Issuu on Google+

Juliol-setembre de 2004

N煤mero 154

Estrenem imatge TEMES D'ACTUALITAT: Posicionamnents del COMT

ENTREVISTA: Dr. A. Arcelin

Col路legi Oficial de Metges de Tarragona


GALENS

2

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Carta oberta

GALENS

Fins on arribarem? Benvolguts col·legiats/ades:

E

l model de Sistema de salut del nostre País és de cobertura universal, de qualitat, equitatiu i gratuït. Un sistema que fins fa ben poc, ha estat capdavanter a nivell estatal i del qual en som defensors, impulsors i que ha esdevingut un avenç i un dret al qual ningú ni vol ni ha de renunciar. És el nostre un sistema de salut que ha estat i és encara possible mantenir mercès a la formació, la competència i la dedicació dels professionals de la sanitat i d’una manera extraordinària dels professionals de la medicina que estan integrats en aquest sistema sanitari dedicant-hi molt d’esforç personal i exercint amb unes condicions de pressió laboral cada dia més difícils de suportar. En aquest sentit, semblaria lògic, o si més no coherent, que aquesta actitud dels metges fos recompensada, valorada, preuada, reconeguda o agraïda. Però no, les valoracions d’excel·lència que ens arriben són de països desenvolupats que dia rera dia contracten metges i metgesses formats al nostre País. Al metge se li exigeix una jerarquització sotmesa a normes que li són imposades de forma piramidal, sempre amb criteris d’estalvi econòmic, i que han comportat que el paper del professional de la medicina hagi passat d’un dirigisme autoritari envers els pacients, a totes llums exagerat i moltes vegades sota el paraigua d’un paternalisme

emotiu, a l’actual relació d’un “tu a tu” que vol traspassar part de la responsabilitat, en la presa de decisions, al pacient tot i que a la pràctica diària les conseqüències de la decisió es fan “pivotar”, en exclusiva, sobre la figura del metge. Poc a poc arribarem a un model on el metge exercirà pràcticament amb exclusivitat en el sector públic en el que, per cert, encara no està desenvolupat un model de carrera professional, amb el conseqüent greuge que comporta l’ascens a un nivell jeràrquic superior, que exigeix sens dubte un sobre esforç, sense cap altra contrapartida. Els metges som abocats poc a poc a una funcionarització, que no pot ser bona ni per al sistema ni per a la societat, aconduint l’exercici professional, de manera preocupant i fins i tot inquietant, a un deteriorament de la relació metge-pacient, tantes vegades denunciada pels

usuaris i per la institució col·legial i a una pràctica de “medicina defensiva” fruit de l’augment de factors aliens a la professió com són la responsabilitat civil, les demandes, la protocol·lització, o exigència d’objectius no decidits per criteris clínics. Darrerament assistim a la imposició jurídica, per part de certes CCAA, de la llibertat de Col·legiació, que abocarà de manera ineludible a la desaparició de criteris uniformes sobre temes tan importants i inherents a la “bona praxis mèdica” com són la salvaguarda de l’ètica i deontologia mèdica. Una salvaguarda que no podem permetre sigui exercida per ningú mes, que no siguin els propis metges L’ús i abús de restriccions econòmiques indiscriminades per part de les administracions, en el seu desesperat intent d’aconseguir controlar i frenar la despesa sanitària, sovint amb discordances gerencials més que evidents, xoca amb la demanda social creixent de serveis sanitaris. Una demanda creixent originada, entre altres causes, per una política de màniga ampla a l’hora d’aplicar el concepte d’universalitat del sistema sanitari, i que converteix els metges en part d’un engranatge, al que i paradoxalment els professionals de la salut no poden ni controlar, ni reconduir, perquè senzillament “no se’ls permet participar en la gestió”. Fins on arribarem?... Ben cordiament Dr. Josep Maria Poblet.

Al metge se li exigeix una jerarquització sotmesa a normes que li són imposades de forma piramidal, sempre amb criteris… JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

3


Sumari

GALENS

CARTA OBERTA: Fins on arribarem? (p. 3) CARTES A GALENS: Carta oberta al president (p. 5) BREUS: Suspesa la comercialització del ROFECOXIB (p. 5) TEMES D'ACTUALITAT: Posicionament del Col·legi de Metges de Tarragona (p. 6-7)

COMARQUES: TARRAGONÈS La Canonja acull el XIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana (p. 18) BAIX CAMP Sagessa guanya el premi a la Qualitat 2004 (p. 18) TARRAGONA: El Col·legi de Metges, protagonista en diverses activitats (p. 19)

OPINIÓ: Consideracions sobre la regulació de l’acupuntura (p. 8)

TROBALLES GASTRONÒMIQUES: Can Buj (p. 26-27)

SERVEIS COL·LEGIALS: Millorem el Col·legi millorar els serveis als col·legiats (p. 20-21)

VIDA COL·LEGIAL: Altes i baixes (p. 10-11-12) HISTÒRIA GRÀFICA 1986-2004: l’inici dels mandats col·legials (p. 13)

A la memòria del Dr. Enric Elies Fibla (p. 14) Defuncions (p. 14) La Junta de Govern nomena els delegats a les comarques (p. 15) Sobre el finançament de la sanitat (p. 15) Entrevista al Dr. Alphonse Arcelín (p. 16) Eutanàsia: comunicat de l’OMC (p. 17)

CÒCTEL: Gastronomia, per pensar una estona i l'antiga I+D (p. 25)

COMUNICACIONS: 17è Congrès de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (p. 22-23-24)

FORMACIÓ MÈDICA: Calendari d'activitats (p. 27)

HUMOR: L'humor d'en Cabré (p. 28)

INTERCANVIS: Anuncis gratuïts (p. 30)

GALENS Edita: Il·ltre. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra. Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 43005 Tarragona. Tel. 977- 23 20 12/ 23 20 06. Fax: 977- 23 62 08 Assistència Tècnica: Balcotec S.L. Tel. 977 21 15 75 Fotomecànica: Tàctil Portada: Mauri Imprimeix: Gràfiques Centelles D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir la seva publicació.

4

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

AMB EL SUPORT DE:


Cartes a Galens

GALENS

Carta oberta al president Estimado nuevo Presidente: Mi más cordial enhorabuena por la consecusión de que su candidatura saliera a flote, después de tantas artimañas, enredos y mentiras. Tal vez algún día le podré contar cosas más graves de lo que hasta ahora se ha publicado. Yo por el momento soy un pobre jubilado con 65 años que el día que los cumplía, justo el 14 de febrero de 2004 me dieron la jubilación. Hasta ese día desempeñaba la Jefatura de Servicio de C.O.T. del Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, me apena ver como quieren jubilar a todo cristo y mariquita el que tenga ya esa edad. Creo que la experiencia vale su peso en oro, pero todo se desprecia por la savia nueva, que no es otra cosa que unos médicos recién salidos, cuya base es la Medicina Defensiva, están educados en la base de pedir pruebas complementarias, con la única finalidad

de media mensual; ahora con la pensión máxima estoy cobrando 2.086 Euros mes, menos el descuento del 15% de IRPF he pasado a cobrar 1.773 Euros al mes, después de 38 años de cotización. Sé que se ha pedido a través del Consejo de Colegios Médicos, al cual se han adherido los arquitectos y los abogados para que esta situación sea revisada. Le toca por lo tanto el librar la batalla en el seno del Consejo la reivindicación que aquí le hago en nombre de todos los jubilados. Por ahora ya tengo bastante como para entretenerle en dos frentes que creo muy importantes para toda la colegiación. Esperando de Vd. tome plena conciencia de lo expuesto, quedo a Vd como colaborador en la lucha para lo que quiera pedirme.

de que sean los servicios centrales quienes les hagan el diagnóstico, cualquier cosa menos hacer una anamnesis como mandan los cánones y todos aquellos que fueron nuestros maestros, Gregorio Marañón (del que hoy ni siquiera saben quien fue) Farreras Valentí, Piulachs, y tantos otros que nos precedieron para gloria de la Medicina; y mucho menos explorar al enfermo. Si acaso lo hacen, con guantes por si acaso. Resulta que si en verdad se pone en marcha a golpe de Ley de 16 de Diciembre, las jubilaciones, seremos 800 los médicos que nos habran jubilado solo en Catalunya. ¿Sobramos?. ¿Tienen ya sustitutos?. Esta es una batalla que le toca librar Sr. Presidente. Otra batalla: las pensiones de jubilación. Este pobre escribidor, el mes anterior de jubilarse cobraba 5.000 Euros

B

R

Col. núm. 434

E

U

S

Suspesa la comercialització del ROFECOXIB L

a Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ens ha enviat una comunicació de la qual us fem arribar el següent extracte: L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, a sol·licitud del laboratori titular i en coordinació amb

la resta d’agències de la Unió Europea, ha procedit a suspendre la comercialització de les especialitats farmacèutiques VIOXX i CEOXX, el principi actiu de les quals és el ROFECOXIB. La decisió esdevé pels resultats d’un assaig clínic en el qual es demostra que el rofecoxib en tractaments prollongats incrementa el risc d’accidents

cardiovasculars greus (especialment infart de miocardi i ictus) en comparació amb el placeb. Més informació als següents organismes: Col·legi de Metges de Tarragona, Regions Sanitàries del SCS, Serveis de farmàcia hospitalària, Atenció Primària i Direcció General de Salut Pública.

KÒSOVO, ALBÀNIA, BÒSNIA, COLÒMBIA, HONDURAS, ETIÒPIA, REPÚBLICA DOMINICANA, ERITREA, RWANDA, SOMÀLIA, AFGANISTAN, BANGLADESH, ÍNDIA…

"a l'UNICEF vivim en una emergència permanent. Necessitem bona gent, et necessitem a tu" Per donatius: LA CAIXA UNICEF c/c 210030605522001887 COMITÈ UNICEF CATALUNYA AMB EL SUPORT DE:

Aribau, 46 - 08011 BARCELONA Tels. 93 323 63 13 i 93 323 68 02 - Fax. 93 453 15 65

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

5


Temes d'actualitat

GALENS

Posicionament del Col·legi de Metges de Tarragona El nostre sistema sanitari d’una qualitat, més que acceptable com és reconegut arreu, és alhora el sistema més tensionat, tant pel que fa a la pressió assistencial que suporten els professionals sanitaris com per una gestió de vegades amb greus contradiccions.

