Butlletí 108

BUTLLETÍ

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

108 abril 2013

Nou canal de comunicació del col·legi Ara ens trobareu a la xarxa social Twitter Tota la informació en 140 caracters Twitter.com/ COMGirona

Publicació Interna COMG President: Dr. Benjamí Pallarés Oro

Sumari [5] Informació COMG Nou model de recepta privada Integració dels metges de contingent Carta oberta als professionals [13] Jornada Cultural Concursos Artístics [16] COMG Ajuda Senegal [18] Espai del Metge i de la Salut Rural Ensenya’m la llenguaaa Notícies [22] Jubilats Les activitats dels nostres jubilats [24] Reportatge Casa Bonada – La història d’una de les nissagues de metges més nombroses de Catalunya [27] Comissió de Deontologia En temps de crisis, rescatem els bons costums [28] Flauta de Pan L’home de la cadira [30] Col·legi Acords de junta

Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz Redacció: Meritxell Bonet Costa Foto portada: Foto: Martí Artalejo Fotografies: COMG, Shutterstock Realització:

Nexe Impressions, sl

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: abril 2013 Escrits i opinions al : press@comg.cat Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE) COMG | 3

Editorial

//////////////////////////

> Dibuix: Maria Escobet

H

an passat gairebé tres anys des que aquesta Junta de Govern del COMG va guanyar les eleccions per presidir aquesta corporació i han estat tres anys d’intensa feina per a tots els seus integrants.

Si hi ha alguna cosa que ha caracteritzat l’actual Junta, ha estat el compliment del seu programa electoral (entre altres accions, convocar una assemblea perquè tots els col·legiats decidissin si volien seguir amb la responsabilitat civil dins de la quota col·legial ...).

Dintre d’aquest programa, un dels compromisos que també vàrem assolir va ser la reforma dels Estatuts del col·legi.

A la darrera Assemblea General Ordinària, es va plantejar aquesta qüestió, i es va acordar fer aquesta reforma amb la col·laboració més àmplia possible entre tots els que formem el COMG. Així, juntament amb membres de la Junta de

4 | COMG

Govern, participaran en la reforma dels Estatuts membres de la Comissió de Deontologia i col·legiats que han manifestat el seu desig de col·laborar en aquesta tasca.

Entre d’altres temes que es vol que siguin objecte de la reforma, a part de les que vinguin imposades per llei, hi ha: la limitació del mandat del president, l’establiment d’un nou sistema de votació per llistes obertes, el vot telemàtic, l’establiment de taules electorals en les diferents comarques per facilitar que tots els col·legiats que ho desitgin tinguin a prop on exercir el seu dret de vot...

Una vegada tinguem el text dels Estatuts amb les reformes adients, aquest text serà penjat a la plana web del col·legi per a informació pública col·legial perquè el contingut sigui conegut per tots els col·legiats abans de l’aprovació en l’Assemblea General Extraordinà-

ria que es convocarà a aquest efecte.

Evidentment, totes les propostes que considereu que s’hagin de tenir en compte seran benvingudes i podeu tenir la seguretat que seran debatudes pels membres encarregats de l’elaboració d’aquesta reforma. Hem de tenir en compte que els Estatuts del Col·legi Oficial de Metges de Girona són els que han de regir el funcionament de la nostra institució, d’acord amb el marc legal vigent.

La Junta de Govern vol agrair per endavant la vostra col·laboració i implicació. Entre tots els que formem el COMG fem possible que la nostra institució continuï representant els interessos de la professió que, en definitiva, són els nostres propis interessos.

/////////////////////// informació COMG

CVIII Assemblea Anual Reglamentària

D

La CVIII Assemblea Anual Reglamentària del Col·legi Oficial de Metges de Girona va tenir lloc ahir dimecres 13 de Febrer a la casa de cultura amb la presència d’una trentena de col·legiats.

També es va informar de totes les accions que el COMG ha dut a terme durant el passat any i de les accions que es tenen previstes desenvolupar al llarg d’aquest n

1a Jornada de Treball entre Metges i Farmacèutics

E

l passat dia 31 de gener, al Centre Cultural La Mercè, va tenir lloc la 1a Jornada de Treball entre Metges i Farmacèutics.

L’Assemblea va transcórrer amb un context de col·laboració; es van debatre i aprovar per majoria l’acte de l’assemblea del 2012, la liquidació del pressupost de l’any 2012 i el pressupost de l’any 2013.

Un dels punts que es va tractar, posant un èmfasi especial, va ser el tema de les quotes col·legials i el canvi del concepte de les quotes del Patronato, les quals també es varen aprovar per majoria i el tema de la relació de les mútues asseguradores mèdiques lliures.

Jornades formatives CEEM 0.0

A

vui dijous 14 de febrer s’han inaugurat les jornades formatives CEMM 0.0, organitzades per l’Associació d’Estudiants de Medicina de la Universitat de Girona (aemudg) i el Consell Estatal d’estudiants de Medicina (CEEM) i que compten amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges de Girona.

Han inaugurat les jornades la rectora de la UdG, la Sra. Anna Mª Geli, la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Girona, la doctora Cristina Soler, l’Alcalde de Banyoles, Sr. Miquel Noguer i el president del CEEM, el Sr. Enrique Lázaro.

Va ser un espai de trobada on els dos col·lectius van intercanviar formes de treball, es varen compartir dificultats i es varen proposar possibles solucions a les temàtiques d’interès comú.

L’objectiu de les jornades és formar estudiants com a representants estudiantils en medicina. Durant 3 dies es mostrarà en els estudiants les diferents comissions de treball que els serviran per augmentar la seva fortalesa com a representants locals.

Agraïm des d’aquí, a tots els assistents que ens varen acompanyar la seva participación

Les jornades tenen lloc entre Banyoles i Besalú i duraran fins diumenge.

COMG | 5

informació COMG ///////////////////

Per a més informació us adjuntem el programan

Presentació clínica salus infirmorum

E

l passat 15 de gener va tenir lloc a les aules de formació del col·legi oficial de metges de Girona la presentació de la clínica Salus Infirmorum i del seu equip directiu.

La clínica,situada a Banyoles,és un centre de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, que té la missió de servir al malalt en la doble dimensió corporal i espiritual.

Sessió formativa: adaptació del MEL al reta

E

l passat 27 de desembre de 2012 va tenir lloc la sessió formativa “Adaptació del Mel –Metges Exercici Lliure– al Reta –Règim Especial Treballadors Autònoms–” amb motiu de l’actualització, adequació i modernització del Sistema de la Seguretat Social, la Mutual Mèdica, va aprovar el passat 20 de novembre, en Assemblea Extraordinària, l’adaptació de la Llei 27/2011 Disposició Addicional 46ª de l’1 d’Agost que entra en vigor a partir de l’1 de gener de 2013.

Aquesta normativa estableix de forma expressa que les Mutualitats de Previsió Social que actuen com alternativa al Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors per compte propi o Autònoms (RETA) hauran de garantir als seus mutualistes unes cobertures mínimes, que són:

Durant la jornada es va donar a conèixer l’àrea quirúrgica, la Unitat d’Hospitalització, l’Hospital de Dia i també es va informar de les possibilitats d’actuació professional dels metges col·laboradors externs.

A l’acte i van assistir una quinzena de persones i es va acabar la presentació amb un aperitiun

6 | COMG

1- És obligatori que puguin atendre les diferents contingències que es puguin produir al llarg de la vida professional: mort (donant lloc a viduïtat i/o orfandat), Incapacitat Temporal, Invalidesa permanent i Jubilació.

2- Les prestacions que s’atorguen per les mutualitats (en la seva condició d’alternatives al RETA) hauran de garantir unes quantitats mínimes per la pensió.

3- Això provocarà un increment de la prima (mínim 217,07€) que permetrà continuar en el MEL com alternativa al RETA. En cas contrari, el metge es veurà obligat a donar-se d’alta en aquest Règim Especial de la Seguretat Social.

L’aplicació d’aquesta normativa i com afectarà a cada mutualista s’ha comunicat per escrit, però per a qualsevol dubte al respecte poden adreçar-se a les oficines de la Corredoria del Comg o trucar al número de telèfon 972 20 88 00 n

Xerrada Informativa assegurança RC

E

l passat 29 de gener el Dr. Josep Arimany Manso, director del Servei de Responsabilitat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), va fer una xerrada informativa a la seu del Col·legi de Metges de Girona sobre la nova pòlissa de responsabilitat civil contractada pel CCMC, en ocasió de la contractació de nova pòlis-

/////////////////////// informació COMG

sa vigent per al període 20132017.

