COMARQUES DE PONENT 557

La notícia | 03

El Govern Espanyol construirà un Centre d’Acollida de Protecció Internacional per a persones refugiades.

1998

www.comarquesdeponent.cat

25 ANYS

2023

Any 25 | Núm. 557 | 1a quinzena | Abril 2023 COMARQUES DE PONENT

06 TÀRREGA I L’Ajuntament preveu enllestir la plaça de les Bòbiles en el termini d’un mes.

08 MOLLERUSSA I El Govern preveu reduir un 50% les llistes d’espera de places residencials.

10 ÀGER I El Parc Astronòmic del Montsec obre temporada amb la renovació del planetari.

14 RIALP I Més d’una vintena de cuiners reivindiquen la cuina i la gastronomia de proximitat.

15 ELS TORMS I

Sant Jordi, la festa de les roses i dels llibres a Catalunya Les terres de Ponent ho celebren amb diferents activitats que s'allarguen durant tot el mes d'abril. I 12

Multen una firma d’oli per utilitzar el nom de la comarca de les Garrigues.

16 CERVERA I Porten a terme una marxa lenta per exigir ajuts per als pagesos cerealistes de secà.

2

OPINIÓ

Primera quinzena d'abril de 2023

P. Camarassa, A. de SOSTERCAT

L'església catòlica i l'administració pública

Número 557

1a quinzena d'abril de 2023 Direcció Roser Torruella Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib Fotografia Asmaa Rabhi Bellahbib Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

El General Franco, després del seu cop d’Estat contra la república espanyola, va firmar un acord amb el Vaticà.

Potser per redimir-se o potser per fer-ho veure i seguir al poder. D’aquells acords sorgiren les nòmines a tots els capellans, cardenals, bisbes... on tots els ciutadans pagarien via IRPF. Uns 2.000 milions d’euros cada any. Si algú té una xifra més exacta que ens la digui. De fet, els que haurien de pagar aquest estipendi haurien de ser els catòlics confessos i practicants. Doncs no és just ni sostenible que tothom el sufragi tant si vol com si no vol. I més havent-hi altres religions o creences. Sempre hi ha alguna excepció, d’aquell que busca el camí just, així, en el seu moment en Xirinacs ja renuncià al sou de capellà. És curiós, si més no, que l’Església en general, predicadora de la bondat i la justícia, no hagi renunciat al mateix, mantenint alhora un estatus d’altres temps. O no va ser aquell Jesús que va dir deixeu-ho tot i seguiu-me?

Doncs, es veu que no. Ara a Tàrrega, el temple de Sta. Maria de l’Alba, ha inaugurat unes innecessàries pintures al fresc que han costat uns 80.000 €, dels quals uns

60.000 € s’han pagat amb diner públic, també des del nostre Ajuntament targarí suposadament “progressista i d’esquerres”. És a dir, tothom ho ha pagat, catòlics, evangelistes, musulmans, ortodoxes, ateus, agnòstics..., i això, pels polítics de torn no és procedent, ni ara ni mai, tant si busquen com no el vot útil.

Ara, polit i guarnit, el temple sembla més aviat un museu on caldrà posar una moneda per visitar-lo, sense valor cristià, lluny d’aquella austeritat i senzillesa necessària per a recolliment i guariment de l’ànima. Però, no sempre ha estat així, i és de justícia recordar-ho, ja que per a la parròquia de Tàrrega han passat notables mossens, com per exemple en Garriga o en Camprubí, que van fer veritables tasques importants, aquelles més encomiables, la d’ajudar als més desfavorits, fins i tot fora del nostre país on la pobresa s’extrema. Així, a Tàrrega ha quedat una empremta permanent d’aquestes accions més humanitàries, com per exemple l’empresa Cartaes o el resultat de les aportacions voluntàries a famílies molt empobrides del Senegal.

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Evolució Comarques de Ponent commemora un quart de segle de trajectòria i aquest fet per si sol ja té la seva rellevància, tenint en compte la situació del sector editorial. Uns anys en els quals el mitjà ha traslladat als lectors el dinamisme de les terres lleidatanes.

Un cop superats els primers 25 anys, obre un període de renovació, en el qual es vol aconseguir que la publicació sigui més amigable, més pròxima i útil pel lector, de la mateixa manera que també ho farà en el diari digital.

Objectius que han de tenir el punt de mira en conèixer i divulgar el potencial de les terres lleidatanes, amb la intenció de millorar l’autoestima i aconseguir que es reconegui l’enorme talent d’aquesta humil, però rica terra nostra.

Tot i això, també cal destacar que al marge del contingut informatiu la publicació representa una magnífica eina per l’activitat comercial que permet promocionar articles, esdeveniments i serveis d’una manera eficaç.

Jordi Ignasi Vidal, Paer en cap de Balaguer

Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

EDITORIAL

Autovia C13, Balaguer-Lleida El desenvolupament econòmic i social d’un territori va lligat a les comunicacions, i actualment també a les telecomunicacions. Els ports, els trens, els rius navegables i les carreteres han representat sempre una font de desenvolupament per als pobles i ciutats que hi han estat connectats. Les excepcions serien les autopistes i trens d’alta velocitat que travessen territoris sense ajudar en res al seu desenvolupament per la manca de parades.

Històricament, al nostre país la xarxa de camins romans va permetre néixer i desenvolupar ciutats i per extensió els territoris. El pas de l’economia de subsistència a l’economia d’intercanvi i comerç permetia que els territoris es poguessin especialitzar a produir i/o transformar els productes que les societats necessitaven.

A Catalunya, si ens remuntem a La Mancomunitat, ja el 1914 es proposava recuperar autogovern per a poder fer que cada poble tingués escola, biblioteca, telèfon i carretera d’accés. Malgrat l’evolució del

darrer segle i els darrers anys amb un pes cada cop més gran de les noves tecnologies, cal no oblidar que tot ha de ser transportat amunt i avall. Les matèries primeres, els productes semielaborats i els productes acabats. Per tant, segueix essent prioritari per un territori determinat la connexió amb la xarxa de vies de comunicació per a poder generar riquesa i permetre que la gent visqui i treballi al seu territori.

Evidentment, les vies de comunicació han millorat molt en les darreres dècades a Catalunya en general i a la nostra de zona de Ponent en particular. Però hi ha hagut greuges comparatius com per exemple el canvi de traçat de l’eix transversal que a finals dels anys 70 havia de passar de Calaf fins a Balaguer passant per Agramunt. Aquesta solució tenia el suport no només de les poblacions per on passava i de la seva àrea d’influència, sinó també del Pirineu, des del Solsonès i els Pallars fins a l’Alt Urgell. L'any 1983 es van discutir al Ple de Balaguer les al·legacions a presentar contra la decisió de connectar directa-

CALAIX DESASTRE

ment de Calaf a Cervera. És molt interessant seguir aquells raonaments i poder-ne treure lliçons per avui en dia.

Actualment, les connexions viàries s’han demostrat tant o més importants que durant la història. Quin canvi tan espectacular en l'àmbit econòmic i social ha representat l’eix transversal per comunicar Girona, Vic, Manresa i el Ponent català. O quin ha estat el desenvolupament industrial de l’eix de l’A2. Per això, i amb tanta vehemència, defensem el nostre dret a estar ben connectats, reclamem l’autovia C13 de Balaguer a Lleida. I ho fem els representants polítics de Ponent, amb el suport de les organitzacions empresarials i sindicals, així també amb el suport d’altres territoris als quals aquesta mesura també els afavoriria.

No podem deixar passar aquesta oportunitat de defensar el nostre dret a un desenvolupament en igualtat de condicions amb el d’altres zones del país.

En benefici de tots i totes, volem que la C13 sigui autovia entre Balaguer i Lleida!

Teresa Miserachs

Subrogació El lector opina Comarques de Po­ nent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expressar-se. Aquesta publicació no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­ pres­ sades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials.

Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878

Quan pensem en subrogació, el primer que ens ve al cap a gairebé tothom són les subrogacions hipotecàries, però quan especulem que l’element subrogat és un ventre, la cosa es complica. I segons el diccionari la subrogació és l’acció de posar una persona o una cosa en el lloc o la situació que una altra persona o cosa ocupava.

El debat sobre la regulació i tot el que envolta els ventres de lloguer ha ressorgit aquests dies arran de la polèmica sobre la suposada “maternitat” d’Ana Obregón. Una maternitat no exempta de polèmica per tot plegat. D’entrada, ella diu que té 68 anys, però algunes fonts apunten que en podria tenir més de 70; en segon lloc, segons alguns mitjans, el semen utilitzat per implantar a la mare de lloguer podria ser del seu fill mort fa tres anys, amb la qual cosa ella seria legalment l’àvia de la nena o ens podríem trobar davant d’un cas d’incest genètic. Un cas semblant al de la baronessa Thyssen, que a 64 anys també va recórrer a un ventre de lloguer i es va convertir en mare de dues bessones que alguns deien també havien estat fecundades amb l’esperma del seu fill, cosa que a Borja Thyssen ara germà

de les bessones el convertiria en pare, i a la Tita, ara mare, en àvia.

Sorprèn que les primeres paraules d’Ana Obregón siguin que ara mai més tornarà a estar sola. Per mi això no és un acte d’amor, ans el contrari, és un acte del més gran egoisme. I em fa refermar en la meva idea que caldria regular molt bé això del ventres de lloguer. Perquè a veure, si jo me’n vaig a Holanda i compro droga, cosa que allà és legal però aquí no, i la porto cap aquí, estic infringint la llei i em poden acusar de narcotràfic. Doncs si jo llogo un ventre de lloguer als EE.UU. cosa que allà és legal però aquí no, i porto la criatura cap aquí... estic fent contraban de persones?

Aconseguir un fill a canvi de diners no hauria d’estar permès. Llogar un úter durant nou mesos com qui lloga un pis de luxe, amb un contracte amb tota mena de clàusules, no hauria d’estar permès. No hi ha diners al món que compensin els marejos, el vincle afectiu, els primers cops de peu, el mal d’esquena per suportar el pes de l’embaràs, les contraccions, el dolor del part... Tot perquè hi ha persones que tenen tants diners que ho poden comprar gairebé tot, i persones que sovint ho necessiten

tot, o d’altres que potser ho tenen com un negoci i exposen el seu cos per fer diner fàcil. Quan jo era jove, més jove que ara, coneixia una noia que de tant en tant es quedava embarassada i donava els fills en adopció, i amb una sang freda que esfereïa deia que guanyava més diners que criant porcs. No m’ho he pogut treure mai del cap.

I sé que hi ha moltes persones que poden ser i són uns gran pares i per diverses raons no poden ser pares o mares gestants, però hi ha molts infants al món que poden estimar, perquè ser pare o mare no és només que el fill o filla s’assembli a tu o tingui el teu nas.

I lo de la senyora Obregón passa totes les línies vermelles quan entra a la clínica tota divina ella amb una bossa de mà i en surt tres dies més tard, amb el braçalet de l’hospital i en cadira de rodes com si hagués fet algun esforç a part de buidar la cartera. Que a mi per un moment em va venir una imatge al cap de la nanny empenyent el cotxet de l’Ana Obregón petita, perquè a més es diu igual, i el de la cuidadora empenyent la seva cadira. Que no, que les coses s’han de fer al seu temps i punt.

LA NOTÍCIA

Primera quinzena d'abril de 2023

3

El Govern Espanyol construirà un Centre d’Acollida de Protecció Internacional per a persones refugiades A més d’allotjament temporal, manutenció i atenció sanitària, els residents rebran formació i activitats per fomentar la seva integració ASMAA R. BELLAHBIB

TÀRREGA I El Ministeri d’Inclusió, Seguret a t S o c i a l i M i g ra c i o n s construirà a Tàrrega un Centre d’Acollida de Protecció Internacional (CAPI), servei d’atenció social destinat a persones refugiades que hagin sol·licitat asil. A més de l’allotjament temporal d’entre 6 i 18 mesos, l’equipament proporcionarà formació educativa i laboral que ajudarà a fomentar la integració de les persones acollides, les quals han de marxar dels seus països per conflictes bèl·lics o altres m o t i u s d e f o r ç a m a j o r.

Amb capacitat per a 200 places, l’edifici formarà part de la nova xarxa estatal de Centres d’Acollida de Protecció Internacional que s’està desplegant en diferents punts de l’Estat (4 ja estan en funcionament i ja se n’han anunciat 7 de nous incloent el de Tàrrega). El CAPI de Tàrrega serà de moment l’únic existent a Catalunya.

El CAPI de Tàrrega suposarà una inversió per part de l’Estat xifrada en més de 10 milions d’euros i es construirà en una parcel·la l’adquisició de la qual està tramitant l ’ E s t a t . E l t e r r e n y, d e 9 . 2 0 0 m e t r e s q u a d ra t s, s’ubica entre els carrers de Roger de Llúria i Forn dels Càntirs i la plaça de Rafael Casanova, al sector nord del nucli urbà.

La licitació del projecte d’execució de les obres està prevista per al quart trimestre de 2023. Les obres podrien estar enllestides el segon trimestre del 2025 amb posada en servei el tercer trimestre del 2025.

Així ho va anunciar divendres 31 el ministre d’Inclusió, Seguretat Soc i a l i M i g r a c i o n s, J o s é Luis Escrivá, en una roda de premsa celebrada a la Casa Consistorial de Tàrrega. Escrivá va assenyalar que el CAPI de la capital de l’Urgell “reunirà els estàndards més alts a nivell internacional quant a l’acollida de persones asilades i garantirà la capacitat d’acollida segons

Visita institucional del ministre José Luis Escrivá a Tàrrega.

les necessitats actuals i futures”. El ministre va agrair la col·laboració i la bona entesa amb l’Ajuntament de Tàrrega, “municipi que destaca per la seva sensibilitat a l’hora d’afavorir la inclusió i la integració social”. També ha subratllat el relleu que tindrà l’equipament en matèria d’atenció social a més de “l’equilibri territorial que aportarà quan a infraestructures”.

Va n a c o m p a n y a r e l m i nistre l’alcaldessa Alb a P i j u a n Va l l v e r d ú ; e l primer tinent d’alcalde, Dani Esqué; i el tercer tinent d’alcalde, Silveri Caro. L’alcaldessa va assenyalar que “es tracta d’un molt bon projecte per al territori, d’impacte econòmic molt alt i de clara vocació social, ja que el CAPI proporcionarà acompanyament, fins i tot a famílies senceres, per ajudar a començar u n a n o v a v i d a ” . A m é s, l’alcaldessa va recordar que “Tàrrega som ciutat d’acollida, com s’ha fet palès recentment amb l’arribada dels refugiats ucraïnesos”. Val a dir que l’Ajuntament de Tàrrega va celebrar dimecres 12 d’abril, a les 7 h de la tarda, a la Casa Consistorial, una sessió informativa a càrrec de tècnics del ministeri, oberta al conjunt de la ciutadania,

El CAPI de Tàrrega suposarà una inversió xifrada en més de 10 milions d’euros

per donar més detalls sobre el projecte.

Els espais comuns del CAPI inclouen menjador, aules per a tallers/ actes, i habitacions dobles, triples i adaptades a persones de mobilitat reduïda, algunes de les quals tenen comunicació e n t r e s i p e r f e r- l e s a m pliables a unitats familia r s a m b m é s m e m b r e s.

A més, les instal·lacions disposaran de zones verdes per activitats a l’aire lliure i espais esportius per a infants i joves. Fruit del conveni que el Ministeri va signar per promoure l’esport als centres d’acollida, el Comitè Olímpic Espanyol col· laborarà en el disseny dels espais esportius del CAPI de Tàrrega, que a més dels residents també podran ser utilitzats pels veïns de la zona. La construcció del CAPI de Tàrrega respon a una estratègia per incrementar la capacitat i l’eficiència del sistema d’acollida de les persones sol·licitants

de protecció internacional. L’acció s’engloba dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) amb finançament dels fons Next Generation.

L’ a t e n c i ó b à s i c a q u e prestarà el CAPI de Tàrrega a les persones residents inclou també la manutenció i l’atenció sanitària i psicològica. Però el ventall de serveis és molt més ampli, especialment pel que fa a la formació com és el cas de l’escolarització de menors, homologació de titulacions, orientació professional, alfabetització informàtica, classes de llengua, tallers d’integració, activitats esportives... Tot dissenyat per donar suport i acompanyar el procés d’integració social.

En aquest sentit, el centre suposarà la creació de 15 a 20 nous llocs de treball directes (personal públic i ONG) a més d’uns altres 40 d’indirectes (neteja, bugaderia, seguretat, restauració, subminist r a m e n t s. . . ) a m b u n fort impacte econòmic al territori, ja que mitjançant la contractació de personal i de proveïdors del territori es fomenta l’ocupació i el creixement econòmic.

4

LA NOTÍCIA

Primera quinzena d'abril de 2023

Representants locals i comarcals reclamen la continuïtat de l’autovia entre Lleida i Balaguer IGNASI GÓMEZ (ACN)

La Salle inaugura l’Aula de Simulació Empresarial LA SALLE MOLLERUSSA

BALAGUER I Representants de les corporacions municipals, consells comarcals, sindicats, i ciutadans de les comarques del Segrià i la Noguera, així com de Cambra de Comerç i de la Diputació de Lleida divendres 31 de març van dur a terme una concentració a Térmens per exigir a la Generalitat que doni continuïtat a la conversió de la C-13 en una autovia entre Lleida i Balaguer.

El Departament de Territori de la Generalitat va iniciar l’any 2011 les obres de l’autovia C-13 entre Lleida i Balaguer amb el tram de sis quilòmetres i mig i quatre carrils que va de Vilanova de la Barca al terme municipal de Térmens. En aquest punt, es va llegir un manifest en el qual es reclamava l’impuls definitiu de l’autovia amb el

mateix format que el tram ràpid ja construït, és a dir, dos carrils per sentit “Volem el 2+2 i no el 2+1” va reivindicar Cañadell, en referència als informes tècnics que aconsellen reprendre les obres amb només tres carrils.

“Nosaltres no som ningú per dir al Departament que faci els estudis oportuns, però sí que som gent del territori, que vivim aquí i que volem les mateixes oportunitats que la resta del país”, va afegir.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Térmens va explicar també que el passat mes de febrer van mantenir una reunió amb representants de Territori i des del seu equip municipal els hi van comunicar que “només estaríem d’acord amb dos carrils per sentit”. Malgrat això, Caña-

dell va lamentar que tot i que el departament està estudiant la proposta, els va admetre que “ara per ara, no hi ha finançament” per fer l’obra.

L’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, va recordar que la població dels municipis entorn de la C-13 necessita aquesta via per viatjar de forma més segura i que es tracta també d’una zona de pas per la població del Pirineu. “Necessitem fer efectiva l’autovia perquè el territori es pugui desenvolupar econòmicament i socialment i pugui competir al segle XXI”, va cloure.

Sense els dos carrils per sentit “s’esgarraria una de les principals vies per connectar dos territoris” va lamentar el president del Consell Comarcal de la No-

guera, Miquel Plensa. Per la seva part, David Masot, president del Consell Comarcal del Segrià va afirmar que si no s’executa l’autovia serà “una nova oportunitat perduda per construir un país més descentralitzat i que aposti pel reequilibri que s’ha negat durant molts anys”.

La convocatòria va comptar amb el suport dels ajuntaments de Balaguer, Lleida (malgrat que l’alcalde Miquel Pueyo no va poder assistir en tenir sessió plenària), Vallfogona, Térmens, Vilanova de la Barca, Alcoletge així com dels Consells Comarcals de la Noguera i del Segrià.

La Paeria de Balaguer va impulsar un manifest per demanar l’execució de l’autovia que va acumular més de 440 firmes en dos dies.

MOLLERUSSA I L’escola La Salle Mollerussa ha presentat un projecte educatiu pioner amb el qual vol facilitar als estudiants de l’àrea d’Administració i Comerç la possibilitat d’experimentar casos reals des de l’Aula de Simulació Empresarial.

Una iniciativa que el centre educatiu ha desplegat amb el suport de les empreses d’Imolle, Transports Argelich, Formintegral, Campillo Sports, Daicar Moble i SpeedCar. Es tracta d’un projecte que complementa l’Empresa a l’Aula, una proposta amb la qual l’alumnat treballa com si estigués en una empresa real. Amb la nova proposta s’aprofundeix amb un ensenyament-aprenentatge basat en experiències reals, emprenedores, innovadores i flexibles envers l’en-

torn i la creixent demanda que tenen les empreses de la província.

