Page 1

La Veu de l’alumne Octubre 2013 No et perdis:  La crítica de l’estada dels alumnes de 4t a Londres!  El reportatge sobre el Quoficient Intel·lectual!  La reflexió sobre el Sistema Educatiu a Espanya i França!  L’actualitat de tots els cursos de la ESO i del Batxillerat!  La historieta en mode còmic!  El problema d’escacs!  L’espai crític i L’espai per aplaudir!  La màgia de Christian Cooker!  L’entrevista a la sotsdirectora de l’escola!  Les novetats a nivell cultural!


Página 2

La Veu de l’alumne

Índex

1.—Portada. 2.—Índex. 3.—Editorial. 4.—Actualitat 1r d’ESO. 5.—Actualitat 2n d’ESO. 6.—Actualitat 3r d’ESO. 7.—Actualitat 4t d’ESO. 8.—Actualitat Batxillerat. 9.—Una imatge val més que mil paraules. 10.—Crítica sobre l’estada a Londres. 11.—El reportatge. 12.—La reflexió. 13.—Espai crític. 14.—Espai per aplaudir. 15.—La màgia de Christian Cooker. 16.—Novetats a nivell cultural. 17.—El problema d’escacs. 18.—L’entrevista. 19.—Contraportada.


Página 3

Editorial Benvolguts lectors, Us dono la benvinguda a aquest nou projecte que tots esperem que tiri endavant durant aquest curs i per què no, més endavant. La il·lusió amb que afrontem aquesta iniciativa és molt gran, i després de rumiarho molt, hem decidit posar-ho en marxa. Esperem que tots vosaltres ens ajudeu a tirar-ho endavant, doncs sense la vostra participació això no té cap mena de sentit. Aquest butlletí, diari o revista, digueu-li com vulgueu, neix amb la idea de començar un projecte molt comú en molts instituts o universitats, sobretot americanes. Un projecte que esperem que duri i que agradi. El podreu llegir a primers de cada mes, sempre intentarem ser puntuals, i és que compaginar-ho amb la feina de l’escola i d’altres activitats es fa realment complicat. Malgrat tot, intentarem informar-vos de tot el que estigui al nostre abast mensualment. Per sort contem amb la nombrosa presència de col·laboradors, la majoria d’ells de 4t d’ESO, degut a que jo també pertanyo a aquest curs. Hi hauran articles dedicats a l’actualitat de cada curs de la ESO així com també del Batxillerat, o també les crítiques i els elogis que es fan a aquesta nova temporada que es presenta. Tindrem una molt recomanable crítica sobre l’estada de dinou alumnes de 4t a Londres, un reportatge també molt recomanable sobre la intel·ligència i com es coneix avui dia, així com novetats a nivell cultural, la primera entrevista dedicada a la sotsdirectora de l’escola, una comparació dels sistemes educatius que tenim aquí i a França, un espai dedicat a la màgia de Christian Cooker, historietes dibuixades per deixar de banda una mica tanta lletra i un problema d’escacs (sempre present en els bons diaris). També agrair a l’escola tot el suport que ens ha donat per a poder tirar endavant aquest projecte i les facilitats que ens pugui oferir. Així doncs, espero que gaudiu amb la lectura. Moltes gràcies. Salutacions cordials. Víctor Collell.


Página 4

La Veu de l’alumne

Actualitat 1r d’ESO. Aquest curs hem començat la secundària, és una nova etapa: amb nous professors, amb major dificultat, més deures i amb ordinadors. Tota la classe està molt emocionada, treballar amb ordinadors, quina meravella! Ningú s’ho hauria imaginat. També hi ha noves assignatures noves com les optatives i les assignatures quadrimestrals. De moment els treballs no són gaire complicats, però tothom està segur que durant l’etapa de la Secundària ens trobarem amb feines dures i difícils com el “Treball de Síntesi” o els exàmens constants cada quinze dies. Per superar aquesta difícil etapa haurem de treballar durament per aconseguir notes semblants a les que hem aconseguit fins ara.