El sistema de copagament dels usuaris en les seves visites mèdiques El COMT vol manifestar, que sempre ha defensat la necessitat absoluta, si el que es vol és la potenciació o si més no el manteniment del Sistema de Salut públic, universal, equitatiu i de

qualitat, d’obrir un debat seriós i ampli, a l’estil dels pactes de TOLEDO, sobre el finançament que el sistema necessita. Ja manifestàvem en la campanya electoral que nosaltres volíem participar activament en aquest exercici. L’actual finançament del sistema, és a totes llums insuficient, restant l’Estat Espanyol a la cua d’Europa. És, per tant, imprescindible un increment del percentatge de PIB, destinat a la Sanitat. Sent així, i amb l’actual model de finançament de la Generalitat, els recursos destinats a la Sanitat pública catalana, es veuen encara més mermats, creant autèntics greuges comparatius amb altres autonomies. La introducció en el debat del copagament, no és una idea nova que a més a més, sempre serà impopular. El conegut i alhora oblidat i denostat informe Abril Martorell, ja manifestava la necessitat de fer corresponsable de l’ús i de la despesa sanitària als ciutadans. El nostre sistema sanitari d’altíssima qualitat, com és reconegut arreu, és alhora el sistema més tensionat, tant pel que fa a la pressió assistencial que su-

porten els professionals sanitaris com per una gestió de vegades amb greus contradiccions. Malgrat la situació, el sistema manté el seu nivell mercès als esforços dels professionals, de tots els professionals de la sanitat, que dit sigui de pas, són els pitjors remunerats de la U.E. Tot plegat, creiem que obliga a un seriós debat sobre el model sanitari i

d’una manera especial sobre el seu finançament. En cas contrari, ens exposem a que el sistema faci, un dia d’aquests, fallida.

Les jubilacions anticipades Posicionament del Col·legi de Metges de Tarragona Aquest decret és conseqüència de la Llei de l’Estatut Marc que l’any passat va tramitar el govern de l’Estat. El

6

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Temes d'actualitat

COMT ens preocupa, no només pel desaprofitament que suposa de companys amb una gran preparació i experiència, que estan en plenes facultats, sinó també perquè l’aplicació global i immediata pot perjudicar el sistema sanitari. Tan és així que la Junta de Govern, que sempre ha defensat un sistema de salut amb la millor qualitat, per a la societat, defensa com a part molt important d’aquesta qualitat, els millors professionals. És per això que entén que no es pot desaprofitar l’experiència i la competència de moltes metgesses i molts metges, i aquest criteri no va en contra de la incorporació de nous i més joves metges, que també són professionals d’alta qualificació, sinó que complementa el nombre de professionals que el sistema de salut i la societat necessita i que venim reclamant de fa molts anys. Cal tenir en compte, que a més, aquesta situació es produeix en una època de l’any on la demanda d’assistència, ja de per si prou complicada a les nostres comarques, creix exponencialment. La pressió assistencial que cada any pateixen les metgesses i els metges de les nostres comarques, llargament denunciada per aquesta corporació, de ben segur que se’n ressentirà. És per això que en la reunió que tindrem amb la Consellera a finals de mes, volem reiterar-li la nostra preocupació i demanar-li no ja un esglaonament en les, al nostra entendre, jubilacions anticipades, si no que s’aturi aquest procés fins poder, assentats sindicats i la institució col·legial amb la conselleria, estudiar exhaustivament quines son les necessitats de les nostres comarques i quines les millors solucions. Estem convençuts que prescindir de grans i qualificats professionals, no pot ser bo de cap manera. El nou “estatuto marco” preveu, segons el nostre criteri i el de l’assessoria jurídica del COMT, que el metge podrà jubilar-se als seixanta cinc anys, de manera voluntària, podent perllongar el termini de jubilació fins els setanta anys, màxim si és el cas que li faltin anys de cotització a la SS. per poder obtenir la pensió de jubilació sense reducció i podrà ser tanmateix anomenat “emèrit” si la seva vàlua professional així ho mereix. Ens sorprèn que Catalunya sigui la única Comunitat Autònoma (no la primera sinó la única) que ha fet ús d’un criteri restrictiu de l’esmentat nou Estatut. Però estic segur que la Consellera de Salut té poderoses raons que ho jus-

GALENS

tifiquen i que estem ansiosos de saber, ja que els metges afectats podrien al·legar greuges comparatius i, per tant, denúncia d’inconstitucionalitat. La nova Junta del COMT, de manera immediata a la seva presa de possessió, ha posat al servei dels col·legiats, dins l’assessoria jurídica col·legial, una nova assessoria laboral que defensarà els interessos de tots els afectats que així ho desitgin. No dubtin, que la nostra institució està i estarà al costat dels metges i metgesses col·legiats afectats. De fet, ja s’estan tramitant recursos en aquest sentit, i es col·labora amb altres assessories alienes al Col·legi que s’encarreguen dels recursos d’altres companys.

El Congrés de la Professió Mèdica, que s’ha de celebrar a Sitges el proper mes de novembre i el posicionament oficial davant els rumors sobre el Col·legi Únic a Catalunya El COMT com a Corporació de Dret Públic i membre del CCMC, manifesta que mai ha donat suport a la idea d’un Col·legi de Metges únic per a tota Catalunya i així ho ha manifestat en el si del Consell Autonòmic. L’actual Junta de Govern, en aquesta línia, no està d’acord en la uni-

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

ficació dels Col·legis Catalans en una sola Corporació, pels següents motius: 1.- En el primer punt del programa electoral que ens portà a governar el COMT, establíem la nostra voluntat de tenir un Col·legi lliure, independent de les Administracions, Sindicats i Mútues d’assistència lliure, i sobirà en les nostres comarques, manifestant explícitament que “no volem un Col·legi únic”. 2.- El model Col·legial que significaria el Col·legi únic, és totalment oposat al nostre model, molt més proper als metges i els seus problemes, ajustant-se a una representació territorial el més propera possible als metges, i amb representació en cadascuna de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. 3.- La decisió de la desaparició del COMT, és una competència estatutària de l’Assemblea General del Col·legi, reconeguda pels Estatuts Col·legials, aprovats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i, per tant, intransferible a un moviment assembleari organitzat per un o altres Col·legis. Qualsevol actuació que no s’ajusti als estatuts col·legials o a la Llei de Col·legis Professionals, seria il·legal 4.- El procés d’unificació no es pot produir sense la voluntat concurrent de les Assemblees Generals dels quatre Col·legis, que es molt diferent a la voluntat de la majoria dels col·legiats assistents al Congrés, que són una minoria de tots els de Catalunya, i pertanyents a la vegada i majoritariament, a un sol Col·legi.

7


Opinió

GALENS

Consideracions sobre la regulació de l’acupuntura Dr. Miquel Sanchis Bernabeu Responsable del Grup de Treball sobre Acupuntura del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

A

… es de començament dels anys 80 fins als nostres dies el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha estat i continuarà lluitant per aconseguir un reconeixement oficial de l’acupuntura com cal. 8

ctualment l’acupuntura és una de les medicines alternatives més coneguda i utilitzada per la població a occident. Segons estimacions de la Generalitat de Catalunya –perquè ni a casa nostra ni a l’estat existeixen estadístiques fidels-, un 20% de la població de l’estat espanyol recorren a l’acupuntura, l’homeopatia, la medicina naturista i les teràpies manuals. L’Organització Mundial de la Salut reconeix la seva utilitat davant de determinades malalties i avui en dia s’està començant a aplicar en alguns hospitals i centres de salut. També és cert que cada cop es més preocupant el fet que molts “terapeutes” que la practiquen ho fan sense estudis auditats ni validats, és més, molt sovint sense exigir a la seva formació ni tan sols el graduat escolar, amb el consegüent risc que li comporta al ciutadà que la requereix. Així dons i segons la O.M.S. l’ús de les medicines alternatives no regulades pot provocar greus conseqüències sanitàries . Es per tot això que urgeix un control i regulació de la pràctica de l’acupuntura i per extensió a les demés medicines alternatives, o millor denominarles medicines complementàries donat que medicina tan sols hi ha una... la que cura, malgrat hi hagin diferents criteris o formes d’entendre-la. Si partim de la premissa que la Constitució obliga als poders públics a vetllar per la salut de tothom, és legítim exigir que es compleixi amb una estricta regulació per a donar les màximes garanties de seguretat. I en aquest sentit hem de manifestar que tota aquesta planificació s’ha de basar en la important consideració per la qual l’exercici de l’acupuntura sigui valorat com un acte mèdic tal i com passa a països com Finlandia, Portugal o Brasil.

Amb tot l’exposat es obvi dir que tan sols els metges poden exercir l’acupuntura donat que aquest afer requereix coneixements d’anatomia, fisiologia i patologia a banda d’entendre la seva filosofia, és clar. És bàsic saber diagnosticar i aplicar la teràpia adient a cada malaltia per evitar efectes secundaris. El metge acupuntor, dons, és l’únic professional amb coneixements suficients que el capaciten per poder fer un diagnòstic exacte i l’aplicació d’un correcte tractament de les patologies utilitzant aquesta mil·lenària tècnica o les teràpies més adequades en cada moment. Per totes aquestes consideracions és prioritari desterrar l’intrusisme i el frau tan estès actualment al nostre país mitjançant un adequat marc jurídic al respecte. El Parlament Europeu, amb el seu Informe Lannoge ha instat als governs de les seves nacions a regular les pràctiques mèdiques complementàries, recomanant que siguin les organitzacions col·legials mèdiques les que vetllin pel correcte exercici professional amb una col·legiació obligatòria i la seva pòlissa de responsabilitat civil. Finalment, dir que des de començament dels anys 80 fins als nostres dies el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha estat i continuarà lluitant per aconseguir un reconeixement oficial de l’acupuntura com cal. Prova d’això és la creació de la prestigiosa

Fundación Europea de Medicina Tradicional China que va sorgir del si de la nostra institució en col·laboració amb la Universitat de Pekin i l’Institut de MTC de Yunnan entre d’altres. Esperem i desitgem que de les pròximes reunions, que aviat han de mantenir responsables del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en relació a l’important tema de la regulació de les Medicines Alternatives o Complementàries, surti una reglamentació coherent on el veritable beneficiat sigui el ciutadà.

