Comg 112

BUTLLETÍ

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

Eleccions al COMG

112 maig 2014

Informació Assemblea Anual Reglamentària Informació Inaugurem la nova Biblioteca del COMG Informació Comiat Dr. Pallarès, President del COMG

“Som la corredoria d’assegurances per als col·legiats i els seus familiars. La teva.”

Fòrum Corredoria d’Assegurances és un servei creat per a resoldre les necessitats asseguradores dels col·legiats i els seus familiars. Som la teva corredoria. El nostre equip professional t’acompanya amb un servei personalitzat durant la vida de la teva pòlissa d’assegurança i, especialment, durant la gestió de sinistres. Treballem pensant en les teves necessitats i oferim solucions de qualitat en condicions avantatjoses de cobertura i preus. Per a tu.

• RC Professional i RC Societats • Protecció jurídica • Multirisc consultoris • Despatxos i oficines • Vida, Accidents i Incapacitat Temporal • Dependència • Estalvi, Pensions i Inversions • Salut • Assitència en viatge • Llar i segona residència • Automòbils i motocicletes • Embarcacions de Lleure • Bicicletes ...

Posa’t en contacte amb nosaltres i t’informarem sense cap compromís.

Albereda, 3-5 Àtic - 17004 Girona Tel. +34 972 208 800 · Fax +34 972 208 808 · corredoria@forumsanitari.cat · www.comg.cat

Publicació Interna COMG

Sumari [5] Informació COMG Eleccions 2014 Assemblea Anual Reglamentària Inaugurem la nova Biblioteca del COMG Estrena de ‘La Revolució dels Àngels’ Concursos artístics per a Metges [8] Informació Antoni Juan deixa la direcció del Trueta El Banc de llet materna de Catalunya L’ICO Girona compleix deu anys [10] Opinió Sort, molta sort... ens farà falta. Opinió Dr. Benjamí Pallarès, President COMG [12] Opinió El vot telemàtic, a les eleccions del COMG [14] Entrevista La Dra. Gloria Padura, nova directora de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta [16] Flauta de Pan [18] Espai del Metge i de la Salut Rural Ensenya’m la llenguaaaa Notícies [22] COMG Ajuda [24] Lumiere

President: Dr. Benjamí Pallarés Oro Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz Redacció: Meritxell Bonet Costa Foto portada: Foto: Martí Artalejo Fotografies: COMG, Shutterstock Realització:

Nexe Impressions, sl

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: maig 2014 Escrits i opinions al : press@comg.cat Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

[26] Jubilats Les activitats dels metges jubilats [30] Col·legi Acords de Junta i Apunts col·legials

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE) COMG | 3

Editorial

cabem un cicle.

Un cicle que va començar ara fa uns quatre anys, després d’unes eleccions, de les que sobretot va destacar la gran participació. Ara se’n convoquen unes, que representarà donar pas a saba nova i a la renovació de persones, maneres de fer i de pensar. Desitgem que hi hagi tanta participació com número de col· legiats a l’hora de votar, i per això s’ha fet un pas endavant amb les noves tecnologies que ho permetran. Sense voler fer balanços, ni anàlisi exhaustives, hem seguit una línia bàsica: treballar pel Col·legi i pels Col·legiats. Les motivacions que individualment ens varen portar a formar candidatura, varen ser diverses. La majoria volíem canviar la manera de fer dels predecessors, volíem fer el COMG pròxim al col·legiat; volíem valorar si l’obligatorietat de la col·legiació era legal, doncs no

4 | COMG

//////////////////////////

hi veiem el sentit real i teníem la percepció d’estar davant d’una estructura arcaica, i fins i tot inútil. Algú havia apuntat la idea d’abolir els Col·legis Professionals des de dins. És des de dins que ens hem adonat de la importància que té el Col·legi per als professionals. A part de les atribucions legals de certificació i acreditació de tenir el títol per exercir la professió, el COMG vetlla perquè tots els col·legiats tinguin coberta la seva responsabilitat civil -donant així protecció a tota la població- i a través de de la Comissió Deontològica -sempre independent- resoldre els conflictes entre nosaltres. També ha de servir per fer sentir la veu del col·legiats davant les institucions i ha d’ intentar aproximar-se a la societat civil. És en aquesta experiència viscuda que hem valorat la importància que tenen els Col·legiats per actuar com única veu, independent de les ideologies,

dels partits polítics, dels sindicats... però amb el respecte de molts. Aquesta veu ha de seguir sent escoltada, fugint de corporativismes però representant els interessos de tot el col·lectiu que som, amb les seves diferències i particularitats professionals. Malgrat tot, ha quedat una porta oberta a la Col·legiació Única Autonòmica, que no busca més que centralitzar la informació i les decisions a Barcelona; una batalla encara per acabar i fer valer la nostra identitat pròpia a la capital. Aquest i d’altres reptes queden pel futur. Ara hauran de ser noves persones les que segueixin endavant. Us encoratgem a seguir la tasca i a mantenir el COMG, a seguir donant-li sentit, tal com nosaltres hem descobert i hem intentat mantenir. Podeu comptar amb el nostre suport.

/////////////////////// informació COMG

Eleccions 2014 La Junta de Govern convoca eleccions a la presidència del COMG

de la candidatura que causin baixa. En cas de produir-se la baixa, s’ha d’escollir el suplent que correspon per ordre de llista.

REQUISITS PER A LES CANDIDATURES - Les candidatures s’han de presentar per escrit a la Secretaria del Col·legi. - El Ple de la Junta de Govern estarà constituït per 10 membres: el president, el vicepresident, el secretari, el vicesecretari, el tresorer i cinc vocals.

CALENDARI · Data de finalització de presentació de candidatures: 15 de maig de 2014 (20:00 hores) · Proclamació de candidatures: 16 de maig de 2014 a les (10:00 hores)

- Cada candidat ha d’adjuntar a la sol·licitud una declaració de no estar afectat per cap prohibició o incompatibilitat legal o estatutària, on es manifesti, si s’escau, l’existència de possibles conflictes d’interessos en relació amb el càrrec al qual opta.

*Si es presenta una sola candidatura, aquesta serà escollida com a guanyadora

- Els candidats han de reunir els requisits assenyalats en els articles 23 i 24 dels estatuts del COMG i s’han de presentar dins d’una candidatura única amb la totalitat dels membres. A les candidatures s’ha de respectar el principi de representació equilibrada entre dones i homes.

· Tancament de la mesa i inici escrutini de vots: 19 de juny a les 19:00 hores

- Cap col·legiat pot presentar-se a més d’un càrrec ni formar part de més d’una candidatura i les candidatures han de ser subscrites exclusivament pels mateixos candidats. - Es poden incloure un mínim de tres suplents, a l’objecte de substituir fins a la data de l’elecció els membres titulars

· Campanya electoral: del 19 de maig al 15 de juny de 2014

Assemblea Anual Reglamentària

a tenir lloc dimecres 26 de febrer a l’Auditori de Girona, amb la presència d’una trentena de col·legiats. L’assemblea va transcórrer amb normalitat; es van debatre i aprovar per majoria l’acte de l’assemblea del 2013, la liquidació del pressupost de l’any 2013 i el pressupost de l’any 2014. Un dels punts destacats durant la sessió, va ser el tema del vot telemàtic. El secretari del COMG, Dr. Pere de Manuel-Rimbau, va explicar amb detall com es procedirà a les properes eleccions, mostrant exemples concrets.

· Data de les eleccions: del 16 al 19 de juny de 2014

· Proclamació del candidat i la composició de la nova junta de govern: 19 de juny, un cop fet el recompte final de vots *Nota: Informarem del procediment de votació en una nova comunicació. *També es notificaran les candidatures proclamades, així com els seus components i programa electoral de cadascuna d’ellesn

També es va informar i repassar totes les accions que els COMG ha dut a terme durant aquests 4 últims anysn

COMG | 5

informació COMG ///////////////////

Retorn del 10% de la quota col·legial

Nou servei en pensions privades

a junta del COMG conscient de les dificultats econòmiques actuals, ha decidit en la sessió de junta de govern del dia 18 de desembre de 2013 el retorn del 10% de la quota col·legial satisfeta al 2013 a tots aquells col·legiats que estiguin al dia del pagament de les seves obligacions (la devolució no afecta al programa de protecció social de recent creació). És per aquest motiu que en el compte corrent on tens domiciliada la quota veuràs consignat aquest ingrésn Dr. Benjamí Pallarès

Avís als col·legiats

causa d’atacs externs al correu del COMG que han patit alguns companys, seria bo protegir les bústies de correu amb contrasenyes més difícils de copiar per tal que no les puguin falsejar. Us recomanem la combinació de lletres i números per a una major protecció. Si algun col·legiat creu que la seva adreça electrònica pot haver quedat exposada, adreceu-vos al COMG per efectuar el canvi de contrasenya el més aviat possible. Per al COMG la seguretat és un valor molt importantn

6 | COMG

· Defensa davant reclamacions per assetjament laboral El cost d’aquesta assegurança es de 35€ anuals. Aprofitem l’avinentesa per saludar-los ben cordialment,

es de Fòrum Corredoria d’Assegurances i el Servei Jurídic del Col·legi de Metges de Girona, hem elaborat una pòlissa de Defensa Jurídica exclusiva per als Metges que no tinguin pòlissa de Responsabilitat Civil perquè legalment no estan obligats, o be, tinguin pòlissa de RC que no els cobreix. Aquesta assegurança cobrirà els fets produïts durant l’exercici de la seva activitat professional. Les garanties cobertes per aquesta pòlissa son: · Defensa per demandes, denuncies o querelles infundades realitzades per pacients · Lliure elecció, dins els límits fixats en la pòlissa, d’advocat

La Corredoria d’ Assegurances del Col·legi de Metges de Girona

Inaugurem la nova Biblioteca del COMG

l dimecres 19 de març es va inaugurar la nova bilbioteca del COMG, situada a la tercera planta de l’Edifici Fòrum, amb més de 2.500 exemplars repartits entre llibres, monografies, col·leccions de revistes, actes de les assemblees del COMG, etc. La publicació més antiga catalogada fins al moment data de l’any 1560. La gran majoria de documents -dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX- provenen de la biblioteca que el COMG tenia a la seu del carrer Lorenzana.