Marc Castellana


Página 5

Actualitat 2n d’ESO. La tornada a l’escola, buff! Per a tothom un curs nou, potser per a alguns molt fàcil (com passar de primer d’ESO a segon) o per a alguns molt difícil (com passar de sisè a primer d’ESO), però per a tots nou. Jo acabo de començar 2n d’ESO i tot i que no estigui igual de nerviosa com quan vaig fer el canvi de sisè a primer, continuo tenint aquell cangueli del nou curs! ;) Aquest any, he de dir que estic molt contenta amb la classe d’anglès i la iniciativa amb la que hem començat! Aprofitant que venia a Barcelona per fer la Moodle moot, vam fer una sortida i vam anar a la Universitat Pompeu Fabra a conèixer el creador d’un campus virtual, Moodle, Martin Dougiamas. Va ser una xerrada que va fer en anglès (ell és australià) i que representava un repte per als alumnes de l’advanced. Però és un gran comunicador i la veritat és que va ser una conferència molt interactiva i de la qual em sento orgullosa d’haver-hi assistit! A tots ens va encantar que el conferenciant portés amb ell un IPad que feia anar contínuament. Això sol ja ho va fer semblar tot diferent! Passava les diapositives, ens ensenyava vídeos i passava a la pàgina web de Moodle per ensenyar-la en directe. I, el millor de tot, és que quan una persona del públic tenia la paraula i parlava amb el micròfon ell hi anava amb el seu IPad i l’enfocava amb la càmera que estava connectada a la pantalla i tothom et veia! Aquest va ser el moment en que tothom va riure més, no ho havíem vist fer mai! Per mi va ser molt interessant veure com les seves circumstàncies personals, el fet de viure en una zona remota d’Austràlia i de no haver pogut anar a l’escola fins a cursos avançats, van despertar en ell el desig de fer una plataforma que permetés l’ensenyament a distància. De la infantesa, al futur pel camí de la innovació! També s’apropen les convivències per a les quals el meu curs estem molt emocionats, perquè seran les nostres últimes o sigui que les hem de gaudir al màxim! A la propera ja us ho explicaré! I finalment, l’última cosa que m’ha agradat d’aquest començament de curs ha estat aquesta iniciativa de crear un diari no oficial de l’escola: La Veu de l’Alumne! Fa molts anys que ho he pensat de quan ho veia a les pel·lícules americanes i finalment s’ha fet i estic encantadíssima de poder formar part d’aquest projecte! Bé, aquestes han estat les coses que més m’han cridat l’atenció d’aquest començament de curs! Fins a la propera! Marta Botet


Página 6

La Veu de l’alumne

Actualitat 3r d’ESO. Comença un nou curs, amb nou reptes i molts canvis. 3r d’ESO suposa per a tots entrar en el segon i últim cicle de la ESO, on l’autonomia i la responsabilitat juguen ja un paper molt més important. Només començar ja hem notat bastants canvis respecte al curs anterior: horaris, mestres, treballs cooperatius, tallers al migdia, noves eines informàtiques, intercanvis, etc. El canvi que considerem més fort per a tots és l’horari, hem aconseguit una tarda lliure però a canvi fem més hores al matí i entrem abans. Creiem que la tarda lliure serà aprofitable, però primer, tot serà acostumar-se. Un altre dels aspectes a tenir en compte ha estat el canvi de mestres, ja que en algunes assignatures hem conegut professors que només havíem vist de passada. Considerem que això serà positiu per a nosaltres, ja que canviar d’aires de tant en tant sempre és bo. Tot i així, tractant-se de mestres de cursos superiors, creiem que el grau d’exigència serà superior i per tant caldrà esforçar-se més; com és habitual a mida que vas avançant de curs. A l’Escola sempre han fomentat el treball en grup, i pel que ja ens han anat comentant, aquest any tindran un paper principal. Treballar en equip és un factor important que cal millorar: respectar les idees dels altres, aportar-ne tu també, aprendre a cedir... Utilitzant les noves tecnologies podrem comunicar-nos amb els companys del grup de manera més ràpida i senzilla, sense quasi necessitat de quedar. Per tal d’afavorir el voluntariat, durant els migdies, al llarg d’un o dos trimestres (depenent de si el taller té una durada de mitja o una hora), participarem en diversos tallers. Hem tingut oportunitat d’escollir entre diferents tallers, entre els quals: Punt de Trobada Virolai, Solidaritat, Sostenibilitat, Audiència Pública i Dinamització del Joc. A partir d’aquest curs, l’escola ens dóna l’oportunitat de poder anar a l’estranger, per tal de millorar el nostre nivell en idiomes i aprendre sobre la cultura d’altres llocs: coneixent altra gent i descobrint llocs nous. Aquesta, és una experiència que tots desitgem tenir, ja que és diferent a la rutina diària i ens fa sentir afortunats. Tot i que no suposi gran canvi, aquest curs, tenim preparades nombroses sortides. El que sí que suposa un canvi és el fet de deixar-nos anar per lliure, quedant al lloc on començarà l’activitat i


Página 7

Ja feia molts anys que esperaven que comencessin les obres del poliesportiu, ja que suposarà una millora per l’escola, de la qual segur que tots en gaudirem molt. De tornada a l’escola després d’un bon estiu, ens hem adonat també de que han fet reformes a la cuina i el pati de la zona est.

Com cada any, durant els primers dies de curs, hem fet les proves de diagnòstic, que consisteixen en un seguit de proves on en examinen l’expressió escrita, tant en llengua catalana com castellana i la comprensió, també en ambdues llengües. Unes altres proves programades per d’aquí poc, per comprovar el nostre nivell, comparant-lo amb la resta d’alumnes de Catalunya, són les proves de competències bàsiques. Amb tot a punt, esperem i desitgem que tothom gaudeixi d’un bon curs! Sense cap dubte sobre això, acabem el nostre primer article sobre l’actualitat de 3r d’ESO. Esperem que us hagi agradat.

Júlia Salvador i Aina Clapés


Página 8

La Veu de l’alumne

Actualitat 4t d’ESO. Dia dotze de setembre del 2013, pugem les escales de l’escola xerrant i explicant mil i una històries sobre l’estiu a tots els companys de classe, amb el riure fluix i amb ganes d’abraçar, saltar, cridar i saludar a tothom. Entre les cares familiars en veiem de noves, i és que cada vegada en veiem menys d’alumnes nous. Amb vergonya ens saludem i comencem les converses intranscendents. Tot i així quart té un altre aire més independent, més ambiciós.

