Issuu on Google+

C O L · L E G I - O F I C I A L - D E - M E T G E S - D E - T A R R A G O N A - - T E R C E R - T R I M E S T R E - 2 0 0 5 - - N Ú M . - 1 5 7

GALENS

La professió, preocupació de tothom

Entrevista a la consellera Marina Geli

Suspesos dos articles del Codi Deontològic


SUMARI OPINIÓ: Especialidad en urgencias (p. 4) El futur de la professió: carta a la col·legiació (p. 6-7)

Junta de Govern a Tortosa (p. 16-17) Carod Rovira es reuneix al Col·legi de Metges per tal d’analitzar la futura llei de col·legis professionals (p. 20)

L'ENTREVISTA: Marina Geli, Consellera de Salut (p. 26-27-28)

VIDA COL·LEGIAL: Suspenen dos articles del Codi de Deontologia (p. 5) El Col·legi ret homenatge a la figura del Dr. Pere Mallafré

DIADA COL·LEGIAL: El Col·legi de Metges celebra la seva Diada Col·legial i ret homenatge als Drs. Josep M. Bertran i Àngel Pellicer (p. 18-19)

Només un home bo pot arribar a ser un bon metge (p. 8-9-10) El Col·legi aten les inquietuts dels metges d’APD (p. 12)

COMARQUES: TARRAGONÈS (p. 22) L’hospital sociosanitari Francolí donarà servei a 156 pacients Creació de la secció col.legial de Metges Homeòpates: crida als metges interessats Nova reunió i aprovació de tots els punts de l’assemblea de compromissaris BAIX EBRE (p. 23) La Fundació Doctor Ferran premia els investigadors de les Terres de l’Ebre EL REPORTATGE: El Parc Natural del Delta de l’Ebre (p. 24-25)

Roda de premsa al Col·legi de Metges per parlar sobre el primer any de govern (p. 13) Els nostres col·legiats: El Dr. Delclòs rep el guardò “Marie-Curie 2004” El Dr. Ramos publica la novela “Hijo de la ira” (p. 14) Història Gràfica: El Dr. Pere Mallafré i el Dr. Lluís Delclós: imatges dels darrers anys (p. 15)

OMC: El president de l’OMC renova als representants del Consell en totes les Comissions Nacionals d’Especialitats (p. 28) EL VIATGE DEL TRIMESTRE: Patagònia, on la naturalesa es manté intacta (p. 30-31) CÒCTEL: Gastronomia, per pensar una estona i l'antiga I+D (p. 32) HUMOR: L'humor d'en Cabré (p. 33)

INTERCANVIS: Anuncis gratuïts (p. 34)

Edita: Il·ltre. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Josep Maria Albiol Bonet, Josep Maria Vallvé Salvadó. Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 43005 Tarragona. Tel. 977- 23 20 12/ 23 20 06. Fax: 977- 23 62 08 Assistència Tècnica: Balcotec S.L. Tel. 977 21 15 75 Fotomecànica i impressió: Duran Impressors Fotos: Olivia, Mauri, Basart i Arxiu. D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir la seva publicació.

GALENS 3


OPINIÓ

Especialidad en urgencias Article d’opinió publicat a azprensa.com i que reproduim pel seu interès

L

os médicos de urgencias han realizado diversas movilizaciones estos días en busca del reconocimiento de la especialidad específica. La sociedad actual exige que los gobiernos proporcionen los medios materiales y humanos necesarios para atender aquellos sucesos vitales que ponen en riesgo la vida de manera eficaz y satisfactoria. Para ello es necesaria que la asistencia sea prestada por médicos formados en ese campo. Esta especialidad es relativamente joven. Nació en EE.UU. a partir de la experiencia obtenida en las guerras de Vietnam y Corea. Allí se crearon los famosos “Mast”, hospitales de campaña, donde se atendían a los heridos para minimizar los daños de la guerra.A partir de ello, y por las protestas de expertos americanos que afirmaban que antes moría un americano en las calles de Manhatan que en la jungla de Vietnam. En 1970, se inicio el primer programa de residencia específico en Urgencias en la Universidad de Cincinatti (Ohio), y actualmente existen 127 programas de

formación a lo largo de todo EEUU. ¿Y en Europa? Pues sólo existen en Inglaterra e Irlanda.

¿Cómo se adquiere esa mentalidad; con una residencia específica o tras una capacitación de dos años tras una formación especifica?

¿Y en España? Todo el mundo está de acuerdo en “oficializar” la formación de estos médicos, pero nadie se pone de acuerdo en si es necesario sola la capacitación después de hacer otra especialidad o crear una especialidad independiente.

Otro de los interrogantes que se plantean es que al montar servicios con plantillas de urgencia completos a lo mejor no hacen falta tantos médicos especialistas de guardia (esto sucede en EEUU, que sobretodo cuando hay residentes de guardia) esto conllevaría a una reducción del sueldo (debemos recordar que en España un porcentaje muy alto del sueldo se recibe de las guardias)

Hay varios interrogantes ¿Que pasa con los casi 20.000 médicos que ahora están trabajando en este campo, sin especialidad obtenida?. Y ¿Se les va a conceder la especialidad sin MIR especifico?. Es que nadie ha pensado que muchos de los que trabajan en las Urgencias son médicos especialistas que están ahí porque no pueden trabajar en su especialidad. Sin duda estos se encuentran igual de motivados que aquellos que quieren ser urgenciólogos. ¿Y en el futuro? ¿Cómo queremos que funcione la urgencia? ¿Cómo los americanos o cómo los europeos?. Hay que recordar que la atención urgente requiere no sólo de una preparación específica sino también de una mentalidad diferente.

Otros de los problemas que se plantea es lo que pasará en un futuro con esos médicos especialistas de emergencia ¿Y van a seguir con 55-60 años haciendo guardias por la noche o en una ambulancia? ¿Y no habría que buscarles una salida a esas edades? y de hacerlo ¿Y sería con el mismo estatus que el del especialista? Todos son interrogantes pero hay que recordar que hay que ver todo el problema en conjunto y que para bien o para mal estamos en Europa . Dr. M. A. Delgado

visiteu el nou portal web a l'adreça:

www.comt.org Consulteu-la!

més moderna, més àgil, més informació GALENS 4


VIDA COL·LEGIAL

Suspenen dos articles del Codi de Deontologia

E

n resolució de data 15 de setembre de 2005, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona, en presa de mesures cautelars del procediment contenciós-administratiu que se segueix amb número 275/2005 for-

mulat per la Dra. Dolors Voltas Baró i altres metges, ha acordat: “Suspendre cautelarment la vigència i executivitat de la norma 33 en allò que es refereix a la confidencialitat de la informació respecte els pares i tutors dels menors,

suspendre alhora la norma 59 del Codi de Deontologia aprovat en data 24 de gener de 2004, i establir l’obligació del Consell demandat de donar la publicitat escaient a aquesta resolució per tal que pugui ser coneguda pels eventuals afectats” .

Loteria de Nadal

15.093 i 60.866 Podeu retirar les butlletes a les Seus Col·legials

Telefonia Mòbil. Importants descomptes!! Conveni de col·laboració entre el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, mitjançant els serveis economicofinancers (SEF-COMT) i Amena.

Truca i informa’t al Col·legi !! GALENS 5


OPINIÓ

El futur de la professió: carta a la col·legiació Benvolgudes companyes i benvolguts companys. Es compleix aquests dies un any de la presa de possessió de la nova junta de govern. És doncs, un termini prudencial per tal de poder fer des d’aquesta perspectiva, una anàlisi de la situació de la professió i de la pròpia institució col·legial.

La pèrdua del “paper central” en el sistema assistencial a favor del protagonisme d’altres professionals (no sols de l’àmbit de la salut sinó i

1. SITUACIÓ DE LA PROFESSIÓ La pràctica mèdica sempre ha estat complexa, però els professionals havíem trobat sempre moltes compensacions positives:

Tot i així, hom creu que el paper del metge, continua sent el de “pal de paller”, amb capacitat d’harmonitzar i donar temps perquè cada un dels agents que intervenen en el procés diagnòstic, de tractament i de final de vida ho facin de forma coherent, sense conflictes d’interessos i en benefici del malalt.

1.- socials: el seu rol dins la societat, l’honestedat i el prestigi. 2.- professionals: l’altruisme, el compromís amb el malalt. 3.- econòmics: la seva relació contractual directa amb el pacient. La satisfacció dels metges, tanmateix, era directament proporcional a la bona, fàcil i permanent relació amb els companys. Els grans canvis ocorreguts a partir del darrer terç del segle XX, en els àmbits ideològic, sociològic, tecnològic i laboral, i que han incidit d’una manera extraordinària i no sempre bona en l’estructura sanitària i en els processos assistencials, han alterat els rols, les prerrogatives i l’estatus econòmic i social dels metges.

fortíssim i greu increment de la pressió assistencial i aleshores de les expectatives dels pacients i llurs famílies, la dilució de la relació metge - malalt i la pèrdua efectiva d’autonomia en ser en l’actualitat i de forma majoritària una professió assalariada, ha incrementat la percepció de desencís així com d’insatisfacció i del sensible desdibuixament del triple compromís del metge: amb la societat, amb la institució per la que treballa i amb el pacient.