El Dr. Arimany va comentar que la nova pòlissa es va adjudicar per concurs públic a la companyia asseguradora Zurich, amb una coassegurança de SegurCaixa i que són significatives les millores respecte a l’anterior pòlissa. Entre les millores que s’han assolit a la nova pòlissa hi ha l’augment de 750.000 € a 1.000.000 € per sinistre; cobertura dels assaigs clínics, recerca biomèdica, teràpies avançades i ús compassiu de medicaments en excés de l’assegurança obligatòria que la legislació determina.

També s’amplia la cobertura de la prestació econòmica per inhabilitació declarada per sentència judicial ferma, que passa de 24 mesos de la pòlissa anterior a 30 mesos en l’actual i amb una cobertura de fins 3.800 €/mes.

Un aspecte molt important és que davant els 138 €/trimestre de prima de la pòlissa anterior, s’ha passat amb la nova pòlissa a pagar una prima de 98 €/trimestre. Els MIR, que pagaven abans 109 €/trimestre, passen a pagar 78 €/trimestre.

Un aspecte que va remarcar el Dr. Arimany és que els metges han participat activament en l’elaboració de la pòlissa contractada pel CCMC , de manera que respon a les autèntiques necessitats dels metges. A més, es va emfatitzar el fet de comptar amb un servei de responsabilitat professional amb advocats experts en responsabilitat sanitària i un cos de pèrits especialitzats i de reconegut prestigi, i la importància de comptar amb una comissió integrada per metges, advocats i representants de l’asseguradora que decideix en última instància respecte a cada sinistre.

Tot això, va concloure el Dr. Arimany, fa que l’actual model d’assegurament de la responsabilitat professional a Catalunya sigui un model reconegut internacionalmentn

Nou model de recepta mèdica privada

E

l Real Decreto 1718/2010 ha modificat moltes de les condicions de prescripció i els aspectes formals de la recepta mèdica, derogant la disposició fins ara vigent de 1984.

Aquestes noves condicions i el nou model de recepta mèdica hauran de complir-se obligatòriament a partir del dia 21 de gener de 2013.

A continuació, us facilitem un resum de les condicions de

prescripció i dels aspectes formals més rellevants, així com un model de recepta mèdica privada en paper que serà la única recepta vàlida a partir de la data esmentada.

Aquest model ha estat consensuat entre els quatre col·legis de metges de Catalunya.

1. Condicions de prescripció: Únicament es pot prescriure un sol medicament i un sol envàs en cada recepta, excepte en el següents casos, en els que es podran prescriure fins a quatre envasos: -- Presentacions en unidosis i per via parenteral del grup terapèutic “J01 Antibacterianos para uso sistémico” excepte els subgrups J01E, J01M i J01R. En cas de presentacions orals es podrà prescriure fins a dos envasos, sempre que tinguin la mateixa Denominació Comú Internacional , dosi, forma farmacèutica i format.

-- Vials multidosis (excepte cartutxos multidosis) del grup terapèutic A10A “Insulinas y análogos” -- Medicaments de diagnòstic hospitalari -- Es podran prescriure fins a sis envasos. Les presentacions de medicaments autoritzats en dosi única quin embalatge primari coincideixi amb el seu condicionament primari.

COMG | 7

informació COMG ///////////////////

Fórmules magistrals i preparats oficinals: no es podran prescriure conjuntament en una mateixa recepta amb altres medicaments, i en cada recepta només es podrà prescriure una fórmula magistral o un preparat oficinal.

Termini màxim de dispensació: 10 dies naturals des de la data de la prescripció excepte les vacunes individualitzades antialérgiques i vacunes individualitzades antibacterianes quin termini de validesa serà de 90 dies naturals.

Dispensacions successives de tractaments crònics o medicaments de prescripció renovable: es consignarà obligatòriament la data de la prescripció o la data prevista per a la dispensació, i s’indicarà el número d’ordre de dispensació de cada recepta mèdica.

En qualsevol cas, el termini màxim de durada d’un tractament que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos ampliable fins a sis en cas de que les administracions sanitàries així ho determinin per a tractaments crònics.

La prescripció conjunta de medicaments i de productes sanitaris no és possible.

Estupefaents: resten exclosos d’aquesta nova regulació i es continuen regint per la seva normativa específica.

2. Aspectes formals de la nova recepta mèdica privada en paper:

8 | COMG

Format: Es composa de dos cossos: 1) un cos constituït per la recepta pròpiament dita (que quedarà en poder de la oficina de farmàcia) i, 2)un altre cos que és un full d’informació per al pacient que ha d’estar clarament diferenciat de la recepta com un separable de la recepta o com un imprès independent. És important remarcar que amb aquesta nova norma, les oficines de farmàcia han de conservar la recepta un cop dispensat el medicament, pel que serà imprescindible om-

plir i entregar al pacient el full d’informació al pacient per a que pugui seguir-se la pauta indicada o aquelles altres recomanacions que pugui efectuar el metge en el moment de la prescripció.

La mida aproximada del paper ha d’ésser de 22 X12 cm.

Dades obligatòries Del pacient: Nom i dos cognoms i any de naixement.

DNI o NIE. Del medicament: Denominació del principi actiu o denominació del medicament. Dosificació i forma farmacèutica i si

/////////////////////// informació COMG

escau,l’esment dels destinataris (lactants, nens, adults). Via o forma d’administració, si és necessari. Format: nombre d’unitats per envàs. Nombre d’envasos a dispensar. Posologia: nombre d’unitats d’administració per presa, freqüència de preses i durada total del tractament Del prescriptor: Nom i dos cognoms. Adreça i població de l’exercici professional. Número de col·legiat i l’especialitat oficialment acreditada que exerceixi. Signatura estampada personalment un cop complimentades les altres dades de la recepta.

Altres dades: Data de la prescripció (dia, mes i any). Data prevista de la dispensació (dia, mes i any). Número d’ordre en cas de tractaments successius o crònics. Visat de les administracions sanitàries, en el seu cas. Informació de protecció de dades en el cos de la recepta.

3. Model de recepta D’acord amb la normativa esmentada, les entitats, consultes mèdiques, establiments o serveis sanitaris públics o privats son responsables de la edició, gestió, control i inspecció de la impressió, distribució i entrega de les seves receptes mèdiques privades en suport paper.

Per a facilitar el compliment de la norma us facilitem un model en format PDF (http://

www.comg.cat/cat/noticies/Comg/NOU_ MODEL_DE_RECEPTA_MEDICA_ PRIVADA_A_PARTIR_DEL_21_DE_

GENER_DE_2013/167/10) de la nova

recepta privada en paper, que es pot utilitzar, alternativament, de les següents maneres: Es pot complimentar directament el formulari en format pdf des del web, o bé es pot guardar l’arxiu pdf en el vostre ordinador per utilitzar-lo tantes vegades com calgui sense haver d’accedir al web.

El formulari està dissenyat per a que de forma automàtica es repliquin les dades que siguin idèntiques en el full de recepta i en el full d’informació per al pacient.

Podeu arxivar el document per a futures consultes o per a facilitar l’emissió de noves receptes. Caldrà imprimir el formulari i signar a mà els dos cossos de la recepta abans d’entregar-la al pacient.

Integració dels metges de contingent

D

avant l’imminent aplicació del Real Decreto-Ley 16/2012 que ordena la integració jurídica forçosa dels metges de contingent i dels APD abans del 31 de desembre de 2013, us informem que en la reunió celebrada el passat 5 de març entre el conseller de salut i els presidents dels col·legis de metges de Catalunya, es va tractar aquest assumpte i es va garantir que abans de que l’ICS procedeixi a fer qualsevol acció concreta, els metges i metgesses afectats seran consultats sobre la seva situació professional i voluntat individual per tractar de resoldre de la millor manera possible el canvi de règim i dedicació.

Disposeu d’un espai disponible a la part superior dreta per a la vostra imatge comercial o institucional que, si voleu, podeu compartir amb el logotip del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

També podeu imprimir el model i posteriorment complimentar-lo o signar-lo a mà.

Podeu fer servir el model per encarregar l’edició dels vostres propis talonaris de receptes.