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


GALENS

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

9


Vida col·legial

GALENS

A

10

L

T

E

N. DE COL.LEGIAT

COGNOMS I NOM

PROCEDÈNCIA

4905 4906 4410 4907 4908 4909 4910 4911 4912 4913 4256 4922 4923 2494 4924 4925 4926 4927 4928 4884 4929 4930 4931 4932 1869 4933 4934 4935 4936 4937 4938 4939 4940 4941 4942 4943 3283 4944 4945 4946 4947 4948 4949 4950 4951 4952 4953 4954 4955 4956 4957 4958 4959 4960 4961 4962 4963 4964 4965 4966 4967 4968

Meseguer Gambón, Eva Castells González, Yolanda Vendrell Voltas, Montserrat Paolo Golia, Stephano Hervàs Vrge, Kàtia Vaquero Campos, Ana M. Ferre Almo, Sandra Muñoz Sánchez, Raquel Callao Molina, Virginia Ezquerro Scyzorik, Alejandro Sierra Ormo, M. José Escriba Escoda, Roser Franco Correas, Sergio Puig Cunillera, Misericordia Domingo Castelló, Angels Perla Loza, Claudia Puente Rodríguez, Maria Gou Salcedo, Maria García, Pablo Esteban Amorós Abelló, Natalia Monaco, Mauricio Tamayo Camacho, Fauri Save Castellano, Josep Pueyo Gil, Carlos Marin López, Jorge Bofill Sánchez, Mónica Jimenez Arall, Elia Mellado Joan, Meritxell Piqueras Serrano, Carmen Zapater Carrasco, Carmen Planas Real, Kenneth Gómez Galan, Catalina Sayed Hachem, Adnan Ordoñez España, Augusto Lafuente Carrasco, Sergio Castellar Otin, Elena Cuco Pastor, Gemma Brull López, Nuria Díaz Salsench, Marina Martín de Barberá, Dolors García Sancho, M. Carmen Vives Abelló, Rosa M. Mangrane Ferrando, Marta Sanchez Enrique, Carlos Mendez Prieto, Barbara Colomer Asenjo, Ingrid García Arnaldich, Salomé Batista Muñoz, Alberto Romero Orenga, Andres Trinchet Pupo, Humberto Pallas Ventayol, Honorio Pérez Rivarez, M. Carmen Fonoll Tassier, Inmaculada Cubo Abert, Montserrat Ferrer Pelpart, Ignacio Mila Farnes, Maria Meran Gil, Jorge Luis Irayzoz Monera, Berenguer Beltran Agullo, Laura Carratalà Barres, Pilar Millan Casas, Laura Herranz Ulldemolins, Sara

CAP Salou Pius Hospital - Valls Substitució CAP Torredembarra Substitució Jutjats Reus CAP Amposta Hosp. Sant Joan-Reus Hosp. Joan XXIII Hosp. Sant Joan-Reus Hosp. Joan XXIII Port Aventura Mutua Universal Privada ——— ——— Amb expectatives Pius Hospital-Valls Hosp. Com. Móra d’Ebre Aeroport Reus CAP el Vendrell CAP Vilafranca Substitució Hosp. Joan XXIII CAP Baix Ebre Hosp. Sant Joan Mutua Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Pere Mata Hosp. Joan XXIII Hosp. Sant Joan Hosp. Sant Joan Sagessa Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Centre R. Laborals ICS ICS Hosp. Sant Joan CAP La Granja Hosp. Santa Tecla Hosp. Sant Joan Salou Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Hosp. Sant Joan CAP de Valls Hosp. Sant Joan Hosp. Joan XXIII CAP Vilaseca Hosp. Sant Joan Hosp. Sta. Creu Jesús Hosp. Sant Joan Hosp. Joan XXIII CAP Llibertat Hosp. Joan XXIII Hosp. Verge Cinta Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII

S

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Vida col·legial 4969 4970 4971 4972 4973 4974 4975 4976 4977 4978 4979 4980 4981 4982 4983 3885 4984 4985 4986 4987 4152 4784 4988 4584 4989 4990 4991 4571 4992 4993 4994 4407 4995 4996 4997 4998 4999 5000 4414 4486 4572 5001 5002 4914 4915 4916 4917 4918 4919 4920 4921

GALENS

Villa Viñas, Diasol Subias Grau, Elsa Rodríguez Losada, M. Carmen Guerrero Delgado, Miguel Almazan Gavidia, Alexandre Morales Pérez, M. José Gómez Leon, Verónica Alvarez Lamas, Alejandro Bria Fornern, Mar Cases Ariño, Noelia Aznar Barberà, Francisco Moya Alonso, Rosario Jimenez Delgado, Sonia Fernandez Rodríguez, Jose Albarracín Gene, Luis Ramiro Ruiz, Olga Vidal Asensio, Sonia Torredemer Palau, Margarita Broicea Iona, Emilia Escosa Bage, Marcos Carmona Heredia, Diego Peña Cortejano, Rocío López Antolin, Eva Cañisa Roig, Anna De Gottardo, Leonardo Miret Llauradó, Marcel.la Genaró Jornet, Pere Moya Moreno, Mónica Vazquez Caballero, Ignacio Carrasco Cavia, Esther Holsman, Ernesto Daniel Ripollés Vicente, M. Rosa Castaño Gonzalez, Rocío Galvaldà Pellicer, Teresa Barnadas Busquets, Jose M. Tajes Pascual, Hernan E. Canals Fuentes, Juan J. Gonzalez Diez, Alvaro Rofes Ponce,Lourdes Falcó Callau, Ana M. March Domingo, Mónica Herrera López, Sergio Pujals Altés, Elena Garriga Companys, Sílvia Torralba Allué, M. Pilar Velasco Bolaños Ana M. Levitt-Lutsky, William Petrini, Oscar Alejandro Manzano Buldo, Ana M. Borreguero Guerrero, Eduardo Lubenskaya, Nina

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Hosp. Sant Joan Hosp. Sant Joan Hosp. Santa Tecla Hosp. Verge Cinta Hosp. Verge Cinta Hosp. Verge Cinta Hosp. Verge Cinta Hosp. Verge Cinta Hosp. Verge Cinta Amb expectatives Hosp. Verge Cinta Hosp. Joan XXIII ——CAP Roda de Barà CAP Valls Hosp. Joan XXIII CAP S.P. i S.P. Hosp. Sant Joan CAP Bonavista CAP Sant Jordi CAP La Pineda Hosp. Verge Cinta Hosp. Verge Cinta CAP Cambrils CAP Sant Carles CAP Sant Carles Hosp. Sta Tecla CAP Amposta CAP Calafell Hosp. Sant Joan Sanitat Ext. Hosp. Sta Tecla Grup IG CAP Jaume I CAP Salou Hosp. Joan XXIII Hosp. Joan XXIII Pere Mata CAP El Temple CAP La Selva Jutjat Hosp. Verge de la Cinta Amb expectatives Clínica l’Aliança Amb expectatives Xerta-Paüls Amb expectatives

11


Vida col·legial

GALENS

B

I

X

E

S

N. DE COL.LEGIAT

COGNOMS I NOM

LOCALITAT

MOTIU

4809 4784 2207 4883 1196 4685 4368 159 4038 4484 4781 4793 4868 119 4796 4663 4524 4880 4888 4911 4050 4919 120 4530 4906 4925 4884 4380 4389 1080 4647 4049 4012 3799 4374 4513 4544 4659 4651 4233 0639 2668 4490 4934 4152

Diaz Verde, Pilar Peña Cortegano, Rocío Labernia Labernia, Tere Gil Timón, Montserrat Margalef Marsal, Tomàs López Abad, Raquel Hernández Llacer, C. Gaguine Batet, Juan Escoda Mora, Jaume San Emetrio Echevarria, L Fernández Alsina, Enric Irache Diez, Miranda Perpiñan Sanchez, P. Ibarz Brunet, Antoni Palomar Simon, Fco. Baraldes Callejon, F. Bas Vilda, Albert Traid Sender, Virgilio Monclus Arasa, M. Cinta Muñoz Sanchez, Raquel Mencia Presa, Ana Manzano Buldog, Anna Ibars Brunet, Josep Botey Faraudo, Elena Castells Gonzalez, Y. Perla Loza, Claudia Amoròs Abelló, Natalia Gutièrrez Macià, M. Mar Mateo García, Gracia Arcelin Tadal, Alphonse Herranz Calejero, Carme Tabuenca Vicen, Pilar Sanchez Fernanez, B. Lainez Milagro, Nuria Arrebola López, Miguel Valldeperas Belmonte, X Fernandez García, S. Capdevila Andreu, Mercè Puerta Moreno, Nuria Sanz Muñoz, Paloma Elias Fibla, Enric Marfagon Berzal, Luis Gonzalez Lopera, Felix Jimenez Arall, Elia Carmona Heredia, Diego

Reus Tarragona Vinaròs Mollet del V. Tarragona Tarragona Tarragona Reus Barcelona Tarragona Reus Reus Tortosa Reus Tarragona Torredembarra Vilanova i G. Vinyols Tortosa Reus Reus Reus Reus Tarragona Tàrrega Vila-seca Reus Barcelona Hospitalet Cambrils Tarragona Cambrils Cambrils Reus Tarragona Vilanova Tarragona Lleida Tarragona Barcelona Tarragona Bonastre Tortosa Torredembarra Tarragona

Col. Menorca Fi exercici Fi exercici Fi exercici Finat Col. A Corunya Sense certificat Finat Col. Barcelona Barcelona Col. Barcelona Col. Girona Osca Finat Col. Sevilla Col. Barcelona Col. Barcelona Col. Balears Col. Barcelona Col. Barcelona Col. Soria Col. Barcelona Finat Col. Barcelona Osca Col. Barcelona Col. Barcelona Col. Barcelona Col. Barcelona Estranger Col. Barcelona Col. Barcelona Col. Barcelona Col. Navarra Col. Sevilla Estranger Col. Castelló Col. Lleida Col. Barcelona Col. Barcelona Finat Col. Segovia Col. Barcelona Sense certificar Sense certificar

M

12

A

E

T

G

E

S

L

H

O

N

O

R

N. DE COL.LEGIAT

COGNOMS I NOM

RESIDÈNCIA

0297 2551 0301 0368 1886 0431 0372 0320 0669 0424 0364 0302

Muntadas Lozano, Luís Palacios de León, Elida Bové Mas, Federico Aguiló Bacardí, Misericordia Alvarez Angel, Jose Luís Bardavio González, Francisco Gómez Martínez, Joaquin Campo Tabuenca, Angel López Navas, Enrique Guallart Allué, Josep M. Olesti Segarra, Enrique Vernet Tarrech, Antoni B.