Tant sols aquesta visió global del “savoir fer” de la professió és el que pot permetre de nou situar el metge dins d’una societat que està mancada de comunicació i de comprensió. especialment en el de la gestió, que sovint es troben allunyats del coneixement i la comprensió del procés assistencial) ha contribuït juntament amb els altres factors al desconcert i desencís en què viu el metge. El

GALENS 6

Assolir aquest paper no està en desacord amb els permanents avenços tecnològics i biològics, ans el contrari, ens situa com els pilars que mantenen l’estructura sanitària en la què l’esser humà,


OPINIÓ sa o malalt, continua essent-ne l’eix central. 2. LA INSTITUCIÓ COL·LEGIAL. Hom creu que el Col·legi de Metges de Tarragona en el seu conjunt (a l’igual que la resta de col·legis catalans o de la resta de l’estat), és poc conegut i, en conseqüència, poc valorat per a la majoria dels col·legiats. És cert que el Col·legi és prou o fins i tot molt apreciat pels serveis que ofereix, però no és així d’una forma global i majoritària, especialment des del sector de metges més joves. Però, tot i no sentir-se representats, els metges hi cerquen suport i ajut quan tenen problemes concrets de tipus personal, ja siguin laborals o judicials, i paradoxalment ho fan amb la convicció que el Col·legi els hi ha de resoldre, i de fet és així. Les competències col·legials, molt restringides per les actuals lleis de col·legis professionals, minven de manera considerable la capacitat de maniobra de la institució. En aquest sentit, ha estat clara la voluntat de l’actual Junta de Govern, de dotar de noves capacitats i noves competències a la institució col·legial, amb la finalitat d’aconseguir millorar: 1- La credibilitat col·legial: creant un clima de confiança en la institució, mitjançant la defensa oberta dels interessos dels metges, adoptant posicionaments clars i públics front l’administració, en els casos de conflictes.

socials entre els col·legiats, propiciant trobades tant professionals com lúdiques i dotant a tota la col·legiació d’eines de comunicació interactives permanents. 5- La presència del Col·legi: fentnos presents en els llocs de treball. 6- La capacitat de garantir la competència professional i l’acompliment de les normes deontològiques: amb l’aplicació de mesures correctores i no pas punitives, en el cas de competència insuficient i de sancions en el cas d’infracció del Codi Deontològic, per tal d’evitar el desprestigi de la professió. Així doncs, cal recordar que el COMT ja s’ha posicionat de manera clara i contundent en els següents temes: 1.- Inseguretat física dels professionals sanitaris, vinculada al seu exercici professional. 2.- Prolongació excessiva de la jornada laboral. 3.- Falta de consideració cap els metges, per part dels equips de directius dels centres. 4.- L’absència de criteris d’autogestió dels professionals i la retribució no ajustada a la seva capacitat resolutiva. 5.- La millora de recursos tecnològics als professionals.

2- La transparència en la gestió col·legial: auditant anualment la institució i presentant davant l’assemblea de compromissaris els resultats.

6.- En les jubilacions anticipades.

3- La participació dels metges en l’activitat col·legial: creant grups de treball temàtics, que aportin informació constant de la situació dels professionals a la junta de govern.

8.- El procés d’integració obligatòria.

4- La cohesió entre els companys i companyes: afavorint les relacions

10.- La desmotivació, frustració i desencís dels metges de la primà-

7.- La nova llei de col·legis professionals.

9.- La desaparició del cos de metges d’APD.

GALENS 7

ria ja reformada. 11.- La descentralització del sistema de salut. 12.- L’aplicació d’unes DPO, no consensuades amb els professionals. 13.- Trobades amb els partits politics (PSC, CIU, PPC i ERC) per tal de debatre la Llei de Col·legis professionals, la Integració dels Metges de Cupo i Zona, la Descentralització de la Sanitat, etc... I moltes altres... És evident per aquesta junta de govern que, en un futur immediat, ens veurem abocats a posicionaments clars front les administracions sanitàries si la demanda assistencial segueix creixent a causa de l’envelliment de la població i la immigració, sense que augmentin els recursos destinats a salut. Una societat més informada dels seus drets, amb més expectatives i més exigent en la prestació de serveis, pot representar i representa, sens dubte, un element més de pressió sobre els metges, que mantenen la voluntat de la qualitat del servei. A nosaltres, com a junta de govern, ens pertoca intervenir per tal de garantir el manteniment d’una pràctica clínica de qualitat i evitar alhora una sobrecàrrega de treball, ja aleshores, inaguantable pel metge, així com exigir una millora substancial que ens apropi a la mitjana europea (s’entén abans de la incorporació dels països de l’est), en llurs retribucions i complicitat amb l’administració per tal de recuperar el més que merescut, reconeixement social. Aquesta és sens dubte la nostra voluntat i el nostre compromís .

Dr. Josep M. Solé i Poblet President del COMT


El Col·legi ret homenatge a la figura del Dr. Pere Mallafré

A

finals del passat any, la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Tarragona acordava la celebració de diversos actes en memòria del Dr. Pere Mallafré Gimeno, metge molt conegut i estimat a la ciutat de Tarragona i antic membre de la junta col·legial que va morir l’any 2003. La mateixa junta designava l’Any Pere Mallafré i programava sota la coordinació de la Dra. Cruz M. Fuentes diversos actes: L’acte central va tenir lloc a la sala d’ac-

tes de Caixa Tarragona el dia 20 de maig amb la inauguració d’una exposició sobre material, fotografies i records del Dr. Pere Mallafré i una posterior conferència sobre la seva vida. Familiars, amics, col·legiats, representants de diversos col·legis professionals i autoritats van omplir aquesta sala en un acte que fou presidit pel president del COMT, Dr. Josep M. Solé; pel vicepresident de Caixa Tarragona, Joan Carles Boronat; pel delegat de Salut de la Generalitat, Josep M. Sabaté; pel regidor de l’Ajuntament de

GALENS 8

Tarragona, Jordi Sendra; pels membres de la junta de govern del Col·legi de Metges, Drs. Salvador Montserrat i Baldomero Tormo i pel seu germà, Dr. Santiago Mallafré. L’homenatge, glossat inicialment pel seu germà, va tenir com a fil conductor la intervenció posterior del Dr. Tormo, qui va realitzar un recorregut prou explícit per la vida del Dr. Pere Mallafré Gimeno.Aquesta intervenció, que recollim en un extracte posterior, va recordar la infantesa, els records de la Tarragona d’abans i la figura humana del Dr. Pere Mallafré.


VIDA COL·LEGIAL

Extracte del parlament realitzat sobre la vida del Dr. Mallafré a càrrec del Dr. Baldomero Tormo

Només un home bo pot arribar a ser un bon metge “El Dr. Mallafré va néixer el 6 de Març de 1926 a la ciutat de Lleida en una família eminentment mèdica, ja que el seu besavi, el seu avi i el seu pare eren metges. Era el segon de cinc germans i de ben petit arribà a Tarragona. En aquella època ens el podem imaginar jugant al jardí situat a la part posterior de casa seva i assistint a classe al Col·legi Sagrat Cor. És allà on va fer la Primera Comunió. Al 1936, any d’inici de la nostra guerra civil, va iniciar el Batxillerat. Durant els tres primers anys de guerra es feien les classes a la muntanya de l’Oliva, quan es podia i en finalitzar la guerra va fer la revàlida dels tres primers cursos, que va aprovar passant al quart curs. A més de ser un bon estudiant, li agradava practicar esports com el bàsquet, la natació, el waterpolo i sobretot el ciclisme, afició que va mantenir al llarg de tota la seva vida. Va acabar el Batxillerat l’any 1943 a l’Institut Martí Franquès de Tarragona i aquell mateix any va començar la carrera de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. L’any 1949 va acabar la llicenciatura en Medicina i va obtenir el títol d’especialista en Medicina Interna. Després del període obligatori de pràctiques es va quedar com a metge militar durant sis anys. Quan va acabar la carrera, una de les seves primeres feines va consistir en substituir al metge titular del Perelló. Podem dir que des de l’any 1846 fins avui, no ha faltat un Dr. Mallafré a la ciutat de Tarragona. Inaugura el seu primer consultori a la Plaça Corsini, però al cap d’un any, al 1950, es trasllada al Carrer Lleida, on hi va ser durant cinquanta anys. Aquell mateix any el van nomenar Becari del Patronat Nacional Antituberculós. L’any 1951 es va casar amb Amparo Cagigao, amb qui va tenir quatre fills, els quals de moment, li han donat vuit néts. L’any 1959 el van designar metge a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, i dos anys més tard va obtenir la plaça de Metge de Família de la Seguretat Social. El 5 de febrer de 1961 va prendre possessió com a regidor de l’Ajuntament de Tarragona i fou nomenat en el Ple de la Corporació 4t. Tinent d’Alcalde de Foment, Aigües i Sanitat. A primers de setembre de 1965 se’l designa Alcalde Interí de Tarragona. Això ens demostra l’enorme prestigi social i humà que adornava la personalitat del Dr. Mallafré i que l’havia aconseguit no només per la seva tasca assistencial, a la que dedicava gairebé tot el dia, sinó també al seu afany de seguir aprenent, ja que era un lector voraç. El 26 d’octubre de 1965, com a conseqüència del nomenament d’Agustín Martí i Pla com a Alcalde, finalitza la seva etapa d’Alcalde Interí. El 5 de Febrer de 1967, per compliment del termini establert, finalitza el seu primer mandat com a regidor de l’Ajuntament de Tarragona, després d’una excel·lent tasca, moltes vegades com a actor directe i d’altres com a membre destacat de la Corporació