Per a qualsevol aclariment, l’Assessoria Jurídica del COMG resta a la vostra disposición ASSESSORIA JURIDICA COMG

El passat 21 de març al COMG es va realitzar una reunió formativa pels afectats, presidida pel Dr.Pallarés i per membres de l’assessoria jurídica del col·legi, per explicar-ho detalladament i es va informar de les accions que s’emprendran des del col·legi.

COMG | 9

informació COMG ///////////////////

Les conclusions a que es van arribar són les següents:

qual travessa el país i la Sanitat Catalana en concret.

-- Es parlarà amb la resta de Col·legis de Metges catalans per coordinar i intentar donar una sortida satisfactòria per a tots els metges de contingent i APD, intentant obrir un diàleg ambla Conselleriade Salut per tal d’aconseguir aquest fi.

Volem destacar aquells punts que es varen acordar:

-- Es promourà que les assessories jurídiques dels Quatre Col·legis de Metges catalans i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, si escau,realitzin les accions que es considerin més oportunes.

-- S’informarà a tots els integrants dels col·lectius de contingent i APD de totes les notícies que tinguem al respecte n

Carta oberta als professionals metges

E

l passat 5 de març el President del COMG juntament amb la resta de presidents dels col·legiats catalans es varen reunir amb el Conseller de Salut, el Sr. Boi Ruiz, per a posar en comú la greu situació per la

10 | COMG

-Respecte a la Sanitat Catalana es garantirà la continuïtat del Sistema Públic Sanitari de Catalunya com a model que ha donat grans èxits i pel qual cal seguir apostant, sense excepcions i sense ànim de privatització del mateix.

Aquest model ha de protegir la capacitat dels professionals mèdics de donar assistència a tots els malalts que sol·licitin consulta, sense excepcions i seguint la praxis mèdica.

-- El conseller ha garantit també als presidents dels Col·legis de Metges que no hi haurà més rebaixes del sous dels metges i així ho ha fet saber a les diferents entitats proveïdores . S’ha arribat a l’acord que si una d’aquestes entitats no pogués fer front al manteniment salarial actual, qualsevol canvi en la remuneració del mateix hauria de ser pactat directament amb el professional metge.

-- Que d’acord amb el principi d’autonomia de gestió clínica, el metge aplicarà criteris purament professionals derivats exclusivament de la bona praxis mèdica.

-- Que en l’apartat de la reorganització de serveis dels centres hospitalaris, aquests canvis aniran en-

caminats a cobrir les necessitats assistencials en el conjunt dels ciutadans, per sobre del concepte de centre hospitalari amb serveis fixes.

Els presidents dels col·legis de metges insten al conseller i a tots els altres grups politics a fer un gran pacte nacional per a preservar l’actual sistema sanitari, públic i gratuït, abocant-hi els recursos econòmics necessaris per a fer-lo sostenible.

Benjamí Pallarés

President de COMG i del CCMC

Rostres

B

usco un metge que sàpiga llegir la malaltia en profunditat i que sigui un bon crític de la medicina…. Que no tan sols sigui un metge de talent, sinó

/////////////////////// informació COMG

també una mica metafísic, capaç d’imaginar la solitud en que viuen els malalts crítics. Vull que sigui el meu Virgili que em guiï en el meu purgatori o en el meu infern, que m’indiqui tot el que hagi de mirar en el meu camí.

seu llibre “Ebrio de enfermedad” (Editorial: La uña rota). El llibre és un testimoni lúcid de qui un càncer de pròstata li fa saber la data de caducitat. Qui va ser director del New York Times Book Review no es fa il·lusions, no busca “consols d’eternitat” (Nietzsche dixit). S’enfronta al final del camí amb dignitat, valentia i sentit del humor.

En una paraula, amb estil.

Les paraules de Broyard recorden que en ocasions el metge ha de guardar el seu talent professional a la butxaca, seure al costat del pacient i tenir el coratge suficient de mirar-lo als ulls quan aquest li pregunti: i Són paraules de Anatole ara què?

Broyard, que recull en el

I ara què? es pregunten els Rostres de l’exposició d’en Peio Pascual, metge de Llagostera, que poguérem veure a la Casa de Cultura de Girona el passat mes de febrer. Siguin a llapis, a l’oli, a la cera o al pastel, en Peio ens mostra uns rostres enfrontats al seu destí, un destí divertit, agredolç o terrible sense més. El espectador es troba interrogat per cada un dels rostres i cada un d’ells sembla preguntar-li i ara què?

Recordo en Peio assentat al costat de la fotografia d’un nen. És en Peio quan tenia deu anys. Tots dos rostres somriuen. En nen somriu perquè és innocent i feliç.

La vida és un paradís màgic,

COMG | 11

informació COMG ///////////////////

on fades i follets li fan creure que sempre serà així, que el pitjor que li pot passar es haver d’anar a l’escola. Els anys ens expulsen del paradís i de l’escola, la vida ens mostra les seves cartes, i nosaltres, que crèiem en fades i follets, ens preguntem: i ara què? El somriure irònic d’en Peio ens vol dir que la resposta no ha de ser necessàriament : mala cara quan morirem. Sempre es millor somriure que plorar.

D.W. Winnicot es un psicoanalista britànic que en una autobiografia no acabada s’imagina que s’ha mort – com recorda el mateix Broyard en el seu llibre. He mort ….Anem a veure, que passava quan vaig morir? Les meves pregaries han estat ateses.

Estava viu quan vaig morir. La nostra missió en la vida, o la millor resposta al i ara què, hauria de ser estar vius quan truquin a la porta. Viure amb estil, morir amb estil. Fa anys jubilaren en Peio com a metge. No han aconseguit, però, jubilar-li la creativitat, el seu esperit perepunyetes, la seva empenta inconformista, iconoclasta. No han aconseguit jubilar-li la mala lletn Jordi Costa Subirós

12 | COMG

Nota informativa jubilació

D

avant les consultes rebudes a l’assessoria jurídica del COMG d’alguns col·legiats sobre el Reial decret llei 5/2013, de 15 de març, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l’envelliment actiu, es vol posar en coneixement dels col·legiats les consideracions següents: 1. Aquesta norma no afecta aquells metges que s’hagin jubilat de l’activitat pública (o privada per compte d’altri) i estiguin exercint privadament i cotitzant per Mutual Mèdica.

2. La norma amplia els supòsits d’exercici professional un cop jubilat el metge, que si està donat d’alta en qualsevol règim de la Seguretat Social podrà continuar exercint. Es prohibeix la percepció de la jubilació amb una feina o càrrec del sector públic.

3. A partir d’ara, el metge que es jubili de l’activitat pública (o privada per compte d’altri) podrà continuar treballant al sector privat, per compte propi o per compte d’altri, a temps complet o parcial, encara que estigui cotitzant pel Règim General o el Règim d’Autònoms (RETA) sempre que:

a) S’hagi accedit a la pensió un cop complerta l’edat de jubilació, sense que s’hi incloguin les jubilacions acollides a bonificacions o anticipacions de l’edat de jubilació de l’interessat. b) El percentatge aplicable a la base reguladora a l’efecte de determinar la quantia de la pensió causada sigui del 100%.

4. En aquells casos que es continuï treballant després de la jubilació, la quantia de la pensió de jubilació compatible amb el treball serà del 50% de l’import reconegut inicialment.

5. Tot el que s’ha dit abans és aplicable a qualsevol feina que no sigui la mèdica quan el metge s’ha jubilat.

Per a qualsevol altra qüestió relacionada amb la jubilació o l’aplicació d’aquesta norma, dirigiu-vos a l’assessoria jurídica del COMG. Assessoria Juridica Comg

/////////////////////// informació COMG

CONCURSOS ARTÍSTICS DELS COL·LEGIS DE METGES DE CATALUNYA 2013 JORNADA CULTURAL Girona, 15 de maig de 2013

Lloc: AULA MAGNA – CASA DE CULTURA DE GIRONA Plaça de l’Hospital, 6 – 17002 Girona PROGRAMA 11.00h. Arribada a la Casa de Cultura de Girona 11.15h. Coffee break 11.45h. Conferència a càrrec del Sr. Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona, sobre: “De la parva Gerunda a Girona Temps de Flors”.

12.30h. Lliurament de Premis 13.30h. Desplaçament, a peu, al Restaurant Ultònia. Av. Jaume I, 22 16.30h. Desplaçament, a peu, a buscar el trenet Visita a l’exposició “Temps de Flors, 58a Exposició de Flors, Monuments, Patis i Jardins” Al finalitzar la visita comiat dels assistents.

