1872-2023. Cent cinquanta anys de la Fira de Sant Josep de Mollerussa Són molts els successos d’índole diversa viscuts per diferents generacions des d’aquella segona meitat del segle XIX. En el seu origen, anomenat en tantes ocasions, el convenciment de la gent d’un poble que va proposar al seu alcalde la celebració d’una fira que aportés beneficis a la població i comoditat als pobles veïns; després, durant segle i mig, l’esforç i responsabilitat de tantes i tantes persones que han contribuït a fer-la gran, i, finalment, aquest 2023, la commemoració d’aquesta efemèride, la qual, sense la pandèmia per covid-19, haguérem celebrat l’any passat.
Quan em pregunten per les claus del seu èxit només puc que dir allò que he sentit com a mollerussenc i que ara, com a director de Fira de Mollerussa, em toca a mi valorar: l’ànima de la Fira de Sant Josep, la seva essència, recau en la seva gent; des dels ciutadans que accepten les incomoditats d’una fira urbana que ha sofert fins a sis canvis d’ubicació, fins als que estem al capdavant com a organitzadors i marquem les estratègies per continuar sent competitius i referents, passant pel suport de la comarca, la confiança i fidelitat de les firmes expositores, dels visitants, dels proveïdors firals, de l’equip de treballadors que hi ha darrere del Patronat de Fires i, per descomptat, del nombrós grup de persones, professionals i que de forma altruista, han format part dels comitès organitzadors. L’èxit de la Fira de Sant Josep és el triomf de tots. Mollerussa s’engalana enguany per acollir la 150a Fira de Sant Josep, i ho fa recuperant al cent per cent tota l’activitat, amb una remodelació dels espais firals i amb un reforç del programa de jornades tècniques amb fins a quinze propostes formatives en un programa que recupera la Borsa Interpirinenca de Cereals i l’Aplec de Joves del Camp. Volem continuar sent la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola i apostem per un futur on el nostre certamen esdevingui, com fins ara, en trobada ineludible per al sector agroalimentari.
Els visitants que es desplacin a la fira trobaran aquest 2023 un recinte reorganitzat, ideat com a desafiu de futur en l’àmbit comercial, professional i de sectors. El nou espai firal, a l’esplanada posterior als Pavellons Firals i batejat com a Ronda Ponent, concentrarà els concessionaris de tractors i la maquinària agrícola, mentre que la resta del Recinte Exterior acollirà, als sectors A i B, l’exposició de complements per a l’agricultura i la ramaderia, la maquinària industrial, camions, vehicles industrials, motors i complements.
Així mateix, aquesta reestructuració també inclou el trasllat a l’exterior dels estands d’alimentació i productes de proximitat, amb una proposta que ben segur plaurà als visitants, en tant que el pavelló 125è Aniversari es destinarà a articles agraris, pinsos, llavors, adobs, fitosanitaris, etc. Els productes comercials diversos així com les institucions es localitzaran al pavelló Pla d’Urgell i, en el cas del pavelló Verd, s’habilitarà com a espai per a jornades o presentació de
productes. Finalment, el Saló de l’Automòbil, al Recinte de les Piscines i que arriba a la seva 42a convocatòria, comptarà enguany amb un espai ampliat. D’altra banda, vull referir-me a la nova imatge gràfica dissenyada amb motiu d’aquesta efemèride, amb la creació d’un logotip representatiu de la Fira de Sant Josep i el cartell promocional on es visualitza aquest segle i mig d’història, alhora que fa una picada d’ull al passat conservant el concepte del camp llaurat i la maquinària, tants cops protagonistes en cartells anteriors.