L’últim any de la ESO és com estar en la saleta d’espera abans de la visita al metge, has de saber què tens, què et passa, quins símptomes pateixes i com li explicaràs. En aquest curs agafem els llapis que ens serviran per anar dibuixant el nostre camí poc a poc. Un nou any amb moltíssims canvis.

De cop ens trobem davant unes assignatures més exigents i denses, plenes de continguts i nous conceptes, s’han de canviar mica en mica els hàbits, però també es fomenten molts altres aspectes com el debat, l’argumentació de les idees, la personalitat i l’autocrítica, que a la fi són els que ens fan persones.

Els professors ens han comentat que hi hauran nombroses oportunitats de contacte amb el món exterior, varis projectes i treballs cooperatius que aniran forjant el nostre futur triant el camí que decidim seguir.

Aquest curs esperem, que nosaltres, els alumnes, el passem i el gaudim de la millor manera, amb la millor companyia per tirar endavant; gràcies a l’amistat, les ganes i la il·lusió, que sabem que són els nostres fidels motors.

Aina Maull Miquel


Página 9

Actualitat Batxillerat Quan l’educació es torna opcional: Mica en mica es va oblidant, suposo que esperonat per la crisi sociopolítica que està vivint el món, i més intensament a casa nostra, que estudiar batxillerat és opcional. Començo escrivint aquest primer article amb aquesta frase principalment perquè em sobten les reaccions d’alguns alumnes que ara comencen el primer curs d’aquesta etapa (sense importar el centre on estudiïn) amb desgana i com arrossegats per una força superior a ells/es mateixos. I em sobten encara més quan els hi dic, amb un to més humorístic que cap altre cosa, que si van a classe és perquè volen i que ningú no els obliga a venir. Molt cops, l’expressió que se’ls hi queda al rostre parla per si sola, i aquesta em diu, amb gran sorpresa per part meva, que no s’havien ni plantejat el motiu per el qual estaven cursant batxillerat, ja que ells creien que aquesta etapa venia per inèrcia després de la ESO, com si seguissin el curs natural d’un riu. És cert que cada cas és un món i seria un error per part meva generalitzar i posar al mateix sac a tots els que es poden queixar d’estudiar o no vinguin a l’escola amb la mateixa alegria que posa algú quan va a un parc d’atraccions -per posar un exemple-. Però també ho seria per part vostra si penséssiu que aquest és el missatge que us vull comunicar. La queixa, per dir-li d’alguna forma, és la manca d’iniciativa, mobilitat i/o ganes d’informar-se sobre el seu futur que pot arribar a tenir un important sector del jovent que està estudiant a les nostres aules. Ara mateix hi ha una dèria la qual considero fins i tot malsana d’arribar a la universitat per arribar-hi i tenir un títol perquè toca tenir-lo, perquè és el que toca, no per estudiar alguna cosa que t’agrada i pot ser útil després pel seu futur. I molts cops, en aquests casos, el que acaba passant és que l’alumne canvia quatre anys de la seva vida per un diploma que tot i està sec, es pot considerar paper mullat Aleshores podríeu pensar que estic desanimant al jovent que cursi estudis superiors, però tampoc és això. El que convido a fer, sobretot als lectors més joves que encara no han acabat la ESO, a reflexionar sobre el que volen fer a la seva vida i que pensin que hi ha un món d’afluents en el riu de l’educació més enllà del batxillerat-universitat. I que el final de la ESO no significa canviar una aula per una altra sinó el punt de partida de la teva vida a partir del qual tens la llibertat de triar la teva pròpia ruta del camí a seguir, que no sempre és el més visible, sinó el que et farà gaudir més. Adrià Hernández


Página 10

La Veu de l’alumne

Una imatge val més que mil paraules.

Míriam Rodergas


Página 11

La Veu de l’alumne

Crítica sobre l’estada a Londres. Durant catorze dies dinou alumnes hem gaudit d’una gran experiència gràcies a l’Escola Virolai i recolzada econòmicament per l’Ajuntament de Barcelona, que després de deliberar sobre la qualitat del projecte va decidir formar part d’aquest i així fer-ho possible. Tot i això sota el meu punt de vista hi ha hagut moments els quals no m’han agradat i amb aquest escrit els intentaré exposar amb la màxima objectivitat possible.