NOTES 1.- Inscripció i recorregut en trenet gratuïts.

Preu del tiquet de dinar: 30€ Cal fer la inscripció, abonar els tiquets i reservar plaça pel trenet abans del dia 10 de maig al Departament de Comunicació del Col·legi Oficial de Metges de Girona, C/Albereda, 3-5 – Att. Miriam Cantarero

COMG | 13

//////////////

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent LA VIDA A L’ENREVÈS

> Dibuix: Maria Escobet

Com pot anar endavant un país on els còmics fan de polítics i els polítics de còmics! Els còmics denuncien que no ens mereixem el pedregam que ens cau a sobre. Que les nostres autoritats, els responsables polítics, els responsables de les entitats financeres, tots ells sense excepció han arribat al seu nivell de competència i porten el país al naufragi. Una excepció.

Els nostres polítics són hàbils i competents a l’hora d’efectuar enginyeria financera amb els diners del contribuent. Els polítics, sempre que poden, que es el mateix que dir quasi bé sempre, o millor dit, sempre, es mostren com les criatures humanes més cómiques i estrafolàries que hagin mai trepitjat la capa de la terra. Per què entraren a la política i no en un circ per fer el pallasso? .

14 | COMG

ID NOU PARTIT POLITIC. Imputats per la democràcia serà un nou partit polític. Aplegarà en les seves files a polítics de totes les formacions que afectats d’hiperactivitat i dèficit d’atenció en temes polítics han estat imputats per una justícia que no està a l’altura dels temps moderns. El seu objectiu, ens ho diu un imputat, és regenerar la política, convertir-la en una eina més dinàmica i eficient. El seu lema serà: “que la teva mà dreta no sàpiga el que fa la mà esquerre.”

PAPA AUSTER (NO Paul Auster. Ho veieu com el cervell és gandul i veu el més fàcil!)

Vull una Església pobre pels pobres”. Els vaticanòlegs no acaben d’esbrinar el significat de la frase del Papa Francesc. Vol dir que totes les catedrals, les de sant Fèlix i sant Narcís les primeres) seran derruïdes i en el seu lloc s’aixecaran habitatges socials? Vol dir que el nou Papa eliminarà el celibat i permetrà que els capellans es casin amb dones treballadores perquè portin un sou a casa (a la sagristia) i ajudin a l’economia domèstica que es el mateix que dir eclesiàstica? Vol dir que totes les sotanes, casulles, mitres, solideus i etcètera seran reciclats per poder vestir als necessitats? O, com pensen els experts, el Papa Francesc té sentit de l’humor?

ENTREVISTA THT AVUI ENTREVISTEM AL SR. JEFF KREISLER, AUTOR DEL LLIBRE: GET RICH CHEATING (FES-TE RIC AMB L’ENGANY) Pregunta: Quin és senyor Kreisler el rovell de l’ou de la seva filosofia de vida?

Resposta: Per què ser pobre si es pot ser ric! Si treballeu com un condemnat a galeres us podreu pagar un bon geriàtric. Si el que voleu és que en la vostra senectut un esbart d’angelets o angeletes un netegin el culet, aleshores treballeu poc i enganyeu molt. Entabaneu i multipliqueu-vos, aquest és el missatge.

P.: Però, enganyar no és ètic.

R.: Deixeu-vos de romanços, enganyar no es pecat! Us han enganyat! El vostre model a seguir no és Gandhi, ni les mares Tereses, la de Calcuta i la benedictina, o el Papa Francesc o Pep Guardiola i etcètera. Us heu d’emmirallar amb els Barcenas, amb els Undarga, amb els Bernie Madoff, amb els Millet i Montulls i amb tots els grans pillastres que han fet fortuna gràcies a la seva empatia que els ha permès buidar les butxaques dels seus conciutadans.

P.: Sr. Kreisler, només li faltaria anomenar a Judes, que va vendre al seu Mestre per quatre quartos!

R.: Si el bon jan de Judes no hagués traït a Jesús com s’ho ha-

/////////////////////////////////////

gués manegat el redemptor per redimir a la humanitat! No se li ha fet justícia. La Basílica de Sant Pere s’hauria de dir Basílica del ciutadà Judes perquè sabem que era republicà.

P.: Què diria a la gent que té perjudicis a l’hora d’enredar als altres.

R.: Que si no enganyen els enganyaran. Hi ha dos tipus de persones, enganyats i enganyadors. Trieu! Des de que ens llevem fins que anem a dormir ens plouen enganyifes. I la fàbrica més important de mentides és la classe política . L’engany és la segona pell del polític. És una qüestió de supervivència. El polític, igual que el conjugue, si digués la veritat duraria dos telenotícies. O la premsa mateix, una altra factoria d’enganyifes.

Si la premsa és el quart poder és perquè fabrica veritats, que es el mateix que dir que fabrica grans mentides. I què dir de la casta clerical ... . Es tan gran l’engany en que vivim que els quatre que diuen la veritat passen per ser uns mentiders compulsius.

FLOR DE CACTUS El Consultori Sexologic de la Dra. Olívia Miramar.

Pregunta: Estimada Dra. Miramar. Coneix un portal en internet que em permeti conèixer una noia sense cap interès pel sexe? Crec que el sexe està supervalorat per una societat hereua de Sodoma i Gomorra.

Busco una noia a qui pugui estimar amb una amor autèntic, de forma pura i casta. L’epidèmia de separacions que patim es perquè l’amor viu presoner en la garjola del sexe. No creu que una mirada val per mil coits!

Resposta: Estimat Sr. asexual.

Darrerament els qui el sexe ni fu ni fa surten de l’armari. Veuen a una noia o un noi i s’enamoren de la seva aura espiritual.

El sexe és anècdota. Si fan o es fan l’amor es perquè s’ha de fer, com qui es renta les dents. Els científics creuen que els asexuals són les escorrialles d’èpoques de fam o de la pesta negre quan la procreació era un inconvenient més que una avantatge. Pot consultar a la red amb paraules com: antisistema sexual, anorèxia sexual, humanitat punt i final, verges i sants, … .

PERLES DE SABIESA

> Dibuix: Maria Escobet

Tota persona alimenta un somni secret, un somni que no té res a veure ni amb la bondat ni amb l’amor, té a veure amb un desig desbocat de plaer i egoisme.

Gabriele d’Annunzio La tirania dels ignorants és insuperable i està assegurada fins el dia del judici final.

Albert Einstein Si A és l’èxit en la vida, aleshores A: X+Y+Z. On X seria treball, Y seria plaer i Z tenir la boca tancada.

Albert Einstein.

Tot aquell que aspira al poder ja ha venut l’ànima al diable.

Goethe No espot dir en veure el que passa al món que l’home europeu es comporti amb les altres races de manera diferent com l’home es comporta amb els animals.

Alex de Tocqueville (1835) NOU DICCIONARI THT GIRONA: És veritat que la ciutat enamora? Fa anys que una encaputxada s’enamorà d’un manaia. Ella veié en les cuixes fortes i peludes d’ell la fermesa i la tenacitat necessàries per aixecar una llar indestructible. L’armat veié en uns ulls felins que el fitaven des del interior d’una caputxa misteriosa la senyal del destí. El dia que ell descobrí davant de correus una noia que el mirava, endevinà que era el destí, l’amor de la seva vida.

Ell era andalús. Aconseguir un lloc entre els manaies de Girona havia significat la seva integració. Ella, seguint els consells de l’època, esperava el seu prícep blau amagada dins una caputxeta. Per fi tots dos havien trobat l’amor.

GOLAFRE: Personatge que menja un bou i després se n’adona que no tenia gana. Que lliga pels descosits, però després no pot acabar la feina. Que treballa i treballa, i treballa, fins a una edad avançada. Com que no li dona temps per gastar-se la fortuna acumulada, ni vol donar-la als fills perquè se la gastaran, es compra un gos i el nombra únic beneficiari de la seva fortuna.

Jordi Costa Subirós.

COMG | 15

COMG ajuda

//////////////////////////

// Senegal

S

i ja heu llegit articles anteriors del Comg-Ajuda, sabreu que el Sr. Mamadou Fayé, senegalès expatriat que viu a la nostra província, es va presentar un dia al despatx a demanar-nos ajuda per al dispensari del seu poble: Thille Boubacar.

mers), i 40 km més enllà, hi ha un altre hospital amb més cara i ulls, però continua essent un hospital africà. Els hospitals de Dakar són una altra història, però estan a 6 hores de cotxe.

