Page 1

La Veu de l’alumne Novembre 2013 No et perdis:  El reportatge sobre el Ciberassetjament escolar!  La reflexió sobre la Descentralització de l’educació!  L’actualitat de tots els cursos de la ESO i del Batxillerat i un petit homenatge als alumnes de primària!  Un test per saber si ets realment un hipster!  El problema d’escacs!  L’espai crític i L’espai per aplaudir!  La màgia de Christian Cooker!  L’entrevista a la professora Rosa Mari!  Les novetats a nivell cultural!  L’opinió personal!  Les series de televisió més vistes a Espanya!


Página 2

La Veu de l’alumne

Índex

1.—Portada. 2.—Índex. 3.—Editorial. 4.—Actualitat 1r d’ESO. 5.—Actualitat 2n d’ESO. 6.—Actualitat 3r d’ESO. 7.—Actualitat 4t d’ESO. 8.—Actualitat Batxillerat. 9.—Primària. 10.—Test: ets un hipster? 11.—L’opinió personal. 12.—Stop LOMCE. 13.—El reportatge. 14.—La reflexió. 15.—Espai crític. 16.—Espai per aplaudir. 17.—La màgia de Christian Cooker. 18.—Novetats a nivell cultural. 19.—Sèries de televisió més vistes a Espanya. 20.—El problema d’escacs. 21.—Imatges. 22.—L’entrevista. 23.—Contraportada.


Página 3

Editorial Benvolguts lectors, Després de la publicació del primer número, esperem que en properes publicacions contem d’un butlletí més ambiciós, i és que superar-nos mes rere mes estic convençut que serà una tasca realment complicada. Malgrat tot, els articles que presenten els col·laboradors de La Veu de l’alumne aquest mes són tant o més interessants que els del primer número. Cert és que compto amb un equip pràcticament immillorable, i que sense ells aquesta revista no seria possible. Aquest butlletí és el que és en part gràcies a ells. Però també és el que és gràcies als lectors i als que han recolzat la iniciativa des d’un principi. Sense la vostra participació faria que perdéssim la motivació a l’hora d’escriure, però sens dubte que els elogis i les visites rebudes fan que escrivim amb una motivació extra. De nou, gràcies. Esperem doncs que gaudiu de la lectura d’aquest segon número del butlletí. Articles molt recomanables, com El reportatge que fa l’alumna de 4t Cinta Gomis sobre el Cyberbullying, o La reflexió que fa l’alumne de 3r Josep Martí “La descentralització de l’educació” valorant els nous models educatius que es volen implantar. Evidentment també hi trobareu l’actualitat dels diferents cursos de la ESO, l’Espai crític i l’Espai per aplaudir, el problema d’escacs, les novetats a nivell cultural, un test per descobrir si ets un hipster, la sempre apassionant màgia de Christian Cooker, l’opinió personal del Roger Vela sobre mirades cap al futur, imatges de l’escola, l’entrevista a la professora Rosa Mari, series de televisió i moltes coses més. Aquest mes d’octubre i passades les convivències al primer cicle de la ESO sembla que ja s’ha assentat una mica la situació a l’escola. Els exàmens trimestrals no estan tan lluny com semblen, ja tenim les primeres notes quinzenals i tot ja es comença a posar més que seriós. Està a punt d’arribar doncs el primer assalt per als alumnes. Malgrat tot La Veu de l’alumne seguirà, esperem que sense incidències.

Moltes gràcies. Salutacions cordials. Víctor Collell.


Página 4

La Veu de l’alumne

Actualitat 1r d’ESO. En aquest moment la màxima novetat són els difícils i llargs exàmens. Després de mes i mig, com no, havien d’arribar. Els famosos i tant pocs estimats exàmens, de totes les assignatures: SCIENCE (the cell), SOCIALS (la prehistòria)... La novetat encara que no es noti gaire, pels de primer, són: tardes senceres estudiant com mai, dormir menys... També per estudiar necessitem prendre apunts a classe, una altra cosa nova, i fer molts més deures d’un dia per l’altre. Però després d’aquest llarg esforç, nosaltres sortim guanyant; traiem bones notes, tenim una marca més per al futur...

Marc Castellana


Página 5

Actualitat 2n d’ESO.

Les últimes “convis”! Ostres, això si que ha estat dur! A tots ens ha sabut molt de greu, però al mateix temps les hem aprofitat al màxim!!!

Han estat molt divertides i hem fet moltes activitats “xules”. Per exemple, abans d’arribar a la casa de colònies el dia que estàvem anant cap al Delta, ja vam parar a fer caiac! I va ser una experiència divertidíssima! Hi havia altres canoes tirant-nos algues que arrencaven de l’aigua, ens picàvem amb les pales, ens esquitxàvem amb les mans... i fins i tot hi va haver canoes que van bolcar i van caure a l’aigua! Altres activitats així divertides va ser anar amb bici, tot i que més que divertit va ser cansat i amb bastants ferits, però igualment divertit! Jo mateixa vaig caure i em vaig fer una forta ferida al genoll, però ara ho recordo com una anècdota divertida i així ho deuen recordar també els altres “ferits” ;) També ens va agradar molt la discoteca, i aquest any (no com el passat) ens van posar cançons que coneixíem i que ens agradaven. Però l’única queixa és que trobàvem que l’espai era massa petit per la gent i el moviment que hi havia. I una última activitat que ens va agradar tot i que no formava part de les previstes, van ser les partides de bàsquet que vam fer! Començàvem quatre i s’anava afegint gent fins que érem quinze! Total, tot i ser les últimes convivències, he de dir que ens han agradat molt i que sempre les recordarem! Marta Botet


