COMARQUES DE PONENT 561

La notícia | 03

Els resultats de les eleccions municipals han provocat l’abandó d’alguns dels candidats més singulars.

1998

www.comarquesdeponent.cat

25 ANYS

2023

Any 25 | Núm. 561 | 1a quinzena | Juny 2023 JOSEP A. PÉREZ

07 TÀRREGA I La 10a edició del Galacticat, dedicada al clàssic ‘L’Exorcista’, amplia el seu format.

09 MOLLERUSSA I L'Ajuntament obre les piscines d'estiu amb el mateix preu dels darrers 7 anys.

11 BALAGUER I L’Harpia Medieval de Balaguer tanca una nova edició amb un gran èxit.

14 CERVERA I Liciten l’obra de substitució de la gespa del Camp d’Esports.

Llum nova al turisme de Ponent Nou municipis lleidatans impulsen una nova ruta entre campanars i talaies. I 12

15 L'ALBAGÉS I La Finca Cuadrat Valley, membre de la candidatura de Catalunya a Regió Mundial de la Gastronomia 2025.

20 REPORTATGE I El Pirineu Català s’obre un any més als apassionats del senderisme.

2

OPINIÓ EDITORIAL

Josep Anton Pérez, director de Comarques de Ponent

Eleccions generals, la millor destinació d'aquest estiu!

Número 561

1a quinzena de juny de 2023 Direcció Josep Anton Pérez Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib Fotografia Josep Anton Pérez Asmaa Rabhi Bellahbib Disseny i Publicitat Cristina Castells Consellera Editorial Roser Torruella Col·laboradors: Teresa Miserachs Jordi Bonilla L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99

Fa escassament una setmana, al voltant de les dues de la tarda trucaven a la porta de casa –una hora tan sols permesa als carters que porten les notificacions de les multes de trànsi– però no eren els empleats postals. Era un home d'edat avançada que s'identificava com a jubilat en una situació precària "em fa vergonya haver de demanar, però hi ha mesos que no em queda altre remei, i no vull estar a la porta dels supermercats". Ja és prou desagradable, i així almenys em puc explicar, afegia.

Al final ja hem institucionalitzat, les persones que demanen davant les grans superfícies, o asseguts al terra dels eixos comercials amb els cartells amb missatges diversos. Però difícilment hem tingut el detall de parar-nos i preguntar a alguna d'aquestes persones el perquè fa el que fa.

Entre un exemple i l'altre en podem fer la lec-

tura que vulguem, i sempre poden cavalcar sobre la finíssima línia del dubte de l'oportunisme, però per a mi la lectura va ser una altra, donada la immersió generalitzada en unes i altres eleccions.

Una temporada durant la qual informatius i portades no han parlat d'altra cosa que de desqualificacions, d'acusacions, retrets i altres retòriques iniqües per a la resta de la ciutadania.

No hem escoltat cap programa, cap lectura de les necessitats reals, de projecte de país d'expectatives resolutòries.

Om arriba a la conclusió que a la classe política ja l'hi està bé aquesta desafecció, perquè al final els permet mantenir l'estat de confort, i evitar situacions de crítica complicada. I, per altra banda, també molts cops m'he fet la pregunta del perquè davant d'aquests indicis de precarietat social i econòmica no hi ha revoltes, ningú surt al carrer a cridar, el nivell d’in-

dignació no passa de les sobretaules familiars i de les converses matineres prenent un cigaló. Alguns voldrien assemblar-se als francesos “aquells protesten per tot” i moltes de les reivindicacions els hi surten prou bé!

A casa nostra tenim un altre inconvenient, que la majoria de sindicats rendeixen acatament als governs de torn, una nova classe polític-funcionària que ha aconseguit la línia confort suficient per mantenir un staff benestant, i un reguitzell de satèl·lits al seu voltant que no tenen ganes de gaire sidral, tan sols el necessari per justificar el lloc que ocupen dins de l’entitat sindicalista, o sigui que tampoc s'hi pot confiar.

Hem superat uns comicis municipals amb una abstenció de vora sis punts, i planegen uns generals a finals de juliol en les que pronostico que aquesta xifra s'incrementarà "CONSIDERABLEMENT". Per alguna cosa es van inventar les vacances!

Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Grup Feminista de Ponent (Dones de Lleida)

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de: GRUP COMARQUES

Feministes desnonades i menyspreades El darrer 2 de maig vam denunciar davant la mateixa Paeria que el Govern de l’Ajuntament de Lleida ens estava desnonant. Després de més de quatre dècades treballant a la ciutat en defensa dels drets de les dones, el Govern de la Paeria ens cedeix fa més de 5 anys un espai precari al carrer Cavallers que ara a més ens ha obligat a abandonar per cedir-lo a la Conselleria d’Igualtat. Reiterem que necessitem i demanem un local gratuït, a peu de carrer, accessible i cèntric, on les dones que vulguin i/o necessitin ser acompanyades puguin fer-ho segures i tranquil·les. Un espai amb capacitat suficient i que s'adapti al treball que realitza la nostra entitat. No cedirem a xantatges, no arrupirem les espatlles enfront les amenaces i no li farem el joc al feminisme institucionalitzat.

Al menyspreu en el fet de fer-nos fora i no donar-nos CAP solució, se li suma l’insultant actitud del Sr. Jaume Rutllant, Regidor i President de l’EMAU, i de la Sra.

Sandra Castro, Regidora de Feminismes, que, a l’hora de denunciar que ens han deixat sense local, posant a més en risc el nostre arxiu i els nostres materials, la seva resposta no ha estat altra que: “Des de gener sabíeu que la Conselleria d’Igualtat obrirà l'SPTP a la 3a planta.”

No només ens han fet fora a les feministes d’aquesta ciutat per instal·lar un servei que penja de la Conselleria de Feminismes: el feminisme institucionalitzat intentant silenciar el feminisme combatiu. No només no ens han donat cap tipus de solució. No només han posat en risc el nostre arxiu i els nostres materials. No només ens neguen poder exercir amb normalitat la nostra tasca, tasca que hem portat a terme de forma ininterrompuda des de fa més de 40 anys a la ciutat de Lleida.

No només, i un cop més, des de les institucions es gira l'esquena als col·lectius de la ciutat. No només no han complert el compromís de crear una comis-

CALAIX DESASTRE

El lector opina Comarques de Po­ nent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expressar-se. Aquesta publicació no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­ pres­ sades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials.

Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878

sió de treball per definir un model integral d’acollida de dones en situació de violència i els seus fills i filles, limitant-se a fer una sessió informativa per blanquejar la seva inacció política. No només s’ha incomplert la promesa d’ubicar a la 3a planta de la Casa dels Artistes i Artesans, un Hotel d’Entitats Feministes, amb el qual, suposadament, tindríem 5 nous espais per aquestes entitats.

A tot això, li hem de sumar les respostes d’una Regidora de Feminismes que sembla que preferiria que no hi fóssim. Tot això és ben bé una anomalia en una ciutat que públicament es declara feminista i proclama "l'ampliació dels serveis de suport a les associacions de dones", però que, quatre anys després, acabat el mandat, no pot mostrar avenços reals en aquesta direcció.

Mà estesa per transformar la realitat, puny enlaire si preteneu fer política contra les dones.

Teresa Miserachs

Ressaca electoral Si hi ha una cosa més pesada que les precampanyes, les campanyes o les mateixes eleccions, és la ressaca postelectoral. I marededéusenyor només faltava que a poques hores d’haver finalitzat unes votacions ja ens n’anunciessin unes altres.

Que no, que no, que no hi ha cos que ho aguanti.

D’aquestes últimes municipals, potser en podríem treure algunes conclusions, però no crec que haguem après res. Per exemple, incentivar a no votar, votar en blanc o amb vot nul, només afavoreix als partits que es mantenen fidels i no llencen el seu vot. I per posar un exemple gràfic el que ha passat a Lleida, que ha guanyat amb escreix el bloc del 155 i ningú va recordar l’1 d’octubre, l’espoli de Sixena, el tema de la llengua... i ara poden celebrar feliços els 5 regidors del Partit Popular i els 2 de Vox, que juntament amb els del PSC donen una clara majoria al bloc del 155.

Dividir i tornar a dividir partits, només serveix per perdre-hi tots, que amb els vots que s’hauran perdut i no serviran per res, els altres se’n be-

neficiaran. Però i els pactes? Això sí que fa mandra, veure com per exemple la Colau compta i recompta fins que li sortiran els vots, perquè li acabaran sortint i si no ja ho veureu; veure com un partit guanya, algunes vegades fins i tot amb uns resultats força clars, i degut a tota l’enginyeria matemàtica dels partits que és totalment aliena als seus principis i valors al final el més votat es queda un cop més a l’ombra.

Mireu, jo no sé vosaltres, però jo no és que n’estigui tipa, no, n’estic farta de tanta campanya, de tantes paraules buides, de tantes promeses incomplertes, de veure sempre els mateixos noms i les mateixes cares a la roda de la rata, ara son aquí, ara son allà però sempre rodem i sempre hi són, i mentrestant a tots que ens donin pel sac.

N’estic tipa que d’una banda se’ns vengui la por, el voteu a l’esquerra (quina esquerra?) que si no vindrà la dreta (on és la diferència amb aquesta esquerra?). Doncs potser cal que vinguin els que van a cara descoberta i que sigui el que Déu

vulgui tu.

N’estic tipa, que els egos de l’Oriol Junqueras a Esquerra Republicana o el de Laura Borràs a Junts, siguin tan grans que no només s’han carregat els seus partits (que no diguin que no i facin autocrítica i valorin els resultats), sinó que estan enfonsant el país i la prova la tenen en els milers de catalans desencisats que no van a votar i siguin més grans també que el valor dels militants per fer-los fora.

Ara vindran uns dies de ressaca postelectoral i estar expectants a veure què passa a moltes ciutats, algunes per sort o per desgràcia ja ho tenen clar, i mentrestant haurem d’anar aguantant la ruqueria aquesta de la unió, del front comú, d’anar tots junts... tot això que ells mateixos s’han carregat i en la que ni ells mateixos creuen.

I per distreure’ns, Sánchez diu que a proposat 6 debats a Feijoo, un per setmana. Si us plau, accepto recomanacions de series encara que siguin de 10 temporades (polítiques no, si us plau).

3

LA NOTÍCIA

Els resultats de les eleccions municipals han provocat l’abandó d’alguns dels candidats més singulars, com Miquel Pueyo, Toni Postius o Jordi Janés Els partits predominants en els diferents municipis de Ponent han estat Esquerra Republicana i Junts, tot i que en cap comarca han obtingut majoria absoluta L’escrutini final de les eleccions es tancava amb una mitjana de participació a Catalunya d’un 55,55%, la qual cosa suposava un descens de 9,26 punts respecte als comicis de fa quatre anys. Llavors la dada va ser del 64,81%. Pel que fa a les dades globals de l'estat espanyol, va votar menys el 63,86% dels electors. En aquest cas, a diferència de les xifres de Catalunya, una caiguda d'1,33 punts respecte a la convocatòria electoral de fa quatre anys, que va acumular una participació del 65,19%.

La mitjana de participació a la província de Lleida ha estat d'un 56,7%, per sota dels anys anteriors.

A conseqüència de la baixa participació en els comicis d'aquests 2023 cap de les formacions que s'han presentat a les capitals de les comarques ha aconseguit majoria absoluta, els resultats han quedat oberts, amb la possibilitat que els partits amb representació als ajuntaments puguin formar un equip de govern a través de pactes amb els guanyadors o sense, com ja va passar les últimes eleccions en algunes ciutats.

A nivell estadístic els partits predominants en els diferents municipis de Ponent han estat Esquerra Republicana i Junts, tot i que en cap comarca han obtingut majoria absoluta. Junts ha estat el partit més votat dels municipis de l'Urgell, amb 5.134 vots (34,77%), de la Segarra amb 2.950 (33,81%) i de les Garrigues amb 3.526 vots (38,20%). ERC ha predominat les comarques de la Noguera amb 2.950 vots (33,81%) i del Pla d'Urgell amb 5.708 vots (35,98%).

Cal destacar, però, que el Partit Socialista de Catalunya ha aconseguit millorar els seus resultats a les comarques de la Noguera i la Segarra, passant dels 6 regidors i regidores als 13 en ambdues comarques, i proclamant-se guanyador a Cervera i Balaguer, tot i que no amb majoria absoluta. Al Pla d'Urgell també ha millorat lleugerament el seu resultat, passant dels 4 als 5 representants en alguns consistoris de la comarca. D'altra banda, a l'Urgell i les Garrigues, ha perdut alguns vots, tot i que continua amb el mateix nombre de regidors i regidores.

Tàrrega Junts per Tàrrega torna a guanyar les eleccions municipals, dels 17 regidors i regidores del consistori, n'han aconseguit 8, un més que les eleccions anteriors, celebrades l'any 2019. El partit de Junts, encapçalat per Rosa Maria Perelló, ha assolit 2.142 vots. ERC-AM han estat la segona formació més votada, amb Alba Vallverdú al capdavant, han pogut mantenir els 5 regidors amb 1.591 vots. La CUP, liderada per Laia Recasens, també ha pogut preservar els 3 regidors que tenia fins ara amb 803 vots. D'altra banda, el PSC-CP amb Silveri Caro al capdavant, ha perdut un regidor, quedant-se només amb 1 representant a l'arc consistorial, amb un total de 534 vots . Per la seva part, Vox, PP, Ara Pacte Local i Valents no han aconseguit representació a l'Ajuntament.

ASMAA R. BELLAHBIB

Junts per Tàrrega celebrant la seva victòria després de conèixer el resultat.

JORDI BONILLA

Marc Solsona celebrant el seu triomf una vegada més.

JUNTS

Agramunt L'alcaldessa Sílvia Fernàndez, que enguany s'ha estrenat com a cap de llista d'Acord d'Esquerra (vinculat a ERC), ha aconseguit revalidar la majoria absoluta, continuant al capdavant del municipi amb la suma total de 1.258 vots i 9 representants a l'Ajuntament. Antonio Farré, encapçalant Junts, ha assolit la segona posició al consistori amb 429 vots i 3 regidors i regidores. D'altra banda, el PSC-CP ha obtingut 217 vots i 1 regidor, i el PDECAT - ARA PL amb 71 no ha obtingut representació al consistori.

Bellpuig Jordi Estiarte, número 1 de la llista d'Acord Municipal Republicà (vinculat a ERC), continuarà al capdavant del municipi, aquesta vegada amb majoria absoluta, ja que ha aconseguit un total de 853 vots nombre que li atorga 7 regidors i regidores. Compromís Municipal (vinculat a Junts), amb Ramon Gassó al capdavant, assoleix 475 vots i 3 representants al consistori; Grup Independent Il·lusiona't suma 283 vots i 2 regidors; el PP 144 vots i 1 regidor; Treballem per Bellpuig - Candidatura de Progrés (TxB - CP), d'altra banda, no obté representació a l'Ajuntament.

Balaguer El PSC-CP de Balaguer, encapçalat per Lorena González Dios, ha guanyat les eleccions municipals aconseguint la suma total de 1.706 vots. D'altra banda, ERC, liderat per Jordi Ignasi Vidal, ha perdut la majoria absoluta baixant a la tercera posició, amb 1.042 vots. Junts per Balaguer - Compromís Municipal, amb Gemma Trilla n'ha obtingut 1.052, col·locant-se com a segona força més

Membres del grup Junts de Les Borges Blanques.

votada. Ara Pacte Local, amb Guifré Ricart, es posiciona en el quart lloc amb 1.025 vots, Balaguer Ara Sí, amb Joan Pla arriba als 426 i la CUP, encapçalat per Maria del Carmen Núñez, n'aconsegueix 325. No han obtingut representació el PP i Vox.

ERC Balaguer s’ha ofert a la resta de forces sobiranistes que van concórrer a les eleccions municipals per formar un govern alternatiu al del PSC, partit que va guanyar les eleccions amb 6 paers. Els republicans defensen que les formacions independentistes tenen “més legiti-

4

LA NOTÍCIA

Primera quinzena de juny de 2023

PSC CERVERA

Resultats Eleccions 28-M TÀRREGA 5 8 3 1

JxCAT

8

ERC-MÉS AM

5

CUP TÀRREGA AMUNT

3

PSC - CP

1

AGRAMUNT

Imatge de l'inici de la campanya electoral del 2023.

mitat per governar” perquè sumen el doble de vots que els socialistes.