· Subsidi per inhabilitació professional durant el temps fixat en la pòlissa · Defensa Suplementaria de la Responsabilitat Civil, sempre que no existeixi assegurança de Responsabilitat Civil o, existint, no faci efecte per trobar-se en situació de descobert

La nova biblioteca és oberta a tothom i el catàleg es pot

/////////////////////// informació COMG

consultar a través de la pàgina web www.comg.cat

Posterior a la projecció del film es va produir un interessant i participatiu debat, entre els membres de la taula rodo-

na i els assistents a la sala, generant una profunda reflexió sobre el sistema actualn

JORNADA CULTURAL

Estrena de ‘La Revolució dels Àngels’

a sèrie de ficció, que planteja l’assassinat de polítics corruptes, es va estrenar a Girona el dijous 3 d’abril, a l’auditori Espai Caixa, davant d’una seixantena de persones.

Barcelona, 29 de maig de 2014

Sala d’actes del COMB - Pg. Bonanova, 47– 08017 Barcelona

PROGRAMA 11.00 h

Arribada dels diferents col·legis al COMB

11.15 h

Café de benvinguda

11.45 h

Tallers (a escollir un): Com pot internet enriquir el teu dia a dia? Taller pràctic sobre les possibilitats d’Internet i de les xarxes socials per millorar la relació i/o la comunicació amb els teus i facilitar les teves tasques diàries, com la compra online, la vídeo trucada, les aplicacions mòbils, premsa online… El Programa de Protecció Social del COMB presenta: “El Taller del Dr. Francisco Cordons, proctòleg jubilat”, una paròdia simpàtica i desenfadada sobre la jubilació dels metges. UN TAST DE QI GONG - TAI XI. UN TEMPS I UN ESPAI PER RESPIRAR-NOS Flexibilitzar el cor i el cos, asserenar-nos, entrar en el moviment senzill. Els metges i metgesses emèrits HAN DE FER SENTIR LA SEVA VEU! T’esperem al taller de cant Coral amb cantaires voluntaris que t’ajudaran! No cal saber solfeig ni música, ni donar el do de pit, només una mica d’oïda i ganes de divertir-se molt amb companys i companyes engrescadors! En poca estona et trobaràs cantant un cànon polifònic per tots els participants.

La presentació va anar a càrrec del periodista Espartac Peran, amb paraules del president del Col·legi de Metges, Dr. Benjamí Pallarès, i dels seus creadors, Oriol Clavell i Marc Barbena.

12.30 h

Lliurament de Premis dels Concursos Artístics

13.30 h

Dinar al restaurant del COMB 4a planta

16.00h

Sortida en autocars a la Sagrada Família

16.30 h

Visita guiada al temple de la Sagrada Família

18.00 h

Sortida dels diferents autocars als llocs d’origen respectius

NOTES Inscripció als tallers, dinar i visita a la Sagrada Família Preu del tiquet: 35€ Places limitades per rigorós ordre d’inscripció. Cal fer la inscripció abans del dia 19 de maig als col·legis respectius.

COMG | 7

Informació //////////////////////////// // Antoni Juan deixa la direcció del Trueta per ser un alt càrrec de l´ICS Va assumir la tasca de dirigir l’hospital fa menys d’un any, i ara serà el nou director assistencial de l’ens català Antoni Juan Pastor deixa el càrrec per incorporar-se a l’equip directiu de l’Institut Català de la Salut -ICS- com a director assistencial. Juan Pastor, que substitueix Jaume Benavent, deixa la direcció del Trueta menys d’un any després del seu nomenament.

Natural de Palma de Mallorca, Antoni Juan Pastor és doctor en Medicina Interna per l’Hospital Universitari de Bellvitge i va cursar estudis de Direcció de Serveis Integrats de Salut a ESADE. El juny del 2011 va incorporar-se com a director clínic d’urgències, Medicina Interna i Malalties Infeccioses a l’hospital Trueta.

// El Banc de llet materna de Catalunya més a prop: les mares del Baix Empordà que ho vulguin podran formar-ne part com a donants El 21 de gener es va presentar a l’Hospital de Palamós el Banc de llet materna de Catalunya (MAMA) de la mà de la Dra. Anna Millán, responsable del Banc de Sang i de Teixits de Girona. L’Hospital de Palamós és converteix en el primer hospital comarcal que participa com a prova pilot adherint-se a aquest banc, apropant així l’oportunitat, a totes les mares del Baix Empordà que ho vulguin i que es troben en procés d’alletament matern, de formar part del grup de donants voluntàries. Missió del banc de llet materna Un Banc de llet materna té com a missió emmagatzemar llet de mares lactants voluntàries i dedicar-la únicament

8 | COMG

a ús hospitalari i sobretot per a grans prematurs als que la immunitat i la flora que genera la llet materna supera amb escreix qualsevol altre substitut artificial. El Banc de llet materna de Catalunya és una unitat especialitzada que des de principis de 2011 duu a terme les funcions de conscienciar la societat sobre el valor de la lactància materna i recollir, analitzar, processar, fer els controls de qualitat i distribuir la llet materna a les unitats de neonatologia dels hospitals per alimentar els nounats que no poden ser alletats per les seves mares. A

més, garanteix que la selecció, l’extracció, l’acceptació i el processament de la llet es fan d’una manera eficaç i segura. El Banc es nodreix de voluntàries que han parit recentment i que un cop han instaurat la seva lactància, tenen suficient producció de llet com per emmagatzemar un excedent, congelar-lo i donar-lo.

///////////////////////////////////// // La Unitat de Consell Genètic de l’ICO Girona compleix deu anys Durant aquest temps s’han visitat unes 2.000 famílies (1.000 per valorar el risc que tenien de patir un càncer de mama, 800 pel risc de càncer de colon i 200 per altres tipus de tumors o síndromes), i s’han realitzat 60 cirurgies preventives d’ovari i 10 de mama. Actualment hi ha en seguiment 150 dones amb mutacions que les predisposen a patir un càncer de mama i/o d’ovari. L’objectiu de les unitats

de consell genètic és identificar, atendre i fer seguiment de les

persones i famílies amb un alt risc de patir càncer.

// L’IDIBGI reforma l’edifici de la mancomunitat del parc hospitalari martí i julià per consolidar la recerca biomèdica i en salut de girona El projecte de rehabilitació i adequació de l’immoble permetrà ampliar els espais destinats a investigació a la demarcació L’IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona) inicia un nou projecte de reforma de l’edifici de la Mancomunitat 2, ubicat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt amb l’objectiu de disposar de nous espais per als investigadors, més adients per als projectes de recerca que està desenvolupant en l’actualitat i en un futur. Amb aquesta finalitat es rehabilitarà un edifici ja existent i que estava en desús des de l’any 2009, que consta de 2 plantes i més de 1.700 m2, per habilitar-los com a laboratoris i serveis de suport a la recerca. També està prevista la creació d’un estabulari per a experimentació amb rates i ratolins, que serà el primer de les

comarques gironines. Les obres, amb un pressupost de poc més d’1,8 milions d’euros, seran cofinançades a través del Fons FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional). L’IDIBGI té un plantilla de 75 persones i agrupa més de 200 investigadors de diverses institucions de l’entorn: Universitat de Girona, ICS Hospital Universitari Josep Trueta, Institut d’Assistència Primària de l’ICS,

Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Institut Català d’Oncologia (ICO), Institut de Diagnosi per Imatge (IDI). Les noves instal·lacions, que tindran una capacitat per a uns 50 equips de laboratori, també acolliran el Biobanc de l’IDIBGI.

COMG | 9

Opinió ////////////////////////////////

// Sort, molta sort... ens farà falta

’autèntic valor afegit de l’assistència sanitària a Catalunya són, tal com jo ho veig, els professionals sanitaris, amb els metges al capdavant, i la ciutadania que durant molts anys ha fet confiança en nosaltres. El sistema sanitari, en sí mateix no representaria res sense ells. Capítol a part representen els gestors sanitaris, controvertits en la seva tasca.