M’agradaria començar amb la pèssima distribució de les habitacions dins de l’hotel, cosa que va ser el que va provocar la majoria de problemes durant el viatge. Això era degut al fet que les habitacions estaven molt separades i en diferents pisos, cosa que provocava molt més soroll del que s’hagués ocasionat si tots haguéssim estat en un mateix bloc d’habitacions. Entre altres podria haver evitat enfrontaments amb una veïna en particular, que amb falses acusacions quasi aconsegueix fer -nos fora de l’hotel. Lògicament l’hotel va fer arribar aquests fets a orelles de la Teresa i la Isabel, que no van voler escoltar una explicació lògica per part nostre i van optar per donar-l’hi tota la raó a aquell projecte de persona. Per sort es va desemmascarar ella mateixa en acusar-nos d’haver fet enrenou un dia en el que estàvem tots a les nostres respectives habitacions. Tot i això, no va ser el que més em va doldre del viatge. El que realment em va doldre va ser que visites tant importants com el British Museum no van tenir el temps necessari per poder gaudir plenament del seu contingut. Puc entendre que l’horari és el que és, però deixar aquesta visita per l’últim dia ho trobo realment estúpid, i més al pensar que museus que a cap de nosaltres ens interessaven van tindre el doble de temps. No obstant això, la visita al British Museum no va deixar de ser des de la meva opinió la visita més interessant en els catorze dies de viatge. Un dels aspectes que personalment em preocupaven eren els menjars, ja que pensava que menjaríem sandvitxos de cogombre matí i tarda, però per la meva sorpresa no va ser així, van superar en molts aspectes les meves expectatives. Tot i que una mica repetitius, els llocs on menjàvem s’estava còmode i a més la qualitat del menjar era realment bona. També cal esmentar que no era una dieta gaire equilibrada però restaurants com el Garfunkel’s o l’Angus van fer que mereixés la pena.


Página 12

Un altre dels aspectes positius que cal destacar era el ben situat que estava l’hotel, cosa que va facilitar molt les coses a l’hora de moure’ns per Londres o de buscar un bon restaurant a l’hora d’anar a sopar.

L’últim detall en el qual m’agradaria fer un incís és el fet que hagués estat bé acabar el viatge abans de l’inici de l’escola, i tot i que sóc conscient de el difícil que va ser planificar-ho amb contratemps i altres, cal reiterar que ens hagués agradat estar un parell de dies menys per tal de poder començar l’escola al mateix temps que la resta d’alumnes.

Per acabar crec que parlo en nom de tots els alumnes que han participat en aquest projecte quan dic que ha estat una experiència realment satisfactòria traient aquests petits detalls a polir. Dit això, crec que és una experiència molt recomanable per tots aquells que optin a fer-la l’any vinent i que per tant, crec que és quasi vital que se segueixi fent per ajudar a créixer als alumnes tant en l’àmbit acadèmic com sobretot en el personal.

Roger Vela


Página 13

La Veu de l’alumne

El reportatge Pràcticament tots els alumnes hem realitzat alguna vegada un test d’intel·ligència.

Els tests d’intel·ligència, encarregats de mesurar el Quocient Intel·lectual (QI) són molt coneguts i utilitzats. Es basen en una estimació numèrica de la capacitat intel·lectual d’un individu i s’obté a partir de diferents proves.

Ara bé, què és la intel·ligència? És una capacitat global o en són diverses d’específiques? Són útils aquests tests?

Com gairebé totes les tècniques que serveixen per estudiar una cosa tan desconeguda i potent com les capacitats del cervell humà, les seves aplicacions tenen les seves llums i ombres. Aquests tests es segueixen utilitzant molt. Són útils? Algunes veus diuen que sí, altres els consideren una eina sobrevalorada, especialment quan es consideren infal·libles o s’han de seguir al peu de la lletra.

Per al psicòleg Antonio Andrés, Catedràtic de la Universitat de Barcelona, “el QI resumeix, de manera objectiva i fiable, el nivell que cada persona té d’intel·ligència, que és la principal característica psicològica, tot i que no l’única, que permet a les persones adaptar-se a les situacions complexes i innovadores de la vida i resoldre exitosament els nous problemes als que ens hem d’enfrontar. El QI és imprescindible per identificar el nivell d’intel·ligència i sobretot quan s’ha de fer amb precisió”.


Página 14

En un dels estudis sobre la història i fiabilitat dels tests d’intel·ligència, l’investigador Paul Ballantyne explica: “Actualment, les investigacions més avançades insisteixen en que fa falta una mesura més àmplia de la intel·ligència per fer més estreta la distància que hi ha entre els tests contemporanis i la ciència del passat”.

El primer test d’intel·ligència, concebut per A. Binet, buscava ser un complement i una ajuda útil en l’evolució acadèmica de l’alumne. Lamentablement aquests tests poden haver evolucionat fins a convertir-se, en molts casos, en simples instruments classificatoris dels alumnes.

Intel·ligències múltiples Actualment, doncs, el concepte d’intel·ligència es difumina més que mai. A principis del segle passat es considerava una cosa mecànica, però avui en dia sabem que hi ha tipus d’intel·ligència i diferents maneres d’entendre-la.

L’any 2011, Howard Gardner va obtenir el premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials per la teoria de les intel·ligències múltiples. Gardner proposa que els humans tenim vuit tipus d’intel·ligències diferents, un conjunt de capacitats diverses amb utilitats específiques, i no una de sola com afirmen altres teories. Les vuit intel·ligències definides són: la intrapersonal, la interpersonal, la naturalista, la musical, la visual-espacial, la cinèsicacorporal, la lingüística i la logicomatemàtica. Aquestes es relacionen entre elles. En néixer es disposa de totes les intel·ligències, però el més habitual és que se’n tinguin tres o quatre de més desenvolupades.


