Page 1

Cementiris intel·ligents MEDI AMBIENT

El nombre de famílies que dipositen les cendres dels difunts en espais habilitats dels cementiris ha crescut un 15% en cinc anys www.cbsa.cat

934 841 999

cbsa@cbsa.cat

GESTIÓ

Barcelona organitzarà el 2014 la trobada anual de l’Associació de Cementiris Significatius d’Europa (ASCE) cementirisdebarcelona

CULTURA

Barcelona introdueix les noves tecnologies per ajudar els visitants i millorar la gestió

El Concert per al Record i les noves rutes pel cementiri de Montjuïc de nit i el Fossar de la Pedrera congreguen milers de persones cementirisbcn

INNOVACIÓ

La Col·lecció de Carrosses Fúnebres incorpora la realitat augmentada, que permet visitar l’interior dels carruatges youtube

flickr FREDERIC CAMALLONGA


Ampliació dels serveis al ciutadà 365 dies a l’any

C. M

OFICINA DE LES CORTS Av. Joan XXIII, 3-5

’He

bró

a

n

Ro nd ad ed alt

OFICINA DE SANT ANDREU Garrofers, 35-47 layo

i Fr anq u ar tí

TELÈFON 93 484 19 99

HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h

ñez or Ordó C. Escult

C. M

TELÈFON 93 484 19 99

X Av. Joan X

III

Pg .V all da ura

AUTOBUSOS (DE DILLUNS A DISSABTES) B16 • Htal. Vall d’Hebron - Badalona B19 • Htal. Vall d’Hebron - Badalona

METRO Línia 3 • Estació de Maria Cristina (sortida Pl. Reina Maria Cristina)

CAMP NOU

tal C. Horitzon

AUTOBUSOS (CADA DIA) 36 • Paral·lel - Av. Rio de Janeiro 73 • Maquinista - Pl. Kennedy 132 • Barri Porta - Barri Prosperitat

rs ofe arr C. G

AUTOBUSOS (CADA DIA) 7 • Diagonal Mar - Zona Universitària 33 • Zona Universitària - Verneda 54 • Estació Nord - Campus Nord 74 • Zona Universitària - Fabra i Puig 113 • Av. Joan XXIII - Barri la Mercè L12 • Pl. Reina Maria Cristina - Cornellà de Llobregat L97 • Pl. Reina Maria Cristina - Castelldefels

nde z Pe

ès

HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h

ené

Pg. Vall d

or t

C. Canigó

Cementiris de Barcelona ha ampliat recentment les seves instal·lacions amb una nova oficina d’atenció al públic al tanatori de la Ronda de Dalt, que ha permès millorar la cobertura a la ciutadania i donar un millor servei als usuaris dels recintes funeraris. La nova oficina, situada al carrer Scala Dei del barri d’Horta –a pocs metres del cementiri i dins de les instal·lacions del

Tanatori de la Ronda de Dalt–, apropa els serveis de l’empresa als visitants de la part alta de la ciutat. Com en les altres cinc oficines de Cementiris de Barcelona, la de la Ronda de Dalt ofereix la possibilitat de realitzar tot tipus de gestions amb una atenció personalitzada. L’usuari pot contractar enterraments, incineracions o trasllats, així com fer qualsevol tràmit referent a les sepultures, com per exemple la seva compra o l’adquisició d’elements decoratius per guarnir-les, fer canvis de nom o renovar els lloguers de les sepultures, entre d’altres.

.H

C. Scala Dei

NOVA OFICINA A LA RONDA DE DALT

a Ctr

OFICINA DE LA RONDA DE DALT Scala Dei, 17 HORARIS Dilluns a divendres: 8.30- 14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h TELÈFON 93 484 18 14 AUTOBUSOS (CADA DIA) 45 • Passeig Marítim - Horta 60 • Pl. Glòries - Zona Universitària 73 • Maquinista - Pl. Kennedy 76 • Sant Genís - Ciutat Meridiana 102 • Pl. Eivissa - Cementiri de Collserola 185 • Vall d’Hebron - Horta/ M. Canyelles METRO Línia 3 • Estació Valldaura (sortida Pg. Valldaura)

iro ane eJ d io C. R

METRO Línia 4 • Estació de Llucmajor (sortida Pl. Jardins d’Alfàbia)

er idi an a

C. Alí Bei

Av .M

OFICINA DE MONTJUÏC Mare de Déu de Port, 56-58 C. Marina

TELÈFON 93 484 19 99

C. Joan d’Àustria

AUTOBÚS (CADA DIA) 21 • Av. Paral·lel - El Prat AUTOBÚS (NOMÉS FESTIUS) 107 • Interior cementiri

C. Almogàvers

C. Pallars

Mirador del Migdia

AUTOBUSOS (CADA DIA) 14 • Vil·la Olímpica - Pg. Bonanova 26 • Poblenou - Sant Andreu 36 • Paral·lel - Av. Rio de Janeiro 41 • Pl. Francesc Macià - Diagonal Mar METRO Línia 4 • Estació Llacuna (sortida c/ Ciutat de Granada)

C. Badajoz

C. Doctor Trueta

HORARIS Dilluns a divendres: 8.00 a 17.30 h TELÈFON 93 484 19 99 AUTOBUSOS (CADA DIA) 6 • Pg. Manuel Girona - Poblenou 10 • Montbau - Pg. Marítim 92 • Pg. Marítim - Gràcia METRO Línia 1 • Estació Marina (sortida c/ Almogàvers) Línia 4 •Estació Bogatell (sortida c/ Pujades)

Av. Icària C. Jaume Vicens i Vives

e Port

HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h

C. Ciutat de Granada

OFICINA DE POBLENOU Av. Icària, s/n

C. Àvila

d de Déu C. Mare

OFICINA CENTRAL Joan d’Àustria, 130

TELÈFON: 93 484 19 99

C. M otors

C. Sancho d’Àvila C. Zamora

HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h

C. Carmen Amaya


• OPINIÓ •

SEGUICI FÚNEBRE DE SANTIAGO RUSIÑOL, EL 1931 (CBSA)

Les darreres novetats ENTERRAMENT AMB CARROSSA FÚNEBRE Cementiris de Barcelona oferirà aviat un nou servei pioner a l’Estat espanyol: l’enterrament amb carrossa fúnebre, creat amb la finalitat de retre un darrer homenatge amb tots els honors al difunt i perquè familiars i amics en guardin un últim record molt especial. El servei recuperarà una cerimònia funerària habitual a la ciutat fins a mitjan segle passat. El difunt serà traslladat amb elegància i distinció en una carrossa des de l’entrada del cementiri fins a la sepultura. El cotxe –fet amb tècniques actuals, però conservant l’estil antic– afavorirà una escenografia que ha de recordar els seguicis fúnebres de categoria que es feien antigament pels carrers de Barcelona. Tirada per dos cavalls equipats amb tota mena d’ornaments, la carrossa serà conduïda fins al destí per un xofer especialitzat, i la seguirà un cotxe d’acompanyament amb el personal del cementiri vestit de gala. Un cop finalitzat el passeig i arribats a la sepultura, hi haurà la possibilitat de contractar un quartet musical –una altra similitud amb els grans enterraments del passat–, per amenitzar l’últim adéu del familiar estimat.