Reus Reus Alcover Reus Cambrils Reus Maspujols Amposta Reus Benissanet Reus Reus

Í

F

I

C

S

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Vida col·legial

GALENS

H

I

S

T

Ò

R

I

A

-

G

R

À

F

I

C

A

1986-2004: l’inici dels mandats col·legials FOTOS: ARXIU GALENS

P

rop de vint anys separen aquestes dates. Amb les tres imatges que publiquem a continuació i que la revista GALENS ja va publicar en el seu moment, donarem un cop d’ull a una mateixa situació, a un mateix esdeveniment, tot i que amb personatges diferents o sotmesos al trànsit dels anys. El fil noticiable són les preses de possessió de diverses juntes de govern i els moments escollits són els anys 1986, 1996 i 2004. La primera fotografia correspon a l’acte institucional de la presa de possessió de la primera Junta de Govern que va presidir el Dr. Josep M. Bertran i que data del 27 de juny de l’any 1986. A la fotografia, el Dr. Bertran en el moment dels parlaments acompanyat del president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i president del Col·legi de Barcelona, Dr. Trias i de l’anterior president del Col·legi de Tarragona, Dr. Andreu Combalia. La segona fotografia també presenta la presa de possessió i data del 3 de juliol de l’any 1996. Al costat del Dr. Bertran apareixen el Dr. Bonaventura Lladonosa, president de Lleida; el Dr. Eduard Rius, conseller de Sanitat; el Dr. Fornés, president de l’OMC i el Dr. A. Caselles, president del Col·legi de Girona. La tercera i última fotografia pertany a la darrera presa de possessió que va tenir lloc el 14 de maig d’aquest any. El nou president, El Dr. Josep M. Solé, va presidir l’acte acompanyat del president de l’OMC i del president sortint, el Dr. Josep M. Bertran. Si teniu alguna foto que creieu pot ser d'interès per aquesta secció, envieu-la a la redacció de GALENS amb un petit comentari. Se us retornarà el més aviat possible.

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

13


Vida col·legial

GALENS

A la memòria del Dr. Enric Elies Fibla E

ls que hem tingut la sort de treballar amb el Dr. Enric Elies, no només l’hem conegut en la seva vessant professional, sinó que hem pogut gaudir cada dia de les seves qualitats humanes. És cert que al seu costat hem aprés Medicina Transfusional, però també ho és que la seva forma de ser ens ha ensenyat coses molt més importants. La seva vida professional sempre ha estat lligada al Banc de Sang. Després de finalitzar els estudis de Medicina a Saragossa, va tornar a Barcelona, on es va formar com especialista en Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Immediatament després, l’any 1974, es va traslladar a la ciutat de Tarragona, on sempre ha estat dedicat al Banc de Sang de l’Hospital Universitari Joan XXIII, inicialment com a metge del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital i, des de 1998, com a responsable del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Tarragona. El Dr. Enric Elies ha estat una persona molt estimada per tots nosaltres. Sempre ha preferit suggerir abans que exigir i explicar abans que manar. Per a ell la feina no ha estat mai una obligació sinó una veritable il·lusió, il·lusió que ha sabut transmetre a tots els que l’hem envoltat.

Mai ha deixat d’estar al dia. Era una imatge habitual veure’l al seu despatx subratllant i fent anotacions (sempre a llapis) a l’últim exemplar de Transfusion o als llibres que, amb freqüència, adquiria a l’Associació Americana de Bancs de Sang. Durant els mesos que ha estat malalt, ha conservat la il·lusió per la seva feina i sempre que ha pogut ha vingut al Banc de Sang, la seva segona casa, com ell solia dir. Un exemple de la seva il·lusió el trobem a l’últim congrés de la SETS, on figura com autor d’una comunicació sobre transfusió autòloga, en la

D

N

ovament aprofitem aquestes línies per tal de retre un senzill homenatge als col·legiats que ens han deixat durant els darrers mesos. Serveixin aquestes línies com a condol i record per a les seves famílies i amics. Recentment ens han deixat els Drs. Josep M. Ibarz Brunet, Antoni Ibarz Brunet, Enric Elies Fibla, Juan Barrera de Jover i Juan Ganigue Batet.

14

E

F

U

N

Dr. Josep M. Ibarz Brunet va nèixer a Barcelona al febrer de 1920. Llicenciat per la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1944. La seva especialitat era Tocoginecologia i tenia el número 120 de col·legiat. Dr. Antoni Ibarz Brunet nat a Barcelona l’octubre de 1918. Es va llicenciar a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1944, era uròleg i tenia el número 119 de col·legiat. Dr. Enric Elies Fibla va nèixer a Ulldecona l’any 1939. Llicenciat per la

que va estar treballant aquests últims mesos, quan la seva malaltia ja estava molt avançada. El Dr. Enric Elies ha estat per a tots nosaltres un veritable amic, una excel·lent persona en la que hem trobat suport en tot moment. Sempre ha tingut a punt una broma, una paraula dolça, una frase d’ànim o senzillament un somriure. Aquesta manera de ser també es fa patent en la seva vessant artística, desconeguda per a moltes persones; els quadres que pintava, majoritàriament paisatges de la Terra Alta, comarca a la qual estava molt unit, són una bona mostra de la seva sensibilitat. Un d’aquests quadres, que mostra les muntanyes que envolten Horta de Sant Joan, està des de fa uns dies al Banc de Sang i ens ajuda a mantenir viu el seu record. Tots estem tristos perquè ens ha deixat massa aviat, estem segurs que encara tenia moltes coses que ensenyar-nos. Mai l’oblidarem. Descansi en Pau Els seus companys Centre de Transfusió i Banc de Teixits i Servei d’Hematologia Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII

C

I

O

N

S

Universitat de Saragossa l’any 1966. Era analista-hematòleg i tenia el número 639 de col·legiat. Dr. Juan Barrera de Jover nat a Barcelona l’any 1909 i es va llicenciar a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1932, era metge generalista i de col·legiat tenia el número 150. Dr. Juan Ganigue Batet nat a Reus l’any 1916 . Llicenciat l’any 1949 a la Facultat de Medicina de Salamanca . Dermatòleg-Pediatra i tenia el número 159 de col·legiat.

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Vida col·legial

GALENS

Sobre el finançament de la sanitat Propostes que el COMT ha adreçat al comitè d’experts de la Generalitat que estudien el nou model de finançament de la sanitat. Creiem, com idees bàsiques que el que cal és redefinir el comprimís: a.- de l’Estat amb el sistema sanitari públic, que haurà de fer un esforç suplementari en l’aportació de diners. b.- dels ciutadans que hauran de contribuir d’acord al seu nivell de renda al sosteniment del sistema. c.- dels professionals, especialment dels metges, que hauran de contribuir-hi millorant l’eficiència del sistema. Propostes: 1.Augmentar l’aportació econòmica de l’estat dedicada a la sanitat. Caldria incrementar el percentatge del PIB dedicat a la sanitat almenys a la mitjana europea, per evitar el deteriorament del sistema a nivells irrecuperables i per combatre el desànim dels professionals, que són els qui permeten que el nivell de qualitat del sistema sanitari sigui encara dels més elevats de la Unió Europea, malgrat que les seves retribucions són inferiors a les dels professionals dels demés països. 2. Corresponsabilitat econòmica dels usuaris. És una mesura indispensable per combatre l’ús abusiu del sistema sanitari. El copagament no ha de tenir per objectiu prioritari la recaptació de recursos, sinó la moderació del consum. És raonable preveure una millora dels serveis si es redueix la freqüentació. S’ha d’aplicar després d’haver estudiat

com es pot minimitzar els perjudicis sobre els sectors econòmicament més febles (p.e. augmentant les seves pensions o rescabalant les aportacions fetes) i com es redueixen les despeses de gestió. 3. Canvi en el catàleg de prestacions. S’ha de mantenir un catàleg de prestacions que distingeixi les prestacions bàsiques, que serien gratuïtes per a tothom i cobertes amb els recursos públics, i unes prestacions complementàries, no bàsiques, que podrien estar cobertes mitjançant copagament. 4. Impulsar l’autogestió en l’assistència primària. La creació de noves entitats de base associativa, constituïdes per metges i infermeres, té com a grans avantatges, demostrat amb l’experiència acumulada fins ara, l’estalvi en despesa farmacèutica que pot ser més ben racionalitzada que en altres models organitzatius, oferir més satisfacció a professionals i a malalts i assegurar més temps de visita, mesura molt necessària per evitar la temptació en que pot caure el metge de ser més prescriptor per corregir símptomes quan es té poc temps de parlar amb el malalt i donar-li altre tipus de consells o recomanacions. 5. Revaloritzar el paper del metge en el sistema sanitari. Els metges gestionen una gran part dels recursos sanitaris, molt especialment el que corresponen a farmàcia. Implícitament se’ls hi atribueix la responsabilitat de contribuir molt escassament en la re-