Aquesta aula està dissenyada amb mobiliari versàtil, dinàmic i transformable que permet adaptar l’espai possibilitant diferents ambients d’aprenentatge i treball i promovent metodologies actives. A més, està equipada amb noves tecnologies que donen especial resposta a la competència digital.

El Departament d’Administració i Comerç de l’escola La Salle ha creat aquest nou espai per proporcionar nous recursos que permetran extreure gran part del potencial creatiu, promovent metodologies basades en reptes empresarials que fomenten l’ocupació i que promouen una visió més propera al món laboral.

Recuperen un 15% de trinxeres de la guerra que van formar part de la línia de defensa republicana MONTGAI I El municipi de Montgai ha aconseguit recuperar un 15% del total de trinxeres de la Guerra Civil que hi havia a la zona.

Formaven part de la línia de defensa de l’exèrcit republicà, coneguda com L2, que no va entrar en combat.

Aquest 2023 es compleixen 15 anys de l’inici de l’operació de recuperació d’aquests enclavaments de memòria històrica que tenen com a emblema la trinxera dels Tossals, que segons els experts és una de les més ben recuperades de Catalunya. L’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, ha explicat que any rere any intenten recuperar “petites parts” d’aquestes trinxeres i recentment han ampliat uns 100 metres de recorregut. En paral·lel també s’està en vies de recuperar un segon refugi antiaeri.

A Montgai hi ha tres trinxe-

ORIOL BOSCH (ACN)

res recuperades de la Guerra Civil; la més important és la dels Tossals, seguida de la de la Font Amarga i la de la Pleta. Fa quinze anys que va començar una operació de recuperació que ha permès consolidar un dels espais de memòria històrica més importants del país. Les trinxeres formaven part de la coneguda L2, la línia defensiva de l’exèrcit republicà que

havia de servir per combatre les tropes feixistes quan accedissin a la plana d’Urgell després de la caiguda del Pont de Balaguer. L’exèrcit franquista però, va avançar per un camí no previst, i en lloc d’anar en línia recta ho va fer pujant cap al Pallars i baixant per Vilanova de Meià.

Els republicans es van veure perduts davant aquest moviment inesperat i per no ser

envoltats van decidir abandonar el front.

Gilabert explica que des del poble, any rere any, intenten recuperar petites parts d’aquesta memòria històrica.

Les trinxeres tenien un abast molt gran, amb búnquers, refugis i punts d’observació.

L’alcalde calcula que només s’ha aconseguit recuperar un 15% de tot el que hi havia a la zona. “Procurem que la

recuperació sigui fidedigna, amb una certa qualitat”, destaca Gilabert, per tal que les persones que les visitin, puguin reviure la situació que hi havia en aquells moments aquí. A finals de l’any passat es va augmentar la recuperació amb uns 100 metres de trinxera. D’aquesta nova part, en destaca que el traçat era més profund, de manera que s’han pogut posar les fustes laterals més altes i “dona la sensació més de trinxera i protecció de tot el que ve de fora”.

Als Tossals hi ha un refugi recuperat, que a més a més està il·luminat al seu interior.

En aquesta nova actuació recent s’ha iniciat la recuperació d’un segon refugi i de moment s’ha aconseguit fer les dues boques d’accés.

Queda pendent la connexió interior i per això caldrà excavar. Gilabert apunta que estan esperant si arriba al-

gun ajut, ja sigui a través del Memorial Democràtic o la Diputació de Lleida, que té una línia específica. La recent actuació ha comptat amb un pressupost de 15.000 euros.

D’altra banda, Gilabert remarca que cal tenir en compte que la zona de les trinxeres és calcària i per tant cal vigilar molt a l’hora de consolidar el terreny, perquè és molt “delicat”.

L’Ajuntament ha decidit col· locar una sèrie de cartells amb indicacions als visitants per respectar l’entorn i seguir en tot moment el traçat del recorregut per la trinxera. Hi ha una flora i fauna protegides en aquest punt de la Serra d’Almenara, i per això Gilabert alerta que si se surt de la trinxera i es camina camp a través, tot aquest ecosistema es fa malbé.

Alcaldables d’ERC a Ponent i la Catalunya Central exigeixen a l’Estat l’eix ferroviari PONENT I Aliança entre set alcaldables d’ERC a Ponent i la Catalunya Central per exigir a l’Estat que tiri endavant l’eix ferroviari transversal, que connectaria amb tren Lleida amb Barcelona. Els candidats republicans de Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Lleida, Igualada, Manresa i Martorell -les set ciutats que uniria la infraestructuravan escenificar aquest front comú en un acte a Igualada dimarts 11 en què la candidata republicana a la ciutat, Alba Vergés, va defensar que es tracta d’un primer pas per reclamar una infraestructura que permetria “el reequilibri territorial, lluitar contra el despoblament, i el canvi climàtic”. Els alcaldables van denunciar l’infrafinançament de l’Estat i van avançar que “anirem fins on calgui per exigir la infraestructura”.

Un eix ferroviari “d’oportunitats” per passar “de la radialitat a la transversalitat”. Així és com la candidata d’ERC a l’alcaldia d’Igualada, Alba Vergés, va definir una infraestructura que, segons assegura, permetrà “fer la vida més fàcil” a més de 350.000 persones que viuen en aquest territori.

El primer pas, va dir, és l’aliança dels set municipis que uniria la infraes-

NIA ESCOLÀ (ACN)

tructura i, a partir d’aquí, va remarcar que s’anirà “fins on calgui” per exigir l’eix ferroviari. “No és una promesa, és un primer pas imprescindible per fer-ho possible. Una aliança amb lideratge municipal”, va afegir.

Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va subratllar que Lleida és una ciutat “estratègica” pel que fa a les infraestructures ferroviàries. En aquest sentit, va defensar que l’aliança és de ciutats que volen ser “referents” en mobilitat i en oportunitats. Els alcaldables també van denunciar l’infrafinançament de l’Estat en l’estructura ferroviària catalana i van

5

LA NOTÍCIA

Primera quinzena d'abril de 2023

lamentar que, per exemple, es trigui exactament el mateix de Manresa a Barcelona ara que quan es va fer la via.

Els alcaldes i alcaldables d’ERC van argumentar que el projecte millorarà el progrés econòmic de la zona, ja que amb la nova via ferroviària s’obriran noves oportunitats per a les mercaderies que podran anar tant cap a Barcelona com a Lleida des de Mollerussa, Tàrrega, Cervera i Igualada. I van afegirque la nova línia repercutirà inevitablement en l’A2, l’única via per on circulen ara mateix les mercaderies, i necessàriament descongestionarà

la carretera.

La unió entre Lleida i Martorell per tren també milloraria molt el temps de transport entre municipis, especialment per aquells que van cap a Barcelona. Si ara des de Mollerussa o Tàrrega es triguen més de 2 hores i mitja per arribar a la capital catalana, s’estima que el temps en tren es podria reduir fins a l’hora i mitja. Els viatges serien més directes i els alcaldes i alcaldables van demanar que també s’ofereixin més freqüències. Els batlles veuen sobretot la construcció de la línia com una alternativa “real” a l’ús del vehicle privat, on s’estima que les velocitats que podrien agafar els combois se situen entre els 160 km/h i els 250 km/h.

Un altre dels beneficis de l’eix ferroviari transversal que veuen els alcaldes i candidats d’ERC del territori és el fet que diverses ciutats mitjanes que fins ara potser vivien d’esquena quedarien connectades de manera ràpida. A més, el fet de connectar les ciutats amb uns temps “raonables” i “ràpids” ha de permetre el treball a mitja distància i, de retruc, això ajudaria a lluitar contra el despoblament.

Recuperen ‘Bellviure’, un llibre de Joan Sauret sobre el Balaguer de fa un segle ÀLVAR LLOVET

BALAGUER I L’editorial Fonoll ha publicat aquest abril una nova edició de ‘ B e l l v i u r e. U n p o b l e a l peu del campanar i a la vora del riu’, el llibre que el polític i escriptor Joan Sauret va escriure durant la dècada dels 40 i que versa sobre el Balaguer de principis del segle XX. El nou exemplar arriba gairebé 50 anys després de la primera edició (1975), de la qual se’n va fer un modest tiratge que va impedir-ne una gran difusió. Precisament amb la idea d’esmenar aquesta manca de popularització de l’obra, el periodista balaguerí Àlvar Llobet ha treballat en els darrers mesos com a curador de la nova versió del llibre que es presenta com una edició

“enriquida i augmentada” amb textos inèdits, notes explicatives i fotos de fa 100 anys.

El volum compta amb un pròleg de l’editor, biògraf de Sauret, i també amb un pòrtic de l’escriptor i poeta Josep Vallverdú. L’il·lustre narrador lleidatà destaca en la tasca de recuperació de la memòria del Balaguer de fa un segle així com el combat contra la desmemòria dels catalans que, com l’autor del llibre, van viure bona part de la seva vida a l’exili després de la Guerra Civil. Joan Sauret va ser d’aquests, i va viure durant 44 anys a França, periple que va acabar dos anys abans de morir, quan va tornar al seu poble.

Tres entitats animalistes denuncien Jordà a la Fiscalia de Medi Ambient per l’ús de fosfur d’alumini contra els conills LLEIDA I El Partit Animalista (Pacma), Lex Anima i la Fundació Altarriba han denunciat davant la Fiscalia la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, per l’ús de fosfur d’alumini en carreteres per controlar la superpoblació de conills.

Les tres entitats denuncien Jordà per delicte contra el Medi Ambient, en una querella que també s’adreça a Anna Sanitjas, directora d’Ecosistemes Forestals i Gestió del medi del mateix Departament. La denúncia destaca que mentre el Departament concedeix i manté llicències a granges de cria intensiva de conills amb fins cinegètics, s’ha autoritzat el vessament del “verí” a 300 punts de la carretera LV-7041 de Soses a Malcoreig per controlar la suposada plaga.

NATÀLIA SEGURA (ACN)

La denúncia recull que des del novembre del 2022 el Departament ha anunciat “l’existència de fins a set preteses plagues d’animals” a Catalunya, concretament senglars, llúdrigues, cérvols, peixos d’espècies invasores, conills i cabres.

Arran d’aquest fet, segueix

el text, s’han creat Meses de Gestió del Medi Ambient per prendre decisions sobre la fauna de cada demarcació. Es denuncia, en aquest sentit, que s’ha “vetat” l’assistència d’advocats, de veterinaris i de científics, i que “únicament” s’ha acceptat la d’associacions de caçadors

relacionades amb associacions agrícoles, “sector en què el partit polític que representen” Jordà i Sanitjas “té un ampli nombre de votants adeptes”.

En aquestes meses, afegeix el text, es “promulguen, sense base científica o legal”, les diferents “plagues d’animals”

en funció dels “interessos cinegètics que van sorgint”. La denúncia relaciona aquesta afirmació amb pagaments a associacions de caçadors per matar senglars.

Sobre el cas concret de la “pretesa plaga de conills a Lleida”, la querella enumera fins a onze “granges cinegètiques” on es crien animals engabiats per deixar-los anar a vedats de caça, i a les quals les denunciades “han estat concedint i renovant autoritzacions”.

Alhora, el 2021 i el 2022, sempre segons la denúncia, es va autoritzar l’alliberament de més de 15.000 conills a Catalunya, 4.230 dels quals a Lleida, mentre entre el 2020 i el 2022 s’autoritzava la caça de 21.881 guilles, “depredador natural del conill”.

Així, “les decisions preses per les denunciades amb

l’expressa intenció de fer prevaldre els interessos econòmics del sector cinegètic” ha “provocat” una “alteració” de l’ecosistema “incidint directament en l’increment de la població de conills en algunes àrees”.

Pel que fa a l’ús de fosfur d’alumini per intentar disminuir la població de conills, les tres entitats alerten que es tracta d’una substància “altament tòxica i perillosa per a qualsevol ésser viu”, alhora que un “verí no selectiu que pot produir la mort d’animals i persones”.

També afirmen que “les denunciades han ordenat el vessament del verí sabent que no és selectiu i que implica la destrucció en massa d’altres animals als caus o a les zones de reg i agrícoles, fins i tot espècies protegides”.

6

URGELL

Primera quinzena d'abril de 2023

L’Ajuntament preveu enllestir la plaça de les Bòbiles en el termini d’un mes ASMAA R. BELLAHBIB

TÀRREGA I Les obres de reforma de la plaça de les Bòbiles de Tàrrega avancen a bon ritme. De fet, els treballs per transformar aquesta àrea de 5.360 metres quadrats de superfície en un espai més acollidor és previst que s’enllesteixin en el termini d’un mes, així ho va avançar dijous 31 de març l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, durant una visita a les obres. “Acabarem la legislatura fent realitat un dels principals projectes urbanístics que teníem a l’agenda”, va afirmar la primera edil, qui ha posat en relleu que “la nova plaça de les Bòbiles, situada en una zona de la ciutat en creixement, on viuen moltes famílies, serà una de les més sostenibles de les comarques de Lleida i disposarà d’una gran riquesa botànica”.

En aquest sentit, el regidor d’Urbanisme, José Luís Marín, va detallar que “un cop enllestida la remodelació integral de l’espai, l’haurem transformat en una gran àrea de lleure i de passeig amb un nou paviment granular on hi haurà 130 arbres d’una vintena d’espècies diferents (entre les quals moreres, auró blanc, auró negre, perers en flor, roures, saücs o xops) i uns 600 arbustos d’una trentena de

Laia Recasens serà la candidata de l’alcaldia per la CUP

CUP TÀRREGA

varietats (espart, flor de lis, eulàlia…)”. Segons Marín, “la gran diversitat arbòria i arbustiva de la plaça en serà un dels principals atractius. Tant és així que volem elaborar una guia per tal que les escoles de la ciutat hi puguin realitzar tallers de reconeixements de flora”.

Situada a l’illa que conformen els carrers de Bellpuig, Pau Casals, Betlem i l’avinguda d’Ondara, la renovada plaça de les Bòbiles també tindrà un espai per al joc lliure de 350 metres quadrats i una àrea amb jocs infantils equipada amb tres gronxadors (un tipus cistella) i dues instal·lacions amb tobogans, rampes i escales de 270 metres quadrats, ambdós delimitats per vegetació. “Hem

instal·lat els jocs per tal de diferències dues zones, una pensada per als infants més petits i una altra per als de més edat”, va detallar l’edil d’Urbanisme. “A més, tot el terra de la plaça serà de sauló compactat, però de tonalitats diferents segons el material emprat, fet que ajudarà a diferenciar-ne els espais”, va afegir.

De la mateixa manera, Marín va explicar que “Un dels punts forts d’aquesta plaça és el sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS), pioner a la ciutat, que hem instal·lat estratègicament en diferents punts, aprofitant el desnivell natural del terreny per crear pendents i dirigir l’aigua de la pluja als diferents pous, el més gran de 20 metres cúbics.

D’aquesta manera evitarem que l’aigua es perdi, i es quedi on s’ha de quedar, al subsol, nodrint les arrels dels arbres de la plaça, i de retruc, evitant la despesa derivada del seu tractament si anés a la depuradora”. També destaca com a novetat l’ús de restes de poda com a paviment amortitzant a la zona de jocs infantils: “fet que ens permetrà tancar el cercle en l’aprofitament de restes vegetals”, segons Marín.

Per fer realitat aquesta notable millora paisatgística de l’entorn, l’Ajuntament de Tàrrega inverteix 214.827 euros, finançats íntegrament mitjançant una subvenció de la Diputació de Lleida a través del Pla de Cooperació Municipal 2022-2023.

TÀRREGA I Laia Recasens serà la candidata de l’alcaldia per la CUP a Tàrrega a les eleccions del 28 de maig. Dimecres dia 5 d’abril van presentar públicament part de la llista electoral amb què la candidatura independentista concorrerà als propers comicis municipals.

Segueixen la cap de llista, Miquel Nadal, Teresa Arbonés, Daniel Esqué i Felip Serra. Més enllà de les persones, els candidats i candidates han posat en valor el mateix projecte de ciutat que la CUP planteja: una ciutat que prioritzi el benestar i la cohesió social davant dels interessos purament econòmics o particulars.

En aquest sentit, els cupaires s’erigeixen en garantia per assegurar un govern de la ciutat que blindi i asseguri 6 eixos imprescindibles: governar per exigir la garantia d’uns drets i serveis socials eficaços, dignes i de gestió municipal; remunicipalització màxima dels serveis públics, en pro del control democràtic, social i ecològic que això suposa; garantir la sostenibilitat de les polítiques públiques municipals; incentiu de l’economia social i circular; foment de la cultura participativa com a pal de paller de qualsevol societat democràtica i transformació feminista a tots els nivells de l’administració.

El Museu Trepat, font d’inspiració d’obres d’art digital realitzades per alumnes de la UdL TÀRREGA I Alumnes de Grau de Disseny Digital i Arts Creatives de l’Escola Politècnica Superior i Magisteri de la Universitat de Lleida (UdL) han presentat a les naus del Museu Trepat de Tàrrega els treballs d’una exposició titulada ‘Arxiu obert / Arxiu tancat’. Es tracta d’una nova

sèrie de creacions d’art contemporani inspirades en el fons documental de l’antiga factoria targarina, dedicada a la producció de maquinària agrícola. Els sis projectes que integren la mostra sorgeixen d’una revisió en clau artística de diversos tipus d’arxius: inventari de peces, fonts

orals (entrevistes als antics treballadors), sons, fotografies, documentació escrita de l’empresa i publicacions de referència.

L’exposició es va obrir divendres 31 de març amb la presència d’alguns dels autors, representants de la UdL i el Museu Trepat, i l’alcaldessa Alba Pijuan Va-

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

llverdú, la qual va destacar “com el patrimoni industrial del territori pot donar peu a una innovadora interpretació artística i alhora a un nou discurs museístic”. Els 45 alumnes participants han tractat l’art digital de forma experimental i contemporània. Va tancar les portes diumenge 9 d’abril.

Caterina Valriu guanya el premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular BELLPUIG I Dissabte 1

recollir per encàrrec de l’ard’abril es va fer entrega xiduc Lluís Salvador d’Àusdel 38è Premi Valeri Ser- tria-Toscana. ra i Boldú de Bellpuig a la Pel que fa a les categories mallorquina Caterina Val- infantil i juvenil els premiats riu, doctora en Filologia i van ser els següents: en Antropologia, per la Premi Infantil (1r i 2n seva obra “29 rondalles d’ESO): 1r premi per Elena meravelloses de Mallorca Mateu Llena, amb el treball (recollides el 1894)”, una “El despertar de la nostra reagrupació de 29 ron- ànima”; 2n premi per Mireia dalles meravelloses de Reig Riudeubàs, amb el tre1985 més altres d’inèdites ball “El carnaval de Solsod’una col·lecció que es va na”; 3r premi per Biel Mar-

siñach Miró, amb el treball “Per quatre monedes”; 4r premi per Joana Fernández Targa, amb el treball “Que farem, que direm” Premi Juvenil (1r i 2n BAT): 1r premi per Ona López Jounou, amb el treball “Remeis casolans de l’àvia”; 2n premi per Maria Solsona Masses i Abril Varela Griñó, amb el treball “La fleca de cal figuerosa”; 3r premi per Pilar Roldan Audinis, amb el

treball “La farga d’Arió”. El premi juvenil corresponent a 3r i 4t d’ESO ha quedat desert.

Durant l’acte també es va presentar el llibre del treball guanyador de l’any passat “Les cultures de les abelles. L’apicultura tradicional a Catalunya” de Francesc Roma Casanovas i l’opuscle Gent de Casa dedicat aquest any al pare Josep Massot i Muntaner.

AJUNTAMENT DE BELLPUIG

URGELL

Primera quinzena d'abril de 2023

Finalment podran continuar amb la rehabilitació de l’antic escorxador AJUNTAMENT D’AGRAMUNT

AGRAMUNT I L’Ajuntament d’Agramunt i Aigües del Segarra-Garrigues han presentat la segona fase del projecte de rehabilitació de l’antic Escorxador d’Agramunt. Com ha explicat l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, aquesta fase serà possible gràcies a l’1% cultural de les obres del Canal Segarra-Garrigues: “Finalment, i després de molt temps treballant, Agramunt rebrà el milió d’euros que li pertoca de l’1% cultural”.

Aquestes obres arriben després que la Diputació de Lleida, a través dels fons Feder, assumís la restauració de les cobertes de l’edifici, juntament amb el departament de Cultura i l’Ajuntament d’Agramunt.

L’any 2010, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural van signar un conveni on es van planificar un seguit d’actuacions de rehabilitació i millora del patrimoni cultural lleidatà on estava inclòs Agramunt. Unes actuacions

que es van preveure per al període 2010-2014, però que no s’ha aconseguit fins aquest 2023.