La 150a Fira de Sant Josep obre portes amb novetats i també reptes. Només així esdevé garantia de futur. Bona
Edita: Comarques de Ponent - Informació de Comarques SL - Av. Catalunya, 65 - 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878. Direcció: Roser Torruella. Redacció: Asmaa R. Bellhabib i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa. Fotografia: Asmaa R. Bellahbib, Josep Anton Pérez i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa. Disseny i publicitat: Cristina Castells - Tel. 973 501 878. Dipòsit Legal: L-370-01
El conseller de Drets Socials assegura que un bon estat del benestar és indestriable d’una bona economia per facilitar fer polítiques socials
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va assegurar ahir a la tarda que “un bon estat del benestar és indestriable d’una bona economia, ja que per fer polítiques socials ens convé tenir dinamisme econòmic”. Ho va dir en
el marc de la celebració del Dia de la Comarca amb el que tradicionalment Mollerussa, com a capital, ret homenatge a la resta de municipis del Pla d’Urgell en el marc de la Fira de Sant Josep. Campuzano va afirmar que l’envelliment de la
societat serà un dels grans reptes a afrontar i per això cal cohesió entre institucions i societat.
Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona va assegurar que la comarca del Pla d’Urgell “és pròspera i té futur” i
per la Fira de Sant Josep és una bona eina de dinamisme motiu pel qual es va arriscar molt amb el canvi del recinte firal i “sembla que està sent un èxit.
L’acte, que va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Molle -
russa, va instar als alcaldes i alcaldesses presents en l’acte perquè “seguiu compromesos en fer una comarca més justa, sostenible i pròspera per a tothom”.
Un cop acabat l’acte, que va començar a l’Ajuntament de Molle -
russa amb la signatura del llibre d’honor per part del conseller i la tradicional fotografia de família amb els alcaldes dels 16 pobles de la comarca, la comitiva va fer una visita als pavellons firals i al recinte exterior.
La vetllada també va servir com a escenari per a l’entrega de la 43a edició dels Premis d’Innovació.
El complex Resquitx de Golmés va acollir ahir a la nit la tradicional Nit de l’Expositor, amb el qual la Fira de Mollerussa reconeix l’esforç i la fidelitat dels expositors que cada any confien en la Fira de Sant Josep. Aquesta edició de la Nit de l’Expositor, encapçalada pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va ser la primera que es va celebrar des de l’inici de la pandèmia i va comptar amb l’assistència de més de 350 persones. La vetlla -
da també va servir com a escenari per a l’entrega de la 43a edició dels Premis de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials. Les firmes guanyadores dels premis van ser Tallers Ribacar S.L. d’Igualada, Bosaf European Technology S.L. de Balaguer i Baltrons Maquinària Agrícola S.L. d’Alcarràs, mentre que Agrotec Motor Tàrrega/Maquinària Agrícola Solsona va aconseguir un accèssit.
Per nosaltres el més crucial per a aquesta fira era la recuperació dels tractors, i hem treballat d’acord amb això.
Què és la Fira de Sant Josep per a Mollerussa?
La Fira de Sant Josep és la nostra millor carta de presentació al món, perquè ens situa geogràficament i és la marca que va associada a Mollerussa.
Penso que per a la Mollerussa contemporània, des de l’arribada del canal d’Urgell i el ferrocarril, la Fira de Sant Josep representa l’explosió de creixement a nivell urbanístic, comercial, industrial, agrari… que ens ha fet ser capital.
Podríem dir que Sant Josep és el nostre pic de l’any, el nostre moment, quan ens engalanem per poder fer la millor fira.
Enguany compleix el seu 150è aniversari, què representa aquest fet per a aquest certamen?
Doncs que és molt fàcil de dir i molt difícil d’aconseguir. És una fira que s’ha dut a terme durant 150 anys de forma ininterrompuda, només es va veure interrompuda l’any de la pandèmia, i per tant això vol dir que al darrere hi ha molta feina.
Arribar als 150 anys vol dir que Mollerussa ha sabut adaptar-se a través de la Fira als temps que han anat passant, i el nostre repte és continuar fent-ho.