Municipal. L’any 1967 va ser president del Consell Comarcal del Col·legi de Metges de Tarragona i president de la Junta de Govern dels Museus de la ciutat. Des de l’any 1968 fins a la seva clausura va ser cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona i des del 1978 fins al 1986 va ocupar el càrrec de director mèdic d’aquest Hospital. Li va produir una gran satisfacció que l’Ajuntament de Tarragona posés el nom del seu pare, Joan Mallafré Guasch, a un carrer de la ciutat. Això va passar l’any 1969 i avui és la gran avinguda que ens porta fins a l’Hospital Joan XXIII. L’any 1979, per la tasca realitzada a l’Hospital, li van concedir la Medalla d’Argent de la Creu Roja Espanyola. Des del gener de 1994 fins al gener de 1998, va ser president de la Filial de Tarragona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i des de l’any 1997 era vocal de Metges Jubilats del Col·legi de Metges de Tarragona. En l’exercici d’aquest càrrec al Col·legi de Metges, va organitzar diverses excursions entre les que es pot destacar la visita a l’ermita dels Sants Metges Cosme i Damià i l’excursió a Montserrat, on vam tenir el privilegi de ser rebuts per l’Abad i d’escoltar les veus de la seva famosa Escolania. En aquells temps, també va organitzar amb un gran èxit de participació, una exposició itinerant de metges artistes que es va poder visitar a Barcelona, Lleida i Girona. Després d’aquesta ingent feina, tenia dues espines que el van amargar fins al final de la seva vida. Una feia referència al tipus d’assistència i l’altra era de tipus administratiu. La primera venia donada pel poc temps que tenia per atendre als seus pacients de la Seguretat Social i l’administrativa estava motivada pels criteris, en algunes ocasions discutibles, que aplicaven les companyies d’assegurances per valorar els talons que es presentaven a cobrament i que eren retornats impagats amb petites excuses com que no coincidien les dates, o que estaven escrits amb bolígrafs diferents. La seva conversa era molt amena degut a la seva extensa experiència mèdica, juntament amb la del seu pare, el seu avi i besavi, tots tres acumulaven gran quantitats d’anècdotes. A això hi hem d’afegir les seves constants lectures i el fet de que havia viscut una època en que en la medicina era més important l’experiència personal que els coneixements científics, i l’ull clínic que les exploracions instrumentals. No vull abusar més de la seva paciència, i per acabar només els vull recordar aquella frase que diu: Només un home bo pot arribar a ser un bon metge. I el Dr. Mallafré era un bon metge” .

Dr. Baldomero Tormo Carnicé

GALENS 9


VIDA COL·LEGIAL

Amparo Cagigao, vídua del Dr. Pere Mallafré Gimeno

El fill i el nét del Dr. Mallafré

La taula presidencial: Dr. Tormo, Sr. Sendra, Sr. Sabaté, Dr. Solé, Sr. Boronat, Dr. Montserat i Dr. Santiago Mallafré

Els Drs. Aleu i Solé en conversa amb els directius de Caixa Tarragona

Vista de l’auditori de Caixa Tarragona durant l’acte

El vestíbul de Caixa Tarragona acollí l’exposició

GALENS 10


VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi aten les inquietuts dels metges d’APD Prop d’un centenar de metgeses i metges d’APD es van reunir el passat 16 de juny a la seu del Col·legi de Metges de Tarragona per tal d’analitzar la problemàtica que mantenen amb el departament de Salut de la Generalitat. A continuació reproduim el manifest que van redactar els afectats i que han fet arribar a la Consellera de Salut del Govern de Catalunya, Marina Geli. El manifest Honorable senyora. Els sotasignats, metgesses i metges d’APD, titulars i interins, de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, reunits en assemblea en seu col·legial, us volen manifestar que: En les darreres setmanes ha estat objecte de comentaris per part de les autoritats sanitàries catalanes l’adopció de mesures que poden afectar d’una manera molt directa als metges APD com a conseqüència de les Disposicions Transitòries de la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de Protecció de la Salut. Cal reafirmar-se amb allò que disposen les Disposicions Transitòries de la Llei 7/ 2003, de 25 d’abril, de Protecció de la Salut en el sentit del manteniment del dret d’opció dels metges APD i el manteniment de les tasques de protecció de la salut i assistencials que tradicionalment han desenvolupat els integrants d’aquest col·lectiu i de les seves retribucions. Els sotasignats no estan disposats a efectuar cap concessió en l’àmbit de les seves funcions ni de les retribucions que perceben més enllà de les que es contenen en les esmentades Disposicions transitòries de la Llei 7/2003 i per això: 1.- Les funcions de protecció de la salut i assistencials cal que es mantinguin unides en la persona del metge APD. 2.- L’estructura de les retribucions que històricament han percebut els metges APD per la seva doble funció de protecció de la salut i assistencial ha de mantenir-se. 3.- És ferma decisió l’inici de quantes actuacions en Dret siguin precises a fi de mantenir els drets del col·lectiu (tant pel que fa als titulars com als interins) .

Metges d'APD omplint la sala d'actes del Col·legi.

GALENS 12


VIDA COL·LEGIAL

Roda de premsa al Col·legi de Metges per parlar sobre el primer any de govern

E

l dia 18 de maig, a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona va tenir lloc una roda de premsa convocada per la pròpìa institució col·legial per tal de donar a conèixer el balanç sobre el primer any de govern de la nova junta. La roda de premsa, a la qual hi van assistir una dotzena de mitjans de comunicació, fou presidida pel president del Col·legi de Metges, el Dr. Josep M. Solé Poblet, i pel gerent del col·legi, Dr. Josep M. Albiol Els esforços col·legials sobre els coneguts conflictes amb l’administració sanitària (jubilacions forçoses, llei de col·legis professionals, integració obligatòria), l’acte d’homenatge al Dr. Pere Mallafré, els detalls de la diada col·legial i la relació del gairebé un centenar d’iniciatives que al llarg d’aquests 365 primers dies de govern ha impulsat la nova Junta Col·legial, van protagonitzar aquesta sessió de premsa. Cal esmentar que, tal i com apareix en el cartell anunciador, el Dr. Josep M. Soler va esposar que el col·legi ha preparat noves mesures per posar fi a les agressions físiques i verbals que pateixen els professionals, i per això s’han penjat diversos cartells als centres sanitaris on s’anuncien noves mesures per lluitar contra les agressions als metges .

EL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Atenent a la seva obligació de vetllar per unes condicions òptimes per a l'exercici de la professió que té com a finalitat assegurar la qualitat assistencial i la salut de la societat: ADVERTEIX QUE EN TOTS ELS CASOS D'AMENACES O AGRESSIONS FÍSIQUES O VERBALS EFECTUADES ALS METGES, EN EL DECURS DE L'EXERCICI DE LA PROFESSIÓ, L'AGRESSOR SERÀ DENUNCIAT PER VIA PENAL.

GALENS 13


VIDA COL·LEGIAL- ELS NOSTRES COL·LEGIATS

El Dr. Delclòs rep el guardò “Marie-Curie 2004”

E

l “Joint Brachytherapy Meeting”, un dels symposiums internacionals més importants celebrats a Barcelona i al qual hi van assistir quatre societats oncològiques -“Sociedad Americana de Curieterapia” (ABS), “Sociedad Latioamericana de Curieterapia” (GALC), “Sociedad Europea de Radioterapia” (ESTRO) i “Sociedad Europea de Curiterapia” (GEC)- va lliurar al metge tarragoní, Lluís Delclòs Soler, actualment establert a Houston (Estats Units), el guardó “Marie Curie”. Aquest guardó es concedeix cada quatre anys a un metge o a un físic que, d’acord amb les normes establertes, hagi contribuït i destacat en el desenvolupament de l’especialitat. El nom del candidat va ser proposat per les dues societats americanes i acceptat unànimement per les altres societats europees. El premi “Marie Curie” s’ha concedit en tres ocasions: l’any 1996 al Dr. Basil Hllarís (Estats Units), l’ any 2000 al Dr. Bernard Pierquín (França) i l’any 2004 al Dr. Lluís Delclòs i Soler (Tarragona), per treballs realitzats a Houston (Estats Units). Els detalls del symposium esmentat es poden obtenir a través de l’adreça electrònica: muriel.hallet@estr.be .