Fernàndez ha remarcat la fita que suposa per Agramunt la rehabilitació d’aquest espai, llargament reivindicada per la societat civil. Així mateix, ha agraït la sensibilitat de les administracions implicades a l’hora d’encarregar el projecte a arquitectes del territori, la qual cosa ha permès copsar millor la sensibilitat dels agramuntins.

El consistori, tal com marca

el conveni signat, i després del vistiplau del Consell Assessor de Cultura d’Agramunt, donarà a l’edifici un ús cultural. Així, l’edifici de l’Escorxador es convertirà en un equipament municipal que, d’una banda, donarà resposta a un conjunt de mancances que té actualment el municipi i, de l’altra, revitalitzarà aquest edifici històric construït l’any 1946.

En aquest sentit, la regidora de Cultura, Amanda Cardona, ha explicat que en aquesta fase s’habilitaran

cinc espais diferenciats, que permetran donar resposta a demandes històriques, com és la creació d’un arxiu municipal amb les condicions perquè pugui passar a formar part del sistema d’arxius de la Generalitat; un vestíbul a doble alçada per col·locar-hi la imatgeria festiva local; l’Espai Sió, dedicat a l’entorn natural de la Ribera del Sió, però que també farà les funcions de sala polivalent; una sala d’exposicions temporals d’uns 80 m2, i un pati central a l’aire lliure, amb capacitat per a 150 persones i accés directe des del carrer per fer-hi presentacions, conferències i concerts de petit format.

Per a una futura fase, quedaria pendent habilitar l’espai que queda a l’est d’aquest pati central. En l’actual intervenció només s’actuarà en la rehabilitació de les cobertes i forjats i s’enderrocaran les comparticions interiors per tal de deixar-ho preparat perquè en un futur només calgui actuar en l’adequació de l’interior.

7

Presenten un nou catàleg per difondre la gastronomia del territori CONSELL COMARCAL DE L’URGELL

URGELL I L’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de l’Urgell ha presentat un nou catàleg amb l’objectiu de continuar difonent dels productes de proximitat, el patrimoni gastronòmic i la cuina de qualitat del territori, L’Urgell, sabors que inspiren!

Seguint amb la promoció de la Ruta gastronòmica de l’Urgell presentada l’any passat, aquesta publicació posa en valor la gastronomia i els productes urgellencs, a més a més, de donar a conèixer els restaurants

que cuinen plats tradicionals de la zona.

Aquesta iniciativa pretén promocionar l’Urgell, amb la gastronomia i els productes locals, i contribuir a fomentar l’economia circular i sostenible, posant en valor la terra, l’entorn natural i lluitar contra el malbaratament alimentari.

El catàleg conté també, un llistat d’iniciatives de turisme actiu, cites i experiències gastronòmiques que complementen les propostes culinàries de l’Urgell, amb tota la seva explosió de colors i textures.

El Ple aprova el desenvolupament d’obres de reforma a l’av. de Cervera TÀRREGA I L’ A j u n t a -

sta e u aq

ASMAA R. BELLAHBIB

per l’habilitació de carrils laterals flanquejant la calçada central i la construcció d’una rotonda al punt intermedi de l’avinguda de Cervera, just al punt

cist e

? lla

Vol eu

ment de Tàrrega ha fet un nou pas endavant per dur a terme la reforma de l’avinguda de Cervera en tot el seu traçat, entre la plaça de Riambau i la connexió amb l’autovia A-2. El Ple del mes de març va aprovar, en sessió ordinària i per unanimitat, la necessitat de realitzar les obres en aquest vial per renovar la seva fesomia (encara manté el caràcter de l’antiga N-II) i adaptar-lo al desenvolupament previst al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). A més

de via d’accés al nucli urbà, l’avinguda és l’eix del polígon industrial de Llevant, sector estratègic on s’apleguen naus industrials, establiments comercials de grans superfícies i magatzems de venda al detall, i que té expectatives d’implantació de més activitats econòmiques.

L’ a p r o v a c i ó d e l ’ a c o r d permet iniciar l’expedient d’expropiació dels béns i drets afectats. Així mateix, s’està treballant actualment en el projecte executiu de les obres, que suposarà una inversió de 675.000 euros. El projecte destaca sobretot

Les guanyadores del mes de març són:

Cèlia

(Instagram)

Anna Bertran Solé (Instagram)

us l ! a r e ga l e m

Enhorabona!!!!

on s’encreuarà perpendicularment amb la futura circumval·lació del sector oriental de la ciutat.

La rotonda, que ocuparà una superfície de 900 me-

tres quadrats, potenciarà la seguretat viària a l’hora de distribuir el trànsit al polígon de Llevant. Al mateix temps, també es renovarà el ferm de la calçada al llarg de tot el vial i s’instal·laran noves lluminàries en el tram de connexió amb l’autovia A-2.

Val a dir que les empreses que tenen façana frontal al vial ja estan obrint per trams el carril lateral sud. Pel que fa al lateral nord, el consistori ha subscrit un conveni amb l’empresa Ros Roca.

D’altra banda, també es va aprovar per unanimitat el pla director del Parc de Sant Eloi. El document fi-

xa un conjunt d’accions que ajudaran a consolidar aquest parc com a gran pulmó de la ciutat.

Les propostes, que definiran el model de parc, han estat redactades per Matèria Verda SL i incorporen, entre altres, aportacions fetes per l’Associació dels Amics de l’Arbre, entitat gestora del turó des de la seva creació fa més de cent anys.

Més enllà de l’aportació ornamental del parc, el pla director incideix en aspectes mediambientals, turístics i de benestar, salut i esbarjo per a la ciutadania.

8

PLA D'URGELL

Primera quinzena d'abril de 2023

El CUAP començarà a construir-se durant el mes de maig

DEPARTAMENT DE SALUT

Estrenen una nova imatge turística

MOLLERUSSA I La construcció del nou Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Mollerussa arrencarà durant el mes de maig i acabarà a finals d’any. Així ho ha assegurat el gerent de la Regió Sanitària Lleida, Raül Llevot, en una visita el dia 29 de març al terreny on s’ubicarà el CUAP, un equipament que, va garantir, “evitarà molts desplaçaments pel territori, ja que millorarà i ampliarà l’atenció sanitària urgent de baixa i mitjana complexitat, que fins ara es prestava al CUAP Lleida o a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.”

Tal com va avançar fa unes setmanes el conseller de Salut, Manel Balcells, en la seva visita a Lleida, el CUAP Mollerussa és un dels diversos projectes de remodelació i de nova construcció que actualment està duent a terme el Govern i que han de permetre afrontar, en el futur pròxim, els nous reptes de millora

CONSELL COMARCAL DEL PLA D’URGELL

de l’atenció sanitària al territori.

El nou centre serà el segon CUAP de la Regió Sanitària Lleida i estarà annexat a l’actual CAP Mollerussa en un terreny cedit per l’Ajuntament de Mollerussa. Tindrà una superfície d’uns 1.150 metres quadrats, a més d’una base del SEM. Donarà servei d’atenció continuada i urgent a unes 65.000 persones de les comarques del Pla d’Urgell (Àrea Bàsica de Salut (ABS) Pla d’Urgell), les Garrigues (ABS Les Borges Blanques)

i l’Urgell (ABS Agramunt, Bellpuig i Tàrrega). L’obra té un pressupost d’uns 3.718.000 e i és finançada amb fons europeus REACT. La necessitat de disposar d’un nou CUAP a la regió sanitària fora de la ciutat de Lleida respon a diferents factors. En primer lloc, la gran dispersió geogràfica de la regió, que fa que actualment tota la població que requereix atenció urgent de mitjana complexitat hagi de desplaçar-se fins a la capital.

En segon lloc, l’increment

de població que ha viscut la comarca del Pla d’Urgell en els últims anys. En tercer lloc, el creixement de la cartera de serveis dels Punts d’Atenció Continuada, que es troben ubicats als mateixos CAP, i que a Mollerussa ha provocat una manca d’espais important.

Durant la visita, Llevot va estar acompanyat de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i la directora d’Atenció Primària a Lleida de l’Institut Català de la Salut, Pilar Vaqué.

PLA D'URGELL I L’àrea de Turisme del consell comarcal del Pla d’Urgell va presentar dimarts 4 d’abril la nova imatge corporativa que acompanyarà les accions divulgatives de la comarca en aquest àmbit.

El creatiu autor del treball ha sigut l’il·lustrador Jaume Calich, veí de Barbens, que va destacar entre la desena de propostes que es van presentar a la convocatòria.

La imatge corporativa és un dels elements que havia d’incloure el projecte que es va presentar a la convocatòria de Paisatges de Ponent que gestiona la Diputació de Lleida amb els Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell desplega el projecte de Dinamització comercial i Turística del Pla Estratègic Comarcal entre els anys 2022 i 2025.

Instal·len càmeres lectores de matrícules per incrementar la seguretat al municipi PALAU D'ANGLESOLA I El Palau d’Anglesola és el primer municipi del Pla d’Urgell on la conselleria d’Interior ha desplegat el projecte LECTIO, una iniciativa que té com a objectiu facilitar solucions de seguretat ciutadana basada en la vigilància mitjançant lectors de matrícules, als

municipis que no compten amb cos de Policia Local.

L’alcalde del Palau, Francesc Balcells i l’inspector en cap de l’àrea policial Garrigues, Pla d’Urgell, Roderic Moreno, van presentar divendres 31 de març les càmeres instal·lades en els accessos al municipi del Pla d’Urgell, des de l’autovia A-2. Segons va explicar

Balcells es tracta d’una mesura que no té res a veure amb el trànsit o la mobilitat, ja que les càmeres no graven imatges sinó que llegeixen caràcters.

Balcells va detallar, que la informació que recullen les càmeres no es processa en el consistori, sinó que s’envia directament al departament d’Interior i a l’espai

La biblioteca posa en marxa un servei d’autopréstec que afavoreix l’autonomia de l’usuari AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA I La Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha estrenat aquest mes d’abril un nou servei d’autoprèstec amb l’objectiu que l’usuari guanyi en autonomia i també en rapidesa, ja que en una mateixa operació pot endur-se o retornar diferents documents al mateix temps. Per aquest motiu, s’han incorporat uns dispositius que funcionen amb tecnologia RFID (Radio Frecuency Identification) que ofereixen un sistema segur i fiable per les prestacions encomanades.

Aquests dispositius dispo-

sen de pantalles tàctils que indiquen els passos que cal seguir per fer senzilles les diferents operacions disponibles les quals, a banda de poder endur-se i retornar documents, permeten consultar

l’estat del compte i renovar els préstecs. A més a més, les pantalles són també una eina de promoció de les diferents activitats que s’organitzen a la biblioteca.

JOSEP ANTON PÉREZ

Schengen per tal que els cossos de seguretat puguin disposar de dades en el seguiment de delictes.

El consistori ha finançat la instal·lació de les tres càmeres que han suposat una inversió de 18.000 euros.

Un equipament que ha de servir com a eina dissuasiva i de millora de la seguretat del municipi.

L’Ajuntament homenatja a un veí centenari AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA I Divendres 31 de març l’Ajuntament de Mollerussa va homenatjar al veí de la ciutat Santos Lacasa Bescos, el dia que complia cent anys de vida. L’alcalde de la ciutat, Marc Solsona, acompanyat de la regidora d’Acció Social i Comunitària, Anna Carné, van lliurar en nom de la corporació una placa amb un extracte del poema Ítaca, de Konstantinos Kavafis, versionat per Lluís Llach, en un acte que va tenir lloc a la Residència Josep Torrent de Vila-sana on resideix des de fa un any acompanyat de la seva esposa Rosario.

Santos Lacasa, que té dos fills, dos nets i dues besnetes, va arribar a Mollerussa amb una destinació com a ferroviari el 1949 procedent d’un poble prop de Jaca i aquí, al Saló Rosa de L’Amistat, va conèixer a la que ha estat la seva com-

panya de vida durant més de 70 anys i amb la qual ha format una família.

L’homenatjat, qui ha estat acompanyat de part de la seva família ha rebut també una placa de mans de l’alcalde de Vila-Sana, Joan Sangrà.

PLA D'URGELL

Primera quinzena d'abril de 2023

El Govern preveu reduir un 50% les llistes d’espera de places residencials JOSEP ANTON PÉREZ

MOLLERUSSA I El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano va participar dimecres 29 de març en l’acte protocol·lari de la col·locació de la primera pedra de la residència Jardins Castelló de Mollerussa. Un projecte privat que iniciarà la construcció d’un equipament per a la tercera edat que comptarà amb 144 places de residència i 30 de centre de dia.

Campuzano va explicar que el Govern, amb l’aprovació del pressupost, preveu que enguany es puguin reduir en un 50% les llistes d’espera de les places concertades en els equipaments publicoprivats; una previsió que s’ha de traduir en 4.500 noves places. Així i tot el responsable de Drets Socials va destacar que existeix una greu situació d’infrafinançament; la Generalitat, els Ajuntaments i les famílies suporten més del 80% del finançament i l’Estat aporta menys del 20% de les aportacions, i “això és insostenible”.

9

Sergi Gaya fa un homenatge a l’Estany i a la gent del Pla d’Urgell AJUNTAMENT DE VILA-SANA

VILA-SANA I L’artista Per la seva banda l’alcalde Mollerussa, Marc Solsona va assegurar que la construcció d’aquesta residència respon a una necessitat per la manca de places que hi ha a la ciutat i en aquest sentit va agrair el projecte d’un grup d’inversors de la comarca per tirar-la endavant.

També es va referir al fet que crearà 75 nous llocs de treball i a la necessitat que la residència estigui integrada al municipi i en el dia a dia de la ciutat. Per això, va

explicar que l’edifici de Cal Castelló, de propietat municipal, també haurà d’adaptar els usos a l’entorn sent un punt de trobada d’entitats que es dediquin al benestar i a la salut.

El nou centre tindrà una superfície de 8.180 metres quadrats repartits en soterrani, planta baixa i quatre plantes, disposarà de 48 habitacions individuals i 48 habitacions dobles de més de 30 m² amb unitats de convivència per a 18 usu-

aris. Així mateix, segons l’empresa promotora la seva posada en funcionament oferirà un ampli programa d’activitats i serveis dirigits a tenir cura del benestar de les persones residents com són els serveis de psicologia, fisioteràpia, rehabilitació, perruqueria i podologia.

Igualment, es preveu que el centre compti amb un restaurant obert al públic en general per afavorir la integració de les persones que hi viuran.

mollerussenc Sergi Gaya ha estat l’autor del primer mural amb què comptarà el municipi de Vila-sana una obra que vol retre homenatge a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, als seus impulsors i el que significa per les terres del Pla d’Urgell i rodalia. En el mural es pot veure un padrí i la seva neta, una imatge que pretén mostrar el traspàs de la història d’un poble d’una generació a altra.

La corporació municipal,

amb l’alcalde Joan Ramon Sangrà al capdavant i l’autor de l’obra Sergi Gaya van presentar l’obra el passat dijous. El mural es pot veure en la plaça de les Casetes Gaya també és autor del mural que ocupa la façana del Cafè de L’Amistat en la plaça Ciutat de Lleida a Mollerussa, i també va participar en el treball que es va dur a terme en les sitges de la planta de la Cooperativa d’Ivars a Torregrossa, entre altres mostres artístiques.

El Saló de l’Automòbil de la Fira de Sant Josep va tancar 151 vendes per un import de més de 5 MEUR MOLLERUSSA I Va loració positiva en el balanç del 42è Saló de l’Automòbil de Mollerussa, celebrat del 17 al 19 de març en el marc de la 150 Fira de Sant Josep de la capital del Pla d’Urgell. En total, els expositors d’automoció, ubicats al Recinte de les Piscines, van tancar 151 cotxes venuts per una suma de 5.048.306 euros, xifra aquesta última amb què se supera “la fita” dels cinc milions que s’havia fixat des de Fira de Mollerussa, segons va assenyalar l’alcalde i president de l’ens firal,

Marc Solsona, dimarts 11 d’abril, qui va estar acompanyat pel director, Xavier Roure. Aquest important volum de negoci s’afegeix a l’alta satisfacció de les firmes del sector automobilístic, la qual ja va quedar reflectida en les enquestes que es van fer el darrer dia de fira, va recordar Solsona, i on també es va valorar l’ampliació de l’espai expositiu.

En una roda de premsa a la Notaria de Mollerussa, amb motiu de la realització del sorteig del premi de 6.000 euros entre els compradors d’un cotxe

FIRA DE MOLLERUSSA

durant el certamen, l’alcalde es va referir a l’import dels cotxes venuts, amb un 36% del total

amb un preu superior als 35.000 euros, percentatge que augmenta fins al 75% si es comptabilitzen

els cotxes venuts amb un cost de més de 24.000 euros.

Pel que fa al director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, es va afegir a la valoració positiva destacant la important xifra de volum de negoci assolida, la qual “consolida el Saló com a referent a les Terres de Lleida” i esdevé un dels “puntals” en l’àmbit català.

En referència a la procedència dels compradors dels 151 automòbils venuts, el 10% van ser de Mollerussa, el 13% de la resta del Pla d’Urgell, el 21% de Lleida ciutat, el

45% de la resta de la demarcació lleidatana, el 9% d’altres punts de Catalunya i el 2% de fora de Catalunya.

La guanyadora del sorteig d’enguany ha estat Maria del Carme Ariño, veïna d’Aspa, per la compra d’un Hyundai a la firma Control Motor de Lleida.

Pel que fa al calendari d e F i ra d e M o l l e r u s s a continuarà el cap de setmana del 21 al 23 d’abril amb la 33a fira d’Autotrac, dedicada al sector d’ocasió de la maquinària agrícola i industrial, automòbils i furgonetes.

10

NOGUERA

Primera quinzena d'abril de 2023

La Paeria aprova acordar el traspàs del carrer Urgell PAERIA DE BALAGUER

BALAGUER I La Paeria va portar al Ple d’aquest dijous dia 30 de març la tramitació de la petició formal del traspàs dels trams urbans de la carretera C-148a (PK. 1,7 a PK. 2,9) a la C-12z (PK. 168,1) al seu pas per la ciutat de Balaguer, després d’arribar a un acord amb la Secretaria General de Mobilitat i Infraestructures, i que va aprovar per unanimitat.

Les zones corresponen al carrer Urgell, el tram del pont i l’inici de la carretera de Gerb. Precisament per ampliar el pont de sant Miquel que la Paeria va sol·licitar el traspàs de competències i així poder executar el projecte del pont. Tot i que encara s’ha de fer el projecte, la voluntat de la Paeria és que les diferents obres es realitzin per fases, evitant que una de les principals vies de la ciutat quedi completament tallada al trànsit. Des de la Paeria

Detingut un informàtic per accedir de manera fraudulenta a mòbils ARXIU COMARQUES DE PONENT

també es pretén que el carrer Urgell esdevingui un espai més amable per als vianants, a banda de millorar l’espai per al trànsit de vehicles.

Els costos de pavimentació i millora així com la remodelació del pont s’assumiran des de l’Àrea d’Infraestructures i Mobilitat.

Igualment, es negociarà amb l’Agència Catalana de l’Aigua el cost de la canonada de pluvials, la qual s’haurà d’instal·lar abans de la pavimentació.

Així mateix, entre els punts tractats trobem: La Declaració Institucional

pel Dia de les Dones amb la qual la Paeria com a institució es compromet a implementar polítiques i accions que fomentin la igualtat de gènere.

El projecte d’adequació del soterrani, planta baixa i estructura de l’edifici de l’antic Molí de l’Esquerrà, que ha estat aprovat amb 9 vots i 6 abstencions.

El projecte del Pla d’actuacions a l’església, les restes arqueològiques i la tanca perimetral del monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses.

El conveni de col·laboració amb Ferrocarrils de la Ge-

neralitat, per a la supressió del pas a nivell núm. 19 de la línia del tren de la Pobla de Segur.

La pròrroga del conveni de col·laboració entre l’Agència de l’Habitatge i la Paeria.

La memòria valorada del desmuntatge de la coberta de l’escorxador municipal.

L’arranjament dels camins de la Garriga II i del Pla del Casat, situats al terme municipal de Balaguer.

I finalment, la Declaració Institucional per a la creació d’espais i línies de recerca de Memòria Democràtica.

