Page 1

SíMILE ESTIU 2015. JUNY-JULIOL-AGOST

nº. 29 ISSN 2171-6293


SÍMILE Butlletí del COBDCV sumari DESTACATS La revista del col·legi “Métodos de Información“ en Twitter Borrás Ortola, Lorena………………………………………………………………………….………...p. 4-6 Algunas novedades, oportunidades y problemáticas del proyecto de ley de procedimiento administrativo Peñarrubia, Juan Pablo………………………………….……………...………………..…………….p. 8-13 Carlet estrena nova biblioteca Ginesta, Amparo M.................................................................................................................... p. 14-17 El Col·legi participa en el taller de fortaliment d’associacions (F3) organitzat per FESABID Traver, Paula……...................................................................................................................... p. 18-19 INFORMA T’esperem al col·legi! Grup de treball SÍMILE...............................................................................................................p. 20-21 Oberta la Borsa de Treball COBDCV Grup treball SíMILE……………………………………….………….………...…….….……….……….p. 22 El Col·legi organitza la II Trobada Anual a Vilafamés Traver, Paula……........................................................................................................................... p. 23 EXPERIÈNCIES Tiempos de compartir: un blibliotecario peruano en Valencia, España Castro Aliaga, Cesar.................................................................................................................p. 24-27 I Jornadas Universitarias de Información y Documentación… ¡Y las que quedan! Argento, Javier...........................................................................................................................p. 28-30 La meua experiència en FESABID Assistents i participants en Fesabid ..........................................................................................p. 32-34 DE LITERATURA, D´ALTRES ARTS I DE BIBLIOTEQUES Divagacions sobre els premis Samaruc Guillem Alapont, Ramon…………………………...…………… ……………………….……..…....p. 36-39 LECTURES Aguilar Moreno, Estefanía; Granell Canut, Carlos. Geobibliotecas Martínez-González, José A…..…………………………………………....……………….....…..….p. 42-43


ISSN: 2171-6293

Edició:

Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica. Universitat Politècnica València (UPV) Camí de Vera s/n

EDITORIAL

SIMILE, Butlletí del COBDCV, Número 29 (2015)

València, 46002 Tfo. +34 620707369

Dirigeix i coordina : Vocalia de Comunicació i Publicacions COBDCV Lola Alfonso Noguerón. Documentació RTVV

Comité de redacció i maquetació : Mar Buigues García. Documentalista COBDCV Mª Dolores Martínez Santiago Miriam Calvillo Mora Estefanía Aguilar Moreno

Traductora-correctora de valencià : Antonia Tárraga Giménez

Fotografía portada: “La Mar, quan comença la tardor” Lola Alfonso

http://issuu.com/cobdcv-valencia http://www.cobdcv.es/

3


DESTACATS

La revista del col·legi “Métodos de Información” en Twitter Lorena Borrás Ortola documentalista

Amb l’últim enviament de la revista MÉI varem demanar la participació d’aquells col·legiats que volgueren ajudar-nos a difondre la revista del

Col·legi i, al mateix temps que fora d’una manera divertida. Per això es demanava que al rebre la revista i, junt a un xicotet comentari en twitter i amb el hashtag #métodosdeinformación, penjaren una foto de manera original compartint-la amb nosaltres. Mentre que alguns s’atreviren i donaren la cara a la seua foto amb fotos tant originals com @pepereig, @aliciaselles i @frantamente, altres optaren per mostrar la part que ocuparia dins la seua casa, el moment en el que prenien lectura de la mateixa o inclòs ens plantejaven si preferiem en soport paper o electrònic.

SÍMILE nº 29


Us ha agradat la idea? Esperem que aquesta siga la primera de moltes i que s’animeu a participar en les iniciatives del Col·legi tant al Twitter @cobdcv, com al Facebook i demés xarxes socials aportant noves idees per tal de donar-vos a conèixer i crear una imatge més distreta del nostre camp de la informació.

Próxims números de MEI: nº 10. Lectura digital (termini d’entrega: 30 juny de 2015). nº 11. Función social de las unidades de información (termini d’entrega:15 novembre de 2015). nº 12. La ética en el profesional de la documentación (termini d’entrega: 15 maig de 2016).

5


Consulta altres comentaris en Twitter sobre la

DESTACATS

Revista Métodos de Información del col·legi.

Els autors que estigueu interessats a publicar en algun d'aquests nombres podeu donar-vos d'alta en la plataforma de la revista com a autors, i pujar la vostra proposta d'article. www.metodosdeinformacion.es

         

SÍMILE nº 29


COL·LABORA AMB SÍMILE La Vocalia de Publicacions i Comunicació vol agrair als col·legiats que van enviant les seues col·laboracions per a la revista de tots. I especialmente als que heu contestat la nostra petició de col·laboració. Aquesta revista será més útil quan més participativa siga.

SIMILE es publica trimestralment, podreu enviar els vostres articles, abans del día 1 del mateix mes de la seua publicació:

Tardor (setembre-octubre-novembre). Data de publicació 15 d’OCTUBRE Hivern (desembre-gener-febrer). Data de publicació 15 de GENER Primavera (març-abril-maig). Data de publicació 15 d’ABRIL Estiu (juny-juliol-agost). Data de publicació 15 de JULIOL

Envieu les vostres experiències professionals, opinions, denuncies o felicitacions. Visions del que esteu vivint com a professionals de la informació, de les biblioteques, dels arxius. Aquets es el vostre canal de comunicación i esta a la vostra disposició. El Col·legi al llarg de la seua jove història, treballa per la professió i està per vosaltres.

Un dels objectius: millorar la nostra visibilitat oferint aquest canal de comunicació i difusió, obert i a l'abast de tots els col·legiats i col·legiades.

ANIMEU-SE A ENVIAR COL·LABORACIONS I QUE SIMILE SIGA LA

VOSTRA VEU I EL VOSTRE ESPAI http://issuu.com/cobdcv-valencia

comunicacio@cobdcv.es / administracio@cobdcv.es

7


DESTACATS

Algunas novedades, oportunidades y problemáticas del proyecto de ley de procedimiento administrativo Juan Pablo Peñarrubia

Grup de treball SÍMILE Presidente del Colegio Oficial de Ingenieros en Informática de CV Jefe de Innovación de la Diputación de Valencia

Este artículo es un bosquejo de la intervención del autor en la jornada “La Administración electrónica en un mundo digital” en el marco de Semanainformática.com 2015. [Peñarrubia, 2015] Actualmente el funcionamiento de las administraciones públicas tiene como norma central la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Mucho han cambiado las cosas en estos casi veinticinco años, habiéndose por supuesto producido modificaciones a esta ley, o regulaciones complementarias para adecuarla a los tiempos, y especialmente a las posibilidades y potencial de los medios y herramientas informáticas. Cabe destacar entre ellas, por su repercusión en el ámbito documental, la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. Así pues, nuestra administración pública está regida actualmente por una norma básica con enfoques y valores de hace un cuarto de siglo. Ya en 2013 el informe para la Reforma de las Administraciones Publicas (Comisión para la reforma de las Administraciones Públicas -CORA), apuntaba la propuesta de reforma para elaborar una disposición normativa “reguladora del procedimiento administrativo, que integrará las reglas que gobiernan la relación de los ciudadanos con las Administraciones por medios electrónicos.”[Gobierno de España, 2013] . En este contexto Consejo de Ministros 9 de enero 2015 aprobó la reforma base para una nueva administración pública en España. Materializada en dos normas: 

Anteproyecto

de

Ley

del

Procedimiento

Administrativo

Común

de

las

Administraciones Públicas, centrado en las relaciones externas de la Administración con ciudadanos y empresas. (Enfoque hacia el procedimiento).

SÍMILE nº 29




Anteproyecto de Ley de Régimen Jurídico del Sector Público, centrado en la organización y relaciones internas dentro de cada Administración y entre las distintas Administraciones (Enfoque hacia la organización)

Estas dos leyes son la base para un cambio profundo en el sector público y su regulación, que tiene su origen el citado Informe de 2013. En el primer trimestre de 2015 de las 222 medidas que recoge el Informe CORA: 2 están en fase inicial, 19 en fase media de ejecución, 57 en fase avanzada de implantación y 144 implantadas. Haciendo la siguiente ponderación de ahorros generados [MHAP, 2015]:

En lo que se refiere al Anteproyecto de Ley de Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, estuvo primero en consulta pública, posteriormente inició su tramitación parlamentaria en el Congreso de los Diputados el 11 de mayo y actualmente está en fase de presentación de enmiendas. A efectos procedimentales (y políticos) lo destacable es que desde su aprobación en Consejo de Ministros todas las instancias del Gobierno han subrayado de modo contundente que esta reforma entrará en vigor antes del final de la legislatura (lo cual es muy relevante teniendo en cuenta que solo restan unos meses para ello).

9


El que ya es Proyecto de Ley del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones

DESTACATS

Públicas, es una norma amplia cuya explicación detallada excedería del espacio y objetivos del presente artículo. No obstante vamos a destacar algunos aspectos de la norma: a) Por su impacto general, o su incidencia particular en el ámbito de la gestión de la información y la documentación, y b) Por ser novedades destacadas respecto a la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos: 

El procedimiento será íntegramente electrónico: - Para ciudadanos y empresas se establece la regla general de relacionarse electrónicamente con las administraciones públicas (AAPP) - Las propias AAPP quedan obligadas a relacionarse entre sí electrónicamente. Todas las comunicaciones entre Administraciones serán íntegramente electrónicas en todos sus procedimientos

Es decir se pasa del escenario actual, donde la regla general es la tramitación en papel, abriendo la ley 11/2007 la opción de hacerlo también por medios electrónicos, a un escenario en que la regla general es la tramitación electrónica quedando la tramitación en papel como una opción especial. De este modo se busca generalizar el uso de medios electrónicos en el procedimiento

administrativo,

impulsando

definitivamente

la

construcción

real

de

la

Administración sin papel. 

Se establece la obligatoriedad del carácter electrónico de los registros y de los archivos. Los documentos presentados en papel de modo presencial, deberán ser digitalizados, anotados en el registro electrónico general, y posteriormente incorporados al correspondiente archivo electrónico único (uno por cada Administración).



Los interesados no deberán aportar documentos que hayan sido elaborados por cualquier Administración, siendo responsabilidad de cada Administración incorporarlos de oficio al procedimiento. Se impulsa la regla general de no aportar documentos originales salvo que así se recoja en su normativa reguladora y no se podrá requerir al interesado que aporte un documento que no exija la normativa reguladora del procedimiento o que ya haya sido aportado por el interesado a otra Administración.



Se simplifica la elaboración de copias electrónicas de documentos, equiparando los requisitos para la presentación de copias de manera presencial con los requisitos para la presentación de copias electrónicas.

SÍMILE nº 29




Se flexibilizan los mecanismos de identificación, firma y notificación. Problemática constatada en relación al uso de certificados de firma electrónica. Dos medidas para mitigar esta realidad: - se simplifican los medios de identificación y de firma electrónica que se pueden utilizar para los trámites administrativos se recoge la posibilidad de contar con la asistencia personal por parte de un empleado público habilitado. Se establece la regla general será la suficiencia de la identificación y sólo en caso de formular solicitudes, interponer recursos, presentar declaraciones responsables, desistir de acciones y renunciar a derechos se requerirá firma electrónica - “si alguno de estos interesados no dispone de los medios electrónicos necesarios, su identificación o firma electrónica en el procedimiento administrativo podrá ser válidamente realizada por empleados públicos mediante el uso del sistema de firma electrónica del que estén dotados para ello.” (con consentimiento expreso del interesado) (Art.26).



Se facilita a las Administraciones recabar documentación de los interesados que deba figurar en el procedimiento “electrónicamente a través de sus redes corporativas o una consulta a las plataformas de intermediación de datos u otros sistemas electrónicos habilitados al efecto.”



Las solicitudes, escritos y comunicaciones que los interesados dirijan a los órganos de las Administraciones Públicas podrán presentarse en el registro electrónico de cualquier Administración u Organismo.



Reglamentariamente, podrá establecerse la obligación de relacionarse a través de medios electrónicos con las Administraciones Públicas para determinados procedimientos y para ciertos colectivos de personas físicas que por razón de su capacidad económica, técnica, dedicación profesional u otros motivos quede acreditado que tienen acceso y disponibilidad de los medios electrónicos necesarios.



Las notificaciones se practicarán preferentemente por medios electrónicos y, en todo caso, cuando el interesado resulte obligado a recibir notificaciones por estos medios. Y se considera que se entenderá practicada cuando hayan transcurrido diez días naturales desde la puesta a disposición de la notificación sin que se acceda a su contenido (Art. 57)



Se prevé la posibilidad de “avisos” vía correo electrónico o teléfono móvil previa autorización del ciudadano, pero sin carácter de notificación.

11




Se regula por vez primera la posibilidad de poder realizar apoderamientos presenciales

DESTACATS

o electrónicos, lo que permite agilizar las relaciones del ciudadano o la empresa que actúe a través de un apoderado ante cualquier Administración. Se regula el Registro Electrónico de Apoderamientos general o de cada Organismo según corresponda. Y un largo etcétera de cambios que serán la base de la trasformación de la administración pública actual, no ya en la administración electrónica, sino sencillamente en la nueva administración. Ahora bien, conviene no perder de vista algunas consideraciones: Para hacer viable la trasformación derivada de este Proyecto de Ley del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas es necesario reutilizar la experiencia de la última década (especialmente desde 2007…), Las lecciones aprendidas: 

¿Cuánta verdadera administración electrónica hemos conocido?: Sin reingeniería de procesos no puede hablarse verdaderamente de administración electrónica.



La gestión del cambio es en realidad la tarea más voluminosa en esfuerzo y costes del proceso de implantación de la administración electrónica. Mucho más que los productos y tareas informáticas. Y es la que genera más riesgos en los proyectos…



Todo esto no se puede hacer sin un plan: - La informática es un medio no un fin. - Ser riguroso en evaluar las necesidades de modo realista y aportar los recursos necesarios: Avanzar huyendo del cuento de la lechera



Viabilidad y sostenibilidad como elementos necesarios: - Una solución de administración electrónica es adecuada si y solo si es sostenible para la entidad pública en cuestión. - ¿Vamos a hacer de verdad cooperación interadministrativa y economías de escala? - Es imprescindible la previsión y dotación de una masa crítica de empleados propios con cualificación suficiente en ingeniería informática.



En la evolución futura de los sistemas de administración electrónica, las múltiples aplicaciones actuales evolucionarán y se cambiarán por otras y lo mismo sucederá con las tecnologías en que están basadas. En última instancia solo perdurarán: Los documentos y datos, y las interfaces de interoperabilidad. Por tanto, solo los proyectos informáticos basados en la ingeniería informática de calidad tendrán una alta rentabilidad y un ciclo de vida evolutivo y sostenible. Siendo así mismo clave una adecuada gestión documental, de bases de datos y de contenidos en general.

SÍMILE nº 29




Y hay que hacer el cambio gestionando (¡Y aprovechando!) todas las nuevas herramientas y tecnologías en consolidación: Smart Cities, Big Data, Computación móvil, Redes sociales, OpenData, BYOD, etc. etc.

No se trata de ser aguafiestas, sino realistas. No se trata de ser puntillosos, sino rigurosos. En definitiva la cuestión es: ¿Vamos a hacerlo en serio? ¿O vamos a seguir haciéndonos trampas al solitario para beneficio de medrantes, vendedores de humo y demás fauna oportunista? De hecho, mirando el lado positivo, quizás lo más importante de este cambio normativo es que abre una gran oportunidad para la innovación en el sector público. Incluso más allá del alcance de la propia Ley: Yendo más allá de sus exigencias concretas, transformando totalmente cada organización, sus modos de hacer y sus valores. La oportunidad de impulsar y desarrollar un proceso completo de innovación y metamorfosis en cada organización para materializar la nueva Administración. …Pero igual estoy mirando demasiado lejos. No hay costumbre de tanta proactividad por estos lares. Ojala el futuro nos sorprenda. Citas bibliográficas: [Gobierno de España, 2013]. Reforma de las Administraciones Publicas: Informe de la Comisión para la reforma de las Administraciones Públicas (CORA). Madrid. 21 de junio de 2013. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas NIPO: 630-13-106-7 (línea) Ministerio de la Presidencia NIPO: 002-13-038-9 (línea). Pags. 72 y 73. Disponible en http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/reforma_aapp.html [Peñarrubia, 2015]. Mesa de presentación/coloquio: Novedades, oportunidades y problemáticas del proyecto de ley de procedimiento administrativo. VictorAlmonacid Lamelas, Juan Pablo Peñarrubia Carrión. Jornada “La Administración electrónica en un mundo digital” celebrada en Castellón de la Plana el 22 de abril de 2015, en el marco de Semanainformática.com 2015. Colegio Oficial de Ingenieros en Informática de la Comunidad Valenciana. (COIICV). www.semanainformatica.com [MHAP, 2015]. Informe trimestral deseguimiento de lasmedidas de la Comisiónpara la Reforma de lasAdministraciones Públicas: 1er trimestre 2015. Oficina para la Ejecución de la Reforma de la Administración (OPERA). Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Mayo de 2015. Disponible en http://www.seap.minhap.gob.es/es/ areas/reforma_aapp.html 13


DESTACATS

Carlet estrena nova biblioteca M. Amparo Ginesta Biblioteca Pública Municipal Fundació Caixa Carlet

El passat 11 de juny, pocs dies abans de complir-se el 25 aniversari de la seua fundació, la Biblioteca Pública Municipal de Carlet obria les seues portes en la nova ubicació de l'Av. de la Caixa d'Estalvis, 1. Precisament va ser un dia de juny de fa vint-i-cinc anys que la Biblioteca començava a funcionar en les anteriors instal·lacions de la Casa de Cultura. El nou

equipament, que sextuplica la superfície útil del centre de lectura, és un excel·lent regal d'aniversari però no n'és l'únic. Estrenem un nou edifici, però també estrenem nom. D'ara endavant, la Biblioteca s'anomena Biblioteca Pública Municipal Fundació Caixa Carlet, com a reconeixement a una de les entitats que l'han feta possible, la Fundació Caixa Carlet.

     

El nou equipament ocupa un edifici emblemàtic que la desapareguda Caixa d'Estalvis de Carlet va construir als anys 60 del segle passat com a centre d'estudis i on s'han format vàries generacions de carletins. Posteriorment, va allotjar les oficines centrals de la Caixa i, més recentment, l'Ajuntament, durant el temps que va durar la construcció del nova casa consistorial.

SÍMILE nº 29


La nova Biblioteca és resultat d'un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Carlet i la Fundació Caixa Carlet. Aquesta entitat ha cedit l'ús d'una gran part de l'edifici i s'ha fet càrrec íntegrament de les obres de remodelació i de les instal·lacions necessàries. Al seu torn, el projecte d'obra, l'equipament i el nou mobiliari han anat per compte de l'Ajuntament, que continua fent-se càrrec del manteniment i del personal de la Biblioteca.

L'avantatge principal del nou edifici és l'increment de l'espai útil destinat al servei de biblioteca. D'una única sala de poc més de 150 m2 , hem passat a disposar de quasi 800 m2 distribuïts en diferents àrees per a satisfer les necessitats específiques dels diversos col·lectius d'usuaris de la biblioteca pública. Llocs i referents de Carlet, molt vinculats a la memòria col·lectiva de la ciutat, donen nom a cada sala: 

l'acadèmia: espai d'estudi, sala d'estudi equipada amb 40 llocs de lectura.



el jardinet: espai infantil, biblioteca infantil dotada de mobiliari específic per als més menuts, amb diferents ambients (pre-lectors i primers lectors, juvenil coneixements, juvenil imaginació).



plaça major: espai obert, sala polivalent concebuda com un espai de trobada i coneixement, obert a la comunitat a través de les diferents activitats que realitza la Biblioteca.



espai de lectura i consulta, amb capacitat per a 24 usuaris.



diaris i revistes: secció de publicacions periòdiques, un espai per a la lectura informal de diaris i revistes.



mostrador d'informació i préstec, punt de consulta del catàleg en línia, expositor de novetats, aparador de convocatòries (ofertes de treball, beques, premis i concursos).



zona d'acollida i recepció (planta baixa), amb 40 taquilles per a l'ús dels usuaris. 15


DESTACATS

La millora és evident a les diferents seccions de la Biblioteca, algunes de les quals no



s'havien pogut posar en marxa a causa de la manca d'espai de l'anterior edifici:

Internet (i +): sala d'informàtica i multimèdia, equipada amb 12 ordinadors amb connexió a Internet, un escàner i 2 impressores. A més, zona wifi a la pràctica totalitat de l'edifici.



Carlet (i +): la Secció Local ha incrementat l'espai destinat a la col·lecció així com l’àrea d'exhibició de fons.



Música i cine: estrenem Secció Audiovisual, amb un lot inicial de més de 1.500 documents, entre pel·lícules i discos.



Racó jove: una part de la col·lecció especialment destinada als usuaris joves.



CI: Centres d'interés: Autoajuda, Pares i mares, Adolescents, Idiomes, …

En la distribució del nou equipament també s’han tingut en compte les condicions de treball del personal, que ara disposa d’un despatx de direcció i una zona de dipòsit per a l'emmagatzematge del fons i per al processament tècnic dels materials.

La Biblioteca Municipal de Carlet compta amb més de 4.000 usuaris i gestiona una col·lecció bibliogràfica que supera els 22.000 volums. Més de 20.100 persones visitaren el centre de lectura el passat any 2014 i s’efectuaren 11.144 préstecs a domicili. La col·laboració amb la Fundació Caixa Carlet va començar l’any 2003 amb el suport i patrocini íntegre de la Campanya anual de Foment de la Lectura organitzada per la Biblioteca i s’ha mantingut al llarg de 13 edicions. SÍMILE nº 29


Molts són encara els projectes per complir. Però, amb el nou equipament, la Biblioteca Pública Municipal Fundació Caixa Carlet està en millors condicions d’acarar els reptes que planteja l’accés igualitari a la cultura, al coneixement i a les noves tecnologies i esdevenir així un autèntic centre d’informació del segle XXI.

M. Amparo Ginesta Biblioteca Pública Municipal Fundació Caixa Carlet Av. de la Caixa d’Estalvis, 1 46240 CARLET Tel. 96 299 34 60 Correu-e: biblioteca@carlet.es

17


DESTACATS

El Col·legi participa en el taller de fortaliment d’associacions (F3) organitzat per FESABID Paula Traver Vallés Vocal del COBDCV

F3 (Fesabid, Fortalecimiento, Formación) és el nom d’un taller organitzat per FESABID al que va convocar a les associacions i col·legis membres. Cada organització identificava a un representant per a participar i a una junta de govern, es va decidir que fora jo mateixa qui anara en nom del Col·legi.

Aquest taller va ser organitzat per FESABID i va tindre lloc els dies 26 i 27 de maig a Gijón, en els dies previs a les XIII Jornadas Españolas de Documentación.

Allà ens vam trobar membres de les Juntes Directives de les associacions i col·legis membres de FESABID, que com jo, no tenien molt clar què era exactament el que anavem a fer.

A la presentació del taller, ens van explicar que aprofitaríem continguts i metodologia del programa BSLA (Building Strong Library Associations) de la IFLA per aconseguir el enfortiment de les nostres organitzacions.

La primera qüestió que em va semblar diferent va ser que les persones responsables del taller es deien facilitadores, un terme que vol allunyar-se del concepte de classe magistral i promoure el coneixement del que ja disposem per traure-li profit. En aquesta formació vam tindre la sort de comptar amb l’acompanyament d’ Adriana Betancur i Alicia Sellés.

La metodologia del programa BSLA és una metodologia dinàmica i participativa. En aquest context, vam treballar en grups i vam conèixer les característiques de cada associació i col·legi dels presents, així com als seus representants.

Podem dir que es tractava de fer anàlisi de cada organització, de reflexionar de les qüestions internes i, finalment, de les qüestions externes de cadascú però també de les associacions de professionals del nostre sector i la seua situació en Espanya. SÍMILE nº 29


Totes aquestes activitats les van compartir en grups i, en general, tot aquest intercanvi d’experiències va ser molt positiu perquè va servir per a adonar-nos de què encara que cadascú teníem les nostres diferències i peculiaritats, les problemàtiques moltes vegades són comuns i per tant ens podíem fer servir d’ estratègies similars . Entre les activitats que vam fer, destacaria l’anàlisi DAFO que vam fer per grups organitzats segons la mida de les nostres associacions. En el nostre cas, hi estàvem amb les entitats amb més nombre de membres com el COBDC, ALDEE i Asociación Andaluza de Bibliotecarios. L’anàlisi de les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats, i el creuament d’aquestes idees ens va portar a reflexionar sobre estratègies per aconseguir els nostres objectius i millorar els serveis que oferim.

Un altre concepte important que vam tractar va ser el “advocacy”, o la capacitat de les associacions d’influir en les decisions polítiques. En aquest punt vaig poder exposar, a partir d’un mapa mental, les relacions institucionals que el col·legi té, siguen més fortes o més febles i les que ens agradaria tindre i no tenim. Va ser molt enriquidor també conèixer les relacions d’altres associacions, ja que compartir sempre aporta inspiració i noves idees.

Crec que F3 és un programa molt important, que FESABID tindria que continuar, perque ens ajuda a créixer com a associacions individuals, però també com a col·lectiu ja que dona una idea de tot el que ja fem de bé però també de tot el que ens queda per fer. Per exemple, aconseguir una única veu per als professionals.

Finalment, volia recordar que, encara que des de la junta de govern i també a FESABID, treballem per el COBDCV, el col·legi el fem entre tots els col·legiats i que és necessària la implicació de tots els seus membres per a enfortir-la.

Pots consultar la Memòria del taller F3 a la web de Fesabid: http://www.fesabid.org/sites/ default/files/repositorio/memoriastallerf3gijon.pdf

19


INFORMA

T’esperem al col·legi!!!

Grup de Treball Grup de treball SÍMILE SíMILE

Si portes temps pensant que vols col·legiar-te i encara no ho has fet, ARA ÉS EL MOMENT!! Si vens a col·legiar-te a partir de l’1 de Juliol soles pagues la meitat de la quota 2015, però si a més tens altres circumstàncies afegides pots tindre altres descomptes com aquestes:

SIS MESOS GRATUÏTS DE COL·LEGIACIÓ PER A NOUS TITULATS Gaudeix de sis mesos de col·legiació gratuïta si t’has titulat en les 2 últimes promocions.

Has finalitzat els teus estudis de biblioteconomia i/o documentació durant els últims 2 anys?

Estàs recentment titulat? No esperes més: si et col·legies ara gaudiràs de 6 mesos de col·legiació gratuïta durant l’any en curs.

DESCOMPTES EN LA QUOTA D’INSCRIPCIÓ PER A ANTICS MEMBRES DE AVEI (Associació Valenciana d’especialistes en informació) I ABV (Associació de bibliotecaris Valencians) Els antics membres de AVEI i la ABV, gaudiran de descomptes en la inscripció al COBDCV, ja que estes dos associacions i els seus membres van sumar esforços perquè la creació del col·legi fóra possible. SÍMILE nº 29


Alguns dels serveis que el col·legi t’ofereix són:

Defensa de la professió Formació contínua Orientació laboral  Borsa de Treball exclusiva Coopera amb Gestors d’Informació en acció (GIA)  Assessoria jurídica   

Podràs formar part dels Grups de treball del COBDCV, on professionals com tu treballen en temes d’interès i comparteixen experiències professionals.

 Subscripció a les publicacions del COBDCV: Métodos de Información i SíMILE  

 Subscripció gratuïta a la revista El profesional de la Información  

 Descomptes i avantatges exclusius en serveis professionals (assessoria laboral, convenis amb altres associacions professionals, jornades…)  

Descomptes i avantatges exclusius en serveis d’oci i personals (serveis mèdics, hotels, viatges, informàtica, mobiliari, serveis financers…

No t’ho penses més, tindràs tot el suport del Col·legi per a desenvolupar la teua carrera professional. Més informació: administracio@cobdcv.es

21


INFORMA

Oberta la Borsa de Treball COBDCV Grup de Treball SíMILE

La borsa de treball del Col·legi romandrà oberta des de l’1 de juliol fins al 31 del mateix mes. Aquesta borsa de treball és exclusiva per a membres col·legiats i té una doble finalitat: posar en contacte demandes i ofertes d’entitats professionals i fer possible la millora ocupacional i de mobilitat dels nostres col·legiats.

Si vols apuntar-te a la borsa i estàs col·legiat, pots veure els passos a seguir en la secció Borsa de treball.

Si ja estàs inscrit en la borsa de treball i vols a portar nova documentació, solament s’acceptarà aportacions obtingudes en els últims 6 mesos (de gener a juliol de 2015).

S’acceptarà tota la documentació lliurada presencialment en el Despatx del Col·legi de 9 a 14 hores o rebuda per correu postal certificat (documentació compulsada) de l’1 al 31 de juliol de 2015.

SÍMILE nº 29


El Col·legi organitza la II Trobada Anual a Vilafamés Paula Traver Vallés Vocal del COBDCV El dia 11 de juliol els col·legiats del COBDCV ens vam tornar a reunir a la “II Trobada Anual”, que aquesta vegada va ser a Vilafamés, al voltant d’una visita cultural per aquest poble de Castelló, on vam poder conèixer llocs emblemàtics com La Plaça de l’Ajuntament, el Castell, el Barri Àrab o el Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerní”.

El motiu pel qual la Junta del Col·legi es va plantejar fer aquest tipus d’esdeveniments és poder reunir als col·legiats al voltant d’un acte més informal i lúdic dels que fem habitualment per poder parlar en un ambient més distés, conèixer-nos millor i perquè no, convidar a amics i membres de la família.

Un total de 42 persones, entre col·legiats i acompanyants, vam gaudir de la visita cultural i a

continuació vam anar a les

Bodegues i Vinyes Barón d’Alba/ Clos d’Esgarracordes, on vam fer una una cata de 4 vins i a continuació un dinar.

Aprofitant l’ocasió d’estar reunits, no vam voler

deixar

passar

l’oportunitat

de

presentar un tema professional al igual que vam fer a l’edició anterior de la trobada a Calp, i Paula Traver, vocal de formació del COBDCV, va presentar el taller F3 organitzat per FESABID al que va assistir com a representant del COBDCV (en aquest mateix Símile podeu llegir més informació).

23


EXPERIÈNCIES

Tiempos de compartir: un bibliotecario peruano en Valencia, España. Cesar Castro Aliaga Ex decano del Colegio de Bibliotecólogos del Perú

El passat mes de maig els col·legiats van tenir l'oportunitat d’escoltar al professor César Castro al seu pas per València. Bibliotecoleg amb una magnífica visió del treball professional de les biblioteques, centres de documentació, arxius, explicava que malgrat les crisis, sempre cal tirar endavant, unir esforços, col·laborar, treballar i continuar treballant. Persona bilingüe (castellà i quítxua) es va interessar pel tractament documental i sistemes de gestió bilingües, també parlant dels projectes on es destaca la proximitat de les biblioteques a les zones descentralitzades del Perú sempre amb la visió de la importància dels usuaris, la preocupació per la formació, el desenvolupament del coneixement i de la gestió col·laborativa. Un luxe haver-li escoltant perquè sempre és interessant descubrir persones amb inquietuds, il·lusions professionals i projectes. César Castro ens ha enviat aquest text especialment per Símile, dedicat a vosaltres els col·legiats i col·legiades.

Gracias a la gentil invitación del Colegio Oficial de Bibliotecarios y Documentalistas de la Comunidad Valenciana (CDBDCV), representada por su actual Presidenta, Alicia Sellés Carot, a instancias de Adolfo Alonso, miembro de su Junta de Gobierno, visitamos Valencia (España) los días 20 y 21 de mayo último donde, además de recorrer la Ciudad y reconocer sus principales instituciones culturales, entre ellas el histórico Archivo de la Catedral, compartimos ideas y experiencias. A continuación, un breve resumen de nuestras principales actividades. CONFERENCIA II Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografía de IFLA, realizado en España en 1935 y su influencia en el desarrollo bibliotecario peruano1

El II Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografía de la IFLA, realizado en Madrid – Barcelona (España), del 20 al 30 de mayo de 1935, reunió a representantes de 37 países, ———————————1

El congreso anterior de IFLA se realizó en Roma y Venecia, 1929, con un número menor de países y

asistentes.

SÍMILE nº 29


muchos de ellos verdaderos exponentes de la bibliotecología. En él se abordó una agenda con acuciantes temas que entonces preocupaba a la comunidad bibliotecaria mundial, como: normalización,

préstamo

internacional,

bibliotecas

populares,

bibliotecas

especiales,

bibliotecas nacionales, bibliografía, formación de bibliotecarios, asociaciones de bibliotecarios, entre otros. Este Congreso fue decisivo en la internacionalización de IFLA y hoy constituye un importante hito en el desarrollo de la Bibliotecología, en especial para la comunidad Iberoamericana.

Y fue en la apertura de este certamen que el filósofo español José Ortega y Gasset pronunciara su memorable discurso, Misión del bibliotecario, cuyo texto pronto alcanzará gran difusión convirtiéndose en material de estudio en las Escuelas de Bibliotecología. Del mismo modo, expertos de diferentes países, presentarán experiencias y propuestas sobre los diversos temas del programa. Entre los expertos españoles podemos señalar a Javier Lasso de la Vega, María Moliner, Homero Seris, J. Rubió y otros.

En este evento participó también Jorge Basadre Grohmann, historiador y bibliotecario peruano, quien, años más tarde, será el artífice de la modernización de la actividad bibliotecaria en su país. Si bien es cierto que él había estudiado biblioteconomía en los Estados Unidos, en este Congreso ampliará y consolidará sus conocimientos y buscará posibilidades de cooperación con otras bibliotecas e instituciones. Así, por ejemplo, a partir de la conferencia de Ortega y Gasset y la ponencia de Javier Lasso de la Vega, apreciará

la misión pedagógica del

bibliotecario; del mismo modo, las presentaciones de María Moliner y J. Rubió, sobre la Red de Bibliotecas Populares de Valencia y las Bibliotecas Obreras de Cataluña, respectivamente, le darán pautas acerca del modelo de biblioteca que necesitaba su país, mayoritariamente rural. Basadre, gracias a su contacto con los líderes del movimiento asociativo español y americano, tomará conciencia sobre la necesidad de formar bibliotecarios profesionales y organizarlos en asociaciones, a nivel nacional e internacional. Un año después, al retornar al Perú, primero, modernizará la biblioteca de la Universidad Mayor de San Marcos, de la que era Jefe, y posteriormente dirigirá la reconstrucción de la Biblioteca Nacional, fundará el primer centro de formación de bibliotecarios e impulsará el desarrollo bibliotecario a nivel nacional.

Al cumplirse 80 años del II Congreso de Bibliotecas y Bibliografía,

una muestra de

reconocimiento a España, sede de este exitoso certamen, será la elección de una bibliotecaria española como futura presidenta de IFLA.

25


EXPERIÈNCIES

Reunión con miembros de la Junta de Gobierno del CDBDCV. Como ex decano del Colegio de Bibliotecólogos del Perú, CBP, fue muy grato reunirnos con miembros de la Junta de Gobierno del Colegio Oficial de Bibliotecarios y Documentalistas de la Comunidad de Valencia (CDBDCV), representados por Alicia Sellés Carot, Presidenta, José Antonio Martínez, vicepresidente, María Dolores Alfonso, Vocal de Publicaciones y Adolfo Alonso, Vocal de Servicios al Colegiado y a la Colegiada. A través de ellos y ellas nos informamos sobre las principales actividades del COBDCV, entre ellas: Jornadas Valencianas de Documentación, Campaña “Derechos de los usuarios”, “Diálogo Gremial”, “Cuéntanos la tuya”, “Líderes Ocultos”, entre otras.

Por nuestra parte, les contamos las actividades de nuestro Colegio profesional, sobre todo de las realizadas durante nuestra gestión, que estuvieron orientadas a establecer una relación dinámica entre Gremio, Academia y Sociedad, con visión descentralizadora y de creación de nuevos espacios de participación.

Así, luego de repasar las principales líneas de trabajo y los alcances del Convenio de cooperación que nuestras instituciones tienen suscrito, se propuso una serie de actividades de cooperación interinstitucional: Investigación, Visibilidad institucional (interna y externa), Actividades Académicas y de Desarrollo Profesional, sobre repositorios digitales, promoción de lectura y Publicaciones.

SÍMILE nº 29


“Cuéntanos la tuya” Contan’s la teua Fue un verdadero participar en encuentro,

honor

este original “Cuéntanos

la

tuya”, en el que contamos nuestra trayectoria personal y profesional, en un ambiente realmente

familiar.

Nuestra

historia se inicia en Chupaca, nuestro pueblo natal, Región Central del Perú, a 3,300 César Castro i esposa Elia Dávila a l’encontre Conta’ns la teua

msnm. Estudiamos en una escuela

sin

libros

y

sin

biblioteca y solo en la etapa juvenil, tardíamente creo, entramos en contacto con los libros, gracias a una incipiente biblioteca pública municipal que comenzaba a gestarse en nuestro pueblo y de la que nos hicimos bien pronto su asiduo colaborador. Pocos años después, partiríamos a Lima, la capital, único lugar donde podíamos estudiar la carrera de bibliotecario, primero en la antigua Escuela Nacional de Bibliotecarios y después en la Escuela Académica de Bibliotecología y Ciencias de la Información de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Más tarde, nuestras ansias de continuar aprendiendo nos llevarían hasta la Facultad de Ciencias de la Información de la Universidad Complutense de Madrid. Fue largo el camino que recorrimos, no siempre exento de circunstancias adversas, pero lo hicimos acompañados y estimulados por verdaderos maestros y amigos, tanto en las aulas de clases como en los diferentes puestos de trabajo que nos tocó desempeñar en la Biblioteca Nacional de nuestro país. La vida profesional, ciertamente pródiga, nos permitió recorrer gran parte del territorio nacional y comprender la realidad de sus bibliotecas, como también conocer valiosas experiencias de otros países, encontrando además en cada uno de ellos a personas dispuestas a enseñar y a compartir, como ahora aquí en Valencia. Por ello, quisiéramos agradecer a mi amigo Adolfo, quien, el año pasado anduvo por Perú, divulgando sus conocimientos profesionales, tanto en la Escuela Académica de Bibliotecología y Ciencias de la Información de la UNMSM, como en el Colegio de Bibliotecólogos del Perú, del que entonces fuimos su decano nacional. Nuestra gratitud y felicitación a Alicia Sellés Carot, por su generosa acogida y su exitosa gestión en la Presidencia del COBDCV. Gracias a todos ustedes. No olviden que nosotros los estaremos esperando allá en Perú, queriendo retribuir en algo tanta hospitalidad recibida estos días. El Consejo Directivo de nuestro Colegio, presidido por la Mg. Lilian Maura, estoy seguro, que recibirá con beneplácito el reporte de nuestra fructífera estancia en Valencia, España. 27


I Jornadas universitarias en

EXPERIÈNCIES

Información y Documentación… ¡Y las que quedan! Javier Argento Coordinador del Col·lectiu de Documentalistes Universitaris

Es común que los bibliotecarios, documentalistas o archiveros se agrupen en asociaciones o colegios profesionales para unir fuerzas y poder representar mejor al colectivo al que pertenecen. Esta fue la idea que se nos ocurrió a mis otros compañeros, Adrià y María, cuando decidimos crear el CDU (Col·lectiu de Documentalistes Universitaris) de la Universitat de València. El CDU, es un colectivo de estudiantes con un interés común: pertenecer a un grupo de estudiantes unidos por la biblioteconomía, la archivística y la documentación con la intención de realizar actividades, jornadas y visitas. Además, desde el primer momento quisimos ser los propios estudiantes quienes iniciáramos actividades en torno a la biblioteconomía, la archivística y la documentación en la Comunitat Valenciana, pero ¿cómo hacerlo? Este fue el origen de partida de las I Jornadas Universitarias de Información y Documentación. Ahora que ya teníamos qué queríamos hacer, nos faltaba un tema para las jornadas. Quisimos ir en línea con lo que hacía el COBDCV en cuanto a fomentar la figura del documentalista y los nuevos retos que estaba asumiendo en la sociedad, por lo que centramos el tema en los nuevos perfiles profesionales de los documentalistas y bibliotecarios. El lema fue: Nuevos profesionales, nuevos horizontes. Elegimos los días 29 y 30 de abril para que los estudiantes pudieran venir y que los exámenes finales no les pillaran a la vuelta de la esquina. Una vez decididos los días, nos pusimos en contacto con los ponentes y accedieron encantados. Entretanto fuimos difundiendo las jornadas por todas las redes que conocíamos: COBDCV, SocialBiblio, Twitters, profesores, decanato y amigos. En fin, todo lo máximo que pudimos, queríamos que la gente nos conociera, es más, queríamos que en la Facultat de Geografia i Història supieran que los estudiantes del Grado en Información nos movíamos y hacíamos actividades.

SÍMILE nº 29


Pero, sin duda, los protagonistas de las Jornadas fueron los ponentes. El primer día de las Jornadas por la mañana, contamos con el director de las Bibliotecas de Gandía, Toni Ordiñana, y la vocal de formación del COBDCV y cofundadora de SocialBilio, Paula Traver. En la primera ponencia, Toni Ordiñana explicó cómo las bibliotecas públicas han tenido que adaptarse a los tiempos de crisis, mediante la colaboración y cooperación de todos para poder así dinamizar la biblioteca y mejorar los servicios que ofrecen. Entre las actividades que organizan resaltaron el club de Cinema, las clases de refuerzo para el alumnado de primaria o los grupos de conversación en inglés, alemán, francés, valenciano o castellano. A continuación, Paula Traver explicó su trayectoria profesional y cómo surgió la idea de SocialBiblio. Hoy en día, la plataforma de webinars dirigida a los profesionales de la información se ha convertido en todo un referente para el aprendizaje colaborativo dentro y fuera de España. El mismo día por la tarde, José Antonio González, vicepresidente del COBDCV compartió con todos los asistentes el papel que puede aportar el documentalista a una empresa privada desde una perspectiva de la inteligencia competitiva, aumentando así los niveles de innovación y producción en la empresa. En resumen, las ponencias estuvieron dedicadas a compartir las experiencias

de

los

nuevos

perfiles

profesionales a los que los documentalistas han tenido

que

adaptarse:

cooperación,

aprendizaje e innovación. Después de la intervención de José Antonio, cuatro compañeras ya graduadas, Tabatha Andrés, Marta León, Desamparados Cebolla y Paula Ramón, nos enseñaron sus Trabajos Final de Grado, la experiencia que supuso escribirlo y cómo lo defendieron. Los alumnos de tercero y cuarto les trasmitieron sus dudas e inquietudes sobre cómo lo afrontaron. Sin duda, estos trabajos suponen un auténtico esfuerzo, y el hecho de que sean llevados por los estudiantes pone en valor la implicación y el cariño que se les dedica.

29


A modo de despedida de las Jornadas, el día 30 vimos la película Fahrenheit 451 y más

EXPERIÈNCIES

tarde el profesor de la Universitat de València, José Vicente Boscá comentó la película centrándose en el debate de la cultura de la escritura y lo que ocasiona la manipulación y desaparición de ésta. El hecho de organizar las Jornadas, por y para los estudiantes, ha supuesto un verdadero reto para el CDU. Eso sí, la experiencia y la ilusión han sido más grandes que cualquier problema que hayamos tenido. Hemos nacido con la intención de que los estudiantes del Grado nos unamos para apoyar, dinamizar y mejorar la titulación. Además, el hecho de que exista un colectivo de estudiantes de Información y Documentación, que defienda la biblioteconomía, la archivística y la documentación, permite a los estudiantes fomentar la cooperación y colaboración de la profesión desde la Universidad, siendo un paso previo a la entrada en el Colegio Oficial de Bibliotecarios y Documentalistas de la Comunitat Valenciana. Como bien decía Alicia Sellés en una entrevista a ABDM: “Un colectivo grande y unido tiene más fuerza”.

De izquierda a derecha los organizadores de las Jornadas Adrià Girbés, Javier Argento y Mª José Clemente

SÍMILE nº 29


Què és Gestors d’Informació en acció? Figura de col·laboració Internacional creada per COBDCV que posa en contacte professionals de la gestió de la informació, bibliotecaris, arxivers i documentalistes, amb diferents centres que necessiten ajuda qualificada per a desenvolupar les seues activitats. Ofereix anualment almenys una col·laboració subvencionada als membres col·legiats.

BASES GIA Se subvencionaran activitats i projectes de cooperació al desenvolupament que es realitzen tant a Espanya com a qualsevol país estranger. La Junta de Govern del Col·legi designarà una comissió que avalue totes les propostes presentades i trie les accions a subvencionar cada any.

Tots els projectes hauran de respondre a alguns d'aquests objectius:  Millorar l'accés a fons documentals, independentment de la llengua, la

geografia o la religió, en regions i pobles sense recursos.  Ajudar a la gestió de documents en les diferents institucions públiques i

privades.  Alfabetització informacional, animació lectora, serveis de referència.  Difusió del patrimoni documental. Desenvolupament de projectes i sistemes d'informació.

La primera col·laboració en 2015 de Gestors d’Informació en Acció (GIA) portà de nou a un membre col·legiat al continent africà, concretament a Palmarin en Senegal. El nom del projecte és “Un LLIBRE per al SENEGAL. Projecte Biblioteca Nelson Mandela” Institució sol·licitant: Fundació Lluís Llach

MÉS INFORMACIÓ EN LA WEB DEL COL·LEGI: http://cobdcv.es/va/el-collegi-actua/gestors-dinformacio-en-accio/

31


EXPERIÈNCIES

La meua experiència en FESABID Teresa Gomis Baixauli Col·legiada nº 32 "Les jornades de FESABID sempre són per a mi una gran experiència i sempre torne a casa amb un bon sabor de boca per compartir amb col·legues, per conèixer a la gent de la professió i per aprendre d'experiències i coneixements dels altres. Enguany he parlat de les investigacions que faig a MASmedios per millorar la gestió de biblioteques amb Koha i d'un projecte de visualització de dades que hem desenvolupat, tot això junt al meu company Jorge Serrano. Però a més, vaig preparar i participar en el taller Big Fish, en el que Pablo Lara, Glòria Pérez Salmerón i jo mateixa presentàvem el grup de treball de fesabid per a la identificació d'oportunitats professionals" Alicia Sellés Va presentar una ponència en Fesabid

“Acudir a la cita bibliotecaria-documental por excelencia en España, es casi asunto obligado. No obstante que me interesen más las ponencias alejadas temática (ponentes sin relación específica con el mundo de bibliotecas o centros de información) o espacialmente (ponentes extranjeros) de nuestro contexto más inmediato, no deja de sorprenderme y no sé si debería preocuparme. ¿Debería Fesabid salir de su zona de confort y proponernos hacer las cosas de otro modo? ¿Crear unas jornadas Fesabid que nos sirvan no tanto como vía de exhibición de lo que los bibliotecarios hacen, sino para conocer qué han hecho los demás que nos podría afectar / inspirar /i lustrar / motivar / enseñar?” Estefanía Aguilar Va presentar una ponencia en Fesabid

SÍMILE nº 29


“Pues el fesabid muy bien, fue genial compartir otras experiencias de mundos tan alejados del archivo, pero a la vez con tantos puntos de contacto...lo mejor la comida de Gijón y lo peor los nervios de la presentación...hay que ver lo rápidos que pasan 59 segundos en el escenario, mucho más que en la vida real.....” Susana Vicent Colonques Arxiu Ajuntament de Lliria

“La meua participació com a part del voluntariat m’ha permés saber com es des de dins el funcionament d’un congrés. Cada detall per menut que siga s’ha de tindre controlat per tal que tot ixca bé. Al mateix temps, aprens a ser una persona més resolutiva ja que has de saber resoldre qualsevol dubte o problema en poc de temps i sense variar el ritme del mateix. Ara que ja ha passat un temps, recorde amb estima eixos dies en els que: vaig conèixer gent de tot arreu, vaig aprendre molt de persones expertes en les diferents rames de la informació, em varen guiar de per on es mou el mercat en l’actualitat i dels que sé que m’enduc uns grans companys, (que junt amb la meua companya Amparo ja ens coneixen com les valencianes), i moltes anècdotes que algunes es podran contar i altres s’han de viure. “ Lorena Borrás Va ser voluntaria en Fesabid

"Fesabid 2015, fue genial, nos ha permitido intercambiar experiencias que nos han enriquecido mostrando hacia dónde van las tendencias en documentación y bibliotecas". Dolores López Asensi Bibliotecaria Ajuntament de Lliria

33


“Siempre es una experiencia ir a un congreso nacional, sobre todo si es de tu sector y mucho más si vas en calidad de

EXPERIÈNCIES

Community

Manager

y

puedes

empaparte

con

la

organización y el trabajazo que se realiza en el backstage. Aún así creo que #fesabid15 se ha quedado corto y que estas Jornadas tienen cosas pendientes como, por ejemplo, ser más accesibles para jóvenes del sector y estudiantes. Y no sólo en calidad de voluntarios”.

David Azorín Richarte Va ser un dels Community Manager en Fesabid

“Aquest és el segon any que assistisc a Fesabid i sempre és una bona experiència. En les Jornades de Toledo 2013 vaig conèixer a moltíssims professionals i va ser una

primera presa de contacte molt enriquidora a tots

els nivells. Enguany ha sigut fantàstic tant a nivell personal i com professional. Recomane assistir a les Jornades Fesabid, ja que és un important punt d'intercanvi d'experiències i saviesa dins de la nostra professió.”

Mar Buigues Assistent en les Jornades Fesabid

“Un congreso tan importante como Fesabid desde dentro permite conocer una realidad de nuestro sector que por desgracia está muy lejos para muchos jóvenes con poca experiencia como yo, por lo que resulta una experiencia unica y más si estás dentro de la organización

como

permitido

conocer

profesión,

pero

community aspectos

como

joven

manager.” nuevos en

de

busca

Me

ha

nuestra de

una

oportunidad de trabajo, la verdad es que me he sentido poco representada”. Clara Torres Mora SÍ-


Les opinions exposades en els textos publicats en ‘SÍMILE' són exclusivament els seus autors. L'opinió oficial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana l'expressa la Junta com a òrgan de Govern de l´Institució.

S'autoritza la reproducció, indicant sempre la procedència

Opina

Publicitat

SEGUEIX-NOS EN:

35


DE LITERATURA, D´ALTRES ARTS I DE BIBLIOTEQUES

Divagacions sobre els premis Samaruc Ramon Guillem Bibliotecari i escriptor

Escolte Cecilia Bartoli. “Lascia ch´io pianga”. L´ària d´Almirena: és l´òpera Rinaldo de Haendel. I, encara que semble estrany, quan ho faig, no puc evitar recordar, en un somriure, els premis Samaruc, i la persona que va propiciar-los: Xelo Carbonell, la bibliotecària de Silla, que fa uns anys va deixar-nos. Perquè quan Xelo i jo parlàvem dels Samaruc sempre parlàvem de literatura infantil i juvenil, evidentment, però també de les biblioteques, de la nostra llengua, de tot l´arc del cel de la literatura, de molta poesia, i, per

descomptat, de música. No debades també cantava en la Coral Polifònica de l´Agrupació Musical “La Lírica” de Silla. I en més d´una reunió per a aclarir algunes qüestions relatives al premi acabàvem parlant de música...Recorde que una de les nostres darreres converses va girar al voltant d´un altre disc de Cecilia Bartoli –Opera proibita- on hi havia una versió diferent de la mateixa ària. Tot i que a Xelo li agradava més la primera versió, també era profunda la seua estima per la segona: aquella que Haendel va titular « Lascia la spina, cogli la rosa ». Deixa l´espina, cull la rosa. No és per atzar, possiblement, que en la publicitat que, any rere any, ens convida a assistir a la nit de lliurament dels premis, lluïsca, amb tot el seu esplendor, una immensa rosa roja. Quan en l´edició d´enguany dels premis –la vint-i-tresena-, van proposar-me del consell de redacció de Símile la possibilitat d´escriure en aquestes “divagacions” sobre els premis Samaruc, reconec que en un primer moment no vaig veure-ho massa clar. Al capdavall, la llista dels premiats és fàcil d´esbrinar, i ai d´aquell bibliotecari o documentalista que no en sàpiga! Seria un simple article informatiu, sense suc ni bruc, i poc més. Aviat, però, vaig canviar d´opinió: potser podria aprofitar per a explicar alguns aspectes de la convocatòria, dels guanyadors, del jurat, alguna que altra anècdota...que no ha explicat ningú, i que ben pocs coneixen, perquè pertanyen a la intrahistòria, secrets que podrien deixar de ser-ho o, simplement, algunes qüestions dels premis que, qui sap si per repetides, han passat desapercebudes.

SÍMILE nº 29


De tota manera, caldria començar pel principi, perquè potser no tothom sap què significa exactament el nom dels premis. El samaruc és un peix menut, que pràcticament només es troba en aigües valencianes, i, a més a més, en perill d´extinció. Com hom pot veure, la relació amb els premis no és difícil : són de literatura infantil i juvenil –uns lectors “menuts”, doncs-, escrits per autors valencians i, a més a més, en valencià –potser no encara en perill d´extinció, però, per desgràcia, sembla que cada volta ens hi trobem més prop. I es lliuren als millors llibres publicats durant l´any anterior a la convocatòria. Xelo Carbonell ja va publicar aleshores un article en la revista Saó on explicava tot açò, a més d´alguna anècdota relacionada amb el nom del premi i els nostres fills –“vos agrada el nom de Samaruc?”, vam etzibar-los mentre anàvem en cotxe a l´assemblea de l´Associació de Bibliotecaris Valencians, que aquell any se celebrava a Burjassot, i on volíem presentar el projecte del premi. “Sííííí!”, van dir, entusiasmats els xiquets. Aleshores vam saber que almenys alguna cosa ja anava per bon camí.

i

I Premis Samaruc. Abril 1993. Xelo Carbonell i Ramon Guillem

37


Els primers premis Samaruc foren l´any 1993 i van guanyar-los dos autors que aleshores començaven a destacar: Enric Lluch i Maria Jesús Bolta, amb llibres

DE LITERATURA, D´ALTRES ARTS I DE BIBLIOTEQUES

publicats per dues editorials que ja arrencaven amb força: Bromera i Tàndem, respectivament. L´acte de lliurament se celebrava a Silla en un petit restaurant que tancaven a propòsit per a nosaltres. Aquell any, és clar, fou un any d´una convocatòria més aviat familiar, però no per la quantitat de gent que hi va acudir –al voltant de vuitanta persones-, sinó, perquè quasi tots ens coneixíem. De tota manera, jo ara vull recordar l´amable i encoratjadora presència d´una bibliotecària famosa: Aurora Díaz-Plaja, qui havia vingut en companyia de la seua amiga Teresa Llabata (si algú està interessat –per exemple, només és una de tantes coses que va fer- en el seu treball al bibliobús del Servei de Biblioteques al Front, durant la guerra civil, pot consultar el llibre d´Assumpta Montellà: Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries. Ara Llibres). Entre les peculiaritats del premi cal citar la mateixa composició del jurat: sempre està format per tres bibliotecaris, un mestre i un escriptor. Com també el sistema de votació, per eliminació fins arribar a l´obra guanyadora, en una lliure adaptació del mètode utilitzat pels premis Goncourt. Fins l´any 2000 els premis van celebrar-se a Silla i al mateix lloc, la qual cosa és normal

perquè la convocatòria sempre ha estat molt lligada a aquesta població,

tant per la figura de la mateixa Xelo, com d´altre bibliotecari de Silla: Vicent Carbonell. I fins i tot amb la col.laboració entusiasta durant molts anys de Jesús Escorihuela. És per això que totes les reunions del jurat del premi, encara avui, se celebren a Silla. Però del any 2001 al 2003 els premis van celebrar-se a un restaurant de Catarroja. I no per canviar d´aires sinó per força major: el restaurant de Silla on se celebraven habitualment s´havia ensorrat! Pel mig, havien guanyat el premi autors avui tan reconeguts com Pepa Guardiola, Vicent Pardo, Carles Cano, Toni Cucarella, Carme Miquel o Vicent Enric Belda. Però dels anys 2001 al 2003 el Samaruc també descobria noms que aleshores eren desconeguts i que prompte destacarien: Pep Castellano, amb el seu primer llibre, i Gemma Pasqual, qui encara començava, i que sempre ha dit que el Samaruc va fer que creguera en la ferma possibilitat de convertir-se en escriptora.