ducció d’aquesta despesa, però no se’ls hi donen més paper en l’ordenació del sistema, per tractar de donar-li més eficiència. Cal implicar els metges en la direcció dels centres de treball i en la planificació de la seva activitat, perquè contribueixin a la introducció de canvis orientats a l’eficiència, eliminant o reduint despeses innecessàries, i agilitant un sistema excessivament burocratitzat i poc operatiu. 6. Difondre el concepte de que la sanitat té preu. Si tots els metges i els usuaris del sistema sanitari coneguessin quan valen les coses que uns prescriuen o indiquen i els altres consumeixen, probablement uns i altres acabarien fent millor ús del sistema. Ni els metges ni els malalts saben el preu dels fàrmacs, dels exàmens de laboratori o els mètodes d’imatge, i segurament això afavoreix el mal ús, com és la repetició innecessària o petició massa freqüent d’exàmens, o prescriure fàrmacs cars enlloc d’altres que ho són menys. En el sistema sanitari tot hauria de portar el preu, encara que només fos pel coneixement. 7. Educació sanitària de la població. Encara que aquesta és una mesura a llarg termini sembla evident que una població informada pot prevenir millor les malalties, tenir cura de la pròpia salut i fer un bon ús del sistema sanitari, que el que no ho està: Aquesta educació ha de començar a l’època escolar i ha d’estar planificada i avaluada periòdicament, sent una responsabilitat de les administracions.

La Junta de Govern nomena els delegats a les comarques L

a Junta de Govern del passat 9 de juny va aprovar el nomenament dels delegats col·legials a les diverses comarques de la demarcació. - Alt Camp - Baix Camp - Baix Ebre - Baix Penedès - Conca de Barberà

Amb aquest acord, que formava part del programa de govern presentat pel Dr. Josep M. Solé, es vol acostar encara més la informació, presència i represen-

Dr. Pere Solé Barreras Dra. Pilar Sala Francino Dr. Manuel A. Madueño Real Dr. Fermí Alari Pons Dr. José M. Farré Marimon

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

- Montsià - Priorat - Ribera d’Ebre - Tarragonès - Terra Alta

tació de tots els col·legiats de les nostres comarques a l’ens col·legial. Aquesta és la relació dels delegats comarca per comarca: Dr. Josep Fumadó i Queral Dra. Immaculada Fustero Fustero Dr. Luis M. Tobajas Asensio Dr. Francesc Marsal Cavallé M. Pilar Zapater Martín.

15


Vida col·legial

GALENS

Entrevista al Dr. Alphonse Arcelín El Dr. Alphonse Arcelín, col·legiat número 1.080, s’acaba de jubilar i torna al seu país d’orígen, Haití. Va néixer a Miragoane ara fa 68 anys i la primera vegada que va trepitjar l’Estat Espanyol va ser amb motiu d’unes vacances l’any 1957. Va estudiar a França, però per motius de clima va tenir que renunciar. Per això, al tornar al seu país, li van recomenar de seguir la carrera de Medicina a Sevilla. La seva muller és de Tarragona i abans de contraure matrimoni, anava sovint a Catalunya i Cambrils, on des de l’any 1979 s’hi va instal·lar. Abans, però, també havia exercit la seva professió a Líbia i a Zàmbia.

Ha exercit de metge fins fa ben poc i el seu fill continua la professió. Militant socialista des de 1983, el Dr. Arcelín va ser primer secretari del PSC a Cambrils des de 1993 fins a 2000. Ha estat regidor d’aquesta formació política en la passada legislatura i fa uns anys, va protagonitzar una lluita social per tal de retornar el conegut «Negre de Banyoles» al seu país d’origen, un fet que va aconseguir malgrat els molts i molts entrebancs que pel mig van aparèixer. Ara torna a Haití i, per això, Galens ha volgut mantenir aquesta entrevista amb el Dr. Arcelín poques hores abans de la seva marxa. Com va conèixer Cambrils? Jo ja coneixia Cambrils abans de vindre a viure-hi. D’estudiant, jo tenia la núvia a Tarragona i venia de tant en tant. També quan ens vam casar veniem molt sovint i després ens hi vam instal·lar. Perquè torna a Haití, el seu país de naixement? Ha estat el meu somni des que vaig deixar el meu país. Sempre he volgut tornar quan estés jubilitat. A més, amb la situació caòtica que es troba Haití, necessita l’ajuda de tots els seus fills, de tots els que

volen fer quelcom. L’absència sempre m’ha marcat i amb això no vull dir que aquí no estés molt content i feliç. A Catalunya he trobat un gran marc de fraternitat, amistat i felicitat. Me’n vaig amb el cor en un puny, trist. Què va a fer a Haití? Jo vull aprofundir l’agermanament entre Cambrils i Miragoane, la ciutat on vaig nèixer. Aquesta és una de les raons per les que torno. L’altra és perquè em jubilo, els meus fills estan casats i tinc ganes de tornar, tinc enyorança. Vull ajudar als meus compatriotes. Com està la situació al seu país? Dolenta, però s’està estabilitzant gràcies a les tropes de les Nacions Unides. Han començat a reconstruir, netejar, retornar la xarxa viària...

Quants anys porta a Catalunya i com a metge que és, com s’hi ha trobat? Molt bé. Vaig arribar l’any 1979. Porto 25 anys i estic satisfet de viure aquí. Com he dit abans, he tingut molt bons moments i alguns de no tant. He rebut el recolzament de la gent de Cambrils davant la lluita per treure el Negre de Banyoles del museu Darder, un tema que va fer parlar molt. En els nou anys que va durar aquest tema, mai vaig rebre cap queixa o insult, però si és cert que per dues vegades algú em va amenaçar anònimament de mort deixant el seu missatge al meu contestador de telèfon. Com a col·legiat, com s’ha trobat tots aquest anys? Estic molt content pel recolzament mèdic que he rebut sempre des de l’inici del Col·legi de Metges de Tarragona, i sobre tot, en la meva lluita contra l’exhibició. Com ha viscut el desenvolupament del model sanitari que existeix al nostre país? És una pregunta molt difícil perquè jo treballava per lliure, no ho feia per l’Institut Català de la Salut (ICS). No podria dir-vos com he vist el desenvolupament i solament puc dir

…tinc ganes de tornar, tinc enyorança. Vull ajudar als meus compatriotes. 16

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Vida col·legial que quan jo vaig començar hi havia un percentantge no massa elevat de persones a la Seguretat Social i ara aquest és elevadíssim. Pensi que la gent ha agafat cada vegada més confiança en visitar al seu metge en cas de malaltia. També cal dir que hi ha pocs metges per la gent que visita a diari els centres sanitaris i és molt difícil que un metge pugui veure bé a 40 o 50 persones en un parell d’hores. Hi ha molts metges a l’atur i crec que es podrien aprofitar aquest metges perquè els pacients no haguessin d’esperar mesos en casos d’operacions quirúrgiques. Això de les esperes també passa en altres païssos, però amb la diferència que no tenen tants professionals com aquí. Crec que des de l’Ad-

GALENS

ministració es podria fer molt més per resoldre aquestes situacions. Vostè té un fill que ha seguit les seves passes com a metge, n’està content? Estic molt orgullós del meu fill. Pensa tornar a Cambrils, a Catalunya? Això depèn de molts factors. Tornar de visita, sí, però per quedar-me per sempre, no. Perquè jo vaig a Haití a intentar ajudar a reconstruir el meu país i aprofundir l’agermanament amb Cambrils. Quin missatge donaria als països rics per tal d’ajudar als més pobres?

Els països desenvolupats malgasten els diners i aprofiten la seva situació per comprar les matèries primeres als països pobres al preu que volen. No ajuden al seu desenvolupament, a deixar-los diners. Aquests es queden als mateixos països rics, perquè els obliguen a comprar productes manufacturats i imposen els seus preus. I per què molta gent marxa del seu país, tot i la perillositat del viatge? Doncs perquè busquen un futur millor i no poden fer-ho al seu. Els governs rics parlen molt, però fins i tot els diners que farden de donar a vegades, es desvien cap a bancs suïssos.

LOTERIA DE NADAL

39347 i 25802 Podeu retirar les butlletes a les Seus Col·legials

Eutanàsia: comunicat de l’OMC L’organització mèdica col.legial ens adreça aquest document, que considerem d’interès amb el prec de la seva publicació

La Organización Médica Colegial de España ha apoyado la opinión manifestada por el Comité Permanente de Médicos Europeos sobre la “Eutanasia” en los siguientes términos: El deber principal de un médico y de su equipo con respecto al cuidado de los pacientes terminales consiste en facilitar toda la gama de cuidados paliativos. Esto incluye aliviar o prevenir el sufrimiento y dar al paciente la asistencia necesaria para proteger o

mejorar su calidad de vida. Los conocimientos y la conciencia del médico se concentran en cumplir esta obligación. El paciente tiene derecho a su autonomía, incluso a rechazar procedimientos diagnósticos, tratamientos o alimentación. El tratamiento médico de apoyo vital puede abandonarse o no empezarse en función de los deseos expresados por el paciente. No es ético tomar medidas cuya finalidad sea terminar deliberadamente

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

con la vida de un paciente, tanto si son a petición del mismo o de sus familiares como si no. La dignidad del paciente y su derecho a la intimidad deben respetarse siempre. Es necesario un mayor desarrollo y aplicación de los cuidados paliativos. El Comité Permanente de Médicos Europeos anima a todos los médicos a no participar en la eutanasia, aunque sea legal en su país, o esté despenalizada en determinadas circunstancias.