Pel que fa als metges, s’ha repetit fins la sacietat en els darrers anys que hem estat el pilar de tot el sistema, però les paraules no han estat seguides de fets, i en el moment de la veritat, de manera ben directa, hem tornat a rebre l’ impacte en la disminució dels recursos aportats a la sanitat. Des d’aquí, com a president del COMG, puc assegurar que en cap moment se’ns ha demanat el parer de com fer el repartiment de les “rebaixes”, o de si veiem alguna altra possibilitat a les plantejades: disminuir salaris és la forma més fàcil d’iniciar el procés de reajustaments. Això no ha fet més que seguir demostrant, que si el Sistema Sanitari Català és assumible, ho és en bona part, gràcies als

10 | COMG

baixos sous dels professionals. Si ja s’hi podien considerar abans de les retallades, ara l’afirmació encara és més precisa, real i contundent. La formació continuada dels metges, les inversions en estructures, en tecnologia,... les llistes d’espera que tan afecten als malalts: tot això fa que s’hagi arribat a la situació d’avui dia, difícil, complicada, i que encara, tal com ho veig, no ha tocat fons. Potser, que tal com diuen els experts, en quatre, sis anys, l’economia millori, però no sembla que les inversions en Sanitat ho facin, o si més no, no es destinaran a aquells aspectes que han estat més malmesos i, on més incidència han tingut les mesures d’austeritat aplicades. Ja se sap que si t’acostumes a no menjar...

Hem d’agrair als malalts, que facin honor al nom que els donem, i que hagin estat pacients davant la situació actual, de la que en general, no ens fan responsables, i saben que no ho som. Això ens obliga a no baixar la guàrdia en la feina que fem a diari. Una vegada hem tancat la porta de la consulta, la relació entre el metge i el pacient pren el seu màxim sentit: és el mo-

/////////////////////////////////////

ment al que no hem de renunciar. Ningú ni res, persones o directrius gerencials han d’interferir en l’acte mèdic. Nosaltres li hem de donar la dignitat i la consistència que impedeixi que ningú dubti de les nostres actuacions professionals. Els Col·legis de Metges hem de certificar que els professionals han rebut la formació adequada, també que l’exercici de la professió es fa seguint el Codi Deontològic. Però també, hi som per demanar i si és necessari exigir que aquest exercici es pugui realitzar en les condicions adequades i els mitjans precisos. Aquest és l’únic argument real que ens permet fer-nos sentir en alguns despatxos d’alt rang , i fins avui, malauradament, amb pocs èxits. Pel que fa als gestors sanitaris, voldria fer palès que privadament, alguns d’ells, m’han expressat el seu desacord i la seva preocupació per les maneres, en que s’estan prenent algunes mesures, veient-se impotents per trobar-hi alternatives. Com ja he expressat públicament en altres ocasions, espero que sigui el consens professional el que regeixi l’ unificació

de serveis que estant vivint els dos grans hospitals gironins. En aquesta complicada situació actual, calen mans de seda, per portar la nau a bon port. Buscar punts de coincidència a contractes diferents, interessos i càrrecs professionals pel mig, serà de ben segur, una tasca gens fàcil. No és solució la imposició o simple comunicació de decisions ja preses i inamovibles. Escoltar, ser escoltat per poder decidir i implicar: només així s’aconsegueix la complicitat. És fonamental que el treball iniciat porti a la potenciació de serveis i a la permanent posada al dia del coneixement clínic, científic i assistencial. Si es fa d’una altra manera, podria representar un fracàs pel present i condicionaria definitivament un mal futur assistencial a les terres gironines. Com va dir un famós guerriller “És necessari que ens escoltin per poder caminar junts”. Permeteu–me que expressi per escrit les frases de comiat en la darrera assemblea de novembre de 2013:

tre la Conselleria i els professionals de la Medicina. Com a representant dels metges gironins, no he merescut l’atenció del seu màxim responsable: suposo que el proper President/Presidenta serà més hàbil i capaç en aquests menesters. Ho desitjo de tot cor. Sonen tambors llunyans, però sonen, de Col·legi únic autonòmic, crec que no seria bo ni jurídicament acceptable. Però interessos personals i polítics podrien portar-nos a una situació inèdita i de conseqüències imprevisibles. Ara ja fa uns quatre anys, els metges gironins vàrem donar mostres que ningú ens doblega, en circumstàncies en les que està en joc la nostra autonomia en les decisions que afecten el nostre futur. Amb aquest desig , amb aquesta confiança en la nostra capacitat de lluita us desitjo ............ Sort , molta sort!! Dr. Benjamí Pallarès President COMG

“M’he sentit inepte i impotent per no haver pogut mediar en-

COMG | 11

Opinió ////////////////////////////////

// El vot telemàtic

a les eleccions del C.O.M.G. La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Girona va acordar utilitzar el vot electrònic en les properes eleccions a càrrecs de Junta que han de tenir lloc enguany.

ra electrònica és que permet als col·legiats votar des de qualsevol lloc a on hi hagi un ordinador; la cobertura afecta per tant el vot des d’arreu.

Aquest fet no és banal, és d’una importància cabdal i suposa una aposta ferma i valenta per tal de fomentar i facilitar al màxim la participació dels col·legiats en aquest procés electoral.

Un altre avantatge significatiu del vot telemàtic és que permet tenir oberta la mesa electoral durant quatre dies i que és un sistema accessible les 24 hores. Aquest fet fa absolutament flexible l’accés a votar.

El fet d’utilitzar aquesta tecnologia crea incògnites i fins i tot recels sobre la garantia de l’accés universal a l’exercici del vot per part de tots els col·legiats. Les mateixes eines (signatura electrònica, accés web, mesa electoral digital, etc...) que fan possible que la gent pugui participar d’arreu en aquest procés, també són les causants de les pors a que els col·legiats no sàpiguen configurar l’ordinador, o que la signatura falli o que un sector de col·legiats es desencisi i no vagi a votar. Així doncs, l’important és maximitzar els efectes positius d’aquestes eines alhora que es minimitzen, o fins i tot s’eliminen, els altres.

La problemàtica que més preocupa és la de que falli la tecnologia i/o que els col·legiats no la sàpiguen utilitzar, i per tant tots els esforços del desplegament del procés de vot va encaminat cap a tenir alternatives a la mateixa. El projecte del C.O.M.G. resol aquesta situació permetent que els col·legiats que tinguin alguna dificultat d’accés a la plataforma de vot mitjançant la seva signatura de col·legiat (o no vulgui utilitzar aquest sistema) podrà demanar al col·legi (cal fer-ho personalment) una acreditació robusta (nom d’usuari i clau de seguretat) i fer-la servir en substitució de la signatura digital.

En primer lloc, cal destacar que l’essència del vot amb signatu-

També està previst habilitar durant el període de votació ordi-

12 | COMG

nadors degudament configurats i provats en els llocs a on hi treballin un gran nombre de metges (hospitals, ABS grans, etc...) per tal de poder realitzar el vot des de el lloc de treball, facilitant encara més aquesta volguda participació. Aquest tema resolt eficientment la problemàtica de la fractura tecnològica. Finalment, també s’habilitaran ordinadors configurats de votació a la seu del C.O.M.G per qui vulgui exercir la votació en seu col·legial. El procés de vot electrònic és un mètode amb totes les garanties i absolutament segur que incrementa les possibilitats de participació dels col·legiats ja que apropa el lloc de vot fins al domicili o la feina, i que, en aquest cas, el C.O.M.G. es convertirà en el primer col·legi professional mèdic en utilitzar-lo de manera universal. Esperem que aquest projecte esdevingui un èxit i faci que la participació dels col·legiats en el procés de vot sigui molt elevada. Lluís-M. Barnés i Tarrés

/////////////////////////////////////

// La política que et va parir!

empre s’ha dit que obrir la porta a modificacions constitucionals equivalia a no poder controlar successives invocacions a altres canvis. Per aquest motiu no s’ha canviat, per exemple, el sexisme establert en la successió de la Corona. En canvi, en temps record, en Zapatero i en Rajoy modifiquen la Constitució per limitar el sostre de dèficit públic i satisfer els mercats, sense importar perdre sobirania econòmica. Gràcies a aquesta important modificació ens retallen despeses públiques fonamentals ja que l’Estat no es pot endeutar més. Anem a una mena de dictadura basada en la submissió econòmica mentre els ciutadans comprovem amb impotència com els governs segueixen claudicant, indefectiblement, als desitjos dels grans poders econòmics. I a qui no li agradi, a les urnes! ens diuen els polítics simpàtics. En campanya electoral es gasten entre tots els partits més de 50 milions d’euros per explicar-nos les seves promeses. Els ciutadans votem la millor candidatura i després els polítics incompleixen aquelles promeses amb les que han guanyat les eleccions. En campa-

nya menteixen impunement perquè les promeses electorals no són vinculants i per tant, no cometen un frau democràtic ni que facin el contrari del que han promès. Una vegada més l’ètica i la moral estan per sota de la llei. Un llei que qui l’ha d’interpretar són els jutges que resulta que són escollits pels propis polítics, els mateixos que amb la boca plena invoquen la democràcia oblidant que qui la garanteix és la divisió de poders que no existeix. Per això quan els polítics parlen de justícia haurien de parlar de divisió de poders i començar a legislar per preservar-la. Però els polítics, sovint, estan ocupats amb cortines de fum per distreure al personal de les qüestions realment importants. Abans de fer política cal fer democràcia

i per això necessitem polítics valents. Oriol Clavell www.larevoluciondelosangeles.com