La Dra. Alejandra Tarragó, nou membre de la Junta de Govern

La darrera reunió de la Junta de Govern celebrada el passat 21 de setembre va aprovar la incorporació de la Dra. Alejandra Tarragó Amigó com a nou membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Tarragona en substitució del Dr. Gabriel Cuatrecases Cambra, el qual ha hagut de deixat el seu càrrec per motius professionals. A la fotografia, la Dra. Alejandra Tarragó acompanyada del secretari del Col·legi de Metges, Dr. Salvador Montserrat .

GALENS 14

El Dr. Ramos publica la novela “Hijo de la ira”

E

l Dr. Francisco Ramos acaba de pu blicar “Hijo de la ira”, una novel·la per entrendre la història social de la guerra i la postguerra. Amb aquest llibre que ha publicat Ediciones Osuna en la seva col.lecció EOS, es va evident que la Guerra Civil és motiu o excusa per a tota mena d’assaigs i novel.les i a “Hijo de la ira” es combina magníficament l’aspecte de fabulació de tota novel.la amb el rigor d’un llibre d’història.El Dr. Francisco Ramos va néixer l’any 1948 a Bellmunt del Priorat i és metge titular d’APD i especialista en medicina familiar i comunitària. Ha estat primer premi d’investigació medicocientífica del projecte “Atención sociosanitària en España”, premi AMA 2002. Combina la dedicació al món sanitari rural amb les seves moltes inquietuds humanístiques i cursa els estudis de la llicenciatura d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).Ha treballat a Vilabella i a Montblanc, i actualment treballa als CAP de la Secuita i del Morell.Tal i com diu el pròleg, l’autor ha regalat una obra etnogràfica de gran calat; en ella el lector podrà comprendre la història social de la guerrapostguerra espanyola, prenyada de disputes familiars, entre pares i fills, entre germans; podrà reviure el naixement recent de les dues Espanyes, podrà trobar explicació a la memòria col.lectiva que sobre la Guàrdia Civil es conserva en el món rural i podrà descobrir expressions populars, malediccions, costums d’antany, sensacions d’abatiment, esperances, amors .


VIDA COL·LEGIAL - HISTÒRIA GRÀFICA

El Dr. Pere Mallafré i el Dr. Lluís Delclós: imatges dels darrers anys

D

e tots és coneguda l’enorme valua humana i professional que aquests dos metges tarragonins han anat demostrant al llarg de la seva vida. De fet, en aquest número Galens publica diverses notícies en relació ambdós metges. D’una banda, l’homenatge que el nostre col·legi va oferir el passat mes de maig a la figura del Dr. Pere Mallafré i, d’altra banda, la concessió del premi internacional “Madame Curie” al Dr. Lluís Delclós.

Amb tot, un i altre metge han tingut moments de convivència molt propera en diversos actes celebrats al Col·legi de Metges de Tarragona i que a continuació reproduim. A la primera fotografia podem veure els Drs. Eugenio Tirado, Josep M. Bertran, Antoni B. Vernet, Lluís Delclós i Pere Mallafré en un acte d’homenatge que el col·legi oferí el dia 30 de maig de l’any 2002 al Dr. Delclós. La segona fotografia presenta als dos protagonistes davant un aforament d’amics

1

3

GALENS 15

poc abans d’iniciar-se la conferència “Un viatge per l’oest americà” que el Dr. Delclós va oferir a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona. Fou el 9 de maig de l’any 2002 i va ser organitzada pel col·lectiu de metges jubilats del col·legi. La darrera imatge pertany a la presentació a Tarragona de l’Agrupació de Metges Jubilats de Catalunya. Era el 4 d’abril de l’any 2000 i aquesta agrupació, sorgida des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, estava presidida per l’estimat Dr. Pere Mallafré .

2


VIDA COL·LEGIAL

Junta de Govern a Tortosa

E

l dia 21 de maig va tenir lloc a la seu col·legial de Tortosa la celebració de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Tarragona. Presidida pel vicepresident 3r, Dr. Manel Chánovas i pel secretari, Dr. Salvador Montserrat, ja que el president, Dr. Solé Poblet, es trobava a Madrid en l’acte oficial de presa de possessió del Dr. Isacio Siguero com a president del Consejo, la reunió va tenir com a principal protagonista al Dr. Ismael Roldan Bernejo, director dels Serveis Territorials de Salut de les Terres de l’Ebre el qual va informar sobre els projectes i objectius del departament de Salut a la Regió Sanitària de Tortosa-Terres de l’Ebre. A banda dels vocals i delegats de la Junta de Govern, a la reunió també hi van ser presents els Drs. Madueño, Tobajas i Zapater com delegats comarcals del COMT a la zona. A continuació publiquem un resum de la intervenció del Dr. Roldan, el qual va exposar de forma detallada els principals objectius a desenvolupar pel Pla de Treball de Salut a les Terres de l’Ebre en els propers anys. “Explica que des de Salut es vol implantar un sistema sanitari integrat i integrador, considerant als ciutadans sempre com a eixos, raó i propietaris del sistema. El sistema sanitari públic ha de tenir, a més, les

següents característiques:“Descentralitzat” (independent respecte a la centralitat del país),“Desconcentrat” (aportació de recursos cap a la perifèria), “Territorialitat” (donar protagonisme a les comarques i ciutats), “Cogovernabilitat” (compartir decisions i responsabilitats entre la Generalitat i altres ens de govern local i comarcal), “Subsidiaritat“ (que sempre sigui decisòria l’administració més propera), “Substitubilitat” (que els diversos ens locals de govern i participació, puguin intercanviar el seu protagonisme per assolir responsabilitats), tot això, sense oblidar que el sistema sanitari públic ha de ser “Sostenible”. Exposa de forma detallada els diversos elements clau en que es basa el Pla Estratègic Regional: - Aportació de tècnics i recursos cap a la perifèria. - Gestions per a una nova seu de la Direcció de Salut amb més capacitat que l’actual. - Nova atenció i millora de la Rehabilitació. - Pla de Xoc per a reduir les llistes d’espera en els procediments catalogats (dotació de nous recursos a la Clínica Arroser d’Amposta, a la Clínica de les Terres de l’Ebre de Tortosa i millora dels recursos de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa).

- Pla de Xoc d’Atenció Primària, amb la contractació de tres nous metges i 10 infermeres (que també s’incorporaran al ”Pla de Salut i Escola”), incorporació de noves professions, reordenació del Servei d’Urgències hospitalari, millora dels consultoris locals a ciutats com Batea, Cases d’Alcanar, etc. - Pla de Xoc de Farmàcia, on comenta que les Terres de l’Ebre han estat un dels 2 punts escollits per a implantar el pla pilot de Recepta Electrònica, més concretament les zones de Ulldecona-La Sénia i una part del nucli urbà de Tortosa-JesusRoquetes, i que segons la conselleria han d’estar en funcionament el proper dia 15 de desembre, que aproximadament implica a uns poc més de 50 professionals de la medicina. - Pla de Xoc de Transport Sanitari, amb la racionalització i reducció del transport amb taxi, tradicionalment molt mal gestionat a tota la Regió, i la millor utilització de les ambulàncies només per al transport urgent i la implantació del transport d’utilització colálectiva. - Pla de Salut Mental. - Millora del Servei d’Atenció i Assistència a la Dona. - Creació de l’àmbit de les Terres de l’Ebre de l’ICS, a partir del Decret de creació de l’ICS com a empresa pública descentralitzada, amb el pla d’inversions corresponent” . FOTO: DR. JOSEP MARIA BASART

GALENS 16


VIDA COL路LEGIAL

Els problemes de la Sanitat preocupen a tothom. FOTOS: DR. JOSEP MARIA BASART

GALENS 17


DIADA COL·LEGIAL

El Col·legi de Metges celebra la seva Diada Col·legial i ret homenatge als Drs. Josep M. Bertran i Àngel Pellicer Prop de 300 persones van participar el passat 3 de juny a la nit en la primera Diada Col·legial que organitza el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

L

’acte va tenir lloc a l’hotel Imperial Tarraco i fou presidit pel president del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Josep M. Solé; pel regidor de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Sala i pel director territorial de Salut, Josep M. Sabaté. En l’acte també hi van ser presents els presidents dels Col·legis de Metges de Catalunya (Dr. Miquel Brugera, de Barcelona; Dr. Xavier

Rodamilans, de Lleida; i Dr. Eudald Bonet, de Girona). En aquesta Diada Col·legial del COMT, organitzada per tal de donar la benvinguda i lliurar les insígnies als nous metges col·legiats, també es va retre un homenatge a dos metges tarragonins molt estimats i amb una gran projecció internacional. D’una banda, es va nomenar al Dr. Àngel Pellicer Garrido (professor de la Uni-

Vista general de la sala on se celebrà el sopar de la Diada Col·legial.