Justament durant l’acte institucional del passat dia 12 de març en commemoració a aquests 150 anys de la Fira de Sant Josep, vaig definir Fira de Mollerussa mitjançant les quatre lletres de la paraula “fira”. “F” de fortalesa en l’àmbit d’idea firal, impacte territorial i de generador d’iniciativa i de riquesa; “i” d’il·lusió, ens genera il·lusió
col·lectiva, ens alimenta el nostre estat d’ànim com ciutadania, i penso que això és molt important; “r” de resistència, fira ha sabut resistir a les crisis, a les guerres… a tot al que ha vingut, de fet vam ser la primera fira que després de la pandèmia es va tornar a fer a nivell professional, i la “a” d’ambició, positiva i sense límits, sense la qual no s’hagués pogut arribar als cent cinquanta anys. Així doncs, hem de mantenir la fortalesa, la il·lusió, la resistència i l’ambició per projectar Mollerussa a través de la fira mundialment.
Respecte a l’acte institucional dut a terme el dia 12 de març en commemoració als 150 anys de la Fira de Sant Josep, d’on sorgeix la idea per fer un documental i un llibre?
Bé, 150 anys és una efemèride que més enllà de celebrar-la, també és un moment per reflexionar i fer una mirada històrica. 150 anys, 100, 125, són dates assenyalades que et fan fer una aturada en el camí per reflexionar d’on vens, i per això vam decidir rodar una peça audiovisual en la qual analitzàvem, a través d’imatges antigues de Mollerussa, d’un historiador, d’un geògraf, dels expositors, del director de la fira…, el perquè de la Fira i què és allò que l’ha convertit en el que és avui. De la mateixa manera, vam acordar crear un llibre d’entrevistes, no d’història, amb persones vinculades a Mollerussa i que han aportat el seu granet de sorra institucionalment per poder fer créixer la Fira de Sant Josep.
Personalment, valoro de forma molt positiva aquest acte, penso que era necessari fer-lo, i més a escala municipal. Encara que també vam poder convidar alcaldes i alcaldesses, directors i ex-directors de la Fira de Mollerussa, presidents i presidentes de la Diputació de Lleida… que han col·laborat amb la fira d’alguna manera, i així vam poder fer un reconeixement públic d’aquesta complicitat i sinergia que tenim.
Hi ha hagut una reorganització del Recinte Firal; per quin motiu es va prendre aquesta decisió?
Jo crec fermament que afectarà en positiu, continua sent una fira professional amb trama urbana, tot es troba dintre del nucli urbà de Mollerussa. El que fem és moure un sector que està a l’avinguda del Canal per ubicar-lo al darrere dels pavellons firals, ja que si volíem recuperar la maquinària, havíem de trobar un espai més ampli que tingués futur, encara que això provoqui canvis en la part d’oci o lúdica de la fira, ja que també hem hagut de reubicar les firetes.
Els canvis sempre fan por, i poden generar algun tipus d’incertesa, però si volem continuar sent la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola, hem de garantir que el nostre subjecte, que és la maquinària agrícola, hi sigui present.
Justament, en època d’eleccions dur un canvi d’aquestes dimensions no us va fer repensar la decisió?
Evidentment, però jo estic aquí per prendre decisions i governar bé per a la ciutat. Jo intento defugir del tacticisme polític a curt. Per nosaltres el més crucial per a aquesta fira era la recuperació dels tractors, i hem treballat d’acord amb això. Ha sigut una decisió complicada, però penso que la gent també vol que els seus governants decideixin i assumeixin riscos, i jo hi soc per a això, perquè a més estic convençut que sortirà bé.
En una anterior presentació davant dels mitjans va remarcar que no els ha tocat un mandat fàcil; amb quins reptes us heu trobat al llarg d’aquests 4 anys?
D’una banda, vam trobar-nos amb el repte de reformular el patronat de fires, ja que vam veure que no podíem deixar que Fira de Mollerussa només faci fires, hem d’aconseguir ser un element o un patronat de promoció econòmica i desenvolupament local. Per tant, vam reformar el patronat de fires per poder incloure la branca d’emprenedoria, acompanyament i assessorament en aquest nou institut d’emprenedoria que farem, pel qual tenim una subvenció de 300.000 euros del govern espanyol. En segon lloc, vam haver de pensar com aconseguir que una fira de maquinària agrícola recuperi tota la maquinària agrícola, teníem una fixació per tal que els tractors tornin a Mollerussa, aquest era un dels principals reptes d’aquest mandat.