Cementiris de Barcelona: servei, cultura, innovació

Q

uan s’atansa la festivitat de Tots Sants, els cementiris de la ciutat de Barcelona es converteixen en un punt de trobada de tots els que volen recordar els seus avantpassats, amics i gent estimada, i poder retre’ls homenatge un any més. Cementiris de Barcelona treballa i s’esforça tot l’any, amb feina constant i diversa per poder, també, junt amb els visitants, oferir el millor de tots els serveis en aquesta Diada. Constant perquè la voluntat de servei al ciutadà es fa palesa en la millora contínua dels protocols i de les actuacions que tot el personal empren en el seu tracte diari. Diversa perquè són molts i diferents els projectes que s’han endegat durant els darrers anys per tal de donar a conèixer els recintes dels cementiris a la ciutat i als seus visitants. Així, podem enumerar les rutes culturals diürnes que es fan tots els diumenges de l’any i les dues rutes nocturnes als cementiris de Montjuïc i Poble Nou. El Concert del Record al Fossar de la Pedrera; la ruta de la Memòria Històrica al mateix Fossar de Montjuïc. El concert d’homenatge a Salvador Espriu al cementiri de Sant Andreu, i molts altres. Tots aquests actes concentren una gran munió de participants disposats a conèixer aquests grans museus a l’aire lliure que són els nostres cementiris. Cementiris de Barcelona, a més a més, s’ha destacat sempre per ser una empresa pionera en totes aquelles iniciatives que

L’empresa és pionera en la utilització de les noves tecnologies de la informació

JOAN PUIGDOLLERS President del Consell d’Administració de Cementiris de Barcelona, SA ha tirat endavant. I aquesta empenta no sols es tradueix en activitats culturals, sinó també en l’ús de les noves tecnologies de la informació. Tecnologies aplicades a tots i cadascun dels diferents àmbits d’actuació de l’entitat, des de la implantació dels Codis QR per accedir a les rutes culturals o per tenir més informació de cada sepultura a través de la seva incrustació a la làpida, fins

als nous panells SIC (Sistema Informatiu de Cementiris) instal·lats a diferents cementiris que permeten tenir accés a la informació de tots els productes i serveis de l’empresa, alhora que informació vària de la mateixa ciutat, gràcies a la vinculació amb la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona, passant per la instal·lació, en la Col·lecció de Carrosses Fúnebres al cementiri de Montjuïc, del sistema de “realitat augmentada”, que permet visualitzar tots els detalls de cada una de les peces úniques exposades. Tota aquesta realitat fa que Cementiris de Barcelona sigui una empresa moderna i model a seguir en el sector funerari. Prova d’això la tenim en les nombroses visites que al llarg de cada any es reben d’arreu d’Europa i del món, com poden ser les delegacions de Rússia, Hongria i Suècia. Just és reconèixer que tot això només és possible amb la total complicitat de la plantilla de Cementiris de Barcelona, una complicitat que fa possible aconseguir els reptes que es marquen any darrere any. Un any més, Cementiris de Barcelona es posa al servei de la ciutat.

PROGRAMA D’ACTES I SERVEIS PER TOTS SANTS UN DELS COLUMBARIS AMB FORMA DE XIPRER (CBSA)

CINERARIS TIPUS XIPRER El nou columbari cinerari en forma de xiprer és una escultura original i exclusiva, fabricada amb corten i vidre, i en la qual es poden introduir diferents urnes. El columbari queda del tot integrat al jardí de la Mediterrània, un espai privilegiat del cementiri de Montjuïc.

Tràmits Concessions de sepultures per 15, 30 o 50 anys Canvi de nom del titular de la sepultura Gestió de les taxes de conservació i lloguer de les sepultures Tramitació del duplicat del títol de la sepultura Compensació de sepultures Actualització de dades dels usuaris Recerca de difunts inhumats als cementiris de Barcelona Gestió de la documentació per a inhumacions, trasllats i obertures Gestió de la documentació per a la cremació de restes Adquisició o renovació d’elements decoratius

PER ALS NENS Taller infantil. Pinta la teva carrossa preferida! Dia: 1 de novembre Lloc: Col·lecció de Carrosses Fúnebres del cementiri de Montjuïc Horari: 10-14 h Regal per a tots els participants d’una carrossa muntable.

SERVEIS ESPECIALS D’AUTOBÚS CEMENTIRI DE MONTJUÏC L21 (Paral·lel - Prat): reforçament de la línia el 26 i 27 d’octubre i l’1 de novembre L107 (interior del cementiri): cada dia des del 26 d’octubre fins a l’1 de novembre

MÚSICA EN DIRECTE Dia: 1 de novembre LLoc: Cementiris de Poblenou i Les Corts Horari: 11-14 h

L961: llançadora especial de Plaça d’Espanya a Porta Sant Lluís del Cementiri de Montjuïc l’1 de novembre CEMENTIRI DE COLLSEROLA L102 (Plaça Eivissa): reforçament del dia 19 octubre al 3 de novembre MISSA ESPECIAL DE TOTS SANTS AL CEMENTIRI (CBSA)

UNA NENA PINTA UNA CARROSSA DURANT EL TALLER INFANTIL DE TOTS SANTS, EL 2012 (CBSA)

MISSES Sants: 11 h Les Corts: 12 h Sarrià: 12 h Poblenou: 13 h Sant Andreu: 13 h

HORARI ESPECIAL DELS CEMENTIRIS 26 i 27 d’octubre i 1, 2 i 3 de novembre de 8 a 18.00 h a tots els cementiris

L103 (Montcada i Reixac): reforçament del 26 octubre al 2 de novembre L104 (Fabra i Puig): reforçament del 26 octubre a l’1 novembre


• MEDI AMBIENT •

BONA PRÀCTICA Dipositar l’urna biodegradable en un espai habilitat dins del mateix cementiri (FOTO: FREDERIC CAMALLONGA)

Cementiris, destí per a les cendres Els experts desaconsellen l’ús d’urnes no biodegradables i recomanen l’ús dels columbaris Andreu Mas

L

a inhumació dels difunts havia estat una opció tradicionalment hegemònica a Catalunya. Les famílies vetllaven els seus difunts i els enterraven als cementiris, de forma molt similar a com ho feien els seus avantpassats. D’un temps ençà, però, els costums estan canviant. Les cremacions, que a principis dels anys vuitanta encara eren l’opció escollida per una minoria –només se’n feien unes poques dotzenes a l’any– constitueixen en l’actualitat gairebé la meitat dels serveis. I la tendència és a l’alça. La població, però, sovint no ha estat al cas de què calia fer amb les cendres un cop li eren entregades. Una opció molt habitual era transportar-les cap a algun paratge natural i especialment apreciat pel difunt –una muntanya concreta, una platja...– i espargir-les, segons la seva voluntat i sense cap mena de control, tot abandonant l’urna de metall que, sense ells saber-ho, representava una amenaça per al medi ambient. És per això que Cementiris de Barcelona ha desenvolupat en els darrers anys una clara política de foment de les inhumacions de cendres dins dels recintes funeraris i en urnes biodegradables; una aposta que constitueix una de les prioritats de l’empresa en matèria mediambiental.