COMG | 13

Entrevista ///////////////////////////// // La Dra. Gloria Padura, nova directora de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta La Dra. Gloria Padura ha estat designada nova directora de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, en substitució del Dr. Antoni Juan Pastor, que aquest mes s’ha incorporat a la Direcció Assistencial de l’Institut Català de la Salut. La Dra. Padura, de 44 anys i natural de Baracaldo (Bizkaia), és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat d’Alacant (1994) i especialista en Medicina Interna per l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla (19972002), de Santander. Un cop acabada la seva etapa formativa, es va incorporar com a especialista al Servei de Medicina Interna a l’Hospital General de Lanzarote, Las Palmas. A l’octubre de 2003 va arribar a Catalunya, com a especialista de l’àrea de Medicina Interna adscrita al servei d’Urgències a l’Hospital Sant Jaume de Calella. Aquell any també va iniciar la seva relació laboral amb el Josep Trueta com a metgessa a urgències. Al 2004 va ser designada cap d’admissions del mateix centre, enfocant així la seva carrera professional a la gestió sanitària. Va completar la seva formació amb un Màster en gestió d’institucions sanitàries. Al febrer de 2009 va assumir la sotsdirecció de Gestió de Clients i des del mes de febrer de 2013, era la directora mèdica del centre, càrrec que ha dut a terme fins a dia d’avui.

excel·lents i uns magnífics professionals i, de fet, estic segura que els gironins ho saben valorar. Les enquestes de satisfacció del CatSalut així ens ho evidencien. En les darreres enquestes de satisfacció, els gironins van valorar amb un 8.53 sobre 10 el seu grau de satisfacció després d’una hospitalització i en el 91.2% van dir que tornarien al mateix centre. Pel que fa al Trueta, el grau de satisfacció també va ser de 8,55% i en el 95% dels casos els pacients tornarien. Evidentment hi ha factors a millorar, com sempre i com a pertot arreu, però dia a dia els professionals sanitaris estan fent importants esforços per millorar l’assistència prenent l’excel·lència com a horitzó. Tots plegats hem d’aportar el nostre gra de sorra per tal que el sistema sigui més sostenible.

Què en pensa de la sanitat gironina? (punts forts i debilitats) Penso que els gironins poden estar molt satisfets i es poden sentir molt orgullosos de la sanitat que tenim. Tenim uns hospitals

Substitueix al Dr. Juan Pastor, que ha estat menys d’un any al càrrec. Quins projectes ha d’afrontar primer? El nomenament del Dr. Juan com a director assistencial de l’ICS va

14 | COMG

ser una gran sorpresa per a tots, i no era previst. Des de la gerència s’havia iniciat el Projecte CIMS, del qual jo ja en participava com a directora mèdica, càrrec que desenvolupava fins ara. Així que com a directora del Trueta el meu objectiu immediat és continuar amb el projecte iniciat. El Projecte CIMS se basa en establir sinergies entre l’ICS i l’IAS, que és un gran repte per ambdues institucions i en general crec que és un gran repte de Regió. Dins l’organigrama actual, el seu antic càrrec - directora mèdicano ha quedat cobert. Creu que és imprescindible cobrir-lo? De moment, a curt termini, no tenim previst cobrir la plaça. Les funcions de direcció mèdica les continuo assumint jo mateixa amb l’ajuda dels caps de servei, coordinadors i propietaris de processos, és a dir, professionals assistencials que també assumeixen funcions de gestió. El Projecte CIMS és basa en la participació dels professionals i ens les seves aportacions i opinions, de manera que estem immersos en un nou

/////////////////////////////////////

model de treball més col·laboratiu. Avui, emmarcats per la crisi que vivim, com encara el càrrec? Amb molta confiança amb l’equip i en la tasca que desenvolupen els nostres professionals. La cojuntura social i econòmica és preocupant però no ha de fernos perdre el nostre objectiu com a institució. Hem de donar una bona assistència , facilitar l’estada als nostres pacients, donar resposta a les seves preguntes, acompanyar-los en el seu procés i mantenir la confiança que sempre ens han manifestat. Volem que els nostres usuaris no només estiguin contents amb els que els hi hem fet, amb l’assistència que han rebut, sinó també per com els hi hem donat. Volem ser un “hospital amable” i que els nostres pacients ho sentin així. Després de tot el què ha aparegut als mitjans de comunicació, per quan i a on el nou hospital Trueta? Aquesta no és una decisió que li toqui prendre a la directora del Trueta. És una decisió que ha de prendre el departament de Salut. La directora del Trueta el que farà serà gestionar la situació, sigui quina sigui la decisió final. Farem el que calgui i de la millor manera que sapiguem, independentment de quan i on estigui ubicat el Trueta. En darrera instància, el més important per a nosaltres és donar un servei de qualitat, i que aquesta excel·lència sigui percebuda pel ciutadà.

amb l’hospital Santa Caterina de Salt? Com ja he comentat abans el Projecte CIMS es basa sobretot en la participació de les persones i també el treball per processos: els professionals analitzen el procés en el qual estan implicats per buscar punts de millora i accions correctores. És un projecte que no té una data d’acabament sinó que l’objectiu és implantar una nova metodologia de treball que aposti per la millora contínua. Fins ara s’ha analitzat el procés d’hospitalització, bloc quirúrgic, l’atenció als pacients crònics, urgències, hospitals de dia i gabinets i crítics. S’han fet grups de treball formats per professionals de totes les categories laborals i de les dues institucions, ICS i IAS, els quals han definit quins són els punts més crítics de cada procés i han proposat accions de millora, les quals es van implementant. També s’han fet grups de treball per altres aspectes que es consideren estratègics com ara la promoció de la salut, la docència, la recerca, la visibilitat de l’excel·lència.... I finalment hi ha el propi procés d’integració dels serveis assistencials del Trueta i del Santa Caterina, amb l’objectiu de potenciar els recursos d’ambdós centres i que els usuaris rebin el mateix tipus d’atenció els correspongui un centre o un altre. Paral·lelament estem introduint també una altra metodologia, el Lean Management, que es basa en reduir al màxim possible les accions que no aporten valor afegir per als nostres usuaris.

S’ha marcat expectatives aquest any? Pel que fa als objectius en el marc del Projecte CIMS, aquest any ja tindrem treballant en la integració tots els serveis de l’Hospital Santa Caterina i el Trueta, i segurament algun d’ells ja funcionaran de manera totalment integrada. Els més avançats són otorrinolaringologia, pediatria. Altres objectius, més enllà del propi projecte, són continuar incrementant l’activitat quirúrgica, com hem estat fent en els últims anys, alhora que reduir les llistes d’espera. Com us he dit, millorar tots aquells aspectes més enllà de la pròpia assistència, és un dels altres objectius en els que estem immersos. Quin és el futur més immediat? Objectius de cares a l’any vinent. Estic convençuda que aquests últims objectius els podríem marcar com un fix any rere any. L’excel·lència envers al pacient és el nostre objectiu principal: tant des del punt de vista assistencial com de tracte humà.

Si parlem de funcionament, com s’està duent a terme el procés d’unificació de l’hospital Trueta

COMG | 15

Flauta de pan ///////////////////////////

// Enemics del poble

ortíem a fora quan el cel començava a aigualir-se. O, segons el nostre Pare -amb majúscula- quan les estrelles del firmament aclucaven els ulls encegades per la mirada resplendent de tot un poble. El pam de neu no ens espantava, ens feia sentir vius i alhora humils de cor. En el moment que el nas del pare -amb minúscula- feia sí començava la labor més important del dia. Desconeixia la paraula que millor la vestia, sabia que ens transcendia com individus, que només tenia sentit si eixamplàvem la ment i pensàvem com ho feren els nostres avantpassats i com ho ferien els nostres fills. A instrucció repetíem: la persona no és res, la Mare Pàtria ho és tot. El meu germà tocava els platerets amb tapes de paella. El pare colpejava amb un bastó una planxa de llautó que penjava d’un arbre. La mare picava una paella amb un morter i jo xisclava fort, tan fort com podia. Un xiscle visceral, eixordador. Els pardals s’inquietaven, saltaven de branca en branca, piulaven atabalats, buscaven aixopluc en un altre arbre. Sense la força interior que inspirava el nostre Pare, aviat, els enemics de la Pàtria, els sabotejadors de collites, esvalotaven i s’arrossegaven sobre la catifa de neu. Era el moment d’enllestir la feina. No teníem pietat. En acabat deixàvem pals, pales i forquilles i recollíem l’escampada de vísce-

16 | COMG

res, cervellets, ulls, plomes. Cada setmana arribava el cap de districte i s’emportava la saca. No ho entenia. A pesar dels centenars, del milers i qui sap si milions d’ocells que exterminàvem, la fam no descansava. No es mengen les llagostes els pardals? No són les maleïdes llagostes les que ara es mengen l’arròs? El pare es mirava la mare i enfonsava els ulls al plat. Era analfabet, però sabia exactament els gran d’arròs que li quedaven. Un dia en acabar la instrucció no ens deixaren marxar a casa. Ens portaren a una casa envoltada de reixes i plena de criatures. Cada dia arribaven més nens i nenes que els queien els mocs de fred i les llàgrimes de pena perquè no tornarien a veure els seus pares. Eren traïdors de la Pàtria! Em preguntava amb el cor encongit si tenia a veure amb el que vaig explicar en una classe d’instrucció. El nostre pare ens havia ensenyat a matar una part dels pardals torçant-los el coll. Cada tres o quatre nits uns homes se’ls emportaven a canvi d’arrós. Un cop per setmana a la casa de salvació – així se’n deia – ens feien formar a l’interior d’un patí. Esclops i orelles netes. Un grup de pares se’ns quedaven mirant com si volguessin descobrir un secret que guardàvem ben endins. Els pares xiuxiuejaven unes

