservamos.

Para la uva: Pelaremos las uvas y, con ayuda de un bisturí o puntilla, sacaremos las petitas.

Marcaremos el tuétano y rellenaremos las uvas. Después cortaremos unas láminas de aceituna y las asaremos en el horno y las reservaremos.

Rehogaremos y vertiremos el sake. Lo flambeamos. Cuando haya reducido a la mitad, añadimos el fumet y dejarmos reducir tres terceras partes hasta que consigamos un jugo oscuro. Lo colamos por un fino y añadimos la aceituna arbequina bien picada.

Emplatado: Disponemos los platos templados para el emplatado. Vertimos el jugo de sake en el centro del plato y, con ayuda de una cuchara, desplazamos un poco hacia fuera. El guiso bien caliente encima de la salsa, la uva en el lado del plato que hemos desplazado, poniéndole encima las láminas de aceituna previamente asadas. Una vez esté todo, marcamos el atún por los dos lados, dejando siempre el centro rojo y jugoso.

Terminaremos con el oro líquido (aceite).

Juan Diego Sánchez Luna

Para la salsa: Cocinaremos la cebolla y la zanahoria a fuego lento con aceite. Una vez cocinadas, añadiremos el atún y las pieles.

■

Restaurante: l'anap restaurant Tarragona Telf: 977253825 www.anap-restaurant.com

33

acudit â–

galens

35