CREMACIÓ: OPCIÓ A L’ALÇA A BARCELONA Inhumacions 12.000

11.040

10.796

Cremacions

10.570 9.938

9.661

9.390

10.000

8.000 6.782

6.420

6.713

7.450

7.278

7.010

6.000 2007

2008

“Les cendres són bàsicament sals, sodis i fosfats de calci, entre altres components –alguns d’ells procedents d’implants, empastaments...–. La major part dels elements potencialment contaminats, com les restes de quimioteràpies, es volatilitzen amb la cremació”, apunta Sergi Garcia, membre de l’associació ecologista Galanthus, qui avisa que “una quantitat excessiva de cendres pot

2009

2010

La cremació, molt minoritària en el passat, representa ja quasi la meitat dels serveis a Barcelona

2011

2012

alterar la composició química del sòl, en situacions concretes –sòls àcids– o de molta deposició de cendres”. “El que sí es pot considerar un contaminant més que perillós –diu Garcia–, molest o incòmode són les urnes i altres elements, com les flors de plàstic o les espelmes, que acompanyen les cendres en les inhumacions fora dels cementiris”. Garcia recomana el confinament de les cendres en


SERGI GARCIA, ASSOCIACIÓ ECOLOGISTA GALANTHUS

BIODEGRADABLES L’oferta d’urnes biodegradables ha crescut els darrers anys. Models com el Tibor, l’Oceà o l’Esfera Bio –fet amb terra de compostatge–, poden adquirir-se a les botigues de Cementiris de Barcelona

OCEÀ ESFERA BIO

TIBOR

MALA PRÀCTICA Abandonar l’urna metàl·lica en un paratge natural, després de l’espargiment (FOTO: FREDERIC CAMALLONGA)

“Les urnes no biodegradables són un element contaminant perillós, molest i incòmode per al medi ambient; igual que ho són altres objectes, com les flors de plàstic o les espelmes que acompanyen les cendres en les inhumacions que es fan fora dels cementiris” deixa de ser un tros del parc natural, de la serra de Collserola. Els cementiris, a més, ofereixen columbaris, amb capacitat per a diverses urnes i que mitjançant plaques o altres elements afavoreixen el record dels difunts i que les famílies tinguin un lloc on anar a visitar-lo. APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT La consciència mediambiental als cementiris de Barcelona en matèria de cendres, però, comença molt abans de l’entrega de les urnes

Indrets com el Bosc de les Cendres són espais naturals on l’espargiment es fa de forma controlada

Les urnes biodegradables desapareixen en pocs mesos d’estar en contacte amb la terra columbaris, i recorda que “existeixen propostes molt interessants, com la utilització d’urnes biodegradables on s’introdueix una llavor d’un arbre o arbust i les mateixes cendres es converteixen en l’adob que fa créixer la planta. Cementiris de Barcelona, per exemple, ja ofereix aquests tipus d’enterraments”. CENDRES QUE SERAN ARBRES L’empresa barcelonina ha apostat darrerament per la venda d’urnes biodegradables, en detriment de les tradicionals, que sovint

eren de metall. Un dels productes que ofereix és l’anomenat Pack natura, que inclou una urna biodegradable, feta amb terra de compostatge i que resulta cent per cent respectuosa amb el medi ambient, així com un petit arbre mediterrani, que la família del difunt pot plantar a l’indret on vulgui. Aquest tipus d’urnes biodegradables, quan entren en contacte amb la humitat de la terra o de l’ambient, van desapareixent a poc a poc, de manera que al cap d’uns pocs mesos el seu rastre ha desaparegut del tot, sense deixar cap mena de residu contaminant. El 2007, només hi havia un 20% escàs de famílies que optaven per enterrar les cendres dels difunts als cementiris de Barcelona. Ara el percentatge representa el 35%, 15 punts percentuals més. Per donar resposta a l’increment de les cremacions i de les inhumacions als recintes funeraris, Cementiris de Barcelona ha anat habilitant espais per sensibilitzar les famílies que el lloc més adequat per

Cementiris de Barcelona va ser pionera en implantar els filtres de dioxines als forns crematoris a les cendres és el cementiri. Per això cada any es creen nous espais per inhumar i per espargir cendres, també gratuïtament. En són un bon exemple indrets com el jardí de l’Espargiment, el de la Mediterrània o el de les Aromes, tots ells al cementiri de Montjuïc, on també s’hi pot trobar el jardí del Repòs. Aquest últim també es troba al cementiri de Collserola, juntament amb el Bosc de les Cendres, que constitueix un espai molt similar al que sovint busquen les famílies quan espargeixen les cendres en un paratge natural: no

als familiars dels difunts. Dos filtres de dioxines instal·lats al crematori del cementiri de Montjuïc permeten reduir al mínim l’emissió de pols, gasos contaminants i metalls pesats, passant de 50 mg/nm3 a 10 mg/nm3. La planta incineradora, de fet, va rebre el 2011 el certificat ISO 14001:2004, que reconeix que l’activitat dels quatre forns incineradors installats al crematori compleixen amb els requisits establerts en matèria de gestió ambiental. Cementiris de Barcelona va haver de demostrar l’efectivitat de les seves instal·lacions en el control d’emissions contaminants a l’atmosfera, així com en la segregació dels residus i el bon ús que se’n fa mitjançant la derivació a gestors autoritzats. “Cementiris de Barcelona –recorda Jordi Valmaña, director general de l’empresa– va ser pionera a l’estat espanyol en la implantació dels filtres de dioxines als forns crematoris”. És per això que les delegacions d’empreses gestores de cementiris d’arreu del món visiten Barcelona per comprovar in situ no només les aplicacions de les darreres novetats en matèria tecnològica dins l’àmbit dels cementiris, sinó també les iniciatives en matèria de sostenibilitat, com ho van ser en el seu dia els forns de dioxines.


• ALTERNATIVES ECOLÒGIQUES •

Urnes i cendres en un entorn natural, sense sortir del cementiri Cementiris de Barcelona compta amb espais i sepultures respectuoses amb el medi ambient perquè els usuaris dipositin les restes incinerades dels seus éssers estimats Andreu Mas

C

ementiris de Barcelona ha dut a terme en els darrers anys una important tasca de sensibilització per tal que la ciutadania prengués consciència que el lloc ideal per dipositar les cendres dels difunts són els mateixos cementiris, no només perquè constitueixen des de sempre l’espai natural per a les persones que han traspassat, sinó perquè disposen de les instal·lacions adequades i dels serveis necessaris per a aquesta finalitat. Tenir les cendres dels éssers estimats al cementiri ajuda a conservar viu el seu record i evita la proliferació d’espargiments furtius a la natura, sense cap mena de control i molt perjudicials per al medi ambient. Cementiris