> Dibuix: Maria Escobet

paraules a la salvadora i ella s’emportava la criatura agraciada. Alguns pares n’escollien dues, un fet que em feia confiar que no em separarien del meu germà. No va ser així. No hi ha nit que la mirada del meu germà, mentre sortia del pati de la mà d’un pare i d’una mare nous de trinca, no m’interrogui. Vaig viatjar lluny, fins a una ciutat anomenada Figueres. Comptaven que quan el vent bufava de valent s’emportava els trens de les vies. Visitàrem el Museu Dalí. Aviat vaig pillar el que s’esperava que fes. M’havia de palplantar davant un quadre i mirar-lo amb atenció durant una estona. A continuació fer el mateix amb la següent pintura. Deia el pare que Dalí estava carregat de punyetes i de duros. També em portaren al museu del juguet. Els meus progenitors no s’ho creien. No podia ser que ni el meu germà ni jo no haguéssim tingut cap joguina com aquelles. Una tarda el pare agafà l’escopeta de caça i em digué vine. Anàrem fins el parc bosc on trobàrem altres caçadors. Tots miraven enlaire, dalt els arbres on els estornells feien cridòria i voletejaven despreocupats. No sabien el que els esperava. El pare m’acaba de dir: els estornells són una pla-

/////////////////////////////////////

ga. També es mengen els cultius d’arròs? No, se’ns caguen a sobre. Som-hi! i els canons espetegaren i l’atmosfera s’omplí de la flaire ocre de la pólvora. Quan s’acabà la pluja d’estornells, les escopetes emmudiren. Aleshores, moguda per un ressort que guardava molt endins, que havia covat durant les matinades que ens entregàvem a la labor d’exterminar els enemics de la Mare Pàtria, em vaig posar a xisclar. Els estornells supervivents feien giragonses fins que esgotats, sense alè ni instint de supervivència, escombraven el terra. Les botes dels caçadors posaven punt i final a l’agonia. El pare em recollia a l’escola i anàvem al parc bosc o a la rambla. Ens esperava un policia municipal. A una senyal seva començava a xisclar. Nens i nenes agafaven fort els seus pals – els més pudents duien bats de beisbol – disposats a matar els pardals que omplien la ciutat d’excrements abominables. Seguirem la rutina fins el dia que la ciutat emmudí. Fosquejava i el silencia que es deixava escoltar per tota la ciutat glaçava l’ànima. No quedava ni un sol estornell. La gent caminava lleugera, tenia presa per entrar a casa. Intuïa que un perill desconegut estava a punt de precipitar-se sobre la ciutat. Ningú s’atrevia a passejar ni travessar la rambla. La veu dels plataners, testimonis de proclames republicanes efímeres i de rebel·lions

militars interminables, havia desaparegut. A l’escola els nens em feien ganyotes i els mestres es mostraven severs. Era la culpable que Figueres visqués envoltada d’un buit que no presagiava res de bo. Transcorregué un any tristíssim. Era el mes d’abril quan un treballador de la neteja escoltà el cant d’un estornell en un plataner de la rambla. En pocs minuts s’hi aplegà un munt de gent que celebrà el reviscolament de la ciutat. Els més devots s’agenollaren. Oració! Vet aquí la paraula! Eliminar l’enemic del poble cada matí era una oració que ofrenàvem als peus del nostre Pare.

Jordi Costa Subirós Post scriptum En la dècada dels seixanta en el gran salt endavant Mao declarà els pardals com la quarta plaga (les altres tres plagues eren els mosquits, les mosques i les rates). El motiu era que els pardals feien malbé les collites. El població va ser cridada a sometent. Al parer de les llagostes l’operació eliminar el pardal fou un èxit. La població de llagostes augmentà de forma exponencial a costa d’uns trenta milions de xinesos que moriren de fam. Discretament Xina demanà a la Unió So-

viètica que li enviessin a corra cuita 200.000 pardals. (Chang i Halliday: Mao, pag. 449). Mentre els xinesos queien com pardals i els pardals com xinesos, aquí els progres - grenya i cabàs - i els intel·lectuals - pana i ducados - militaven cofois en partits maoistes o d’índole similar. Ara se’ls escolta en tertúlies de mitjans d’entreteniment audiovisual i se’ls llegeix en tribunes de premsa subvencionada* repartint certificats de bona conducta, o copant llocs rellevants en l’escena política. Nostàlgics del gran timoner aspiren a conduir el timó de la nau. Un 14 de febrer de 2006 uns setanta caçadors es trobaren en el parc bosc municipal de Figueres i a trets mataren uns 3000 estornells. L’operació matarl’estornellacanonades no aconseguí els seus objectius. J.C.S. Post scriptum bis * Premsa independent és un oximorón. Seria com dir un culer madridista. Els diaris s’han convertit en fulles parroquials de les diferents famílies polítiques. J.C.S.

COMG | 17

Espai del Megte i de la Salut Rural /////////// Doctor, tinc tremolins i un vesper a l’esquena i aixella que em fa zub-zub...

El pols va bé, però de bona cara no en fa pas.

// Ensenya’m la llenguaaaa...

través de l’Espai del Metge i de la Salut Rural seguim amb la publicació periòdica d’aquesta secció, que té per objectiu donar a conèixer el vocabulari mèdic popular, a través de mots i expressions utilitzades popularment per a referir-se a mals, dolències, estats de salut, remeis i diverses malalties. Us animem a comentar-los, aportar-ne de nous o afegir informació. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a: info@metgerural.cat 28-REMOLINS Descripció: Sensació de fred sobtada acompanyada d’un lleuger tremolor del cos normalment produïda per la febre,canvi brusc de temperatura o una emoció forta. Sinònims: esgarrifances, calfreds.

> Il·lustració a càrrec de Josep M. Pous i Culí

cara en joves durant la pubertat. Castellà:vello 31-SANG PRESA Descripció: Sang que no corre;en sentit figurat taca a la pell de color blau moradenc produïda per extravasació de sang. Sinònims: blau, morat, verdanc.

29-BORRISSOL Descripció: Pelussa fina precursora de la barba.

32-ENVERINAR Descripció: Fer més greu una ferida, irritar-la, a causa d’una infecció o perquè evoluciona malament. Augmentar la virulència d’un mal. 33-POSTERMA Descripció: Deformació vulgar d’apostema (abscés) .En el sentit d’infecció, pus o pudor molt intensa.

30-PÈL MOIXÍ Descripció: El primer pèl que surt al cos especialment a la

34-VESPER Descripció: Acumulació de furóncols; conjunt de grans ge-

neralment al coll o aixelles que tenen diferents focus de supuració. Sinònim:àntrax. Castellà:golondrino 35-ZUB-ZUB Descripció: Pulsació dolorosa produïda per un teixit inflamat (infecció o tumor). 36-DURALLÓ Descripció: Porció de pell més dura que la resta a causa d’un cop o una altra causa com contactes i fregaments aspres. També com a conseqüència d’una injecció enquistada. Autor: Dr. Antoni Beltran i Genesca

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

18 | COMG

///////////////////////////////////// “De les iguales a la cartilla: la medicalització a la Vall d’Aro”. Presentacions al Col·legi de Metges de Barcelona i Girona

Sota el títol “De les iguales a la cartilla” i editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha presentat a Barcelona i a Girona aquest llibre que recull i analitza una recerca coordinada des del Museu d’Història entre 2007 i 2009. Un treball que ha permès recollir la memòria oral de gent de la Vall d’Aro i comarques de Girona, així com el record d’alguns professionals de la salut com metges, farmacèutics, remeieres, llevadores, que van treballar als municipis de la Vall en una època i amb unes condicions que no eren ni molt menys les que tenim avui dia. El dimarts 1 d’abril de 2014, al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Pg. de la Bonanova, 47) es va celebrar una taula rodona moderada per Sílvia Alemany (directora del Museu d’Història – Espai del Metge i de la Salut Rural, de Sant Feliu de Guíxols), i participada per Rafel Folch (antropòleg), Laura Francès (tècnica de l’Espai del Metge), i Emili Bernades (metge de família de Manresa). L’acte fou presentat pel Dr. Manel Sans, que felicità Sant Feliu i la Vall d’Aro pels projectes relacionats amb la figura del metge rural. El públic assistent va fer interessants aportacions amb records i reflexions.

Al cap de pocs dies, el dijous 3 d’abril de 2014, en un acte semblant i a la Casa de Cultura de Girona (pl. de l’Hospital, 6) tenia lloc un col·loqui moderat per Joaquim M. Puigvert (Director de la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona), amb la participació de Benjamí Pallarès (president del Col·legi Oficial de Metges de Girona), Daniel Palomeras (metge i escriptor), Sílvia Alemany (directora del Museu d’Història – Espai del Metge i de la Salut Rural, de Sant Feliu de Guíxols) i Josep Bages Civill (metge jubilat de Palafrugell). Els dos col·legis professionals de metges estan treballant des de fa temps molt estretament amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, per difondre tant en l’exposició futura i renovada al Monestir com les sales de congressos.

Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona. Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya. Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història. Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

// Crèdits Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats

COMG | 19

Opinió ////////////////////////////////

// MARY SHELLEY I LA MEDICINA

es refulgències de la llampada, que centellejant, salten des del mont Salève sobre la vall, encenen de lluminositat les ara turbulentes aigües del llac de Ginebra. La tronada poderosa i imposant, ressona amb tota la seva potència a les parets del Mont Blanc per retornar viva, retrunyint a les carenes del Jura.

És l’estiu de l’any 1816, el mes de juny. Napoleó Bonaparte és camí de l’illa de Santa Helena. La jove Mary Wollstonecraft Shelley passa uns dies amb el seu marit, el poeta Percy Bysshe Shelley en una mansió a Cologny, a la vora del llac de Ginebra. Els acompanya la germanastra de Mary, Claire Clairmont. Després de dos dies de tempesta amb pluges incessants, al capvespre, la parella rep una invitació del seu veí, el poeta Georges Gordon Lord Byron, resident a la Villa Diodati, per passar junts la inclement vetllada. A la vora del foc i sota la llum de múltiples bugies, es reuneixen Mary, Percy, Claire, Byron i el seu metge personal, un jove malcarat i neurastènic de nom John William Polidori. Byron,

20 | COMG

coixeja i camina ajudat d’un bastó, per una dolorosa malaltia del maluc que pateix des de la infància. És un addicte al làudan, que utilitza com a calmant del seu dolor crònic. Es parla molt sobre la naturalesa dels orígens de la vida; sobre els experiments i treballs de Darwin; sobre els avenços científics especialment les aportacions dels metges de les escoles vitalistes del segle divuit, que posaran les bases del sorgiment de la medicina científica en el segle següent; dels grans avenços en cirurgia amb figures de renom internacional com els doctors Hunter, Gimbernat Scarpa i Pott; dels treballs i experiments sobre la electricitat de Luigi Galvani i Alessandro Volta, que en una nit de llamps han

provocat contraccions musculars en una granota morta, per aplicació directa de l’electricitat produïda per la tempesta. Mary no parla gaire, però escolta molt; i molt atentament, recopilant a la memòria tota la informació aportada en aquell diàleg, mentre la seva imaginació treballa. Quan ja s’han esgotat els temes de conversa, Byron treu de la

/////////////////////////////////////

seva biblioteca diversos llibres que contenen històries de terror la nit ho porta i les van llegint en veu alta per torns. Passades algunes hores, a Byron se li acut proposar als seus convidats un joc ( encara no s’havia inventat el Trivial Pursuit! ): “podem escriure cada un de nosaltres una història de por i decidirem, en acabat, quina és la millor”. Tothom hi està d’acord i es posen mans a l’obra, durant uns dies. Polidori escriu una història sobre una dona que es castigada a tenir el cap convertit en una calavera per haver mirat pel forat d’un pany, però no sap com acabar-la. Byron escriu una història d’un vampir humà que s’alimenta de la sang de les seves víctimes. No li agrada la narració i decideix esquinçar l’esbós. Polidori li demana que no ho faci i Byron li regala els papers, amb els quals dos anys més tard Polidori escriurà una novel·la curta The Vampyre considerada com la primera narració sobre vampirs. Mary sorprèn tothom amb un relat sobre un metge, Victor Frankenstein, que, com un modern Prometeu, desafia a

Déu donant la vida amb l’energia despresa per una tempesta elèctrica, a una criatura que ha creat a partir d’òrgans de morts ( transplantament d’òrgans avant la lettre ). Tanmateix, la criatura de Frankenstein, és sensible i té bon cor, però fracassen tots els seus intents de ser amic dels humans normals pel fet que tothom el rebutja perquè que és diferent i lleig. Aleshores, decideix venjar-se del seu creador per haver-lo fet un monstre abominable, destruint les persones que aquest més estima. Quan Frankenstein se n’adona de l’error que ha comès volent erigir-se en Déu disposant de la vida i la mort, vol destruir la criatura monstruosa que ha creat i l’ha de perseguir per tots els confins de la terra fins que aquesta persecució desesperada acaba amb la seva pròpia vida.

ència pròpia, aporta a la novel· la de Mary l’experiència dolorosa com a manifestació de la vida i l’autora li fa dir a la criatura en el seu despertar en el món: “Era un pobre, indefens i miserable desgraciat. No sabia res ni podia distingir res, però una sensació de dolor m’envaí per tots cantons...” Sobre el dolor i la felicitat, Lord Byron ens deixà aquests versos: El record de la felicitat Ja no és felicitat. Però el record del dolor Encara és dolor. Salvador Tarradas Ustrell

El relat curt sobre la criatura de Frankenstein, gràcies a la insistència i encoratjament per part de Percy Shelley, es convertí en una novela que fou publicada per primer cop a principis de l’any 1818. Per la seva part, Byron, que és un expert en dolor per experi-

COMG | 21

COMG ajuda ///////////////////////////

l passat 6 de febrer, en motiu del dia internacional de la lluita contra la mutilació genital femenina, i donat que el COMG-Ajuda està recolzant aquest projecte a Mali i Senegal, vàrem organitzar una taula rodona per parlar de la visió que tenim aquí d’aquesta pràctica i la manera com podem lluitar-hi. Vàrem comptar amb la presència de Josep Prat, advocat, la Dra. Imma Sau, pediatra i pionera a Catalunya de la lluita contra la MGF, de la Sra. Rosa Negre, sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, i de la Srta. Adama Boiro, expatriada de Senegal a Girona, membre de l’associació Jakereendam. Vam comptar amb una gran assistència i es va crear un debat molt interessant, arribant a les conclusions que tot i el marc legal que existeix a Catalunya, calen més recursos i major implicació dels professionals per poder detectar i evitar més casos. Com us hem anat comentant ens trobem amb un augment de la demanda de recolzament a projectes de cooperació, també hem detectat una manca de coordinació entre les diferents administracions, consorci, ONG’s, fundacions, associacions… implicades en els projectes. Per aquest motiu i a petició de COMG-Ajuda es va organitzar el dia 8 de març, a Can Ninetes de Salt, una jornada on hi van participar els abans esmentats i diverses associacions d’immigrants, per tal d’assentar unes bases de pre-

22 | COMG

sentació de projectes i facilitar la coordinació entre les entitats que subvencionen. Recentment hem presentat les sol·licituds de subvenció del projecte de lluita contra la mutilació genital femenina a Mali (Flabougoula) a l’Ajuntament de Girona i el

de la continuació de la construcció del centre sanitari de Thille Boubakar, Senegal.

COMG | 23

Lumiere //////////////////////////////

Els COEN, Rebeca i Lawrence

Avui ha fet un matí esplèndid i ara mateix està plovent a bots i barrals. Això ho fa tant el temps com la salut. M’he passat uns 20 dies amb una mena de grip-refredat i finalment ha derivat cap a una cosa anomenada radiculitis que no sabem encara si l’ha produït el virus o no. El fet és que en una ressonància que m’han fet, com la darrera del genoll, ho han trobat tot degenerat. Deu ser el preu de ser avi. Què hi farem. Però heus aquí que des de Nova York ens ha arribat la darrera bomba del món de les dolces. S’anomena cronut i es tracta del resultat d’unir croissant i dònut en el mateix producte. A Nova York es fan cues durant hores per comprar un dels espècimens inventats per un tal Dominique Ansel. Jo, aquest matí he baixat al carrer, he caminat un minutet i m’he comprat un dònut i un croissant que m’he cruspit en un tres i no res. Boníssims. Sense fer cua. I tot rellegint una revista, m’he donat compte que havia de dir quelcom de Joan Fontaine i Peter O’Toole. Peter moria el 14 de desembre als 81 anys i Joan el 15 del mateix als 96. Dos grans mites del cinema d’Hollywood. Peter O’Toole sempre el recordarem per “Lawrence de Arabia”

de David Lean i Joan Fontaine com la terroritzada nova inquilina i esposa de Laurence Olivier a Manderley en la memorable “Rebeca” d’Alfred Hitchcock. Ja fa més de cinquanta anys de l’estrena de “Lawrence de Ara-

bia”. David Lean va filmar les peripècies de Thomas Edward Lawrence, militar de l’ intel·ligència britànica (una mena d’MI5 suposo) a El Caire i figura fonamental en la lluita de les tribus àrabs contra l’imperi otomà a principis del segle passat. El film, va guanyar set Òscar (incloent millor pel·lícula i millor director) i tot i que ell no el va guanyar, el va convertir en una figura. Omar Sharif, en una entrevista comentava: “Vaig passar de ser un actor egipci pobre a convertir-me en una estrella” . Treballar en aquest film li va canviar la vida. També comenta: ”Vaig conèixer Peter O’Toole i es va convertir en el meu millor amic i un mestre. Sempre estàvem junts “. A Peter O’Toole, irlandès, bevedor empedreït, el recordarem per altres interpretacions a més de Lawrence: “Lord Jim” de Richard Brooks; “Beckett” de Peter Glenville amb Richard Burton;

24 | COMG

“El león en invierno” d’Antony Harvey amb Katharine Hepburn y la comèdia “Como robar un millón i...” de William Wyler amb Audrey Hepburn en la que va agafar la disfressa de Cary Grant (l’esmoquin) i fins i tot es va permetre una imitació de Bo-

gart que feia endevinar el seu potencial còmic que sí, de ben segur, van poder gaudir els seus companys de borratxera. De tota manera, Peter O’Toole va ser sobretot un monstre dels escenaris i un amant de la cara més hedonista de la vida. Peter O’Toole, estrella com les d’abans marcada per la fama, en el seu cas capaç del millor i el pitjor, va ser nominat vuit vegades als Oscar. No en va guanyar cap. L’acadèmia li va atorgar una estatueta honorifica l’any 2003. Injust. “Rebeca”, a més de ser una gran pel·lícula, va donar nom a una jaqueteta de llana oberta per davant que es posava la protagonista. La rebeca o rebequeta quan fa una mica de fresqueta. També va donar nom a una síndrome, la síndrome de Rebeca, conjunt de símptomes que fa servir els psicòlegs per parlar de les relacions malaltisses dels vidus amb la dona perduda.