GALENS 18

versitat de New York i investigador en el camp de la biologia molecular) com a Col·legiat d’Honor i d’altra banda, el Dr. Josep M. Bertran i Soler (president del Col·legi de Metges de Tarragona des de 1986 fins el 2004 i vicepresident de l’Acadèmia Europea de Formació Mèdica des de 1994) va rebre la Medalla d’Or del Col·legi. Van amenitzar la vetllada la Dra. Taverna i les senyores M. Sardaña i R. Sambola. .


DIADA COL·LEGIAL

La Dra. Elena Taverna en un moment de la seva brillant actuació.

Marta Sardaña i Rosa Sambola al piano.

zz El pesonal més veterà del nostre col·legi també fou homenatjat.

El Dr. Solé Poblet felicitant al Dr. Àngel Pellicer.

El delegat Josep M. Sabaté i els Drs. Eudald Bonet, Josep M. Bertran i Josep M. Solé en un moment de l’acte.

Foto de família d’alguns dels nous col·legiats que s’han incorporat durant aquest any 2005.

GALENS 19


VIDA COL·LEGIAL

Carod Rovira es reuneix al Col·legi de Metges per tal d’analitzar la futura llei de col·legis professionals

E

l President d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, acompanyat del diputat al Parlament de Catalunya, Sergi de los Rios, es van reunir el dia 13 de maig, amb el President del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Josep M. Solé Poblet, i amb diversos representants de la Junta de Govern. La reunió, que va tenir lloc a Tarragona a la seu del Col·legi de Metges i a la qual hi van assistir també la presidenta del Col·legi de Diplomats en Infermeria, Olga Sala, va servir per analitzar la futura llei de col·legis professionals, així com l’estudi i anàlisi de les al·legacions que el propi col·legi ha preparat sobre el projecte de Llei de l’exercici de Professions Titulades i Col·legis Professionals que el govern de la Generalitat pretén impulsar. Fruit d’aquesta trobada, s’han realitzat noves reunions amb la Conselleria. Durant el passat mes de febrer, diverses formacions polítiques del país ja van visitar i es van reunir a la seu del Col·legi de Metges a Tarragona. El president del Col·legi, Dr. Josep M. Solé Poblet, els tècnics de l’assessoria jurídica del COMT i membres de la Junta de Govern es van entrevistar amb el president de Convergència i Unió,Artur Mas; amb el regidor de Tarragona i diputat provincial pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Josep Fèlix Ballesteros, i amb el secretari i diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular, Rafael Luna .

GALENS 20


GALENS

publicitat gebira nou

GALENS 17


COMARQUES- TARRAGONÈS

L’hospital sociosanitari Francolí donarà servei a 156 pacients

L

a consellera de salut, Marina Geli, va inaugurar el dia 21 de juny l’hospital sociosanitari Francolí, que ha costat 12,12 milions d’euros i podrà donar servei a 156 pacients. El nou equipament es troba al costat de l’hospital Joan XXIII de Tarragona i també s’hi ubicarà el

CAP Tàrraco. El nou hospital està distribuït en una planta baixa -on hi ha les dependències de l’hospital de dia, a més de rehabilitació, teràpia ocupacional i despatxos- i dues plantes, on hi ha un total de 80 habitacions, amb possibilitat d’instal.lar-hi dos llits en 76 d’aquestes. Les habitacions estan equi-

pades amb aire condicionat i calefacció individual, bany assistit i llit elèctric. El personal que donarà servei a l’hospital sociosanitari Francolí és de 9 metges, 1 farmacèutic, 2 psicòlegs, 5 treballadors socials, 24 infermeres, 32 auxiiars d’infermeria i 1 terapeuta, a més de personal d’administració i manteniment .

Creació de la secció col.legial de Metges Homeòpates: crida als metges interessats

E

stimats companys, som un grup de metges homeòpates de la pro víncia de Tarragona que compartim les mateixes inquietuds i hem pensat que seria convenient crear una nova secció col.legial. Si heu cursat diplomatura de postgrau de medicina homeopàtica, estaríem interessats en crear la secció col.legial de me-

dicina homeopàtica per a formar un grup on unir interessos comuns i donar projecció de futur a la nostra feina, ja que podriem atendre degudament la demanda de la societat actual i constituir un front comú contra els buits legals que permeten a l’intrusisme i el deteriorament de la nostra credibilitat com a metges. Els metges interessats adreceu-vos a la pàgina web del Col.legi de Metges: http://

Nova reunió i aprovació de tots els punts de l’assemblea de compromissaris

E

l passat 15 de juny va tenir lloc a la sala Eutyches del Palau de Fires i Congressos de Tarragona, la celebració de l’assemblea de compromissaris del Col·legi de Metges de Tarragona. Un gran nombre de delegats van assistir en aquesta assemblea on el president, Dr. Josep M. Solé Poblet, va donar a conèixer el seu informe i les nombroses accions dutes a terme pel nostre col·legi durant aquest primer any de mandat de la nova junta de govern, i on també es van aprovar per unanimitat la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses i el balanç de la situació corresponent a l’exercici de 2004.

www.comt.org o a l’adreça de correu electrònic: homeopatas@comt.org . Cal deixar les vostres dades i el número de telèfon de contacte per tal de convocar una reunió per al proper mes de setembre. Esperem que aquesta iniciativa sigui ben rebuda per tots els metges homeòpates del nostre col·legi. Us esperem! .

Més de 100 milions de nens d'arreu del món no van a l'escola

A la fotografia, un moment del desenvolupament de l’assemblea .

Una de les prioritats de Mans Unides és fomentar l’educació GALENS 22


BAIX EBRE- COMARQUES

La Fundació Doctor Ferran premia els investigadors de les Terres de l’Ebre

L

a Fundació Doctor Ferran ha entregat els premis i la beca per a projectes d’investigació sanitària en un acte presidit per la consellera de Sanitat, Marina Geli. Un estudi sobre la resistència als antibiòtics a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, amb el títol Mecanismes de disminució de la sensibilitat a l’amoxicil.lina-àcid clavulànic en soques d’Escheríchia coli de la regió sanitària de Tortosa (Catalunya. Espanya), s’ha emportat els 3.000 euros del premi. L’estudi, publicat a la publicació Clinical

Microbiology amd Infection 2004, ha estat elaborat per l’equip d’investigació que encapçala la doctora Mar Olga Pérez, format per Marta Pérez, Mireia Carulla, Concepció Rubio, Anna Maria Jardí i Juan J. Zaragoza. A més del primer premi, el jurat va atorgar dos accèssits al projecte d’investigació Alliberament i comportament inhibidor de la gentamicina en biomaterials:sulfat de calci+hidroxiapatita, del doctor Àlex Puertas, així com al projecte Estudi descriptiu del grau d’assertivitat dels diplomats d’infermeria de l’ICS de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, de Maria del Mar Lleixà .

L'ANAMNESI L'EXPLORACIÓ EL DIAGNÒSTIC LA INDICACIÓ TERAPÈUTICA LA PRESCRIPCIÓ SÓN COMPETÈNCIES EXCLUSIVES DE LA PROFESSIÓ MÈDICA QUE EN CAP CAS PODEN REALITZAR ALTRES PROFESSIONALS

GALENS 23


EL REPORTATGE

El Parc Natural del Delta de l’Ebre E

l delta de l’Ebre ens ofereix un marc de natura incomparable, œnic i singular. Un paisatge d’una gran riquesa biològica que acull una diversitat faunística i florística d’un valor incalculable. Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de les terres catalanes i representa un enclau de vital importància dins les zones humides de la Mediterrània. La seva riquesa biològica contrasta amb la profunda humanització i transformació agrícola d’una gran part de la seva superfície. A fi de fer possible una harmonia entre els valors naturals de la zona i la seva explotació per part de l’home, i a instàncies dels seus habitants, la Generalitat va constituir el 1983 el Parc Natural del Delta de l’Ebre. El paisatge del Delta té una forta personalitat. Les terres totalment planes li donen un aspecte particular. Els extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l’hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu), dominen la fisonomia del Delta. A la banda litoral trobem un dels paisatges més atractius de la Mediterrània: grans llacunes envoltades per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica, grans extensions de sòls salins amb salobrars i les llargues i desertes platges, amb dunes coronades de borró i altres plantes ben adaptades al medi. És una àrea extraordinàriament plana que presenta unes característiques físicoquímiques diferents i canviants resultants de la confluència de dos medis tan oposats com el marí i el continental, la qual cosa ha determinat que aquest espai, relativament reduït, reuneixi una diversitat d’ambients que fan d’aquest aiguamoll una zona d’in-