Tenir les cendres dels difunts al cementiri ajuda a conservar viu el seu record de Barcelona, tot confirmant la seva vocació de servei integral, ha creat diferents espais en totes les seves instal·lacions per tal que els usuaris hi puguin espargir les cendres dels seus familiars en entorns naturals que representen un patrimoni de gran valor; una oferta que s’afegeix a la dels cineraris on donar sepultura a les urnes. JARDINS PER AL RECORD El jardí d’Espargiment de cendres es va crear al cementiri de Montjuïc perquè les famílies hi poguessin espargir les restes incinerades dels difunts de forma gratuïta. Està format per un gran parterre de graves de colors, dotat de reg automàtic. I és que, davant la creixent demanda d’incineracions, Cementiris de Barcelona ofereix als usuaris el Pack Natura, un concepte d’urna biodegradable, feta amb terra de compostatge, totalment respectuosa amb el medi ambient, que, a més a més, va acompanyada d’un petit arbre mediterrani, que la família pot plantar allà on vulgui. A la part alta del mateix cementiri de Montjuïc, en un altre jardí destinat a la inhumació d’urnes biodegradables, el jardí de les Aromes, els recipients es descomponen en estar en contacte continuat amb la terra humida. Les urnes es dipositen al bell mig de la instal·lació, formada per unes franges de pedres de colors i parterres que configuren el perímetre. Al damunt es colloca una planta en record del difunt; les plantes aromàtiques i d’origen mediterrani –el romaní, l’espígol, la sàlvia– que donen nom al jardí. El perímetre també està format per arbres, sota dels quals també es

EL BOSC DE LES CENDRES, AL CEMENTIRI DE COLLSEROLA, ÉS UN INDRET CARACTERITZAT PER LA PAU, LA TRANQUIL·LITAT I LA PROXIMITAT DE LA NATURA (CBSA)

COMPROMÍS MEDIAMBIENTAL El compromís amb el medi ambient de Cementiris de Barcelona s’ha traduït en diferents mesures que redueixen l’impacte de la seva activitat: Filtres de dioxines. Instal·lats als forns crematoris –un a Collserola, pioner a l’estat espanyol, i dos més a Montjuïc–, han reduït al mínim l’emissió de gasos contaminants, metalls pesats i pols Parc solar de Montjuïc. Les plaques fotovoltaiques instal·lades a les cobertes dels blocs de nínxols han permès reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera: l’energia generada va cap a la xarxa de distribució de la ciutat Vehicles elèctrics. Des que es va adquirir el primer, el 2006, el servei s’ha ampliat seguint l’aposta per una mobilitat i un treball sostenibles. A més, s’utilitzen elevadors elèctrics per a les inhumacions als cementiris. Tres dels cotxes que porten els fèretres empren el mateix sistema. I les persones que ho requereixen disposen de vehicles de transport elèctrics

AL JARDÍ DEL REPÒS ES DIPOSITEN LES CENDRES EN UNA PIRÀMIDE D’INHUMACIÓ COMUNITÀRIA (CBSA)

poden inhumar les urnes. Tant els arbres com les plantes estan identificats amb el nom de la persona difunta. Sense sortir del cementiri de Montjuïc, hom troba el jardí de la Mediterrània, constituït igualment per inhumar les cendres dipositades prèviament en urnes biodegradables,

que poden anar acompanyades d’una planta o un arbre familiar, el qual permet dipositar fins a un número màxim de cinc urnes ubicades en un espai únic: un balcó sobre el mar. Un altre jardí, el del Repòs, habilitat als cementiris de Montjuïc i Collserola, es va crear també per poder dipositar les restes incine-


CINERARIS 1.

COLUMBARIS CINERARIS DE CORTEN

Les sepultures, per a quatre urnes, tenen una ubicació privilegiada: el jardí de la Mediterrània, a Montjuïc

2.

COLUMBARIS FUNERARIS TIPUS TOMBA

Hi ha fins a 42 noves sepultures, també per a quatre urnes, ubicades al jardí de la Mediterrània

1

2

3.

NOVES TOMBES

Sepultures horitzontals de tres i quatre compartiments situades al cementiri de Montjuïc

4.

COLUMBARI CINERARI EN FORMA DE XIPRER

3

4

Les urnes del jardí de la Mediterrània es descomponen en estar en contacte amb la terra humida rades, en aquest cas en una piràmide d’inhumació comunitària. Les famílies que ho desitgen tenen l’opció de col·locar una placa en memòria del difunt. REPÒS ETERN A COLLSEROLA Al cementiri de Collserola hi ha el Bosc de les Cendres, un espai natural perquè els usuaris puguin espargir les restes dels seus familiars mentre passegen per un entorn natural de pau i tranquil·litat, que aprofita les extenses instal·lacions del recinte, a la serra barcelonina. Amb la finalitat de crear un lloc de referència en memòria de l’ésser estimat, al qual els familiars poden anar a retre’l homenatge, el bosc disposa d’un mur en el qual es grava el nom del difunt en una placa de bronze, i que en col·locar-la va formant un conjunt escultòric, el Memorial Collserola. És un altre exemple de l’àmplia varietat de productes que Cementiris de Barcelona ofereix als usuaris per conservar, tot respectant el medi ambient, el millor record dels difunts.

EL JARDÍ DE LES AROMES, A MONTJUÏC, S’ANOMENA AIXÍ PER LES PLANTES AROMÀTIQUES QUE ES PLANTEN SOBRE LES URNES ENTERRADES (CBSA)

En una nova i original escultura de corten i vidre, integrada al jardí de la Mediterrània, es poden introduir diverses urnes


• INTERNACIONAL •

EXEMPLE D’ART NOVEAU: L’ESGLÉSIA DE SANT CARLES BORROMEO, INAUGURADA EL 1911 AL CEMENTIRI CENTRAL DE VIENA (ÀUSTRIA)

Els cementiris singulars d’Europa visiten Barcelona La capital catalana acollirà el 2014 la reunió anual de l’ASCE

Pablo Calderón

B

arcelona serà el 2014 l’amfitriona de la trobada anual de l’Associació de Cementiris Significatius Europeus (ASCE), una entitat sense ànim de lucre amb caràcter europeista i integrada per les organitzacions públiques i privades que gestionen o conserven el patrimoni material i immaterial dels recintes funeraris singulars europeus. L’ASCE organitza cada any una trobada on els seus membres comparteixen experiències i pràctiques, que té la finalitat de promoure el reconeixement dels cementiris com a béns culturals d’excepcional importància. La trobada de 2013 va tenir lloc al setembre, a Amsterdam (Països Baixos), amb el títol “Cementiris europeus com a paisatges culturals”. L’objectiu del workshop va ser l’anàlisi dels recintes com a paisatges, des d’un doble vessant: el genèric, que fa referència al patrimoni i els valors culturals, i el més específic del passat, present i futur d’uns espais en els quals la natura desenvolupa un paper decisiu. Constituïda el 2001, l’ASCE està integrada per 179 membres de 22 països, entre els quals hi ha els dos cementiris monumentals de Barcelona: el del Poblenou i el de Montjuïc.