Cervera El PSC-CP, encapçalat per Jan Pomès guanya les eleccions municipals d'enguany, amb un total de 926 vots (31,18%), passant dels 2 representants als 5. ERC-AM, amb Joan Santacana al capdavant, passa de ser la formació més votada a la darrera posició, amb 526 vots (17,71%) i només 2 regidors. D'altra banda, Ramon Augé, amb Junts, manté els 3 que tenia, amb 576 vots (19,40%). Joan Prat amb Solucions i Futur (SiF) amb un total de 547 vots (18,42%) suma un regidor i arriba als 3.

I tot i que l'any passat la CUP va formar govern amb ERC i Junts, tenint 2 regidors, no s'ha presentat als comicis

MOLLERUSSA

d'aquest 2023. Cal destacar que la capital segarrenca ha patit una important davallada de participació, han votat el 51,3% de la ciutadania del municipi, la qual cosa representa un total de 14,1 punts per sota del 2019 (65,43%).

La Diputació de Lleida Junts i Impulsem volen la presidència de la Diputació de Lleida després d’haver aconseguit 10 diputats i ser la força majoritària. Eloi Bergós ha assegurat que ja han començat els primers contactes amb ERC i el PSC per explorar possibles pactes per a un govern a la institució. Un acord, que de moment deixaria de banda l’únic diputat que ha aconseguit Pacte Local, del PDeCat, ja que consideren que no seria necessari.

CERVERA

9 3

1

AD’E - AM

9

CM

3

PSC-CP

1

BELLPUIG 3

3

3

4

2

7

3 5

2

2

4

2

2

AMR

7

JUNTS X CERVERA 3

CM

3

SIF-FIC

3

GRUP IND. IL·L. 2

ERC - AM

2

PP

ARA PL

4

PSC-CP

2

PSC - CP

CM

4

CUP-AMUNT

2

ERC-AM

3

PP

2

LLEIDA

5

LES BORGES BLANQUES 5

1

1

BALAGUER 3

5 4

5

6

3

3

6

9 2

3

1 1

1

PSC-UNITS-CP 9

CM

5

CM

6

PSC

6

ARA PL

3

PP

5

VOX

2

BxRep-XTU

4

CM

3

BAS-C

1

ERC - AM

5

COMÚ LL.-C

1

ERC-AM

3

ERC - AM

3

CUP-AMUNT

1

5

LA NOTÍCIA

Primera quinzena de juny de 2023

CRUMA, un espai de creació artística i creixement personal Del divendres 9 al dissabte 17 de juny tindrà lloc el Festival de CRUMA, on es presentaran 18 peces de creació pròpia amb més de 180 actors i actrius a Tàrrega, Bellpuig i Verdú.

‘Cruma’ va ser la primera peça teatral de Manuel de Pedrolo, emmarcada dins del gènere dramàtic, i va ser publicada l’any 1979. Cruma és una obra teatral de Manuel de Pedrolo que va tenir una acollida notable quan va ser portada a escena l’any 1979.

Tot i que va patir l'assetjament de la censura franquista i les dificultats que condicionava la representació del teatre en català d'aquell moment, va ser rebuda com una obra innovadora, que trencava una dinàmica conservadora i fomentava la creació d'un públic nou i exigent. Deixant de banda la consideració com a teatre de l'absurd o existencialista, l'obra escènica de Manuel de Pedrolo és una exploració de la condició humana, en què són ben presents la idea de llibertat i una actitud de revolta (Cruma és el nom d'una moneda etrusca). La representació perfecta dels valors que volen transmetre CRUMA Teatre, una escola que imparteix formació en les arts escèniques a totes les edats (actualment tenen alumnes d’entre 5 i 67 anys) i amb una oferta diversa que va des del lleure fins a l’especialització i professionalització. Aquesta companyia neix l’any 2019 amb la vocació d’omplir el buit que hi havia amb relació a la formació teatral al territori, i té un esperit transgressor que anima els alumnes a perdre les pors i impulsa el seu creixement personal.

Què és el teatre?

Una pregunta que no tots sabríem contestar. Per CRUMA el teatre no és només una representació d’una obra teatral, sinó que és una forma més completa d’expressió per la persona, ja que inclou ment, cos, veu i emoció.

Aportant una sèrie d’aptituds i valors molt importants i imprescindibles per al desenvolupament personal. De fet, defensen fermament que el teatre hauria de ser una assignatura present a totes les escoles i instituts.

Genís Ferran, un dels fundadors i treballadors de la companyia explica que un dels valors principals que tenen és que CRUMA sigui un espai on la gent vagi a passar-s’ho bé, sense la necessitat de crear futurs actors i actrius.

Per ells el seu principal repte és el treball personal que pot aportar el teatre a la població.

‘Tenim molts exemples de persones que els hi ha anat molt bé, jo sóc el primer a qui el teatre l’ha ajudat a desenvolupar habilitats socials, i com he dit coneixem molts casos de gent que els ha ajudat en diferents àmbits, millorant els resultats acadèmics, evadir-se dels problemes familiars, millorar l’autoestima, entre d’altres’.

Curs escolar El curs escolar es divideix en dos quadrimestres. Un primer que s’allarga de setembre a gener/febrer, en la qual imparteixen classes independents l’una de l’altra, cadas-

cuna és completament diferent de l'anterior. Els alumnes participen en diferents jocs, activitats, dinàmiques, exercicis, etc., que l’únic tret que tenen en comú és que estan relacionats amb el teatre.

Són classes a través de les quals treballen els diversos valors i característiques del món teatral.

I el segon, que va des de gener/febre fins al juny treballen en el “Taller Final”. Una peça de teatre que es crea a partir de les idees i aportacions dels alumnes, i que veu la llum al final de curs. Un espai on coneixen en profunditat totes les facetes del procés de creació. Comencen amb una pluja d’idees i acaben amb una obra teatral on tracten tota mena de temàtiques (prejudicis, valors, salut mental, amistat, pors…).

Aquesta segona part del curs desencadena en el Festival de CRUMA!, que serveix per acomiadar el curs escolar i que enguany torna amb 18 peces de creació pròpia. 5 dates, 5 espais i més de 180 actors i actrius passaran pel festival que començarà el divendres 9 de juny i finalitzarà el dissabte 17 de juny passant per Tàrrega, Bellpuig i Verdú.

A banda, també ofereixen dos cursos on tracten alguns variants del teatre: El teatre de carrer Traslladen el teatre al carrer faci fred, calor o plogui. Els alumnes a l’espai públic redescobreixen el paisatge, les

CRUMAMILIA

Darrere de tots els projectes hi ha un equip de persones que es dedica a treballar per poder complir metes. CRUMA, va ser creada per cinc companys que es van ajuntar per demostrar que el teatre és una disciplina necessària en l’educació: Jon Arrizabalaga és un dels professors de CRUMA i visualitza el projecte com el lloc on aprèn ensenyat mentre gaudeix de com els alumnes creixen i estimen el teatre.

Genís Farran, s’encarrega de la direcció d’espectacles i la coordinació dels diferents grups i tallers de l’escola. Per ell CRUMA és un espai d’amistat i de llibertat creativa.

Laura Barquets, imparteix classes i també s’encarrega del disseny i la comunicació de l’escola i els diferents projectes que gestionen. Per ella CRUMA és un espai on poder ser lliure, jugar, perdre les pors i vergonyes, descobrir i potenciar habilitats i sobretot ser qui vol ser.

Guillem Fuster, s’encarrega de la part de gestió i administració, i també és professor d’alguns dels tallers que imparteixen. Ell considera que CRUMA és un projecte molt necessari al territori, ja que posa les bases no només formatives d’arts escèniques, sinó també de comunitat. A més a més, per ell també és un espai on poder fer projectes molt bonics i engrescadors a partir del teatre, beneficiant tant al territori com la gent que l’habita.

Montse Pelfort, és professora dels diferents grups de l’empresa i imparteix tallers a les Escoles i Instituts de la província. Pelfort visualitza Cruma com una família on tots els alumnes són petits artistes que durant el curs els pot veure creixen.

ASMAA R. BELLAHBIB

façanes i la ciutat, combinant diferents disciplines de les arts escèniques.

desitgi pugui, com qui espia per un forat, saber què passa dins d’una classe.

El teatre musical En aquestes sessions combinen la música, les cançons, el diàleg i el moviment. Treballen l'escolta, la projecció vocal i les capacitats respiratòries per a fomentar i millorar el cant i la comunicació verbal.

Setmana al carrer Com a ciutat estretament vinculada, a través de FiraTàrrega, al teatre de carrer, durant una setmana d’octubre tots els grups fan classe al carrer per aprendre les tècniques característiques d’aquesta disciplina.

I a més, també ofereixen activitats complementàries durant el curs: Classes obertes Abans de les vacances de Nadal obren les portes de les aules perquè tothom qui ho

Setmana de Circ En aquest cas, al febrer, tots els grups de l’escola gaudeixen de professionals que ens venen a ensenyar què és fer circ. Disciplina escassa en el nostre territori. Mala-

bars, equilibris, xanques, pallasso…

Sortides al Teatre Fomenten la creació de públics fent sortides a la temporada de teatre de la ciutat.

Juntes van a veure alguna peça i la companyia que actua ens acull amb un col·loqui post-funció.

Altres propostes Fan xarxa amb el territori amb altres agents culturals que programen activitats. Per això mateix comparteixen amb els alumnes: càstings, assajos oberts de FiraTàrrega, participació en espectacles, sortides per a joves, etc.

6

URGELL

Primera quinzena de juny de 2023

L’artista Paula Vicente s’endú el Premi IEI – Embarrat 2023 JESÚS VILAMAJÓ

TÀRREGA I Durant el passat cap de setmana Tàrrega va celebrar al Museu Trepat la novena edició de l’Embarrat - Festival de Creació Contemporània, aparador de l’art més transgressor i avantguardista. Enguany, l’eix temàtic han estat els perjudicis que la societat ha inferit al medi ambient al llarg del temps. En aquest sentit, es volia promoure el pensament crític i la conscienciació envers la necessitat de preservar el planeta. I ho van fer exhibint els projectes de vuit artistes novells agrupats sota el nom de “Mare Terra”, treballs que a la vegada interactuen en l’entorn de l’antiga fàbrica Cal Trepat.

Les obres han estat seleccionades per la comissària Anna Roigé, del Centre d’Art La Panera de Lleida. La mostra col·lectiva “Mare Terra” estava ubicada a la Nau 18.

En paral·lel, s’exhibeixen al Museu Trepat altres propostes com és el cas d’una instal·lació artística feta per persones amb discapacitat intel·lectual de l’Associació Alba, dirigides per Joan Codina. ‘Cap a l’abisme’, reflexió sobre la societat de consum i les deixalles que provoca, és una acció participativa i inclusiva amb capses de cartó reciclades. A més, la primera jornada de l’Embarrat 2023

Quim Mandado torna als escenaris

va oferir un recorregut guiat per les diferents creacions exposades així com l’espectacle de dansa ‘The Big City’ a càrrec de la ballarina Mabel Olea o el concert del grup Flora amb ritmes urbans.

A l’acte de benvinguda de divendres, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú va posar en valor el caràcter del festival com a “plataforma de promoció per a joves artistes novells i estudiants d’art” a la vegada que va destacar “el caràcter inclusiu” de la programació d’enguany. Per la seva part, el regidor de Cultura, Carlos Vílchez, va definir l’Embarrat com a “focus que irradia cultura i posiciona Tàrrega en aquest àmbit”. Finalment, el director de l’Embarrat, Jesús Vilamajó, va apuntar que certàmens com l’Embarrat “ajuden a estimular el pensament a través de les arts”.

Dissabte es va fer l’entrega del Premi IEI – Embarrat 2023 a l’artista Paula Vicente Puiggròs (Barcelona, 1997).

El guardó, que consta de la producció d’una exposició individual a la sala Gòtika de l’IEI durant l’any 2024 i una dotació de 1.000 euros per a l’artista, està adreçat a autors emergents i estudiants. Promogut per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, el premi reconeix la visió artística de Paula Vicente a partir del seu treball exhibit en el marc de la mostra col·lectiva ‘Mare Terra’ a la Nau 18, espai de talent emergent de l’Embarrat. Aquí s’han aplegat enguany fins a vuit propostes que volen fer reflexionar el públic sobre la necessitat de preservar el planeta.

Paula Vicente ha participat enguany a l’Embarrat amb ’67 pomeres i altres mane-

res de viure i morir’, que pren com a punt de partida unes llavors com a símbol del cicle vital. La instal·lació explora com l’ésser humà es relaciona amb l’entorn qüestionant l’antropocentrisme. A més de Menorca i Barcelona, l’autora també ha exposat a Bèlgica.

El regidor de Cultura, Carlos Vílchez, ha valorat molt positivament l’impacte de l’esdeveniment. “Si l’Embarrat és un dels festivals que singularitzen Tàrrega, aquesta edició i el seu leit motiv, Mare Terra, arrela a Ponent amb grups i artistes de qualitat i bona assistència de públic”, afirma. Per la seva part, el director de l’Embarrat, Jesús Vilamajó, també ha fet un balanç molt positiu de la novena edició del festival, “que es consolida com un espai de pensament crític a través de les arts”.

PAUPATERRES

CASTELLSERÀ I Castellserà, de la mà de Paupapaterres i l’Ajuntament del municipi el pròxim dissabte 1 juliol, Quim Mandado i exmembres de Sangtraït reviurà el retorn als escenaris per gaudir dels directes interpretant grans himnes del rock pur en català, que és directament l’evolució del què va ser Sangtraït.

Aquest 2023, Quim Mandado de Sangtraït i Guardians tocarà a la Pista esportiva de Castellserà a les 11 h de la nit i l’acompanyaran el guitarrista Joan Cardoner i dos dels seus, que també es dediquen al món de la música, el Guillem a la bateria i el Ferran a la guitarra elèctrica.

Moltes de les cançons

de Sangtraït han quedat a l’imaginari popular i formen part de la cultura musical de diverses generacions. Per tant, als concerts de Quim Mandado podreu escoltar un repertori basat 80% en Sangtraït principalment i en les grans cançons dels grups dels quals ha format part (Sangtraït, Guardians i Quim Mandado).

Seguidament, L’última empalmada, la banda de Bellpuig farà un recopilatori de versions de punk rock sense embuts. El concert acabarà amb el Dj Paupaterres, que oferirà música per a tots els públics.

Les entrades per l’acte tindran el preu de 5 euros i es poden adquerir a travès de la pàgina web del Paupaterres.

Bon balanç de vendes i públic al 10è Mercat del Vehicle d’Ocasió TÀRREGA I Durant els dies 26, 27 i 28 Tàrrega va celebrar la 10a edició del seu Mercat del Vehicle d’Ocasió, iniciativa de dinamització del sector de l’automoció. En els 4.000 metres quadrats del Parc Esportiu de la capital de l’Urgell es van aplegar més de 350 models de les principals marques (fins diu-

menge a les 20 h), amb destacada representació dels SUV i furgonetes per treball i oci que tanta demanda han tingut les dues darreres edicions del certamen. Enguany, com a novetat, cal destacar el notable augment de la presència de vehicles seminous elèctrics, híbrids, híbrids endollables i de baix consum.

El Mercat va tenir una bona afluència de visitants, alguns dels 16 expositors que van participar en el certamen han explicat que el nivell de negoci assolit és similar a anteriors edicions, ja que s’han tancat una seixantena de vendes, xifra que podria augmentar els pròxims dies a l’espera de tancar més operacions.

A més de Tàrrega i la comarca de l’Urgell, els visitants han procedit de diferents indrets de les comarques de Ponent, el Pirineu i el Camp de Tarragona. La convocatòria ha servit als concessionaris participants per copsar un canvi de tendència en el mercat, ja que els compradors es mostren més prudents.

ASMAA R. BELLAHBIB

Tàrrega fomenta amb èxit els valors pedagògics de la música TÀRREGA I La capital de l'Urgell fomenta els valors pedagògics de la música entre els infants. En el marc del Pla Educatiu d’Entorn, la capital de l’Urgell ha impulsat amb èxit un concert de gran format que ha aplegat la participació de més de 3 0 0 a l u m n e s d e d i v e rsos centres d’ensenya-

ment.

Es tracta de la cantata per a cor i orquestra ‘Llum i fosca’ interpretada per l’Escola Municipal de Música (EMMT) junt amb les veus d’alumnes de 3r de primària de cinc centres de la ciutat: Escola Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Maria Mercè M a r ç a l , P i a i Ve d r u n a .