Página 15

La Veu de l’alumne

Números La mesura considerada normal (la gran majoria de la població) dins els marges del QI se situa entre uns 90 i 110. El límit considerat inferior a la normalitat és de 80, mentre que els superdotats tenen un QI superior a 140. Per fer-se’n una idea, Albert Einstein tenia un QI de 160 i s’estima que el QI de Descartes va ser d’un 185. S’estima que el QI de l’actriu Sharon Stone és de 153, el del campió mundial d’escacs Bobby Fischer seria aproximadament de 167, 150 per Frank Lampard, 132 per Paris Hilton, 125 per a George Bush i la increïble xifra de més de 225 per William James Sidis, que és considerat com una de les persones més intel·ligents que mai ha existit. El QI d’una persona evoluciona fins l’edat de 6-7 anys i pràcticament no varia des d’aleshores.

L’efecte Flynn Si als nens de 1997 els haguessin fet fer el test d’intel·ligència que s’aplicava el 1932, haurien tret una puntuació de 120. I al revés, si els nens de 1932 haguessin pogut fer el test actual, la seva mesura hagués sigut de 80 i una quarta part hagués sigut considerada amb deficiència mental. Així ho demostren les nombroses investigacions que estudien l’anomenat efecte Flynn, que afirma que el quocient intel·lectual augmenta generacionalment any rere any. Richard Herrnstein i Charles Murray en el seu llibre The Bell Curve afirmen que cada dècada el QI augmenta en 3 punts respecte l'anterior. Els experts expliquen aquest increment, entre altres factors, per la important estimulació visual que tenen les generacions actuals i per la cultura tecnològica, que ha proporcionat una altra manera de resoldre problemes.


Página 16

Julio Pérez Díaz assegura que “el QI reflecteix el que un aprèn, no és res innat. Hi ha una gran flexibilitat de l’ésser humà i el seu cervell, en relació amb el seu context natural i social”.

La intel·ligència, sens dubte facilita els aprenentatges i la presa de decisions, però no podem només confiar en aquesta intel·ligència i donar per fet que si s’és més intel·ligent es tindrà més èxit o que no es podran assolir fites si no s’ho és tant. Tan determinants com la intel·ligència ho són l’esforç i el treball.

La intel·ligència anul·la el destí. Mentre un home pensa, és lliure. Ralph W. Emerson Enllaços Howard Gardner, Premi Príncep d’Astúries, i les intel·ligències múltiples http://www.youtube.com/watch?v=vR4cS4rtRy0 Programa “Redes”, Els 12 pilars de la intel·ligència http://www.rtve.es/television/20110127/redes-12-pilares-inteligencia/398689.shtml

Cinta Gomis


Página 17

La Veu de l’alumne

La reflexió A pocs quilòmetres de casa (sempre relativament) mirant cap al nord trobem un país que, sense ser educativament molt diferent a nosaltres, obté resultats impensables per a nosaltres a les proves PISA, té Universitats i escoles de renom escampades per tots els països (Lyceés) i és un dels majors creadors de banquers, polítics i mega-empresaris a nivell mundial. Mirem a França amb lupa i plantegem-nos si cap la possibilitat de millorar el nostre ja caduc sistema educatiu aprenent dels nostres amics del nord. Per començar hem d’examinar els orígens del sistema educatiu francès, que fou pioner en el sentit d’un sistema educatiu públic i controlat per l’Estat. Aquest model d’escola, impulsat per Napoleó a l’any 1803 (tot i que des de 1790 ja hi havia moviments d’escoles públiques arreu, no hi havia un control central per part de l’estat) , garantia l’educació gratuïta per als que no se la podien permetre, tot i que encara distava bastant del model que ara coneixem. Models educatius diferenciats per sexes, només tres anys d’obligatorietat i molta diferència entre els alumnes rics i els de classes populars eren les bases de l’escolaritat francesa. Tot i així, aquest innovador model va servir per a que, amb el pas dels anys, noves lleis el polissin i el milloressin. Així doncs, mentre que al 1857 a Espanya es donaven els primers passos en l’educació publica i gratuïta (Llei Moyano), a França ja feia 50 anys que rodava. A més, el sistema educatiu francès, creat poc després de la Revolució Francesa, comptava amb els ideals d’aquesta (el punt més important en aquest sentit era segurament la laicicitat de l’Estat i l’educació), el que va fer que a diferència d’altres països, l’educació no estigués controlada per l’Església ni directament ni indirectament.