SÍMILE nº 29


A partir de l´any 2004 el premi dóna un salt qualitatiu important i passa a celebrar-se a un hotel de la ciutat de València. De guanyadors ja hi ha veus de poetes consagrats com Marc Granell o Josep Ballester. Però també autors importants com Mercé Viana, Francesc Mompó, Manel Alonso, Empar de Lanuza, Francesc Gisbert, Silvestre Vilaplana, Raquel Ricart o Xavier Aliaga, a més de un muntó de llibres interessants d´autors potser no tan coneguts, però de gran qualitat literària. D´altra banda, cal dir que en vint-i-tres anys de premis també és normal que més d´un autor haja repetit guardó. Així, en primer lloc, cal destacar Gemma Pasqual, qui l´ha guanyat quatre vegades –tres en l´apartat de literatura juvenil i un en el d´infantil-, i, després, un petit grup que l´han guanyat dues vegades: Enric Lluch, Maria Jesús Bolta, Vicent Pardo, Carles Cano, Toni Cucarella, Vicent Enric Belda, Manel Alonso i Mercé Viana. El Premi Samaruc s´ha convertit en un premi molt cobejat tant pels autors valencians com per les mateixes editorials, i està molt ben considerat en l´àmbit dels premis de literatura infantil i juvenil. De fet, és un dels premis que apareix en la tria dels més importants de tot l´Estat en la selecció anual elaborada per la revista CLIJ. I fins i tot, valga l´anècdota, l´any 2008 Francesc Gisbert i Llucià Vallès, guanyadors del premi, van ser convidats al Camp Nou com a integrants del programa « Lletres, al Camp ! », seleccionats en l´onze inicial dels millors llibres de l´any (el « dream team » de les lletres catalanes, deia la nota de premsa).

Abril 1993. Parlament Rosa Serrano. Al fons Aurora Diaz-Plaja

39


No podem oblidar d´altra banda que en la gala de lliurament dels premis Samaruc es lliuren també dos guardons importants: el Bibliotecari de l´Any i el Bibliotecari d´Honor. El Bibliotecari de l´Any es concedeix des de l´any 2002, i amb ell es reconeix la tasca d´un bibliotecari/ària, mentre que el Bibliotecari d´Honor s´atorga, des de 1998, en reconeixement de la tasca de la persona o entitat que treballa pel foment de la lectura i les biblioteques. Pel que fa al Bibliotecari de l´Any podem recordar que entre els premiats hi ha professionals de diferents àmbits, tant de biblioteques municipals, com documentalistes o de biblioteques d´hospitals. I pel que fa al Bibliotecari d´Honor m´agradaria evocar ara la figura de quatre professionals molt estimades i avui tristament desaparegudes que van rebre´l: Pilar Faus, Desamparados Pérez, Amparo Bou i Xelo Carbonell a títol pòstum. Val a dir que en aquest guardó hem pogut gaudir d´algunes personalitats ben interessants, com Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rosa Regàs o Fernando Delgado, a més d´alguns amics –no per això menys interessants- com Llorenç Giménez, Sento Beguer o Josep Fluixà (qui fa poc, en un dinar relacionat amb el món literari, ens comentava als presents que aquest era el premi que més il.lusió li havia fet de tots els que havia rebut). I encara que una personalitat tan insigne com Umberto Eco no va poder venir –es trobava aleshores a Estats Units- almenys va enviar-vos unes boniques paraules d´agraïment per fax (era 1999 ¡) Aquest text, ho reconec, és un apressat resum de vint-i-tres anys d´història que, la veritat, donen per a prou més. I, ara que caic, potser la promesa inicial sobre la intrahistòria dels premis –i d´alguns dels seus secrets més cobejats- també s´ha quedat una mica curta. Potser és millor així. Sempre cal deixar alguna cosa a la imaginació, com bé sabem tots aquells a qui ens agrada la literatura. I, en tot cas, si voleu saber-ne més ho teniu ben fàcil : només haveu de venir l´any que ve a la gala de lliurament de la vint-i-quatrena convocatòria dels premis Samaruc!

XXIII Premis Samaruc. Juny 2015

SÍMILE nº 29


VISITA LA WEB DEL COL·LEGI I DESCOBREIX TOT EL QUE FEM!

http://cobdcv.es/va/

DESCARREGA I COMPARTEIX EL CARTELL DE LES 3ES JORNADES VALENCIANES DE DOCUMENTACIÓ #LÍDERSOCULTS http://jornades2015.cobdcv.es/val/actualitat/

41


Autors: Estefanía Aguilar-Moreno i Carlos Granell-Canut Llibre: Geobibliotecas Editorial: UOC, 2015

E

C

Col·lecció Profesional de la Información, n.30 , 110 pàg. ISBN:978-84-9064-581-9

Els autors, una documentalista i un informàtic que pertanyen al grup de investigació GEOTEC de la Universitat Jaume I de Castelló, ens plantegen en aquest llibre introductori una sèrie de reflexions sobre geolocalització i biblioteques que en aquest país encara son contemplades com a una potencial d’innovació, mentre que a d’altres països ja en son una realitat reflectida als perfils demandats en les ofertes de treball. Si be la relació de les biblioteques amb les dades geogràfiques ve de lluny (recordem que Eratóstenes responsable de biblioteca d’Alexandria està considerat com el primer cartògraf) no va ser fins els anys 80 i sobretot 90 del segle passat que es va començar a prestar més atenció a aquest tema. Un tema que va més enllà de les clàssiques cartoteques o col·leccions de mapes que n’existeixen a moltes biblioteques, on estes no tenien un altre paper que el de la conservació, custodia y posada a disposició del públic. La revolució que s’ha produït d’una banda amb l’aparició dels SIG (Sistemes de Informació Geogràfica), uns potents programaris que en permeten gestionar les dades geogràfiques d’una manera abans impensable, i d’altra banda del creixement exponencial de les dades geogràfiques disponibles, fan que la gestió i tractament de eixes dades siga un element clau per a extreure’n tot el seu potencial d’informació. I aquest paper es el que poden (i haurien) d’assolir algunes biblioteques, en especial les universitàries segons els autors. Si bé l’aposta passaria per la creació d’equips multidisciplinaris de bibliotecaris, geògrafs i informàtics (com de fet eren els que donaren origen als SIG), és cert que aquests “geobibliotecaris” hauran d’assolir unes noves competències a més de les clàssiques de identificar, recollir, organitzar, preservar i posar a disposició del públic la informació. Aquestes competències serien el ser capaç d’entendre com les dades geogràfiques (digitals o no) es creen, publiquen, distribueixen y son utilitzades per l’usuari final. No n’hi ha cap dubte de que les dades geogràfiques cada vegada tenen més importància tant social com econòmica. Es dona també una conjuntura favorable per a la gestió de projectes SÍMILE nº 29


programari lliure i a la creixent estandardització de les dades geoespacials. És un escenari l’actual on, com es planteja en aquesta obra, les biblioteques tenen una oportunitat impagable per a assolir un paper cabdal que no es pot deixar escapar. No tan sols perquè els SIG indoor poden ajudar a gestionar la millora dels seus serveis, sinó perquè els SIG outdoor poden ampliar de manera atractiva els serveis que ofereixen i, d’aquesta manera, arribar a ser un punt de trobada i de connexió amb la societat atraient a eixa ciutadania activa que en fa ús de les dades geogràfiques per millorar el seu entorn, o a eixes empreses i associacions sectorials que amb aquestes dades poden millorar la seua competitivitat i millorar el teixit productiu utilitzant la intel·ligència territorial. La situació està plantejada amb tota claredat. Si en voleu idees concretes a desenvolupar, llegiu el llibre. Ara vos toca moure fitxa a vosaltres...

Portada: “Geobibliotecas”

43

LECTURES

SIG a cost reduït donat la tendència al open data de aquestes dades, les iniciatives de


SíMILE ESTIU 2015. JUNY-JULIOL-AGOST

nº. 29 ISSN 2171-6293

SíMILE nº 29. Revista del COBDCV  

SíMILE Juny-Juliol-Agost. ESTIU 2015. Revista del COBDCV

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you