Però va passar una cosa que no estava prevista, i és que arribes una pandèmia justament el primer any del man-
dat, una setmana abans de la data usual de la Fira, causant que per primera vegada en la història de la fira aquesta no es dugués a terme.
Cal remarcar que ja estava quasi tot preparat per celebrar la fira i, per tant, vam haver de parlar amb els expositors, i batallar per fidelitzar-los. El següent any vam lluitar per dur a terme la fira, ni que s’haguessin de canviar les dates, per intentar aprofitar també les finestres que el mercat ens donava en aquell moment… Va ser una època molt dura, sobretot pel nostre patronat, que es finança amb més del 50% de les aportacions dels expositors.
Sí, ha sigut un mandat complicat, però ens n’hem sortit, i penso que posar en valor que avui podem celebrar el 150è aniversari, després de tots aquests reptes, és necessari.
Quines són les expectatives d’enguany per la Fira de Sant Josep?
Tinc bones sensacions, ja que després de tot el que hem passat al llarg d’aquest mandat arribem aquesta 150a edició amb bons indicadors, a més sembla que el temps també ens acompanyarà.
Tenim molt bona representació institucional i inversions d’altres entitats, com la Generalitat i el Ministeri, a part de la Diputació, que no havia passat mai. Tot indica que aquest 2023 tindrem una molt bona fira.
Creu que la pandèmia ha generat algun canvi permanent en l’organització de la Fira?
Sí, penso que la pandèmia ens ha “estressat les costures”, és a dir, quan tot va
bé, pots obviar les mancances que tens, però quan falla alguna cosa és quan t’adones de quins són els aspectes que has de reforçar i quins són els que has de millor. Podríem dir que la pandèmia ha tingut un “efecte bio”: ens ha millorat per dintre perquè es noti per fora. Bàsicament, hem fet d’un problema una oportunitat.
Com veu el futur de la ciutat?
Soc molt optimista. Mollerussa té molta potencialitat, és una ciutat que és capital de comarca, que té molts serveis i molts projectes estratègics extremadament potents que seran una realitat ben aviat. Aquest 2023 ja tindrem l’ampliació del CAP; tenim fet el projecte de la nova àrea bàsica policial de Mollerussa-Borges, al costat dels Bombers; tenim aprovat un altre projecte per a la construcció d’un pont de vianants i bicicletes que travessa l’autovia, enllaçant Mollerussa amb el Palau d’Anglesola… Nosaltres combinem la política del dia a dia amb aquesta visió estratègica de com serà Mollerussa al cap de 10, 15 o 20 anys. I penso que hem fet molt bona feina en aquesta planificació estratègica, i que això passi ara és perquè algú ha treballat durant molt de temps per fer-ho realitat
Per tant, com veig Mollerussa? Amb nom propi, amb molta personalitat, diferenciant-nos, aprofitant les oportunitats per continuar competint per seguir sent protagonista del que passi a les Terres de Lleida i a Catalunya.
molta potencialitat i molts serveis i projectes estratègics extremadament potents ”
La Fira de Sant Josep de Mollerussa inclou des de l’any 1981 el Saló de l’Automòbil, un espai que celebra enguany la seva 42a edició. Ubicat al recinte de les piscines i parc municipals de Mollerussa, el Saló de l’Automòbil és la mostra de vehicles nous més important de les terres de Lleida i la segona de Catalunya pel que fa al volum de vendes. Enguany compta amb la participació de 28 expositors, tres dels quals són nous, que ocupen uns 7.000 metres quadrats i exhibeix centenars de cotxes, furgonetes, autocaravanes, motocicletes i, per primer cop, motos elèctriques de les marques més rellevants del mercat. Per aquells que tenen la intenció de comprar un vehicle nou, és obligat visitar el Saló de l’Automòbil, ja que Fira de Mollerussa, amb el patrocini dels expositors participants, sorteja cada any un xec de 6.000 euros entre tots els visitants que comprin un vehicle durant els tres dies que dura el certamen. L’any passat, el Saló de l’Automòbil de Mollerussa, celebrat del 18 al 20 de març, va vendre 181 vehicles per un import total de més de 5,8 milions d’euros, concretament 5.859.816 euros.