Página 18

Però, deixant de banda la història, què fa que un sistema educatiu funcioni i un altre no, quan els països en qüestió son tan propers geogràficament i políticament? Comencem pel principi. Les escoles franceses reben cada dia 15 milions d’infants que, quan acaben el cicle escolar obligatori, acostumen a trobar feina o a estudiar el que ells volen. A més, gràcies a un sistema educatiu que sense ser perfecte està per sobre de la mitjana mundial, és el tercer país que més estudiants estrangers becats rep. L’altre dia em van explicar una història que pot ajudar molt a explicar el per què les seves escoles funcionen. “Un noi, de quinze anys, acaba la seva jornada escolar a Barcelona i se’n va cap a casa, on farà els deures de Llengua que la professora li ha encarregat. Quan obre la porta de casa, es troba als seus pares parlant amb un senyor amb americana negra i una maleta adornada amb la bandera francesa. Semblen contents, així que el noi els saluda i se’n va a la seva habitació, on encén el portàtil disposat a jugar una estona. Al cap de deu minuts, la porta de casa s’obre un altre cop i el nano sent com els seus pares s’acomiaden del convidat. Quan estan sopant a casa, els pares li donen una important notícia. El govern francès, concretament el Departament d’Estudis, l’ha seleccionat per anar a estudiar a França degut a les seves aptituds en matemàtiques. Estudiarà en un sistema públic de qualitat, farà una carrera pagada pel govern francès i, quan acabi, es quedarà a treballar a França, contribuint a la riquesa nacional. És l’única condició. Lògicament, accepta.” Així doncs, un potencial “made in Catalonia” es converteix en “made in France”. Així es perd un talent.


Página 19

La Veu de l’alumne

Fins i tot en els horaris tenen una filosofia completament oposada a la nostra. Delegant la majoria del poder sobre els horaris al Director del centre, acostumen a entrar cada dia a les 8:00 i surten a les 16:00, amb una pausa a les 12:00 per dinar i algun descans més. A part, molts centres donen les tardes del dimecres i divendres lliures (alguns fins i tot tot el dimecres), però en canvi tenen classe els dissabtes al matí. Pot xocar d’entrada, però tampoc sembla pas dolent. En el tema vacances, més del mateix. Amb un país amb climes tan variats com els de Normandia o la Costa Blava, és normal que no es posin totes les vacances a l’estiu (com aquí). En canvi, tenen nombrosos cicles d’una o dues setmanes de vacances durant tot l’any, fet que, lluny de distreure als alumnes, els dóna moments de rapir durant l’any que normalment són aprofitats per estudiar. Us imagineu alguna cosa així aquí? Personalment, no.

Aquestes diferències, i moltes altres que s’han quedat al tinter, són les que fan que, per exemple a l’informe PISA, en la secció de matemàtiques, França obtingui un 497 i Espanya un 483. D’acord, Catalunya un 496, però en ciències Catalunya obté un 493 i França un 497. I en aquest tipus d’informe, un punt és molt. Exemples com aquest n’hi ha més. Molts més. Però crec que realment no són necessaris. Arribat aquest punt, el pensament final de si el seu sistema funciona millor és només adjudicable al lector.

Josep Martí


Página 20

Espai crític Últimament a l'Escola Virolai s'han donat casos de robatoris i no han sigut pas de poc valor. Ja fa un temps van haver-hi una sèrie de robatoris als vestuaris de l'Escola on si no recordo malament es van emportar coses de valor com un portàtil o diners directament. Una de les coses que més ràbia em fa és que allà als vestuaris hi hagi una càmera col·locada perfectament per poder visualitzar tot el que va ocórrer i que diguessin que no van reconèixer als lladres. Van arribar a acusar alumnes del col·legi sense cap precedent, només pel fet de que els professors els tenen vigilats, però per sort tothom és innocent fins que es demostra lo contrari. Per una altra part també és imperdonable que no truquessin a la policia i que finalment s'hagi arxivat el cas sense cap solució, així només fem que mostrar símptomes de debilitat davant d'aquests casos i crec que un col·legi que ha estat catalogat com el número trenta-tres en el rànking de millors escoles d'Espanya aquest últim curs 2012-2013, hauria de poder fer alguna cosa més davant d'aquestes situacions tot i que no tingui res a veure amb l'educació dels alumnes. Només començar el curs, s'ha donat un altre cas al curs de 4t d'ESO, en aquesta ocasió no s'ha pogut fer gaire cosa ja que l'objecte va ser robat o amagat amb tothom a la classe i ningú va adonar-se’n, però va arribar un professor que va començar amb la frase de "jo no soc partidari de registrar-vos", en un parell de minuts tots els alumnes estàvem buidant les nostres butxaques i motxilles per veure si algú el tenia. Ara no estic criticant que l'escola no hagi fet res perquè realment no ha pogut, critico que alumnes d'una escola com el Virolai on la gent no ha de tenir moltes necessitats econòmiques per poder permetre’s . Espero que no es tornin a donar casos de robatoris i, que en cas d'haver-hi, l'escola pugui fer alguna cosa més.