terès internacional: riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres i ullals, formen el paisatge natural del Delta i acullen una gran diversitat d’organismes adaptats als diferents ambients que genera la gran riquesa d’espècies que qualifica el Delta. Però, s’ha d’especificar que amb la forta humanització i la transformació de la major part de la plana deltaica en terrenys de conreus s’han afegit nous ambients que han esdevingut ecosistemes de gran importància per a la diversitat de la flora i fauna: l’arrossar i l’horta. Al Delta s’han registrat unes 625 espècies vegetals, la gran majoria de les quals són considerades autòctones. La fauna del Delta és coneguda i apreciada per l’espectacular presència d’ocells, sobretot aquàtics. Fins el moment s’hi han observat més de 340 espècies diferents, és a dir, més del 60% del nombre d’espècies de tota Europa. A l’hivern s’hi poden comptar fins a 200.000 ocells aquàtics, mentre que a la primavera i a l’estiu hi nidifiquen més de vuitanta espècies. La fauna El Delta acull algunes de les colònies de cria d’ocells marins més importants del Mediterrani, destaca la gavina corsa, el xatrac bec-llarg i la gavina capblanca. També és utilitzat com zona de nidificació per altres espècies de límicoles, anàtides i ardeids. En els mesos freds, milers d’ocells procedents del nord d’Europa arriben al Delta per passar un hivern més suau, produintse grans concentracions d’ànecs, fotges i limícoles a les llacunes i arrossars inundats. En quan als peixos, la confluència dels dos medis aquàtics del Delta, marí i conti-

GALENS 24

Far del Fangar


EL REPORTATGE nental, dóna lloc a una elevada diversitat d’ictioespècies.A les aigües deltaiques destaquen el samaruc, el fartet i la raboseta, espècies que tenen especial rellevància perquè estan en perill d’extinció, i a les aigües continentals hi viuen espècies típiques com les carpes, anguiles i barbs; altres en regressió com la saboga, l’esturió i la llamprea; i espècies introduïdes per l’home com el silur, la lluciperca o l’albor que poden provocar greus problemes en l’estructura de les poblacions. Les zones d’influència marina com les basses, les badies i la desembocadura hi trobem espècies com les orades, el llobarro, les palometes, les llisses i llenguados.

El bosc de ribera és la vegetació potencial de les vores de l’Ebre, allà on el terreny és més enlairat i els sòls menys salins. L’albereda ocupa els llocs més alts i és dominada per l’àlber, si bé també hi ha el salze blanc, el vern, els freixes i l’om, així com alguna liana d’interès com és el lligabosc valencià. A la banda d’influència més

marina, aquest bosc és substituït pel tamarigar. Els arrossars també allotgen un tipus de vegetació espontània, rica en espècies tropicals. Als ullals (petits llacs d’aigua dolça) s’hi fan els elegants nenúfars i altres plantes de distribució medioeuropea .

Quant als mamífers, la intensa humanització del Delta fa que la presència de grans mamífers sigui esporàdica (cas dels senglars i els toixons). Actualment, queden alguns conills boscans i guineus, i menys abundants exemplars d’eriçons i mosteles. Són molt freqüents les rates d’aigua, els ratolins i els furanys. La població de ratpenats del Delta, en recuperació, està formada per 6 espècies diferents. Són beneficioses per l’home ja que depreden els mosquits. Els ambients deltaics Les llacunes s’han originat com a conseqüència directa de la pròpia dinàmica evolutiva del Delta. La major part es van formar per l’aïllament de grans masses d’aigua marina, progressivament encerclades per barres i cordons d’arena. Els salobrars o sosars, dominats per plantes molt adaptades als sòls salins, es localitzen sobretot als sectors més costaners, a causa de l’alta salinitat de la capa freàtica i de les inundacions provocades pels temporals marins. En aquests sectors, també hi apareixen dunes, anomenades tores i muntells, més o menys fixades per la vegetació. Les espècies més comunes que hi habiten són el borró, el jull de platja i l’esplèndid lliri de mar. Els canyissars se situen principalment a les vores de les llacunes i dels ullals, indrets freqüentment inundats amb aigua dolça o salobre. Com a plantes característiques apareixen el canyís o senill i la gegantina canya vana. La mansega o sisca és dominant sobre sòls torbosos i més secs, mentre que les boves ho són a les àrees menys salines i més llargament inundades.

Més informació: www.parcsdecatalunya.net GALENS 25


L'ENTREVISTA

Marina Geli, Consellera de Salut

Els professionals han de participar en la presa de decisions

1.- Consellera, confia vostè en el seu metge? Evidentment que hi confio, igual que la gran majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest país, tal com ens demostren les enquestes més recents. La confiança en el personal sanitari és, clarament, un dels punts forts del sistema, segons la percepció dels usuaris. Més del 90% dels usuaris de la primària tenen la sensació d’estar en bones mans. I en el cas dels hospitals, el 96% dels pacients estan convençuts que el metge sempre fa tot el que pot per solucionar el seu cas. Les infermeres són especialment valorades a l’àmbit de l’atenció sociosanitària, on el 97% dels usuaris qualifiquen d’excel·lent el tracte d’aquestes professionals. Com ja he dit en alguna ocasió, la història s’escriu només sumant, la història s’escriu pel rostre humà de moltes persones. 2.- Porteu ja més d’un any i mig com a Consellera de Salut. Quin balanç podeu fer de la vostra tasca al front de la Conselleria? Un balanç positiu, ja que estem treballant perquè la xarxa de Centres de Salut sigui el lloc del sistema sanitari on els ciutadans i ciutadanes poden trobar solució a tots els seus problemes de salut. A part dels equipaments, els professionals són clau per aconseguir aquest objectiu, per la qual cosa hem endegat un Pla de Xoc que adequarà les plantilles a les necessitats de la població. Estem posant les bases per un nou sistema de salut. Els quatre eixos cap els que dirigim els esforços són potenciar la salut pública, millorar l’assistència sanitària, prioritzar la dependència i revisar l’organització i el finançament de la sanitat.

GALENS 26


L'ENTREVISTA I els propers grans reptes són aconseguir ofertar un accés ràpid al sistema a tots els ciutadans per igual, així com una completa equitat territorial.

en matèria de salut. Un cop passat aquest primer pas, em reitero, crec que el camí conjunt és inqüestionable per poder oferir als ciutadans un servei igualitari i de qualitat.

3.- Integració dels metges d’APD, jubilacions anticipades, llei de col·legis professionals..... No són molts fronts oberts per a un col·lectiu que ha estat peça clau en la millora constant de l’assistència sanitària al nostre país? Efectivament, som plenament conscients que un element bàsic del sistema són i seran els seus professionals (tant del públic com del privat). Per això, desitgem treballar conjuntament i evitar que es produeixi un divorci entre gestió i pràctica clínica. Creiem que els professionals han de participar en la presa de decisions, sobretot en relació a la gestió clínica i el plantejament d’objectius clínics. A més, ens sembla important unificar en un mateix circuit, i dins de l’horari laboral, les diferents tasques que els professionals realitzen (assistència, formació, docència i investigació), però distingint els temps dedicats a cada una d’aquestes tasques Com ja he anunciat, a Catalunya calen més metges i infermeres, especialment en els Centres de Salut, i el Pla de Xoc va adreçat a corregir aquesta situació. En els darrers anys les noves necessitats del país per l’increment de la població i l’envelliment de la mateixa no han estat acompanyades de l’increment paral·lel de professionals sanitaris en els serveis públics.

6.- En aquest sentit, la Conselleria ha signat ja diversos convenis amb representants municipals de les nostres comarques per tal d’impulsar la creació d’un Consorci Territorial de Salut. Com està el desenvolupament d’aquest tema? Els pactes de salut que s’han signat fins ara són el conveni de salut del Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat i Baix Camp (25 de febrer), el de la comarca del Baix Penedès (7 de juny), el de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà (23 de juny) i el de la comarca del Tarragonès (20 de juliol). Juntament amb la signatura dels pactes de salut, la Regió Sanitària Camp de Tarragona ha impulsat la realització dels pactes de serveis i infrastructures amb els Ajuntaments de Reus (11 de maig), i del Vendrell (7

4.- Quina és la vostra opinió sobre les mesures per a la millora del finançament de la sanitat? La valoració política és positiva ja que, tot i tenint en compte que és un acord d’emergència i transitori, continua el compromís de millorar el finançament autonòmic. Els 420 milions d’aportació directa de l’Estat representen per a Catalunya gairebé el doble dels guanys del primer any d’aplicació del model de finançament del 2001 (240M euros) i el 150% de la recaptació anual de l’impost de patrimoni (275 milions d’euros). I són un 6% del pressu-

post del Departament de Salut. 5.- Ens pot explicar en què consisteix la proposta del vostre departament pel que fa a la descentralització sanitària a Catalunya? Per a nosaltres, la incorporació i participació de les autoritats municipals dins l’atenció sanitària és important i necessària. Cal un treball conjunt, d’absoluta coordinació, entre els ajuntaments i els diferents proveïdors de la sanitat pública. El camí que hem de seguir crec que passa per la coordinació conjunta de tots els dispositius d’activat assistencial adscrits a cada una de les zones del nostre territori. La col·laboració municipal crec que és cabdal donat que els ajuntaments són la porta d’entrada que els ciutadans tenen per tal de poder gestionar tots aquells temes que els afecten directament. El nostre treball va encaminat, com ja li he comentat, a aconseguir una coordinació conjunta, però considero que els recursos sanitaris han d’estar subvencionats des del Govern català que és qui ha de gestionar les partides pressupostàries per endegar i portar a bon terme tots els projectes, en aquest cas,