Vàrem arribar a Thille Boubacar de nit, amb una comitiva de benvinguda impressionant, ens va venir a buscar un ra-

El dispensari és una antiga maternitat que per falta de metge s’ha convertit en un dispensari. Això vol dir que comparteixen sala les dones que han parit amb la resta de persones ingressades. Això fa que moltes dones prefereixin parir a casa, en la intimitat.

El personal del dispensari/ maternitat està format d’un infermer que fa les vegades de metge i està pagat per l’estat, dues llevadores, velles i amb cataractes, una “sage famme” o sigui la llevadora, un infermer que fa les primeres cures i una tècnica en farmàcia que controla l’entrada i sortida de medicaments.

Després de quatre dies de convivència hem conegut les seves mancances i les seves pretensions, i hem tret un seguit de conclusions per modernitzar i agilitzar el funcionament del dispensari/maternitat.

El desembre passat, vàrem viatjar fins a Thille Boubacar, un poblet del nord del Senegal, a fer un estudi de camp del seu dispensari.

Thille Boubacar no arriba a 6000 habitants però el seu dispensari rep tota la població del voltant, que és d’uns 35.000 habitants. L’hospital més important, a Podor, és a 45 km, i té solament les especialitats de medicina general, maternitat, oftalmologia i odontologia (d’aquestes dues últimes se’n fan càrrec infer-

16 | COMG

mat de cavalls, amb els genets muntant a pèl, i ens varen fer de guia fins a arribar al poble.

Un cop al poble ens van fer seure i ens saludaren una a una totes les autoritats (imam, chef i marabú). Ens van rebre en fula i francès.

A partir d’aquest moment comença la nostra integració amb el poble de Thille i sobretot en el si de la família Ba, que és la del nostre col·laborador, Mamadou. Dormim, mengem i treballem amb ells.

El primer i principal problema és la manca d’higiene, tant del centre com dels afores. Els hem fet entendre que el fet de tenir un centre net, no soluciona la manca d’higiene de la població, i això és una tasca difícil ja que es tracta d’un problema de sanitat pública.

El segon problema és la infrautilització de l’espai de què disposa el dispensari i de la manca d’una sala d’hospitalització de medicina interna.

/////////////////////////////////////

El tercer problema és la manca d’instrumental bàsic tant de ginecologia com de primeres cures.

donacions de medicaments, poden servir per alleugerar els preus dels tractaments per als qui no poden costejar-los.

Pel que fa als medicaments, com sabeu, a l’Àfrica no són gratuïts. El dispensari disposa d’una sèrie de medicaments bàsics i necessaris. L’estat subvenciona molts tractaments de malalties: paludisme, sida, contracepció però per a un habitant de Thille o dels voltants, pagar-se 10 dies de tractament antibiòtic no està al seu abast. Per això, l’ajuda en la compra de medicació o les

Ha estat un aprenentatge tant per a nosaltres com per a ells el fet d’haver conviscut i intercanviat opinions. Crec que ha estat una injecció de força per posar-nos a treballar junts i poder oferir a la població de Thillé Boubacar i voltants una sanitat digna.

Ba, per l’acolliment desinteressat a uns tubabs (blancs), que sense conèixer-nos de res ens van oferir la seva casa i el seu menjar. Aquesta mostra de confiança obre uns llaços d’amistat que no et deixen indiferent.

Comg Ajuda ja s’ha posat a treballar. Volem que aquest somni es faci realitat al més aviat possible·

Des d’aquí aprofitem per donar les gràcies al poble de Thille, i en especial a la família

COMG | 17

Espai del Megte i de la Salut Rural ///////////

// Ensenya’m la llenguaaaa...

A través de l’Espai del Metge i de la Salut Rural iniciem una col·laboració periòdica per donar a conèixer una part del treball de recuperació de vocabulari mèdic popular. Són mots i expressions utilitzades popularment per a referir-se a mals, dolències, estats de salut, remeis i diverses malalties.

Es tracta de no deixar perdre un vocabulari col·loquial propi i genuí emprat fins no fa gaire anys i que actualment es troba en recessió o en clar perill de desaparició o de ser substituït per tecnicismes o castellanismes.

Periòdicament, anirem publicant alguns d’aquests mots i us animem a comentar-los, apor-

tar-ne de nous o afegir informació. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a info@metgerural.cat 1-ROGALL

Descripció: Inflamació de la gola, del coll o la gargamella que fa fer una veu aspra i sorda. Enronquir la veu.

Expressions: Tenir rogall, estar enrogallat o rogallós.

Castellà: ronquera.

Derivat del llatí rancu, “ronc”.

2-ROTIJA-RUTIJA

Descripció: Coïssor inflamatòria a la gola. Pessigolleig o aspror que es té a la gola i que fa estossegar.

Castellà: carraspera.

3-CANYÓ

Descripció: La part interior del coll; sinònim de gola, gargamella.

Expressions: Tenir mal de canyó. Estic tan constipada que no puc encanyonar.

Sinònim: Encanyonar: empassar, fer anar una cosa avall.

Castellà: garganta.

4-CALIPÀNDRIA, GALIPÀNDRIA

Descripció: Refredat fort.

Expressions: Tinc una calipàndria de cal Déu. He agafat una calipàndria que em matarà.

Castellà:trancazo.

5-ENGARGUSSAR

Descripció: Obstrucció de la gorja per desviació del menjar

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

18 | COMG

COMG | 19

Espai del Megte i de la Salut Rural ////////////

o la beguda o per algun altre cos estrany.

Expressions: M’he engargussat i tossit molt.

Sinònims:ennuegar-se,escanyar-se.

Castellà: atragantar.

Derivat de gargus (del llatí gurgutia,gargamella).

Autor: Dr. Antoni Beltran i Genesca

// Activitats CICLE DE CONFERÈNCIES “SALUT I SOCIETAT” Us avancem les conferències programades per als propers mesos d’abril i maig de 2013: 19 Abril 2013, a les 19.30h: Conferència sobre “Medicina, Societat i Literatura: Morfina. Relats d’un jove metge”, a càrrec de Jaume Creus (Poeta i Traductor de l’obra)

Amb la col·laboració dels Clubs de Lectura de les Biblioteques Municipals de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro-S’Agaró i Edicions de 1984.

Lloc: Castell de Benedormiens de Castell d’Aro 26 Abril 2013, a les 19.30h: Conferència sobre “El nen i l’esport. Avantatges i inconvenients”, a càrrec del Dr. Miquel Rissech (Consultor Sènior de Cardiologia Pediàtrica. Hospital Sant Joan de Deu, Barcelona; consultor de cardiologia pediàtrica de Centre Mèdic Teknon de BCN i Consultor de cardiologia pediàtrica de la Clínica Bofill de Girona.)

Lloc: Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro 24 Maig 2013, a les 19.30h: Conferència sobre “Les pràctiques de salut de les dones: una perspectiva històrica”, a

càrrec de la Dra. Montserrat Cabré (Universidad de Cantabria).

Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols 31 Maig 2013, a les 17.30h: Conferència sobre “Del rogall al cap-rodo. Un llenguatge que no hem de deixar perdre”, a càrrec del Dr. Antoni Beltran (Metge de l’ABS Sant Feliu de Guíxols).

Lloc: Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d’Aro. Dins les activitats de la 3a Quinzena de la Vellesa Activa· * Reconeixement de 0,5 crèdits de lliure elecció amb l’assistència a un 80% de les xerrades del curs (Vàlid per estudiants de la Facultat d’Educació i Psicologia, Facultat de Lletres, Facultat de Ciències, Facultat de Dret, Escola Politècnica Superior, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i Facultat de Turisme).

// Noticies QUÈ SABEM I QUÈ HEM DE SABER SOBRE LA OSTEOPOROSI? El passat divendres 15 de febrer, a l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro la doctora Esther Vilert, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i responsable de la Unitat Docent SSIBE va tractar sobre el tema Osteoporosi: malaltia o factor de risc. La xerrada s’emmarcava dins el cicle de conferències Salut i Societat de l’Espai del Metge i de la Salut

20 | COMG

> Santa Cristina també acull conferències de l’Espai del Metge i de la Salut Rural. Foto: Glòria Jara

//////////////////////////////////////

Rural, organitzat conjuntament per la Càtedra Martí Casals de la UdG i el Col·legi Oficial de Metges de Girona, amb la col· laboració dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.