BALAGUER I Els Mossos d’Esquadra van det e n i r d i m e c r e s, 2 9 d e març, quan faltaven deu minuts per a les deu del matí un veí de Balaguer de 24 anys que suposadament hauria accedit de manera fraudulenta de dispositius m ò b i l s p e r e x t ra u r e ’ n imatges amb contingut íntim dels seus usuaris.

La detenció es va fer a Vilanova de la Barca i la policia l’acusa d’un delicte de revelació de secrets. Es tracta d’un jove

informàtic que la Unitat d’Investigació de la Noguera va començar a vigilar fa unes setmanes arran dels rumors que corrien per la Noguera per aquest suposat cas.

Finalment, la policia va descobrir que hi havia víctimes d’aquest informàtic i el van acabar detenint.

El cas continua obert per saber l’abast real dels afectats i el material que el detingut hauria obtingut així com amb quina finalitat.

El Club esportiu L’Estel participa en els Special Olympics 2023 L’ESTEL DE BALAGUER

BALAGUER I El Club esportiu L’Estel de Balaguer ha participat en l’edició 2023 dels Jocs Special Olympics. Aquest és un dels esdeveniments esportius d’àmbit internacional més importants pels esportistes amb discapacitat intel· lectual de Catalunya, d’altres comunitats autònomes espanyoles i de països de tot el món. Només se celebren un cop cada quatre anys.

Des del Club esportiu L’Estel hi van participar 19 esportistes i

6 tècnics, en les disciplines de petanca, natació i bàsquet.

L’equip de bàsquet va participar en el nivell inicial i va guanyar la medalla d’or del grup 10.

També han participat amb dues tripletes de Petanca: La tripleta L’Estel Vermell que va guanyar la medalla de plata al nivell inicial del grup 11 i la tripleta L’Estel Blau que va aconseguir la medalla de bronze al nivell inicial del grup 13.

Finalment, a la disciplina de

Natació els esportistes van obtenir tres medalles de plata i una d’or en 25 m esquena, i dues medalles de participació, una de plata i una de bronze en 25 m crol.

L’esdeveniment esportiu està organitzat per la Federació Catalana d’esports per persones amb Discapacitat Intel·lectual, per Special Olympics Catalunya i l’Ajuntament de Granollers, i té l’objectiu de promoure la igualtat i la inclusió.

El Parc Astronòmic del Montsec obre temporada amb la renovació del planetari, que es consolida com un espai únic al món ÀGER I Dissabte 1 d’abril, el Parc Astronòmic del Montsec (PAM) va inaugurar la temporada, presentant una renovació integral del planetari l’UII del Montsec. Una actuació que consolida el planetari com “absolutament únic al món”, segons assegura el director del parc, Salvador Ribas.

L’acte d’arrencada de la temporada també es va aprofitar per retre homenatge a les famílies Roigé Baulies i Rosell Feliu que van cedir els terrenys per construir l’equipament, el reconeixement va consistir

en la descoberta d’una placa, que va presidir el conseller de Territori, Juli Fernández.

El conseller de Territori, va remarcar que es tracta “d’un espai únic al món”, ja que permet obrir la seva cúpula de 12 metres de diàmetre per deixar als visitants sota el cel real del Montsec. A més, quan acabi la segona fase de l’actuació, serà dels pocs planetaris al món que permetrà combinar la interactivitat amb espectadors i la projecció 3D. El nou planetari, una instal· lació única que s’ha equipat amb un sistema de projec-

IGNASI GÓMEZ (ACN)

ció 3D - cúpula completa- de 360 (el format audiovisual més gran del món) on les produccions en 6K afavoreixen l’experiència immersiva

per veure els astres. A més, la nova sala multimèdia i el nou model de simulació d’estrelles permeten navegar virtualment per l’espai

en dues i tres dimensions i entendre el seu origen, estructura i evolució. El sistema 3D estarà a punt en una segona fase de la renovació,

a partir de l’estiu. “Volem que sigui una experiència brutal i inoblidable” per al públic, va afirmar Ribas, ja que s’espera superar novament els 30.000 visitants aquest any 2023, va remarcar.

La millora de la projecció audiovisual ha anat acompanyada de la remodelació del pati de butaques, incrementant un 26% la seva capacitat, i s’ha fet accessible per a persones amb mobilitat reduïda. També s’ha renovat l’enllumenat, l’àudio i els sistemes informàtics.

La Fira Q enguany tindrà una durada de tres dies PAERIA DE BALAGUER

BALAGUER I Dimecres dia 5 d’abril la Paeria de Balaguer va presentar una nova edició de la Fira Q, que se celebrarà els dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig al pavelló d’Inpacsa de Balaguer.

Un any més Fira Q té com a objectiu promocionar les empreses de la província de Lleida, així com donar a conèixer els productes d’alimentació de proximitat, naturals i artesans. Amb aquesta voluntat s’han organitzat diferents activitats, com la Mostra de coca de samfaina, a càrrec de l’Associació Gastronòmica i Cultural del Comtat d’Urgell.

Una de les novetats d’enguany és la celebració el diumenge a la tarda de la 7a edició del concurs de cuina, el qual a partir d’ara passarà a anomenar-se ‘Concurs de cuina de proximitat Josep M. Morell. De la nostra terra al plat’, en homenatge al cuiner balaguerí.

Aprofitant aquesta novetat, el concurs de cuina estarà dedicat a la seva figura en el món de la restauració,

11

NOGUERA

Primera quinzena d'abril de 2023

La Paeria ha realitzat la reparació del pati del Patufet

PAERIA DE BALAGUER

amb els caragols i el porc com a ingredients protagonistes.

Fira Q continua comptant amb la presència de diversos sectors, i per a donar més visibilitat a les empreses de cada zona hi haurà diferents escenaris on es faran múltiples activitats, com presentacions de productes, concerts, tallers de cuina, desfilada de moda, exhibició de dansa o showcooking. Durant els tres dies que dura Fira Q les activitats seran constants, amb actes com la celebració de les Jornades

d’Apicultors el dissabte al matí, organitzades pel Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural, amb el tradicional concurs de mel.

Es destaca l’espai per als més petits, Menuts Q, on els infants que visitin la fira podran passar una estona jugant i seguint les diferents propostes que s’han preparat.

D’altra banda, l’espai dedicat a la construcció i l’habitatge s’especialitza i evoluciona cap al Saló de l’Energia de les Terres de Lleida, el qual es preveu

que tingui una periodicitat anual. Aquest espai dins de Fira Q és una iniciativa de l’Energy HubLab, un projecte de la Paeria de Balaguer i la Diputació de Lleida, que impulsa la transició energètica i la transformació del model econòmic de Ponent, el Pirineu i Aran, i que compta amb la participació dels principals ens públics i privats del territori.

Fira Q també comptarà amb un espai per presentacions, debats i xerrades sobre l’àmbit de les energies renovables l’eficiència energètica.

BALAGUER I Durant les vacances escolars de setmana Santa, l’Àrea de Serveis municipals ha dut a terme la substitució íntegra del cautxú i de la zona de jocs de la llar d’infants del Patufet. Al mateix temps s’ha aprofitat per ampliar la zona coberta amb aquest material, fent-la més àmplia.

D’altra banda, s’ha ampliat el passadís d’accés a la zona de jocs. S’ha retirat el cautxú que hi havia a la zona d’entra-

da, i al seu lloc s’hi han posat unes rajoles de ciment i de superfície llisa per un millor accés amb els cotxets.

El preu de l’actuació ha tingut un cost aproximat de 14.600 e, IVA a part, i la va dur a terme el mateix personal de l’Àrea de Serveis municipals.

A causa de les obres durant la setmana Santa les estades que s’hi v a n f e r e s v a n t ra s l l a dar a la llar d’infants Els Putxinel·lis.

L’Ajuntament es reuneix amb Direcció General de Polítiques de Muntanya per concretar la millora del camí d’Àger a Corçà ÀGER I Dilluns, 27 de març, l’Ajuntament d’Àger es va reunir amb dos tècnics de Direcció General de Polítiques de Muntanya i Litoral, juntament amb el tècnic responsable de l’empresa que realitzarà el projecte de la millora del camí d’Àger a Corçà. La finalitat d’aquesta reunió era la d’estudiar i concretar la manera més eficaç de dur a terme les obres de millora del tram en qüestió.

Les persones assistents van passejar pel tram d’interès per analitzar de-

tingudament els punts de més conflicte i importància a l’hora de redactar el projecte. Properament, se signarà el conveni entre el Departament i l’Ajuntament d’Àger i es preveu que en un mes i mig ja estarà presentat el projecte definitiu, preparat per executar les obres durant aquesta p r i m a v e ra . “ L’ e x e c u c i ó d’aquesta obra respon a una petició del municipi per facilitar la mobilitat, el desenvolupament econòmic i la seguretat en la circulació. Estem molt contents de comprovar que aquest

AJUNTAMENT D'ÀGER

projecte, tan desitjat per la gent del territori, està sent una realitat”, va explicar, Mireia Burgués, alcaldessa d’Àger.

Aquest camí dona accés als nuclis d’Agulló i Corçà i que enllaça amb la C-12, un dels trams més transitats del municipi i un dels accessos a la mare de Déu de la Pertusa i el congost de Mont-rebei. És una important via de connexió per a les persones residents en aquesta zona de muntanya de la Noguera, per als seus desplaçaments quotidians i també

per accedir a les finques agrícoles. Els treballs de millora consistiran en la regularització i reparació de l’esplanada, la millora del paviment del camí, l’adequació dels elements de drenatge, la neteja i perfilat de cunetes, i la millora de la senyalització vertical i horitzontal.

El camí té una longitud de 7 quilòmetres i els treballs, que tenen un pressupost de 275.000 euros, estan cofinançats pel Departament de Territori i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

12

REPORTATGE

Primera quinzena d'abril de 2023

Sant Jordi, una de les tradicions més estimades dels catalans Les terres de Ponent ho celebren amb diferents activitats que s'allarguen durant tot el mes d'abril PONENT I Engany amb el retorn a la normalitat absolut s’han reviscut totes les festes i tradicions del país. L’arribada de l’abril, dona pas, no només al bon temps, sinó que també a la tradicional festa de Sant Jordi, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor.

Com és de costum les terres de Ponent ho celebren amb diferents activitats durant tot el mes d’abril.

Urgell Tàrrega des de la Regidoria de Cultura i diverses entitats de la ciutat han preparat un conjunt d'activitats amb motiu de la festa tradicional de Sant Jordi. La programació s'allargarà durant gairebé tot el mes d'abril.

Dissabte 15 d’abril a les 11 del matí es donarà el tret de sortida a la programació amb la presentació del nou conte de l'Associació Cultural Guixanet al Mas de Colom – Casa Borges, ‘Els Targalets i el Mas de Colom’, obra de Marcel André Balp Kollar.

Cal destacar que dissabte 22 d’abril, a partir de les 10 del matí, a l’Escola Àngel Guimerà, l’Associació Agrat ha organitzat Lo Closcamoll 2023, el Festi-

val de Música Familiar de Ponent, amb Reggae per Xics, Landry, Lalibegood, la Belluga i Pascual & Els Desnatats.

Diumenge 23 d'abril, a partir de les 10 h del matí, al passeig de la Font del Congrés se celebrarà la Festa de l’Arbre. El consistori invita la ciutadania a plantar el seu roser al Parc de Sant Eloi, amb esmorzar popular. Cal remarcar que s’ha de reservar prèviament, del 17 al 22 d’abril, un roser a Flors Àngels, Flors Català i Flors Urgell.

El tradicional Mercat de Llibres i Roses enguany se celebrarà dissabte 22 i diumenge 23, de 10 h del matí a 2 h de la tarda, al carrer del Carme i plaça del Carme (El Pati), i comptarà amb novetats editorials, una àmplia varietat de roses i entitats sense ànim de lucre de caràcter social i cultural.

També s’hi preveu activitats d’animació.

La programació clourà dijous 27 d'abril, a les 7 de la tarda, al Casal Cívic amb un micro obert de poesia, on tothom qui vulgui podrà recitar els seus poemes o els que triï.

El Talladell, per la seva part, la tarda de la diada de Sant Jordi, duran a ter-

ARXIU COMARQUES

me la IV trobada de Puntaires, i el Grup de Teatre Bat de Tàrrega representarà la seva obra ‘Embolica que fa forat’. També hi haura una parada de venda de llibres nous i intercanvi.

Noguera Balaguer per a la diada de Sant Jordi ha organitzat un seguit d’activitats que amenitzaran la jornada i que es faran a la plaça del Mercadal. Aquestes c o m e n ç a ra n a l e s 1 2 h amb el conte musical ‘La Tecla i el seu bagul musical’ a càrrec de l’Escola Municipal de Música. Seguidament, es farà una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola d’Agramunt. I a la tarda, a partir de les 17.30 h, s’entregaran els Premis Sant Jordi. A les 18.30 h es farà la representació del musical infantil ‘La llegenda de Sant Jordi. El musical’ a càrrec de la companyia Milnotes, adreçat a i n f a n t s d e 4 a 1 2 a n y s.

Aquest és un espectacle musical còmic, participatiu i didàctic, en el que els espectadors hauran d’ajudar als actors a resoldre l’enigma del drac.

ganitzat per la Biblioteca Comarcal Jaume Vila i que en la seva primera edició s'ha centrat en la poesia de Maria Mercè Marçal.

D i u m e n g e 2 3 a p a rtir de les 12 del migdia pels carrers del centre i amb la final de la festa a L'Amistat la Companyia del Príncep Totilau presentarà el seu espectacle “El meu amic Brutus”.

Finalment, el diumenge 23 d'abril a la 1 del migdia a L'Amistat es portarà en cap un vermut musical amb Polar Soft.

Pla d’Urgell Mollerussa també han

organitzat diferents activitats en el marc de la tradicional Festa de Sant Jordi, que començaran divendres 21 d'abril al Teatre L'Amistat a partir de les 9 h del matí amb una dotzena Marató de Lectura en veu alta en commemoració de l'Any Vallverdú, organitzada per la Biblioteca Comarcal Jaume Vila dins del Projecte Mollerussa Muncipi Lector i amb la participació dels centres educatius de la ciutat.

D i s s a b t e 2 2 a l Te a t r e L'Amistat a les 8 h del vespre es durà a terme el concert dels guanyadors del concurs Ri[t]mes, or-

Segarra Guissona ha reservat un

seguit d'activitats culturals per viure-les entorn de la Setmana de Sant Jordi. Sessions de contes, presentacions de llibres, tallers, sardanes…, i un seguit de propostes culturals que ompliran tota la setmana.

Per diumenge, el dia de Sant Jordi, les propostes són de carrer, per gaudir de les parades que trobarem entre la plaça Bisbe Benlloch i la plaça Major.

Hi haurà ballada de sardanes amb la Cobla 11 de setembre al migdia, i una sessió de contes de Sant Jordi i d'arreu del món, a les sis de la tarda a la plaça Bisbe Benlloch.

DEBBIE TUNG

JUDITH KERR

DIVERSOS AUTORS

ALICE ZENITER

DE QUAN HITLER VA ROBAR EL CONILL ROSA

CATALUNYA DESAPAREGUDA

L'ART DE PERDRE

Lleida, Tàrrega, Mollerussa, Bellpuig, Balaguer... Per a tothom que vulgui saber com eren aquests pobles i ciutats fa unes quantes dècades, no hi ha res millor que els llibres de la col·lecció Catalunya desapareguda. Cada llibre està dedicat a un municipi concret i a totes les pàgines el text està acompanyat de fotografies d’arxiu que ens ensenyen el passat d’aquests llocs.

Ambientada entre els anys seixanta del segle passat i l’actualitat, aquesta novel·la fa un recorregut per la història d’una família d’origen algerià al llarg de tres generacions. A través dels protagonistes vivim la independència d’Algèria, la fugida de la família cap a França, i la vida en aquest nou país, on hauran de fer front al racisme i al sentiment de no pertànyer a cap lloc.

EL COMARQUES RECOMANA...

NADIA MURAD

JO SERÉ L'ÚLTIMA Llibre de no-ficció en què Nadia Murad, guanyadora del Premi Nobel de la Pau, ens relata de primera mà com els jihadistes van ocupar el seu poble, van matar gairebé tota la seva família i la van convertir en esclava sexual. La seva història és un testimoni punyent de la persecució que viu el poble yazidita per part dels talibans i de l’ús de la violència sexual com a arma.

LA INCORRECTA

CATALANAMENT

BOOK LOVE

No pares de repetir crush, ghosting i stalker, però no saps dir-ho en català? Vols saber totes les maneres d’insultar en la llengua de Fabra? A mig camí entre un manual per parlar bé el català i un quadern d’activitats per millorar i enriquir el nostre vocabulari, aquest divertidíssim i entretingut llibre de La Incorrecta és la millor eina per parlar un català correcte i actual.

Com molt bé indica el títol, Book Love és un còmic que il·lustra amb molt d’humor situacions totalment verídiques i representatives de la vida dels amants dels llibres, i que segur que faran riure a més d’un. Aquests dibuixos de la britànica Debbie Tung conformen una oda meravellosa als llibres, a la literatura i, sobretot, als lectors.

Novel·la juvenil en què es relata el viatge que l’Anna, una nena de nou anys, i la seva família fan per tot Europa fugint de l’Alemanya nazi. Inspirat en la vida de l’autora, aquest llibre ens permet posar-nos a la pell dels refugiats a través dels ulls d’una nena, i ens consciencia d’una realitat que per desgràcia continua existint a molts llocs del món.

Primera quinzena d'abril de 2023

13

FIRES I FESTES

El sabó correrà pels carrers de Montgai

ARXIU COMARQUES DE PONENT

MONTGAI I El municipi de Montgai obrirà una nova edició de Net, la fira del Sabó i la Cosmètica Natural el 16 d’abril, una iniciativa que va suposar la declaració de poble d’ofici singular del sabó, de la que el municipi de la Noguera se sent molt orgullós.

Per tal de continuar amb la singularitat de la festa popular Montgai incorpora a la catorzena edició de Net el correfoc del sabó, una proposta pionera que té com a objectiu atraure la participació activa d’un públic

familiar, a més de l’habitual interessat en la temàtica de la fira. També s’incorporarà a les novetats del certamen la recreació dels oficis de Morcaire i Barrellaira que representaran persones que antigament recollien les morques d’oli dels molins i de les cases; mentre que el segon consistia en la recollida de la planta de la barrella que servia per fer lleixiu, ingredient imprescindible en l’elaboració del sabó.

Una quinzena de parades de sabons i cosmètica natural, i uns 30 expositors ar-

tesans de productes de proximitat de la zona s'instal· laran a la plaça Prat de la Riba i al carrer Pare Mirats.

Mostra expositiva que es compaginarà amb els espectacles de bombolles gegants a càrrec del Mag Reivax i també animació musical durant tota la fira a càrrec dels Grallers de Bellvís i els Capgrossos de Montgai.

L’acte inaugural de la fira el presidirà la consellera d’Igualtat i Feminismes Tània Verge a les dotze del migdia.

En el marc de la XXXV Trobada dels Campaners presentaran la nova campana del municipi ANNA BERGA (ACN)

OS DE BALAGUER I L’Os de Balaguer, municipi de la Noguera, celebra la seva XXXV Trobada de Campaners aquest pròxim el 24 d’abril, com ja és de costum.

Aquesta tradició data de l’abril del 1987, l'alcalde i el mossèn d'aleshores van voler retre un homenatge al campaner local.

Actualment, la celebració ret homenatge a tots els campaners i una reivindicació de l'ofici. Precisament per això, cada any es fa un repic especial del campanar de la

població per alguna causa que es cregui justa.

Enguany el certamen donarà el seu tret de sortida amb la rebuda dels campaners i el lliurament de les acreditacions, entre les 9 h i les 10 h del matí.

A les 10 h es farà un esmorzar popular, obert a tothom que hi vulgui participar, a la plaça de la Font, amb xocolata desfeta i pa. A partir de les 10 h, i fins a les 12, també hi haurà una demostració de tocs des del campanar a càrrec dels campaners i c amp an eres. Seguida-

ment, a les 12 h, es durà a terme el toc especial de l’Os de Balaguer a la plaça de la Font, a càrrec dels campaners i campaneres, aquesta vegada d’Os. Així mateix, a la 13 h se celebrarà una missa en honor a l’ofici de campaner/a. Finalment, enguany a les 14 h es farà la descoberta de la nova campana de la vila.

Val a dir, que durant tot el matí també es portarà a cap una nova edició de la Fira d'Artesania i alimentació de proximitat.