GALENS 27

de juny). I a més, el passat mes de març es va realitzar un Pla específic per a la ciutat de Tarragona, per tal d’adequar els serveis sanitaris existents al canvi que ha sofert el municipi i donar una resposta adequada a les necessitats de la població. 7.- Davant la propera entrada en servei del nou Hospital del Vendrell i les previsions de transformació de l’Hospital Sant Joan de Reus, quin és el futur que li espera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona com hospital de referència? D’una banda, la inauguració de l’Hospital del Vendrell millorarà les infrastructures, augmentarà la capacitat resolutiva i la seva autonomia amb la finalitat de donar un servei de qualitat i apropar els serveis de salut als ciutadans del Baix Penedès, ja que no s’hauran de desplaçar a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. De l’altra, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus es construirà dins el futur parc tecnològic de la carretera de Bellisens i ajudarà a reestructurar el mapa sanitari de la ciutat, a part de guanyar espais i mi


L'ENTREVISTA llorar els accessos. Tant la inauguració del nou Hospital del Vendrell com el trasllat de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus no afectaran en cap cas l’Hospital Universitari Joan XXIII com a hospital bàsic i de referència del Camp de Tarragona. 8.- Quin és el vostre parer sobre la futura Llei de Col·legis Professionals? La nova llei que regula els col·legis i associacions professionals ha de servir per posar ordre en un àmbit que en els darrers anys ha crescut de forma desmesurada. Actualment a Catalunya hi ha 144 col·legis professionals diferents amb una gran disparitat, ja que per exemple mentre alguns arriben als 18.000 col·legiats n’hi ha que només n’agrupen 25. La llei deixa entreveure la clara voluntat del Govern d’intervenir en aquest àmbit amb l’objectiu de reduir i simplificar el nombre de col·legis. Si bé les entitats que ja existeixen no es veuran afectades perquè la llei no és retroactiva. 9.- Quin és el vostre parer sobre el Col·legi de Metges de Tarragona? Un tret remarcable de l’organització dels col·legis professionals catalans és la coexistència de diversos models d’articulació territorial, i el Col·legi de Metges de Tarragona n’és un bon exemple. Tota organització col·legial s’ha de basar en la pròpia participació dels professionals i s’ha d’encarregar de la gestió dels interessos més estretament vinculats a l’exercici de la professió. Per això, té espe-

La consellera amb els metges de Tarragona en la seva darrera visita.

cial rellevància la seva funció social . Estem tots d’acord en que les polítiques públiques de salut més ben definides no poden tenir èxit si no tenen en compte la seva eina més valuosa, els professionals,

que es mereixen un reconeixement d’acord amb la seva feina i la seva responsabilitat. I en aquest sentit hem de treballar tots en equip, Col·legis i Administració Pública .

El president de l’OMC renova als representants del Consell en totes les Comissions Nacionals d’Especialitats

D

urant l’Assemblea General celebrada per l’Organització Mèdica Col.legial el dia 9 de juliol, el nou president de l’entitat, Dr. Isacio Siguero, va exposar un informe sobre les seves primeres accions on destaquen les trobades mantingudes amb la Ministra de Sanidad, Elena Salgado, i amb el president de la CEOE, José M. Cuevas.

Una de les primeres decisions assumides pel Dr. Siguero ha estat la de renovar als representants del Consell en totes les Comissions Nacionals d’Especialitats. A partir d’ara,formaran part únicament presidents o vicepresidents dels Col·legis de Metges. Durant l’assemblea, el president de l’OMC també va fer pública la posada en funcionament de les onze noves àrees de treball que havia anunciat dins el seu pro-

GALENS 28

grama electoral, i que són les àrees de Relacions amb l’Administració de l’Estat, de Relacions Internacionals, de Relacions amb les Universitats i Acadèmies Mèdiques, amb les Societats Científiques, amb els Sindicats, amb les Organitzacions Empresarials, amb les Medicines no tradicionals, amb Fundacions Científiques i Culturals, amb les Companyies Sanitàries d’Assegurança, amb les Organitzacions de Pacients, i l’àrea de Formació .


Patagònia, on la naturalesa es manté intacta A l’extrem sud d’Amèrica del Sud hi ha una terra on hi regna la immensitat, els contrastos ens meravellen i el caliu de la gent és la millor arma per combatre el fred. La Patagònia és una de les regions més salvatges i agrestes del món. És una combinació d’estepes grogues, innumerables glacials i una fauna molt particular. Els colors intensos, l’aire cristal·lí, les distàncies inacabables i la naturalesa encara verge deixen a cadascun dels visitants la sensació de “he de tornar-hi”...

i Antiquaris i el barri de la Boca -el barri dels colors- que conserva les seves construccions genuïnes de xapa i fusta pintada amb tonalitats molt vives. El famós carrer Caminito, amb nostàlgia de tango, es converteix els caps de setmana en una festa a l’aire lliure. Un dels grans atractius de l’estància a Buenos Aires es assistir a un dels shows de tango que ofereixen nombrosos establiments.

Buenos Aires És una ciutat amb estructures modernes que alhora conserva les velles tradicions i els seus racons entranyables. La plaça de Maig és un bon punt de partida, està rodejada d’edificis importants com: la Casa Rosada, el Cabildo, la Catedral i el Banc de la Nació. El carrer Florida és el carrer de vianants més concorregut de la ciutat. Els Barris més coneguts són els de Sant Telmo, el barri d’Artistes

Península Valdés Situada a 1.300Km. al sud de Buenos Aires, va ser declarada Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO l’any 1999. És una de las zones naturals més importants d’Amèrica del Sud. Flanquejada pel Golf de Sant Josep i el Golf Nou, aquesta reserva integral de més de 260.000 hectàrees acull cada any un bon nombre d’assentaments d’animals marins d’un incalculable valor, tant ecològic com científic. I es que pocs llocs al món ofereixen la possibilitat d’observar en el seu hàbitat natural tanta quantitat d’espècies: balenes, llops i elefants marins, pingüins, nombroses aus, guanacs i fins i tot orques que conviuen en aquesta àrea privilegiada d’Argentina.

Pas dels Llacs És un circuit que uneix Port Montt i Port Varas amb Barilotxe en el que es travessa navegant el llac Maragda, rodejat de volcans nevats i salts d’aigua, fins arribar a Peülla.

GALENS 30


VIATGES Posteriorment, des de Port Frias es navega a Port Blest, arribant així a Argentina (Port Alegre) on un altre catamarà ens porta pel llac Nahuel Huapi fins Port Pañuelos, prop de Barilotxe.

P.N. Glacials Quan la naturalesa gelada es desborda produeix un escenari tant impressionant com el dels glacials que desaigüen als llacs Argentí i Viedma. El Camp de Gel continental patagònic desplega tretze glacials que descendeixen per la vessant. El glacial Perito Moreno ofereix un espectacle esgarrifant cada cop que es fragmenten les seves torres de gel en múltiples trossos. La navegació pel llac Argentí es fa entre icebergs gegantescos i apropant-nos als glacials Upsala, Agassiz, Bolado i Onelli.

P. N. Terra del Foc Ushuaia és la ciutat més austral del món, un lloc de gent amable i acollidora, de missioners, buscadors

d’or, nàufrags i indígenes. Rodejada pels Monts Olivia i Cinc Germans aquesta localitat s’estén al llarg del famós Canal Beagle.

P. N. Torres del Paine Declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 1978. És internacionalment reconegut com un dels llocs més bonics del planeta. Els seus atractius estan basats en la espectacularitat del seu relleu, els llacs, la flora i la fauna que el converteixen en un lloc ideal per la pràctica de l’ecoturisme i d’esports d’aventura. El Massís del Paine que està format en gran part de granit és una de les grans atraccions. El seu origen es remunta a 12 milions d’anys enrere.

Cataractes d’Iguaçú Una de las meravelles naturals del món, situada al límit fronterer entre Argentina i Brasil, esta formada per més de 275 salts d’aigua disseminats en forma de mitja .