L’acte va tenir lloc dime-

cres 31 de maig a l’Espai MerCAT, on es van conc e n t ra r m i g m i l e r d ’ e s pectadors.

La peça, composada per Ramon Andreu (músic a ) i L a i a Te r r é ( l l e t r a ) , ja s’ e str e nà l’ any 2 0 1 8 en el marc del 40è aniv e r s a r i d e l ’ E M M T. E l 2 0 1 9 e s v a r e pe tir l’ e x periència, que enguany s’ha renovat amb noves

veus i participació. Ramon Andreu ha tornat a exercir de director mentre que aquesta vegada s’ ha afe git Paquita B a l cells a la narració entre les diferents parts de la composició. El fil argumental té com a protagonistes una cuca, una papallona i un mosquit, i es desenvolupa de nit fins a l’albada.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

URGELL

Primera quinzena de juny de 2023

La 10a edició del Galacticat, dedicada al clàssic ‘L’Exorcista’, amplia el seu format ASMAA R. BELLAHBIB

TÀRREGA I El ‘Galacticat’, la Mostra de Cinema Fantàstic i Terror de Ponent, projectarà un centenar de curts i llargmetratges entre els dies 26 de juny i 2 de juliol. El certamen arriba enguany a la seva desena edició i ho fa ampliant el seu format, afegint a la projecció de films més d’una vintena d’activitats paral·leles i projeccions especials i diversificant els seus escenaris, ja que tindrà lloc als Cinemes Majèstic de Tàrrega, però també a l’Ateneu i a diversos carrers i places de la capital de l’Urgell.

Com ja és costum, el festival tindrà un ‘leitmotiv’ al voltant del qual girarà la seva programació. Aquest any, coincidint amb els 50 anys de l’estrena de la pel· lícula ‘L’Exorcista’ (1973), estarà dedicat a aquest film dirigit per William Friedkin i altres obres relacionades amb el món de les possessions demoníaques i el satanisme.

90 curtmetratges, 25 llargmetratges i 10 documentals, de més d’una vintena de països diferents formaran part de la secció oficial del festival. A banda, també es projectaran set pel·lícules clàssiques, com la mateixa El Exorcista, i

La intensa pluja interromp la 10a edició de la Fira de la Cervesa Artesana ASMAA R. BELLAHBIB

altres clàssics relacionats amb el món del satanisme i les possessions demoníaques. També es projectaran dues pel·lícules provinents d’Itàlia, que enguany serà el país convidat de la Secció Focus del festival: El clàssic del gènere Demons de Lamberto Bava i El diablo se lleva a los muertos de Mario Bava.

D’entre els curts programats, en destaca La Machine d’Alex de Mael Le Mée, director que ja va guanyar el premi a millor curtmetratge fantàstic en la sisena edició del Galacticat amb el seu curtmetratge ‘Aurore’. La Machine d’Alex va fer la seva estrena mundial al passat

Festival de Sitges, on va guanyar el Melies d’argent 2022. També Fantaterror, òpera prima dels directors mallorquins Néstor Arranz i Óscar RIP, que serà estrena mundial a Tàrrega i que homenatja el cinema de terror espanyol dels seixanta i setanta.

Pel que fa als llargmetratges, Abruptio de Evan Marlowe promet ser un dels plats forts d’aquesta X edició, ja que està protagonitzada per Robert Englund (A Nightmare on Elm Street) i Jordan Peele (Get Out, Nope), entre altres figures del gènere del terror.

També Call of the Unseen de Henrik Pilerud, que només s’ha pogut veure a sis

Més d’un centenar d’alumnes aprenen com celebrar una revetlla segura ASMAA R. BELLAHBIB

TÀRREGA I Dimarts 30 de maig, la companyia ‘Milnotes’ va representar davant de més d’un centenar d’alumnes de 5è i 6è de l’escola CEIP Àngel Guimerà de Tàrrega l’obra de teatre ‘A foc lent’, una activitat que s’emmarca en la campanya de sensibilització ‘Revetlles amb Precaució’ que organitza cada any la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior.

La campanya vol apropar de forma amena i didàctica els consells de seguretat per a infants i joves a través d’una obra de teatre on s’expliquen les anècdotes de tres joves durant la nit de Sant Joan.

Després de la representació de l’obra, Òscar Godoy, voluntari de Creu Roja de

7

Tàrrega va explicar als infants que fer en cas de patir cremades o altres lesions durant la revetlla. D’altra banda, el cap de la colla de Diables de Tàrrega, Joan Marc Gabernet va donar consells als infants sobre com llençar petards de forma segura, quin tipus de petards hi ha al mercat i a quines edats van adreçats.

Xavier Duran, responsable de Protecció Civil a Lleida i

Pirineus, va subratllar que durant la nit de Sant Joan es registren unes 5.600 trucades al 112, vora les 3.000 incidències i els Bombers fan entre 600 i 700 actuacions. Per aquesta raó, va detallar que ‘des de fa 8 anys s’intnenten apropar a les escoles i conscienciar als nens i nenes d’aquesta nit tan bonica, però critica’.

festivals d’Amèrica i a Suècia i que ja ha recollit 21 premis.

Una altra de les novetats d’enguany és que el Galacticat incorpora la secció oficial de millor curtmetratge Documental, amb el seu guardó corresponent, el qual se suma als de la Secció oficial de Llargmetratges, Llargmetratge Documental i les seccions oficials de Curtmetratges.

Com cada any, el jurat estarà format per diversos perfils de persones relacionades amb la indústria del cinema, enguany, per exemple, en destaca l’actriu. Macarena Gómez i el director i guanyador d’un Goya, Alberto Vázquez.

TÀRREGA I Dissabte 3 de juny, després de la inauguració de la Fira de la Cervesa Artesana a la capital de l’Urgell, es va iniciar una intensa pluja que va deixar 27 litres per metre quadrat, la qual cosa va obligar l’organització a adaptar les activitats a un format més reduït.

Els expositors van continuar oferint els seus productes sota els porxos del Càmping Municipal i la zona DJ també es va traslladar a l’espai cobert.

Enguany el certamen ha comptat amb la paticipació de 18 parades de cerveseres des de les 12 del migdia

fins a les 3 de la matinada.

Un altre dels atractius de l’acte també és la variada programació d’activitats paral·leles que es porten a terme durant tota la jornada: actuacions musicals i humoristes, gincama popular, tossinada, actes culturals, etc.

En l’edició d’enguany també es va haver de comprar entrada al preu de 4,5 euros per tal de garantir la sostenibilitat del festival, i incloïa una gerra commemorativa del 10 aniversari, un tiquet de tast i un tiquet per participar en el sorteig d’un lot de productes.

8

PLA D'URGELL

Primera quinzena de juny de 2023

El festival familiar Carrilet Fest del Palau d’Anglesola reuneix centenars de persones FOTOS: JOSEP A. PÉREZ

PALAU D'ANGLESOLA I En tan sols dues edicions el Carrilet Fest del Palau d’Anglesola ha constatat la necessitat d’una oferta de lleure familiar de qualitat.

Aquest diumenge el municipi del Pla d’Urgell va reunir al voltant d’un miler de persones, una xifra per sota de la de l’edició anterior, conseqüència de l’oferta d’activitats que coincidint en la mateixa data, segons explica l’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells.

El programa del Carrilet Fet el van confeccionar els impulsors de la iniciativa, un col·lectiu de ‘pares motivats’ que tenien la voluntat de dur a terme una convocatòria dirigida al públic familiar, un format de música,

espectacles, tallers, una barreja de cultura i lleure que no existia en terres lleidatanes i que ha tingut una important repercussió.

Propostes i espais dirigits a tot l’espectre d’edats a partir dels 0 a 3 anys.

Segons Balcells, al marge de la qualitat dels espectacles, la implicació del teixit associatiu i social del municipi ha sigut important pel bon funcionament del certamen, una trentena de persones que han col· laborat durant tota la jornada en el bon funcionament del programa.

El programa l’inauguraven la banda Reggae per Xics un grup que ha volgut adaptar l’estil musical al públic infantil, però, així i tot, els progenitors no es

podien resistir als ritmes jamaicans, segons explica-

va Balcells.

L’alcalde també destacava

el gran espectacle de circ que va presentar el cana-

d e n c Y l d o r, p o c m e n y s d’una hora intensa d'acrobàcies sobre una bicicleta que va deixar bocabadats a petits i grans. Amb una combinació de tècnica i humor, l'artista extreu la poesia d'un objecte quotidià com és la bicicleta.

Tallers de batucada, Ioga en família, treballs manuals, i un dels més esperats la pintura de cares entre altres activitats del programa, que es combinaven amb la proposta gastronòmica de les food trucks instal·lades en el Parc de Sant Roc. Balcells destaca que encara que les activitats se centralitzen en el Pavelló municipal, la convocatòria fa possible que el públic pugui conèixer altres indrets del municipi.

El Consell de Participació Infantil de Mollerussa tanca el curs fent balanç de la feina feta L’acte tingué lloc el 30 de maig lloc aquest dimarts al Teatre L’Amistat amb la presentació dels projectes en els quals s’ha treballat.

MOLLERUSSA I El Consell de Participació Infantil (CPI) va clausurar curs el passat dia 30 de maig amb la presentació de les projectes en els quals s’ha treballat enguany per millorar Mollerussa des de la mirada del col· lectiu que representen.

Ho han fet els seus representants en un acte al Teatre L’Amistat que ha comptat amb la participació de l’alcalde de Mollerussa en funcions, Marc Solsona, i de les regidores d’Acció Social, Anna Carné, i d’Educació, Dolors Bargalló, també en funcions.

El CPI, format per in-

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

fants representants de tots els centres d’educació primària i entitats relacionades amb la infància, és una iniciativa sota el paraigües de Mollerussa Ciutat Amiga de la Infància reconeguda per Unicef, i té com a objectiu principal promoure una activitat participativa positiva per als més joves per a que aquests exerceixin com a ciutadans de ple dret a la ciutat.

Precisament, la seva col· laboració dins el Pla de Civisme de la ciutat amb iniciatives com construcció i distribució de cendrers durant la Setmana de la Fum ha estat un dels eixos d’aquesta curs.

PLA D'URGELL

Primera quinzena de juny de 2023

L'Ajuntament obre les piscines d'estiu el dia 16 amb el mateix preu i varietat d'abonaments dels darrers 7 anys na coberta acollirà del 26 de juny al 4 d'agost 20 grups de cursets de natació per a infants i per adults i el programa Fitness Plus Mollerussa donarà el tret de sortida a la temporada d'estiu de les piscines el pròxim divendres dia 16 mantenint els mateixos preus d'entrada i oferint una vintena de grups a través de la dotzena de cursets i activitats formatives que es duen a terme des del 26 de juny i fins al 4 d'agost, algunes d'elles en dos torns. Les inscripcions a aquests cursos es podrà fer presencialment o també a través del web de l'equipament www.piscinamollerussa.com a partir de dilluns 12. Els preus dels cursos oscil·len entre els 17,40 i els 51,20 euros en funció de l'opció escollida. Així ho van explicar dimarts 6 de juny l'alcalde en funcions de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor en funcions d'Esports, Bernat Díaz, i del tècnic responsable de l'equipament, Gerard Nabau.

També a partir de dilluns 12 es podran adquirir i activar els abonaments de tempo-

La biblioteca comarcal posa en marxa un servei d’autoprèstec

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA I La pisci-

rada amb els mateixos preus que en les darreres set temporades i que són 40 euros pels adults, mentre que el de joves d'entre 14 i 17 anys, serà de 30 euros i l'infantil, de 23 euros. Val a recordar que, a banda d'aquests tres que són els més habituals, també hi ha abonaments familiars per temporada, per família nombrosa, individuals per setmanes o individuals per aturats per setmanes, entre altres modalitats, que diferencia el carnet per al públic jove d'entre 14 i 17 anys de l'infantil i el d'adults.

L'horari d'obertura serà de

10.30 h del matí a les 20.30 del vespre els mesos de juny, juliol i primera quinzena d'agost i fins a les 20 h els darrers dies d'agost i els dies de setembre. L'accés a les instal·lacions es fa des de fa ja algunes temporades amb una polsera amb xip i, com l'any passat, els menors de 14 anys hauran d'accedir al recinte acompanyats d'un adult.

Un any més es tornarà a oferir el programa Fitness Plus per als adults, el qual inclourà l'opció d'escollir entre 6 activitats repartides en 18 sessions setmanals de

tota l'oferta formativa que anualment ofereix la instal· lació i que va des de la iniciació i el manteniment al fitness aquàtic d'avantguarda amb sessions d'Aquapower, d'Aquafit o d'Aquaeròbic. A més, també inclou la disponibilitat de bany lliure tant a la piscina d'estiu com a la coberta i l'ús de la sauna i el gimnàs en horaris concertats. L'objectiu és que l'usuari pugui planificar el seu propi pla d'entrenament setmanal i participar de totes les activitats que s'ofereixen en l'horari que millor li combini.

9

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA I La Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha estrenat aquest mes d’abril un nou servei d’autoprèstec amb l’objectiu que l’usuari guanyi en autonomia i també en rapidesa, ja que en una mateixa operació pot endur-se o retornar diferents documents al mateix temps. Per aquest motiu, s’han incorporat uns dispositius que funcionen amb tecnologia RFID (Radio Frecuency Identification) que ofereixen un sistema segur

i fiable per les prestacions encomanades.

Aquests dispositius disposen de pantalles tàctils que indiquen els passos que cal seguir per fer senzilles les diferents operacions disponibles les quals, a banda de poder endur-se i retornar documents, permeten consultar l’estat del compte i renovar els préstecs. A més a més, les pantalles són també una eina de promoció de les diferents activitats que s’organitzen a la biblioteca.

Mollerussa impulsa un espai de joc infantil al centre urbà Les activitats les conduiran monitors de la cooperativa Lleure Quàlia els dimecres i divendres dels mesos de juny, juliol i setembre de 6 a 8 de la tarda MOLLERUSSA I Amb el nom de “Juguem amb Mollerussa” el consistori de la capital del Pla d’Urgell a través del Pla de Civisme Local impulsa un espai de joc destinat a infants fins als 13 anys, que és durà a terme a les places del centre urbà de la ciutat.

Les activitats les conduiran monitors de la cooperativa

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Lleure Quàlia els dimecres i divendres dels mesos de juny, juliol i setembre de 6 a 8 de la tarda L’ o b j e c t i u d e “ J u g u e m amb Mollerussa” és oferir un espai alternatiu de joc amb activitats de lleure educatiu com gimcanes, jocs sensorials o tallers diversos per treballar el civisme entre els infants.

La iniciativa, que ja es va

encetar l’any passat com a prova pilot, sorgeix de la necessitat detectada a través del Pla de Civisme per afavorir el joc responsable i millorar la convivència en places i carrers de la ciutat.

La iniciativa es va encetar l’any passat com a prova pilot, amb l'objectiu d'afavorir el joc responsable i millorar la convivència en

places i carrers de la ciutat a través del Pla de Civisme. En aquests espais es col·locarà un rètol amb normativa específica d’ús, també és un dels dos espais lliures de fum de la ciutat juntament amb la plaça d’Àngel Bonvehí, en el marc d’una iniciativa impulsada per l’Associació Contra el Càncer de Mollerussa.

10

NOGUERA

Primera quinzena de juny de 2023

Preparen una programació farcida de tradició per a la revetlla de Sant Joan PAERIA DE BALAGUER

BALAGUER I Dimarts, 30 de maig, van presentar la programació de la revetlla de Sant Joan, el dia 23 de juny, que enguany estarà farcida de tradició i cultura.

Coincidint amb l’acabament del curs escolar, dijous, 22 de juny, a les 18 h de la tarda es donarà el tret de sortida als actes de la revetlla amb una festa Holi, seguida d’un bany d’escuma a la plaça del Morter.

L’endemà dia de la revetlla a les 19 h el Club Ciclista Balaguer portarà la Flama del Canigó al parc de la Transsegre. A les 22 h es farà la lectura del manifest a càrrec del Ball de Bastons del casal Pere III, i després la cantada d’havaneres amb el grup Cavall Bernat. Durant l’espectacle s’oferirà als assistents coca de sant Joan i rom cremat.

A les 23 h es farà la conc e n t ra c i ó d e l a R u a d e Llum i Foc, a càrrec dels

Instal·len dos contenidors d’oli utilitzat per promoure’n el reciclatge AJUNTAMENT D’ÀGER

À G E R I L’Ajuntament

Diables Bèsties Feréstegues de Balaguer i la companyia Saltimbankis de Bellvís. El recorregut de la rua començarà al Portal del Gel, baixarà el carrer de la Botera, travessarà la plaça del Mercadal, baixarà el passatge Gaspar de Portolà i es dirigirà cap a la passarel·la Nova. Tot seguit travessarà el riu cap a la plaça del Morter i final-

ment el recorregut acabarà al parc de la Transsegre.