Enguany, i en el marc de la 150a celebració de la Fira de Sant Josep, l’Ajun-
tament de Mollerussa va cobrir la denominada piscina de les escales i l’antiga bassa dels ànecs, amb l’objectiu d’ampliar la superfície destinada a acollir aquesta mostra. Es tracta d’una actuació que ha permès guanyar espai per a l’exposició de vehicles i que és compatible amb futures actuacions derivades del concurs d’idees per adequar aquest espai. Les obres dutes a terme enguany han permès ampliar aquest espai en 1.000 m². En concret, l’adequació ha consistit a cobrir i adequar la superfície amb sauló de la que fou coneguda com la piscina de les escales, la qual està en desús d’ençà que es va estrenar el remodelat recinte de les piscines el 2010, una remodelació que ja no va incloure aquesta instal·lació que es va optar per tancar per les deficiències que presentava.
Cal afegir, a banda del Saló de l’Automòbil que se celebra en el marc de la Fira de Sant Josep, la Fira de Mollerussa duu a terme dues fires més de vehicles d’ocasió, l’Autotrac i l’Autotardor. Autotrac és la fira d’ocasió de la maquinària agrícola i industrial, els automòbils, les furgonetes, els camions i les caravanes de referència a les terres de Lleida. El certamen, que se celebrarà del 21 al
22 d’abril, arriba a la seva 33a edició. L’any passat, per exemple, el certamen va posar a la venda 350 cotxes amb una àmplia gamma de preus.
Autotardor és el segon certamen d’ocasió que la ciutat de Mollerussa celebra de forma anual dedicat als sectors de l’automòbil, furgonetes, maquinària agrícola i industrial. Val a dir que l’any 2022 la suma dels resultats assolits per les tres fires, i pel que fa a aquest sector va ser un total de 367 cotxes venuts, entre nous i d’ocasió, i un volum de negoci de 9.659.384 euros, xifra que suposa el quart millor registre dels darrers anys, només per darrere del 2019, 2017, 2018 i 2006.
El certamen agroalimentari de la capital del Pla d’Urgell esdevé any rere any plataforma de promoció de nous productes i infraestructures. Tendències, novetats, màquines i projectes són presents i exposats durant els dies de fira perquè els professionals i el públic en general puguin conèixer els nous avan -
ços del sector. És el cas d’una màquina trituradora de biomassa per a palets, palots, embalatges i restes de poda, capaç de produir diferent granulometria fins a arribar a serradures i que a més de trossejar estructures de fusta en segons també discrimina materials fèrrics, que va presentar ahir la firma Osmaq, empresa
que fabrica i comercialitzarà aquesta màquina i que hi és present com a expositora en aquesta 150 Fira de Sant Josep.
L’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l’ens firal, Xavier Roure, van poder conèixer el projecte en un recorregut realitzat pel Recinte Firal.
Construït l’any 1923, el Teatre de L’Amistat de Mollerussa enguany compleix els 100 anys d’història. Un espai que neix de les ganes d’un grup de mollerussencs i mollerussenques de brindar a la població un espai on unir coneixements i cultures.
El 7 de maig de 1905 un centenar de veïns de Mollerussa van fundar la Societat Recreativa l’Amistat, una societat que funcionava com a nexe de dinamització i unió de tots els ha-
bitants, independentment de la seva procedència.