Página 6

La Veu de l’alumne

Actualitat 3r d’ESO. Ara que el nostre curs ja ha agafat la rutina diària, sens acaben les coses per explicar: tot gira al voltant dels deures, exàmens, treballs... Tot i així encara ens guarden algunes activitats diferents per tal de canviar una mica el nostre dia a dia. La primera que hem fet aquest curs ha estat de l’Àrea d’Educació Física. Mentre que la majoria de l’escola estava de colònies, nosaltres vam anar a fer dues activitats diferents relacionades amb el món de la bicicleta: la primera part de l’activitat consistia en una explicació sobre els tipus de bicis i la seva circulació per la ciutat, i en un taller pràctic de com reparar una roda punxada. Mentre un grup estava al taller, els altres havien anat fins a la Carretera de les Aigües per fer un passeig en bici. Al arribar, un camió de Biciclot els esperava amb un carregament de 30 bicis. Mentre escollíem la més adequada per cadascú, el monitors ens va explicar el recorregut que faríem. Un cop tots preparats vam iniciar l’excursió. Com que el circuit no tenia massa dificultat vam poder gaudir d’una bona estona amb els amics: xerrant i rient. El divendres tocava canviar els papers, però a causa del mal temps, un dels grups no va poder fer l’activitat en bicicleta. Després d’aquesta sortida, la nostra rutina segueix. Aquesta setmana passada, tots els alumnes de 3r d’ESO de Catalunya han realitzat les Competències Bàsiques de Català, Castellà i Matemàtiques. Consistien en un dossier d’activitats per avaluar els nostres coneixements bàsics. En el cas de les llengües es tractava de textos de comprensió lectora i una expressió escrita. Per ara, aquesta és l’actualitat de 3r d’ESO. Tot i així us continuarem informant al llarg dels següents mesos sobre el que passa al nostre curs. Fins aviat!

Júlia Salvador i Aina Clapés


Página 7

Actualitat 4t d’ESO. Mirades cap al futur : El passat 14 d’Octubre tots els alumnes que fèiem la optativa i el taller d’emprenedoria vam anar a una conferència a l’auditori Axa, situat a l’Illa Diagonal. Tractava sobre quatre experiències molt motivadores. Els conferenciants ens van explicar que no s’havien guiat per un roll normal i convencional, sinó per les seves passions i fer allò que realment desitjaven. El raonament de l’emprenedoria és molt beneficiós per nosaltres i ens fa veure el nostre futur professional amb idees renovadores, modernes i sobretot amb sentiment de millora. Si haguéssim de descriure l’esdeveniment amb una sola paraula, creiem que la millor que s’adaptaria seria creure; ja que ens van demostrar que primer has de creure en tu, tot seguit amb la teva idea per arribar-la a estimar. Després és molt important creure en el teu grup i en la gent de suport, perquè són les persones que viuran les mateixes experiències que tu i les úniques que t’ajudaran en la resiliència emocional en els moments més complicats. També és primordial creure en la gent que et diu “això si té futur”, i encara que no sembli real, també en aquelles persones que et comenten “ això no té cap futur”, perquè és així com arribes a apreciar una idea. Finalment, i amb això és amb el que bàsicament ens quedem és en creure en un futur millor. En resum, aquestes sortides són molt interessants i esperem que en comptes d’anar només un grup d’alumnes, l’any que ve ho puguin gaudir tot el curs al complet.

Aina Maull


Página 8

La Veu de l’alumne

Actualitat Batxillerat En els darrers dies, a primer de batxillerat, més que les preocupacions creades per les notes de l’avaluació zero, la presencia d’exàmens com a constant de la setmana o altres constants en el dia a dia del que hem hagut d’acceptar com a tònica del significat d’estudiar batxillerat, hi ha una llum que ha il·luminat als estudiants i els atreu com si fossin arnes: la perspectiva de la vaga estudiantil convocada pel SEPC pel passat 24 d’octubre. Tot i la negativa inicial de l’Escola, al final s’ha aconseguit poder agafar-nos el dia 24 d’octubre com a vaga per a reivindicar els nostres drets com a estudiants i per així defensar l’educació que tant desitgem que sigui de qualitat. Tot i que els alumnes de segon de batxillerat estaven més espantats davant la perspectiva d’haver d’entregar el temut el treball de recerca que de les reformes que pogués fer el ministre Wert i s’han quedat a casa ultimant-ne els detalls abans de l’entrega, els alumnes de primer sí que em invertit el dia de vaga per a anar a la manifestació convocada a Barcelona pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que criminalitzava tan la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), o més coneguda com a llei Wert, com les retallades en educació que estan duent a terme el Govern Espanyol i la Generalitat. La vaga va ser enormement seguida entre els alumnes de batxillerat, però tot i que molts estaven manifestant-se en contra del que creien que era una injustícia per part del govern, hi ha hagut una part que ha decidit quedar-se a casa considerant aquest esdeveniment com a dia festiu. Si estigués parlant en un altre context segurament jutjaria aquests últim comportaments com una forma de desvirtuar el dret a vaga, però avui el que tinc en ment és premiar la iniciativa dels que – tan alumnes, com professors, com famílies- han decidit adoptar una opinió crítica davant el que passa en el seu entorn més immediat i invertir el seu temps en exercir un dret democràtic que s’ha fet sentir en la gran majoria de ciutats, en major o menor mesura, on arriba la ja deshonrosa influencia del govern actual que intenta barrejar la política amb l’ensenyament de les futures generacions. I com a tall de conclusió, tan sols compartir una breu reflexió per a convèncer els passius o els indecisos davant la broma del que s’ha convertit la política educativa: si no defensem avui la educació de qualitat, demà no podrem jutjar el que és. En aquest conflicte hi sobren les banderes, ja que si volem tirar endavant com a persones i com a país, no hi ha altres ciments per a construir el futur que l’educació. Educació que retallen, educació que ridiculitzen, educació que usen com a demagògia barata però educació que volem de qualitat. Educació que més de 200.000 persones* em sortit a defensar el passat 24 d’octubre. *Dades segons el SEPC

Adrià Hernández


Página 9

Primària Els alumnes de primària han començat a jugar a diferents esports representant a l’escola i sembla ser que la primera jornada va ser molt positiva! Els nois però tenen ben apresa la lliçó; l’important és participar. Enhorabona i a seguir així!


Página 10

La Veu de l’alumne

Ets un hipster?

Míriam Rodergas


Página 11

La Veu de l’alumne

Opinió personal. DE CARA AL FUTUR Aquestes últimes setmanes s’ha parlat molt de quina voldríem que fos la nostra feina quan fóssim adults, i em sorprèn veure com les persones del meu entorn proper s’enganyen a si mateixes dient que un treball estigui ben remunerat no es una preferència en la seva recerca. Per sort o per desgràcia vivim en un món en el qual si tens diners ho tens tot i en el que si no en tens no ets ningú. Un cop dit això, que ja de pas espero que deixi a més d’un al·ludit, em sorprèn veure com s’enganyen a si mateixes aquestes persones quan diuen que per a ells els diners són purament secundaris i que per res del món orientarien el seu estil de vida per tal d’aconseguirlos. Això s’ajusta molt bé al que nosaltres considerem com a políticament correcte, i que algunes persones utilitzen per apujar-se l’ego de cara a la galeria. Dona la casualitat que aquestes persones no se’n donen compte de la ironia de la situació, ja que farien el que fos per el nou Samsung Galaxy Ace III o per la nova col·lecció primavera -estiu Hollister a 100 euros la peça. Llavors m’agrada preguntar-me de quin estil de vida creuen que han sortit tants diners com per poder-se permetre aquesta rutina, i que si realment estarien disposats a deixar enrere tots aquests tipus de comoditats i viure de la forma que suposadament els agrada. Dit això, m’agradaria puntualitzar que em semblaria fantàstic que aquestes persones acabessin orientant el seu estil de vida cap a una altra cosa que no siguin els diners, però l’únic que pretenc és fer que siguin sincers amb ells mateixos, que al final és el que els farà realment feliços.

Roger Vela


Pรกgina 12


Página 13

La Veu de l’alumne

El reportatge Ciberassetjament escolar Es coneix per ciberassetjament (anomenat també cyberbullying per la seva traducció a l’anglès) l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació per part d’un individu o grup amb l’objectiu de fer mal a una altra o altres persones de manera deliberada, repetida i hostil. El terme cyberbullying va ser utilitzat per primera vegada per Bill Belsey, educador i creador del web http://www.bullying.org/. Aquesta pràctica s’ha anat tornant més comuna en la societat, sobretot entre els joves, i s’ha incrementat degut a l’ús creixent de mitjans del tipus blogs, missatgeria instantània, xarxes socials, etc. Exemples del que constitueix el cyberbullying inclouen aquelles comunicacions que tracten d’intimidar o manipular, de la mateixa manera que també es poden incloure accions públiques com ara repetides amenaces, comentaris sexuals, etiquetes pejoratives o falses acusacions difamatòries fent que la víctima sigui objecte de burles a fòrums en línia. Els danys produïts, per tant, no són físics, però pot ser que acabin derivant en greus casos d’autolesió i, arribant als extrems, al suïcidi. El ciberassetjament pot limitar-se a publicar rumors sobre una persona a Internet amb la intenció de provocar l'odi en la ment dels altres o simplement insultar-la per gust, i pot ser tan senzill com el fet que un individu segueix enviant missatges de text o correus electrònics a algú que ha dit que no vol tenir més contacte amb el remitent. L’assetjador pot ser una persona que coneix el qui pateix, encara que sigui només per contacte a Internet. Pot demanar a altres persones que s’involucrin en l’assetjament i, en molts casos, aquestes probablement no coneixen l’afectat. Assetjadors cibernètics poden divulgar dades personals de víctimes (nom, adreça particular, lloc de treball o escola, etc.) en llocs web o fòrums, usar la suplantació, la creació de comptes falsos i la difusió de comentaris que presenten com a objectiu publicar material que desacrediti o ridiculitzi la víctima.


Página 14

Estadístiques i seguretat La seguretat tant a nivell escolar com familiar i social en general és cada vegada major en aquest àmbit. A l’Estat espanyol hi ha diverses organitzacions sense ànim de lucre que lluiten contra el cyberbullying: aconsellen a les víctimes, ofereixen campanyes de sensibilització i denuncien delictes a la policia. Les organitzacions Protégeles i PantallasAmigas, l'Oficina de Seguretat de l'Internauta, l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO), l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o l'Associació Espanyola de Mares i Pares Internautes, entre d’altres, en són exemples. Malgrat l’aparent anonimat que hi pot haver en determinats mitjans de comunicació, amb les necessàries autoritzacions judicials, la policia compta amb mecanismes per localitzar els medis des d’on s’han penjat aquests comentaris a través de les adreces IP, doncs les companyies subministradores de serveis d’Internet i comunicacions vénen obligades a conservar les dades durant cert període de temps. Microsoft va realitzar un estudi mundial sobre el ciberassetjament: la Global Youth Online Behavior Survey. Va ser realitzat entre febrer de 2011 i gener de 2012 a més de 25 països incloent-hi Espanya. Es van enquestar més de 7.600 nens d’edats compreses entre 8 i 17 anys. L’estudi es centra en la manera en que els joves interaccionen a la xarxa i en si els pares mostren interès pel comportament dels seus fills a Internet. Així, els resultats apunten que quatre de cada deu nens afirmen haver experimentat ciberassetjament i un 24% reconeix haver fet alguna acció que els pares podrien considerar com a cyberbullying. Segons els nens enquestats, només el 5% dels pares han participat i s’han involucrat en les sessions informatives organitzades a els escoles dels seus fills. En el cas d’Espanya, l’estudi mostra que un 37% dels joves ha sofert ciberassetjament. Dins d’aquest percentatge, un 17% admet rebre un tracte poc amistós a la xarxa, un 13% ser objecte de burles i un 19% ser insultat. A més, el 63% dels nens assegura saber molt o alguna cosa sobre el cyberbullying i el 81% reconeix estar preocupat al respecte. Un 19% dels enquestats espanyols va admetre haver ciberassetjat a algú. Precisament, les possibilitats de ser víctima es dupliquen quan també s’és assetjador.


Página 15

La Veu de l’alumne

Cyberbullying a Espanya (Estudi 2011-2012, segons Microsoft)

Ha sofert ciberassetjament 37% No ha sofert ciberassetjament 63%

L’informe complet pot consultar-se a: http://www.microsoft.com/security/resources/research.aspx#onlinebullying Al web http://www.hijosdigitales.es, un pare explica de manera anònima el cas de la seva filla adolescent.

La història comença amb un grup de WhatsApp que la noia i les seves amigues creen i utilitzen per quedar, comentar les seves coses, preguntar-se els deures, etc. El grup és, aparentment, una eina útil. Però una de les noies del grup veu en això una oportunitat perfecta per divertir-se mitjançant accions ofensives dirigides a una noia present al grup. Incita també a les altres perquè col·laborin. Aleshores, un fet al que no es dóna cap importància comença a prendre forma. La pilota es fa cada vegada més gran a mesura que els comentaris ofensius apareixen amb més freqüència, de tal manera que sembla que hi hagi una competició per veure qui és el més graciós i, conseqüentment, el més punyent.


Página 16

Per a la noia, el xiulet de cada missatge es converteix en un malson. Evidentment abandona el grup, cosa que no havia fet abans creient que estar fora del xat significaria estar marginada de la resta dels seus companys. Però fora del grup l’assetjament continua. La següent fase són les amenaces. La víctima rep insinuacions sobre el viatge de fi de curs que faran d’aquí a poques setmanes en què li afirmen que no serà benvinguda (Te vamos a dar por todos lados, asquerosa...). La noia fa el viatge amb l’altra classe, però tampoc se sent bé perquè, com que no va amb els seus companys, el viatge en autobús a aquests els hi ha sortit un euro més car. Així doncs, comencen a quedar per trobar-se amb ella. “Se va a enterar cuando la pillemos”. Els pares de la noia decideixen recórrer a la Guàrdia Civil, però la resposta que reben no els ajuda de cap manera: “... Mire usted, los niños de 13 años son inimputables, con lo cual el juez seguro que archiva el caso, nosotros no podemos hacer nada... ¿por qué no prueba a hablar con los padres?”. Els pares d’aquests nens (que ara s’han convertit en assetjadors), no fan cas dels de la víctima ja que “son cosas de niños”, i el remei acaba sent pitjor que la malaltia.


Aquesta situació no millora fins que un dia el pare de la noia recorda un article que ha llegit al diari que parla dels xats, on es comentava l’exemple que si estàs xatejant amb Claudia Schiffer ningú et garanteix que no estiguis xatejant amb el seu gos. L’únic que està clar és que es parla des de l’adreça IP de Claudia Schiffer. Així doncs, de la mateixa manera que els nens no són imputables pel fet de tenir tretze anys, tampoc poden tenir un contracte de telèfon al seu nom. Els pares opten, llavors, per fer-se la gran pregunta: com pots assegurar que l’amenaça l’ha fet un nen?, i si és el pare qui la està amenaçant? Basant-se en aquesta idea, l’advocat de la família posa la denúncia per una amenaça des d’un número de telèfon, no directament a una persona. La Guàrdia Civil haurà d’identificar el propietari i aquest a l’autor.


Página 18

Finalment deixes als pares dels altres nens en una mena d’atzucac en què si no identifica al seu fill davant del jutge és ell qui haurà de carregar la culpa. Aquesta va ser la solució definitiva. Al segon pare que la Guàrdia Civil va portar a declarar davant el jutge, les amenaces van parar immediatament i fins i tot alguns dels alumnes i pares van demanar perdó a la família. Aquests nois ja no són amics, ni s’intercanviaran regals per Nadal, ni es felicitaran els aniversaris mitjançant les xarxes socials... però aquesta noia viurà en pau, lluny d’amenaces i insults. Hi ha coses que valen més que altres.

Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida mentre fa mal en un altre. La vida és un tot invisible. Mahatma Gandhi

Cinta Gomis


Página 19

La Veu de l’alumne

La reflexió Fent una ràpida mirada a l’actualitat escolar ens veurem ràpidament atrets pel nombre de notícies que parlen del tira-afluixa al que des de ja fa temps juguen la Generalitat de Catalunya i el Govern Estatal (“Madrid ens roba” pels amics). Gran importància mediàtica han tingut temes com, per exemple, el nou projecte de llei educativa (si, la famosa llei Wert), les suposades privatitzacions (encara no n’he vist cap) o el nou model lingüístic a les Balears.

Deixant de banda la meva opinió personal sobre cada un d’aquests afers, em centraré en tocar un tema que, inexplicablement, sempre s’evita. Com diu el títol que corona aquest article, la descentralització de l’educació. I no, no parlaré sobre la importància de que les competències en educació les tinguin les CCAA (si, ja sabeu, per salvar l’idioma i tot això). Ja hi ha molts articles (i a dins d’aquests articles, en el cas dels diaris digitals, interessants debats) parlant d’això; a més, no és el que em motiva a escriure aquestes línies. Em refereixo, més bé, a una descentralització que tregui el poder sobre l’educació al pitjor gestor de la història de la humanitat. L’Estat. La pregunta (m’agrada començar a escriure tenint una pregunta que respondre) és la següent: És el millor pel futur dels estudiants que l’Estat gestioni els plans curriculars, les hores lectives i el sistema educatiu en general? Anem a veure perquè no. Comencem pel principi. El model d’escola dirigida per un Ministeri (o un altre òrgan d’un Estat gegantí) és bastant modern. El seu precursor, però, no dista molt de ser el mateix. Així doncs, abans que durant la Il·lustració (Carles III) es creessin lleis i normatives per a la pedagogia dirigida, el poder sobre l’educació queia sobre l’Església (concretament sobre l’Ordre dels Jesuïtes al Regne d’Espanya), que actuava com actuà després l’Estat, amb línies rígides d’actuació que els centres havien de seguir. Aquest model, desfasat, va ser continuat per tota la societat occidental, fins als nostres dies.

En aquest sentit, deixant de banda els continguts que s’hi impartien, m’agradaria recalcar la nul·la diferència que hi va haver en les distribucions de les aules quan el franquisme va acabar i l’era de l’Espanya autonòmica monàrquico-constitucional va començar. Trenta taules. Una pissarra. Un llibre, i a dictar.


Página 20

Però, encara que no ho sembli, hi havia educació abans de la homogeneïtzació de l’Església. Plató, Aristòtil i companyia feien classe sota un arbre (bé, o a l’Acadèmia d’Atenes, però ens serveix com a exemple). Podem dir que aquest model era millor? No. I tampoc és l’objectiu d’un servidor descobrir-ho. Però així ens podem treure del cap que el model que ens han inculcat (íi, trenta nois mirant una pissarra) no és l’únic. Dit això, continuem.

Com tots sabreu (alguns fins i tot ho vau aprofitar per fer festa el dijous passat, eh?), hi ha un projecte de llei esperant a ser votat conegut com a Llei LOMCE. O Wert. Aquesta llei, com la premsa testifica amb milers de paraules per dia dedicades a aquest tema, ha creat un rebuig (majoritari?) a la societat espanyola, sobretot a la catalanoparlant. Milers de persones queixant-se al carrer, tertúlies, opinions... Tothom n’ha dit la seva. Però, si apropem la lupa cap a la llei i l’historial de lleis educatives a Espanya, veurem que aquest projecte no es més que una ombra a la paret (Plató ja ens ho deia...). Una de tantes. El problema d’un sistema educatiu global com el que tenim no radica en determinada llei, en sí la religió es obligatòria o en si es fan tres o quatre hores d’Història d’Espanya. Com deia abans, aquests temes són les ombres que ens mantenen dins la cova i que no ens deixen veure la llum.

Mirem-ho des d’un altre punt de vista. Posem un escenari d’una Catalunya independent que està votant la seva primera Llei Educativa. Probablement, també ha generat discussions. Com totes. Potser, el lobby catòlic, al que tant li ha agradat la llei Wert, treu fum i mobilitza a tots els seus simpatitzants per manifestar-se en contra. Els castellanoparlants igual. I grup X de la població també es mostra hostilment en contra. Com ara, vaja. És més justa perquè defensa el català? Què la fa “més ètica”?


Página 21

La Veu de l’alumne

I crec que amb aquesta comparació ens adonem fàcilment de que el problema no és la llei en si, sinó la concepció (a nivell global) de la educació. Seria fàcil havent fet aquesta reflexió deixar d’escriure, però m’agradaria tensar una mica més el fil. Com deia al principi de l’article, abogaré per una descentralització de l’educació. Comencem acceptant unes veritats comunes. >La competència és bona, perquè obliga als actors que hi participen a millorar el seu servei, baixar preus, buscar un mercat alternatiu, etc. > L’Estat és un pèssim gestor. A més, crea monopolis (defensats per llei) i no permet l’aflorament de noves idees o empreses en els sectors en els que hi té posada la mà. > L’educació pública de qualitat no ha existit mai. Els centres realment privats han estat sempre per davant tant en resultats com en satisfacció de l’alumnat (en altres països, ara veurem perquè). > L’educació pública gratuïta no existeix. La paguem tots nosaltres quan, al comprar determinat producte, l’Estat ens roba un 21% extra del seu valor. És a dir, la paguem entre tots. > L’educació realment privada no ha existit mai en aquest país, ni a Europa ni, exceptuant alguns centres, a cap altre lloc del món. L’Estat sempre ha marcat les assignatures que s’han d’ensenyar, el com s’han d’ensenyar, etc. Un cop hem vist aquestes cinc veritats, podem afirmar que mai s’ha plantejat, fora de taules rodones o debats entre col·legues, un sistema que donés llibertat a les famílies i als centres. És a dir, un sistema que reduís el control de l’Estat sobre l’educació, donant llibertat a les escoles per tirar endavant els projectes que creguin i a les famílies per escollir l’escola que desitgin. M’explico. Arran de la LOMCE i els debats que ha produït, he sentit a parlar molt de la necessitat d’ensenyament públic, de la laïcitat a l’escola, de la reducció de beques, etc. No he sentit a ningú qüestionar si el tipus de model actual era l’adequat o no. Per què tenim tanta por a la llibertat? Sí, com hem dit abans, prenem com a veritat que la competència és bona, un sistema on les escoles han esdevingut empreses privades i han de competir entre elles per guanyar-se al mercat objectiu milloraria sens dubte la qualitat general d’ensenyament. Cada centre oferiria un servei i cada família en triaria un o altre en funció del que busquen per als xiquets. Però en el nostre món occidentalitzat hi ha por a que l’Estat, a l’igual que va fer l’Església durant l’Edat Mitjana, no escrigui les matèries que s’han d’impartir, les hores lectives, etc. Per què? Quan algun cop he posat el tema sobre la taula a l’acabar de sopar, molts m’han contestat: I els pobres? I la gent que no es pot pagar els estudis?


Página 22

La Veu de l’alumne

En cap moment he proposat l’eliminació total de l’Estat (com va dir Rubén Sandamil a la trobada del P-Lib d’aquest octubre, “la societat no està preparada encara”). Amb els diners que s’estalviarien amb l’eliminació dels sous de professors del sistema públic, es podria crear el “xec escolar”, que garantís a totes les famílies que realment no poden pagar l’escolarització dels seus fills que aquests poden anar a classe. La família, amb el xec que se li ha donat, escull el centre al qual vol portar als seus fills (dins de les seves possibilitats).

Hi hauria famílies, per altra banda, que preferirien el “homeschooling”, que als EUA i a determinats països europeus i americans és totalment legal. I no, no és dolent. Als EUA, els alumnes que han estat estudiant a casa treuen, de mitja, millors resultats a la Universitat i a les proves d’accés que els del mètode tradicional.

Poc a poc, gràcies a la llibertat que s’hauria donat per crear noves empreses i escoles, sortirien nous models de pedagogia i ensenyament que, a través del clàssic mètode prova-error, acabarien millorant el sistema. El més important de tot, però, seria que tant els centres com les famílies estarien actuant en llibertat plena, escollint els valors que volen ensenyar i rebre. Havent acabat amb una petita part de la coacció que l’Estat practica sobre nosaltres.

Josep Martí


Página 23

Espai crític Ja des de que jo vaig arribar a l’escola a primer d’ESO m’hi vaig fixar que els monitors són bastant estrictes a la hora de menjar, sobretot de la forma en que ho fem. La cosa que em molesta més de tot això és que ens diuen com ens hem de menjar alguns aliments, sobretot la fruita. Ens obliguen a menjar el meló amb coberts. Crec que cadascú ha de menjar cada aliment com l’han educat, si jo el plàtan o el meló el menjo amb les mans a casa, crec que tinc dret a fer-ho a l’escola. Sincerament, la organització del menjador en general crec que deixa bastant que desitjar. Fa una setmana vaig asseure’m al menjador per dinar en un lloc on no hi havia plats, vàrem estar demanant que ens portessin el primer plat durant una bona estona fins el punt de que no ens el vam poder menjar fins que el menjador es va buidar una mica i ens van poder atendre. Ja se que el menjador de l’escola no és un restaurant però crec que paguem un preu bastant exagerat en comparació de la qualitat del menjar. No demano que es baixi el preu, tampoc demano que es millori radicalment el menjar ja que crec que és càtering, però el que si que m’agradaria és que es tractés millor a l’alumne i que es millorés el menjar dintre del que cap; jo no vull menjar pa del dia anterior ni tampoc m’agrada que em donin un plàtan que està mig podrit i que quan ho reclamo, em contestin amb mala cara i dient-me que és el que hi ha. Així que espero que canviïn una mica tot això i que els monitors siguin una mica més flexibles.

Dani Torres


Página 24

La Veu de l’alumne

Espai per aplaudir Hem fet un petit canvi en aquest article que, com a mínim aquest mes, us el redactaré jo encantat. En l’Espai per aplaudir d’aquest mes de novembre m’agradaria destacar molt positivament els abundants projectes que duem a terme els alumnes de tots els cursos, sobretot de la ESO. I quan parlo de projectes em refereixo a temes que sobretot enguany els alumnes de Quart d’ESO hem posat en marxa en relació al nostre futur, immediat i no tant immediat. Precisament fa poques setmanes que vam anar a Barcelona Activa a fer una mena de test que indicava segons el que havies respost quines feines eren les que més s’ajustaven a la teva manera de ser. Personalment val a dir que s’hi va acostar bastant (va sortir-me Periodista, Assessor, Escriptor, Periodista digital, Editor, Traductor, Guionista, Lector i fins i tot altres feines completament diferents com Actor i Ballarí). El que vull transmetre escrivint aquestes ratlles és la gratitud (i crec que parlo en nom dels alumnes de Quart) i l'agraïment que li dedico a l’escola realitzant aquest tipus de projectes. I és que no només es duen a terme projectes fora l’escola, sinó que també trobem altres activitats ara dins de les aules (tal vegada és perquè estem a punt de fer el salt cap a l’inexplorat i desconegut per a nosaltres Batxillerat) on duem a terme diferents projectes dins de l’escola. Parlo de la matèria optativa (o no tant optativa per alguns) Emprenedoria, o més coneguda com Be an enterpreneur. Gent de renom a tot el món com l’economista Francesc Riverola (no us preocupeu si no us sona, una mena de Messi en això de distribuir diners) ha vingut a fer una xerrada als alumnes de Quart explicant-nos com ha sigut el seu camí fins a “l’èxit”. La presentació que ens va fer va ser magnífica i es va guanyar als alumnes en menys d’una hora com si res. Referint-nos encara a Emprenedoria, també cal destacar la sortida a l’Auditori AXA de l’Illa Diagonal, on vam poder veure a alguns emprenedors (etiqueta que no s’han posat ells mateixos) explicant-nos el seu projecte i en què consistia la seva feina. I entre els emprenedors trobàvem a l’ex alumne de Virolai Carlota Pi, fundadora de l’empresa Hola Luz. El passat dimarts dia cinc de novembre va assistir al programa radiofònic d’El Món a Rac1 on va explicar novament en què consistia la seva feina. Molt recomanable si podeu recuperar el contingut. I jo em pregunto, al cap i a la fi, què ha sigut el que hem fet els alumnes que tirem endavant el projecte de “La Veu de l’alumne”? Hem tingut una idea, la hem posat en marxa i esperem que segueixi en marxa durant temps. Aleshores som el que es diuen... emprenedors? Preferiria, per quedar bé, que no ens poséssim aquesta etiqueta i que ens la posessin la gent que admira la nostra feina. Bé, per un dia... No passa res.

Víctor Collell


Página 25

La màgia de Christian Cooker


Página 26

La Veu de l’alumne

Novetats a nivell cultural Capità Phillips Estrena: 18/10/2013 (2h 14min). Director: Paul Greengrass. Distribució papers: Tom Hanks, Barkhad Abdi, Catherine Keener. Gènere: Drama, Suspens.

Per veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-191696/trailer-19534358/

Turbo Estrena: 18/10/2013 (1h 36min) Director: David Soren Reparto: Ryan Reynolds, Samuel L. Jackson, Maya Rudolph Gènere: Animació, Aventura, Comèdia.

Per veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-191356/trailer-19514856/

Gravity Estrena: 04/10/2013 (1h 30min) Director: Alfonso Cuarón Distribució: Sandra Bullock, George Clooney, Ed Harris Gènere: Ciència ficció.

Per veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-178496/trailer-19534516/


Página 27

Insidious: Capítulo 2 Estrena: 25/10/2013 (1h 46min) Director: James Wan Distribució: Patrick Wilson, Rose Byrne, Barbara Hershey Gènere: Terror

Per veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-203056/trailer-19533764/

El mayordomo (The Butler) Estrena: 11/10/2013 (2h 12min) Director: Lee Daniels Distribució: Forest Whitaker, Oprah Winfrey, Mariah Carey Gènere: Drama, Biografia.

Per veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-188951/trailer-19533970/ Zipi y Zape y el club de la canica Estrena: 04/10/2013 (1h 38min) Director: Oskar Santos Distribució: Javier Gutiérrez, Raúl Rivas, Dani Cerezo Gènere: Família, Aventura, Comèdia.

Pere veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-206998/trailer-19522690/ Prisioneros Estrena: 11/10/2013 (2h 33min) Director: Denis Villenueve Distribució: Hugh Jackman, Jake Gyllenhaal, Viola Davis Gènere: Suspens.

Per veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-180887/trailer-19534457/


Página 28

La Veu de l’alumne

Las brujas de Zugarramurdi. Estrena: 27/09/2013 (1h 59min). Director: Álex de la Iglesia. Distribució: Carmen Maura, Carolina Bang, Terele Pavez. Gènere: Comèdia dramàtica, Acció, Terror.

Per veure el tràiler: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-212707/trailer-19534189/

Paula Creus


Página 29

Sèries de televisió més vistes a Espanya El final de la recerca interminable Estrenen la nova temporada i després de treure'ns molts somriures, aquesta fantàstica sèrie arriba al seu final. De moment s'han estrenat set capítols, i tots ells situats en la boda d'en Barney i la Robin. En Marshal i la Lily estan preparats per marxar a viure a Roma quan acabi la cerimònia i en Ted ha decidit anar a viure a Chicago, després de decidir que l'amor que havia trobat a Nova York, del qual encara està enamorat, es va a casar amb un dels seus millors amics. Aquesta temporada promet, ja ens han ensenyat com és físicament el personatge del que tracta aquesta comèdia, és a dir, la mare. La Lily ja l'ha conegut i, en un viatge d'un any en el temps, en Ted també. Però la gran qüestió és: Com seran capaços d'enllaçar tot el que ens han dit sobre aquesta misteriosa dona en una única temporada? El Big Bang de romanticisme L'estrena de la setena temporada d'aquesta magnífica seria ha arribat, i amb ell la confirmació de que The Big Bang Theory no és només una sèrie de nerds, sinó una agradable comèdia romàntica amb esporàdiques al·lusions geeks, que s'esforça per no perdre la seva essència, però que cedeix al normal procés evolutiu dels seus personatges. La temporada comença centrant-se en el canvi en la relació de la Penny i en Sheldon, ara que el Leonard no està amb ells a causa de l’expedició marítima en la que es troba. També ens explica els fracassos amorosos d'en Raj que es pot resumir en una frase d'en Howard: "Estabas mejor cuando no podías hablar con las mujeres". La meitat de ll’original Després de passar tot l'estiu gaudint de la seva apassionada relació amb en Damon i assegurar-se de que en Jeremy s'està adaptant a la seva tornada d'entre els morts, l’Elena està encantada de començar la universitat compartint habitació amb la seva millor amiga, Caroline. Sense ser conscients de que la Bonnie està mort i creient que ha estat viatjant durant tot l'estiu i que d'aquí a poc temps començarà el curs amb elles, l'Elena i la Caroline es sorprenen quan una estudiant anomenada Megan apareix i els hi anuncia que compartiran dormitori. Més tard descobreixen que les begudes de la seva nova companya d'habitació tenen berbena i al final del primer capítol apareix el seu cos mort amb la marca d'uns ullals de vampir davant d'elles.


Pági

La Veu de l’alumne

The Originals és un spin off de The Vampire Diaries. Està centrada en els vampirs originals i tenen com a principal protagonista en Klaus Mikaelson juntment amb dos dels seus germans. La història comença quan en Klaus ha de marxar de Mystic Falls per tornar al barri francès de Nova Orleans que ell va ajudar a construir segles enrere. És allà on es reuneix amb el seu antic i pupil Marcel. A més a més, s’assabenta de que hi ha algunes persones que s'estan mobilitzant en contra d'aquest conegut pel qual en Marcel està decidit a esbrinar qui són i quins són els motius que els motiven en oposar-se i revelar-se contra ell. La trama hi afegeix dues bruixes com a personatges nous i Cami, una estudiant de psicologia enamorada de l'estudi del comportament humà, decidida a esbrinar quins són els motius que converteixen a una persona en un ser malvat.

Seguiu amb el misteri. -A La quarta temporada de la series juvenil es va acomiadar dels seus espectador el passat mes d'agost amb un episodi, "Now you see me, now you don't" (4x12), que donava a entendre als seus seguidors de que l'Ezra era l'A, encara que queda molt per davant. L'actual entrega de la ficció consta d'un total de vint-i-quatre episodis i, aprofitant l'emissió de l'episodi especial de Halloween, ABC Family ha volgut anunciar una important data per els calendaris de totes les fans de la sèrie: la segona meitat de la quarta temporada veurà la llum en la cadena americana el pròxim set de gener del 2014. Mentre, l'episodi especial de Halloween va ser estrenat el passat dimarts 22 d'octubre i, en ell, com en anys anteriors, l'Aria, l'Emily, la Hanna i la Spencer van passar un nit d'infart. En aquesta ocasió les quatre amigues es traslladen als carrers de Ravenswood, una misteriosa població al costat de Resewood i que servirà com a escenari del seu spin off, Ravenswood. El poble del costat amb els amics desconeguts Una maledicció mortal s'instal·la a la localitat de Ravenswood, a prop de Rosewood. Les vides de cinc desconeguts es creuen de forma inesperada mogudes per les seves ànsies d'entendre l'obscur passat que amenaça la seva ciutat abans de que sigui massa tard. Sucessos terrorífics i sobrenaturals omplen l'obscur passat del poble i segueixen en el seu misteriós present, fent que en Caleb i altres joves incideixin en una perillosa investigació que treurà inquietants secrets a la llum. Aquest grup està format per en Caleb Rivers (Tyler Blackburn), Miranda Collins (Nicole Anderson, 'Bella y Bestia'), Remy Beaumont (Britne Olford, 'American Horror Story: Asylum'), Lumke (Brett Dier, 'Mr.Young') i Olivia (Merrit Patterson, 'Kyle XY').


Página 31

Gran família de guanyadors Modern Family va tornar amb la seva cinquena temporada el passat 25 de setembre, i ho farà de manera especial. En lloc de l'habitual episodi de mitja hora, la ficció campta per primera vegada amb un capítol el doble de duració. La sèrie segueix en plena forma sent una de les més vistes actualment en Estats Units. I no només els recolza l'audiència, també la crítica. En els Emmy 2013, ha estat nominada en nombroses categories destacant el premi a Millor Comèdia. A més a més, tots els seus actors adults excepte Eric Stonestreet (Cameron), que ja es va emportar el permi l'any passat, han estat nominats.

Sense accidents no hi ha mort The Walking Dead ha destapat la quarta temporada amb '30 Days Without an Accident‘, un episodi que ens situa en un temps després de que caigués Woodbury mostrant-nos una presó convertida en una casa en la que ja no falta quasi cap comoditat. Un episodi de presentació de nous personatges en el que poc passa, limitant-se a recuperar d'essència de va matar la segona temporada: reflexionar sobre com cada personatge afronta la vida en un món atapeït de zombis. Un capítol que, tot i que és reflexiu, s'allunya radicalment de la somnolència del que va fer ostentació la segona temporada construint tres línies argumentades amb tres localitzacions diferents i atorga a una d'elles grans escenes d'acció. Un capítol que no ens revela cap declaració del que passarà en els següents quinze episodi.

Helena Armengol


Página 32

El problema d’escacs Negres juguen i guanyen.

Tornem amb el concepte de “juguen i guanyen”. No fan escac i mat, guanyen material decisiu per guanyar la partida. Veient la posició, observem que el negre (un servidor) té un cavall de menys que acaba de sacrificar a canvi de rebre una compensació major que la peça esmentada. Sembla que el negre té un cert atac sobre el blanc, però no hem d’oblidar que el blanc també sembla que tingui atac, amb un peó a punt per entrar a la cuina i unes torres que es poden allistar juntament amb la dama a l’atac. Malgrat tot, juga el negre. Tampoc oblidem que el blanc està amenaçant la dama del negre, ben situada per atacar. En una seqüència de jugades obligades, el negre obté avantatge clara. Aquesta partida correspon a l’Obert Internacional d’escacs de Barberà del 2012, un mes de juliol, corresponent al Circuit Català de torneigs d’escacs, torneig on curiosament quedaria setè empatat amb el quart i m’enduria el trofeu de millor classificat menor de setze anys, aleshores en tenia catorze, completant cinc punts i mig de vuit.

Víctor Collell


Imatges


Página 34

La Veu de l’alumne

L’entrevista Nom: Rosa Maria Sánchez.

País: Espanya.

Població: Barcelona.

Assignatures: Castellà 3r d’ESO, Llatí 4t d’ESO, Llatí 1r de Batxillerat, Història de l’ Art 2n de Batxillerat, Festa de l’arbre, Orientació profesional, Treball de Recerca.

En quins centres vas estudiar? Institut Monserrat i a la UAB.

Has treballat en altres escoles a part de Virolai? Sant Felip Neri i a l’Institut Broggi.

De les assignatures que has fet a la escola, quina t’ha agradat més? Llatí i Història de l’art.


Página 35

Durant aquests anys quina ha estat bona la teva experiència com a professora de llatí? Sí.

Creus que el llatí és important estudiar-lo? Sí, com a cultura, com a reforç de gramàtica i vocabulari.

Que consell donaries als alumnes que fan llatí per 1a vegada? Que no s’espantin. Moltes gràcies per la seva atenció i fins aviat.

Álex Martínez

*En la propera edició l’Álex ja no durà a terme “L’entrevista” i és improbable que la torni a fer. Buscarem a un alumne per a que realitzi aquest apartat (i un dels més importants) de la revista. L’Álex ha fet l’entrevista aquest mes per no deixar-nos tirats i potser no és ni extensa ni tampoc crida massa l’atenció. El proper col·laborador haurà de buscar l’equilibri entre polèmica, respecte i rigor. També agrairíem als entrevistats que col·laboressin “enrotllant-se” i donant suc a l’entrevista.


Més informació a butlletivirolai.blogspot.com I

al nostre Twitter.

La Veu de l’alumne https://twitter.com/butlletivirolai

Butlletí novembre  

Revista digital de La Veu de l'alumne, número 2

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you