Seguidament, es farà l’encesa de la foguera i començarà l’espectacle de pirotècnia i música.

Finalment, a mitjanit començaran els concerts de la mà del grup de versions Abba Gold Tour, al que seguiran els DJ’s Gaby Gómez, Ona Giner i Anthony Godfather, fins a altes ho-

res de la matinada.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de l’Àrea de Joventut de la Paeria i diferents col·lectius que també participen en l’organització dels actes previstos pe r c e le brar e l solst i ci d’estiu, com són els Diables Bèsties Feréstegues, els Bastoners, el Club Ciclista, i l’Associació Joves BLG.

d’Àger, en col·laboració amb l’associació Vidia, ha instal·lat dos contenidors d’oli utilitzat, amb l’objectiu de promoure la recollida i el reciclatge d’oli de cuina fet servir al municipi.

En concret, els dos contenidors s’han col·locat en punts accessibles del municipi, i pròxims a les illes de contenidors de reciclatge de les que ja disposava el consistori, per tal que el veïnat disposi d’aquest servei per reciclar l’oli usat més a

prop de casa seva. Tot i que els contenidors tenen una mida molt reduïda, tenen una capacitat útil de 300 litres.

L’Associació Vidia treballa amb finalitats socials de la mà d’ajuntaments d’arreu del país amb l’objectiu d’instal·lar aquests contenidors a tots els municipis, especialment als més petits.

D’aquesta manera, l’Ajuntament d’Àger pretén complir amb el projecte de Llei de recollida d’oli utilitzat de cuina, previst per al 2024.

Finalitza amb èxit la sisena edició de la Cursa Nocturna Castell del Remei ITER5

PENELLES I Dissabte, 3 de juny, es va celebrar la sisena edició de la Caminada i Cursa Nocturna Castell del Remei.

El Circuit del Vi es va estrenar l’any 2014 amb el projecte del qual ha esdevingut la Cursa i caminada Entre Vinyes del celler Tomàs Cusiné, sorgit de la voluntat de crear un esdeveniment espor-

tiu massiu en solidaritat amb la Fundació Catalana de Lupus per tal de donar a conèixer la malaltia i captar recursos per a la investigació científica.

La saturació d’iniciatives similars en nuclis urbans va suggerir la idea de sortir de la ciutat i això els va dur a plantejar-ho en l’entorn vinyater del grup cellerer Tomàs Cusiné.

Així mateix, els partici-

pants i acompanyants també tenen l’oportunitat de conèixer més sobre el lupus en la parada que instal·la la Fundació Catalana de Lupus atesa per afectats per la malaltia i voluntaris amb la intenció de fer-ne difusió.

Hi havia dos recorreguts: un de 9,8 kilòmetres en format de marxa nocturna, i un segon més llarg, de 13,5 kilòmetres en

format de cursa.

En la Cursa de 14 KM, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Bernat Vaqué (A.A Xafatolls) i en el femení, Núria Tilló Prats (A.A Xafatolls).

En la Cursa de 9 KM, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Eduard Graus Codina i en el f e m e n í R a ki G a r s a b a l l Vilella.

Photonit 2023, el primer congrés d’astrofotografia a Catalunya, es celebrarà al Monestir de les Avellanes OS DE BALAGUER I Els dies 16, 17 i 18 de juny de 2023 tindrà lloc el primer congrés d’astrofotografia que se celebra a Catalunya, Photonit 2023, al Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer).

D u ra n t e l s t r e s d i e s, amb una quinzena de sessions teòriques i pràctiques programades, es tractaran totes les disciplines de fotografia nocturna i astronòmica, que són la fotografia de gran camp,

la fotografia planetària i la fotografia de cel profund. La ubicació escollida, la Noguera, permetrà treballar l’observació i la fotografia nocturna en el primer cel català certificat com a Starlight, l’any 2013. Actualment, aglutina 19 municipis i s’estén fins als 1.400 quilòmetres quadrats d’un cel immillorable per a l’observació i la fotografia astronòmica, tant diürna com nocturna. A més, compta amb l’equipament del Pa r c A s t r o n ò m i c M o n t -

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

s e c a À g e r, q u e h a e n i hi participen a més ponents de primera línia com el director del Parc Astronòmic Montsec, Salvador J. Ribas; l’astrofotògraf i guia Starlight al Parc Astronòmic de les M u n t a n y e s d e P r a d e s, Aleix Roig; el president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, Carles Schnabel; l’astrofísic, astrofotògraf i director tècnic de l’Observatori del Montsec, Kike Herrero, i el director del Monestir de les Avellanes, Robert

Porta, entre altres.

Impulsat per Ramon Ignasi Canyelles, monitor Starlight, Photonit 2023 compta amb la col· laboració del Parc Astronòmic Montsec, el Monestir de les Avellanes, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de la Noguera.

Per a més informació i inscripcions, podeu visitar la web del Monestir de les Avellanes: http:// w w w. m o n e s t i r d e l e s a vellanes.com/ca/photonit2023.

NOGUERA

Primera quinzena de juny de 2023

11

L’Harpia Medieval de Balaguer tanca una nova edició amb un gran èxit

FOTOS: ASMAA R. BELLAHBIB

BALAGUER I Durant els dies 2, 3 i 4 de juny la ciutat de Balaguer, a través de diferents espectacles i activitats, va recuperar el seu passat medieval.

El tema que articulava l’edició d’enguany era la commemoració dels 700 anys de la construcció del convent de Sant Domènec de Balaguer (1323 – 2023) i sobre el qual gira la Jornada d’Estudis Rei Pere el Cerimoniós amb el títol ‘Temps de Predicadors’, acte que va donar el tret de sortida al certamen, el divendres 2.

En el marc de la celebració, divendres el pintor Josep Minguell a l’Església de Sant Josep també va dur a terme l’espectacle Affresco, on a través d’una acció performativa, Minguell va representar l’execució poètica i conceptual d’una pintura al fresc i es va fer una explicació tècnica de les diferents fases en la realització de l’obra, tenint en compte tots els detalls de l’execució.

Durant tot el cap de setma-

na pels carrers del centre històric s’hi ha concentrat més de setanta parades de tota mena de productes artesans i de proximitat; a la plaça del Pou, hi havia un espai de jocs infantils, que ha estat una de les novetats d’enguany, ja que en les edicions anteriors es duia a terme en altres espais.

Dissabte 3 va tenir lloc la peça central de l’esdeveniment, la Baixada de l’Harpia del Castell Formós, que tal com va detallar Arnau Tor-

rent, paer de cultura de la ciutat noguerenca, és una representació de com l’Harpia, una peça de guixeria que es va trobar al Castell Formós, baixa des del mateix castell i recorre tot el centre històric, per acabar al Museu de la Noguera, on la poden visitar els balaguerins i balaguerines i davant del qual es fa el Ball de l’Harpia. ‘Esperem que aquest acte cada any sigui més multitudinari i que la gent s’hi aplegui i el gaudeixi’, va afegir el paer.

El Festival de Cinema d'Àger canvia de data a causa de l’avançament de les eleccions generals AJUNTAMENT D’ÀGER

ÀGER I L’organització del Festival Internacional de Cinema d’Àger (FICdÀ) ha anunciat l’avançament del certamen una setmana, després que el president espanyol, Pedro Sánchez, anunciés aquest dilluns la convocatòria d’eleccions generals per al 23 de juliol de 2023.

El FICdÀ, un certamen impulsat per Silendum Films i l’Ajuntament d’Àger, se celebrarà del 13 al 16 de juliol a l’emblemàtica Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

La primera edició comptarà amb una secció oficial

de quinze curtmetratges a competició, tots ells de temàtica social i dos llargmetratges, que es projectaran entre sessions de cinc títols cadascuna. A banda, a la secció paral·lela Joves 72 hores, competiran curtmetratges realitzats per alumnes dels centres escolars de la demarcació que rodin els seus films en tres dies.

L’emblemàtica Col·legiata de Sant Pere d’Àger, del segle XI, serà la seu del certamen i oferirà una nova i original manera de veure el cinema: un espai singular, on els espectadors gaudiran d’una

pantalla integrada en un dels conjunts més importants del romànic català.

El festival està dirigit per Albert i Marcel Carbó i atorgarà sis premis a la seva gala de cloenda, dos d’ells amb dotació econòmica: el del jurat, que integraran sis personalitats de reconegut prestigi, i el del públic, que podrà votar després de cada sessió.

Les projeccions comptaran amb els equips tècnics i artístics de les pel·lícules per apropar el cinema al públic després de cada projecció.

Diumenge es van dur a terme cercaviles musicals, tallers i activitats per a infants, espectacles de circ i de màgia, concerts, i finalment la batucada que va anunciar l’acabament de la festa. Acompanyada pel grup Bandelapal, l’Harpia ha fet el seu darrer ball de lluïment de l’edició d’enguany, a la plaça del Mercadal.

Igualment, durant els dies que ha durat l’Harpia, alguns bars i restaurants de la ciutat han organitzat l’activitat con-

junta Mossades Medievals, per la qual es podia assaborir una tapa medieval diferent en cada establiment. També els comerços a través de la seva associació han organitzat l’activitat el Joc de l’Harpieta, dirigit a infants i famílies.

L’alcalde en funcions, Jordi Ignasi Vidal, va remarcar que a causa de la pluja l’afluència de públic dissabte a la tarda va veure’s una mica afectada, generalment valora molt positivament els actes duts a terme enguany. ‘Els mo-

ments més forts de la festivitat són dissabte al vespre i diumenge al matí, i s’ha pogut celebrar una gran festa de l’Harpia’.

Des de l’organització també es fa una valoració positiva de les diferents activitats programades, així com de la qualitat dels productes i de la bona resposta del públic. La proposta de reubicar la zona infantil a la plaça del Pou també es considera encertada i es mantindrà en pròximes edicions.

12

REPORTATGE

Primera quinzena de juny de 2023

'Fars de Ponent' proposa un recorregut per nou campanars i talaies de terres lleidatanes FOTOS: JOSEP A. PÉREZ

PONENT I Els primers monuments de la ruta seran la Seu Vella de Lleida, Santa Maria de Linyola, Sant Miquel d'Os de Balaguer, Santa Maria de Balaguer, l'Assumpció de Maria de les Borges Blanques, Sant Bartomeu de Bellpuig, Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, Santa Maria de Cervera i el Pilar d’Almenara d'Agramunt Els alcaldes i alcaldesses en funcions de les localitats de Linyola, Os de Balaguer, Balaguer, les Borges Blanques, Bellpuig, Tàrrega, Cervera i Agramunt, el regidor de cultura de la Paeria de Lleida, Jaume Rutllant i el director del Consorci de La Seu Vella, Joan Baigol, presentaven aquest dijous a la Seu Vella de Lleida el projecte turístic Fars de Ponent.

El punt de partida de la ruta turística Fars de Pon e n t s e ra n n o u c a m p a nars i talaies de la plana de Lleida, patrimoni arquitectònic desconegut fins i tot per la gent de la terra, segons explica l'alcalde en funcions de Linyola, Àlex Mases. Fars de Ponent neix amb la voluntat que s'hi puguin afegir poblacions interessades a in-

Segons explica Àlex Mases el passaport s'inspira en el disseny japonès, realitzat d'acord amb la imatge del sol i la posta de sol de Ponent, les figures geomètriques de les diferents construccions patrimonials, les cigonyes com animal característic de la zona, la floració dels arbres i la boira

corporar-se a la iniciativa, afegeix Mases.

Els primers monuments de la ruta seran de la Seu Vella de Lleida, Santa Maria de Linyola, Sant Miquel d'Os de Balaguer, Santa Maria de Balaguer, l'Assumpció de Maria de les Borges Blanques, Sant Bartomeu de Bellpuig, Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, Santa Maria de Cervera i el Pilar d’Al-

menara d'Agramunt.

Per altra el projecte també té previs impulsar la cooperació publicoprivada, oferint la col· laboració a establiments i empreses, i incentivarà l a c r e a c i ó d ' a c t i v i t a t s, tant temporals com permanents, a realitzar en cadascuna de les poblacions per incrementar el seu atractiu turístic.

El regidor de cultura en funcions de la Paeria de Lleida, Jaume Rutllant, destacava que la proposta turística és un element de cohesió territorial i de reforç de la marca "Ponent".

El passaport de la ruta Els impulsors de Fars de Ponent han elaborat un passaport que el visitant podrà recollir i personalit-

zar en qualsevol dels monuments patrimonials de la ruta, aquest document incorpora la informació de cadascun dels campanars i talaies; que en visitar-los es col·locarà un adhesiu que confirmarà la visita. Un cop completada la ruta, els titulars del passaport rebran obsequis amb la marca turística ponentina.

Projectes de cohesió territorial El 30 d'abril del 2018 membres dels centres excursionistes de l'Alta Ribagorça i de Linyola iniciaven un recorregut de 142 quilòmetres passat per 26 poblacions de les comarques del Pla d’Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, i l’Alta Ribagorça, tal com ho feien els pastors de la transhumància amb els raments. Aquella sortida turística esportiva va ser el punt de partida del projecte Transcabanera, que encapçalava l'alcalde de Linyola, Àlex Mases i que pretenia recuperar els antics camins pastorals per convertir-los en nexe de col·laboració, entre terres lleidatanes.

REPORTATGE

Primera quinzena de juny de 2023

Després de cinc anys la iniciativa s'ha consolidat, constituint-se l'associació La Cabanera: del Pirineu Occidental a la Plana, una entitat que ha estat treballant per cohesionar el que havia sigut un eix estratègic de transferència cultural, social i econòmica per les terres llei-

F A R S DE

datanes. El projecte Cabanera està consolidant iniciatives per atreure turisme, millorar infraestructures i evitar el despoblament dels pobles que hi formen part, i de la mateixa manera que Fars de Ponent obrint una porta a la coneixença de la mateixa gent de Ponent.

HORARIS

P O N E N T

De dimarts a divendres: 10.00 – 13.30 h 15.00 – 17.30 h

LLEIDA

La Seu Vella

FAN DE FARS FAN FARS

Dissabtes: 10.00 – 17.30 h Diumenges i festius: 10.00 – 15.00 h

Estiu: 01/05 - 30/09 De dimarts a dissabte: 10.00 – 14.00 h 16.30 – 19.30 h

Tancat dilluns no festius, excepte ponts, i els dies 25/12, 26/12, 01/01, 06/01

BALAGUER

LES BORGES BLANQUES

1r i 3r diumenge de mes A les 10:00 h

Dissabtes i diumenges: De 10:00 a 14:00 h

Darrer diumenge de mes Del 24/06 al 15/09: De 10:00 a 13:00 h Del 6/09 al 23/06: D’11:00 a 14:00 h

1r dissabte de mes D’11:00 a 13:00 h

Duració: 90 minuts Lloc i hora de quedada: Plaça de l’Església, a les 9:45 h

Sant Miquel

Cal cita prèvia: Telèfon 973 43 80 04

Mòbil guía turístic: 660 662 631 turisme@osbalaguer.cat

Santa Maria

QUAN OBTINGUIS EL

@farsdeponent

www.farsdeponent.cat

Diumenges i festius: 10.00 – 15.00 h

OS DE BALAGUER

DE

PASSAPORT AL PRIMER FAR QUE VISITIS, SI ET REGISTRES AMB EL TEU CORREU ELECTRÒNIC, REBRÀS NOTIFICACIONS D’INFORMACIÓ, PROMOCIONS I DESCOMPTES

L'alcalde en funcions de Linyola, ha sigut un activista convençut de la necessitat que en la població aflori el sentiment de pertinença, valori el patrimoni i les singularitats del que els envolta i tot plegat ho converteixin en orgull de ser lleidatans.