UNA CIUTAT COMPROMESA Cementiris de Barcelona, que en l’actualitat forma part de l’equip directiu de l’associació, ha demostrat des de l’inici el seu compromís amb el projecte; veu en la unió la clau per introduir i normalitzar la cultura funerària

REPRESENTANTS DELS CEMENTIRIS ADSCRITS A L’ASCE AL WESTERVELD CEMETERY & CREMATORIUM

PROJECTE COMÚ L’ASCE dóna suport a les iniciatives de divulgació del patrimoni funerari. Activitats tan diverses com ara congressos, exposicions, concerts o visites pedagògiques als cementiris, organitzades per a escoles i instituts, ja es duen a terme amb la finalitat de mostrar a ciutadans i visitants el valor artístic i històric dels recintes funeraris, a més de completar l’oferta cultural d’Europa, tot establint nous vincles de col·laboració entre els països i ajudant a cohesionar el territori amb un projecte comú que potencia el paisatge funerari

UNA REUNIÓ DE TREBALL DURANT LA DARRERA TROBADA DE L’ASCE, A AMSTERDAM

com a punt de referència en el context de la cultura europea. Com a empresa organitzadora de la pròxima reunió de l’ASCE, l’empresa barcelonina s’encarregarà de mostrar la implicació i el potencial del conjunt de les diferents entitats que conformen l’associació, mitjançant conferències, actes i visites als recintes funeraris monumentals de la ciutat. EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA Cementiris de Barcelona participa de forma activa en les diferents iniciatives de l’ASCE. Enguany, i coincidint amb la setmana europea dels cementiris, va presentar una exposició de més d’un centenar de fotografies de recintes funeraris europeus. La mostra, titulada Cementeris europeus: jardins d’ànimes, diversitat i patrimoni, formava part del projecte Eucemet i recollia imatges d’escultures, paisatges i rituals de diversos cementiris d’Europa, membres de l’ASCE. Imatges com les que il·lustren aquestes pàgines es van poder contemplar fins a l’agost a les instal·lacions de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Montjuïc.


DETALLS ESCULTÒRICS: A L’ESQUERRA, AL POBREZJE CEMETERY, DE MARIBOR (ESLOVÈNIA); A LA DRETA, AL CEMENTIRI DE MONTJUÏC, DE BARCELONA

TOMBES DE DIFUNTS DE DIVERSES RELIGIONS AL CEMENTIRI DE SARAJEVO (BÒSNIA I HERCEGOVINA)

DALT, UNA MOSTRA D’ARQUITECTURA AL CEMENTIRI DE MONTJUÏC (FOTO: CBSA); BAIX, UN ARBRE FLORIT DEL GLASNEVIN CEMETERY AND MUSEUM, A DUBLÍN (IRLANDA)

ART I NATURA S’UNEIXEN AL CEMENTIRI DE BELLU, EL MÉS FAMÓS DE BUCAREST (ROMANIA)

QUAN LA NIT ARRIBA A L’ANTIC CEMENTIRI DE PODGORZE (CRACÒVIA, POLÒNIA)


Cementiris de Barcelona en xifres GESTIONEM...

Poblenou

9

Les Corts

2

recintes funeraris

Sant Andreu

centres crematoris

MANTENIM...

2.425.581 337.115 sepultures

m2 de superfície de cementiris

Sant Gervasi

Sarrià

100.000 M2

Horta

Sants

COMPTEM AMB...

7

Montjuïc

Collserola

TENIM...

inhumacions

98

800

trasllats

10 SEPULTURES DE LLOGUER

L’ANY 2012 HEM ATÈS...

62.000 92.000

treballadors al servei de la ciutat

I DUEN A TERME...

1.400

a les Rutes Culturals de Poblenou i Montjuïc

de les quals són de lloguer

10 SEPULTURES

ELS VISITANTS DE L’ANY PASSAT...

10.000

2.375

cremacions

FEM UNA MITJANA A L’ANY DE...

9.660

sepultures

100 CREMACIONS

L’ANY PASSAT VAM REALITZAR...

7.450

ADJUDIQUEM CADA ANY AL VOLTANT DE...

3.500

forns incineradors

10.000 SEPULTURES

a la Ruta Nocturna del mes de març i a la representació del Don Juan Tenorio a la festivitat de Tots Sants

200.000

a la festivitat de Tots Sants, en tots els cementiris de Barcelona

38.000

ciutadans trucades d’usuaris

operacions de cementiris anualment

ENGUANY INVERTIREM...

3.000.000

d’euros en rehabilitació i restauració dels nostres recintes

10.000 EUROS


• ENTREVISTA A JORDI VALMAÑA, DIRECTOR GENERAL DE CEMENTIRIS DE BARCELONA •

“Les rutes pels cementiris ja formen part de l’oferta cultural de Barcelona” L’OPINIÓ SOBRE EL PATRIMONI FUNERARI

“A ciutats com Praga, París o Oslo, els cementiris són visitats. Si aquí tenim recintes importants quant a elements arquitectònics, perquè han de viure tancats a la ciutat? No hi ha cap motiu”

JORDI VALMAÑA, AL CEMENTIRI MONUMENTAL DEL POBLENOU (FREDERIC CAMALLONGA)

D

irector general de Cementiris de Barcelona des de la seva fundació, el 2006, Jordi Valmaña defensa un concepte de cementiri obert a la ciutadania i capaç d’aprofitar les darreres innovacions tecnològiques per millorar el servei a l’usuari. La repercussió internacional que han tingut aquestes línies de treball el refermen en què l’empresa camina en la direcció correcta.

Una nova oficina d’atenció a l’usuari va obrir el juliol a la Ronda de Dalt. Ens permet ampliar el servei al ciutadà, arribar millor als districtes per oferir els nostres productes, serveis i tràmits administratius relacionats amb la titularitat de les sepultures. Això ho teníem als tres cementiris mitjans –Poblenou, Les Corts i Sant Andreu–, a la seu central de Joan d’Àustria i al cementiri de Montjuïc. Ara també ho tenim al tanatori de la Ronda de Dalt, on les famílies que s’hi adrecen per vetllar un difunt poden accedir des d’allà mateix a tota la informació i els serveis de Cementiris de Barcelona. L’empresa aposta per les noves tecnologies. Quin paper juguen a l’hora d’apropar els cementiris a l’usuari? Des de la nostra fundació, el 2007, hem apostat per implementar les noves tecnologies. Hem intentat ser capdavanters com a empresa de serveis funeraris o de gestió de cementiris en l’àmbit espanyol i europeu. Hem estat pioners en la implantació dels codis QR i els panells informatius interactius (SIC). Els nostres recintes funeraris gaudeixen d’un alt nivell de qualificació tecnològica. Rebem moltes visites de gestors de cementiris perquè saben que som pioners. Un grup de 14 empresaris suecs va venir a principis d’octubre. El 2012 vam tenir visites de Brasil, Itàlia, Japó, Corea del Sud, Rússia... Els cementiris tenen cada vegada més espais per a les cendres. S’està produint un canvi cultural?