Página 21

La Veu de l’alumne

Espai per aplaudir Tot i que anteriorment mencionava algunes carències de l’escola, en aquesta ocasió cal dir que s’han posat les piles en el projecte del poliesportiu que faran al col·legi. Ja es va avisar el curs passat de que es faria aquesta obra, així que no ens hauríem de queixar de que hagin tret la pista de futbol sala del pati de primària ni de que els més petits s’hagin instal·lat al nostre pati perquè al cap i a la fi és un projecte de futur i estic segur que suposarà un millor benestar per tothom. Francament, crec que ha sigut una gran inversió i per trobar-hi les avantatges he hagut de retrocedir uns quants anys, concretament tres, m’he agut de retrobar amb la meva antiga escola, el Torrent de Can Carabassa. Per entendre això us he de dir que el “Torrent” tenia el seu gimnàs tapat i crec que és molt millor que no pas a l’aire lliure ja que comptes amb aire condicionat a l’estiu, escalfor a l’hivern i aixopluc en cas de pluja. També haig de dir que no estic segur de si es farà servir per fer Educació Física o només s’utilitzarà per fer el Campionat Intern que s’organitza any a any, d’aquesta manera es podrien jugar fins a tres partits alhora però també es necessitarien dos àrbitres més per poder controlar tots els partits. Espero que es finalment pugui ser utilitzat per el pati dels nens de primària, per fer Educació Física i pel Campionat Intern, a veure si posant dos àrbitres més es fa que el preu del Campionat sigui més lògic però això millor ho deixem per un altre dia.

Dani Torres


Página 22

La màgia de Christian Cooker


Página 23

La Veu de l’alumne

Novetats a nivell cultural En aquest espai compartirem amb vosaltres les novetats de cultura i altres aspectes relacionats amb el món del cinema, la literatura, la música i les xarxes socials. Cançons acabades d’estrenar:

Jason Derulo, Tattoos. http://www.youtube.com/watch?v=pyJbmFIOIiM

Miss Caffeina, De polvo y flores . http://www.youtube.com/watch?v=-0lPBvI0C64&list=PLZ-A7O6fYCBv0C9tAzQ-UYh21vRvJ8Hj

Chenoa, Otra dirección . http://www.youtube.com/watch?v=iYHH1W0DwY8

Auryn, Anti-héroes. http://www.youtube.com/watch?v=GgDM5fhNyVA


Página 24

Fangoria, Cuatricromía. http://www.youtube.com/watch?v=ZIT1hj1mxO8&list=PLaIKNe5svRHr _zuDAMLDFLckKcZPgyvma

Bon Jovi, What about now. http://www.youtube.com/watch?v=S-88lY2GlxE

Aluna George, Body music. http://www.youtube.com/watch?v=CES4YudS-L4

Andrés Calamaro, Bohemio . http://www.youtube.com/watch?v=zk0jjZoXo-8


Página 25

La Veu de l’alumne

Selena Gomez, Stars Dance. http://www.youtube.com/watch?v=59i4PAJtQhM

Nena Daconte, Solo muerdo por ti.

Cançons més escoltades aquest mes segons Spotify: DCS – Si Te Vuelvo A Ver. Jay Santos – Caliente - Radio Edit. Estilo Libre & DJ Valdi – Macarena - Radio Edit. Jose De Rico – Siéntelo. Henry Méndez – El Tiburón - The Shark. THE CLAN FAMILY – La Reina del Mar - Radio Edit. J King y Maximan – La Noche Está De Fiesta Aka Hoy Si Que Se Bebe – Nikko. Calor/Randy Wallz Party Rock Remix. Danny Romero – Motívate. Samy – No Llores Más.


Página 26

Pel·lícules estrenades o per estrenar:

JOBS  només es necessita una persona per començar una revolució. JOBS és la història d’Steve Jobs (Ashton Kutcher), l’original i emprenedor que no va deixar que res s’interposés en el seu camí cap a la grandesa. Una fascinant representació de la importància de la persistència que es necessita per aconseguir els somnis d’un mateix. https://www.youtube.com/watch?v=FrvkCS0ZGPU

Percy Jackson  el passat divendres 13 de setembre va arribar a les pantalles d’Espanya la segona entrega de la saga de Percy Jackson. Una moderna història que t’ensenyarà l’antiga mitologia grega. En Percy Jackson (Logan Lerman) s’enfronta a una sèrie d’adversitats en la seva missió d’aconseguir el velló d’or per poder salvar el campament on s’instal·len cada estiu tots els semidéus. Una pel·lícula per passar una bona estona i gaudir d’uns efectes increïbles, però si el que realment vols és aprendre mitologia grega i conèixer realment la història d’aquest adolescent i els seus amics, has de llegir el llibre escrit per en Rick Riordan que ha inspirat aquesta novetat. https://www.youtube.com/watch?v=w6aYjbpBm-E

Rush  La pel·lícula es centra en la rivalitat que en el seu moment van mantenir els pilots de la Fórmula1, James Hunt (Chris Hemsworth) i Niki Lauda (Daniel Brühl), sobretot durant l’any en el que aquest últim va patir un accident que quasi acaba amb la seva vida. https://www.youtube.com/watch?v=m3OXwvQ5H1E


Página 27

La Veu de l’alumne

Asalto al poder  Al policia del Capitoli, John Cale (Channing Tatum) li acaben de rebutjar el que sempre ha estat la seva feina somiada, dins del Servei Secret i protegint el President dels Estats Units, James Sawyer (Jamie Foxx). Com que no vol decebre a la seva filla, porta a la petita a visitar l’interior de la Casa Blanca. En aquell moment un grup de paramilitars fortament armats assalten l’edifici. Entremig d’aquell embolic, el temps esgotant-se i el Govern de la nació al costat de la davallada, Cale intentarà salvar al President, a la seva filla i al país. https://www.youtube.com/watch?v=MtetUae45FM