LINYOLA

Santa Maria

AGRAMUNT

El Pilar d’Almenara Visita de lliure accés visita guiada: 1er diumenge de mes A les 10:30 h

Cal cita prèvia i mínim 2 persones Oficina de Turisme d’Agramunt Telèfon: 973 391 089 turisme@agramunt.cat

L’Assumpció de Maria

CERVERA BELLPUIG

TÀRREGA

Juliol i agost De dimarts a diumenge: De 10:00 a 13.30 h De 15:00 a 18.30 h

3er dissabte de mes D’11:00 a 13:00 h

Sant Bartomeu

Santa Maria de l’Alba Cal demanar cita prèvia a infocultura@tarrega.cat

13

Santa Maria El primer dissabte de cada mes A les 12:00 h i a les 13:00 h

Visita guiada a càrrec de l’Associació de campaners de Cervera Punt de trobada: Plaça Major de Cervera

14

SEGARRA

Primera quinzena de juny de 2023

Clara Gomà Tous guanya la 2a edició del Premi de Fotoperiodisme i Fotografia Documental GUAITA! AJUNTAMENT DE GUISSONA

GUISSONA I El concurs va dirigit a l’alumnat de 4t d’ESO dels centres educatius de la Segarra Clara Gomà Tous, alumna de FEDAC Guissona, llar Infants, Educació infantil, primària i ESO, ha estat la guanyadora del premi de fotoperiodisme i fotografia documental GUAITA!, amb la imatge “Et canses d’escoltar-ho? Nosaltres de viure-ho”, una fotografia que mostra una noia en una manifestació feminista aixecant ben amunt una pancarta que porta el mateix text que dona títol a la imatge.

El text que acompanya la imatge reivindica un missatge ben clar: la necessitat de lluitar per defensar la igualtat dels drets i oportunitats entre homes i dones.

Al voltant de 100 fotografies d’alumnat de 4t d’ESO dels centres de secundària de la Segarra han participat en la segona edició del concurs organitzat pel Pla Educatiu d’Entorn de Guissona i el Pla Educatiu d’Entorn de Cervera, que pretén

Liciten l’obra de substitució de la gespa del Camp d’Esports PAERIA DE CERVERA

CERVERA I La Paeria de

fomentar l’esperit crític i la presa de consciència de l’entorn de l’alumnat a través de la fotografia.

A partir d’un treball previ, l’alumnat ha treballat el concepte de fotoperiodisme i fotografia document a l p e r, p o s t e r i o r m e n t , posar en pràctica els coneixements i capturar les fotografies que han presentat al concurs.

A l’acte d’inauguració

l ’ a s s e s s o ra e n L l e n g u a Interculturalitat i Cohesió Social del Servei Educatiu de la Segarra, Sílvia Pons, ha fet entrega del premi a la guanyadora, una càmera compacta GoPro Hero 10. A més, dins el mes de juny, la classe de la guanyadora rebrà la visita del youtuber igualadí @willy_foxx, un referent de l’audiovisual i l’esport d’aventura.

La foto guanyadora i les seleccionades, es podran veure a l’exposició, que es va inaugurar a finals de maig al Museu de Guissona, que es podrà visitar fins al dia 7 de juny. A partir del 9 de juny, i fins al dia 24, es podrà veure al Museu de Cervera.

Un conjunt d’imatges de proximitat carregades de reflexió, art, reivindicació i anàlisi.

Cervera ha tret a licitació l’obra de substitució de la gespa artificial del camp de futbol municipal, amb un pressupost de 296.830 euros, i que s’executarà aquest estiu, en un termini de 6 setmanes, coincidint amb l’aturada de les competicions esportives.

El dimarts 30 de maig es va publicar el plec de clàusules administratives, que es pot consultar al tauler electrònic de la Paeria de Cervera. Les empreses poden presentar les seves ofertes fins al dimecres 14 de juny, i la mesa de contractació serà el dimarts 20 de juny.

La gespa artificial del camp

de futbol municipal de Cervera es va instal·lar l’any 2007. Amb el pas dels anys i l’ús intensiu de l’equipament, la gespa s’ha desgastat i es troba en mal estat, per la qual cosa cal substituir-la per una de nova.

El projecte preveu, a més, una sèrie de tasques complementàries com la instal· lació de nous canals perimetrals per a la recollida de l’aigua del drenatge del camp o l’elevació dels sis cànons de reg.

La gespa que es retirarà del camp de futbol està previst reutilitzar-la i s’instal·larà en un nou emplaçament a la pista municipal d’atletisme.

Els comerços tornen a participar a la campanya “Compra i descobreix Catalunya” CERVERA I L’1 de juny

sta e u aq

des amb el cartell de la tretzena edició, podran participar en el sorteig de premis per visitar els 34 municipis organitzadors.

Les experiències inclouen v i s i t e s g u i a d e s, v i s i t e s teatralitzades, dinars, coneixement de l’entorn natural, tastos, nits d’hotel, participar en festes i fires locals, entre altres.

Per participar-hi, els compradors i les compradores hauran d’omplir una butlleta de paper amb les dades personals per participar en

cist e

? lla

Vol eu

va començar la 13a campanya “Compra i descobreix Catalunya”, que organitza la Xarxa de Barris Antics amb Projectes a 34 municipis del país, entre els quals Cervera, amb l’objectiu de donar suport al petit comerç i promocionar el turisme de proximitat.

Durant el mes de juny les persones que comprin a les botigues adherides a la campanya, que estaran senyalitza-

el sorteig o una butlleta digital a través del portal web participa.xarxabarris.cat.

Al juliol es farà el sorteig de les 35 experiències per a dues persones (34 per als clients i una per als comerciants), en cadascun dels 34 municipis organitzadors, que es podran gaudir segons les dates especificades per cada municipi. Tots els premis, característiques i dates es poden consultar al web de la Xarxa de Barris.

Cervera oferirà una rebu-

da a les persones guanyadores al Centre d’Acollida Turística, on visualitzaran el documental sobre el Naixement de la Generalitat; una visita guiada al centre històric de la ciutat, un dinar per a dues persones i un lot de productes del territori.

El sorteig es farà en un acte públic el divendres 7 de juliol, a les 12 hores, a la plaça Santa Anna, i el lliurament de premis està previst pel dijous 13 de juliol.

A Comarques de Ponent sortejarem mensualment

2 CISTELLES

CAPRABO amb varietat de productes entre els nostres lectors

us l ! a r e ga l e m

PAERIA DE CERVERA

Participar és molt fàcil!

1. Regala’ns un m’agrada a la publicació de la cistella.

2. Segueix-nos a les xarxes (Facebook i Instagram).

3. Etiqueta a la persona amb qui compartiràs la cistella.

Pots participar tantes vegades com vulguis mentre compleixis els requisits.

El sorteig de les 2 cistelles es farà a finals de mes.

Els resultats es publicaran al Comarques a paper i a les xarxes.

GARRIGUES

Primera quinzena de juny de 2023

15

La Finca Cuadrat Valley de l'Albagés membre de la candidatura de Catalunya a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 L'ALBAGÉS I La finca de la companyia Cuadrat Valley situada a l'Albagés formarà part de la candidatura de Catalunya a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, conjuntament amb una vintena de projectes de terres catalanes.

El passat divendres el director executiu de l’Agència Catalana de Turisme, Patrick Torrent, i el director general d'Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, Joan Gòdia van visitar l'explotació garriguenca amb l'objectiu de valorar la seva presència en la candidatura.

Segons el jurat qualificador la finca Cuadrat Valley és “una de les millors propietats de cultiu d’olives de la DOP Les Garrigues”. Així mateix, “els seus olis són elaborats en el seu propi molí, un dels més innovadors del món, l’arquitectura avantguardista del qual combina modernitat i respecte per l’entorn”, resa la candidatura catalana a Regió Mundial de la Gastronomia.

La Finca Agrícola Cuadrat

REINALD POMÉS

Valley compta amb un molí d'oli que s’ha convertit en l’eix central d’un projecte empresarial que pretén conjuminar els valors agroalimentaris del seu oli d’oliva verge extra amb les bondats agroturístiques d’un entorn marcat per les construccions de pedra seca -cabanes de volta i murs-, una tradició artística que s’esmenta com a patrimoni cultural de la Unesco.

Un equipament construït a 17 metres d'alçada que, alhora, s’ensorra per integrar-se en el paisatge a manera de les terrasses agrícoles de les olives, el molí imita la natura mitjançant parets de pedra cobertes amb plantes i arbres autòctons en què la roca esdevé l’element central.

D’altra banda, es tracta d’un dels molins més moderns del món per la seva avançada tecnologia i les diferents modalitats de recollida de les olives.

Millor arbequina de l’any La Finca Agrícola Cuadrat

Valley compta en el seu palmarès amb el guardó a millor oli verge extra fruit verd amarg per l’Elixir Despinyolada obtingut en la Fira de l’Oli i Les Garrigues, a les Borges Blanques, a la que cal afegir el premi EVOOLEUM a millor arbequina de 2023, el concurs privat que reconeix cada campanya els 100 millors olis d’oliva verges extres del món.

Finca Agrícola Cuadrat Valley La història de l’empresa francesa Finca Agrícola Cuadrat Valley està íntimament lligada a la de Catalunya. A finals dels anys trenta, fugint de la Guerra Civil, Sebastià Cuadrat Realp, natural d'Albagés, abandona la finca de la seva àvia, Magdalena Sardà Florensa, i s’estableix a Bordeus.

Quan vuitanta anys després, a l'Albagés, es ven un camp

d’unes 12 hectàrees d’oliveres, la seva neta, Evelyne Teycheney Cuadrat , no s'hi pot resistir. Amb el seu marit Patrick Teycheney i la seva filla Caroline Teycheney, decideix reprendre el curs de l'aventura familiar allí on s’havia aturat.

Així doncs, a partir del 2014 adquireixen diverses parcel·les per constituir en pocs anys un domini de 90

hectàrees, 55 de les quals d’olivera arbequina, 8 de tòfona negra i la resta pertanyents a bosc i paisatge; un conjunt, en definitiva, que unifica sota el plantejament de l'agricultura sostenible.

De fet, el principal objectiu de la família Cuadrat combina el respecte per la tradició i el seu atractiu per la innovació per tal de produir un oli d'oliva excepcional, catalogat com a Verge Extra DOP Les Garrigues, que a partir de 2023 seran tots 100% biològics.

Els plans de Finca Agrícola Cuadrat Valley impliquen obrir la finca i el molí al públic en general a través d’una ruta pedagògica senyalitzada a l’oliverar que permeti conèixer millor les especificitats del conreu d’aquest arbre secular i descobrir les modernes tècniques d’extracció en una clara aposta d’aquesta empresa familiar per l’oleoturisme, garant d’una agricultura respectuosa amb el medi ambient.

Propietaris forestals de la Pobla de Cérvoles i el Vilosell creen una associació per reduir el risc d'incendi LA POBLA DE CÉRVOLES I Propietaris forestals de la Pobla de Cérvoles i el Vilosell han creat una associació per treballar conjuntament i reduir el risc d'incendi que provoca la sequera en punts com la Serra de la Llena, una iniciativa que ha estat impulsada majoritàriament pels cellers locals Mas Blanch i Jové, Cérvoles i Tomàs Cusiné.

La secretaria de l'entitat forestal, Sara Jové explica que "la prevenció d'incendis és el nostre objectiu prioritari. De moment el que hem fet és presentar el projecte per elaborar dos plans de gestió forestal que agrupin tota la part boscosa i de matolls d'aquests dos municipis".

Un cop prosperi això, l'entitat buscarà fons públics per portar a terme actuacions específiques durant els pròxims anys en les àrees més vulnerables al foc.

Tot plegat haurà de ser validat pels Bombers i per experts forestals, que decidiran quins són els espais prioritaris d'intervenció en aquesta zona al sud

de les Garrigues.

Per tirar endavant amb el projecte, que compta també amb el suport dels consistoris de la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, es vol incorporar el màxim de propietaris forestals del territori possibles. Concretament, l'associació agrupa actualment els responsables de més de 500 hectàrees. El "repte" serà gestionar les "5.000 hectàrees de bosc que estan dividides entre 2.500 propietaris diferents", ha expressat Jové. Per aquest motiu, la secretària de l'entitat ha fet una crida a tots ells perquè s'integrin al grup. Alguns ja ho han fet recentment preocupats per l'estat en què es troben els boscos pròxims als municipis garriguencs.

Per la seva part, el tresorer de l'associació, Zacaries Sobrepere, ha dit que s'ha convocat també a les persones de pobles veïns que tenen terres als termes de la Pobla i el Vilosell amb l'objectiu de concentrar el màxim de propietaris. I és que fer un pla de gestió forestal "un per un seria impossible, ja que es requereixen un mínim d'hectàrees

FOTOS: IGNASI GÓMEZ

i molta burocràcia. Agrupats és molt més fàcil", ha indicat Sobrepere.

Es tracta de donar una mica més de color i d'imatge de neteja al territori i, sobretot, gaudir de l'oportunitat de fer aquestes actuacions que creiem que cada cop són més importants Així mateix, Sobrepere ha reivindicat l'entorn natural de la Serra de la Llena, però al mateix temps ha lamentat també que ha arribat un moment en què el bosc "s'ha abandonat" a causa del menor nombre al territori de pagesos, ramaders o de forns de pa que antigament feien servir llenya dels arbres. "Ara inclús es fa difícil pujar per la muntanya. Això és un problema molt greu perquè sumat al canvi climàtic crea un polvorí que algun dia pot explotar" ha assenyalat Sobrepere.

Tanmateix, el tresorer de l'associació ha dit que "tenim la sort" que en els darrers anys s'han plantat moltes vinyes a la zona que actuen com un "tallafocs perfecte".

16

ENSENYAMENT

Primera quinzena de juny de 2023

Alumnes de La Salle Mollerussa guanyen Impuls FP Adrià Montoro guanya el premi al millor projecte d'impacte social i Pol Mirassó, Abdelmajid Ghaiati, Joan Tàsies i Toni López aconsegueixen el premi al millor prototip

MOLLERUSSA I El passat 26 de maig, l’IES TorreVicens de Lleida, acollia el lliurament territorial dels Premis Impuls FP que guardonaven dos projectes del centre La Salle de Mollerussa; Adrià Montoro aconseguia el primer lloc en la categoria de CFGM d’emprenedoria i Pol Mi-

rassó, Abdelmajid Ghaiati, Joan Tàsies i Toni López, situaven el seu projecte en la segona posició de la categoria de CFGS d’innovació. Els estudiants van competir amb quaranta-tres treballs finalistes que van presentar centres de Formació Professional de terres lleidatanes.

Millor projecte d'impacte social Adrià Montoro presentava ADRIMED una empresa que es dedica a la fabricació d’estructures intel·ligents que serveixen per transportar els aparells d'electromedicina que necessita una ambulància de Suport Vital Avançat en qualsevol context.

La proposta de Montoro soluciona els problemes que hi ha per transportar els diferents equips degut al seu pes, volum i quantitat. La iniciativa sorgeix de l’experiència de les pràctiques del mateix alumne del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Emergències Sanitàries, així com de la col·laboració amb responsables del Servei

d'Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM).

Premi al millor prototip Pol Mirassó, Abdelmajid Ghaiati, Joan Tàsies i Toni López, estudiants de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, desenvolupaven una aplicació mòbil de Menjador Escolar; es tracta d'una eina efici-

ent per als pares, l'escola i l'equip de cuina, amb la qual les famílies poden registrar els seus fills i filles, especificant al·lèrgies i intoleràncies, i garantint així les necessitats nutricionals de cada nen/a. L'eina també permet verificar el menú diari i mensual, fer un seguiment de les assistències i contactar amb el servei de cuina.

Presidència premia la col·laboració de l’INS Mollerussa amb les empreses L’any 2015, l’empresa Catalana de Perforacions signava un conveni amb l’INS Mollerussa per tal de formar tècnic en el maneig de maquinària de perforacions controlades. L’empresa va cedir un equip el centre per tal que els alumnes poguessin dur a terme les practiques INS MOLLERUSSA

MOLLERUSSA I L’INS Mollerussa i l’empresa Catalana de Perforacions rebien el passat 29 d’abril el Premi #FPCAT que atorga el departament de la Presidència a través de l’Agència Pública de la Formació Professional. Amb aquest guar-

dó, la Generalitat reconeix i valora el foment les de bones pràctiques en els centres de formació i a les empreses que hi col·laboren.

El centres de Formació Professional mollerussenc va incorporar un cicle mitjà d’Excavacions i sondatges amb el perfil d’operadors

de maquinària de construcció l’any 2006, una proposta que va generar al voltant d’un centenar de professionals cada promoció.

L’any 2015 l’empresa Catalana de Perforacions signava un conveni amb l’INS Mollerussa per tal de formar tècnic en el maneig de

JOSEP A. PÉREZ

maquinària de perforacions controlades. L’empresa va cedir un equip el centre per tal que els alumnes poguessin dur a terme les pràctiques.