14

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ

Primera quinzena d'abril de 2023

Més d’una vintena de cuiners reivindiquen la cuina i la gastronomia de proximitat MARTA LLUVICH (ACN)

RIALP I La vuitena edició de GastroPirineus ha reunit a l’Hotel de la cota 2.000 de Port Ainé, al Pallars Sobirà, una vintena de cuiners. Amb sessions de cuina de maridatges de vins i productes dels Pirineus i d’altres indrets de Catalunya, reivindiquen la cuina i la gastronomia del territori.

Aquest esdeveniment, de caràcter anual i itinerant, té com a principal objectiu reunir a productors, enòlegs, sommeliers, ramaders, gastrònoms i, per descomptat, xefs d’arreu, que representen l’amor i estima pel producte i la cuina. El tret de sortida l’ha donat el cuiner pallarès, Mariano Gonzalvo, qui ha posat el valor el producte de proximitat de casa i la necessitat de fer comu-

nitat entre tots els professionals del sector.

No tots els xefs són del Pirineu i les jornades, que finalitzaran aquest dimecres, compten amb cuiners com Oriol Rovira que oferirà una sessió sobre la ‘Cuina del terrer amb producte propi i de temporada’; Sergi de Meià, que cuinarà amb producte ecològic i de Km0;

Ada Parellada que presentarà ‘La cuina de Les Sopes i del Semproniana’; o Martín Comamala, amb la sessió titulada ‘Cuina propera, salvatge i simple’.

Parellada ha destacat la importància d’aquestes jornades per redescobrir productes de proximitat que havien quedat oblidats i els cuiners a poc a poc els van

reincorporant als seus plats.

Parellada ha parlat de la necessitat de fer jornades on els professionals es troben i poden intercanviar experiències.

Els cuiners del Pallars són els grans protagonistes de GastroPirineus 2023. El programa compta amb un showcooking de producte de proximitat, patrocinat pel col·lectiu ÀPAT-Pallars Jussà, i protagonitzat per Josep Palau (Casa Masover, Buira) i Llorenç Aguilar (Cafè Espanya, Tremp), maridat amb vins de la zona; o una sessió de Tapes amb filosofia Slow Food, patrocinada pel Col·lectiu Xicoia del Pallars Sobirà, amb Aleix Aytés i Marta Casals del Cafè Pessets (Sort).

Campionats del Món de Piragüisme ICF 2027, una oportunitat turística ALBERT LIJARCIO (ACN)

SORT I La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va presentar dilluns la candidatura de la Seu d’Urgell i Sort per acollir els Campionats del Món de Piragüisme ICF 2027. Vilagrà va assegurar que aquesta serà una “oportunitat” per a l’esport a Catalunya i pel turisme esportiu al Pirineu, a banda de posar en valor l’experiència de més de 50 anys en

l’organització de competicions. A més, va dir que el projecte “beneficiarà el país sencer” i va destacar que pretén deixar un “llegat” i promocionar tant l’esport d’elit com la base i l’esport femení. Està previst que la candidatura guanyadora per acollir els campionats del món es doni a conèixer el pròxim 29 d’abril a Budapest.

L’Ajuntament presenta la primera edició de Tribulossi, el festival poètic de les arts TREMP I Després de la Setmana Santa, Tremp torna a acostar-se a la poesia en el marc del Tribulossi, el festival poètic de les arts que arrenca en aquesta primera edició amb força.

Després de la presentació del projecte el 21 de març a la biblioteca amb un espectacle de dansa contemporània, el festival ofereix un taller de lipogrames de la mà de la il· lustradora Olga Capdevila.

Serà aquest divendres 14 d’abril a les 17.30 h a la biblioteca pública Ma-

AJUNTAMENT DE TREMP

ria Barbal de Tremp. Els lipogrames són propostes d’escriptura on es creen textos omitint alguna lletra i creant efectes sonors i visuals diferents. La gota moja la gata maja és el nom d’aquest taller que va adreçat a persones a partir de 7 anys.

El Tribulossi continuarà oferint propostes diverses aquesta primavera, al mes de maig l’Associació Fotogràfica del Pallars presentaran l’exposició Una imatge i mil paraules, a partir de poemes d’autors pirinencs que han inspirat imatges

per acompanyar-les. L’exposició serà visitable a la rambla del Dr. Pearson de Tremp del 14 de maig al 15 de juliol. Seguint amb arts visuals, l’artista Gustavo

Tulande realitzarà un mural gegant en un edifici del carrer Aragó de Tremp inspirant-se en la poesia Podries de Joana Raspall.

Els plats forts del festi-

val arribaran al mes de juny, concretament de l’1 al 4 a Tremp. El dijous 1 a la placeta de l’Església es podrà gaudir del concert ‘Tothom ho sap’ a partir de cançons de Leonard Cohen interpretades per Marta Marco, Marc Serra, Montse Vellvehí i Ernest Villegas. El divendres 2 s’inaugurarà el mural de Gustavo Tulande amb l’espectacle de dansa i circ ‘Migrare’ de la cia La Maduixa. El dissabte 3, La Lira acollirà l’homentatge a l’autora pallaresa Concepció G. Maluquer conduït per Meritxell Bellera i amb la

presència de Maria Barbal, Annabel Castan, Carme Sansa i col·laboracions especials de Pere Arquillué o Clara Segura.

Acabarem els actes el diumenge amb un acte de poesia, corrandes i vermut a l’edifici de les antigues Adoberies de la pell amb el conjunt Cor de Carxofa.

El Tribulossi trempolí donarà per closa la seva primera edició el 13 de juliol amb un acte a les Nits a la Fresca, La nit de po( r ) esia pels carrers del Raval de Tremp.

Inauguren les Adoberies 180 assistents

Denuncien que la residència va fer la castanyada amb usuaris barrejats i sense mascareta

TREMP I El president del

TREMP I La residència

Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep M. Mullol i l’alcaldessa de Tremp, M. Pilar Cases, va inaugurar dissbate dia 1 d’abril les obres de rehabilitació de les antigues Adoberies de Tremp i de l’itinerari de la Font Vella.

L’ajuntament de Tremp va començar a donar forma a aquest projecte en el període 2003-07 i posteriorment va caure en l’oblit fins que la concertació amb el Consell Comarcal que n’ha cercat el finançament l’ha fet possible.

Les actuacions les han realitzat dues empreses

pallareses, Enric Mitjana i Excavacions Carmona, amb un pressupost total de 310.000 e, aportats en un 41% per la Generalitat amb fons europeus FEDER, un 21% per la Diputació de Lleida i un 38% pel propi Ajuntament.

Els treballs també permetran estudiar i identificar altres activitats industrials que al llarg dels temps s’han dut a terme a l’entorn del barranc de la Font Vella com un escorxador, una destil·leria, un obrador de tint i els 4 edificis que aplegaven les 8 adoberies.

Fiella de Tremp va celebrar la Festa de la Castanyada 20 dies abans del brot de covid detectat el 19 de novembre de 2020, que va acabar amb la mort de 64 dels 142 residents. Així ho denuncien dues treballadores que han presentat dues querelles al jutjat de Tremp per un suposat delicte contra la seguretat en el treball en considerar que la llavors directora, Remei Navarri, i el Patronat Fundació Fiella van posar en risc els treballadors -a més dels residents- per-

CEDIDA A L’ACN

metent aquesta festa i incomplint les mesures sanitàries. En les querelles s’hi aporten imatges de la festa, a què ha tingut accés l’ACN, en què es veuen residents

de diverses plantes barrejats, sense mascareta i sense respectar les distàncies.

La festa es va fer el 30 d’octubre de 2020, durant la se-

gona onada de la pandèmia, quan les mesures anticovid de la Generalitat impedien trobar-se en grups de més de 6 persones i obligaven a dur mascareta, entre d’altres. El 25 d’octubre de 2020, el govern espanyol havia aprovat el segon estat d’alarma.

A les querelles presentades per les dues treballadores s’hi incorpora informació, plànols i fotografies per il·lustrar que per la castanyada del 2020 es van barrejar usuaris a la ‘sala del parquet’, on es va celebrar la festa i es van estar elaborant panellets.

GARRIGUES I VAL D'ARAN

Primera quinzena d'abril de 2023

Les II Jornades Memòria i República duran a terme una ponència sobre l’assassinat de Salvador Seguí AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

15

Multen una firma d’oli per utilitzar el nom de la comarca de les Garrigues ORIOL BOSCH (ACN)

LES BORGES BLANQUES I La capital de les Garrigues ha encetat aquesta setmana la segona edició de les Jornades Memòria i República, que s’allargaran fins al pròxim 16 d’abril i que, entre els actes més destacats, comptaran amb la presentació de la revista Fossa218, amb una conferència sobre l’assassinat de Salvador Seguí i la ruta guiada ‘Les Borges sota les bombes’.

En concret, aquest dijous 13 d’abril hi ha prevista la

presentació del número 4 de la revista Fossa218, a càrrec de Júlia Moncasí, a les 18 hores a l’Espai Macià. Divendres, 14 d’abril hi haurà dues activitats: d’una banda, la conferència ‘Cent anys de l’assassinat de Salvador Seguí’ a càrrec de la historiadora Teresa Abelló, a les 18 hores a l’Espai Macià, i, de l’altra, l’obra de teatre ‘36+1’ de Ricard Creus i Maria Pla, al Centre Cívic, situat al número 30 de la plaça de l’u d’octubre, a les 20 hores.

Igualment, per dissabte, 15 d’abril, hi ha previst l’itinerari guiat ‘Les Borges sota les bombes’, que començarà a les 17 hores a l’Espai Macià i servirà per conèixer tots els detalls dels bombardejos a les Borges Blanques el 1938. A més a més, durant tota la setmana del 10 al 16 d’abril, l’entrada a l’Espai Macià serà gratuïta.

Les Jornades Memòria i R e p ú b l i c a d e l e s B o rges Blanques celebren enguany la seva segona edició. El seu objectiu és explorar cada any un

El Govern convoca per al 28 de maig les eleccions al Conselh Generau i a les EMD de Catalunya

sats 15 dies naturals de la proclamació dels membres electes.

A més, el Govern ha donat llum verda al decret que regula les subvencions i la comptabilitat de les eleccions al Conselh Generau.

Així, la Generalitat subvencionarà 291,84 euros per conseller electe, 0,58 euros per vot on s’hagi proclamat almenys un conseller i 0,23 euros per cada elector en

les circumscripcions on s’hagi obtingut representació en concepte de despeses de propaganda electoral, sempre que la candidatura tingui llistes a tot l’Aran.

Pel que fa a la resta de Catalunya, el Govern ha designat el nombre de consellers comarcals per a cada comarca un cop se celebrin les eleccions del 28-M.

guren que no són els únics que s’han trobat amb aquesta situació.

Al manifest que tenen penjat a la seva web, remarquen que a les Garrigues hi ha un total de 49 productores d’oli d’oliva verge extra i que només 12 formen part de la DOP Garrigues, de manera que 37 en queden fora. Així mateix, també apunten que la seu social de la DOP està emplaçada al Segrià, i que per tot plegat ho qualifiquen com un “acudit”.

La llei de qualitat agroalimentària, emparada per la directiva europea, estableix multes de fins a un màxim de 150.000 euros per una infracció com aquesta.

L’Ajuntament estrena pàgina web per afavorir la transparència en la gestió municipal

MARTA LLUVICH (ACN)

VAL D'ARAN I El Govern ha aprovat el decret de convocatòria d’eleccions al Conselh Generau d’Aran, que se celebraran coincidint amb les eleccions municipals el 28 de maig d’aquest 2023. Ho va fer a la reunió del Consell Executiu, que també va establir per decret la designació dels membres dels consells comarcals que surtin dels comicis de la primavera i de les entitats municipals descentralitzades (EMD).

La Generalitat ha establert que per al proper mandat els ciutadans de la Vall d’Aran escolliran dos membres per al terçó de Pujòlo, dos a Arties e Garòs, quatre a Castièro, tres a Quatre Lòcs, un per a Marcatosa i un altre a Lairissa. El Conselh Generau s’haurà de constituir el primer dia feiner pas-

tema d’interès històric i d’actualitat, per vincular la memòria democràtica amb el patrimoni històric i cultural. La iniciativa és a càrrec de l’Espai Macià i l’Ajuntament de les Borges Blanques, amb la col· laboració de la Diputació de Lleida, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de les Garrigues, amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Drets i Memòria.

ELS TORMS I El Departament d’Acció Climàtica ha posat una multa de 4.000 euros a la firma Olicatessen dels Torms perquè fan servir el terme ‘Garrigues’ al seu lloc web.

Aquesta paraula només la poden fer servir els productors d’oli que formen part de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Garrigues, que actualment té 21 membres, majoritàriament cooperatives, tot i que a la comarca hi ha una trentena de productors més que no estan inscrits, com és el cas d’aquesta firma que ha estat multada.

Els afectats han impulsat un manifest per denunciar que tenen “vetat” fer uns del terme Garrigues i asse-

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

LES BORGES BLANQUES I L’Ajuntament de les Borges Blanques ha presentat la nova pàgina web del consistori, que ha estat renovada per oferir una millor experiència als ciutadans i afavorir la transparència en la gestió municipal. La nova pàgina web, a la qual es pot accedir a través de l’adreça lesborgesblanques.cat, destaca per la seva usabilitat i facilitat d’ús, així

com per la seva accessibilitat des de qualsevol dispositiu electrònic.

Un dels aspectes més destacats de la nova pàgina web és la secció de transparència, on es poden consultar totes les dades relacionades amb la gestió municipal, com ara els pressupostos, les factures, els contractes o els salaris dels càrrecs públics, ara d’una manera més ordenada i intuïtiva. A més a més, la web també ofereix

informació sobre els serveis municipals, els tràmits i les gestions que es poden realitzar en línia​.

Segons ha explicat l’alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, la renovació de la pàgina web forma part de la política de modernització i digitalització del consistori, que busca adaptar-se a les necessitats dels ciutadans i millorar la seva relació amb l’administració.

16

SEGARRA

Primera quinzena d'abril de 2023

Porten a terme una marxa lenta per exigir Inauguren La Sàlvia, ajuts per als pagesos cerealistes de secà una cooperativa de ANNA BERGA (ACN)

CERVERA I Mig centenar de tractors van participar dijous passat, 6 d’abril, en una marxa lenta a la Segarra per reclamar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural un ajut directe per als productors cerealistes de secà que en la darrera campanya van perdre bona part de la producció a causa de la sequera, les gelades de l’abril i la calor del maig del 2022. Unió de Pagesos, convocants de la protesta, critiquen la inacció del Departament i afirmen que hi ha explotacions que l’any passat van tenir unes pèrdues de fins al 80%. La tractorada va col·lapsar durant una hora la rotonda d’accés a l’A-2 de Cervera i va continuar per l’L-311 fins a Tarroja de Segarra, coincidint amb l’operació sortida de Setmana Santa a les carreteres.

Des d’Unió de Pagesos, convocants de la tractorada, xifren en 180 mili-

ons d’euros les pèrdues econòmiques del sector cerealístic en la darrera campanya degut a danys climàtics. El responsable d’Herbacis del sindicat agrari, Santi Caudevilla, va explicar que el sector ha patit una “davallada d’ingressos mai vista i pèrdues milionàries”, que han arribat fins al 80% en algunes explotacions.

Davant d’això, exigeixen a l’Administració un ajut

de 100 euros per hectàrea per compensar aquestes pèrdues com el que ja s’ha concedit als sectors de la fruita dolça i l’ametlla. Des del sindicat, però, critiquen la inacció d’Acció Climàtica i diuen que no fan cas a les seves reivindicacions. “Fa temps que estem batallant, però els hi entra per una orella i els hi surt per l’altra, i un perd la paciència i diu, pot ser que fem una acció

La Paeria elaborarà un Pla Local de Salut amb participació ciutadana PAERIA DE CERVERA

CERVERA I La Paeria de Cervera, amb el suport de la Diputació de Lleida, està treballant en el disseny del Pla Local de Salut, que s’elaborarà des del grup motor de Salut Comunitària de Cervera COMSalut i comptarà amb la participació de la ciutadania.

Per aquest motiu s’ha organitzat una sessió, dijous 20 d’abril, en la qual es presentarà l’informe de salut i necessitats de Cervera, que inclou les dades obtingudes a través de la participació ciutadana l’any 2022. La sessió, oberta a tothom, tindrà lloc a l’Auditori Municipal a les 19 h.

La participació i la col· laboració de la ciutad a n i a , l e s e n t i t a t s, i professionals i agents implicats en la salut en l’àmbit municipal són bàsiques en la creació del Pla Local de Salut.

Cal destacar que la Diputació de Lleida ha considerat que aquesta estratègia de millora del benestar de la població per mitjà d’un Pla de salut és un model

que cal impulsar en tot el seu àmbit territorial i, per aquest motiu, donarà suport econòmic a l’elaboració del Pla Local de Salut de Cervera com a pilot que pugui servir de model per a altres municipis.

L’any 2018, des del grup motor de Salut Comunitària de Cervera COMSalut, integrat per representants de la Paeria, l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Cervera, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Associació d’Usuaris de

la Sanitat Pública de la Segarra, es va treballar i presentar un primer informe de salut a Cervera. Incloïa un recull de dades i indicadors quantitatius de salut, i una recollida de necessitats expressades per la població. Després d’una jornada de priorització, la ciutadania va escollir treballar el problema de Salut mental i Joves.

Es van crear diferents grups de treball i durant dos anys es van fer accions de millora.

amb més contundència”, va indicar Josep Guitart, agricultor del Bages.

La marxa lenta, que va aplegar un centenar de persones i una cinquantena de tractors, va començar cap a dos quarts de cinc de la tarda i va col·lapsar durant una hora tots els accessos i sortides de la rotonda que hi ha damunt de l’autovia A-2 al seu pas per la capital de la Segarra. Cap a tres quarts de sis, els participants van transcórrer més de 6 quilòmetres per l’L-311 direcció a Ponts fins a arribar a la rotonda de Tarroja de Segarra, on els tractors van girar cua i van desfer el recorregut fins a tornar al punt de sortida. La protesta es va fer en plena operació sortida de Setmana Santa a les carreteres.

Abans de la marxa lenta, Unió de Pagesos va celebrar una assemblea del sector d’Herbacis i un dinar a la zona esportiva de la capital de la Segarra.

serveis a la llar

PAERIA DE CERVERA

CERVERA I Divendres 31 de març, es va presentar el nou projecte, La Sàlvia.

La cooperativa, nascuda com una branca de la cooperativa de cures La Sempre Viva, ofereix serveis d’atenció i de cura a les persones i a les llars del municipi de Cervera.

Actualment, està contractada una persona d’origen estranger, membre del grup impulsor de Cervera, que dinamitzarà el projecte i posarà en pràctica la perspectiva antiracista, i tot el que

comporta, a l’equip de treball i a la societat en general.

El projecte s’ha creat amb l’objectiu de garantir drets laborals i condicions a moltes de les dones que a hores d’ara ja realitzen aquesta tasca, però que es veuen obligades a fer-ho sota l’economia submergida i sense cap classe de cobertura legal, i a la vegada, també per poder oferir a les persones grans o dependents una atenció professional i personalitzada de les seves necessitats.

Donen el tret de sortida a la setmana de l’Activitat Física i la Salut GUISSONA I Dimarts, 11 d’abril, l’Ajuntament de Guissona en col·laboració amb entitats esportives i centres de Guissona, va donar el tret de sortida a la setmana de l’Activitat Física i la Salut (SAFIS) que s’allargarà fins al 26 d’abril amb un programa extens, que ofereix una cinquantena de propostes. Totes les activitats són gratuïtes, tot i que cal remarcar que en algunes cal inscripció prèvia.

Pel que fa a les novetats d’enguany cal destacar que l’Ajuntament ha col·laborat estretament amb l’EAP Guissona, per fer un recull de totes les propostes organitzades.

A i x í d o n c s, d u r a n t l a setmana de l’11 al 16 d’abril, els centres i les entitats de Guissona han ofert diferents activitats, per a potenciar la pràctica de l’activitat física i, d’aquesta manera fer salut cardiovascular i psicològica.

De dimarts a divendres, l’ACLE Guissona, l’Escola de Dansa Montse Es-

teve i el Centre Esportiu Guissona, obriran les portes a totes les seves activitats dirigides, tant per a adults com per a infants.

Per a assistir-hi cal reserva prèvia.

El mateix dimarts 11 d’abril, el Centre Excursionista Guissonenc va obrir les portes al rocòdrom de 17 h a 21 h de la tarda per a tothom. La mateixa entitat organitza les caminades del dimecres, i en les del mes d’abril estaran obertes a tota la població independentment si les persones que hi volen assistir són sòcies o no.