L’any 1921 aquesta petita societat, llavors amb seu al carrer de Navarra, ja tenia un total de 446 socis, una xifra que augmentava any rere any, fins al punt que els membres de l’entitat es van plantejar la necessitat d’adquirir un terreny per construir-hi un local social propi.
L’1 de maig del mateix any la junta general va acordar
la compra d’uns terrenys de 2.270 m² a l’N-II, coneguts com l’Hort de l’Hostal, i que van costar 23.320 pessetes.
Quasi un any després, concretament l’11 de juny del 1922, tot i que les obres encara no estaven acabades, es va decidir traslladar la societat cap al nou local. Però la construcció de la sala de teatre no finalitza fins a l’estiu de 1923.
La Societat Recreativa L’Amistat es dissol l’any
1999, i és llavors quan l’edifici passa a mans de l’Ajuntament de Mollerussa, que acorda remodelar la sala de teatre i eliminar la pista d’estiu per construir el vestíbul de l’actual sala i també el que ara és el Museu de Vestits de Paper.
El Teatre L’Amistat, una sala per on ha passat al llarg d’aquests cents anys bona part de la història social i cultural de la ciutat, enguany celebra el centenari de la seva posada en funcionament.
Val a dir que recentment s’ha fet una remodelació en el complex que ha afectat tant l’interior de la cafeteria com també la façana d’aquesta, que precisament va estrenar la nova il·luminació el passat desembre. Així mateix, fa 20 anys es va dur a terme una rehabilitació integral del teatre, encara que es van respectar tots els elements més característics del conjunt, com ara el sistema de platea mòbil, que ja tenia l’antic teatre i només n’hi ha un altre de característiques similars en tota Catalunya.
Amb motiu del centenari del Teatre L’Amistat, l’Ajuntament de Mollerussa ha organitzat un seguit d’activitats, entre les quals es poden trobar espectacles infantils, obres de teatre, expo -
sicions, dansa, lectura, concerts… La celebració va donar el seu tret de sortida el 29 de gener amb una gala conduïda per la televisiva Ares Teixidó, i que va comptar amb l’actuació de Pedro —semifinalista de la primera edició del concurs Eufòria de TV3—, i els gags commemoratius de La Cremallera Teatre, una combinació que, a ritme de música versionada i de jocs de màgia i participació, va aconseguir aixecar del seient els més de 500 assistents a l’acte.
Per altra banda, també s’ha presentat un nou logo identificatiu de l’efemèride que manté el format creat pel centenari de la Societat Recreativa L’Amistat, però adaptat al teatre amb la imatge de dues màscares.
Finalment, a més a més de la programació cultural pensada per a la celebració, enguany també està previst encarregar un estudi per construir una campana acústica que permeti donar al teatre la sonoritat pròpia d’un auditori, segons ha indicat Solsona, que ha explicat que així es pretén donar sortida a una reivindicació que millori les audicions de música, sobretot de la clàssica. Així mateix, també es renovaran alguns elements de tapisseria, entre altres obres menors.
Per commemorar aquest centenari, des de l’Ajuntament s’ha encarregat per a l’ocasió al Celler del Castell del Remei l’etiquetat de 200 ampolles del Vi del Centenari, que llueix un disseny de l’artista local Xavier Brufau, el qual ha fet una adaptació per aquesta etiqueta de la litografia commemorativa del centenari que està ultimant.
La jornada dedicada a les energies renovables ha estat organitzada per Unió de Pagesos
Una cinquantena de persones van assistir ahir dissabte a la jornada tècnica ‘Energies renovables’, la qual s’inclou dins el programa formatiu de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, i que es va dur terme als Pavellons Firals. La jornada ha estat organitzada pel sindicat agrari Unió de Pagesos, amb la collaboració de Fira de Mollerussa i la Diputació de Lleida. L’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de l’ens firal, Marc Solsona, va estar a càrrec de la inauguració de la jornada amb un discurs on va voler començar agraint la col·laboració entre els sindicats agraris i la Fira durant els darrers anys, fet que va ajudar a que enguany s’arribi a la 150a edició.