Serveis Salut integrats del Baix Empordà va explicar, prèviament a la conferència, com es van formar els metges especialistes al Baix Empordà·

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona.

Diputació de Girona.

La Dra. Vilert va explicar, amb suport audiovisual, com i quan es formava l’osteoporosi i com es podia prevenir, responent a qüestions com: És l’osteoporosi una malaltia o un factor de risc? Quins altres factors de risc coneixem? Cóm avaluem el risc de fractura? Cal tractar totes les osteoporosis ? I a totes les dones menopàusiques? En què ens basem per iniciar el tractament? Són importants les mesures no farmacològiques per millorar la massa òssia?

// Crèdits

Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

L’acte es va obrir per mitjà de la regidora de Cultura, Eva Claret i el Dr. Joan Prat, Director dels

Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.

Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols.

Tel: 972821575. c/e: info@ metgerural.cat www.metgerural.cat

COMG | 21

Jubilats

//////////////////////////////

// Excursió al romànic de la garrotxa: besalú, beuda i palera Tal com estava anunciat, el passat dia 22 de febrer de 2013, vam fer una sortida per visitar Besalú, Beuda i Palera.

A dos quarts de deu del matí sortíem de la plaça Poeta Marquina, en direcció a Besalú.

L’entrada al Besalú monumental es fa pel Pont Vell, de finals del segle XII, de grans dimensions, encamellat sobre el riu Fluvià, amb una torrassa de defensa sobre el pilar central.

Té una singular forma angular des de la seva construcció tant per raons militars com per enfrontar-se a la direcció de l’aigua i sostenir millor els seus fonaments sobre el roquissar que aflora del llit del riu.

22 | COMG

Acompanyats per la guia de turisme, vam visitar primer l’església monestir de Sant Pere, situada a la plaça del mateix nom. És un dels temples més rellevants del segle XII. Seguidament vam visitar l’església parroquial de Sant Vicenç, situada al centre de la vila. Es tracta d’un valuós exemplar de l’art romànic.

Vam continuar la visita per l’antic call o jueria, penjat sobre les velles muralles al costat del riu Fluvià.

Vam anar a dinar a Beuda, on vam ser molt ben atesos al Restaurant Montserrat.

A la tarda, vam continuar les visites guiades a la comarca.

En primer lloc, Sant Feliu de

Beuda, església romànica del segle XI situada a la plaça del poble, on destaca la pica baptismal.

A continuació, vam visitar el Sant Sepulcre de Palera, del segle XI i, finalment, Sant Pere de Lligordà, església romànica del segle XII. Tot i que el dia no va acompanyar gaire, va ser un dia de vent i pluja, els que hi vam poder participar en guardem un molt bon recordn La Junta

La tranquilidad expresada en cifras · Más de 300 años de antigüedad. · En España desde 1974. · Más de 48 millones de clientes en más de 50 países. · 150.000 millones de libras de liquidez1. · Ratio de capital del 10,9%1.

Más información en la oficina Barclays de Gran Vía Jaume I, 62, 17001 Girona; en el 972 210 904 o en oficina1133.es@barclays.es

1

Fuente propia: Grupo Barclays Febrero 2013

Reportatge [Casa Bonada] ///////////////// // La història d’una de les nissagues de metges més nombroses de catalunya La casa Bonada alberga la vida d’una família, dedicada a la medicina, marcada per la Guerra Civil espanyola.

Un dels edificis més emblemàtics del Modernisme a Ripoll ha commemorat el 2012 ceny anys de vida.

Ripoll ha commemorat durant el 2012 el centenari del modernisme a la vila, destacant amb nom propi la Casa Bonada, al carrer Progrés de Ripoll. Edifici emblemàtic que ha estat lligada a la història d’una de les famílies de forta arrel a l’àmbit de la medicina a la capital ripollesa.

Joan Rubió i Bellver (1871 – 1952) va ser deixeble i col· laborador d’Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) i la casa Bonada va ser una de les principals emprestes que va deixar durant la seva estada a la comarca del ripollès interior, ja que en ella hi han exercit, professionalment, El 2012 es van complir 100 diverses generacions de metanys de la seva construcció ges; i pels fets succeïts entre (1912-2012) i, a més de la el 1936-1939 ja que durant la seva bellesa plàstica i del seu Guerra Civil espanyola va ser estil arquitectònic incompa- saquejada i espoliada per les rable, la casa Bonada destaca Brigadas Internacionals Reper l’esperit que respira al seu publicanes.

24 | COMG

Avui, gràcies a la documentació i la memòria de Francesc Bonada i Tarrés, actual propietari, metge i hereu de la 15ª generació, ens apropem a la història viscuda per la qual és, amb tota probabilitat si no la que més, una de les nissagues de metges i cu-

///////////////////////////////////// randeros més nombrosa de L’any 1912 va comprar un terreny d’uns 800m2 situat Catalunya. al carrer Progrés de Ripoll En Joan Bonada, procedent en el lloc conegut com a pade la Gascunya o Bearn fran- ratge de la Roqueta pel preu cès i la seva esposa Joana de 1.500 pessetes. Aquell Pradell, de Serrat de la Vall mateix any, va sol·licitar a de Ribes, s’establiren l’any l’Ajuntament de Ripoll per1519 a la casa anomenada el mís per construir una casa.

“Mas Graner”, avui coneguda per can Bonada, situada a Els plànols de la casa fola petita població de Serrat a ren encarregats al conegut arquitecte Joan Rubió i la Vall de Ribes.

Bellver, col·laborador i deiEls seus descendents foren xeble d’Antoni Gaudí i la paraires i pagesos, fins a la construcció la va realitzar 13ena generació en què l’he- el mestre d’obres ripollès reu Francesc Bonada Parés Servando Martí i Casadesús estudià la carrera de metge, (1852-1926), el qual elaborà anant a exercir del 1901 fins el projecte de la casa moderal 1905 a Ribes de Freser i nista amb façana de pedra, des de 1905 es traslladà a Ri- coneguda avui com a casa Bonada de Ripoll. En l’acpoll.

tualitat forma part del patrimoni urbanístic de Ripoll.

La Guerra Civil del 1936 al 1939 tingué greus conseqüències per la família Bonada. El fill gran Pers, metge, fou assassinat i dos germans capellans, Enric i Josep, hagueren de fugir a França. A finals de Febrer de 1938 en Francisco, fill petit de la família, que fins aleshores havia estat ajudant al seu pare, també fou mobilitzat per l’exèrcit republicà, tot i que tan sols tenia 19 anys.

El 27 d’agost de 1938 la Comisaría Delegada de l’Ordre Públic de Girona de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Lluís Companys, imposà una multa de 10.000 pessetes al metge i propietari de Can Bonada Francisco Bonada i Parés. La multa era pels seus fills capellans Enric i Josep per haver desertat i no haver-se presentat a lleves.

En aquells moments la batalla de l’Ebre, després de l’èxit inicial de les

COMG | 25

Reportatge [Casa Bonada] ///////////////// tropes republicanes, s’havia i l’Inspecció de Policia de estabilitzat i començava la Fronteres, zona Pirineu Oricontraofensiva de l’Exèrcit ental.

Nacional.

El 16 de setembre el metge Bonada féu efectiva la multa.

Pere Bonada Sala de 14ena generació i en morir ella el 19 de setembre del 1980, la casa Bonada passà a l’actual Tan aviat com la família Bo- propietari en Francisco Bonada va conèixer la noticia nada Tarrès, metge i hereu de l’alliberament de Ripoll, de la 15ena generació. a primers de febrer del 1939, van desplaçar-se des de Vic A la casa exercí com a cuper tal de reclamar a les no- randero d’ossos trencats en ves autoritats la devolució Pere Bonada i Bonada prode la seva casa, així com el cedent de la casa Mas Grané permís per tornar-hi a viu- de Serrat de Queralbs, cure i poder novament exercir randero de gran fama, tal la seva professió. Un cop com parla d’ell l’escriptor verificada la seva legítima Francisco de Zamora. Com propietat desallotjaren im- a metges exerciren el fundamediatament les tropes que dor de la casa Francisco Bos’hi havien instal·lat i li tor- nada Parés, el seu fill Pere Bonada Sala fins que fou naren al cap de pocs dies. assassinat, posteriorment el Quan la família retornà a seu germà Francisco Bonacasa seva, s’adonaren que da Sala, i finalment l’hereu havia estat totalment saque- Francesc Bonada Tarrés.

El 19 de setembre el metge Bonada presentà un recurs al Ministeri de Governació a Barcelona. El recurs era acompanyat per l’aval favorable de l’alcalde-president de l’Ajuntament de Ripoll, Pedro Solanich Casas, i desfavorable d’”Inspección General de Fronteras – Jefatura del 5º Sector-Ripoll” amb un informe en el qual degut a la seva conducta política l’autoritat creu necessari que se l’ha de desterrar a cinquanta quilòmetres de la frontera. jada i espoliats tots els seus béns i que es trobava en un L’Ajuntament i el mateix estat tan lamentable que la Front Popular acordaren feia gairebé inhabitable. anar a Barcelona per evitar una mesura que considera- Després de molt buscar troven injusta. baren en molt mal estat part El dia 14 d’octubre de 1938 es presentaren els policies de la Generalitat a la casa Bonada, amb l’ordre del desterrament per al metge i la seva família, es van traslladar immediatament a la ciutat de Vic.

del seu valuós mobiliari repartit per diversos pisos del poble i que també els fou tornat. De seguida començaren a netejar la casa i reconstruir tots els desperfectes.

A la mort del metge Francisco Bonada Parés, el 20 Un cop desallotjada la casa, de juny de 1948, la propise l’apropiaren i s’instal·la- etat passà a Dolors Tarrés ren les tropes republicanes i Vilalta, vídua de l’hereu

26 | COMG

Des de l’any 1519 fins a l’any 2000 a la família hi ha hagut diversos curanderos i des de l’any 2000 fins ara nou generacions de metges, el que la converteix en la nissaga de metges i curanderos més nombrosa de Catalunya amb centenars de pacients guarits tant del Principat com de la Catalunya Nord.

Francesc X. Bonada Tarrés

////////////////// Comissió de Deontologia

// En temps de crisis ...

Rescatem els bons costums Vivim temps difícils per a la professió, retalls de pressupost, limitacions per al lliure exercici, baixades de sou i continues exigències a la pràctica quotidiana.

Totes aquestes qüestions ens afecten com a persones i es tradueixen en crispació en l’exercici professional.

En els últims mesos s’han rebut diverses queixes a la Comissió Deontològica de col·legues que s’han sentit maltractats en certa manera quan han consultat a d’altres companys.

El Codi Deontològic, en el capítol XII dedicat als Deures i Drets del metge envers els seus companys ens diu textualment en l’article 86 : “el metge, per damunt de tota consideració jeràrquica, ha de tenir en compte que qualsevol altre metge és un company que mereix un respecte imposat pel costum mèdic universal i com a tal ha de tractar-lo” .

Aplicat a la situació que ens ocupa, en què el pacient és un col·lega, això s’ha de traduir en un especial respecte mutu. D’una banda, el metge que actua com a professional ha d’atendre al col·lega- malalt amb l’especial afecte que

donaríem a un amic, d’una altra el metge que actua com a pacient ha de mostrar la humilitat pròpia de qui demana auxili.

Vist des d’una perspectiva més general podríem dir que la nostra obligació com a professionals de la salut és tractar qualsevol pacient amb respecte, lleialtat i proximitat (adequada a cada cas) . Atendre les seves necessitats amb calidesa, estimació i cortesia, procurant comprendre les seves emocions i mantenint la serenitat en moments difícils.

Quan ens referim al tracte entre professionals de la salut, l’especial consideració amb la qual hem de tractar a un company de professió, és a dir un altre metge, no ha de comportar una discriminació per a la resta dels nostres pacients, però tampoc ha de representar una discriminació negativa respecte al company- metge per la seva pròpia condició de metge. L’equitat i la justícia assistencial no estan renyides amb la cura especial amb què hauríem de tractar un company de professió.

D’altra banda, és de rebut que el metge- malalt, que en definitiva és pacient, ha de mostrar el mateix respecte pel professional que l’atén que el

es demana en qualsevol relació metge- pacient.

Ser metge- pacient no dóna dret a privilegis com passar al davant en una llista d’espera, ni a una prerrogativa per a una prova complementària, ni a un tractament específic.

Encara que el metge-metge tingui l’obligació, com així ho recull el nostre codi de bona practica de tractar amb una especial deferència, fomentar i conrear aquest tracte exquisit entre companys ha de ser la conseqüència d’una pràctica clínica basada en el tracte respectuós a tots els nostres pacients.

Fer-ho així, ens permetrà combatre la crispació, promocionar un clima de confiança que faciliti l’assistència sanitària i possiblement fer molt més satisfactòria la nostra feina.

Des de la Comissió Deontològica us animem a mantenir les bones costums en aquests temps de crisi, pel nostre bé i pel bé de tots els nostres pacients siguin o no companys de professió·

Comissió de Deontologia del COMG

COMG COMG || 27 27

Flauta de pan ///////////////////////////

// L’home de la cadira

“

És ell!” És el clam unànime de tots els presents.

L’alcalde acaba de descobrir l’estàtua d’un home assentat en una cadira. Les cames li fan estisora, la barbeta descansa sobre una mà i la mirada endormiscada s’ajaça prop d’ell.

Abelí Mestre 1947-2011. Al seu costat, el senyor Romanyà, director del centre comercial aplaudeix complagut. Aquell anuncia que l’ajuntament nombrarà Abelí fill adoptiu de la ciutat.

L’empresari fa saber que no posarà pegues perquè la plaça porti el nom del cronista mut de la ciutat.

Can Butxaques més que un bar és una cova on la parròquia, paràsits d’una barra plena de bassiols d’aigua ardent i altres destil·lats, veu pels descosits, s’empassa el quitrà de caliquenyos i escup escurçons quan parla. A mitja tarda miren de refiló la porta.

Esperen l’arribada del carté Abelí. Saben que després de la tercera cervesa se n’anirà de la llengua i compartirà amb ells histories picants i sucoses.

La colla de patibularis baden les orelles quan el calavera d’Abelí els explica que la dona del propietari de la botiga d’electrodomèstics té tatuat un popeie en la natja esquerre. Un amor de joventut. El marit ni d’amors

28 | COMG

de joventut ni de popeies en sap un borrall. O que la vídua del pastor evangelista que es penjà durant una crisi de fe, li encanta entonar la donna immobile durant uns moments que haurien d’estar embolicats amb cel·lofana. O que si el president de la societat de caçadors, un francmaçó, està sempre a punt de disparar es perquè li varen posar una pròtesi, un artefacte que no ha fet perdre el gust de la seva pels productes de la terra.

En Carmona, el propietari de can Butxaques, escombra abans de tancar a tots els clients que s’enganxen com paparres al taulell. Com cada nit Abelí es fa el ronsa, buida dins la gola els gots que queden sobre el taulell.

Es disposa a sortir quan una presència imprevista el deixa palplantat. A escassos metres del carter es troba el francmaçó. Abelí veu el bigoti que es plega sobre una boca sanguínia, unes celles que volen encaixar, i els dos orificis negres de l’escopeta que el miren fixament.

Durant la convalescència a l’hospital Abelí rep una visita inesperada, el Crist del Sagrat Cor. Abelí veu en el cor resplendent la benevolència i la compassió de qui entregà en holocaust la seva vida per

redimir la humanitat. I en la corona d’espines els seus instints depravats i esgarriats, unes urpes afilades que li arranquen l’ànima i la llencen a les flames de l’avern. Una vegada la visita abandona l’habitació Abelí fa un jurament, mai més tornarà a tastar ni una gota de vi ni cap més dona.

En sortir de l’hospital es dirigeix a can Butxaques. Un espectre acaba d’entrar en el cau de malànimes. Els ulls vidriosos no es creuen el que veuen. L’espectre agafa una cadira i surt al carrer. S’asseu prop de la porta. L’endemà fa exactament el mateix i així dia darrere dia. Quan se li pregunta per què no entra es limita a fer una cabriola amb la mà. A vegades se n’oblida que no pot parlar – un dels perdigons se li incrustà a la gola - i gesticula com un ventríloc i els interlocutors escolten un ruflet escanyat que li surt de les entranyes.

En Carmona se n’adona que ha de pensar més del compte a l’hora de tornar el canvi, o que no aconsegueix servir una gerra sense que se li escapi un glop d’escuma. El dia que el senyor Romanyà li proposa comprar-li el solar per construir-hi un gran centre comercial no s’ho pensa dues vegades.

/////////////////////////////////////

> Dibuix: Maria Escobet

Una valla protegeix l’Abelí de l’enderroc de can Butxaques, tal com han aconsellat els advocats en ser la vorera propietat municipal. Derruït el bar comença a agafar cara i ulls el que vol ser la gran botiga de la ciutat. S’aixeca en un terreny desaprofitat que es troba darrera el bar i on Carmona pretenia cultivar blat de moro i seva dona construirhi un hivernacle d’orquídies.

La mort inesperada d’ella el fa decidir a deixar el terreny erm com a testimoni de la vida ingrata.

Romanyà havia pensat posar una estàtua en la petita plaça situada davant el centre comercial. Per què gastar-se diners amb una estàtua si la té davant els seus propis nassos!

Només té que demanar-li que abandoni la vorera i s’instal·li uns metres enrere.

Una generació deixa pas a la següent. Es retira un grapat d’ossos d’una tomba per fer

forat a un difunt recent plorat.

Les fulles dels plataners són sombrilles durant l’estiu i una catifa amable durant la tardor. L’alegria i la tristesa són cares d’una moneda que a vegades cau cara i altres creu.

La vida demana dinamisme, moviment. Només la mort aixopluga el descans perpetu.

Per què sorprendre’ns que el centre comercial hagi escollit coma a lema: “Posi un petit canvi diari en la seva vida”!

Per a Romanyà els canvis estacionals són un motiu més que suficient per tirar la casa per la finestra. Mireu sinó l’Abelí. Durant l’estiu assentat sota un parasol observa amb banyador i sandàlies dels acalorats ciutadans. Avança la tardor i la vestimenta d’Abelí es veu cada vegada més pulcre. Una farola de plàstic substitueix el parasol. Per Tots Sants un senyor amb fulard i americana de tweed mira la gent que camina amb pas viu.

Nadal es troba a la cantonada i el papà Noel amb un trineu al

costat de la taula envia petons a la mainada que s’aplega al seu voltant. Finalment amb un pullover de mànega curta Abelí rumia sobre l’auca de la vida quotidiana.

Ningú sap dir amb certesa el temps que Abelí es troba en aquesta situació. Una mosca brunzidora el delata. “ No recordo els dies que fa que no s’ajau al llit” fa la dona de l’Abelí, una dona menuda, de cames tortes i la cara arrugada com una pansa. Pels ciutadans que viuen al marge del dia a dia de la ciutat, Abelí els continua observant assentat en la seva cadira.

Jordi Costa Subirós

COMG | 29

Col·legi /////////////////////////////// // Acords Junta 10 d’octubre de 2012 S’aprova per unanimitat l’acta de la Junta de Govern del dia 26 de setembre de 2012, 14 de novembre de 2012 S’acorda aprovar unànimement l’acta de Junta de Govern del 10 d’octubre de 2012.

S’acorda que sigui el Secretari , en nom del COMG, qui signi el contracte de protecció de dades dels col·legiats.

S’acorda que sigui el Sr. Xavier Roca qui accedeixi a les dades del col·legiats, seguint el contracte de protecció de dades.

S’acorda oferir a l’empresa Spandoc, qui fa cursos d’idiomes als hospitals, fer publicitat al butlletí i enviar-los les tarifes.

S’acorda penjar la nota de baixa com a membre de Junta de Govern de la Dra. Jaumà i tot seguit una nota d’agraïment de la Junta de Govern cap a ella.

S’acorda que el Gerent organitzi i concreti quin personal del COMG realitzarà les trucades per informar als col·legiats que han de portar el seu títol d’especialista per així actualitzar les seves dades.

S’acorda que el Dr. Barceló sigui el representat del COMG en la selecció dels candidats a optar a les beques de matrícula d’estudis de Medicina que el COMG atorga.

S’acorda delegar al Secretari i President a negociar el pagament del deute de la Fundació Patronato de Huérdanos.

S’acorda penjar la convocatòria i les bases de la borsa de treball pels cursos de Formació de Dipsalut 2013.

S’acorda reclamar a un metge no col·legiat que presenti la carta del seu trasllat a fi de cobrar-li la quota d’ingrès.

S’acorda enviar un document Excel dels col·legiats que hi ha a Girona sense la seva adreça personal a la OMC ,tal i com sol· liciten.

S’acorda que el COMG s’adhereixi al” Programa de Solidaritat a l’empresa” de l’AECC a travès del qual s’enviaran missatges de salut i prevenció als treballadors del COMG. S’acorda que l’assessoria jurídica del COMG presenti els requisits per tal que “Metges per a la Independència” (MxI) pugui ser considerada o no secció col·legial.

19 de desembre de 2012 S’aprova unàniment l’acta del Junta de Govern de 28 de novembre de 2012.

S’acorda que l’Assemblea General Ordinària es celebrarà el proper dia 13 de febrer de 2013, S’acorda que s’enviarà a tots els membres de Junta de Govern la memòria de l’any 2012 de la Comissió Deontològica.

S’acorda aprovar el calendiar de reunions de Junta de Govern de l’any 2013.

S’acorda que un cop estigui feta la pàgina web de MxI s’informarà a tots els col·legiats via mailing per si és del seu interès.

S’acorda l’aprovació dels Estatus de la Fundació Pascual i Prats sense incloure tantes correccions en gèneres ( director/a, secretari/a,...)atès que es donen per sobreenteses.

28 de novembre de 2012

16 de gener de 2013

S’acorda aprovar, un cop fetes vàries esmenes, l’acta del passat 14 de novembre de 2012.

S’aprova unàniment l’acta de Junta de Govern del 19 de desembre de 2012

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 08/12

Acord de convocar al Gerent de l’ICS-IAS per a reunir-se amb els membres de Junta de Govern

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 09/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 18/12

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 10/12

S’acorda posposar l’enviament del Butlletí del COMG al mes de Gener

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 11/12

S’acorda buscar una substituta en el Departament de Comunicació durant la baixa per maternitat de la Sra. Meritxell Bonet

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 12/12 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 14/12 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 16/12 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 17/12 S’aprova el moviment col·legial amb 7 altres i 22 baixes.

S’acorda atorgar 1.500€ a l’Associació d’estudiants de Medicina per a fer les Jornades formatives a Besalú i Banyoles durant el mes de febrer de 2013.

30 | COMG

S’acorda recolzar la Jornada de l’Esport Femení amb la donació de 1,000€ S’acorda becar amb 4.812,50€ a tres estudiants de la Facultat de Medicina de Girona 30 de gener de 2013 S’aprova l’acta de la passada Junta de Govern del 16 de gener de 2013 S’aprova la convocatòria de la propera Assemblea Ordinària del COMG S’aprova que els documents de tresoreria de l’Assemblea Ordinària del COMG es pengin al web del COMG.

S’acorda computar els pagaments que el COMG ha fet a l’Espai del Metge Rural , 35.134,50.- Euros , com a donació.

20 de març de 2013 S’aprova unànimement l’acta de Junta de Govern del passat 30 de gener de 2013.

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 13/12 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 01/13 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 02/13 S’acorda mantenir el sou del Secretari mantenint les condicions laborals en temps i disponibilitat que s’estan duent a terme actualment.

S’acorda que en el moment de reformar els Estatus es detallaran més explícitament les funciones del Secretari i el seu sou aplicant un preu per hora S’aprova el moviment col·legial amb 17 altes i 8 baixes.

S’acorda que per part del COMG, a part dels membres de Junta, participin en les reunions el Dr Mulà qui va acceptar la invitació durant la darrera Assemblea, els dos advocats del COMG i el Sr. Xavier Roca com Adjunt a Gerència.

S’acorda que el Dr. Salleras serà l’encarregat, en substitució de la Dra. Jaumà, de signar els convenis que es realitzin des del COMG. En referència a l’editorial del proper butlletí s’acorda que els assessors jurídics del COMG redactin un escrit en referència a la modificació d’estatuts.

S’acorda comprar 17 llicencies de Microsowft Office pel COMG. S’acorda que des del COMG s’enviï una instància a l’Ajuntament de Girona per tal de fer ús del tren que fa el recorregut per l’exposició de flors a cost zero el proper 15 de maig,durant la Jornada de l’entrega de Premis literaris.