UN GRUP DE VISITANTS DURANT LA RUTA PEL FOSSAR DE LA PEDRERA, ESTRENADA ENGUANY (CBSA)

“Els nostres recintes funeraris gaudeixen d’un alt nivell de qualificació tecnològica” La incineració encara no és majoritària, però la tendència és a l’alça. La primera incineració a Barcelona es va fer el 1983. Llavors es feien 30 o 40 cremacions l’any. Ara, voltem les 8.000, el 44% dels serveis. És una opció que els ciutadans tenen molt present. Quin problema hi ha? El destí que se li dóna a les cendres. La gent encara no té clar què ha de fer amb les cendres. Per voluntat del difunt o de la família, sovint no són dipositades als cementiris, que és el seu destí natural. Se les emporten i les espargeixen en espais naturals, tot provocant un problema de contaminació important, perquè, a més, acostumen a tirar l’urna, metàl·lica, no biodegradable. Dóna fruits la sensibilització ambiental? La tendència es va capgirant. El 2007, només un 20% escàs de famílies optaven per enterrar les cendres als cementiris. Ara gairebé passem el 35%. Hem augmentat 15 punts percentuals, però no és suficient. Ha

de ser l’opció majoritària. Per mentalitzar les famílies que les cendres s’han de quedar al cementiri, creem cada any nous espais per inhumar i espargir, fins i tot gratuïtament, com el Bosc de les Cendres, a Collserola, un parc natural. Per afavorir la seva utilització impulsem la venda d’urnes biodegradables, que s’enterren en aquests espais enjardinats i, mercès a la humitat de la terra i de l’ambient, s’eliminen de forma natural en un període d’uns tres mesos. La venda d’urnes biodegradables va en augment; ara representa pràcticament un 40%. Com valora el primer any de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres a Montjuïc? La Col·lecció de Carrosses Fúnebres és una de les iniciatives que Cementiris de Barcelona desenvolupa per posar en valor el patrimoni dels recintes funeraris, perquè els ciutadans de Barcelona i els visitants de la ciutat descobreixin la riquesa dels nostres cementiris, igual que descobreixen el Gòtic, el Modernisme o Gaudí. Per això vam traslladar la col·lecció de l’edifici central de Joan d’Àustria a Montjuïc, i l’estem impulsant a través de diferents activitats i mitjançant acords amb Turisme de Barcelona, l’Institut de Cultura o les escoles. El balanç d’aquest any és força bo. Però creiem que pot donar molt més a

“L’enterrament de cendres al cementiri ha crescut un 15%, però cal que sigui majoritari” la ciutat i, per tant, continuarem impulsant mesures per promocionar la col·lecció, sobretot relacionades amb el turisme, per aconseguir que sigui més visitada. Enguany han estrenat rutes com la nocturna pel recinte de Montjuïc o la del Fossar de la Pedrera, i amb èxit. El cas de les rutes és espectacular. S’han consolidat com a part de l’oferta cultural de Barcelona. Són activitats que congreguen molta gent: unes 10.000 persones al llarg de l’any. La ruta nocturna del 30 d’octubre, al cementiri del Poblenou, tenia més de 1.000 persones apuntades, i l’hem hagut d’ampliar: es farà també el 29. La del Fossar de la Pedrera, de memòria històrica, l’hem hagut de prorrogar i fer-la fixa. I no hem fet publicitat! Val a dir que amb aquestes activitats no pretenem tenir ingressos, ja que són gratuïtes, sinó posar al servei de la ciutat unes instal·lacions carregades d’història, patrimoni, arquitectura, escultura, orfebreria, pintura, i que fins fa poc eren unes grans desconegudes. A altres ciutats, com Praga, París o Oslo, els cementiris són visitats. Si aquí també tenim recintes importants quant a elements arquitectònics, perquè han de viure tancats a la ciutat? No hi ha cap motiu.

EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA - TEL: 93 481 22 00 - WWW.LAVANGUARDIA.ES ; PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA // PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA - DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA TEL: 93 344 30 00 - 902 178 585 - WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM // PRODUCCIÓ EDITORIAL: EDICIONS CLARIANA, SL - BALMES, 152 1º 4ª (08008) BARCELONA - TEL: 93 237 46 88 - WWW.CLARIANA.CAT - DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO ; REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, PABLO CALDERÓN, ANDREU MAS, JACINTO PÉREZ ; FOTOGRAFIES: FREDERIC CAMALLONGA, CBSA ; DISSENY I MAQUETACIÓ: MARTA SAGARRA //


• CULTURA •

UN GRUP DE JOVES PARTICIPA EN UNA DE LES ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES ORGANITZADES A LES NOVES INSTAL·LACIONS DE LA COL·LECCIÓ DE CARROSSES FÚNEBRES DEL CEMENTIRI DE MONTJUÏC (CBSA)

Quan el cementiri és una aula

La col·lecció de carrosses fúnebres apropa el patrimoni cultural i històric als estudiants Pablo Calderón

L

a Col·lecció de Carrosses Fúnebres es va traslladar el novembre passat a les instal·lacions del cementiri de Montjuïc, i des d’aleshores ha acollit nombroses activitats pedagògiques que tenen l’objectiu de promoure entre l’alumnat barceloní l’ensenyament del patrimoni cultural i històric a través d’aquests particulars vehicles i de tot el que els envolta. A les installacions del Poblenou i de Montjuïc, a més a més, s’han vingut fent activitats per mostrar el llegat funerari dels cementiris monumentals de la ciutat. Cementiris de Barcelona participa, mitjançant aquestes iniciatives, del Programa d’Activitats Escolars que organitza el Consell de Coordinació Pedagògica. Les visites organitzades a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres s’adapten a les necessitats i les característiques de cada franja d’edat. Pels estudiants de primària, per exemple, s’ha dissenyat un recorregut amb un guia que, mitjançant un conte sobre la figura de Santiago Rusiñol, mostra el conjunt

SALA DE LA NOVA BIBLIOTECA FUNERÀRIA, INAUGURADA EL PASSAT MES DE JUNY A MONTJUÏC (CBSA)

de les carrosses i explica diferents aspectes relacionats amb la transformació de Barcelona, com els canvis que s’han registrat en els mitjans de transport. Un cop al cementiri, visiten la tomba de Rusiñol, on es fa pedagogia mitjançant les noves eines interactives per tal de promocionar el respecte i els valors històrics del patrimoni cultural. Amb els estudiants de secundària es treballa amb una metodologia vivencial, a través de l’experimentació directa: l’alumnat pot aprendre mentre realitza diferents proves en grup al llarg dels sis àmbits del museu. Es tracta d’una mena de gimcana que relaciona les activitats pràctiques amb els conceptes històrics més rellevants i permet comprendre millor les societats i la seva organització, tot tractant amb naturalitat la mort al llarg de la visita. Cada prova superada es premia amb un tros d’una carrossa que, acabada l’activitat, els alumnes poden construir. Els nois i les noies de batxillerat, per la seva banda, realitzen un role-playing, una dinàmica on l’alumne assumeix el paper o el rol d’un personatge determinat de l’època, i ha d’actuar segons la seva personalitat, mo-


• RECITALS •

ACTIVITATS En paral·lel a la inauguració de la Biblioteca Funerària, Cementiris de Barcelona va presentar el passat 13 de juny l’exposició de fotografies itinerant anomenada Cementiris europeus: jardins d’ànimes, diversitat i patrimoni, la qual va romandre fins al 6 d’agost a les parets de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Montjuïc. El

projecte, dut a terme per Eucemet i amb el suport pel Programa de Cultura 20072013 de la Comissió Europea, el formaven més de 100 fotografies de diferents recintes funeraris del vell continent, i donava a conèixer les arts funeràries europees com a part fonamental del patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva dels països