Segons explica el director del centre de Formació Professional, Antoni Reig la gran majoria dels joves que

finalitzen els estudis en aquesta matèria s'incorporen immediatament en les empreses del sector, construcció, pedreres, mines o el maneig de maquinària pesant.

El centre educatiu de Mollerussa, que actualment compte una matrícula de

súpera els setzens alumnes, ha dut a terme convenis amb els sectors empresarials de la construcció, del manteniment d’equips elèctric i de la pedra natural per la falta de professionals especialitzats en aquestes matèries.

ENTREVISTA

Primera quinzena de juny de 2023

17

Felip Gallart Fernández MESTRE I ESCRIPTOR

"És molt preocupant el llindar de comprensió lectora dels joves” TEXT I FOTO I JOSEP A. PÉREZ

Felip Gallart i Fernández, és mestre I escriptor lleidatà que darrerament, en paral· lel amb i Vicent Lladonosa han tret a la llum dades desconegudes sobre la construcció del Canal d’Urgell i en particular un dels elements més emblemàtics de l’obra com va ser el túnel de Montclar.

Gallart compta en el seu palmarès literari amb prop d’una vintena d’obres que combinen novel·la, poesia i història i precisament aquest darrer treball “El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell” ha sigut un dels que ha tingut un major èxit, confessa Gallart A què creus que es deu l’èxit d’aquest estudi?

Crec que amb la història el

túnel de Montclar s’han alineat diverses circumstàncies, d’una banda, la situació actual de sequera extrema que ha situat el Canal d’Urgell en la primera línia informativa, i, per altra banda, el relat deixa de banda biografia de burgesos inversors, enginyers, i polítics per centrar-se en els doscents vuitanta-quatre reclusos que van perdre la vida en la construcció del túnel.

Aquestes dades aporten un cert toc d’intriga al relat que també ha col·laborat en el seu èxit.

L’obra del Túnel de Montclar va lligada al presidi, un element del qual han sorgit moltes especulacions, existeix una realitat?

Crec que l’única realitat va ser els centenars de reclu-

sos que hi van deixar la vida, i no va ser per accidents o per les condicions laborals, va ser per la precarietat en la qual vivien els convictes, la mala alimentació, la falta de descans, i els maltractaments. Cal tenir en compte que l’any 1860 treballaven en l’obra 1207 reclusos.

També desmentiu en el relat que el túnel sigui el més llarg d’Europa?

El que està clar que el Túnel va ser una gran obra, un túnel perforat a partir de dues trinxeres, molt ben pensat pels enginyers. Sí que és veritat que en l’entorn de la divulgació que en van fer els impulsors sempre s’ha parlat d’aquest fet, però en realitat des de l’àmbit dels professionals no s’ha trobat cap referència al respecte,

ja que ells devien saber que en aquella època ja existia un túnel hidràulic més llarg a França.

Felip, tu procedeixes de l’àmbit docent has combinat la tasca literària amb les aules, com veus l’entorn cultural de les noves generacions?

Si he de ser sincer amb molta preocupació, i més amb els informes que arriben sobre eles índex de comprensió lectora dels escolars, si no hi ha comprensió lectora no tindrem lectors, i encara més greu; la sociòloga, educadora i exprofessora de didàctica de la literatura, Alba Castellví, explicava en un article al diari Ara, que "un dels motius de la davallada de la com-

prensió lectora dels escolars es deu al fet que molts mestres novells no saben ensenyar a llegir.

La falta de formació en l’ensenyament lector de les noves generacions de mestres és un problema majúscul del qual no s’és conscient".

Però hi deu haver altres motius per la falta d’interès en la lectura?

Crec que la irrupció de periodistes mediàtics en el panorama literari ha canviat els hàbits del lector, la literatura pausada descriptiva, amb acurada gramàtica “avorreix”, el relat periodístic introdueix més agilitat en el relat, passen més coses en un curt espai de temps, i no importa l’entorn el qual passen. Es

podria dir que la nova literatura “cada cop s'assembla més al discurs de les xarxes socials”.

Els llibres passaran a ser digitals?

La veritat que és un detall que em preocupa poc, perquè al final el que realment s’ha d’aconseguir és que el públic llegeixi, sigui en la plataforma que sigui.

I també voldria destacar que en aquest paradigma cultural es quedaran pel camí grans obres literàries, que han enriquit la ment i la creativitat de moltes generacions. Està clar que tot evoluciona, però s’han de posar límit i mesures perquè l’evolució no es converteixi en una transformació.

18

REPORTATGE

Primera quinzena de juny de 2023

En la foscor del túnel JOSEP A. PÉREZ

CATALUNYA I Felip Gallart Fernàndez I La construcció del Canal d'Urgell és la història de la transformació i millora més profunda i visceral que mai no hagi esdevingut en un territori a Catalunya. És el relat d'un triomf extraordinari en un context ple d'adversitats. El túnel de Montclar és la seva obra més emblemàtica. En aquest llibre no hi trobareu les biografies dels seus burgesos inversors, ni dels enginyers, ni dels polítics, ni d'aquells que la història oficial coneix com a personatges rellevants de l'obra del Canal d'Urgell.

A partir d'un exhaustiu recull documental, els autors dibuixen la crònica més precisa, viva i convulsa de les obres del túnel de Montclar i del seu presidi dins la gran epopeia de la construcció del Canal Principal d'Urgell (18531862). El presidi i els seus confinats, sobretot tots aquells que hi van deixar la vida, en són els grans protagonistes.

JOSEP A. PÉREZ

Boca d'entrada del túnel de Montclar.

El Clot del dimoni Abans del Canal d'Urgell, la gran plana urgellenca era coneguda com el Clot del dimoni. El paisatge era àrid, abrupte, sec. Abans de passar el Canal d'Urgell, l'ombra més alta era la del timó, li havia dit el seu pare al periodista junedenc Miquel Capdevila Rosinach.

Ni llenya no hi havia per fer foc i en alguns pobles com Bell-lloc d'Urgell, per escalfar-se a l'hivern o per coure el pa cremaven les mates de salades i els excrements dels bous, explica Pascual Madoz en el seu gran diccionari. La vasta planura urgellenca era una terra inhòspita i desolada, improductiva i depriment.

Les cròniques de l'època expliquen eixuts espantosos. Les basses i els pous s'assecaven. Es perdien les collites. Calia fer llargues caminades de fins a cinc hores per obtenir una mica d'aigua per als usos més elementals. Els pocs corrents que travessen l'Urgell, com l'Ondara, el Sió, el Corb o la Femosa, eren de cabal irregular i escarransit i de cap manera podien resoldre el gran problema de la sequera persistent. Els seus habitants malvivien amb la aigua escassa que podien recollir de la pluja i del subsol en petites construccions de fang i pedra seca.

El Canal d'Urgell El Canal Principal d'Urgell, les quatre sèquies i el Canal Auxiliar van esdevenir finalment l'obra hidràulica més important de la història de Catalunya, en transformar setanta mil hectàrees d'aquell Clot del dimoni en terra regada i fèrtil i nodrir amb aigua de boca més de cent mil habitants de les cinc comarques ponentines. Aquesta va ser la gran revolució econòmica del Ponent català. El reg va possibilitar el gran

canvi i va convertir aquell fondal estepari en la superfície regada més gran de Catalunya.

La construcció del Canal Principal es va fer entre 1853 i 1862. Nou anys i vuit mesos de treballs incansables. Jornals d'entre 7 i 19 rals diaris per treballador quan Catalunya i l'estat estaven immerses en una profunda crisi de subsistència.

Venien de tot arreu cap a qualsevol lloc on s'obria aquella gran rasa de 144 quilòmetres des del Tossal a Montoliu. Durant el període de màxima ocupació, a l'obra del Canal d'Urgell hi van arribar a treballar 6.829 persones, 486 carros i 143 animals. De forma paral·lela la mateixa empresa “Girona germans, Clavé i companyia del Comerç de Barcelona” obria el camí del ferrocarril Barcelona a Saragossa i en el temps de màxima activitat hi treballaven 7.729 persones, 752 carros i 921 animals.

Sortidar del túnel de Montclar.

El túnel de Montclar Des que l'any 1346 el comte d'Urgell es va plantejar dur l'aigua a la plana d'Urgell, van ser més de cinccents anys de projectes fracassats.

S'han comptabilitzat fins a quinze projectes anteriors al que finalment es va dur a terme. Tot s'aturava al mateix indret: la Serra de Montclar.

Travessar aquella barrera de 7 quilòmetres i 300 metres en el punt més estret i baixar fins a prop de 150 metres de profunditat per assolir un nivell més baix que l'assut del Tossal era més que una proesa.

Era una temeritat. La Societat Anònima Canal d'Urgell, liderada per l'empresa Germans Girona, Clavé i Companyia, amb el projecte base de l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers i amb la direcció facultativa de Domingo Cardenal, van ser els encarregats de dur a terme aque-

lla empresa extraordinària, sense parangó en tota la història de Catalunya.

Travessar la serra de Montclar era indefugible si finalment es volia fer arribar l'aigua a la plana de l'Urgell.

Es va haver de fer una trinxera d'entrada de 800 metres, amb un alçada màxima 20 metres, una volta de 4.917 metres tota revestida de pedra de gairebé 7 metres d'amplada amb un radier o solera de volta invertida de més de deu metres i una trinxera de sortida de 1.500 metres i d'uns 20 metres alçada màxima.

Tones de fusta per als cindris i els apuntalaments. Tones de pedra per cobrir la volta. Tones de pólvora per trencar la roca. Una mina completament recta, amb un pendent total de cinc metres, perquè llisqués bé l'aigua. Pic, pala i pólvora i molt de

treball.

Les obres del túnel van començar a mitjans de març de 1856 i no es van acabar fins al 19 de novembre de 1861. Les dificultats van ser extraordinàries durant els 5 anys i 8 mesos que van durar les obres. La naturalesa i composició del terreny, la majoria de vegades margues argiloses i guixoses molt dures, guixos i gresos, roques que exigien la utilització constant de pólvora per ser atacades van complicar molt l'obra. En els terrenys més humits i en contacte amb l'aire es van haver de fer apuntalaments complicats amb continus despreniments. L'estratificació del sòl, i molt especialment del guix i els afloraments d'aigua i de sorra, van provocar immenses avingudes de fang i d'aigua. Es van arribar a fer extraccions diàries

de dos mil metres cúbics d'aigua i dins de les galeries en van arribar a córrer cent mil metres cúbics.

Aquestes enormes avingudes van provocar terribles despreniments i esllavissades. Al pou 1 al costat del 0 durant vuit mesos es van patir fins tretze esllavissades i només es va poder avançar 30 metres. Per refer la volta es van arribar a aixecar apuntalaments de fusta de més de trenta metres.

La perforació de la mina es va fer pel sistema de pous. Se'n van obrir divuit, però degut a les constants avingudes d'aigua només se'n van poder acabar tretze. Entre el pou 7 i l'11 va restar un tram de 1.730 metres sense cap obertura. Amb només tretze pous les dificultats es multiplicaven. Els llums de treball, que havien d'estar sempre encesos, l'acumulació de persones i animals i, sobretot, les constants explosions de pólvora enrarien l'aire en cremar oxigen. La humitat, l'augment de temperatura, l'aire rarificat, carregat d'humitat i de paràsits intestinals, provocaven greus problemes de salut als treballadors.

També hi va haver un treball ingent en superfície. Des del poble de Marcovau fins més avall de Montclar s'hi van construir camins, desaigües, clavegueres, polvorins, casetes per als treballadors... A prop del pou 4, a poca distància de Marcovau, encara hi ha les restes dels edificis de l'empresa Canal d'Urgell: magatzems, les oficines de l'enginyer, la ferreria, els forns de pa i de calç, la presó... I a tocar de Montclar, entre el pou 6 i els pou 7, s'hi va construir la caserna per als presidiaris. A prop del pou 8 s'hi va fer el Sant Hospital.

I com que el cementiri de Montclar ja no podia encabir la gran quantitat de morts que es produïen amb l'avenç de les obres, van haver de construir un nou fossar, que van pagar a mitges el comú de Montclar i l'empresa constructora. I malgrat tantes dificultats, la mitjana d'avenç diari va acabar essent de 2,36 metres amb el túnel totalment revestit.

Una xifra espectacular en el context de l'època, quan avenços d'entre 0,50 i 1 metre diaris ja depassaven el que era raonable.

Era tan important i complicada l'obra del túnel de Montclar que l'empresa Canal d'Urgell va tardar més de dos anys per trobar algú que es fes càrrec de la seva construcció. No va ser fins al març de 1856 que Carlos Tassier, enginyer de Madrid, va signar la concessió. Però a poc de començar va abandonar l'obra, al·legant inadaptació al clima.

L'empresa se'n va haver de fer càrrec i Domingo Cardenal en va ser l'enginyer a peu d'obra.

Les obres del túnel van tenir dues celebracions. El 28 de setembre de 1860, quan el ministre de foment, marquès de Corvera, va inaugurar solemnement la perforació total del túnel, amb una càrrega de 50 barrinades de pólvora entre pous

REPORTATGE

Primera quinzena de juny de 2023

8 i 9. I la gran festa fi d'obres del 19 de novembre de 1861. En canvi la finalització de les obres del Canal d'Urgell, quan el 15 d'agost de 1862 les aigües van retornar al Segre, no es va ni celebrar. Tot plegat demostra la importància que tenia per a l'empresa aquella gran obra. Això i que el cost del túnel de Montclar va ser gairebé la meitat del cost total del Canal Principal d'Urgell. El túnel de Montclar, que inicialment s'havia pressuposat en 16.717.800 rals, va tenir un cost final de 26.060.100 rals. Un dèficit de 9.342.300. El Canal Principal, per la seva part, que s'havia pressupostat en 32.000.000 rals, en va costar 57.642.695. El dèficit total de l'obra va ser de 25.642.695 rals, un llast que l'empresa va arrossegar sempre.

L'obra es va fer des de l'empresa privada, bàsicament amb diners d'inversors de la burgesia de Barcelona, sense cap subvenció de l'estat, només alguns préstecs estatals que es van haver de retornar religiosament. Va ser totalment ruïnosa per als inversors, fins al punt que l'empresa va haver de presentar suspensió de pagaments. Cal dir, però, que finalment l'obra la van pagar els regants amb el novè, durant els cent anys de la concessió a l'empresa constructora.

Contràriament amb el que s'ha dit sempre, el túnel de Montclar no va ser mai el túnel més llarg d'Europa.

En el moment de la seva construcció ja ho era el de Riqueval, al Canal de Sant Quintí (nord de França), amb 5.670 metres, 753 metres més que el de Montclar, construït entre els anys 1801-1810 per presoners, molts espanyols. Això però no desmereix una obra extraordinària que cal posar en valor com un dels monuments més singulars i importants de les nostres terres.

Els presidiaris Al túnel de Montclar hi van arribar a treballar tres mil persones. Més d'un terç d'elles van ser presidiaris. Exposats al perill, a l'amuntegament i tota mena de malalties, els presoners treballaven en condicions deplorables d'extrema duresa.

Pràcticament no veien el sol. Encadenats, segons les penes, treballaven en dos torns: de sis del matí a

Presidiaris treballant en l'obra del Canal d'Urgell.

sis del vespre i de sis del vespre a sis del matí. Els relleus eren molt llargs i pesats (recompte, revisar els ferros, baixar de quatre en quatre a les galeries a través dels pous) i el tracte brutal per part dels capatassos i els caporals de vara era un fet més que habitual.

La primera corda de presos va arribar l'1 d'agost de 1858, amb doscents divuit presidiaris procedents de Barcelona. De cordes de presos en vam arribar moltes. Des del presidi d'origen al de Montclar. els reus anaven a peu i encadenats i el viatge podia durar mesos. El jurista i polític Fernando Cadalso s'hi referia com a viatges de martiri i amargor.

El cost d'una corda de presos era elevadíssim, tant que el trasllat es podia arribar menjar més del 15 % del pressupost del presidi. Els darrers presidiaris hi van ser fins a finals de març de 1862. Durant 3 anys i 8 mesos aquells homes hi van fer les tasques més dures i perilloses.

La presència de presidiaris en les grans obres del segle XIX era molt habitual. Es deia que un presidiari costava la meitat d'un treballador lliure. Però l'argument més important és que mai no es podien negar a treballar, per perill que hi hagués, ni podien demanar millores salarials.

En el període de màxima activitat (1860), a Montclar hi va arribar a conviure 1.207 presidiaris, vinguts de presidis d'arreu d'Espanya, principalment de Barcelona, Tarragona, Saragossa, València i Cartagena.