GALENS 31


CÒCTEL

per pensar una estona…

l'´antiga ii+d d

Lo más extraño con lo que he topado es la irracionalidad del comportamiento humano. Juan Modelell Ser rico? Regalarte toda una tarde para perderla a conciencia. Ana Belen Els homes sense fonament mai saben conservar allò que de veritat val la pena. J.L. de Villalonga La buena cocina es inseparable del entorno y de la persona que te acompaña. Anthony Bourdain

gastronomia

El nebot de la Joaquina

Pasta "alla norma"

Un país: Itàlia. Una illa: Sicília. Una ciutat: Catània. Un personatge: Vincenzo Bellini. Una òpera: Norma. Un plat: pasta “alla Norma”. I és que els italians, i no diguem els sicilians, són molt seus,

i quan es tracta de vendre i/o donar a conèixer les seves coses (fantàstiques molt sovint) són únics.Així és que els va faltar temps per unir en un mateix nom dues de les seves meravelles: la pasta i l’òpera. La pasta “a la Norma” és un plat molt senzill i, precisament (o també precisament) per aquest motiu, digne de figurar a qualsevol casa com a plat rutinari. Preneu-ne nota, si us plau. Per a quatre persones, fregiu una albergínia una mica grossa tallada a pe-

GALENS 32

tits daus. Feu també una paellada de salsa de tomàquet. Bulliu la pasta; quan estigui al vostre gust, l’escorreu i, immediatament en un bol, la barregeu amb formatge (per exemple, un bon parmesà), i tot seguit hi afegiu la salsa de tomàquet i l’albergínia. Remeneuho bé. Un cop servits els plats s’hi pot afegir una mica de pebre negre en pols i, si se’n tenen a mà, podeu decorar el plat amb unes fulles d’alfàbrega (basilico en italià). Fàcil, no?, i un plat prou bo per anar repetint cada dues o tres setmanes.


HUMOR

GALENS 33


INTERCANVIS - ANUNCIS GRATUÏTS

GALENS recorda a tots els col·legiats l'existència d'un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d'ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d'anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d'adreçar-se a: GALENS - Via de l'Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona. APARELLS MÈDICS • REF. 0274- ES VEN aparell de tracció cervical automàtic i radar. Raó: Tel. 977 317 319 / 686 673 492 • REF. 0278- S’OFEREIX material de laboratori d’anàlisis. Un autoanalitzador hematològic K1000ROCHE i un autoanalitzador bioquí mica SEACH-16-RAL. Raó: Tel. 977 745 070 • REF. 0279- ES VENEN aparells de fisioteràpia, radar (un de nou i un altre en molt bon estat d’ús), un làser puntal, un aparell d’ultrasons i un kolster multiusos. Tot a molt bon preu i es regalaran camilles, taules d’exploració i de rehabilitació.També es lloga despatx muntat a Reus. Cèntric i gran. Raó: Tel. 629 942 066 / 977 311 557 • REF. 306. ES VEN electrocardiògraf model cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER molt complet i en perfect estat. Raó. Tel. 977 441929 (Sra. Maria). • REF. 305. VENC aparell per pendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu ecoòmic. Raó. Tel: 977 342939. IMMOBILIÀRIA • REF. 0271- S’OFEREIX despatx mèdic per a compartir al centre d’Amposta. Diverses sales. Apte per metges, psicòlegs, logopedes... Raó: Tel. 679 156 567. • REF. 0307- LLOGA despatx cèntric a Reus. 60 m2, moblat i equipat per consulta mèdica o altres activitats. Raó: Tel. 618 039 069. • REF. 0273- ES LLOGA despatx cèntric completaments equipat a Reus. Raó: Tel. 660 146 218. • REF. 0277- ES LLOGEN despatxos mèdics multiudisciplinars amb tots els serveis i per hores a Tarragona. Al Centre Mèdic situat a la Rambla Nova. Raó: Tel. 977 221 999 / 977 234 944 • REF. 0280- COMPARTEIXO consulta perfectament acondicionada. Edifici Aquarium, entresol. Tarragona. Raó: Tel. 977 245 904 • REF. 0281-ES TRASPASSA Centre de Reconeixements per a conductors a Reus, 15 anys en funcionament, per raons personals dels socis. Interessats Tel. 666 267 227. • REF. 0282- ES LLOGA pis 3 hab, amoblat, calefacció, molta llum, piscina, zona Hosp. Joan XXIII. Raó: Tel. 696 00 04 65. • REF. 0285- CENTRE Mèdic, situat a Reus, disposa de despatxos per llogar. Raó.Tel. 977- 328 328 / 609370029 (Dra.Aguilera). • REF. 0288- ES LLOGA despatx a la plaça Prim de Reus. Idoni per a consulta mèdica i de 75 m2. Raó: Tel. 670 287 997 • REF. 0289- ES LLOGA despatx a Reus. Situat al carrer de Prat de la Riba, 33 (davant del mercat central).

Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164 • REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab., saló-menjador, cuina reformada i bany , ammoblat i amb ascensor (Avgda. Catalunya). Raó. Tel. 670 036 294 • REF. 0295- S’OFEREIX despatx per a consulta mèdica. Gran, cèntric, nou i amb possibilitats de col·laboració. Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228 (de 17 a 19 hores). • REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragona amb mobles, 3 habitacions (zona cèntrica). Preferentment metges residents. Raó: Tel. 977 220 575 • REF. 0300- ES LLOGA pàrquing gran de 18,6 m2. fàcil d'aparcar a l'Av. d'Andorra de Tarragona (a 90 euros mes). Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les 20h.) • REF. 304. ES LLOGEN despatxos al C/ Rovira i Virgili, 42 baixos a Centre Mèdic “Medicina i Fisioterapia Fontanet”, el centre disposa de dos despatxos i servei de Fisioteràpia. Raó: Tel. 977 226900 • REF. 305. CENTRE MÈDIC situat a la Rambla Nova de Tarragona AMPLIA el seu quadre mèdic. El centre disposa de despatxos totalment equipats i servei de secretaria. Interessats sol·licitar informació al telllllèfon del consultori de 9 a 13 hores i de 16 a 20 hores. Raó: Tel. 977 23 49 44 i 977 22 19 99 • REF. 0313- ES LLOGA àtic al pg. Sunyer de Reus amb mobles, 4 hab, saló-menjador, cuina, 2 banys. Preferentment metges residents. Raó: Tel. 977 342 239. • REF. 0314- LLOGO apartament a Salou, primera línia de mar, 2 hab. Raó: Tel. 661 806 000. • REF. 0316- ES LLOGA despatx zona mercat central de Reus. Raó. Tel. 625 461 684 / 609 703 788.

• REF. 0284- CENTRE d’Estètica necesita col.legiada especialista en nutrició i medicina estètica. Raó: Tel. 977- 21 75 51 • REF. 0291- ES PRECISEN metges per a cobrir places de metges forenses contractats. Raó: Institut de Medicina Legal Tel. 977 -92 00 09 • REF. 0298- SERVEIS Marítims al consignatari de Tarragona necessita urgentment metge generalista. Raó. Tel. 977-22 89 22 o 616 436 053 (Sr. Frank Valdés) • REF. 0297- S’OFEREIX metge jubilat.Alta IAE, vol exercir a la demarcació de Tarragona. Disposat a compartir consulta, domina l’anglès i coneix el francès i l’holandès. Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733 • REF. 030008- S’OFEREIX centre d'audiovisuals per a gravar conferències, cursos i documentals Raó: Tel. 977 320 040 • REF. 0315- FORMACIÓ I PRÀCTICA. Psquiatra-Psicoanalista, ofereix a llicenciats interessats en formació i pràctica psicoanalítica: formació, supervisió individual o en grup de casos clínics, direcció de lectures de S. Freud en grup i tractament pricoanalític. Raó. Tel. 629 312 875 / 977 342 931 • REF. 0317- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al públic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Raó: Tel. 650 414 933

VENDES

FORMACIÓ

• REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en perfecte estat, econòmic Raó: 666077235 • REF. 0283- ES VEN Nissan Patrol 3.0 GSR CURT, color verd metalissat, antiguitat 2 anys, molt pocs quilòmetres, estat impecable. Preu 21.000 Euros. Raó: Tel 639 332 736 • REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatx de fusta noble. Preu 500 euros. Raó: Tel. 629 975 156 • REF. 0293- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangiectasies i punts rubies. Raó: Tel. 977 403 212 (nits) • REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions d’un centre de reconeixement de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació. Raó: Tel. 977 441 149 • REF. 0312- ES VEN Ecògraf Kretz-Combison 311A amb sonda vaginal i impressora Sony; Colposcòpia Optomic-OP C2 amb monitor i

• REF. 0318- SEMINARI INTENSIU de formació de psicoterapeutes per a professionals que resideixin fora de Barcelona. Tercers dissabtes de cada mes. Raó: Tel. 932 127 896 www.psicoterapeuta.org

GALENS 34

Cardiotocògraf Sonicaid FM5. Raó: Tel. 977 440 469 TREBALL

• REF. 0311- CENTRO MÉDICO ROMA necessita llicenciat/ada en Medicina per a 30 hores setmanals. Sou a convenir. No és imprescindible experiència. Enviar CV a Centro Médico Roma, pl. Alcalde Lloret,1 Tarragona. Raó: Tel. 977 235 577


GALENS 36


Edició Galens 157