Música i poemes per recordar els difunts Els concerts a Montjuïc, el Poblenou i Sant Andreu registren un èxit de públic

L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA SOBRE CEMENTIRIS EUROPEUS ES VA PODER VISITAR FINS AL 6 D’AGOST (CBSA)

La Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Montjuïc va participar per primera vegada i amb molt d’èxit en La Nit dels Museus. Més de 200 persones es van apropar al llarg de la nit per conèixer, a través de diferents visites guiades, un conjunt de peces úniques que fins a l’any passat eren força desconegudes, i que ara es poden veure en un entorn modern i ben equipat. La col·laboració amb La Nit dels Museus respon al desig de difondre el patrimoni que representen les carrosses per a Barcelona i fomentar l’interès de la ciutadania per la cultura

CONCERT PER AL RECORD AL FOSSAR DE LA PEDRERA DEL CEMENTIRI DE MONTJUÏC (CBSA) VISITA A LA COL·LECCIÓ DE CARROSSES FÚNEBRES DURANT LA NIT DELS MUSEUS, LA MATINADA DEL 18 AL 19 DE MAIG (CBSA)

Cementiris de Barcelona portarà a terme en els pròxims mesos un cicle de cinc conferències sobre la literatura i la mort, que es faran a la nova Biblioteca Funerària, tot aprofitant les seves àmplies instal·lacions. El projecte, obert a tothom, tractarà sobre

La Biblioteca Funerària, amb 3.600 volums, és la més gran d’Espanya i la segona d’Europa tivacions i objectius. L’estudiant, d’aquesta forma, assimila una informació més teòrica i amplia que la que es dóna als alumnes de secundària, però de manera dinàmica i lúdica. LA MORT SOBRE PAPER Dins de les instal·lacions de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres del cementiri de Montjuïc es va inaugurar el passat 13 de juny una nova Biblioteca Funerària. El canvi d’ubicació permet disposar ara d’una zona molt més àmplia on poder consultar amb comoditat un fons bibliogràfic de més de 3.600 exemplars, els quals constitueixen la biblioteca d’aquesta matèria més important de l’Estat espanyol i la segona d’Europa.

la literatura que gira entorn de la mort, i se centrarà en tres grans escriptors reconeguts. Les conferències es duran a terme durant els mesos de novembre i desembre, i comptaran amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes

La biblioteca funerària, d’entrada gratuïta i que roman oberta en el mateix horari que la Col·lecció de Carrosses Fúnebres –de dimecres a diumenge, de 10 h a 14 h–, es va començar a formar fa més de 30 anys gràcies a l’esforç de Manel Hernández, arqueòleg i egiptòleg especialitzat en els rituals funeraris. Mercès al seu treball, la biblioteca compta ara amb una àmplia col·lecció de llibres que aborden aquestes tradicions culturals des de la prehistòria fins a l’actualitat, i entre els quals destaca una significativa aportació en llibres d’egiptologia, la qual respon al gran culte als morts que caracteritzava la civilització de l’Antic Egipte. Els tres volums anomenats The Temple of King Sethos I At Abydos, el primer publicat l’any 1933 per Amice Mary Carverley i M. F. Broome, constitueixen una de les joies que es poden consultar a la biblioteca, que també compta amb exemplars de temàtiques molt variades: fotografia, sociologia, arquitectura, psicologia... Sempre, això sí, relacionades amb la mort. La varietat geogràfica dels llibres, a més, permet trobar textos escrits en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, portuguès, àrab, rus, suec i japonès.

El Concert per al record, celebrat al Fossar de la Pedrera, va congregar més de 1.000 persones El Concert per al record, l’homenatge musical organitzat anualment en memòria de totes les persones enterrades l’últim any a Barcelona i celebrat al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, s’ha consolidat com l’acte més rellevant dels que organitza Cementiris de Barcelona al llarg de l’any. La quarta edició, celebrada el 12 de juny, va congregar més de 1.000 persones, una xifra d’assistència que supera les dels anys anteriors. L’acte, com és habitual, va combinar l’actuació musical amb la lectura de fragments de poemes. Enguany, i coincidint amb el centenari del naixement del poeta català Salvador Espriu, es va recordar la seva figura i es van recitar alguns dels seus poemes. El concert va comptar amb la col·laboració de la Federació de Cors de Clavé, i l’artista convidat per llegir els fragments de poemes va ser l’actor Pere Arquillué. Cementiris de Barcelona, tanmateix, es va voler sumar a la commemoració de l’Any Espriu amb un acte musical especial, que va tenir lloc el 22 de juliol al cementiri de Sant Andreu. Viu Espriu, un espec-

tacle de poemes i cançons, va comptar amb una formació artística destacada i també amb les veus de l’actriu Sílvia Bel i de la cantant Llúcia Vives. Prop de 200 assistents van tenir l’oportunitat de gaudir a Viu Espriu d’una agradable tarda d’estiu en un entorn singular, com el cementiri de Sant Andreu, que va aprofitar l’acte per presentar la seva façana, acabada de remodelar. El darrer any també s’ha celebrat l’espectacle Amor, vida i mort al cementiri del Poblenou, en què es van llegir textos i es van cantar cançons d’artistes nacionals i internacionals, com Joan Maragall, Lluís Llach o Jacques Brel. Versos i melodies van servir per tractar la mort amb naturalitat i, a vegades, amb sentit de l’humor. Un altre propòsit de l’acte era presentar la capella del cementiri, també restaurada. L’èxit de participació va fer que l’espectacle se celebrés durant tres jornades en el marc de la diada de Sant Jordi.

CONFERÈNCIES I VISITES GUIADES Cementiris de Barcelona organitza amb els Amics de la Unesco un cicle de conferències que abordaran la cultura de la mort a partir de diferents aspectes i qüestions


• RUTES CULTURALS •

Una forma diferent d’apropar-se a la història dels segles XIX i XX Èxit del passeig nocturn pel cementiri de Montjuïc i de la ruta pel Fossar de la Pedrera Jacinto Pérez

E

l passat mes de març es va celebrar per primer cop la ruta nocturna pel cementiri de Montjuïc, tot coincidint amb el 130è aniversari del recinte funerari. L’èxit va ser aclaparador: hi van assistir més de 700 persones, i moltes més estaven apuntades en la llista d’espera; un fet que hauria estat del tot impensable fa només uns anys, quan la majoria de la gent percebia el cementiri com un indret hostil. Darrerament, però, hom ha entès que aquests tipus d’instal·lacions formen part del patrimoni cultural de la ciutat: les rutes que organitza Cementiris de Barcelona per conèixer l’art i la història que s’amaguen darrere dels seus murs desperten molta expectació. UN VIATGE AL PASSAT El recorregut nocturn va passar per 10 de les sepultures més representatives del cementiri, construït el 1883 per l’arquitecte Leandre Albareda. Els visitants van conèixer alguns personatges històrics mercès a les caracteritzacions del mateix Albareda, qui donava la benvinguda als diferents grups; Teresa Amatller, la filla del conegut fabricant de xocolata Antoni Amatller, el qual reposa en un majestuós panteó del cementiri; o l’urbanista Ildefons Cerdà. La ruta va comptar també amb música en directe, que va amenitzar el