Fent referència al tema de la jornada, les energies renovables, Solsona va emplaçar el sector agrícola a ser un membre actiu de la transició energètica i “no ser només productors, sinó també generadors”. Al mateix temps,
van demanar a les institucions catalanes més celeritat burocràtica i ajudes als projectes d’energies renovables, per tal de fomentar l’arribada d’inversions i que Catalunya no “es quedi endarrere” respecte a altres territoris veïns com l’Aragó. Segons Solsona, “serem més independents
com menys dependències tinguem i la dependència energètica és una d’elles”. La jornada va seguir amb la presentació de la Cooperativa Som Energia, a càrrec de Manel Sastre, membre del grup local de la Noguera d’aquesta entitat. Som Energia és una cooperativa
catalana de producció i consum d’energies renovables amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i d’àmbit català, tot i tenir implantació per tota Espanya. La cooperativa ja compta amb més de 80.000 socis i es caracteritza per apostar per un consum energètic provinent al 100% d’energies renovables. Tot seguit, el tècnic d’Agroxarxa, Xavier Baró, va desgranar les subvencions i alternatives que tenen els agricultors en l’àmbit privat per optar per la instal·lació d’energies renovables als seus cultius.
Unes trenta de persones van assistir dissabte a la tarda a la jornada tècnica ‘Com utilitzar LinkedIn i aconseguir resultats?’, que es va dur a terme als Pavellons Firals. La jornada ha estat organitzada per l’associació d’empresaris del Pla d’Urgell, AGRUPEM. LinkedIn és una xarxa social adreçada a professionals i empreses, però sovint és una gran desconeguda en el món digital, en comparació d’altres plataformes més desconegudes. Ester Barqué, community manager i formadora en xarxes socials va oferir aquesta tarda algunes claus i secrets per aprofitar al màxim totes les eines que ofereix aquesta plataforma.
La xerrada va començar amb aspectes bàsics com obrir un perfil de LinkedIn o l’elecció del nom d’usuari i va seguir amb temes més concrets com les diferències entre perfils professionals i pàgines d’empresa; com fer que el nostre perfil de LinkedIn sigui el primer que trobin les empreses quan busquen el nostre nom a Google; com fer contactes a través d’aquesta xarxa social; com ser un bon ambaixador d’una empresa o com observar la competència. La sessió va acabar amb un intercanvi de preguntes entre la ponent i els presents, que va servir per resoldre dubtes i compartir experiències amb aquesta xarxa social.
Una vintena de persones van assistir ahir dissabte a la jornada tècnica ‘Novetats en cultius extensius el 2023’, la qual forma part del programa de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, i que es va dur a terme als Pavellons Firals. La jornada ha estat orga -
nitzada pel sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), amb la col·laboració de Fira de Mollerussa, la Diputació de Lleida, Miarnau Agrotecno i Transformació Econòmica. La nova Política Agrària Comú (PAC) que prové de la Unió Europea i que
s’aplicarà entre els anys 2023 i 2027, va centrar bona part del contingut de les sessions que van dividir la jornada. L’altre gran punt de la sessió va ser les plagues en els cultius extensius, un tema molt present actualment en el sector agrícola.
Les modificacions han suposat una ampliació del 30% de la superfície respecte als valors de l’any passat
Enguany, en el marc de la seva 150a edició, la Fira de Sant Josep ha dut a terme algunes modificacions en els diferents Recintes Firals, que han suposat una ampliació del 30% de la superfície respecte als valors de l’any passat.
Aquesta remodelació representa el sisè canvi d’ubicació de la fira i principalment ha afectat l’espai dedicat a la maquinària agrícola i una
part dels expositors, que anteriorment s’ubicaven a l’avinguda del Canal, i que aquesta 150a edició de la Fira s’han traslladat a l’espai on fins ara hi havia les firetes, concretament darrere dels Pavellons Firals. Les firetes, d’altra banda, han estat reubicades en una finca entre el carrer Ricard Vinyes i la Ronda de Ponent.