17


Comarques

GALENS

T

A

R

R

A

G

O

N

È

S

La Canonja acull el XIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana D

urant els dies 4,5 i 6 de juny tingué lloc a la Canonja la celebració del XIIIè Congrés d’Història de la Medicina Catalana auspiciat per la Societat Catalana d’Història de la Medicina, que forma part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El divendres 4 de juny, tingué lloc la recepció dels congressistes a la seu de l’històric edifici del Castell de Masricart, seu oficial on es desenvoluparen totes les sessions acadèmiques. A dos quarts d’onze, després d’una salutació del president del Comitè organitzador, Dr. Josep M. Sánchez Ripollès, ell mateix

pronuncià la primera de les cinc ponències de què constà el Congrés i que en el seu cas tractà sobre els metges “Internistes catalanas d’abans de la Guerra (1900-1936)”. La participació al Congrés fou d’una seixantena d’inscrits que anaren participant de les sessions de comunicacions i ponències al llarg dels tres dies i que a més van poder disposar d’un vídeo a la sala d’exposicions i una petita mostra de material mèdic antic exposada a la planta baixa del Castell de Masricart. Posteriorment hi hagué l’acte oficial d’inauguració d’aquest XIIIè Congrés presidit per l’alcalde de La Canonja, Roc

B

A

I

X

.

Muñoz, i acompanyat pel president del Congrés, Josep M. Sánchez Ripollès, el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Josep Antoni Colomí i Pilar Magriñà en representació del director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona. Després dels parlaments oficials tingué lloc un homenatge al metge tarragoní Josep Adserà Martorell i el seu panegíric anà a càrrec del Dr. Jacint Corbella, el qual destacà de l’homenatjat la seva extraordinària tasca investigadora amb més de 50 monografies i estudis sobre metges, sanitat o l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.

C

A

M

P

Sagessa guanya el premi a la Qualitat 2004 El Grup d’Assistència Sanitària i Social (Sagessa) ha estat guardonat per la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem), amb el Premi a la Qualitat 2004 en reconeixement a la seva tasca de millora de la gestió de la qualitat. El grup sanitari té centres en sis comarques tarragonines. El Grup Sagessa és una institució pública creada a Reus que actualment actua en l’àmbit de sis comarques catalanes (Baix Camp, Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Priorat i Terra Alta). Els centres sanitaris i sociosanitaris que gestiona són els següents: Hospi-

18

tal Universitari de Sant Joan de Reus, el Centre MQ Reus, l’ABS de Cambrils, l’ABS de Reus V, l’ABS de Riudoms, l’ABS de la Selva del Camp, l’ABS de Vandellòs-L’Hospitalet de l’Infant, el Centre Residencial d’Acció Educativa “La Pastoreta”, l’Escola Bressol “La Ginesta” i la Residència d’Avis de la Selva del Camp (Baix Camp), Hospital de la Santa Creu de Tortosa (Baix Ebre), Serveis Assistencials d’Amposta i la Residència d’Avis de la Sénia (Montsià), Residència de Sant Josep de Falset (Priorat), Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i la Residència d’Avis d’Ascó (Ribera d’Ebre), i la Residència d’Avis de Gandesa (Terra Alta).

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Tarragona

GALENS

El Col·legi de Metges, protagonista en diverses activitats D

El Col·legi acull el cicle de conferències sobre els oficis a l’antiga Roma

urant els darrers mesos, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha participat en diverses activitats organitzades a la ciutat de Tarragona i que han permès la col·laboració del nostre col·legi i de diversos

col·legiats en particular amb col·lectius i organitzacions socials de Tarragona. Aquest breu repàs d’activitats fa referència a xerrades, conferències i exposicions realitzades durant els darrers mesos (d’abril a juliol de 2004).

escultures, 9 fotografies i 3 esculto-pintures) que han estat creades per diverses metges del nostre col·legi amb una llarga trajectòria en el món de l’art.

Aquesta exposició, que durant el passat mes de gener es va poder visitar a la ciutat de Reus, també s’ha pogut veure a Tarragona.

«Salut i Malatia a l’antiga Roma» fou el títol de la primera de les conferències sobre els oficis de l’antiga Roma, un cicle enmarcat en el programa «Tàrraco Viva». El Col·legi de Metges i el Forum Provincial van acollir aquesta primera conferència. Fou el dimecres dia 19 de maig a les 20 hores i la conferència anà a càrrec dels Drs. Josep Giner i Joan Garriga. Aquest conferència, enmarcada en el cicle sobre els oficis a l’antiga Roma, forma part del programa de les VI Jornades Internacionals de Divulgació Històrica Romana “Tarraco Viva” que del 18 al 30 de maig es va celebrar a Tarragona organitzat per l’Ajuntament de la ciutat. Aquest és el segon any que el Col·legi de Metges de Tarragona col·labora en l’organització d’aquest cicle de conferències.

Exposició de Metges Artistes a l’Ateneu de Tarragona Durant les mesos de març i abril, l’exposició «Metges Artistes» es va veure a la sala d’exposicions de l’Ateneu de Tarragona. La inauguració fou presidida pel Dr. Josep M. Bertran, president del COMT aleshores, pel Sr. Pere Camarasa, president de l’Ateneu de Tarragona i pel Dr. Enric Sánchez, metge jubilat que presidí en representació del col·lectiu d’artistes autors de les obres exposades. «Metges Artistes» és una exposició formada per 50 obres (29 pintures, 9

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

19


Serveis col·legials

GALENS

Millorem el Col·legi millorar els serveis als col·legiats Aprofitant el periode vacacional, la Junta de Govern del COMT va decidir la realització de diverses millores a les dependències col·legials per tal de milllorar i racionalitzar els diferents espais i potenciar d'aquesta manera el seu ús.

La zona administrativa. Més espai pels tràmits col·legials.

El vestibul ha guanyat en llum i amplitut.

20

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Serveis col·legials

Catalunya

Noves dependències pels Serveis Econòmics Financers. (SEF-COMT S.L.)

Una sala d'espera a la segona planta de l'edifici.

Imatge del nou espai de l'Area d'Informàtica.

L'anterior sala d'actes s'ha convertit en aula de Formació Mèdica Continuada.

La sala de Juntes ha estat remodelada hi ha guanyat en funcionalitat.

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

21

GALENS


Comunicacions

GALENS

17è Congrès de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Conferència de Cloènda a càrrec del Dr. Ignasi Sanpera i Rosiñol, President d'Honor del Congrès Estimats companys i companyes, amics i amigues, Permeteu-me unes paraules per cloure els actes. Us vull dir que heu fet una bona feina. Els resultats quant a l’assistència, el nombre i la qualitat de les presentacions, són a la vostra vista. Entenc que ha estat un èxit del qual hem de congratular-nos. La meva felicitació. Fa 17 anys vam fer a Tarragona el primer congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Des de llavors, aquests s’han anat repetint anualment en diverses contrades del nostre país. Aquesta regularitat en les trobades és la major demostració de garantia de la seva qualitat. Fem vots perquè continuïn amb l’empenta que fins ara han tingut. Tenim un deure de gratitud amb els iniciadors i continuadors de la tasca que representen aquests congressos. És just que els la reconeixem i que sàpiguen que tenen el nostre record, sense oblidar aquells que ja no estan entre nosaltres. M’heu donat la paraula per tancar aquest congrés i l’aprofitaré per fer-vos partícips d’uns temors que sovint m’assalten sobre la consideració que mereix el nostre treball per part de polítics i gestors. En els anys en què encara jo exercia, m’havia vist obligat a enfrontar-me diverses vegades als tipus de problemes de què us parlaré.

22

Sempre he pensat que parlar a deshora i del que no es coneix és el camí més segur per errar, i jo (quin atreviment!), vull parlar-vos del que evidentment ignoro. Vull parlar-vos del futur que desitjo per a tots els membres de la nostra professió. Un futur i un camí a arribar-hi què, indubtablement, depèn de nosaltres mateixos. He passat 40 anys de la meva vida com a cirurgià de l’aparell locomotor, sempre treballant en hospitals. Ara, ju-

bilat de les tasques assistencials, i des de fa vuit anys, formo part de la junta deontològica del Col·legi de Metges. Allí se’ns presenten personalment els actors de casos conflictius de la relació metge-pacient. Allí he pogut comprovar com, a través del temps, s’ha anat complicant l’exercici professional del metge. Diria més: he pogut comprovar com anem de mal en pitjor. És aquesta experiència la que –crec- em dóna competència per poder opinar sobre com veig la problemàtica de la nostra activitat. Sovint llegeixo escrits en diaris mèdics, en les nostres revistes, en diaris d’informació general..., que parlen de l’assumpte, però solen tractar-lo d’una manera puntual i parcial, quasi anecdòtica, que ens serveix de poc. Jo pretenc donar una explicació global d’una part del problema, intentant aportar una mica de llum a una qüestió tan important com difícil de resoldre. Tot això em fa creure que seré capaç de presentar-vos degudament la qüestió i que és un bon moment per parlar-ne davant de vosaltres, ben segur interessats en el problema. Ja no sabem si la nostra activitat és una professió, una burocràcia o un proletariat. Nosaltres, a l’igual que qualsevol treballador, iniciem l’activitat a les vuit del matí. Arribem al lloc de treball on alguns hauran de fitxar, altres no. Però tots som o temem ser vigilats, directament o indirectament, per veure si