La gran família espanyola  La pel·lícula més anunciada per la cadena de televisió espanyola Antena 3 i nominada per representar Espanya als Óscars promet. Una boda transcorre durant la final del mundial de futbol de Sudàfrica. Aquest dia de catarsis col·lectiva, mentre que tota Espanya es paralitzava, una família composa per cinc germans amb noms bíblics també s’enfrontaran al partit més important de la seva vida. A qui se li ocorre casar-se el dia de la final d’un mundial en el que juga la teva selecció? https://www.youtube.com/watch?v=VIioUAXM_yg

El llanero solitario  és una adaptació de les aventures de l’heroi del serial radiofònic del mateix títol. Un grup de Rangers de Texas pateix l’atac d’una banda de bandits. Un indi anomenat Toro troba a l’únic supervivent, el “Llanero” Solitari. Des d’aleshores, l’heroi, el seu cavall Silver i el seu nou ajudant, Toro, recorren l’estat per venjar-se dels bandits i fer triomfar la justícia. Una intrèpida i llarga aventura molt semblant a una altra saga del mateix director i actor (Johnny Depp) anomenada Piratas del Caribe. "Aquí només estan posant Piratas del Caribe sobre una sella de muntar i a veure si no ens en adonem (...)” Peter Travers: Rolling Stone (Crítica sencera V.O.) https://www.youtube.com/watch?v=7lFs1W_usWI

Paula Creus i Helena Armengol


Página 28

El problema d’escacs Negres juguen i guanyen.

Si no esteu acostumats a veure masses escacs, amb el concepte “negres juguen i guanyen” pensareu que les negres fan escac i mat. En aquest cas no és així. Aquesta partida en que jo era negres que vaig jugar la passada Setmana Santa al Campionat de Catalunya d’edats (categoria sots -16) a Salou davant el jugador del Club d’escacs Platja d’Aro Ivan Volkov tenia una partida que se m’havia posat molt difícil. Tinc el que escaquísticament parlant es coneix com a qualitat de més (tens una torre per un alfil, sempre superior) però en aquesta ocasió els seus dos peons del flanc de dama més avançats compensen la desavantatge i fan que el blanc tingui una compensació guanyadora. No obstant, en aquesta posició em trec una jugada de la màniga que fa que es capgiri la posició i guanyo en comptades jugades. No vol dir que faci escac i mat, no, sinó que veient la ubicació de la seva dama, molt dolenta, aconsegueixo guanyar la partida, fent una doble amenaça.

Víctor Collell


Página 29

La Veu de l’alumne

L’entrevista Nom María José Miranda País Espanya Població Barcelona Ocupació Professora i sotsdirectora de l’Escola Virolai Perfils del curs Investiga I+D+i, Espai Lego League, Biologia i Geologia en anglès 4t d'ESO, Geologia en anglès 3r d'ESO, Ciències Naturals1r d'ESO, Formació TAC del professorat, Festa de l'arbre, Projecte de Recerca 4t d'ESO, Comissió Ambiental, Treball de Recerca, Tallers de 2n cicle d'ESO.

L’entrevista Quants anys fa que treballa a l’Escola Virolai? Aquest és l’any 27. Ha canviat molt l’escola des que va començar fins ara? Molt, en molts sentits. Des de la part d’infraestructures, canvis de professorat... També la societat, les necessitats i l’educació. Amb quina matèria va començar a treballar? Anglès (a BUP), “hores B” (que eren de conversa) i Naturals de 7é d’EGB. Recorda el seu primer dia de treball ? Com es va sentir ? Recordo les primeres persones, m’havia d’entrevistar amb el coordinador (Professor Osorio), a la Adela i a la Carme Alsina. Creu que les noves tecnologies (ordinadors, projectors...) afecten positivament al rendiment dels alumnes? La eina és una excusa. És evident que hi ha aspectes positius i negatius. Actualment tothom treballem amb ordinadors i seria absurd no fer-ho. Per matèries com ciències va millor per què hi ha investigació constant. Però també hi ha alumnes que no les utilitzen correctament degut a falta de maduresa.


Página 30

Podria definir la Escola Virolai amb una paraula? Comunitat. Està vostè d’acord amb la construcció del pavelló ? Totalment, no es imprescindible però tot sempre és pot fer millor. Però com tot s’ha de valorar l’esforç. Estem parlant d’un obra de més de 5 milions d’euros. L’Escola ha fet un gran esforç durant més de 27 anys. Que creu vostè, l’escola fa els alumnes o els alumnes l’escola? Jo crec que tot. L’escola sense alumnes no té sentit, però els alumnes de Virolai quan surten de l’escola, s’identifiquen amb ella. Moltes gràcies per la seva atenció i fins la aviat.

Alex Martínez


Més informació a butlletivirolai.blogspot.com I

al nostre Twitter.

La Veu de l’alumne https://twitter.com/butlletivirolai

Profile for Víctor Collell

Butlletí octubre  

Primer número de la Revista digital de La Veu de l'alumne

Butlletí octubre  

Primer número de la Revista digital de La Veu de l'alumne

Profile for collell
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded