SÍMILE
Butlletí del COBDCV | Setembre-Octubre 2012
nº.17 ISSN 2171-6293
SÍMILE Butlletí del COBDCV sumari DESTACATS La nova Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana: Més prop de tú !!.........................................................................p. 4-10 Balance de la V Muestra Profesional de Cuentacuentos “CONTESCOLTES” Organización Contescoltes 2012 ……………………………………………………….……...p. 12-15 El COBDCV en Temps de Paraules Sellés Carot, Alicia……………… ……………………………………………………….……...p. 16-17
EXPERIÈNCIES Nuevas vías de difusión: El Archivo Municipal de Monforte del Cid en el Museo Íbero a través de la pieza del mes Mayor González, Inmaculada ……………………….……..………...………….…….……….p. 18-24 30 anys d'una Biblioteca en Gata; o potser més Leyda Fornés, Silvia i Mulet Ferrer, Vicenta ……………………………………….………..p. 26-29 LIBER, la fira del llibre de Barcelona Giménez Chornet, Vicent…………………………... …………………………………………..p. 30-31 LECTURES SAORÍN, Tomás. Wikipedia de la A a la W Giménez Chornet, Vicent………………………………………………………………….…….p. 32-33
NOTÍCIES I ACTIVITATS Agenda Congressos …………....…………………..……………………...….……………....….p. 34
SIGUENOS EN:
EDITORIAL
©SIMILE, Butlletí del COBDCV, Número 17. 2012 ISSN: 2171-6293
Edició: Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica . Universitat Politècnica València (UPV) Camí de Vera s/n València, 46002 Tfo. +34 620707369
Dirigeix i Coordina : Vocalia de Comunicació i Publicacions COBDCV Mª Dolores Alfonso Noguerón. Cap de la Unitat de Documentació RTVV
Comité de redacció i maquetació : Mar Buigues García. Documentalista COBDCV Mª Dolores Martínez Santiago. Unidad de Coordinación Bibliotecaria CSIC Valencia Miriam Calvillo Mora
traductora-correctora del valencià Antonia Ribera Torrentí
http://issuu.com/cobdcv-valencia http://www.cobdcv.es/
3
DESTACATS
La nova Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana: Més prop de tú !!
Alicia Sellés CarotAlicia Sellés Carot Presidenta Treballa en MASmedios des de 2002. Actualment és responsable de l’àrea de Serveis Documentals.
Quins motius t'han dut a presentar-te com a presidenta del Col·legi?
Fonamentalment han sigut tres els motius principals i estan rel·lacionats entre ells.
El primer, lògicament és que he sigut part de la Junta de govern anterior, amb Vicent com a president i la veritat és que a més d’aprendre moltes coses, també m’he adonat que si volem fer coses i volem treballar, podem fer-lo, però és des del Col·legi on hem de fer-lo, perquè tenim més força i més recolzament, és el Col·legi la institució i el marc en el qual hem de treballar.
Per altra part, pense que el treball de Vicent i de la Junta anterior ha estat magnífic però cal continuar-lo perquè no es perda. Realment, va ser Vicent el que em va proposar continuar i encara que estava dubtosa, vaig considerar la possibilitat perquè crec que continuar eixe treball és necessari però també és obligatori. Hem de mantenir, consolidar i augmentar el nivell d’activitats, de compromís per la professió, la preocupació per l’ocupació i pels col·legiats i les col·legiades.
I el tercer motiu, la tercera raó per la qual estic ací tan contenta i il·lusionada en aquest projecte, és que he tingut la sort de formar un equip de treball magnífic. Un equip amb ganes de treballar, un equip amb gent jove i gent amb experiència. Un equip plural (gent que treballa a llocs molt diferents, que viu en tota la Comunitat, que hem arribat a la professió des de distintes formacions. En la meua opinió, tots plegats, aportem visions diferents i necessàries per complir i respondre a les idees i objectius que ens hem fixat per als propers anys.
SÍMILE nº 17
Jose Antonio Martínez González Vicepresident Treballa en la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Castelló
Quins projectes esperes veure materialitzats durant els pròxims 3 anys en el teu càrrec de vicepresident del col·legi?
Com que no sóc una Miss, no diré que la pau al món, ni el final de la crisi, ja que sóc més bé pessimista (ja sabeu, un optimista informat). No obstant això, sí n’hi ha camins i que amb tot i la dificultat de la situació es poden (i es deuen) encetar, com és ara el tema de l’emprenedoria. Hui en dia pareix que açò no es tan sols una opció més, sinó quasi la principal, considerant la manca d’ocupació pública. El muntar empreses de consultoria, custòdia, recerca, social media, intel·ligència competitiva, ...., és una via d’eixida per a la nostra professió, per la qual s’ha d’apostar. A mi m’agradaria que quan arribe l’any 2015, des del Col·legi, haguérem pogut ajudar a presentar almenys dos projectes innovadors als diversos esdeveniments d’emprenedoria que es fan al llarg de les terres valencianes: iWeekend, Emprenem Junts, Dia de la Persona Emprenedora, etc.. I si eixos dos projectes, a més a més, tingueren èxit, açò ja seria magnífic.
Açò i tindre presència als fòrums empresarials en els quals es parle de TICs, innovació o social media, cosa que donaria una gran visibilitat a la nostra professió i ben segur que motivaria una demanda creixent dels nostres serveis. Però això, com tot, no es pot fer sense la implicació decidida dels nostres benvolguts i benvolgudes col·legiats i col·legiades.
Amparo Costa Celda Secretària és directora de l'Àrea de Documentació en la Fundació Valenciaport des del 2004, sent un dels seus principals eixos de treball, la gestió i direcció tècnica del Centre de Documentació CEDIPORT (Centre de Documentació i Informació Portuària de la Comunitat Valenciana).
5
DESTACATS
Com es planteja la nova Junta en aquesta nova etapa i en aquest context econòmic ajudar a que els professionals no es troben en una situació de precarietat al desenvolupar el seu treball?
No és una tasca fàcil atès que el context econòmic no ens ajuda. Malgrat això el Col·legi té clar el seu paper i la seua responsabilitat com a representant d’un col·lectiu profesional i per tant el plantejament va en dues direccions: - D’una part està el continuar amb la vigilància que garanteixca la transparència en les convocatòries publiques, així com tractar amb l’administració per tal de fer unes ofertes models o de referència per a llocs de treball de la nostra professió. No podem acceptar que no es tinga en compte el nostre perfil professional a l’hora de cubrir llocs de treball. Som professionals amb una formació específica i qualificada que ha de quedar reconeguda en els requisits que s’estableixen en les bases de les convocatòries. - D’altra part està la formació. En temps de crisi com aquesta, la formació és de gran importància. Són temps de canvis que requereixen capacitat d’adaptació i de reinvenció. Hem de ser capaços d’assolir noves tasques, nous objectius, nous perfils i tot sustentat en noves eines de treball que no tenen que ser desconegudes ni rebutjades atenent que són el futur.
A més, i per damunt de tot açò, està treballar per la visibilitat i el reconeixement de la nostra professió dintre de la societat valenciana, tant pel que fa a l’administració com pel que fa al món empresarial privat o públic. El fet que la nostra professió siga una gran desconeguda és una de les causes que expliquen la precarietat laboral en la qual es troben molts dels nostres col·legues professionals. Donar a conéixer les nostres capacitats ens pot obrir camps de treball i nosaltres hem de ser les primeres persones convençudes de tot açò. La Junta anterior ja va fer un gran treball i nosaltres hem recollit el testimoni per a continuar treballant.
Enric Campos Martí Tresorer En l’actualitat és bibliotecari en l’Ajuntament de Paiporta.
Per qué has acceptat la proposta de estar a la Junta del Col·legi? He col·laborat activament en el moviment associatiu dels bibliotecaris valencians. Primer amb els meus estimats companys i companyes de l’Horta Sud, d’on va sorgir l’impuls que va crear l’Associació de
SÍMILE nº 17
Bibliotecaris Valencians. Més tard formí part del grup que encetà el procés de creació de l’actual Col·legi professional. Sempre he cregut que feia falta una estructura que agrupara a tots els professionals de la informació – bibliotecaris, documentalistes – tant els provinents de l’empresa pública com de la privada. La incorporació – a proposta de la nostra presidenta – a este equip multidisciplinar i entusiasta la considere un honor i una decisió conseqüent en la meua trajectòria.
Paula Traver Vallés Vocal de Formació Bibliotecària-Documentalista del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló. Codirectora de SocialBiblio, una comunitat de pràctica virtual especialitzada en gestió de la informació.
El Col·legi sempre ha facilitat l'educació i reciclatge dels seus professionals, i l'any passat es van incorporar nous cursos sobre una plataforma online. S'ampliarà l'oferta de cursos en línia per als pròxims anys?
Efectivament, per al Col·legi és molt important continuar proporcionant formació específica per als professionals, ja que pensem que és necessari mantindre's actius en l'adquisició de coneixements i continuar aprenent en un món de canvis constants, descobrint noves eines i actualitzant-se. Més encara en el moment en el qual estem, de gran competitivitat, de perfils professionals on tenen cabuda diferents competències, de pèrdues de llocs de treball on es fa més necessari que mai defensar la nostra capacitat... Per aquest motiu, en el Col·legi tenim com a objectiu mantindre el nivell de cursos de l'any anterior, i amb això pensem que aquest ja és un repte prou important, doncs enguany celebrarem les II Jornades Valencianes en Documentació i això suposa un esforç a l'hora de mantindre la programació d'activitats habitual. En relació al cursos en línia, pensem que són una bona oportunitat perquè totes aquelles persones que per motius d'horari o d'ubicació geogràfica no poden assitir als cursos presencials, ho puguen fer d'aquesta manera i no veure's limitats a l'hora de seguir aprenent. A més, crec que és una bona manera de donar a conéixer el Col·legi fora de les seves fronteres, doncs persones de diferents punts d'Espanya i Latinoamèrica es mostren interessades en la nostra oferta formativa, i això és una satisfacció per a nosaltres, ja que veiem que podem contribuir en l’aprenentatge de moltes persones. 7
DESTACATS
. Mª Dolores Alfonso Noguerón Vocal de Publicacions i Comunicació del COBDCV Treballa com a tècnica superior de Documentació en Radiotelevisió Valenciana. Primera Cap de la Unitat de Documentació.
Per qué has acceptat la proposta de estar a la Junta del Col·legi?
El dia que vaig anar a la primera reunió, la meua intenció era disculpar la meua participació a la Junta per la situació professional tan complicada que estem vivint a Radiotelevisió Valenciana, però vaig veure un equip professional amb tanta il·lusió i ganes de treballar per la professió, que vaig decidir acceptar. Quin es l’objectiu de la vocalia de Publicacions i Comunicacions? Es mantenir la línia de treball començada per l’anterior Junta en SiMILE. Agrair a Roman Seguí, Enrique Orduña i Vicent Giménez Chornet la continuitat de l’ excel·lent treball fet per MEI. Poder captar els interessos dels col·legiats i col·legiades per tal de donar resposta a les seues inquietuds i dins de la Comunicació fer entre tots més visible als especialistes de la informació, als arxivers, als documentalistes, als bibliotecaris.
David Seguí Morant Vocal d'Ocupació Laboral Actualment és director del Centre de Documentació i Gestió del Coneixement de BROSETA Abogados
En la Comunitat Valenciana hi ha molt poc moviment a nivell laboral de la nostra professió. Quins són els passos que s'ha de seguir perquè les empreses ens tinguen en compte com a professionals que col·laboren en la seua gestió? Primer, m'agradaria aclarir que a la Comunitat Valenciana hi ha molt poc moviment a nivell laboral de la nostra professió, però també de qualsevol altra. Per la conjuntura econòmica actual, s'han reduït les expectatives de totes les professions. El nostre teixit públic empresarial està en ple procés de reestructuració i no és nou que les empreses privades intenten reduir, en primera instància, els seus costos fixos al màxim. Ens toca, per tant, com a primer pas, no sols incrementar, sinó també canviar la visió que es té del nostre paper en les organitzacions: no som un cost fix més; gràcies a la nostra correcta gestió, es millora en competitivitat: guanyant temps i
SÍMILE nº 17
diners. Ara bé, preparar-nos per a este pas suposa una tasca prèvia, que està en mans de cada un de nosaltres (individualment des de la nostra consciència), em referisc a creure'ns el que fem, soltar llastos de l'estil “no se'ns coneix” i començar a carregar-nos d'optimisme sabent que el nostre valor en sí, el valor del nostre treball, radica en la reducció de temps, costos innecessaris, millorar l'eficiència administrativa i la imatge de l'organització per a la qual treballem.
Però, efectivament, només amb l'optimisme no sorgiran oportunitats de col·laboració amb les empreses. Perquè les organitzacions puguen comptar amb nosaltres, hem de ser visibles per a elles, difonent què fem i transmetent-los el valor que els podem aportar. Per a este altre pas, crec que una bona iniciativa és la que va posar en marxa l'anterior Junta de govern del COBDCV, que va enviar prop de mil cartes a les empreses de major facturació, en les que li'ls oferia una borsa de professionals qualificats per a ajudar-los en la seua gestió de la informació i documentació. El que ens toca ara és, d'una banda, prioritzar a quines empreses els convé, estratègicament, conéixer-nos i presentar-los d'una forma més directa les nostres solucions; i, d'una altra, és interessant estretir llaços amb associacions d'empresaris o altres col·lectius de professionals on podem col·laborar amb jornades o publicacions d'una certa repercussió. Resulta interessant, en esta línia, moure les bones pràctiques que ja existixen per a il·lustrar les presentacions amb casos reals. Per això, des d'ací, animem als companys i companyes que estiguen en actiu, a col·laborar amb el Col·legi i els seus grups de treball.
Adolfo Alonso Arroyo Vocalia de Serveis al col·legiat i a la col·legiada Professor contractat doctor en la Universitat de València des de l'any 2004.
Quins motius t'han dut a presentar-te com a vocal de Serveis al col·legiat i a la col·legiada del Col·legi?
Els meus motius per a presentar-me com a vocal de Serveis al col·legiat/ada del Col·legi es basen principalment en desenvolupar una labor d'acompliment de les funcions atribuïdes i el suport a la nova Junta, però especialment, col·laborar, ajudar i assessorar a tots els col·legiats i col·legiades. La meva formació és plenament documentalista, i encara que he desenvolupat una part d’ella en el món de l'empresa, en l'actualitat estic vinculat com a docent a la Universitat de València i integrat en el Grau d'Informació i Documentació.
9
DESTACATS
Molts dels futurs membres del nostre Col·legi és possible que hagen cursat aquesta graduació, pel que la meva presència en la Junta pot servir d'enllaç amb aquests alumnes i d'aquesta manera solucionar les possibles inquietuds que puguen sorgir-los abans d'incorporar-se a la nostra institució, entre altres funcions.
Juan Carlos Miravalles Suero Vocal d'Extensió Territorial Treballa com a bibliotecari a la Biblioteca Pública Municipal Rafael Altamira d’El Campello (Alacant).
Quin es l’objectiu de la vocalia d'Extensió Territorial? Tenint en compte que vivim en una Comunitat extensa i de tants quilòmetres, devem cercar temàtiques i assumptes comuns que ens interrelacionen i unisquen alhora. No només a nivell de Comunitat sinó, si fóra possible, també amb la resta de l'Estat. El fet de formar part de FESABID és una gran ajuda per a intentar unir i cercar camins paral·lels en la nostra professió.
Un altre objectiu seria tractar d'ampliar els contactes institucionals, professionals i empresarials en les províncies de Castelló i Alacant.
Així com tenir la possibilitat de crear una comunicació estable i fluida amb altres col·legis i associacions de bibliotecaris, arxivers, documentalistes i professionals de la resta de l'Estat.
SÍMILE nº 17
Què és Gestors d'Informació en Acció ?
SÍMILE
Butlletí del COBDCV Setembre-Octubre 2012
És una figura de col·laboració Internacional creada per COBDCV que fica en contacte professionals de la gestió de la informació, bibliotecaris, arxivers i documentalistes, amb diferents centres que necessiten ajuda qualificada per a desenvolupar les seues activitats. Aquesta figura anomenada "Gestors d'Informació en Acció", ofereix anualment almenys una col·laboració subvencionada als membres col·legiats. El Col·legi proposarà projectes i accions de cooperació al desenvolupament en diferents llocs fora d’Espanya, on realitzarà activitats de col·laboració en el futur. Alguns dels objectius d’aquesta activitat són:
Millorar l’accés a fons documentals, independentment de la llengua, la geografia o la religió, en regions i pobles sense recursos.
Ajudar a la gestió de documents en les diferents institucions públiques i privades.
Proporcionar noves experiències laborals i humanes a membres col·legiats mitjançant aquest projecte de col·laboració.
Fomentar la creació de col·leccions documentals per institucions escassament organitzades.
11
BALANCE DE LA V MUESTRA PROFESIONAL DE CUENTACUENTOS “CONTESCOLTES”
Organización Contescoltes 2012
Un año más, “Contescoltes” acudió puntual a su cita el último viernes de octubre en el Monasterio de Simat de la Valldigna en jornada de mañana y tarde. En esta ocasión, hay que reseñar el abrumador número de participantes inscritos en la jornada que alcanzó las 540 personas entre el colectivo profesional (bibliotecarios, gestores culturales, narradores orales) y estudiantes procedentes de disciplinas diversas (biblioteconomía, animación cultural, educación infantil, etc.). El constante interés e
incremento de inscripciones que se refleja año tras año es una muestra palpable de que las jornadas cumplen el objetivo de servir de escaparate del circuito de animación lectora y manifiesta la utilidad de este tipo de jornadas.
Marta Pereira
La Muestra nació y prosigue siendo
un
proyecto
de
cooperación interbibliotecaria e intermunicipal valenciana que está coorganizado por la
Excma.
Diputación
de
Valencia y las bibliotecas de Rafelcofer, Barx, Requena, Simat y Tavernes de la Valldigna. A nivel individual, A nivel individual, también colaboran los bibliotecarios de Ador y Monserrat.
SÍMILE nº 17
con el mundo de la lectura como el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la CV, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la Fundació per al Foment de la Lectura de la editorial Bromera, la Fundació Jaume II El Just y las Mancomunidades de la Valldigna y la Safor. Contescoltes también
DESTACATS
© Fotógrafo Francis-
Pero, además, recibe la colaboración de un buen número de entidades valencianas ligadas
recibe la ayuda profesional del poegrafista Josep Enric Grau y la empresa Artics Produccions.
La inauguración corrió a cargo de Yolanda Sifres, directora del SARC de la Diputación de Valencia, y Sebastiá Mahiques, alcalde de Simat de la Valldigna y anfitrión de la Mostra. Los inscritos se repartieron en dos salas, en cada una de las cuales se exhibieron 10 Ball de San Vito II
espectáculos en formato breve de 20 minutos, excepto el de la clausura que posee una mayor duración. A nivel general, como características de esta edición se puede reseñar la combinación de música y narración oral en varias de las propuestas y un número de profesionales valencianos superior que en la última edición.
La Pop animó la sala con su combinación de música de la Valldigna e historias populares. Marta
Pereira,
profesional
veterana del circuito valenciano, nos enseñó de una manera muy dinámica y casi en verso “Lo que esconden los libros”. El Ball de San
Vito,
Ribera,
procedente
combinó
el
de
La
teatro,
la
música en directo y los cuentos en su historia “Simonet el mandrós”. Público asistente
13
DESTACATS
Otra veterana valenciana, Almudena Francés, sorprendió con una nueva propuesta para adultos que ha incorporado a su tradicional repertorio más dirigido a niños, iniciando una nueva etapa profesional. Personajes sorprendentes y música en directo nos aportó “Disparatario” en “Agustina i un món millor”. Carles Cano retornó a la Mostra y nos enseñó parte de su propuesta consistente en dar la vuelta al mundo a través de la tradición oral de los cinco continentes. Con 30 años en escena Teatre Buffo (Empar Claramunt) entusiasmó con sus títeres e historias. La aportación foránea fue Gamba & Ginny, procedentes de Madrid, que hicieron una magnífica combinación de trabajo gestual de mimo y narraciones que jugaban a la exageración y el equívoco provocando la carcajada de los asistentes. “Este cuento me suena” fusionó la música de tres clarinetistas con una espídica actriz que Gamba & Ginny
dramatizó dos divertidas y
breves historias. La clausura, ya con todos los inscritos juntos, estuvo a cargo de un acertado y muy ameno espectáculo de la Compañía de Teatro “La Dependent” concebido para estudiantes de primera y secundaria donde se realizó un recorrido divertido por la literatura valenciana desde el s. XII al XX (“El Sr. Lletraferida”).
SÍMILE nº 17
En
el
exterior,
pudo
contemplarse la exposición del “Paseo de la Lectura” del Ayuntamiento de Requena que este año se ha dedicado a las formas poéticas japonesas de los haikus y los tankas con unos profeso
paneles por
creados
ex
artistas
del
Colectivo LA ESPIRAL: Arte y Cultura Contemporánea y el Círculo Artístico Requenense.
La Dependent
La organización ha comenzado el proceso de autoevaluación del evento en el que se tiene en cuenta tanto la valoración de los asistentes aportada mediante encuestas, así como la experiencia de los propios organizadores.
Ignacio Latorre Archivo Municipal de Requena
Organización de "Contescoltes"
Organizadores y colaboradores
13
DESTACATS
El COBDCV en Temps de Paraules Alicia Sellés Carot Presidenta COBDCV
Temps de Paraules és un programa de la televisió local de la Vall d’Uixó dirigit i presentat per Adelina Navarro, bibliotecària d’aquesta ciutat i activa col·legiada. És un programa en el qual es parla de llibres i literatura i de biblioteques. El passat 6 de novembre, amb motiu de la meua elecció com a nova presidenta del COBDCV, em van convidar i he de dir que va ser una experiència molt agradable. El programa té tres parts fonamentals: la primera, de recomanació de llibres des de la Biblioteca; la segona, una tranquil·la i llarga entrevista en la qual vam parlar de tot un poc. Començàrem amb els canvis que les
noves
tecnologies
han
suposat en la majoria de les professions i de la nostra en particular. Vàrem parlar també de les diferències del meu perfil professional i dels meus antecessors com a presidents del col·legi. Adelina em va demanar que explicara, amb un poquet més de detall, el meu equip de treball i els meus projectes per tal de situar els canvis en la professió, canvis dels quals havien estat parlant al començament de l’entrevista.
SÍMILE nº 17
© Fotó COBDCV
Finalment, parlàrem del reptes fonamentals de la nova junta de govern i de les propostes que hem fet per als propers tres anys, entre les quals vaig destacar tan la ampliació territorial com la formació, l’ocupació i les noves formes de treball per a un sector en el qual ens hem dedicat, fonamentalment, a l’empresa pública i a l’administració.
En la tercera part del programa es demana que la persona convidada faça la recomanació de dos llibres i d’una paraula. El programa termina amb “Poesia eres tú”, un espai amb música i poesia. Des d’ací vull agrair de nou a Adelina que ens deixara el seu programa per parlar de la professió i del COBDCV.
Alicia Sellés Carot Presidenta COBDCV
17
EXPERIÈNCIES
NUEVAS VÍAS DE DIFUSIÓN: EL ARCHIVO MUNICIPAL DE MONFORTE DEL CID EN EL MUSEO ÍBERO A TRAVÉS DE LA PIEZA DEL MES Inmaculada Mayor González Técnico del archivo municipal de Monforte del Cid (Alicante) Nº de colegiada: 446
El Archivo municipal de Monforte del Cid pertenece a un pequeño municipio de la
comarca del Medio Vinalopó, en la provincia de Alicante. Por la privilegiada situación de nuestra población, encrucijada de caminos y corredor natural del río Vinalopó que enlaza la costa mediterránea con la meseta castellana, de alguna manera ha marcado su antigüedad, dato que se constata con los restos de civilizaciones antiguas hallados en su término, principalmente íbera y romana. Destaca así el Toro Ibérico descubierto en 1974, en un paraje cercano al río o la Lápida Romana que demuestra también la existencia de una antigua ciudad romana en las proximidades del Vinalopó.
Ayuntamiento de Monforte del Cid
Dada la importancia de su patrimonio arqueológico y la gran cantidad de piezas halladas en el término municipal de Monforte del Cid, en el 2011 fue inaugurado el Museo ÍBERO, un lugar sorprendente donde poder acercarse a la historia de la población a través de su patrimonio etnológico, arqueológico y documental.
SÍMILE nº 17
Imágenes © Inmaculada Mayor González Museo ÍBERO
En este sentido cabe destacar también que las nuevas dependencias del archivo histórico de Monforte del Cid fueron inauguradas en el 2008. Dada la importancia del patrimonio documental conservado, cuya antigüedad se remonta al s. XV, momento en el que se origina el Consell de Monfort, se hacía imperiosa la necesidad de contar con unas instalaciones adecuadas que salvaguardaran la gran cantidad de documentos conservados y que permitieran su correcta organización, cumpliendo a su vez con una de las funciones esenciales de cualquier archivo, su difusión. Así, una vez inaugurado el nuevo museo del municipio, en marzo de 2012 se puso en marcha una iniciativa cultural consistente en la muestra mensual en ÍBERO de las piezas que componen el patrimonio cultural e histórico de Monforte del Cid. Con esta iniciativa hemos pretendido acercar el rico legado histórico de la población al ciudadano y que comprende piezas arqueológicas, bienes de interés cultural (BICs), patrimonio etnológico y documentación histórica conservada en el archivo municipal. Con la puesta en marcha de la pieza del mes pretendemos mostrar un documento o pieza que reflejen la historia de nuestro municipio, sus tradiciones y su evolución a lo largo de los siglos. Así, las primeras piezas expuestas han sido diversos documentos conservados en el archivo municipal y que han tenido relación con eventos realizados en la población o con la celebración de alguna fiesta o acto conmemorativo.
Con esta muestra queremos, como hemos dicho, mostrar nuestro patrimonio, y sobre todo hacerlo desde el mejor marco cultural posible como es el nuevo Museo ÍBERO.
17
EXPERIÈNCIES
Piezas documentales expuestas en ÍBERO Marzo: La exposición mensual fue inaugurada en marzo dedicando la pieza del mes a la Constitución de 1812, coincidiendo con la celebración del Bicentenario de la primera Constitución española, conocida popularmente como “La Pepa”, promulgada por las Cortes generales en Cádiz el 19 de marzo de 1812. Se presentaron dos piezas conservadas en el archivo histórico municipal y que se corresponden con una orden recibida en la villa y con un acta del cabildo de 30 de septiembre de 1812.
Cartel AMMC, sig. 627/1 1812, septiembre, 30. Monforte Acta del Cabildo celebrado en la casa consistorial de la Villa de Monforte
SÍMILE nº 17
Abril: El 11 de abril se inauguró en el Museo ÍBERO la exposición “Quintos y Reclutamiento en la provincia de Alicante, 1770-2001”. Se trata de una muestra en la que bajo la dirección del archivo de la Diputación provincial de Alicante, han participado varios archivos municipales, entre ellos el de Monforte del Cid. En ella se muestra parte del fondo documental de Quintas del Archivo municipal. Destacar la muestra de imágenes, documentos y objetos que enriquecieron enormemente la exposición y que fueron cedidos de manera desinteresada por numerosas personas de Monforte..
Cartel AMMC, sig. 1.047/7 1762. Monforte Diligencias para el sorteo de los 3 hombres de quintas que se han repartido a esta villa, en virtud de Real ordenanza de 12 de junio de 1762
La pieza del mes de abril fue dedicada al fondo de Quintas del ayuntamiento de Monforte del Cid, una sección muy rica desde el punto de vista documental y que abarca desde lo inicios del Servicio Militar en 1770, hasta su desaparición en 2001. Debemos mencionar que el fondo del archivo se ha visto incrementado con la descripción y digitalización de numerosas fotos cedidas por particulares de la población, pasando a formar parte de nuestro patrimonio audiovisual. Mayo: El mes de mayo es un mes importante para todos los monfortinos ya que celebramos la festividad de San Pascual, el santo con más devoción de Monforte del Cid y figura emblemática de la pedanía de Orito. 19
El 17 de mayo es el día de su festividad y por lo tanto la pieza del mes debía de estar dedicada a tan emblemática figura, ya que su nombre viene unido a nuestra población desde hace siglos, ya no solo desde el punto de vista religioso sino también histórico.
Portada del folleto de la pieza del mes de mayo AMMC, sig. 621/2 1710, enero, 19. Monforte. 1719, diciembre, 29. Monforte Libro de los cabildos celebrados por la universidad de Monforte desde 1710 a 1719
El documento presentado es el acta de la Universidad de Monforte de 29 de junio de 1715 que recoge el nombramiento de San Pascual como segundo patrón principal de la población y de todo su término. También recoge como fiesta de guardar el día de su festividad, 17 de mayo. Junio: El 15 de junio visitó el municipio el Presidente de las Cortes Valencianas, D. Juan Cotino Ferrer, para rendir homenaje a la Constitución de 1812, “La Pepa”, a la que ya dedicamos la pieza del mes de marzo del presente año. En dicha visita se rindió homenaje a un monfortino, que aunque no estuvo presente en las Cortes de Cádiz donde se promulgó la Constitución, sí fue elegido diputado suplente por Valencia el 30 de diciembre de 1812 para las sesiones del año siguiente. Dada la trascendencia de la visita, la pieza del mes de junio fue dedicada al diputado monfortino Antonio Pascual Pujalte Mirambell. Durante todo el mes fue expuesto en el museo ÍBERO el Expediente creado para elección de diputado que se conserva en el archivo municipal y en el cual resultó electo el homenajeado.
SÍMILE nº 17
AMMC, sig. 627/1 1811. Monforte Expediente creado para elección de diputado que debe pasar a la cabeza de partido para el nombramiento de otro que debe subir a la capital de Valencia, y otra
elección de dos diputados para la
junta de comisión gubernativa
EXPERIÈNCIES
Cartel
Cartel Plano del Azud, s. XIX
Octubre: Tras los tres meses del periodo estival, se retomó en ÍBERO la pieza del mes. De este modo, la última pieza documental expuesta ha sido
la
singular
dedicada
al
enclavado
en
Azud,
un
nuestro
lugar término
municipal, justo en el límite con la vecina Novelda. Dado el origen de este tipo de infraestructuras hidráulicas, la construcción del Azud fue realizada bajo dominio árabe. Teniendo en cuenta la importancia de la presa para el riego, a finales del s. XVIII, el Cabildo de Monforte, haciéndose eco de las quejas de los afectados por el lamentable estado del Azud, decide iniciar los trámites para su limpieza y reparación. Así se origina un expediente en relación al mismo. 21
EXPERIÈNCIES
Éstos son hasta la fecha los documentos del archivo de Monforte del Cid expuestos en el museo ÍBERO. La intención de la Concejalía de Cultura es de ir dedicando los próximos meses a la muestra de piezas ya no solo documentales, sino también, como ya hemos mencionado, procedentes de nuestro patrimonio etnológico, arqueológico o bibliográfico.
En cualquier caso esta iniciativa, tras casi un año de andadura, ha resultado totalmente positiva como evento cultural periódico, y sobre todo de cara a dar una mayor proyección del archivo histórico y del museo, no solo en relación a la comunidad investigadora y
erudita, sino sobre todo en relación a la gente de la propia población, acercándoles retazos de nuestra historia de manera tangible y cercana.
SÍMILE nº 17
COL·LABORA AMB SÍMILE
La vocalia de Comunicacions i Publicacions del COBDCV ja està preparant la revista SÍMILE núm. 18 noviembre-decembre de 2012 Des del col·legi ens agradaria convidar a tot@s els professionals de la Informació, col·legiats i col·legiades a participar en la revista, tant redactant articles d'interés, contant la vostra experiència professional, aportant notícies sobre esdeveniments interessants, com informant de les activitats i propostes dels vostres centres de treball, perquè SÍMILE puga fer-se resó d'elles. Els articles s'han d'enviar en format Word de 1-2 o 3 pàgines i les imatges sempre en un arxiu a banda, a: administracio@cobdcv.es Aprofita aquesta oportunitat, i envia el teu article, el Col·legi te'l publica !!! Podeu visualitzar el butlletins anteriors SÍMILE en:
Foto ©cobdcv
http://issuu.com/cobdcv-valencia
23
EXPERIÈNCIES
“30 anys d'una Biblioteca en Gata; o potser més? Silvia Leyda Fornés Vicenta Mulet Ferrer Bibliotecàries Gata de Gorgos
Aquest any 2012 es complixen 30 anys de la construcció de la Biblioteca Pública Municipal de Gata que nosaltres recordem com a primera.
L'any 1982 finalitzava l'obra de la Casa de Cultura del carrer Penyó número 10 que albergaria la Biblioteca, però més són els anys que fa, quan per primera vegada, l'Ajuntament de Gata prenia consciència de la importància de l'accés a la cultura i la necessitat d'oferir el servei de Biblioteca. Pareix ser, segons el que podem extreure de les actes de les sessions plenàries de l'Ajuntament de Gata, que pel mes de juny de l'any 1931 s'autoritzava a les figures notables del poble; a l'alcalde, el notari, el mestre i el metge, fer tot el necessari per aconseguir una
© Silvia Leyda Fornés
biblioteca popular. Passats uns mesos, l'Ajuntament de Gata ja havia habilitat la façana interior de la Casa Consistorial amb prestatgeries, havia realitzat una compra de llibres i finalment a novembre del mateix any es nomenava a l'oficial de secretaria de l'Ajuntament, Sr. Pasqual Mulet Signes, per al càrrec de bibliotecari o encarregat de la Biblioteca Popular 1.
1 Acord
plenari. 26 de novembre de 1931. Actes de les sessions plenàries de l'Ajuntament de Gata de Gorgos. Tom 13, foli 1.
SÍMILE nº 17
A l'encarregat de la biblioteca se l'autoritzava perquè permetera l'eixida dels volums que interessaren sempre que es dipositaren o consignaren cinc pessetes per cada volum en garantia de la seva devolució i per un termini màxim de quinze dies prorrogables per altres quinze, a excepció feta i en cas què aquest llibre fóra sol·licitat per qualsevol altra persona veïna del poble. Desconeixem molt de temps va durar aquesta iniciativa, però vuit anys després, Pasqual Mulet presentava la seva dimissió com a treballador de l'ajuntament, i no hi ha constància que aquest càrrec fóra traspassat a ningú 2 És l'any 1966 quan es tornarà a parlar de la creació d'una Biblioteca Pública per al poble, s'intentarà aconseguir-ne una subvencionada per la Diputació d'Alacant. I serà definitivament l'any 1977 quan se sol·licitarà a la Direcció de Patrimoni Artístic i de Cultura la creació d'una Biblioteca depenent del servei Nacional de Lectura 3 A partir d'ací tot serà un seguit d'actuacions que es realitzaran des de l'Ajuntament per aconseguir portar endavant aquest servei cultural. A abril de 1977 s'enviarà per primera vegada la documentació requerida per a la seva creació, entre ella trobem els plànols, que la ubiquen a la primera planta de l'edifici de l'ajuntament, a més de la primera proposta de la Junta Municipal de la Biblioteca i la de l'encarregat de la mateixa, el Sr. Fernando Mulet Torres, mestre nacional jubilat.
© Silvia Leyda Fornés
Però el Centre Coordinador Provincial de Biblioteques
contesta
negativament
al
considerar que els 51 m2 del local eren inferiors als exigits. Es remeten nous plànols ampliant la biblioteca, que ara se situa a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament, però els canvis són insuficients per les condicions
exigides per la normativa i es considera la possibilitat de l'antic escorxador municipal ubicat al Carrer Penyó. Al mes de març de 1980 el Ministeri de Cultura comunica a l'Ajuntament que Gata ha sigut proposat per al Pla d'Inversions en Cultura de 1981 en relació a la Biblioteca.
2 Acord plenari. 26 de novembre de 1939. Actes de les sessions plenàries de l'Ajuntament de Gata de Gorgos. Tom 15, foli 61 3 Acord plenari. 17 de desembre de 1976. Actes de les sessions plenàries de l'Ajuntament de Gata de Gorgos. Tom 20, foli 57.
25
EXPERIÈNCIES
Un any després, estant al capdavant de l'Ajuntament el Sr. E. Adolfo Mulet Salvá, s'adopta en acord plenari de 2 de juny la creació de la Biblioteca Pública Municipal i es remeten les certificacions i els plànols de la Biblioteca definitiva que seran acceptats juntament amb la nova Junta Municipal de la Biblioteca, a excepció de l'encarregat, al·legant que ha de ser nomenat degudament per l'Ajuntament. Eixe mateix mes, el dia 13, es signarà el conveni amb el Centre Provincial Coordinador de Biblioteques per a la creació definitiva de la biblioteca. A les Festes Patronals de 1982, l'1 d'agost, s'inaugurava oficialment l'edifici on s'ubicava la Biblioteca compartint l'edifici amb el Museu i l'aula de la tercera edat
4
S'obrien les portes de la Biblioteca al públic amb el servei de consulta i estudi el 27 de març de 1983, i aquesta es creava legalment el 25 de maig segons l'ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència 5
Des de juliol de 1983 Vicenta Mulet Ferrer prestava serveis com a encarregada de la biblioteca dins l'equip que el Regidor de Cultura, Vicente J. Pedrós Puigcerver, va crear per conformar la Junta de Biblioteca. A desembre, i segons allò disposat al reglament per al règim intern de la Biblioteca Pública Municipal de Gata de Gorgos, s'eleva al Centre Coordinador de Biblioteques la proposta d'aquests membres. JUNTA DE BIBLIOTECA Membres nats: L'alcalde-president de l'Ajuntament, el Sr. E. Adolfo Mulet Salvá L'encarregada de la Biblioteca, que actuarà de secretària, la Sra. Vicenta Mulet Ferrer Membres electes: Sra. Rosa Maria Salvá Bolufer, tresorera Sr. Vicente Juan Pedrós Puigcerver Sr. Francisco Costa Boronat
Sr. José Vicente Soler Mulet Sr. José Monserrat Ferrer Sr. Jaume Leyda Arabí
Passaren els anys i la Biblioteca va anar creixent en volums, serveis i activitats i es quedà menuda per poder albergar tot el que oferia. Així, l'any 1991 s'acordava la inclusió al Pla Provincial d'obres i serveis de 1992 de la Diputació d'Alacant l'obra del Centre Social Integrat que allotjaria en el futur la nova biblioteca.
4Progamació llibre de festes 1982. 5DOCV Num 107 de 15 de juny de 1983
SÍMILE nº 17
L'obra d'aquest edifici es va realitzar en diverses fases i amb molts problemes, i finalitzà totalment l'any 2002. La construcció de la Biblioteca va estar dins la segona fase que començà en 1996 i va acabar l'any 2000 dins del programa d'infraestructura cultural de la Diputació d'Alacant i amb conveni de col·laboració de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. El 23 d'abril de 2001, Dia del Llibre, s'inaugurà la nova Biblioteca Pública Municipal ubicada a la primera planta del Centre Social Integrat que va seguir ampliant el seu fons i serveis en benefici dels usuaris al llarg dels anys. Per aquest motiu l'any 2003 la Biblioteca de Gata s'incloïa dins del programa d'informatització de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana que consisteix en un treball cooperatiu de les biblioteques valencianes per oferir en línia un catàleg col·lectiu dels seus fons. A data d'avui la Biblioteca de Gata de © Silvia Leyda Fornés
Gorgos és una de les més actives de la comarca
oferint
un
munt
d'activitats
consolidades tant per a menuts; l'hora del conte, animacions amb l'escola i l'IES...; com
per
exposicions,
a
majors;
Club
de
presentacions, Lectura....
entre
d'altres. A la Biblioteca Pública Municipal de Gata de Gorgos, localitat d'uns 6300 habitants, comptem amb un fons de 23346 llibres, 416 vídeos i dvd, 93 arxius d'ordinador i 810 discos compactes de música, tenim un total de 2110 lectors registrats, accés wifi i ordinadors a l'abast de tot el món, i dos bibliotecàries per atendre als usuaris i ajudar en tot allò necessari. Vista la importància de les noves tecnologies i les noves formes de relacionar-se mitjançant les xarxes socials, la Biblioteca de Gata de Gorgos s'ha fet present en la xarxa d'una manera social i de comunicació directa amb els seus usuaris mitjançant el blog de la Biblioteca http://bibliotecagatadegorgos.blogspot.com/ i de la seva pàgina del facebook http://www.facebook.com/pages/Gata-De-Gorgos-Spain/Biblioteca-de-Gata-deGorgos/311099975528 El poble de Gata s'ha de felicitar per disposar d'aquest servei per tants anys i fer-ne un bon ús d'ell.
27
EXPERIÈNCIES
LIBER, la fira del llibre de Barcelona
Vicent Giménez Chornet Universitat Politècnica València
Entre el 3 i el 5 d'octubre es va celebrar a Barcelona la 30a Fira Internacional del Llibre. És la
fira més important de les editorials en espanyol, on està present no només la indústria peninsular, sinó també empreses de Llatinoamèrica o, fins i tot, de països d'idioma no espanyol, com ara l’Aràbia Saudita o Turquia.
Vull destacar dues inquietuds presents en els actes d'aquesta fira, la preocupació per la crisi del sector industrial del llibre (podeu visualitzar un vídeo de Cristina Fallarás titulat “Plan de rescate”, http://vimeo.com/50820441) i els reptes del llibre digital o ebooks. Entre els expositors de l'espai dedicat al llibre digital cap destacar la presència de la indústria que ofereix l'autoedició –l'autor, d'alguna forma, col·labora en el finançament del llibre i recapta els seus possibles beneficis– o empreses amb un destacat perfil de xarxa social que s'interessen pel foment de la lectura, com ara Boolino, en l'àmbit infantil (http://boolino.com/es/). Com en edicions anteriors, FESABID ha organitzat per a la fira una activitat relacionada amb els llibres. Enguany ha estat una taula rodona titulada Bibliotecaris i editors: punts de trobada, amb la participació de Carme Fenoll (cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ), Núria Altarriba
(cap
del
Servei
d'Accés
i
Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya), Gerarld Leitner (president de l’Action Group on EBLIDA's campaign for
e-books,
expresident
d’EBLIDA,
2005-2012, i membre de la Junta d’IFLA), Lluís Pastor (director general de l'Editorial UOC), Xavier Mallafré (president del Gremi d'Editors de Catalunya) i Pedro de Andrés Romero (president de CEDRO). Carme Fenoll va assenyalar com el nombre d’usuaris de les biblioteques
SÍMILE nº 17
de Catalunya segueix incrementant-se, i que és necessari donar-los uns nous serveis, com ara Imágenes © Vicent Giménez Chornet
els préstecs de llibres digitals mitjançant les plataformes pertinents. Núria Altarriba va destacar el canvi de paradigma que suposa el fet de disposar d'un llibre al de disposar d'una llicència, reivindicant uns acords justs que beneficien tot el sector, i no només les editorials; va assenyalar com l'usuari demana simplicitat en el sector digital (un increment important d'aquest es dóna en els llibres digitals de l'àmbit acadèmic) i que no se li carregue amb un IVA del 21%, amb el pretext del suport electrònic. Lluís Pastor va indicar també la modificació d'hàbits en el lector, que demana noves solucions per a accedir al coneixement, com ara la demanda fraccionada
dels
continguts.
Xavier
Mallafré va assenyalar que no hi ha un lector de llibre en paper i un lector de digital, i que l'editor hauria d'apostar per oferir més continguts en suport digital, ja que segons un informe del Gremi d'Editors de Catalunya el 52% ja està llegint en digital, segons una enquesta a majors de 14 anys, per la qual cosa la xifra, tal vegada, en siga més gran. Açò marca una tendència, encara que allò que més es llig són els periòdics en línia. Pedro de Andrés Romero va recalcar la importància de l'estàndard ONIX, que possibilita l'elaboració de registres enriquits, que són tan útils per als editors com per a les llibreries, les biblioteques i, fins i tot, els usuaris. Gerarld Leitner va assenyalar que el sector del llibre està en un nou paradigma, ens acostem a una nova àrea, i estem encara a l'inici. Un problema d'aquest nou paradigma és que el domini de les regles del joc està en els editors i no en els bibliotecaris. Els autors cedeixen drets als editors i aquests els venen als bibliotecaris. Ara, amb el format digital, els editors poden negar-se a donar llicències a les biblioteques, i els bibliotecaris poden detectar necessitats no cobertes. Als Estats Units d’Amèrica totes les editorials venen llicències a les biblioteques, excepte tres que s'han negat a fer-ho. Hem d'arribar a signar un memoràndum
sobre un marc en el qual treballar, i per a això cal incorporar canvis en el
copyright. FESABID i EBLIDA pertanyen a l'àmbit de la Unió Europea, i és necessària la seua col·laboració per a influir en les normes i cercar un model que satisfaça tant als bibliotecaris i com als editors. 29
LECTURES
T
S
Autor: Tomás Saorín Llibre: Wikipedia de la A a la W Editorial: Barcelona: UOC, 2012
Al segle XVIII, l’Encyclopédie francesa de Diderot i de D’Alembert va suposar una novetat en la forma de recopilar el coneixement, no per ser la primera, sinó pel seu plantejament d’unificar la rendibilitat editorial i la defensa de la llibertat d'expressió, en plasmar els seus articulistes les novetats científiques, polítiques, filosòfiques, etc., que d'alguna forma van ajudar al canvi revolucionari francés. Ara, al segle XXI, com es desprén de l'anàlisi feta per Tomás Saorín, el nou fenomen enciclopèdic Wikipedia té unes característiques particulars que l’identifiquen com a excepcional. La seua novetat no és la utilització d'un programari que permet el treball col·laboratiu, sinó la implicació de molts articulistes en tot el món que, bé per la seua claredat o bé per la fiabilitat de la informació, o també per les possibilitats de correcció i d’actualitat de la informació registrada en treballar en línia, li han donat credibilitat i els usuaris troben satisfacció en les seues necessitats d'informació. Tomás Saorín desentranya la Wikipedia. Analitza l'enciclopèdia des de tots els punts de vista, tant els seus avantatges com les seues mancances (recordem les crítiques sorgides als seus inicis promogudes per les empreses editorials, fonamentades en l'escassa fiabilitat de les seues dades o de la informació). Ara, amb la Wikipedia, és més senzill i eficaç canviar la informació per aquells lectors que puguen trobar errors, que no amb l'edició impresa (prengueu com a exemple el Diccionario Biográfico Español de la Reial Acadèmia de la Història, elaborat presumptivament per prestigiosos científics, i amb interpretacions molt polèmiques, que corregiran, si el col·loquen en línia).
SÍMILE nº 17
En aquest llibre el lector podrà trobar una explicació de tot el procés que cal seguir per a poder escriure en la Wikipedia, els consells per a redactar un bon article. Saorín aconsegueix transmetre el seu entusiasme per aquest projecte, i anima els bibliotecaris a participar-hi, ja que no és un lloc que requereix treballs d'investigació, sinó la recopilació de la informació ja existent, per això la reivindicació de la cita requerida, que dóna fiabilitat a l'article.
El projecto Wikipedia no està aïllat. Han nascut unes altres Wiki relacionades amb aquesta, com ara el Projecte GLAM (acrònim de l'anglès Galleries, Libraries, Archives & Museums) dedicat a millorar la cobertura de Wikipedia sobre temes relacionats amb el sector de la cultura, el Wikcionario, el Wikilibros, el Wikinoticias i uns altres més. En general, el projecte Wiki permet socialitzar el coneixement, tant per estar obert als articulistes i a un contrast lliure de la seua informació i les seues idees, com per permetre a qualsevol usuari, independentment de la seua capacitat adquisitiva, accedir a una informació fiable i cada vegada més extensa.
Vicent Giménez Chornet Universitat Politècnica de València
Portada del llibre "Wikipedia de la A a la W”
31
AGENDA Jornades i congressos 2012 NOVEMBRE 2012 XX ASAMBLEA ANUAL DE REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias) Organizado por: Red de Bibliotecas Universitarias Fechas: 8 y 9 de noviembre de 2012 Málaga http://www.rebiun.org JORNADAS ARCHIVANDO: Los archivos privados Organizado por: Fundación Sierra-Pambley Fechas: 8 y 9 de noviembre de 2012 León http://jornadasarchivando.sierrapambley.org IV CONGRESO INTL DE CIBERPERIODISMO Y WEB 2.0 Organizado por: Universidad de País Vasco Fechas: 12-14 de noviembre de 2012 Bilbao http://ciberpebi.wordpress.com XIV JORNADAS DE GESTIÓN DE LA INFORMACIÓN: De la idea al resultado. Innovar y emprender en gestión de la información Organizado por: Sedic, con la colaboración de Anabad. Fechas: 15-16 de noviembre de 2012 Madrid http://www.sedic.es 13ES JORNADES CATALANES DE DOCUMENTACIÓ Organizado por: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya Fechas: 21-22 Noviembre de 2012 Barcelona http://www.cobdc.org/jornades/13JCD 6TH INTL CONF ON METADATA AND SEMANTIC RESEARCH (MTSR'12) Organizado por: Escuela Superior de Ingeniería, Universidad de Cádiz Fechas: 28-30 de noviembre de 2012 Cádiz http://mtsr2012.uca.es
II Jornada sobre Bibliotecas Patrimoniales : " Documentos de ayer para la sociedad de mañana " Organizado por: El Ateneu Barcelonès Fechas: 29 de noviembre del 2012 Barcelona http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/apartats/menudeines/jornades/ index.html
SÍMILE nº 17
SÍMILE
Butlletí del COBDCV | Setembre-Octubre 2012
Ja estem preparant els Cursos de Formació 2013 del COBDCV. T´apuntes ? http://www.cobdcv.es
33
Les opinions exposades en els textos publicats en ‘SÍMILE' són exclusivament dels seus autors. L'opinió oficial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana l'expressa la Junta com a òrgan de Govern de l´Institució.
S'autoritza la reproducció, indicant sempre la procedència
.Opina
Publicitat
SIGUENOS EN:
SÍMILE nº 17
35 Foto @ cobdcv
nยบ.17