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Comunicacions complim formalment. Al dir “formalment” vull significar que interessa més la forma que el fons, les aparences més que la realitat. Així, en tota la nostra activitat en el centre, interessa més el nombre que la qualitat. Interessa més que no hi hagi conflictes que qui té la raó. I... per què? Perquè l’acte mèdic depèn de moltes variables difícilment comprovables. La nostra és una professió i només qui l’exerceix pot valorar-la. És que a algú de nosaltres se li acut valorar quant de temps necessita un arquitecte per fer un plànol, o un enginyer per fer un pont? Però, malgrat això, tots els gestors s’afanyen en controlar, i així ens demanen tota classe de dades: controls de gestió, propostes de direcció participativa per objectius, índex de complexitat, primeres visites i successives, llistes d’espera... I de què serveix tot això? El sou no s’incrementa, el nombre de facultatius és inalterable, no obtenim més mitjans... En fi, aconseguim poc o res. En definitiva, seguirem treballant amb la sensació que la nostra opinió és ignorada i, per tant, amb una pèrdua de la pròpia estima. Una professió és una elit, és a dir, una minoria privilegiada que, sense poder polític, destaca per llur competència en un camp determinat en què intenten imposar el que consideren la seva missió. Una elit es manté per la seva cultura i la seva influència en la societat. Certament, és difícil que la societat actual accepti l’existència d’elits. La igualtat s’imposa, cosa que a mi, personalment, en sembla estupend. Però amb la mateixa convicció he de dir-vos que l’exercici de la medicina requereix que el metge formi part d’una elit. Si no és així, no hi haurà prestigi, i si falta aquest, és difícil que tinguem èxit com a professionals; i el més important: que el malalt es senti satisfet. Quan posem un tractament o fem una indicació quirúrgica, la tranquil·litat del malalt és fonamental perquè l’accepti amb confiança. Ha de creure que està en les millors mans i per això és necessari el prestigi professional i social. Nosaltres hem de ser molt avars d’aquest prestigi i hem de vetllar, no sols pel nostre, sinó també pel dels companys. És habitual veure en la història de la cirurgia casos de professionals que, malgrat fer indicacions errònies, obtenien uns bons resultats. Una bona indicació i una bona tècnica són necessàries, però no ho és tot. És que hi ha algú que pugui creure

GALENS

que el curs d’un pacient no guarda relació amb la confiança que li inspira el metge que el tracta? Unes paraules amables, saber l’hora que et vol veure un malalt i estar present en aquell moment pot ser tan important com el mateix tractament. Forma part de l’acte mèdic. No és possible en cap cas mesurar el temps d’una consulta, ni mesurar les paraules que fan falta per assolir la tranquil·litat en un acte interpersonal com és l’acte mèdic i donar la confiança necessària per aconseguir un determinat resultat. S’ha dit que les mans del metge actuen com a placebo, però les paraules actuen com un medicament o un tractament, i qui valora això, si no és el pacient o el metge? Avui dia és difícil pensar que algun metge pugui tenir tanta influència sobre el malalt com succeïa abans, però aquesta poca que resta encara ens la volen fer perdre. Com és possible convèncer un pacient que mogui una articulació per recuperar un moviment, si això desperta el més petit dolor i no t’has guanyat abans la seva confiança? I com fer-li acceptar un resultat que presenta certes limitacions, més o menys habituals en aquella patologia, sense haver passat moltes estones parlant amb ell? Crec que molts dels problemes actuals de l’exercici de la medicina neixen de la falta de prestigi que tenim com a classe. Les conseqüències per a nosaltres són, d’una banda, una mala relació metge-pacient amb desconfiança mútua, font de moltes reclamacions judicials i de les agressions als metges. D’altra banda, per al metge això representa una minusvàlua de la seva feina, que paga a destall (treball a preu fet), malestar, estrès en la feina, sous baixos, etc. Aquestes circumstàncies provoquen en els professionals una insatisfacció que, com en cercle viciós, incrementarà les ja existents dificultats de treball. Quan alguns diuen que la medicina és una burocràcia, en molts casos no van equivocats. Burocràcia ve del francès, de bureau, que significa taula, escriptori. Gran part del nostre treball és omplir papers. Marx deia que els buròcrates són com els jesuïtes: sempre s’emparaven en un superior, mai present, que és qui dicta les regles. El buròcrates vetllen pels interessos de l’Estat (del qual en viuen), que no són els nostres. Això és el que volen de nosaltres: que supeditem els nostres interessos i els dels malalts pels interessos espuris que ells proclamen en nom de

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

no sabem qui. Quan ens diuen que som un proletariat (i pitjor quan els directius s’ho pensen), no fan més que traduir la relació laboral que s’estableix en l’organigrama de molts centres hospitalaris. El proletariat era aquella classe social pobra de l’antiga Roma que, al no tenir la propietat de les eines de treball, es veia en la necessitat d’acceptar qualsevol feina i sense importar les condicions en què se li oferia. Aquesta classe només contribuïa en les despeses de l’Estat mitjançant els fills (la prole, d’aquí el nom). Quan el nostre treball no és degudament valorat, quan qualsevol metge ha de suplicar i no pot exigir que se li doni la plaça a què té dret o les condicions que necessita per treballar de forma òptima, és senyal que ens estem proletaritzant tots. Les actituds burocràtiques o proletaritzades en la nostra feina van en contra del que requereix un treball professional. Com podem pensar que va bé una sanitat en què més de la meitat dels professionals diuen que no s’hi senten bé! Segons una enquesta sociològica del diari “El País”, de data 2 de desembre de 2003, el 25% dels metges deixaria la professió si pogués. Uns 32.000 professionals majors de 45 anys estan “cremats” pel treball. Aquest és un problema de difícil solució que condueix a una progressiva desmotivació amb crisis d’ansietat i depressió, irritabilitat i hostilitat, que s’impliquen en l’exercici professional (sobretot en la relació interpersonal) d’una forma molt negativa. Aquest és el preu que paguem per haver-nos deixat espoliar el nostre prestigi. L’exercici de la medicina està sotmès a una ètica molt exigent que sovint desconeixen els càrrecs directius de les institucions sanitàries. Aquests tenen una ètica economicista que volen que nosaltres acceptem posant-nos en una situació conflictiva amb el nostre propi sentit del deure. El President de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC, abril de 2003) diu: “La millor norma ètica és la que ve regulada per l’autoregulació dels agents implicats. No necessitem que ens regulin des de fora.” I afegeix: “La societat civil ha demostrat suficient maduresa per poder confiar en ella sense necessitat de ser tutelada constantment per l’Estat. La societat demana uns representants polítics del segle XXI que, juntament amb ella, mai darrere i mai davant, caminin cap a la modernitat. ”

23


Comunicacions

GALENS

Jo, amb molts anys sobre l’espatlla, també penso que aquest és el pas que ens fa falta, i a aquest pas se n’hi diu: la professionalització de la medicina.

grup a assolir uns fins. - Altruisme. La professió no és un negoci que només busca el màxim benefici econòmic. - Acceptació d’un control permanent de la qualitat de l’exercici professional.

Una professió vol dir: - Un treball que exigeix uns estudis previs reglamentats. - Un control sobre l’organització del propi treball basat en el coneixement. - L’existència d’organitzacions professionals reconegudes, amb capacitat reguladora de l’accés i de la pràctica de la professió. - L’establiment d’un codi ètic amb potestat, per l’organisme professional corresponent. Aplicar-lo i fer-lo complir. - Llibertat de decisió clínica. - Un codi de normes per valorar la quantitat i qualitat del treball realitzat amb possible valoració indicativa de les compensacions econòmiques corresponents. Els professionals han d’entendre que la nostra professió significa: - Autoexigència i responsabilitat. - Lideratge, capacitat de dirigir un

Molts poden pensar que tot això és filosofia, i no és així. Ni en el sentit de “prendre-s’ho amb filosofia” i passar-ne de llarg, ni entendre-ho com a disquisicions que van més enllà del que és pròpiament la nostra professió. Jo diria que els que penseu així aneu equivocats, tan equivocats com he estat jo durant molts anys. Vivim en una societat molt adulta, que sap el que pot exigir, i nosaltres només podem respondre si tenim altes dosis de llibertat, i, per tant, de responsabilitat, cosa que serà possible únicament si el nostre marc de treball és el d’una professió autèntica i no minvada. Crec que la justícia social més elemental exigeix una sanitat pública que hauria d’estar controlada per juntes representatives de la societat civil, que serien les que tindrien el poder econòmic i en les quals els metges també haurien de ser representats, sense en-

trar en més detalls d’organització. Tanmateix penso que els càrrecs directius, no administratius, haurien de ser independents del poder polític, autònoms completament i en mans dels metges. Tot això exigeix uns col·legis de metges reforçats pel recolzament dels professionals, ja que ells són els únics que els poden donar autonomia i prestigi. Hauríem d’aconseguir que al Col·legi hi vagin els millors dels nostres professionals, amb ganes de treballar per una bona assistència mèdica i pel prestigi dels metges col·legiats. Espero que ens anem veient en els propers anys (jo, malgrat la meva edat, com podeu veure, sóc optimista) i que puguem dir: “Aquella utopia que va tancar el 17è Congrés de Tarragona ja es va fent realitat.” A tots una abraçada i desig del millor, per a vosaltres i per a tots els vostres.

Ignasi Sanpera i Rosiñol Tarragona, 22 de maig de 2004

l'anamnesi l'exploració el diagnòstic la indicació terapèutica la prescripció Són competències exclusives de la professió mèdica Que en cap cas poden realitzar altres professionals

24

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Còctel

GALENS

GASTRONOMIA Uns popets amb ceba “Lo bo, si breu, dues vegades bo”. Aquesta frase que és certa com la mateixa vida, es pot aplicar amb tota propietat a la recepta que avui us presento. Parlant amb una amiga sobre les bondats de la senzillesa a la cuina, em va donar una recepta que avala, absolutament, el tema sobre el qual enraonàvem. Es tracta de fer uns popets amb ceba, ni més ni menys. I si no, jutgeu vosaltres mateixos. El dia que veieu uns popets de confiança a la peixateria, compreu-ne un quilo. I ara la recepta: En una cassola de terra o d’alumini poseu-hi, tot en fred, els popets, dues o tres cebes tallades en juliana, una fulla de llorer i un bon raig d’oli. Ho poseu al foc i deixeu que faci xupxup durant dues hores (fins que tota l’aigua hagi desaparegut, i torni a quedar només l’oli). Només cal vigilar i remenar un parell o tres de vegades. També hi podeu afegir un gotet de vi blanc. Poca complicació i molta satisfacció (guardeu aquest bon consell). Bon profit.

per pensar una estona… ¿No tengo tiempo?. Tienes todo el tiempo del mundo y el uso que le dés, es lo que dá sentido a tu vida. C. Poch -Bon dia i bona hora! - I bona mort quan sigui l’hora. Anònim “...multitud enfervorizada”. Frase típicament franquista...o no. Hemos creado un mundo que te obliga a vivir para trabajar. Eduardo Galeano

l’antiga I+D

El nebot de la Joaquina

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

25


Troballes gastronòmiques

GALENS

El nebot de la Joaquina

Can Buj - Sant Antoni, 8- Sant Carles de la Ràpita telèfon 977 743 467 (Si veniu des d’Amposta, en arribar a la plaça cal girar a la dreta i després, al segon carrer, a l’esquerra.)

Si a la vila de la Ràpita voleu fugir dels clàssics (i boníssims) llagostins, peixet fregit, cargols de mar o dels humils però honrats musclos no podeu perdre-us una visita a Can Buj. Menjador Situat al bell mig del poble, en un ambient discret i envoltat de mobiliari noble (en destaca un armari alfonsí reconvertit en aparador) i quadres de Sala Herrero, Palau Ferrer i Ceferino Olivé, l’Andreu Buj està disposat a transportar-vos —en companyia del seu carpaccio de bou, terrina de foi, magret d’ànec, trifàsic de peix o de l’excels chuletón a la pedra, entre d’altres amics— a una dimensió gastronòmica poc freqüent per aquests indrets. Format a l’escola de cuina de Karlos Arguiñano, treballa amb l’Ignacio Muguruza al restaurant Atalaya, d’Irun; al Marina Berri, de Zumaya, i, amb l’Andreu Vidal, a Casa Irene, a la Val d’Aran. Exterior de Can Buj

26

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Troballes gastronòmiques

GALENS

La influència d’aquests mestres i el do innat de l’Andreu per a la cuina aconsegueixen sabors i textures increïbles a base de viandes tractades amb honradesa però amb una imaginació desbordant. La carta està escorada cap a les carns, però no podeu perdre-us el rap a la planxa amb crema de safrà i verduretes, i si hi aneu quatre o cinc comensals demaneu tres o quatre entrants dels molts que presenta. L'Andreu i la Sònia

F O R M A C I Ó - M È D I C A - C O N T I N U A D A

Calendari d’activitats 2004-05 Desembre

Octubre Del 4 al 25: Al COMT: Curs d’Anglès Mèdic de 17 a 20 hores. Dia 20: a la URV: Inauguració curs acadèmic. Taula rodona per a metges residents “La visió de la Medicina des del primer any”. Novembre Dia 4: Al Palau de Congressos de Tarragona: Primera Jornada d’Evidència en Atenció Primària. Dies 8 i 9: Al COMT: Curs de Cirurgia Vascular per a Metges de Família (Dr. B. Gómez). Dies 19 i 20: A Sitges: Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.

Del 13 al 17: Al COMT: Curs de Català Bàsic.

al pacient cremat (Dr. F. Bobé). Dia 29, 30 i 31: Al COMT: Curs d’actualització en medicina d’urgències i emergències (Dr. G. Cañardo i Dr. P. Pardo).

Gener

Abril

Dies 18 i 20: Al COMT: Ús del correu electrònic i webs mèdiques. Dia 31: Al COMT: Jornada d’hospilalització domiciliària (Dr. J. Spuch i Dr. M. Mirón)

Dies 18, 19, 20, 21, 25, 26 i 27: Al COMT i de 17 a 20 h. Curs ECG 2005, 4a. edició. (Dr. A. Bardají).

Febrer

Dies 3 i 4: Al COMT: Curs d’urgències pediàtriques (Dra. E. Perera i Dra. Martí). Dia 10: Al COMT: Controvèrsia sobre el cribatge en el càncer de pròstata (Dr. F. Bobé). Dia 16: A l’URV i a les 18 h. Jornada informativa COMT-Comissió de Deontologia. Dia 25: Al COMT: Presentació NHS.

Dia 7: A la URV i de 19 a 21 h. Taula rodona Metges Residents online des de les 4 facultats de Medicina de Catalunya. Dies 15, 17, 22 i 24: Al COMT. Jornades Ginecològiques. Març Dies 7 i 8: Al COMT: De 17 a 19 h. Història i ús dels Psicotrops (Dr. R. Sanmiquel). Dia 15: Al COMT: Primera assistència

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

Maig

Juny Dies 6, 8, 13 i 15: Al COMT: Com utilitzar Microsoft office.

27


Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel

Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel•Còctel

GALENS

l’humor d’en Cabré

28

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Vida col·legial

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154

GALENS

29


Intercanvis - Anuncis Gratuïts

GALENS

GALENS recorda a tots els col·legiats l'existència d'un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d'ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d'anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d'adreçar-se a: GALENS - Via de l'Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona.

de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació. Raó: Tel. 977 441 149 APARELLS MÈDICS IMMOBILIÀRIA • REF. 0274- ES VEN aparell de tracció cervical automàtic i radar. Raó: Tel. 977 317 319 / 686 673 492 • REF. 0278- S’OFEREIX material de laboratori d’anàlisis. Un autoanalitzador hematològic K-1000ROCHE i un autoanalitzador bioquí mica SEACH-16RAL. Raó: Tel. 977 745 070 • REF. 0279- ES VENEN aparells de fisioteràpia, radar (un de nou i un altre en molt bon estat d’ús), un làser puntal, un aparell d’ultrasons i un kolster multiusos. Tot a molt bon preu i es regalaran camilles, taules d’exploració i de rehabilitació. També es lloga despatx muntat a Reus. Cèntric i gran. Raó: Tel. 629 942 066 / 977 311 557 • REF. 306. ES VEN electrocardiògraf model cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER molt complet i en perfect estat. Raó. Tel. 977 441929 (Sra. Maria). • REF. 305. VENC aparell per pendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu ecoòmic. Raó. Tel: 977 342939. VENDES • REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en perfecte estat, econòmic Raó: 666077235 • REF. 0283- ES VEN Nissan Patrol 3.0 GSR CURT, color verd metalissat, antiguitat 2 anys, molt pocs quilòmetres, estat impecable. Preu 21.000 Euros. Raó: Tel 639 332 736 • REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatx de fusta noble. Preu 500 euros. Raó: Tel. 629 975 156 • REF. 0293- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangiectasies i punts rubies. Raó: Tel. 977 403 212 (nits) • REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions d’un centre de reconeixement

30

• REF. 0309- ES LLOGA pis assolellat. Tot exterior, sense mobles, 3 hab., 2 banys. Zona Països Catalans, Tarragona. Preu amb parking. 550 euros Raó: Tel. 977 244 288 • REF. 0307- LLOGA despatx cèntric a Reus. 60 m2, moblat i equipat per consulta mèdica o altres activitats. Raó: Tel. 618 039 069. • REF. 0273- ES LLOGA despatx cèntric completaments equipat a Reus. Raó: Tel. 660 146 218. • REF. 0277- ES LLOGEN despatxos mèdics multiudisciplinars amb tots els serveis i per hores a Tarragona. Al Centre Mèdic situat a la Rambla Nova. Raó: Tel. 977 221 999 / 977 234 944 • REF. 0280- COMPARTEIXO consulta perfectament acondicionada. Edifici Aquarium, entresol. Tarragona. Raó: Tel. 977 245 904 • REF. 0281-ES TRASPASSA Centre de Reconeixements per a conductors a Reus, 15 anys en funcionament, per raons personals dels socis. Interessats Tel. 666 267 227. • REF. 0282- ES LLOGA pis 3 hab, amoblat, calefacció, molta llum, piscina, zona Hosp. Joan XXIII. Raó: Tel. 696 00 04 65. • REF. 0285- CENTRE Mèdic, situat a Reus, disposa de despatxos per llogar. Raó. Tel. 977- 328 328 / 609370029 (Dra. Aguilera). • REF. 0288- ES LLOGA despatx a la plaça Prim de Reus. Idoni per a consulta mèdica i de 75 m2. Raó: Tel. 670 287 997 • REF. 0289- ES LLOGA despatx a Reus. Situat al carrer de Prat de la Riba, 33 (davant del mercat central). Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164 • REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab., saló-menjador, cuina reformada i bany , ammoblat i amb ascensor (Avgda. Catalunya). Raó. Tel. 670 036 294

• REF. 0295- S’OFEREIX despatx per a consulta mèdica. Gran, cèntric, nou i amb possibilitats de col·laboració. Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228 (de 17 a 19 hores). • REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragona amb mobles, 3 habitacions (zona cèntrica). Preferentment metges residents. Raó: Tel. 977 220 575 • REF. 0300- ES LLOGA pàrquing gran de 18,6 m2. fàcil d'aparcar a l'Av. d'Andorra de Tarragona (a 90 euros mes). Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les 20h.) • REF. 304. ES LLOGEN despatxos al C/ Rovira i Virgili, 42 baixos a Centre Mèdic “Medicina i Fisioterapia Fontanet”, el centre disposa de dos despatxos i servei de Fisioteràpia. Raó: Tel. 977 226900 TREBALL • REF. 0284- CENTRE d’Estètica necesita col.legiada especialista en nutrició i medicina estètica. Raó: Tel. 977- 21 75 51 • REF. 0286- ES NECESSITA metge general i metge d'empresa per a centre mèdic. Raó: Tel. 977- 24 55 00 (sr. Bonet) • REF. 0291- ES PRECISEN metges per a cobrir places de metges forenses contractats. Raó: Institut de Medicina Legal Tel. 977 -92 00 09 • REF. 0298- SERVEIS Marítims al consignatari de Tarragona necessita urgentment metge generalista. Raó. Tel. 977-22 89 22 o 616 436 053 (Sr. Frank Valdés) • REF. 0297- S’OFEREIX metge jubilat. Alta IAE, vol exercir a la demarcació de Tarragona. Disposat a compartir consulta, domina l’anglès i coneix el francès i l’holandès. Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733 • REF. 0308- S’OFEREIX centre d'audiovisuals per a gravar conferències, cursos i documentals Raó: Tel. 977 320 040

JULIOL-SETEMBRE 2004 - NÚM. 154


Edició Galens 154