El dimecres 12 l’Espai consciència va oferir dues classes de ioga obertes a tothom a les 10 h del matí, que repetirà aquest divendres, 14 d’abril.

El mateix dimecres 12, el gimnàs nova forma va convidar a tothom a participar de les classes de pilates en els seus diferents horaris. El qual també obrirà les portes a l’activitat de zumba pel divendres 14 a les 11 h.

El dijous 13, l’Associació Bad Boys Factory, oferirà

a l’Espai Caserna una classe oberta de Close combat/Krav Maga (Defensa personal).

Per tancar la setmana, el Cub ciclista Guissona organitza una pedalada amb bicicleta tot terreny, d’uns 30 quilòmetre aproximadament.

El programa d’activitats clourà una activitat sobre rodes la tarda del divendres 21 d’abril organitzada pel Pla Català de l’Esport i en col· laboració amb el Pla Educatiu d’Entorn de Guissona. S’iniciarà a les 17 h a la Plaça Mil·lenari, i oferirà diferents rutes amb patinet, monopatí, patins en línia per a diferents grups d’edat i nivells. Aquesta activitat finalitzarà amb berenar per a totes les persones participants, jocs populars i un inflable.

Totes les activitats són obertes i gratuïtes per a tothom. Per accedir a tota la informació relacionada amb les activitats podeu consultar la pàgina web de l'Ajuntament de Guissona.

DIVERSOS

Primera quinzena d'abril de 2023

La multinacional CISCO testa una interfície per promoure l’autonomia relacional i la inclusió AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA I Les multinacionals tecnològiques CISCO i Datacom.Global treballen per dur a terme una prova pilot amb nou usuaris d’ACUDAM per, a través d’una plataforma creada per la primera i aprovisionada per la segona, fomentar la seva l’autonomia relacional i la inclusió en l’entorn social. La iniciativa forma part de l’estratègia Mollerussa SmartLab promoguda des de l’Ajuntament de Mollerussa per oferir un entorn real per testar tecnologia que aporti solucions a la vida a la ciutat, una estratègia que des que es va iniciar el 2016 ha provat vuit projectes pilot. Ho van explicar dilluns 3 d’abril l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; Xavier Azemar, cap del Centre d’Innovació de Barcelona de CISCO, i Luís Ros, responsable del projecte a Datacom.Global, juntament amb Irene Solsona, directora dels habitatges d’ACUDAM i Esther Ros, directora

del Servei de Teràpia Ocupacional d’ACUDAM. Les persones participants en l’experiència són cinc residents a la llar-residència d’Acudam i quatre que viuen a casa seva, però que utilitzen els serveis de teràpia ocupacional de l’entitat.

Tots tenen un diagnòstic de discapacitat intel·lectual moderada o lleu, tenen entre 48 i 77 anys i no disposen de dispositiu mòbil o tenen dificultats per accedir al món digital, segons va

explicar Ester Ros. La plataforma permetrà als usuaris escollits poder fer visites guiades a museus, assistir a concerts en directe de música, interactuar en cinefòrums o fer activitats que es generaran des d’Acudam en funció dels seus interessos.

Ho faran a través d’una pantalla que s’instal·larà en la seva habitació de la llar-residència o casa seva a través de la qual i mitjançant quatre botons es

p o d ra n c o n n e c t a r a m b familiars, amb amics, fer activitats de conversa i participar d’activitats en línia com esports, lleure o música. Aquestes pantalles es podran fer servir a partir de les 6 de la tarda que és quan els participants en la iniciativa finalitzen les activitats que es duen a terme als serveis de teràpia ocupacional i també els caps de setmana i durant les vacances.

Els objectius que persegueix el projecte, que ja ha estat testat per Cisco i Datacom. Global en persones grans, és disminuir l’aïllament i afavorir el benestar emocional augmentant l’autonomia i la comunicació així com fomentar la participació en activitats de diferents àmbits. Per tal d’engegar el projecte, caldrà formar les persones implicades així com persones referents per ensenyar a usar la plataforma de forma autònoma.

17

Inicien amb èxit el primer taller de masoveria urbana AJUNTAMENT DE TÀRREGA

TÀRREGA I La primera edició del taller de masoveria urbana que organitza la Regidoria de Joventut de Tàrrega ha començat fent el ple, amb totes les places cobertes i llista d’espera. Dissabte 1 d’abril va tenir lloc la primera sessió de l’activitat, adreçada al públic jove major de 18 anys. Aquesta iniciativa vol oferir nocions bàsiques de paleteria, electricitat, jardineria, fusteria o seguretat a la llar… per tal de donar eines a les persones assistents

per realitzar el manteniment bàsic de la llar.

El regidor de Joventut, Xavier Rossell-Aparicio, ha afirmat que “estem gratament sorpresos per la bona resposta que ha tingut el taller, ja que tenim una llarga llista d’espera. Tant és així que no descartem oferir-ne una segona edició per satisfer la demanda”.

En total, s’oferiran vuit sessions els dies 1 i 15 d’abril, 6, 20 i 27 de maig i 3, 10 i 17 de juny, de 10 del matí a 1 del migdia a l’Oficina Jove (C/ la Solana, 6 de Tàrrega).

Creen un nou espai d’acollida puntual de nens i nenes sota el nom Espiga GUISSONA I L’ A j u n tament de Guissona ha g e s t a t d u ra n t e l 2 0 2 2 la creació d’un nou espai, que sota el nom de l’Espiga, serà un espai d’acollida puntual de nens i nenes, facilitant la conciliació familiar a partir de la creació de serveis de cura a la infància.

Aquest espai sorgeix de la subvenció rebuda pels Consells Comarcals des del Departament d’Igualat i Feminismes en relació amb el finançament de serveis de cura puntuals. En el cas de Guissona, l’Ajunta-

ment va apostar per crear aquest nou servei que pretén donar suport als col·lectius vulnerabilitats en relació amb els temps de cures matinals (abans d’entrar a l’Escola) i de tarda (en el moment de sortir). D’acord amb això, l’ús de l’espai es prioritzarà per a famílies monomarentals o monoparentals, famílies amb responsabilitat de cura acreditada, mares en situació de violència masclista, i altres famílies que no tenen horaris compatibles amb la portada o recollida d’infants a l’Escola.

Després de les tasques

AJUNTAMENT DE GUISSONA

d’adequació de dues aules a l’Escola de la Música vella, a l’edifici de la plaça Vell —pla, 1, s’ha creat un espai d’acollida i joc que

podrà atendre una desena d’infants a la vegada, a més s’ha treballat en la normativa d’ús de l’espai i en la imatge i promoció

d’aquest. Aquest espai s’ha promogut als centres educatius i serveis socials amb l’objectiu de poder arribar a les famílies que ho necessiten.

Durant el mes de febrer va sortir la licitació de l’Espiga, amb l’objectiu de definir l’empresa que gestionarà i coordinarà aquest servei de cura que acollirà 10 infants a l’hora.

Així doncs, se’n farà càrrec l’empresa Quàlia, que farà propostes educatives i lúdiques d’educació en valors i perspectiva de gènere per a infants de 3 a 8 anys.

L’Espiga oferirà tres tipus

de serveis: Despertador. Trucades a infants de més de 9 anys perquè es preparin per anar a l’Escola i acollida des de les 07.30 h per a menors de 8 anys amb trasllat als centres educatius.

Servei de tarda. Acollida des de la sortida de l’Escola i fins a les 18 h Acollida puntual de suport a altres activitats del municipi.

L’ a l t a a l s e r v e i s e s o l · licitarà des de la pàgina web de l’Ajuntament de Guissona i amb el suport dels serveis socials i dels centres educatius.

Mor ofegat un home de 32 anys al parc de la Mitjana del riu Segre BOMBERS DE LA GENERALITAT

LLEIDA I Un home de 32 anys de nacionalitat veneçolana va morir ofegat dilluns 10 d’abril al parc de la Mitjana del riu Segre, al seu pas per Lleida, segons van informar els Bombers. Els fets van tenir lloc cap a dos quarts de cinc de la tarda. La divisió de submarinistes del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) del cos d’emergències es van desplaçar en helicòpter fins al lloc dels fets i va localit-

zar el cos sense vida. D’altra banda, al migdia es va fer un altre rescat igualment a Lleida, en aquest cas al Canal de Seròs, on es va localitzar un cos sense identificar a l’aigua.

L’avís es va rebre poc després de les dues del migdia.

Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació per esclarir les causes de la mort.

En el cas del parc de la Mitjana, testimonis oculars van indicar als Bombers que un

home va saltar des del pont fins a l’aigua. En veure que no sortia a la superfície, tres persones es van llençar a rescatar-lo sense èxit. Immediatament, van donar l’avís d’alarma i es va posar en marxa el dispositiu de rescat.

Van actuar a l’indret vuit dotacions dels Bombers, entre les quals dues del GRAE, el Grup Caní de Recerca (GRCR), vehicles de la regió de Lleida i dotacions de comanda-

ment i suport.

La unitat del GRAE Subaquàtic va arribar fins al lloc dels fets amb helicòpter i dos submarinistes es van endinsar a l’aigua per rastrejar la zona.

Fins al lloc s’hi van desplaçar diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra, que, segons especifiquen els Bombers, es faran càrrec de determinar les circumstàncies de l’accident.

18

DIVERSOS

Primera quinzena d'abril de 2023

Endegaran un pla pilot per donar medicació planificada a gent gran de 72 municipis rurals ANNA BERGA (ACN)

LLEIDA I El Col·legi Oficial de Farmacèutics (COF) de Lleida iniciarà al juny un pla pilot pioner a Catalunya per donar medicació planificada setmanal a g e n t g ra n q u e v i u e n municipis de menys de 1.500 habitants de les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. Cadascuna de les 72 farmàcies rurals de la demarcació que es poden adherir al projecte, batejat amb el nom de DOSICAT, podran oferir el Servei Personalitzat de Dosificació (SPD) a cinc persones de més de 70 anys. L’objectiu és millorar l’adherència als tractaments, vetllar per la viabilitat de les farmàcies rurals i frenar el despoblament. El projecte és finançat per la Diputació de Lleida i tindrà una durada de sis mesos, tot i que des del COF Lleida confien que pugui tenir continuïtat.

El projecte DOSICAT es

basa en el finançament del Servei Personalitzat de Dosificació (SPD) a les 72 farmàcies que hi ha als pobles de la demarcació de Lleida de menys de 1.500 habitants. Així doncs, les persones escollides per beneficar-se del programa aniran a la farmàcia un cop per setmana a buscar un blíster p erso n al i t zat amb tota

la medicació que prenen classificada per dies i franges horàries.

Hi podran participar fins a 360 persones, és a dir cinc persones de cadascuna de les 72 farmàcies rurals, que s’escolliran a t ra v é s d ’ u n c o m i t è f o rm a t p e r f a r m a c è u t i c s, professionals de l’Atenció Primària i treballadors socials. El projecte s’ini-

ciarà al juny i tindrà una d u ra d a d e 6 m e s o s, e n els quals el comitè farà un seguiment de cada candidat en què valorarà l a s e v a a d h e r è n c i a f a rmacològica i l’evolució clínica.

El SPD és un servei que ja ofereixen diverses farmàcies a canvi d’un preu sovint “simbòlic”. Per això, a través d’aquest programa es vol “donar valor” a aquesta feina de seguiment a canvi d’una retribució als farmacèutics que, en aquest cas, serà de 25 euros al mes per persona que participi en el projecte, ha explicat a l’ACN la presidenta del COF Lleida, Maria Enrique-Tarancón.

En total, el projecte té un pressupost de 54.000 euros subvencionats per la Diputació de Lleida, mentre que els blísters individuals els finançaran l’emp r e s a Ve n a l i n k i l ’ O b ra Social La Caixa.

Detenen a una dona per incendiar la terrassa d’un restaurant COMARQUES DE PONENT

TÀRREGA I Diumenge, 2 d’abril, la Policia Local va detenir a una dona com a presumpta autora d’un incendi en un restaurant a la plaça dels Àlbers de Tàrrega. Concretament, els fets van tenir lloc a entre les 5 h i 6 h de la matinada, la Policia Local i els Bombers es van desplaçar fins als llocs dels fets després de rebre l’avís, i van ac-

tuar ràpidament. El foc no va afectar els edificis del voltant, i tampoc va haver-hi cap ferit.

Les flames van afectar la terrassa i entrada de l’establiment, que per ara romandrà tancat per reformes. Una hora més tard la Policia ja va detenir l’autora dels fets, que va ser ella mateixa qui va trucar-los per informar de l’incendi.

Mascança rep la làpida del diputat Francisco Perpiña assassinat per la banda del Parrot JOSEP ANTON PÉREZ

MOLLERUSSA I El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà ha rebut la donació d’una làpida que conservava la família del diputat a Corts Francisco Perpiña, segrestat i assassinat per un escamot del bandoler Parrot l’any 1846.

Aquesta mort va provocar la detenció i ajusticiament del cèlebre delinqüent i la seva banda; el polític havia aconseguit una important rellevància tant en l’àmbit català com espanyol per la

qual cosa les autoritats van desplegar un gran operatiu per detenir als autors del segrest i la posterior mor de Perpiña. L’operatiu va cloure amb ajusticiament de Parrot, al cementiri de Lleida i a la resta de la banda se’ls va aplicar la ‘llei de fugues’, argument legislatiu per poder ajusticiar-los mentre corrien per fugir.

La donació l’ha dut a terme l’empresari de serveis funeraris Francesc Altisent, que pertany a la descendència

de Perpiña, segons explica el president de Mascançà, Jaume Suau. El diputat va ser segrestat en el terme de Bell-lloc, quan la diligència que el portava a les Corts espanyoles va ser assaltada per l’escamot del Parrot. Els delinqüents van mantenir a Perpiña captiu en un pou al terme de Margalef fins que el van assassinar.

El seu descendent, Francesc Altisent es va assabentar de l’existència de la làpida, una peça elaborada amb

ferro colat, i la va adquirir i conservar fins ara, que va decidir poder donar-la a conèixer a través d’una entitat que se’n pogués responsabilitzar.

Jaume Suau explica que Mascançà es va comprometre a custodiar la pesa fins que es pugui dipositar en algun equipament cultural, o es decideixi emprendre el projecte perquè la comarca del Pla d’Urgell pugui comptar amb el seu museu.

La Policia Local estrena el seu primer vehicle logotipat segons els nous estàndards europeus TÀRREGA I La Policia Local de Tàrrega ha est r e n a t u n n o u v e h i c l e.

Es tracta d’un híbrid endollable que esdevé el primer cotxe de la Policia Local de Tàrrega logotipat segons els nous e s t à n d a r d s e u r o p e u s.

Per tant, ha incorporat al disseny el color groc, que dona més visibilitat en cas d’intervencions en carreteres o llocs f o s c o s. A q u e s t s n o u s distintius tenen l’objectiu d’homogeneïtzar la imatge dels vehicles d ’ e m e r g è n c i a p e r f e r-

los més visibles i garantir una major seguretat tant pels agents com pels vianants.

El nou vehicle policial, que substitueix un dels cotxes existents al parc mòbil, s’ha adaptat per fer les tasques de patrullatge i va equipat amb les eines necessàries per facilitar la feina dels agents. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú i la regidora de Governació, Núria Robert, han afirmat que “amb aquesta acció iniciem la renovació del parc de vehicles de la Policia

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Local per tal que disposi de les millors eines per continuar fent la seva feina de forma eficient”.

La flota de la Policia Lo-

cal de Tàrrega és formada per 3 cotxes (un dels quals és de paisà i no duu distintius), 2 motocicletes, 1 grua i 1 vehicle

per a manteniment de la senyalització a la via pública.

D’altra banda, s’ha de recordar que l’Ajuntament de Tàrrega ha convocat recentment el procés selectiu per cobrir tres places d’agent de la Policia Local en règim de funcionari de carrera. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el pròxim 19 d’abril. Amb les tres incorporacions, Tàrrega podrà mantenir els actuals efectius del cos davant la jubilació prevista d’un agent i

de dues altres vacants d’agents que es traslladaran a altres municipis.

La capital de l’Urgell continuarà garantint així la presència policial al carrer durant les 24 hores del dia, amb patrulles de vigilància de dia i de nit. La plantilla de la Policia Local de Tàrrega, integrada actualment per 16 efectius, compta amb un subinspector, dos caporals i 13 agents.

Val a dir que també és prevista una promoció interna per nomenar un tercer caporal.

El Museu remodelarà la planta baixa de la Casa Duran i Sanpere PAERIA DE CERVERA

CERVERA I Dissabte, 1 d’abril, van presentar al Museu de Cervera el projecte de remodelació de la planta baixa de la Casa Duran i Sanpere i la reobertura del Museu del Blat, dues actuacions previstes en el Pla Estratègic del Museu de Cervera 2022-2025.

El projecte de renovació de la Casa Duran i Sanpere, seu principal del Museu de Cervera, preveu executar obres a la planta baixa per a la remodelació de la recepció i de la sala d’exposicions temporals, i la creació d’una nova àrea de reserva per a les col·leccions històriques. També s’habilitarà un nou espai d’acollida de visitants i d’interpretació per comprendre la casa Duran i la ciutat de Cervera.

I pel que fa a la sala d’exposicions temporals està previst que s’unifiqui en una sola planta.

Amb aquestes obres es pretén contribuir a reforçar el relat de ciutat i contribu-

19

DIVERSOS

Primera quinzena d'abril de 2023

El jutjat mercantil perdona un deute de 20.309 euros ARXIU COMARQUES DE PONENT

AGRAMUNT I El jutjat ir a consolidar la presència de l’equipament al carrer Major. Es programarà oferta cultural conjunta amb la Casa Dalmases i es promouran accions als aparadors buits per dinamitzar el comerç.

La presentació va comptar amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernàndez; la cap del Servei de Museus, Sònia Blasco; i el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull.

La directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernàndez “va donar l’enhorabona al Museu de Cervera per la implantació del Pla Estratègic” i va “encoratjar les responsables de l’equipament a continuar treballant amb la mateixa determinació”. A més, va afirmar que “la Direcció General de Patrimoni estarà al seu costat”.

El paer en cap, Joan Santacana, va manifestar que “el Pla Estratègic no és només del Museu sinó que transcendeix a tota la ciutat”.

Va destacar l’aposta per “fer un museu més obert i transparent”.

Per la seva banda, la regidora de Cultura, Mercè Carulla, va lloar “l’aposta de l’equipament per incrementar la participació i garantir l’accés a totes les persones”, ja que “la cultura és una eina de transformació i cohesió social”.

També va destacar “haver assolit el repte de reobrir el Museu del Blat, un dels objectius de l’Equip de Govern”.

de Primera Instància número 6 (mercantil) de Lleida ha perdonat un deute de 20.309 euros a un veí d’Agramunt (Urgell) que pateix una incapacitat total permanent a causa d’un accident. Se li ha concedit l’exoneració del passiu insatisfet a través de la Llei de la Segona Oportunitat.

Segons informa el despatx Bergadà Associats, que ha portat el cas, l’home feia més de 10 anys que estava immers en una situació d’estricta pobresa a causa

de la seva situació d’insolvència. En aquest sentit, destaquen que l’home veu com ara pot començar de zero i confia que a poc a poc recuperarà la seva vida.

L’home rebia cada dia unes 20 trucades per part dels seus creditors.

Segons expliquen des del bufet d’advocats, l’home no tenia el suport de ningú i un dia va llegir a la premsa sobre la Llei de la Segona Oportunitat i va pensar que podria recuperar la normalitat econòmica.

L’Àrea de Joventut ofereix 297 places en camps de treball a la demarcació de Lleida JOSEP ANTON PÉREZ

PALAU D'ANGLESOLA I L’àrea de Joventut del Govern català va presentar el dilluns 3 d’abril l’oferta de camps de treball per aquest estiu, una convocatòria de 18 projectes oberts a 297 joves de tots el país. El programa el va presentar la coordinadora territorial de Joventut a Lleida, Joana

Terré, al Palau d’Anglesola acompanyada de l’alcalde Francesc Balcells, i Toni Domingo, de la Cooperativa de Lleure Quàlia.

El Palau d’Anglesola, juntament amb Ivars d’Urgell, seran els municipis del Pla d’Urgell que acolliran als voluntaris d’enguany.

Amb el projecte ‘Tots els camins porten a Palau!’,

pretenen millorar la via verda que transcorre per la banqueta de la tercera séquia del Canal d’Urgell, segons va explicar l’alcalde del Palau, Francesc Balcells. Pel que fa a Ivars, la proposta és durà a terme en l’entorn del parc natural de l’Estany.

Joana Te rré va e xplicar que enguany els camps

presenten algunes novetats destacades com la recuperació de la ruta de les fonts: de l’aigua a la pedra de Vinaixa i Recuperació del Pla del Lluçà a Altet. La major part de les propostes es gestionaran des de la Cooperativa de Lleure Quàlia i la Fundació Escolta Josep Carol.

El jaciment ibèric del Molí d’Espígol organitza visites guiades gratuïtes de l’abril a l’agost TORNABOUS I El jaciment iber del Molí d’Espígol de Tornabous s’ha convertit en un dels exponents patrimonial més rellevants del període dels ilergets, l’octubre del 2021 es va presentar la darrera descoberta.

A partir del 2021 i amb la descoberta de l’entrada monumental i el sistema defensiu a la part oriental descoberts en les darreres excavacions d’aquest enclavament L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tornabous van programar cicles de visites gratuïtes per donar a conèixer

JOSEP ANTON PÉREZ

l’important valor cultural del jaciment urgellenc.

Enguany les visites gratuïtes van arrencar el passat dissabte i continuaran el 13 de maig, 10 de juny, 8 de juliol i 12 d’agost, la durada és d’una hora a partir de les onze del matí i cal fer la reserva prèvia a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural o trucar al telèfon 977638556.

La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol constitueix un dels vestigis més remarcables de la tribu iber dels ilergets. L’assentament va ser fundat a finals dels segles VI i V aC i va anar creixent fins a esdevenir una gran ciutat. Ubicada

sobre una suau elevació de la plana urgellenca, a l’actual municipi de Tornabous, ocupava una gran extensió de terreny, de la qual avui en dia, s’ha excavat, aproximadament,

una tercera part del nucli urbà.

Les excavacions, que es v an inic iar e l 1 9 7 0 d e s del Museu Diocesà de Solsona i que gestiona el Museu d’Arqueologia de

Catalunya des del 2000, han deixat entreveure dos espais arqueològics ben definits: l’àmbit urbà, amb restes visibles i visitables, i un àmbit suburbà al nord, fora de les m u ra l l e s d e l ’ o p p i d u m , fruit del creixement de la ciutat. També s’ha identificat la font que proveïa d’aigua la comunitat: una antiga bassa, actualment dessecada, situada fora del nucli emmurallat. Les excavacions han posat en relleu l’existència d’una trama urbana complexa i organitzada que es correspondria amb una comunitat que hauria desenvolupat una intensa

activitat política, econòmica i social. La ciutat estava envoltada per una potent muralla i disposava d’un sistema urbà organitzat amb carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.

Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2009, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment del Molí d’Espígol és un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets.

20

DIVERSOS

Primera quinzena d'abril de 2023

El Club Esportiu Alba aconsegueix 25 medalles als Jocs Specials Olympics Catalunya ASSOCIACIÓ ALBA

TÀRREGA I Després de tres dies de competicions, els 40 esportistes del Club Esportiu Alba i els 6 tècnics van arribar diumenge 2 d’abril a Tàrrega carregats de medalles i sobretot d’una gran experiència viscuda.

Per a molts d’ells era la primera vegada que participaven en els Jocs Specials Olympics Catalunya que enguany s’han celebrat a Granollers i on han competit més de 1.500 esportistes d’arreu de Catalunya, però també d’11 comunitats autònomes i de 10 països diferents.

La valoració dels resultats esportius és molt positiva amb: 9 medalles d’or: una per l’equip de bàsquet, una de ping-pong, 4 de ciclisme, 2 de natació; 9 medalles de plata: una per l’equip de petanca, 4 de ciclisme i 4 de natació i 7 medalles de bronze: 5 en ciclisme i 2 en natació.

Cal destacar els bons re-

La Setmana Santa revifa el turisme amb ocupacions del 90% MARTA LLUVICH (ACN)

CATALUNYA I El sec-

sultats de l’equip ciclista del Club Alba que ha aconseguit medalles en totes les competicions en què ha participat i l’equip de natació. També l’equip de bàsquet ha pogut emportar-se el primer lloc en la seva categoria reafirmant d’aquesta manera el bon nivell de forma que ha demostrat en les competicions territorials.

A banda de la competició esportiva, els Specials han estat una gran experiència vital per a tots els esportistes, ja que han pogut conviure i fer amistat amb altres esportistes d’arreu de Catalunya i posar-se a prova a tots els nivells!

La participació en els Jocs Specials Olympics d’aquest any ha estat pos-

sible gràcies al patrocini de l’empresa Equiptank que ha col·laborat a finançar l’estada dels esportistes i és també patrocinador oficial de l’equip de bàsquet. El Club compta també amb un patrocini de l’equip de futbol per part de l’empresa Edicespa i les empreses Isprox i BonÀrea per l’equip ciclista.

tor turístic català ha tancat la Setmana Santa amb xifres que freguen la plena ocupació. Els establiments d’arreu del país han rebut visitants que han omplert el 90% de les localitats disponibles. La neu no ha sigut protagonista d’unes vacances marcades per temperatures plenament primaverals i dies assolellats. Amb tot, les estacions d’esquí que quedaven obertes han

venut més de 60.000 f o r f e t s. E l s e s p a i s n a turals, la costa i les activitats d’aventura han concentrat gran part dels visitants. A banda de l’habitual turisme f a m i l i a r, e l s n o m b r o sos esdeveniments esportius organitzats han permès assolir aquestes xifres. La fortalesa de la demanda i l’impuls del turisme internacional fa anticipar un estiu amb xifres similars a les del 2019.

Combinar soja i ordi pot arribar a doblar la producció de proteïna i aconseguir reduir l’ús de fertilitzants nitrogenats LLEIDA I U n s i s t e m a de doble collita d’ordi i soja pot arribar a doblar la producció de proteïna bruta comparat amb un monocultiu de panís, i aconseguir, d’aquesta manera, reduir de forma significativa la necessitat d’utilitzar fertilitzant nitrogenat sintètic. Així ho ha comprovat un assaig de camp de la Universitat de Lleida (UdL) per testar diferents alternatives per introduir la soja en els sistemes d e c u l t i u s. L a r e c e r c a s’ha fet durant tres anys

en una finca d’aspersió de 7,2 hectàrees ubicada a Sucs, a Lleida, regada a través del Canal d’Aragó i Catalunya. Els resultats de la recerca, emmarcada en el projecte europeu LegumeGap amb 10 socis de 8 països, s’han publicat a la revista ‘European Journal of Agronomy’.

L’equip de la Universitat de Lleida ha testat diferents alternatives de diversificació de cultius per avaluar la introducció de la soja en els sistemes de cultiu de regadiu de la Vall de l’Ebre, per reduir

ALBERT ALSINA (ACN)

la dependència de les importacions. La introducció d’aquesta planta herbà-

cia s’ha avaluat en quatre sistemes de cultiu: panís continu, soja en rota-

ció un de cada tres anys, cultiu doble d’ordi-panís i doble ordi-soja. L’equip ha mesurat la productiv i t a t en t e r m e s d e r e n diment de gra, energia i proteïna bruta, i també ha calculat l’eficiència en l’ús dels fertilitzants.

“L’avaluació d’alternatives que incloguin la diversificació de cultius, la producció de cultius d’alt valor proteic i la reducció de la dependència de fertilitzants nitrogenats és un pilar fonamental per la sostenibilitat dels sistemes de cultiu i l’au-

tosuficiència proteica”, ha destacat l’investigador en formació de la UdL Genís Simon Miquel, primer autor de l’article. L’estudi l’ha fet amb els professors de la UdL Jorge Lampurlanés i Daniel Plaza, i l’investigador Moritz Reckling, del centre de recerca Leibniz Centre for Agricultural Landscape Research-ZALF (Alemanya) i la Universitat sueca de Ciències Agrícoles (SLU).

L’empresa Jolbertal S.L. ha col·laborat amb la cessió de la finca.

La tragicomèdia ‘Tots els dies arriben’ s’emporta la setena edició del premi de textos teatrals Saó de Ponent SAÓ DE PONENT

MOLLERUSSA I L’obra ‘Tots els dies arriben’, del director de teatre Iñaki Garz ha estat la guanyadora de la setena edició del premi de textos teatrals per a espectacles de petit format que convoca el col·lectiu Saó de Ponent.

El guardó es va lliurar dissabte 1 d’abril en un acte que va tenir lloc al Teatre L’Amistat de Mollerussa,

entorn de l’experiència cultural el ‘Sarau’.

La vesprada cultural també va oferir l’estrena de Perifèrics, una obra escrita per Jaume Jovells, i dirigida per Cristina Simón, amb la interpretació de Carles Crespo, Fina López i Jordi Torra.

En l’acte de lliurament hi van participar de la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach;

l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president de Saó de Ponent, Francesc Pla, i els membres de jurat qualificador: la historiadora Carme Alòs, el crític teatral Francesc Foguet, el director de teatre Jaume Jovells, el filòleg Anton Not i la periodista Laia Soldevila.

L’obra guanyadora va rebre una dotació econòmica de 5.000 i es publicarà en la

col·lecció Teatre de Butxaca de Pagès Editors. El relat té com a escenari una reunió familiar protagonitzada per dos germans i les seves parelles que es retroben al seu municipi natal, Mollerussa. Els secrets familiars del passat afloraran en aquest text amb aparença de comèdia que deriva cap a la tragicomèdia.

CULTURA

Primera quinzena d'abril de 2023

Clouen amb èxit el Festival de Pasqua, que ha homenatjat la figura de Pau Casals JORDI PRAT

CERVERA I La capital de la Segarra va tancar dissabte 8 d’abril una nova edició del Festival de Pasqua, que va tenir com a fil conductor l’homenatge a la figura de Pau Casals i altres compositors exiliats. El certamen, que s’ha celebrat del 30 de març al 8 d’abril, ha ofert un total de 15 concerts en diferents espais de la ciutat amb gran èxit de públic.

S’hi han pogut escoltar les actuacions del Cor Madrigal, l’Orquestra Barroca Catalana, Kebyart Ensemble, Quartet Atenea, Nexus Piano Duo, Roger Padullés & Francisco Poyato, Roger Illa, Lluís Capdevila i l’Orquestra Julià Carbonell.

L’organització s’ha mostrat satisfeta per l’aforament que s’ha registrat en tots els concerts programats i, sobretot, per la contribució que realitza el certamen especialitzat a revitalitzar, cuidar, difondre i recuperar obres i compositors del patrimoni musical català.

Enguany, el director artístic, Jordi Armengol, ha cen-

trat gran part del festival a la commemoració del 50è aniversari de la mort de Pau Casals i, tot fent èmfasi amb l’exili que va patir un dels compositors i intèrprets més universals, s’ha volgut posar en valor l’obra de músics de qualsevol època exiliats o emigrats.

Al repertori de cada concert, treballat juntament amb cadascun dels intèrprets, s’hi ha pogut trobar com a mínim alguna peça dels següents tretze compositors: els exiliats Ramon

Carnicer, Francesc Andreví, Jaume Pahissa, Pau Casals, M o n t s e r ra t C a m p m a n y, Baltasar Samper i Robert Gerhard i els emigrats Manuel i Josep Pla, Domènec Terradellas, Lluís Benejam, Narcís Bonet i Moisès Bertran.

Com és habitual a cada edició, el Festival ha aglutinat també diverses activitats paral·leles destinades a satisfer la curiositat dels interessats amb la música clàssica catalana. Per aquesta raó, enguany s’ha

inaugurat l’exposició ‘Cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya’.

La mostra ha anat precedida d’una conferència a càrrec del seu comissari, Jaume Ayats.

També s’han pogut veure dos documentals sobre la figura del compositor homenatjat: ‘Pau Casals i les Nacions Unides’ i ‘Pau Casals, l’home que va fer sentir el silenci’. Paral·lelament, el musicòleg Pepe Reche també ha ofert una conferència sobre ‘Tres mesos abans de la Guerra Civil.

L’Orquestra Pau Casals i Catalunya al centre del panorama musical internacional’.

El Festival està organitzat per la Paeria de Cervera i és un punt de trobada pel sector de la música clàssica a Catalunya i un aparador de la música clàssica que es fa a Catalunya.

Compta amb el suport de departament de Cultura de la Generalitat a través de l’ICEC i de la Diputació de Lleida a través de l’IEI.

21

I-nuits avança el primer single del seu nou traball discogràfic PEP MARCO

SIDAMON I Divendres 31 de març el grup I-nuits de Sidamon va publicar ‘Encantats’, el primer single del seu nou treball discogràfic. Els temes han estat produïts i enregistrats per Víctor Ayuso entre desembre i gener als nous estudis Zamenhof de Lleida. Després de publicar el seu primer treball d’estudi al 2021 ‘Em Rebel·lo’ la banda continua explorant nous camins musicals i s’endinsa en aquesta ocasió en un estil molt més pop. I-nuits preveu publicar properament més temes i també

un videoclip que acaba de gravar amb la jove directora Laura Castelo, que també és de Sidamon i ha dirigit videoclips de Koers i Vernal. La banda presentarà els nous temes al Festival Gar Gar de Penelles.

‘Encantats’ és una cançó amb la que I-nuits fa una reflexió de totes les experiències viscudes des que van decidir de passar a interpretar exclusivament versions a ser un grup centrat en temes propis, cantats en català i amb una destacada càrrega social i de gènere.

La Sala Marsà inaugura una exposició amb escultura, pintura i poesia TÀRREGA I L a S a l a Marsà de Tàrrega acull fins al pròxim 30 d’abril una exposició amb obra de l’artista lleidatana Dolors Comajuncosa. Sota el títol ‘Art i poesia en femení’ s’apleguen una vintena de treballs de l ’ a u t o ra q u e i n c l o u e n pintures i escultures realitzades en diversos ma-

terials. Cadascuna de les peces s’acompanya d’una composició poètica de creació pròpia. Es tracta, per tant, d’una proposta multidisciplinària que posa en relleu la versatilitat de Dolors Comajuncosa, que actualment exerceix com a docent d’escultura a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara de la

capital de l’Urgell.

Durant la inauguració de la mostra celebrada dijous 6 d’abril, l’artista va explicar que “aquests treballs volen ser una r e iv indic ac ió fe m inista en favor de la creativitat intel·lectual de la dona”.

Dolors Comajuncosa també va subratllar la varietat de tècniques amb

què plasma la seva obra, fet que queda palès, per exemple, en la varietat de materials de les seves escultures com bronze, ferro o fang refractari. A l’acte inaugural també va assistir el regidor de Cultura, Carlos Vílchez, que va destacar el lligam de l’artista vers la ciutat de Tàrrega.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Enceten una setmana d’activitats dedicades al patró Sant Isidori MOLLERUSSA I El director de l’Auditori de Barcelona i fill de Mollerussa, Robert Brufau, serà enguany el pregoner de les Festes de Sant Isidori, que Mollerussa celebra en honor al seu patró de l’11 al 16 d’abril.

El pregó de festes es va fer dimarts dia 11 a dos q u a r t s d e 9 h d e l v e spre al Teatre L’Amistat i comptarà també amb l’actuació del conjunt de percussió de l’Escola Municipal de Música.

La festa literària del lliurament del 35è Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa serà diven-

dres 14 a dos quarts de 9 h del vespre amb una gala conduïda per la locutora i presentadora Montse Vidal.

Serà al Teatre L’Amistat amb la platea elevada en un format cafè-teatre i en el transcurs de la qual se servirà el Vi del Centenari.

Dimecres 12 va tenir lloc a dos quarts de 9 h del vespre al Centre Cultural la conferència Isidori, un pelegrí agosarat i generós, a càrrec d’Alexis Bueno, un acte organitzat per la parròquia de Sant Jaume mentre que un altre dels actes culturals serà dijous a les 8 h de la tarda amb la presentació del llibre Crim

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

al bancal, de Juan Cal, a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.

La programació també compta amb una activitat esportiva com és la caminada popular en commemoració al Dia Mundial de

l’Activitat Física, una iniciativa que es farà divendres 14 i tindrà com a punt neuràlgic el parc municipal on es fixarà la sortida a partir de dos quarts d’onze del matí. A l’arribada al mateix punt, s’han organit-

zat diferents activitats en col·laboració amb l’Equip d’Atenció Primària del Pla d’Urgell.

Els actes seguiran dissabte dia 15 en què Cal Jaques serà l’escenari de la Primera Mostra de Vins i Tapes de Mollerussa Comercial que es farà des de les 5 h de la tarda i fins a les 11 h del vespre amb la participació d’una desena de restauradors i cellers de proximitat. A les de 6 h de la tarda tindrà lloc la 14a Trobada de Colles Bastoneres. Igualment, a les 7 h de la tarda al Teatre L’Amistat tindrà lloc el primer dels concerts pro-

gramats en el IV Cicle de Joves Intèrprets, que promou l’Associació de la Música. A dos quarts de 8 h del vespre se celebrarà la tradicional missa de vot de poble en honor a Sant Isidori amb l’anada en manifestació a la capella del sant per al cant dels goigs.

Les festes acabaran diumenge als pavellons firals amb la 24a Trobada de Puntaires a partir de les 10 h del matí. A les 11 h del matí a la platea del Teatre L’Amistat tindrà lloc l’estrena de la Sardana del Centenari d’aquest teatre.

22

DIVERSOS

Primera quinzena d'abril de 2023

Anuncis breus ESTEM BUSCANT 1 HABITACIÓ A TÀRREGA per a ser ocupada 2 dies a la setmana, de dimarts a dijous, x temps indefinit.

Telèfon: 618 911 291 BUSCO CASA a ser possible amb terreny o pati, restaurada o per restaurar. T. 93 410 99 59

Recomanem

PISOS D'1 I 2 HABITACIONS A MOLLERUSSA al c/Josep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

Autor: Marc Vintró Editorial: Proa

COMPRO MASÍA O CASA DE CAMPO lo más habitable posible con terreno. Al contado. Interesados llamen al teléfono 93 430 35 67

La recepta

Gènere: Novel·la literària

UNES GANES SALVATGES DE CRIDAR

www.bonviveur.es

Carxofes farcides de carn

Uns amics que viuen, moren i reneixen en cicles d'un dia, un ajudant d'enterramorts que és el sospitós perfecte per a un crim, una carta escrita des d'una zona de guerra, l'estrany pacte per aconseguir la fotografia perfecta o una guineu amb el do de la conversa són algunes de les històries que ens donen la imatge d'un món que ens aclapara: un món sense marxa enrere, desolat per l'arrogància humana, on hem abandonat el bosc per la civilització i les paraules són la porta de l'engany.

Escrits amb una prosa vigorosa que vessa personalitat, aquests nou contes travessats per la mort i el sexe apunten amb una mirada plena de sarcasme i humor negre a una humanitat crepuscular, un món hostil en què, malgrat tot, els personatges no deixen de viure o sobreviure.

Autora: Care Santos Editorial: Columna Edicions Gènere: Novel·la històrica

EL BOIG DELS OCELLS

· 1 ceba · Sal · Pebre negre molt · 200 gr de carn de vedella picada · 150 gr de carn de porc picada

Elaboració:

· 50 gr de salsa de tomata · 50 gr de pernil ibèric a trossets · 100 ml de vi blanc sec · 50 gr de formatge emmental ratllat

Per començar, prepararem les 3 o 4 carxofes per a la seva cocció. Retirarem les fulles exteriors més fibroses. Tallarem part de la base fins que les carxofes quedin com una forma de flor que ens permetin posar-les de peu al plat. A continuació, sucarem les carxofes amb la llimona per evitar que s'oxidin i enfosqueixin, i les posarem en un bol on les cobrirem amb aigua, llimona i la branca de julivert.

Incorporarem les carxofes a una cassola amb aigua i julivert i les courem durant 20 minuts fins que siguin tendres. Apagarem el foc i reservarem.

Quan les carxofes es puguin manipular amb les mans sense cremar-nos, procedirem a buidar els cors. Això es pot fer amb una cullera o amb els dits. Com que la carxofa està cuita serà senzill fer-ho. Picarem la part que traurem i reservarem per a utilitzar-la al sofregit.

Pel farcit de les carxofes, primer de tot, posarem una paella al foc amb l'oli d'oliva. Pelarem i tallarem la ceba a dauets petits, salpebrarem i l'afegirem a la paella, on la courem a foc suau durant 3 minuts aproximadament. Barrejarem i salpebrarem la carn picada de vedella i la de porc i ho afegirem a la paella. Cuinarem durant 3 minuts a foc fort. Ha de quedar daurada per la part exterior. Introduirem a la paella la salsa de tomata juntament amb el pernil a daus. Remourem per a integrar tots els ingredients. Seguidament, afegirem el vi blanc sec, hi deixarem coure a foc fort durant 5 minuts fins que s'hagi evaporat l'alcohol. Apagarem el foc, i incorporarem la carxofa picada. Remourem fis que s'integri bé. Rectificarem de sal si convingués.

Amb ajuda d'una cullera, omplirem generosament les carxofes amb el sofregit de carn. Pressionarem la carn per què quedi tan compacta com sigui possible. Col·locarem les carxofes farcides a una safata de forn. Cobrirem amb el formatge i gratinarem a 250 ºC durant 5 minuts.

fàcil ↓

Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.

aposta fort pel que vols. Salut: molta energia. Treball: Demostraràs el teu talent.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: noves experiències. Salut: veuràs millores. Treball: la fortuna està del teu costat.

 BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: Obra el teu cor. Salut: mal de cames. Treball: s'obriran nous camins que et beneficiaran.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: deixa enrere el passat.

Salut: fes dieta. Treball: guia els teus passos pel camí correcte.



LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: gaudeix de noves experiències. Salut: surt a córrer. Treball: tindràs suport del teu cap.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: no donis res per perdut.

Salut: mals de cap. Treball: algú et farà suport i t'ajudarà molt.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: deixa't portar pels teus impulsos. Salut: nervis. Treball: s'obriran noves portes.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: poder de seducció. Salut: excés d'energia. Treball: demostra de tot el que ets capaç.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII.

Amor: vigila les enveges. Salut: busca la calma. Treball: possibilitat de nous projectes.



CAPRICORN 23-XII / 21I. Amor: rodeja't d'amics. Salut: vigila què menges. Treball: agafat'ho amb calma, tot arriba.

 AQUARI 21-I / 19-II. Amor:

segueix el teu cor. Salut: problemes de circulació. Treball: necessites prendre una decisió.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: pots recuperar algú del passat.

Salut: mals de cap. Treball: podràs resoldre els contratemps.

ANUNCIS BREUS

El racó de l'app Fuelio L'app gratuïta et permet portar un control del teu quilometratge, consum i cost de benzina. També pots realitzar un seguiment de les despeses de l'automòbil, incloent els costos de manteniment, i veure les estacions més properes amb els preus de cadascuna. Fins i tot té una funció que calcula el que ens costa fer un trajecte introduint la distància a recórrer, el preu del repostatge i el consum del vehicle.

973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com Solucions Sudoku

difícil ↓ Moon+ Reader Et permetrà llegir els teus llibres electrònics còmodament, està entre les millors apps gratuïtes d'aquest tipus. Serà compatible amb qualsevol format, entre ells EPUB i MOBI. També té moltes eines de personalització, com l'espai entre línies, escala de fonts, etc.

PicsArt Photo Editor És una aplicació orientada a l'edició de fotos que posseeix múltiples funcions increïbles. Des de la plataforma podràs estirar, distorsionar, retallar i aplicar filtres a les imatges. A més, disposa d'eines de bellesa, collage i doble exposició.

fàcil ↓

Sudoku

www.sudokusweb.com

Eugene Schieffelin és ric, singular i aficionat als ocells.

La seva germana i la seva dona, amants devotes de Shakespeare. Els seus amics, membres d'una societat més desfasada que científica que somia omplir d'ocells europeus els cels novaiorquesos. Nova York, una ciutat que encara no s'assembla a ella mateixa, l'escenari ideal per a qualsevol bogeria, per desgavellada que sigui.

En aquesta novel·la ambientada a la Nova York de la segona meitat del segle XIX, Care Santos barreja personatges reals tan extravagants que podrien ser imaginaris amb éssers imaginaris que mereixerien ser reals, per a construir una faula sobre la condició humana, el poder de l'amor, el llast de la pèrdua, la valentia dels pioners i les conseqüències fatals que a vegades poden tenir els nostres actes més benintencionats.

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor:

difícil ↓

Ingredients x 2 persones: · 3 o 4 carxofes, segons tamany · 1 llimona · 1 branca de julivert · 30 ml d'oli d'oliva verge extra

Horòscop

Primera quinzena d'abril de 2023

l’Agenda

de les Comarques

Dijous, 13/04

Dissabte, 15/04

BALAGUER

BALAGUER

Presentació del llibre La longitud de l'aire de Miquel Trilla. A 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

Conta-contes teatralitzat: El flautista i els animals d'Hamelín a càrrec de la companyia teatral Vivim del Cuentu, autores dels Contes desexeplicats. A les 12 del migdia, a la llibreria Argonauta.

MOLLERUSSA Festes de Sant Isidori.

Presentació del llibre: Crim al bancal, de Joan Cal. Amb Ramon Vilalta i Joan Cal. A les 8 de la tarda, a la Biblioteca Jaume Vila.

TÀRREGA Activitats de Salut en Xarxa: caminada, a les 10 del matí, des del Pavelló Municipal d'Esports. Sessió d'exercici físic, a 2/4 de 6 de la tarda, al Parc de Salut.

Cicle Comerç i Progrés a la Tàrrega dels segles XVIII, XIX i XX. Conferència: Tàrrega i els Girona al segle XVIII a càrrec de Lluïsa Pla, Doctora en Història. A 2/4 de 8 del vespre, al Museu Tàrrega Urgell.

Divendres, 14/04

MOLLERUSSA Festes de Sant Isidori.

Onzena Marató de lectura en veu alta. A 2/4 de 10 del matí, a la plaça Manuel Bertrand.

Festes de Sant Isidori.

Caminada i activitats del Dia Mundial de l'Activitat Física. A 1/4 d'11 del matí, al parc municipal.

Festes de Sant Isidori.

Lliurament del 35è Premi Literari de Novel·la Breu 'Ciutat de Mollerussa'. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre L'Amistat.

TÀRREGA Fira Tàrrega · Territori Creatiu: Assaig obert de la Cia. De Circ EIA i el seu espectacle La Pedra de fusta. A les 6 de la tarda, a la plaça dels Àlbers.

Cicle Tàrrega Sona 2023: Dia Internacional del Poble Gitano. Concert amb Milliu Calabuch i Diego Cortés: El llegat del Rei de la rumba. A les 9 del vespre, a la plaça de Sant Antoni.

Visita guiada a l'exposició Jaume Minguell Miret. La mirada del pintor a càrrec de Camil·la Minguell, comissària. A les 6 de la tarda, al Museu de la Noguera.

MOLLERUSSA Festes de Sant Isidori. 1a Mostra de Vins i Tapes de Mollerussa Comercial.

Amb petits productors de vi de proximitat. Amb l'actuació de Jan Castelló. A les 5 de la tarda, a Cal Jaques (c.

Jacint Verdaguer).

Festes de Sant Isidori.

14a Tarda Bastonera. Cercavila. A les 6 de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament.

Festes de Sant Isidori. IV Cicle de Joves Intèrprets.

Amb Enric Moya Crespín (violí), Daria Piltyay (pianista acompanyant) i Oriol Masdeu Alberich (piano). A les 7 de la tarda, al Teatre L'Amistat.

Festes de Sant Isidori.

Missa de Vot de poble en Honor a Sant Isidori.

Anada en manifestació a la Capella de Sant Isidori. Cant dels Goigs i veneració al Sant. A 2/4 de 8 del vespre, a l'Església Parroquial.

TÀRREGA Presentació del nou conte de Guixanet: Els targa· lets i el Mas de Colom, obra de Marcel André Balp Kollar. A les 11 del matí, al Mas de Colom - Casa Borges.

Mercat de les Antiguitats i les Arts: peces de col· leccionisme de segona mà.

De 5 de la tarda a 9 del vespre, al carrer del Carme.

AGENDA

3

23

Del 13 al 26 d'abril de 2023

Serveis i Finques Atenem amb cita prèvia

Festa de celebració del 70è aniversari de l'Esbart Albada: ballada de l'Eixida i cercavila d'esbarts convidats i elements de cultura popular. A les 5 de la tarda, des dels jardins de la Societat Ateneu.

Festa de celebració del 70è aniversari de l'Esbart Albada. A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Festa de celebració del 70è aniversari de l'Esbart Albada: Sopar popular, balltaller amb el grup Ballaveu i sessió amenitzada per Dj Lau. A partir de les 9 de la nit, a l'Espai MerCAT.

Diumenge, 16/04

BALAGUER Dia Mundial de l'Activitat Física i l'Esport - Som Esport - Som Salut. Es portaran a terme activitats i tallers en el que els participants podran gaudir d'una jornada multi esportiva. A partir de les 10 del matí, al Parc de la Transsegre.

Concert solidari a càrrec del grup de coral i músics ucraïnesos. A les 7 de la tarda, a l'església de Sant Domènec.

MOLLERUSSA Festes de Sant Isidori.

24a Trobada de Puntaires.

A partir de les 10 del matí, als pavellons firals.

Festes de Sant Isidori.

Ballada de Sardanes amb La Principal de la Bisbal i estrena de la Sardana del Centenari del mestre Òscar Barqué. A les 11 del matí, al Teatre L'Amistat.

TÀRREGA Descobertes a l'entorn: Via verda de Celles (Llimiana). A les 9 del matí, sortida des de l'estació d'autobusos.

1a Passejada Solidària per l'Associació Alzheimer. A partir de les 9 del matí, des de l'Escola Pia. Dia Mundial de l'Activitat Física. Caminada amb visita al Mas de Colom; cursa d'orientació i circuit de patinatge i partit obert d'hoquei.

Sessió de ball de diumenge amb el grup Altarriba. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

Dilluns, 17/04

TÀRREGA Cicle de Tallers d'Acció Tutorial Compartida amb Famílies: Idees creatives per fer a casa amb in· fants, a càrrec de l'artista targarina Lluïsa Gabarra. A les 6 de la tarda, a l'Escola Vedruna.

Dimarts, 18/04 e,

BALAGUER Presentació del llibre Salir para seguir de Mireia Cortés Ripoll. A les 8 del vespre, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

Dimecres, 19/04

BALAGUER Converses sobre el Cicle Gaudí: El cinema lleidatà després d'Alcarràs. A les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

TÀRREGA FiraTàrrega · Territori Creatiu: Assaig obert de la nova producció de circ de La Baldufa. A les 7 de la tarda, al Camp dels Escolapis.

Dijous, 20/04

BALAGUER Documental: Josep Va· llverdú. Un horitzó de 100 anys. A les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

TÀRREGA Sant Jordi a Tàrrega: Presentació del volum 37 d'URTX. Revista d'Humanitats de l'Urgell, a càrrec de Josep Gallart, arqueòleg de l'Agrupació Cultural La Femosa - Grup de Recerques. A les 7 de la tarda, a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell.

Divendres, 21/04

BALAGUER Cloenda Biblioàlbum amb l'espectacle Sarau de Sant Jordi: gegants i dracs de Rahmon Roma. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

Revetlla de Sant Jordi amb l'espectacle Contes portàtils de la Cia. Professors Substituïbles. A les 8 de la tarda, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

TÀRREGA Sant Jordi a Tàrrega. Col· loquis a Thä dedicats a l'escriptor Jordi Pàmias Grau.

Col·loqui i recital de l'obra de l'autor a càrrec d'Amat Baró. Durant el matí, als centres educatius de secundària.

Sant Jordi a Tàrrega. Col· loquis a Thä dedicats a l'escriptor Jordi Pàmias Grau.

Conferència sobre l'obra de l'autor amb Xavier Macià, recital poètic i presentació del llibre amb antologia de poemes i crítiques. A les 7 de la tarda, a la Bibioteca Germanes Güell.

Cine Club La Lloca: The quiet girl de Colm Bairead (drama · Irlanda · 2022). A 2/4 de 9 del vespre, a Cinemes Majèstic.

Dissabte, 22/04

BALAGUER El col·lectiu Verga recita Josep Vallverdú. A les 12 del migdia, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

2a Nit de la Cultura. Entrega de premis i reconeixements. A 2/4 de 9 del vespre, als jardins del Sant Crist de Balaguer.

TÀRREGA Sant Jordi a Tàrrega. Mercat de llibres i roses. De 10 del matí a 8 del vespre, al carrer del Carme i plaça Major.

Lo Closcamoll 2023. Festival de Música Familiar de Ponent: actuació dels grups Reggae per Xics, Landry, Lalibegood, La Belluga i Pascual & Els Desnatats. A partir de les 10 del matí, a l'Escola Àngel Guimerà.

Diumenge, 23/04

BALAGUER Sant Jordi 2023. Parades de llibres, roses i altres complements. De 10 del matí a 2/4 de 9 del vespre.

Ballada de sardanes amb la Jovenívola d'Agramunt. A 3/4 d'1 del migdia, a la plaça del Mercadal.

La llegenda de Sant Jordi.

El musical. Adreçat a públic familiar i recomanat a infants de 4 a 12 anys. A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça del Mercada.

TÀRREGA Festa de l'Arbre 2023.

Vine a plantar el teu roser de Sant Jordi al Parc de Sant Eloi, amb esmorzar popular. A partir de les 10 del matí, al passeig de la Font del Congrés.

Sant Jordi a Tàrrega: Mercat de llibres i roses. De 10 del matí a 2 de la tarda, al carrer del Carme i plaça Major.

Festa de l'Arbre 2023. Visita a les noves baranes de forja de la Creu dels Escolapis i la vorera de l'entorn de l'ermita. A 1/4 d'1 del migdia, al Parc de Sant Eloi.

Sessió de ball de diumenge. Amb Aquarel·la Duet. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

Dimarts, 25/04

TÀRREGA Presentació del 10è volum de la col·lecció de contes infantils On són les dones targarines?, dedicat a l'escriptora Maria del Valle Macias González. A les 6 de la tarda, al Casal Cívic.

Dimecres, 26/04

TÀRREGA Presentació del llibre Ar· rels pictòriques. Diàleg entre Domènec Corbe· lla i Wang Chieh. Amb il·lustracions de tècnica pictòrica japonesa sobre la Vall del Corb. Inauguració de l'exposició conjunta a les 7 de la tarda, al Museu Tàrrega Urgell.

VOLS VENDRE O COMPRAR

PIS, CASA O LOCAL COMERCIAL?

Nosaltres ens ocupem de tot Pl. Carles Perelló

(davant de l’Escola Pia)

Tàrrega 973 50 20 75 669 43 80 49 www.ttres.cat

24

ENTREVISTA

Primera quinzena d'abril de 2023

Mariona Dalmases DIRECTORA ARTÍSTICA DE LA PASSIÓ DE CERVERA Una de les directores artístiques de la Passió de Cervera, que està format per David Mora i Gemma Palau.

Va començar a la Passió des de ben petita, i es va anant integrant en l’equip, duent a terme diferents funcions.

TEXT I ASMAA R. BELLAHBIB · FOTO I MARIONA DALMASES

Què és la Passió de Cervera?

La Passió de Cervera és una obra de teatre que explica la vida i mort de Jesús. Però el factor que la fa destacar és que sobre l’escenari no trobaràs actors professionals: només hi trobaràs actors amateurs. A més, no només són actors i actrius que fan text, sinó que també hi ha tota la part de figurants o de poble, per la qual cosa quan obres l’escenari pots veure 150 o 200 persones.

I penso que això li dona un caire molt popular, ja que tot el muntatge en sí està fet per gent que és amateur, que ho fan en el seu temps lliure; nosaltres no ens hi dediquem.

Què representa per a Cervera aquesta funció?

Per a Cervera és el teatre més gran que tenim, i penso que pels cerverins i cerverines és un referent. Ara potser sí que hi ha una escola de teatre, però abans, quan jo era petita i vaig començar a fer teatre, bàsicament feies teatre a la Passió o als Pastorets, era com una manera d’introduir el teatre a la gent. D’altra banda, la majo-

ria de ciutadans del municipi hi està implicada, és una tradició de sempre, similar a formar part dels diables del poble.

Ens podries fer una pinzellada de la història d’aquest teatre?

La Passió va començar a l’època medieval. Hi ha documents que proven que el Misteri de la Passió de Crist (nom original de la Passió) es va fer el 1477. És un document que certifica els pagaments fets des del Consell Municipal per a diversos elements de tramoia. El text original del Misteri que es conserva a l’arxiu comarcal data del 1534.

Jo penso que va sorgir per intentar promulgar la religió entre la societat, ja que anteriorment la missa era en llatí, i la gent no entenia gran cosa, i per això des de l’església van decidir dur a terme aquesta representació. Cal remarcar que la Passió de Cervera és de les més antigues, o almenys de les que se’n té constància.

Anys més tard el Concili de Trento va prohibir les representacions teatrals dins de les esglésies. Però a Cervera

es va continuar representant al carrer i més endavant es va tornar a fer al teatre i va anar creixent fins que el Patronat, l’entitat encarregada de la seva organització, va tenir la capacitat econòmica per construir el teatre que tenim avui en dia.

A més, al teatre hi ha tres escenaris, i això ens permet fer que tot sigui més dinàmic, pel fet que mentre s’està fent un canvi a l’escenari central, el públic pot estar mirant una altra escena a l’escenari lateral o a l’altre.

L’obra quasi mai para.

Com ha evolucionat al llarg dels anys?

Anteriorment, a l’època franquista es feia només en castellà. Més endavant es va començar a fer en castellà i català, uns quants dies en una llengua i els altres en l’altra. Actualment només es fa en català.

L’altre canvi també important és que abans era una representació de matí i tarda, o sigui que la gent en veia una part, se n’anaven a casa, i a la tarda tornaven per acabar-la. Amb el temps s’ha anat escurçant, i es fa tota al matí o tota a la tarda.

Per a nosaltres, com a equip directiu, un dels objectius principals sempre ha sigut donar-li més dinamisme, ja que la societat actual no està disposada a estar-se sis hores veient el mateix espectacle, i per això sempre intentem afegir nous canvis.

Quines són les novetats que s’han presentat enguany?

L’any passat la vam dividir en tres parts, amb l’objectiu de donar-li més dinamisme, i aquests anys ens hem centrat en la segona part, i bàsicament el que hem fet ha sigut eliminar una escena totalment, i n’hem creat una de més escurçada, que és molt important per a nosaltres, ja que inclou un personatge femení, que és Clàudia, la dona de Pilat. L’escena representa un somni de la Clàudia, on manté una conversa amb el seu marit per no condemnar Jesús, que abans era una escena molt més curta i nosaltres li hem donat més importància.

També hem fet alguns canvis a l’escena d’Herodes, l’hem reestructurat com-

pletament adaptant-la en l’actualitat, és una mica més moderna i conceptual.

I, finalment, aquest any hem invertit en la il·luminació, hem canviat els focus que teníem per llums LED, i es nota moltíssim el canvi.

Creus que a nivell econòmic la Passió de Cervera té suficient suport?

L’edifici de la Passió en sí és un espai molt gran, per la qual cosa mantenir-lo ja requereix una gran despesa, i tot i que la Passió és un teatre on la gent continua assistint, no és suficient.

Nosaltres demanem moltes subvencions, que a vegades no són suficients, i això et limita moltíssim a l’hora de fer canvis.

I penso que des de fora haurien de creure una mica més, començant per la Paeria de Cervera, ja que no inverteix gaire en el manteniment de teatre.

Si compares la Passió de Cervera amb les altres dues o tres obres més importants de Catalunya, la diferència es nota molt.

La Passió de Cervera compta amb una gran

ANUNCIA’T A COMARQUES DE PONENT

www.comarquesdeponent.com

(Paper o digital)

La millor opció per donar visibilitat al teu negoci

Truca’ns!

973 501 878 · 664 674 602

publicitat@comarquesdeponent.com

t’informarem

participació juvenil, a què creus que és degut això?

Crec que és una tradició de ciutat, no tens per què ser practicant de la religió, però pots participar-hi per passar-t’ho bé, ja que molts hi assisteixen des de ben petits, i penso que la gent creu molt en l’obra en sí.

Per la Mariona Dalmases que representa la Passió de Cervera?

Per a mi és com una segona família, realment depenent de l’època de l’any passo més temps al teatre que a casa meva. És el sentiment de pertinença, el vincle que crees amb la gent quan tu ets allà.

Com animaries la gent a assistir a la funció?

Jo els hi diria que vinguin, perquè és un espectacle que segurament et sorprendrà. És una obra que la majoria ja sap com comença i com acaba, no hi ha spoilers possibles, però reconec que moltes de les persones que han assistit ens han remarcat que els ha sorprès en tot moment, ja que l’expliquem d’una forma peculiar i única.