/////////////////////////////////////

Va ser una dona amb múltiples facetes. Tenia llicència per a pilotar globus aerostàtics, era un experta genet, bona jugadora de golf, cuinera i decoradora d’interiors titulada.

Va ser protagonitzada per Laurence Olivier i la desapareguda fa pocs dies Joan Fontaine nascuda a Tokio al 1917 on el seu pare treballava com a advocat especialista en patents. Després cap a Califòrnia amb la seva mare després d’un divorci. D ‘entrada va despuntar amb petits papers al teatre. Allí la va descobrir Douglas Fairbanks Jr. que la va recomanar a George Cukor per a “Gunga Din” (1937). Després arriba “Rebeca”, seguida de “Sospita” que li va donar un Òscar. Ambdues dirigides per Hitchcock. Es comenta que entre Hitchcock i el productor de Rebeca, David O. Selznick, van aconseguir un càsting llarg, ple d’indecisions i tortuós, la qual cosa va portar a la Fontaine a un gran intranquil·litat i inseguretat que es manifestava en les dues pel·lícules que va acabar interpretant. Es creu que això la va ajudar molt.

Nicolas Ray la va dirigir a “Nacida para el mal” i al 1944 va obtenir la tercera candidatura als Òscar per “La ninfa constante” que ella va considerar la millor de les que havia fet. Jo, la vaig conèixer entre els 60 i els 70 al cinema i a la tele.

“A propósito de Lewyn Davis” és una comèdia, però profundament amarga i depresiva. Oscar Isaac està correcte però , com sempre amb els Coen, els secundaris son una passada. John Goodman, Justin Timberlake, F. Murray Abraham i com no Carey Mulligan estan impressionants.

Una pel·lícula sobre el Greenwich Village dels seixanta i que aspira als Òscar és: “A propósito de Lewyn Davis” signada pels germans Joel i Ethan Coen. De lo milloret que he vist en temps. Els Coen en tenen prou amb anècdotes petites de collita pròpia o inspiració literària per endinsar-se en qualsevol dels temes quotidians de l’Amèrica d’ara o de fa temps. En l’entrega que ens ocupa ens retraten el Village novayorkès ´dels 60 – 70 amanit amb una exquisida música folk triada per ells i cantada en alguns casos pel propi artista principal , el guatemalenc Oscar Isaac, com a Lewyn, a qui, com a moltes de les pel·lícules dels Coen, tot li surt malament, es rendeix abans d’hora o el que és més normal, una barreja de tot plegat. Sembla en aquest film que realment ha definit l’essència de l’Heroi coenià. Amb la seva beneiteria atàvica és condemnat a ser maltractat per les fatalitats, mentre ell està segur que és una víctima més de l’estupidesa humana.

Un dels detalls més interessants del film és que es poden escoltar les cançons senceres. Diu Joel Coen: “Com que volíem explicar la història d’un músic, vam pensar que l’audiència havia de saber qui era ell a través de la interpretació de temes complets i no nomes per a Lewyn sinó també per als altres músics que toquen amb ell. Òbviament podríem haver enganyat l’audiència mostrant només fragments d’una cançó, però estàvem decidits que la part musical de la pel·lícula fos el més realista possible” Gràcies. Cal anar a veure “Nebraska”. Ja em direu.

Joan Profitós Hematòleg

COMG | 25

Jubilats

//////////////////////////////

// Conferència “L’arribada de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya”

l divendres 24 de gener de 2014, a la Casa de Cultura de Girona, el Dr. Julià Maroto i Genover, professor de prehistòria de la Universitat de Girona, va impartir la conferència “L’arribada de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya”. El conferenciant va començar situant l’origen de la nostra agricultura i ramaderia al Pròxim Orient, amb l’aparició del neolític fa uns 10.500 anys. Gos, xai, cabra, vaca o porc foren els primers animals domesticats, i llop, mufló, cabra betzoar, ur i senglar, els ses ancestres salvatges. Pel que fa als vegetals, es domesticaren primer els cereals (blat, ordi) i després les lleguminoses (llenties, pèsols). Explicà les conseqüències de la domesticació i recordà la revolució que va significar per als humans l’adopció de la ramaderia i l’agricultura, que els obligà a sedentaritzar-se i a canviar radicalment la seva manera de viure, propiciant la invenció de múltiples innovacions tècniques (com les cases de fang, la pedra polida o la ceràmica). Continuà amb la difusió del neolític per Europa, mitjançant camperols que anaven colonitzant noves terres. Aquests arribaren a Catalunya fa uns 8.000 anys, seguint el litoral nord-mediterrani, i implantaren molt ràpidament el sistema

26 | COMG

de vida dels agricultors-ramaders, assimilant les poblacions autòctones que fins el moment eren caçadores-recol·lectores. Així va tenir lloc l’origen i l’adopció de l’agricultura (cereals i lleguminoses) i la ramaderia (xai, cabra, vaca i porc) a Catalunya. Després va fer un recorregut sintetitzat pel neolític antic (6000-4700 aC), neolític ple

(4700-3500 aC), neolític final-calcolític (3500-2200 aC), bronze inicial (2200-1200 aC) i bronze final-ferro inicial (1200-650 aC) de Catalunya. Amb el bronze final és quan s’introdueix el cavall domèstic i per tant quan s’amplien les espècies ramaderes, que fins llavors s’havien mantingut estables des de la seva arribada.

/////////////////////////////////////

// Conferència del “Passió per la música”

l passat 21 de febrer el professor Francesc Lozano Winterhalder va donar una conferència-audició musical a la Casa de Cultural de Girona sota el títol: Passió per la música.

Domingo, Ana Netrebko i Rolando Villazón, interpretant el “o mio babbino caro” de Puccini i “Pescadors de perles” de Bizet.

Aquesta vegada el professor Francesc Lozano va canviar la temàtica de les seves conferències (medi ambient, sostenibilitat...) però ens va entusiasmar de la mateixa manera.

Va presentar cada fragment musical o ballet fent una introducció explicativa de l’obra i ,a continuació, una demostració audiovisual. Vàrem poder gaudir de “les noces de Figaro” de Mozart, el “Llac dels cignes” de Txaikovski des del teatre de Bolshoi de Moscú, i també des de Berlin el famós concert de Placido

COMG | 27

//////////////

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent SÓN HUMANS ELS XIMPANZES? Ens hem equivocat. Des de que tenim ús de raó ens hem trencat les banyes per averiguar qui som, d’on venim, on ens dirigim. Ens hem cabussat en la religió, en la filosofia, en la psicologia, en la sociologia, en l’astrologia, l’autoajuda, en la psicoanàlisi, en la teoria quàntica, …. per arribar a la conclusió que l’homo sapiens – és un dir – és un desconegut. No no! La cosa humana no la trobarem a la universitat, ni en l’església, ni en un cementiri, ni en un estadi de futbol. Per saber com som hem d’anar a un zoològic. Assentats davant els ximpanzés serà estar davant un mirall. Sabrem perquè som com som i perquè no podem ser com voldríem. Com va dir algú, l’home és un ximpanzé que es dona aires.

> Dibuix: Maria Escobet

HA D’ABDICAR EL MONARCA? O amb altres paraules: està capacitat per fer de rei? O amb altres paraules: està capacitat per caçar

28 | COMG

Expulsaria a tots els parlamentaris per què es posessin a treballar d’una vegada? O crearia el seu propi partit? Un partit ni unionista ni independentista. Ni d’esquerres ni de dretes. Anti tot i anti res. El partit polític dels benaventurats.

> Dibuix: Maria Escobet

elefants a Botsuana? Està capacitat per fer de senyor Ramón? Està capacitat per llegir discursos refregits - talla/enganxa - d’altres discursos pronunciats davant el mateix micròfon per commemorar la mateixa efemèrides? La reina Sofia, per una altra banda, només hauria d’abdicar – jubilar-se – en cas de tendinitis del manegot dels rotadors de l’espatlla dreta. LA SEGONA ARRIBADA DEL MESSIES No és veritat del tot que “el patriotisme sigui el refugi dels canalles” (Samuel Johnson, i repetida en la pel·lícula Senderos de Gloria per Kirk Douglas). El patriotisme és el refugi dels mercaders i gen poc escrupolosa amb la cosa pública. Crist, fill de Maria i Josep, crucificat per ser fill del seu Pare, expulsà sense contemplacions els mercaders del temple. Què feria avui si entrés en el nostre parlament? Es feria de la CUP? Es feria independentista? Es deixaria rentar els peus per l’Alícia Sánchez Camacho? Feria un cafè amb els parlamentaris imputats?

TATA MARTINO I L’OPERACIÓ ANTISOBIRANISTA. Ras i curt. L’entrenador del Barça és un agent unionista (españaunidanuncaseravencida) missió del qual no és entrenar l’equip sinó sabotejar el procés sobiranista. El Barça sempre ha estat la senyera del País. Un Barça derrotat, enfonsat, és una estelada esparracada, i una estelada esparracada significa un nou 1714. L’operació Rosell/ Neymar es pensà per finançar una operació per ofegar les ínfules sobiranistes. Desemmascarat, Rosell tocà el dos. Si bé aleshores es sospitava del Tata es creia que era un agent doble. No ha estat així. Què hi ha darrera el tàndem Rosell/Tata? El PP? No. Empresaris Taurins? No. Esteu assentats? Darrera l’operació antisobiranista hi ha l’Abadia de Montserrat. Fins ara s’havia silenciat la voluntat de la verge de mantenir-se morena mentre Catalunya tingués el sabatot d’Espanya sobre el cap. Una Catalunya independent significaria que la Moreneta canviaria de color, un canvi epidèrmic que es podria interpretar com un lleig contra els nostres ciutadans de pell morena, i per

/////////////////////////////////////

extensió contra la diferència, contra el cosmopolitisme, contra la immigració, contra la petita i gran empresa. Contra, en definitiva, de és català qui treballa a Catalunya. El temor, doncs, que la Moreneta empal·lidís i de retruc l’anèmia de Catalunya teixí una conxorxa antiindependentista. Ningú qui és qui a Catalunya ha quedat al marge, sense que ni Omnium Cultural ni l’Assemblea Nacional Catalana siguin una excepció. FLOR DE CACTUS. Consultori Sexològic a càrrec de la Dra. Olívia Miramar. Pregunta: Apreciada doctora. Sàpiga que segueixo amb un interès molt viu la seva pedagogia sexual, la mescla perfecte entre agitació cultural i souffle eròtic sense maquillar. Bé. És veritat doctora que cada home té un nombre limitat d’ereccions en la seva breu estada a la terra? Un adolescent atabalat, com era jo, que patia priapisme de 24 hores només de veure les calces ortopèdiques de la meva àvia, crònic, em trobaré aviat, segons la teoria, en situació de PP (Pixar i Prou). Afectuosament, un senyor preocupat pel seu futur. Resposta: Apreciat senyor que li preocupa estar en situació de PP.. Existeix una fórmula matemàtica que prediu de forma infal·lible el nombre d’ereccions que li queden. Quan es desperti amb trempera matinera vagi al lavabo i miri’s al mirall. Millor dit, se la miri al mirall. Ha

de calcular la seva elevació en graus. Un adolescent pot arribar als 160 graus. Un fadrí granat en prou feines arriba a l’horitzontal. Bé, multipliqui l’elevació en graus per 1100 i divideixi el resultat per l’edat. Pensi que una vegada hagi esgotat les ereccions que li corresponen no hi haurà servei d’emergències que li ressusciti l’ocellet. Afectuosament, Dra. O.M..

una persona gran amb tots els records biogràfics presents. Per tornar-se boig!

EL BOC DE BITERNA. L’antiajuda de capçalera. Avui desmitifiquen la neuroplasticitat cerebral. Com és sabut l’Autoajuda picoteja dels plats més saborosos. Una mica de neuroplasticitat (NPT), una mica de física quàntica, una mica de cervell emocional i així anar fent, que qui dies passa anys empeny. La NPT creu que el cervell és com la plastilina, es pot modelar a voluntat. Qui ha dit que el cervell comença a despistar-se després de sortir de la universitat! Les dendrites són filaments molt inquiets. Flairen un canvi de rutina i copulen desesperats amb els axons veïns. Apreneu un idioma, jugueu a escacs, mengeu amb la mà esquerre, llegiu el llibre de Sant Jordi, … i arribareu als cents anys amb un cervell d’adolescent. Fins aquí els miracles. La vida real no enganya. Els nostres fills, per no parlar dels nostres nets, ens donen mil moltes en memòria i en rapidesa i agilitat mental. Llei de vida. Fer-se gran té una avantatge, et fa adonar que la vida és un bolero. Imagineu-vos,

Mai deixis enrere un lavabo, mai deixis enrere una erecció i mai confiïs en un pet. Ara o mai. Pel·lícula de Carl Reiner.

PERLES DE SAVIESA Acuñé hace tiempo el neologismo bullipollez para al·ludir a los disparates que la cocina creativa nos propone. Su sagrada escritura es la Guia Michelin. Fernando Sanchez Dragó. El Mundo 10-2-14.

Digestió lleugera a l’ombra de les barques. Cap nosa excessiva. La felicitat deu ser això. Serà alguna cosa més? Josep Pla. En el món hi ha dues maneres de triomfar. Pel propis mèrits o per la imbecil·litat dels altres. Jean de la Bruyere. He arribat per fi al què volia ser de gran, un nen Joseph Heller. El temps existeix perquè no tot passi ara mateix, i l’espai perquè no tot em passi a mi. Susan Sontang. Jordi Costa Subirós

COMG | 29

Col·legi /////////////////////////////// // Acords Junta 15 de gener de 2014 S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 18 desembre de 2013

S’aprova la convocatòria de l’assemblea ordinària del COMG pel dia 26 de febrer de 2014

S’aprova el moviment col·legial amb 9 altes i 20 baixes

S’aprova la proposta del Programa de Protecció Social de Ref.: 01/14

Es proposa que el proper 19 de març a les 20h, un cop acabada la sessió de Junta de Govern es faci la inauguració oficial de la biblioteca del COMG

5 de març de 2014

S’aproven les propostes presentades de modificacions dels requisits establerts a les normes del PPS S’aprova el calendari de les reunions de Junta de Govern per a l’any 2014 S’aprova que a partir de la data la Fundació Pascual i Prats sigui qui atorgui les beques als estudiants de Medicina, obrint una nova convocatòria a partir del curs vinent, i es deixi de fer-ho mitjançant la Fundació de la Facultat de Medicina

s’aprova per part del COMG que el projecte “Estudio de las causes de endoleack post tratamiento endovascular de aneurisma de aorta abdominal infrarenal” formi part de la FPIP S’acorda facilitar a la “Xarxa d’unitats de lípids i arteriosclerosis” (XULA) que inscrigui com a seu social l’adreça del COMG

S’aprova que el Vice President II, Dr. Bastida, assisteixi a la reunió de treball del Registre de Professionals, convocada pel Dpt. De Salut

19 de febrer de 2014

S’aprova que el projecte “ Hemorràgia cerebral i tècniques de neuroimatge basades en tensor de difusió ( HIC-DIT)” formi part de la Fundació Pascual i Prats

S’aprova que el COMG s’adhereixi a la petició que l’Ajuntament de Ripoll farà a la sol·licitud de la creu de St. Jordi pel Dr. Maideu

29 de gener de 2014 S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 15 de gener 2014 S’aproven les esmenes als nous Estatus que des de la Generalitat han sol·licitat S’acorda la remissió del text complet dels Estatuts, amb les modificacions esmentades, a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 29 de gener 2014

S’acorda donar resposta a una reclamació explicant quin és el procediment intern de reclamacions de responsabilitat civil

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 19 de febrer 2014 S’aprova la proposta del Programa de Protecció Social de Ref.: 02/14 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 18/13 S’aprova fer una placa al Dr. Benet Julià en agraïment a la seva feina i als anys d’esforços que va dedicar a la biblioteca S’acorda que en el reglament de la biblioteca del COMG constarà que aquesta és oberta per a tots els col·legiats però aquells que no ho siguin ho hauran de demanar S’acorda que es buscarà una persona responsable per a la biblioteca del COMG que faci les còpies o scanners que els col·legiats demanin sense cap cost (si no és col·legiat tindrà un preu)

ALTES 19 DE FEBRER 2013

FAVIO ANIBAL ROJAS

ENRIC PLANAS BORRELL

WALTER JEFFERSON MIELES ZAMBRANO

MARTA MANERO RICART MANUEL PEDRO LÓPEZ PÉREZ MARIA TORRE BARÓN SILVIA ONRUBIA CASTRO GABY RAYMOND PUYAL SANDRA GENNY ARCOS ORDÓÑEZ

BAIXES 19 DE FEBRER DE 2013 MARIA TERESA SANZ CRISTIÀ

EVA BORRALLERAS FUMAÑA

HUGO SEBASTIÁN CENTURIÓN

MARIA CLARA ALBORNOZ CABRINI

TOMÁS MORALES ALCALDE

JOAQUÍM VILA MONER

ANDREA VANESSA RASKOVSKY

FABRICIO CAVALCANTE FRAUZINO

ANNA MARIA CAMPS PUIG

ASSUMPTA BOU MONCLÚS

LUCIA FERRERES CASTELL

JOSÉ MARIA ARCHULETA ARTEAGA

PILAR VERA GARCÍA

FRANCISCO JAVIER PÉREZ CANO

JOSEP MARIA MUÑOZ VIVES

PEDRO MUR LLORENTE MIRIAM MATAMOROS OLIVARES

KATERINE DE LAS MERCEDES LOPEZ BALDIRIS

PAULA RIVAS SZUST

ELIZET SALGADO BARRIOS

30 | COMG