La mortalitat del presidi de Mont-

clar va ser desaforada. Així l'any 1860, any de màxima activitat, amb una mitjana del 11, 68 % va ser la més alta de tots els presidis de l'estat. Els autors han recollit 284 defuncions, amb noms i cognoms, professió, procedència i causa de la mort. La majoria de reclusos van morir per malalties infeccioses, digestives i respiratòries. Això encaixa amb una acumulació de persones amb les condicions d'alimentació, de fatiga i d'higiene que van viure.

Per causes externes han recollit 22 morts: 12 per accidents i 10 morts violentes, d'aquestes 6 assassinats, 3 execucions i 1 suïcidi. Les dades desmenteixen la tradició oral que assenyalava una gran quantitat de presoners que se suïcidaven llançant-se als pous i a la barrina. Només un suïcidi i, segons els indicis, dos més a tot estirar, han recollit els autors.

El presidi de Montclar Per encabir tots aquells presidiaris es va construir un gran presidicaserna provisional, situat entre els pous 6 i 7. Segons la documentació el presidi tenia 111 metres de llarg 43 metres d'ample, aproximadament com un camp de futbol, amb un petit annex per a dipòsit de llenya i excusats. Una mica separat del presidi hi havia el corral i un magatzem per als aliments.

A més dels presidiaris hi havia d'entre 400 i 600 soldats de tropa que s'ocupaven de la vigilància i l'ordre, tant en el presidi com en el treball.

A més hi havia la plana major que dirigia i controlava el presidi. Estava

formada pel comandant, el major, l'ajudant, el furrier, sis capatassos (dotze en el moment de màxima activitat), el capellà (Francesc Blanch), dos facultatius, els caporals de vara (quaranta-vuit caporals primer i quaranta-vuit caporals segon en el període àlgid). Amb els membres de la plana major també hi podien viure les seves famílies.

Dintre del presidi hi havia les quadres (habitacions dels presos), dos grans patis, cuines, una església, les presons, la presó solitària, els dormitoris i salons per als soldats, els llocs de guàrdia, la majoria (oficines), l'arxiu, els rentadors, la bugaderia, la cantina, la barberia, els excusats, diferents magatzems, etc.

El Sant Hospital del presidi era un edifici en forma de ventall, de 50 per 9,5 metres, amb un local adjunt (sala d'operacions). Era capaç per a 120 llits. Una mica separat, tenia un local per als malalt contagiosos.

Se n'encarregaven dos facultatius: Jaume Soler, metge d'Agramunt, i el cirurgià Santos Padrones.

En acabar les obres els mateixos presos van desmantellar tots els edificis, segurament van utilitzar les pedres per encegar els pous. De tot plegat només en resta un pany de paret d'uns tres metres d'alt per tres d'ample, com a darrer testimoni aparegut en una neteja recent.

19

La nit de 23 de setembre de 1858 a Preixens van explotar dos sacs de pólvora, causant la mort a una dona que estava en estat, una nena i un empleat del canal (segurament eren de la mateixa família).

El llibre recull desercions (fins a 39 desertors amb noms i cognoms), cops de navalla, robatoris, morts violentes, crims com el del caporal de vara Antoni Navarri, que va provocar l'execució a garrot vil de Manuel Jorge, al mateix presidi i davant de sis brigades de presos (uns 600 homes). Alonso Pérez, complicat en el crim i condemnat a cadena perpètua, va haver de contemplar l'execució amb l'argolla al coll.

La gran evasió de trenta-dos presidiaris amb Felip Bes Saún, de malnom Cassola, Josep Dañans i Joan Santacana al capdavant . Era el 27 de juliol de 1860. Treballaven al pou 2 i van fugir després de ferir un sentinella. La cerca i captura de la majoria dels evadits va ser implacable. El 29 d'abril de 1861, Dañans i Santacana van ser afusellats dins del mateix presidi de Montclar, al davant de dues brigades de presos.

Però encara mancava atrapar Cassola. Desertor de l'exèrcit, complicat en dos robatoris i un crim, era el bandoler més conegut del seu temps. A Cassola el van perseguir fins a Sevilla, on el van capturar.

Va ser afusellat a la plaça de Batea, el seu poble, el 3 de juliol de 1861, davant d'una gran multitud.

Com que no va voler confessar, va ser enterrat a la plaça, a poques passes de l’església, davant de la porta de Sant Miquel, perquè així tothom el trepitgés.

No hi ha Urgell sense flagell El Canal havia de convertir els estèrils bancals de la plana en terres fèrtils i de collita abundant. Havia de multiplicar la ramaderia, fer créixer l'agricultura i desenvolupar la indústria. Havia de fer desaparèixer tots els mals de l'Urgell i millorar la seva condició moral i social. Però com diu la dita “no hi ha Urgell sense flagell”. Es va construir el Canal.

Van començar els primers regs. En no existir desguassos ni clamors, l’aigua es va entollar. Les collites es van perdre a causa del salobre, que aflorava per capil·laritat en una terra que no havia tastat mai aigua de reg. Entre els anys 1865 i 1874 una terrible epidèmia de febres palúdiques va provocar un desastre demogràfic, econòmic i social en moltes localitats de la zona regada.

La transformació de l’Urgell encara hauria d’esperar uns quants anys.

Fins ben entrat en segle XX no es va poder regar amb normalitat. Però com diuen els seus autors, això ja és una altra història.

Ressenya del llibre El presidi de Montclar.

Crònica negra El llibre recull també aspectes molt rellevants i desconeguts de la crònica negra del presidi i de la construcció del túnel de Montclar.

Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell Felip Gallart Fernàndez i Vicent Lladonosa Giró Pagès editors, 2023

20

REPORTATGE

Primera quinzena de juny de 2023

El Pirineu Català s’obre un any més als apassionats de El Pirineu lleidatà acollirà set dels vint-i-dos festivals d’enguany entre els mesos de juny a setembre.

ARA LLEIDA

El senderisme és una activitat física que consisteix a caminar a l’aire lliure amb la finalitat de gaudir de la natura, els paisatges i els elements d’interès històric i cultural. És apte per a un ventall ampli de públics, ja que els recorreguts no requereixen una gran preparació física ni tampoc és necessari utilitzar material tècnic, exceptuant les raquetes de neu quan es camina sobre terreny nevat. Habitualment el senderisme es practica en camins o senders senyalitzats.

Les comarques lleidatanes de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Vall d'Aran acolliran obriran els seus entorns paisatgístics i naturals en el marc de la vuitena edició del cicle de Festivals de Senderisme.

El mes de juny obria programació a la Cerdanya, entre els dies 1 i 4 amb el Happy Walking, i les propostes continuen amb el Festival Camina Pirineus-Alt Urgell (16-18 de juny), el Val d’Aran Walking & Summit Festival (19-25 de juny), el Festival de Senderisme Vall Fosca-Pirineus (7-9 de juliol), el Festival de Senderisme del Solsonès (16-17 de setembre), Lo Festival de Senderisme de la Conca Dellà (23-24 de setembre), el Vall de Boí Trek Festival (7-9 d’octubre) i el Senderi-Festival de Senderisme de Sort, la Vall d’Àssua i el Batlliu (20-22 d’octubre).

Els Festivals solen tenir una durada entre dos i set dies, i ofereixen rutes guiades a preus inferiors als habituals i són una oportunitat excel· lent per gaudir dels serveis de guies locals, que aniran descobrint als participants la cara més autèntica i sovint desconeguda de diversos racons dels Pirineus.

Els festivals combinen itineraris per a famílies i gent gran que transcorren per camins senzills i propostes per als més avesats a recórrer distàncies llargues. A més de les rutes a peu, les activitats programades

també permetran conèixer el patrimoni cultural i natural del Pirineu, amb visites geològiques i als temples medievals; tallers de plantes medicinals, de cuina autòctona o d’oficis tradicionals; sessions de ioga; observació astronòmica i ornitològica; concerts musicals; visita a paisatges de la Guerra Civil, i introducció a les llegendes locals, entre altres activitats. També es preveuen activitats familiars.

Objectius dels festivals Els Festivals de Senderisme del Pirineu Català pivota sobre tres eixos: el foment d’una activitat física saludable com és el senderisme, el reconeixement dels guies locals com a millor opció per descobrir els millors indrets del Pirineu, i el descobriment del territori i dels seus atractius naturals i patrimonials, sempre amb la promoció de la sostenibilitat com a teló de fons.

Aquests esdeveniments s’inspiren en els walking festivals dels països centreeuropeus. A la primera edició dels festivals, celebrada l’any 2016, quatre territoris pirinencs van organitzar aquests esdeveniments, en què van participar un total de 600 persones. Des de llavors, i malgrat la pandèmia, la xifra de participants anuals se situa al voltant de les 2.000 persones.

Els festivals estan coordinats per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), a través de la Taula de Camins, i tenen el suport, pel que fa a la demarcació lleidatana, de la marca turística “Pirineus” i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

Aposta per la sostenibilitat i el respecte ambiental Enguany l’organització incrementarà les freqüències de transport públic en el darrer tram del desplaçament fins als punts d’inici d’algunes rutes; una iniciativa que té la voluntat de potenciar la sostenibilitat

JOSEP A. PÉREZ

REPORTATGE

Primera quinzena de juny de 2023

21

el senderisme JOSEP A. PÉREZ

ARA LLEIDA

JOSEP A. PÉREZ

ARA LLEIDA

evitant el trànsit de vehicles privats, i així reduir la contaminació dels espais naturals implicats. Pel que fa als festivals lleidatans, la mesura es portarà a terme a la Vall Fosca, l’Alt Urgell i la Val d’Aran, aquesta última comarca, ja aplica aquesta mesura des d'edicions anteriors.

La iniciativa es planteja com un pla pilot susceptible de ser ampliat en les següents edicions, i respon al plantejament dels festivals, ideat des de l’inici per fomentar un turis-

me responsable, saludable i respectuós amb el medi natural.

Els festivals Festival Camina Pirineus-Alt Urgell (16-18 de juny), el festival ha programat diverses activitats relacionades amb la descoberta del paisatge. Una de les propostes més singulars és la sortida de descoberta del ric patrimoni geològic que atresora el Coll de Mu, al municipi de les Valls d’Aguilar. Els senderistes podran

3 Serveis i Finques Atenem amb cita prèvia

gaudir d’una explicació de la formació geològica de coll amb una sessió de connexió profunda amb nosaltres mateixos i amb l’entorn acompanyada d’una beguda detox.

Entre les activitats guiades de caràcter més cultural destaquen les visites a l’ermita de Sant Antoni del Tossal i a l’església de Sant Serní de Cabó.

El Val d’Aran Walking & Summit Festival (19-25 de juny), La Val d’Aran encercla llocs inèdits que

només poden ser descoberts a peu. El Val d’Aran Walking & Summit Festival proposa descobrir alguns d’aquests indrets en una setmana repleta d’activitats.

Es recorren paisatges de gran bellesa, com els del sender GR11 en ple parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Cal destacar també la singularitat de la travessa dels llacs de Liat, a la Vall de Varrados, per la seva història minera.

Com a activitats complementàries, hi haurà tallers de plantes medicinals, una festa del foc i una observació astronòmica.

un territori prepirinenc que forma part de la gran Conca de Tremp i que destaca per la seva autenticitat, amb una cultura mil·lenària i una geologia reconeguda a escala mundial per la UNESCO (Geoparc Orígens).

La 5a edició d’aquest festival ens proposa recórrer paisatges de la Guerra Civil, descobrir històries i llegendes recollides pel gran escriptor Pep Coll, i fer de rastrejadors de fauna salvatge per un dia. També entendrem la formació dels Pirineus i gaudirem de la màgia de les estrelles amb experts.

Festival de Senderisme Vall Fosca-Pirineus (7-9 de juliol), els participants descobriran nous racons de la vall, amb activitats que els acostaran a la geologia, la natura o la història del territori, a través d’escenaris com el de la cacera de bruixes.

Al programa d’enguany també s’hi han incorporat activitats familiars i de coneixement dels ecosistemes.

Una altra de les novetats és l’emplaçament d’un campament de muntanya d’estiu com els que organitzaven les entitats excursionistes de començaments del segle XX. El campament romandrà actiu durant tot el festival i acollirà activitats i tallers.

El Vall de Boí Trek Festival (7-9 d’octubre), el Vall de Boí Trek Festival proposa sortides guiades entre cabanes de pastors, una ruta per a l’observació de marmotes i una passejada sota la lluna minva (en quart minvant). Tot plegat coincidint amb l’esclat de la tardor.

La de Boí és en una de les valls més privilegiades del Pirineu, segons la UNESCO: les seves esglésies romàniques són patrimoni mundial; també ho són les falles, una de les tradicions més ancestrals de la zona; i gràcies a la baixa contaminació lumínica, és una destinació Starlight. A més a més, la Vall és també un dels principals accessos a l’únic parc nacional de Catalunya.

Festival de Senderisme del Solsonès (16-17 de setembre), el Solsonès és un territori rural de masies centenàries, planes agrícoles, boscos frondosos i relleus abruptes.

Enguany aquest festival celebra la 3a edició amb itineraris a peu dedicats a l’arquitectura de pagès, els camins de l’aigua o el pont del Quebradís. Entre les activitats paral· leles a les rutes, destaquen un taller d’anellament d’ocells i de recerca de papallones i espiadimonis, així com un taller de cuina acompanyat d’una visita autoguiada al Santuari del Miracle.

Algunes de les sortides comptaran amb la participació de “la cuineta d’aquí”, que oferirà productes locals als participants.

Lo Festival de Senderisme de la Conca Dellà (23-24 de setembre), la Conca Dellà, al Pallars Jussà, és

El Senderi-Festival de Senderisme de Sort, la Vall d’Àssua i el Batlliu (20-22 d’octubre), el municipi de Sort s’estén a banda i banda del riu Noguera Pallaresa, des dels 700 metres fins als 2.883 del Montsent de Pallars. Els 15 pobles del municipi es distribueixen en dues zones: el Batlliu de Sort, que ocupa la part solana; i la bonica i literària vall d’Àssua, que ocupa la part “obaga”.

La 3a edició d’aquest festival coincideix amb l’esclat de la tardor pallaresa i inclou un programa amb observació d’estrelles, ascensió a l’emblemàtic cim del Montsent de Pallars i activitats culturals vinculades a oficis i tradicions del Pallars i a relats literaris que ens transporten a vells camins.

VOLS VENDRE O COMPRAR

PIS, CASA O LOCAL COMERCIAL?

Nosaltres ens ocupem de tot Pl. Carles Perelló

(davant de l’Escola Pia)

Tàrrega 973 50 20 75 669 43 80 49 www.ttres.cat

DIVERSOS

Primera quinzena de juny de 2023

Anuncis breus ES LLOGA BOTIGA GRAN I REFORMADA al centre de Tàrrega, en carrer comercial. Ideal per oficina, sabateria, botiga de roba, perruqueria... Bon preu. Interessats truqueu al 639 90 35 65.

Recomanem

PISOS DE 1 I 2 HABITACIONS A MOLLERUSSA al c/Josep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

Autor: Guillem Viladot Editorial: Fonoll Gènere: Novel·la

LA CENDRA

La recepta

www.cuinetes.bloks.cat

Amanida d'estiu amb tàrtar de tonyina

En plena efervescència adolescent, la Filo veu aflorar els desigs més íntims, els secrets de l'amor i les ganes de viure. L'esclat de la guerra i la revolució, l'estiu de 1936, capgiren un ordre i n'imposen un de nou, uns ídols són substituïts per uns altres. A través de la mirada innocent, tendra i sovint irònica d'una noia que es fa gran, La cendra exposa amb tota cruesa i impotència la tragèdia d'un poble en guerra, i d'uns anys de postguerra en què l'ànima jove i càndida de la Filo es veu anihilada per la mesquinesa, la por i la culpa imposades pels vencedors. Publicada en 1972, la novel·la ens submergeix en la lluita interior d'una noia que malda per trobar el seu jo entre els somnis i les renúncies, entre la llum i la foscor.

Autora: Montse Milan Moliné Editorial: Pagès Editors Gènere: Novel·la

INSTANTS D'INTEMPÈRIE

· 2 o 3 cullerades de soja · 1/2 cullerada de mostassa antiga · Cibulet

Elaboració:

· Pebre negre · Oli d'oliva verge extra · Sal

Descongelarem els talls de lloms de tonyina (d'un dit d'ample com a molt, uns 200 g aproximadament per cada tall).

Mentre es descongela la tonyina netejarem la tomata i la tallarem a dauets petits que col· locarem en un bol. Fem el mateix amb l'alvocat i el posarem en el mateix bol de la tomata. Ho regarem amb un raig generós d'oli d'oliva verge extra i ho reservarem a la nevera.

Quan la tonyina porti uns 15 minuts fora del congelador, tindrà la consistència adequada per poder-la picar a dauets, havent retirat prèviament la pell.

En un bol de vidre abocarem els dauets de tonyina i afegirem la soja. Hem d'incorporar la justa perquè la tonyina l'absorbeixi (2 o 3 cullerades màxim). A continuació, hi afegirem mitja cullerada de mostassa antiga, cibulet picat i pebre negre. Ho remenarem tot plegat i ho deixarem marinant uns dos minuts.

Passat aquest temps ho regarem amb un bon raig d'oli d'oliva verge que ens amorosirà la barreja.

Muntarem l'amanida. Començarem per una base de dauets de tomata i alvocat, continuarem col·locant al damunt un parell de cullerades generoses de tàrtar de tonyina. Opcionalment, podem picar una mica més de cibulet i posar-li pel damunt, o bé empolsimar amb una mica de sèsam.

Sudoku fàcil ↓

Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.

www.sudokusweb.com

difícil ↓

Horòscop

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Aprofita

aquesta temporada de lucidesa on tens la ment més desperta per allunyar-te dels mals rotllos laborals.



TAURE 21-IV / 21-V. Sabem que fa temps que vas atabalat/da amb tants canvis, però aprofita les trobades inesperades que se't posin al davant.



BESSONS 22-V / 21-VI. És el teu moment de BRILLAR! Després de tancar assumptes pendents és hora que puguis renovar-te i presentar-te al món.



CRANC 22-VI / 23-VII. És moment de parar i mimar-te, després de tots els moments dolents ve una recompensa, però cal estar preparat/da.



LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Para quiet/a Romeu! Descansa una mica entre tants romanços perquè això només ha fet que començar per tu.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Ajusta't el cinturó, que després de tantes corbes t'espera una temporada laboral on només faràs que triomfar.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Ja

n'hi ha prou de pensar en la resta! Cal que paris a reflexionar si el camí que estàs emprenent és el que tu vols.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Do-

nar tantes voltes al passat no et fa bé, cal que et focalitzis en tu mateix/a per donar un tomb a la teva vida.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Tingues molt clar qui ets i què vols, perquè ara et tocarà escollir quines relacions del teu entorn vols renovar.



CAPRICORN 23-XII / 21I. A vegades és normal no poder amb tot tu sol/a, aquests dies el millor serà recolzar-se en els qui més estimes.

 AQUARI 21-I / 19-II. Els

canvis venen amb un preu, i sovint del dolor en podem treure coses meravelloses, però per ara centra't a descansar.



PEIXOS 20-II / 20-III. Deixa't anar una mica, si no acabes d'encaixar pot ser perquè encara no has trobat el teu lloc, no et pressionis.

El racó de l'app Pixel Search Nova aplicació que permet tenir una de les millors funcions dels dispositius Google Pixel a qualsevol Android. Amb ella, és possible gaudir del sistema de recerca unificat tant característic dels smartphones de google, que permet trobar aplicacions, contactes, arxius i molt més amb una simple recerca.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com Solucions Sudoku

GreenStash És una nova aplicació que t'ajuda a gestionar i planificar objectius d'estalvi, i a desenvolupar l'hàbit d'estalviar diners. Tens un disseny inspirat en l'estil Material Design 3 i diverses funcions molt interessants. difícil ↓

Ingredients: · 1 tomata d'amanir · 1 alvocat gran madur · 200 g de llom de tonyina vermella

La Lali viu al carrer, la Sheila fa anys, l'Anna aprèn a escriure, l'Ari va en bici, la Gemma va a teràpia, la Nassoumi treballa de cambrera, la Cruz està a l'hospital. Instants d'intempèrie recull el testimoni d'uns personatges anònims que, aparentment, tenen una vida rutinària dins del món en què cada una d'elles viu. Set desconegudes amb tres aspectes en comú: són dones, viuen a Barcelona i pateixen violència. Cada història posa a prova les protagonistes, que hauran de crear estratègies per fugir, adaptar-se o sobreposar-se al seu passat, al seu present i a la intempèrie emocional en la qual es troben com a repercussió d'aquesta violència.

Pitonissa Carla

Tooly És una de les aplicacions que val la pena tenir instal·lada a tots els nostres dispositius. L'aplicació combina un gran nombre de petites eines útils, incloent eines d'imatges, de text, calculadores, convertidors d'unitats, eines de desenvolupament i més, totes elles disponibles gratuïtament i sense necessitat de tenir connexió a Internet. fàcil ↓

22

AGENDA

Primera quinzena de juny de 2023

l’Agenda

23

Del 8 al 21 de juny

de les Comarques

GARRIGUES JUNEDA Dissabte, 17/06

Fira Tastavins Juneda.

Jornades tècniques, concurs de tast a cegues per parelles, fira… 22 cellers, tapes de proximitat i música. Més informació a firatastavinsjuneda.cat

Dijous, 15/06

Inauguració de l’exposició Guillem Viladot i els creadors de Ponent. A 2/4 de 8 del vespre, al Museu de la Noguera.

Fins al 25/06

Exposició: Josep Benet.

En la desfeta i el redreç.

A la Sala Arts25400 – Espai Macià.

BALAGUER Dijous, 08/06

Musiquem Balaguer. L’Escola Municipal de Música coordina una activitat amb els alumnes de primària de tots els centres educatius de la ciutat. A la plaça Mercadal.

–––––––––––––––––––––––––

Divendres, 09/06

Taller d’història familiar: Com fer un arbre genealògic. A les 7 de la tarda, a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Teatre. Representació de l’obra Chicago, dirigida per Nando de Pablo. A 2/4 de 9 del vespre, a la sala d’actes de l’Escola Vedruna de Balaguer.

–––––––––––––––––––––––––

Dies 09/06 i 10/06

24 hores de bàsquet.

Competició entre diferents nivells i categories. Al Pavelló 1r d’Octubre. Més informació a cbbalaguer.cat –––––––––––––––––––––––––

Concert. Xarim Aresté presenta el seu espectacle Ses entranyes. A les 9 de la nit, a la plaça de Catalunya.

CONCABELLA –––––––––––––––––––––––––

Divendres, 16/06

Nit de Llegendes. Lectures dels textos i audició de les composicions guanyadores dels Premis Zyriab 2022 centrats en la temàtica de Bandolers. A 2/4 de 9 del vespre, al Museu de la Noguera.

Presentació de la Ruta de les Fades de Mormur. Projecte escultòric que presenta les fades del poema de Josep Carner Ribalta, realitzades per l’escultora ponentina Sara Pons. A les 7 de la tarda, sortida des de la plaça del Museu.

NOGUERA

Dissabte, 10/06

SEGARRA

–––––––––––––––––––––––––

LES BORGES BLANQUES

VILANOVA DE BELLPUIG

Taller participatiu de les Jornades Europees d’Arqueologia. Dos torns: a les 8 i 10 del matí i 12 del migdia, al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà.

–––––––––––––––––––––––––

Fins al 25/06

Exposició: Vacuo. Papers manufacturats i més de Marilú Martínez-Ruiz. Dissabtes, diumenges i festius de 10 del matí a 2 del migdia, al Castell de Concabella.

–––––––––––––––––––––––––

CERVERA Diumenge, 11/06

XXIV Festa de l’Esport Cerverí. Amb inflables i entrega de reconeixements. A partir de les 10 del matí, als patis de la Universitat.

Primavera folk. Música tradicional amb l’aula de sons.

A 2/4 d’1 del migdia, al Tap room de la Casa Dalmases.

Diumenge, 18/06

Concert de l’Orfeó Balaguerí. A les 8 del vespre, a l’església de Sant Domènec.

Entrada inversa.

PLA D’URGELL MOLLERUSSA Diumenge, 11/06

Teatre. Representació de l’obra Terra Baixa, del Teatre Nacional. A les 7 de la tarda, al Teatre L’Amistat.

Del 14/06 al 28/06

Exposició Cavall Fort celebra 60 anys. A la Biblioteca Margarida de Montferrat.

–––––––––––––––––––––––––

12 del migdia, a la Biblioteca Germanes Güell.

Divendres, 16/06

FiraTàrrega · Territori Creatiu. Assaig obert de la Cia. Pagans amb l’espectacle El valor de res. A les 9 de la nit, a la plaça de la Font (La Figuerosa).

–––––––––––––––––––––––––

Maria Canals porta cua.

Durant tot el dia, hi haurà un piano a l’espai públic a disposició de tothom que el vulgui tocar. De 9 del matí a 9 del vespre.

––––––––––––––––––––––––– 100 anys del naixement del nazisme. Com va començar tot? Xerrada a càrrec de Joan Ramón Zaballos Rubio. A 2/4 de 9 del vespre, a l’Espai Guinovart.

–––––––––––––––––––––––––

BELIANES Dissabte, 10/06

Presentació del llibre: El manuscrit secret de la Julieta de Rossend Renyé Bellmunt. A les 7 de la tarda, a la plaça La Bassa.

–––––––––––––––––––––––––

LA FULIOLA Dimarts, 13/06

Club de lectura. Els morts de James Joyce. Conduïda per Montse Rubinat. A les 7 de la tarda, a la bilbioteca de l’Ajuntament.

–––––––––––––––––––––––––

Dissabte, 17/06

MALDÀ Del 17/06 al 23/06 Setmana cultural. Amb

Seguici Festiu de Corpus 2023. A 2/4 de 7 de la tarda, sortida des de la plaça Major.

Mostra de teatre dels alumnes infantils de l’Escola de Teatre La Caserna.

Representació de les obres El gat enfadat, Festa de disfresses, Casa de bruixes i El balener. Entrada gratuïta. A les 5 de la tarda, al Teatre de La Passió.

–––––––––––––––––––––––––

Dissabte, 17/06

Mostra de teatre dels alumnes juvenils de l’Escola de Teatre La Caserna.

Representació de les obres Romeu i Julieta Martínez i Chicago. Entrada gratuïta. A les 8 del vespre, al Teatre de La Passió.

Diumenge, 11/06

Polvorí al Castell. Projecció del curtmetratge Sàvies i Guerrers. A les 11 del matí, al Museu de la Noguera.

–––––––––––––––––––––––––

Dilluns, 12/06

Brevet de 600 km homologada per Randonnerurs Mondiaux. Sortida de la plaça del Porta.

––––––––––––––––––––––––– Concert amb el grup l’Última Empalmada. A les 10 de la nit, al recinte de les piscines.

–––––––––––––––––––––––––

Dissabte, 17/06

Teatre: Orationibus #SR, d’Albert Arribas. Espectacle creat a partir del llibre Oracions de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, John Gai, Apel·les Mestres, Enric Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Més informació al web de la paeria.

–––––––––––––––––––––––––

–––––––––––––––––––––––––

URGELL AGRAMUNT Dissabte, 10/06

Concert de final de curs de l’Escola Municipal de Música. A 2/4 d’11 del matí a la plaça de l’Església.

concert, presentació del llibre Lo Carrasclet, xerrades...

Durant la setmana, al Centre Cultural. Més informació al web de l’ajuntament.

–––––––––––––––––––––––––

TÀRREGA Del 07/06 al 09/06

XXè Simposi de l’Associació Espanyola d’Estudis Hebreus i Jueus

Al Museu Tàrrega Urgell.

Actes oberts a tothom.

Més informació al web del museu.

––––––––––––––––––––––––-

Dijous, 08/06

Xerrada-col·loqui: Somriures i màgia amb el Mag Lari. A 2/4 de 8 del vespre, al Local de la Societat Ateneu.

––––––––––––––––––––––––-

Divendres, 09/06

Inauguració de l’exposició: El comerç a la Tàrrega dels segles XVIII, XIX i XX. A 2/4 de 9 del vespre, al Museu Tàrrega Urgell.

––––––––––––––––––––––––-

Dissabte, 10/06

Cicle de conferències Km. 0: Artteràpia i salut. A càrrec d’Alba Torres, artista, docent i artterapeuta. A 2/4 de

Diumenge, 11/06

3ª Pedals de dona: Marxa ciclista exclusivament per a dones. A les 8 del matí, des del Parc Esportiu.

Festa de Corpus amb elements de cultura popular. A les 12 del migdia, a l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba.

Sessió de ball de diumenge amb l’actuació d’Alta Riba. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

–––––––––––––––––––––––––

Dilluns, 12/06

Tallers d’Acció Tutorial Compartida amb famílies de 0 a 6 anys: Alimentació en la primera infància amb la dietista i nutricionista de l’EAP Tàrrega Mercè Carbonell. A les 6 de la tarda, a la Llar d’Infants el Niu. –––––––––––––––––––––––––

Dimarts, 13/06

Presentació del llibre: A la recerca de l’obra perduda a càrrec de l’historiador de l’art Albert Velasco (autor) i Josep Maria Ganyet. A les 7 de la tarda, al Museu Tàrrega Urgell.

FiraTàrrega · Territori Creatiu: Assaig obert de la Cia. Pagans amb l’espectacle El valor de res. A les 9 de la nit i a 1/4 d’11 de la nit, a la plaça de la Font (La Figuerosa).

–––––––––––––––––––––––––

Dimecres, 14/06

FiraTàrrega · Territori Creatiu: Assaig obert de la Cia. Atzucac amb l’espectacle Noves espiritualitats per a persones atees. A les 7 de la tarda, a l’Escola d’Arts Ondara.

–––––––––––––––––––––––––

Dijous, 15/06

Cicle: Comerç i progrés a la Tàrrega dels segles XVIII, XIX i XX. Conferència: La indústria a la Tàrrega dels segles XIX i XX a càrrec de Jacinto Bonales, doctor en història. A les 8 del vespre, al Museu Tàrrega Urgell.

Sopar temàtic: Mar i Muntanya. Tàrrega, cruïlla de comunicacions. A 2/4 de 10 de la nit, al Museu Tàrrega Urgell.

–––––––––––––––––––––––––

Divendres, 16/06

Obertura de la nova temporada de les Piscines Municipals d’Estiu. A partir de les 11 del matí, a les Piscines Municipals.

Orgull de pople: Festa de l’Alliberament LGTBIQ+. A partir de 2/4 de 6 de la tarda, en diverses ubicacions.

FiraTàrrega · Territori Creatiu: Assaig obert de Maria Palma i Cia. amb l’espectacle La veu submergida. A les 7 de la tarda, a la Nau 18 del Museu Trepat.

Jornades europees d’arqueologia: Visita guiada, sopar de pícnic i concert de guitarra sota les estrelles amb Josep Manel Vega. A les 8 del vespre, al Pla de les Tenalles (la Mora). Places limitades. Cadascú ha de dur el seu sopar.

–––––––––––––––––––––––––

Dissabte, 17/06

Mercat de les Antiguitats i les Arts: Peces de col· leccionisme i de segona mà.

De 5 de la tarda a 9 del vespre, al carrer del Carme.

Dia de l’EMD El Talladell: Concert dins el Festival Itinera. A les 7 de la tarda, a l’Espai Molí del Talladell.

–––––––––––––––––––––––––

Diumenge, 18/06

Descobertes a l’Entorn del Centre Cultural Tàrrega: Torà i Biosca, pobles que canvien de comarca, de la Segarra al Solsonès. A les 8 del matí, des de l’Estació d’Autobusos.

Sessió de ball de diumenge amb l’actuació de Santi Sacxo. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

–––––––––––––––––––––––––

PREIXANA Dissabte, 10/06

Festa de fi de curs de l’Associació de Dones l’Estela.

Sopar, escala en Hi-Fi i festa. A partir de 2/4 de 9 del vespre.

Ball de diumenge amb Joan Carbonell. A les 7 de la tarda, al pavelló municipal.

–––––––––––––––––––––––––

VALLBONA DE LES MONGES Del 09/06 a l’11/06

Fira Vallbonatura. Presentació de llibre, Fira Mercat de Productes de Proximitat, exposició, pintura en directe, xerrades, tallers, contacontes... Més informació al web de l’ajuntament.

–––––––––––––––––––––––––

VERDÚ Dissabte, 17/06

Xoc. Mostra d’Arts Escèniques amb Impacte. Amb xerrades, dinar popular i exposició. A l’antic Museu.

Primera quinzena de juny de 2023

PUBLICITAT

24