També s’ha ampliat l’espai expositiu dedicat al Saló de
l’Automòbil, que disposa de 1.000 metres quadrats més de superfície per les obres de cobriment d’una piscina en desús i la basa d’ànecs del parc municipal.
D’altra banda, els estands d’alimentació i productes de proximitat que s’ubicaven al Pavelló del 125è aniversari s’instal·laran a l’avinguda del Canal, a la part dreta, entre la rotonda del tractor i els pavellons.
Ahir dissabte, a l’Espai Àgora del Pavelló Firal es va presentar el llibre Mollerussa desapareguda, amb firma de l’historiador i fill de Mollerussa, Marc Pons Barrachina, en el qual amb un recull de prop de 200 fotografies es repassa l’evolució de la capital del Pla d’Urgell al llarg del segle XX. Aquest volum forma part del projecte Catalunya Desapareguda, que promou l’Editorial Efadós, especialitzada en història gràfica de pobles i ciutats
del Principat. La presentació va anar a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el coordinador de l’Editorial Efadós, Jaume Alcázar; l’autor i prologuista del llibre, Marc Pons Barrachina, i el mollerussenc Pere Manyosa. L’alcalde va mostrar satisfacció per poder comptar amb una “història gràfica de butxaca amb fotos inèdites” que ajuden a “reivindicar la història de Mollerussa”. Per la seva part, Marc Pons va destacar el fet que compondre aquest llibre l’ha aju-
dat a recuperar la memòria de la seva infantesa a la ciutat i de les històries que el seu pare, botiguer al carrer Balmes de la ciutat, li explicava quan tancaven el servei a la clientela. Jaume Alcázar de l’editorial Efadós, per la serva banda, es va referir als 200 municipis que ja formen part de la col·lecció Catalunya desapareguda com una col·lecció que vol recollir la forma de vida i les manifestacions culturals a través d’un discurs fotogràfic amb “fotografies que es llegeixen”.
n Cloenda oficial de la 150a Fira de Sant Josep
Hora: A les 6 de la tarda
Lloc: Pavellons Firals (Av. del Canal, s/n)
Presideix: L’Hble. Sra. Teresa Jordà i Roura, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de la Generalitat de Catalunya.
n Energia fotovoltaica. Què passa un cop les tenim instal·lades?
Hora: A les 12 del migdia
Lloc: Sala 2 del Pavelló Verd (Pavellons Firals)
Organitza: Ecolium Energia. Parlem Energia.
n Exposicions en el marc de la Fira. 150 anys en 24 imatges
Dies: Del 17 al 19 de març
Lloc: Pavellons Firal
Un dels drons vinculat als serveis agrícoles exposat als Pavellons Firals.
La Fira de Sant Josep, en els seus inicis fira de bestiar, ha anat adaptant-se als canvis pro -
duïts al llarg del darrer segle i mig. Prova d’això és la incorporació de diferents expositors vincu -
lats al món de les noves tecnologies agrícoles com són els drons, amb dos expositors que han
presentat aquests aparells i els seus serveis en el camp de l’agricultura.
Avui diumenge 19 de març es durà a terme la cloenda oficial de la 150a Fira de Sant Josep, que anirà a càrrec de la Hble. Sra. Teresa Jordà i Roura, consellera d’Ac -
ció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de la Generalitat de Catalunya. L’acte tindrà lloc als Pavellons Firals, a les 6 h de la tarda. La consellera Jordà estarà
acompanyada per l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona; el director de la Fira de Mollerussa, Xavier Roure i altres autoritats.
Com cada edició, la Fira de Sant Josep es converteix en el centre de l’actualitat informativa, ja que és una fira de referència per al sector agrícola i
compta amb nombroses visites institucionals d’arreu del territori.
Enguany hi ha hagut una gran quantitat de mitjans de comunicació que han optat
per dur a terme diferents programes en directe des de la fira, com entrevistes a les autoritats, entrevistes a les diferents autoritats de l’ens firal.