LA RUTA NOCTURNA PEL CEMENTIRI DE MONTJUÏC, QUE ES VA CELEBRAR ENGUANY PER PRIMER COP, VA RECÓRRER 10 SEPULTURES AMB PERSONATGES CARACTERITZATS (CBSA)

Els visitants nocturns de Montjuïc van accedir al cementiri en grups de 40 persones, entre les 19 h i les 22 h recorregut des de l’entrada fins a la sortida. Una altra novetat al cementiri de Montjuïc ha estat la Ruta Modernista, un projecte que mostra la riquesa d’un moviment artístic que va deixar una petjada molt important als recintes funeraris de la ciutat. El recorregut, de fet, permet veure com els grans artistes impulsors del moviment –característic de finals del segle XIX i principis del XX– van desenvolupar i perfeccionar el seu estil, tot omplint els cementiris d’escultures i panteons modernistes dedicats a les personalitats de l’època. La connexió entre les grans famílies industrials i financeres –enriquides pel comerç amb Amèrica– i els propis artistes va esdevenir fonamental per construir una nova Barcelona –sobretot l’Eixample– i per desenvolupar el modernisme català, que acabaria plasmat a la perfecció en l’art funerari de l’època. Moltes d’aquestes famílies benestants, les quals encarregaven obres com la Casa Milà o la Casa Batlló, feien el mateix, i amb els mateixos artistes, per a la construcció dels seus temples funeraris. Arquitectes coneguts com Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, destacats per les seves grans obres arquitectòniques dels

LA VISITA AL FOSSAR DE LA PEDRERA HA ESTAT INCORPORADA A L’OFERTA FIXA DE RUTES (CBSA)

carrers de la capital catalana, van col·laborar en moltes d’aquestes altres obres amb escultors modernistes internacionalment coneguts, com Josep Llimona o Enric Clarasó. MEMÒRIA HISTÒRICA Una altra novetat d’aquest any ha estat la Ruta al Fossar de la Pedrera, un monument del cementiri de Montjuïc que funciona com a espai d’homenatge i memòria –únic a l’Estat– a les persones que van perdre la vida

UNA DE LES ESCULTURES DE LA RUTA MODERNISTA (CBSA)

durant la Guerra Civil. La visita, impartida de forma gratuïta per un guia de Memòria Històrica, ofereix l’oportunitat de parlar sobre la repressió franquista als anys quaranta del segle XX, les vivències dels espanyols durant l’holocaust, el paper de les Brigades Internacionals o dels maquis, la figura del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, o el ressò que va tenir el conflicte arreu del món. Degut a l’èxit que han tingut durant els últims mesos les visites guiades al Fossar de la

Pedrera i a les moltes peticions que han arribat per conèixer una part històrica tan decisiva del segle XX, Cementiris de Barcelona ha incorporat la ruta de manera fixa durant tot l’any. A la pàgina web de l’entitat, s’anunciaran els dies en què es duran a terme les visites guiades de forma regular; uns recorreguts que s’afegeixen així als que se segueixen fent tant al cementiri de Montjuïc com al del Poblenou, de dia i de nit, i que transporten als visitants a la Barcelona dels segles XIX i XX.


• REHABILITACIÓ •

UN DELS CINC PANTEONS REFORMATS AL RECINTE POBLENOVÍ (CBSA)

L’ANTIGA SALA DE JUNTES DEL CEMENTIRI DEL POBLENOU, UN COP ENLLESTIDA LA SEVA REHABILITACIÓ, POT ACOLLIR ACTIVITATS CULTURALS (CBSA)

LA ‘NOVA’ CAPELLA DEL CEMENTIRI DEL POBLENOU (CBSA)

Un patrimoni que cal protegir

Enguany s’han reformat espais dels cementiris del Poblenou, Sant Andreu i Montjuïc El recinte poblenoví recupera l’Antiga Sala de Juntes i la Capella, que ara poden acollir activitats culturals

Jacinto Pérez

C

ementiris de Barcelona ha realitzat enguany un seguit d’actuacions per preservar el llegat cultural i arquitectònic que s’amaga als recintes funeraris. Dues de les rehabilitacions més importants enllestides en els darrers mesos són les que s’han dut a terme a l’Antiga Sala de Juntes i la Capella del recinte del Poblenou, que han permès recuperar dos emblemes de l’estil neoclàssic del primer cementiri de la ciutat: tant el seu exterior com l’interior, ara reformats, afavoreixen la contemplació per part dels visitants de les rutes, alhora que s’han guanyat un parell d’equipaments per a nous usos; per exemple, la celebració d’actes culturals. La nova Capella, de fet, va acollir l’espectacle musical celebrat durant la darrera diada de Sant Jordi. I l’Antiga Sala de Juntes s’utilitzarà per fer una exposició de peces restaurades. Cementiris de Barcelona ha dut a terme altres restauracions al recinte del Poblenou. S’han rehabilitat cinc panteons del segon departament, la zona on es troben la majoria dels edificis monumentals. Amb aquesta actuació, s’ha rehabilitat un patrimoni funerari de gran valor artístic i cultural, i es dóna l’oportunitat a qui ho desitgi d’adquirir-lo. En el darrer any, també s’ha enllestit la re-

LA FAÇANA DEL CEMENTIRI DE SANT ANDREU, DESPRÉS DE LES OBRES DE MILLORA (CBSA)

habilitació de la façana del cementiri de Sant Andreu, on a més s’està realitzant una obra de millora als blocs de nínxols del departament cinquè. I al cementiri monumental de Montjuïc –el que registra més enterraments diaris– s’han fet diferents actuacions, com la remodelació d’algunes façanes i cobertes de nínxols o la rehabilitació del paviment dels carrers. També s’han fet obres de jardineria, per millorar l’aspecte general del cementiri. Una altra obra destacada a Montjuïc ha estat l’estabilització del mur que dóna accés al Fossar de la Pedrera. En aquest sentit, hi ha un parell de projectes més que han de seguir la mateixa línia de millora dels recintes funeraris: un d’ells neix de l’acord de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per rehabilitar la zona que envolta el cementiri de Sants, i que inclourà la rehabilitació de la façana del cementiri; i l’altre ha de permetre millorar el mur que envolta el recinte de Les Corts.


• INNOVACIÓ •

Un referent en noves tecnologies Els recintes funeraris aprofiten la realitat augmentada per donar a conèixer el patrimoni

LA REALITAT AUGMENTADA JA PERMET VISITAR L’INTERIOR DE LES CARROSSES DE LA COL·LECCIÓ DE MONTJUÏC (F. CAMALLONGA)

Andreu Mas

L

es noves tecnologies s’han consolidat com a eina per apropar els serveis i el patrimoni dels recintes funeraris als seus usuaris i visitants. Cementiris de Barcelona ha estat pionera en la implantació dels codis QR, que llegits mitjançant un telèfon intel·ligent permeten obtenir més informació sobre el recorregut de les rutes culturals pels recintes o els difunts que hi ha enterrats als nínxols. També s’han instal·lat nous panells informatius (SIC) i un plànol en 3D al Cementiri de Poblenou, elements que també milloren l’orientació i l’experiència del visitant. Un projecte de geolocalització al cementiri de Poblenou, a més, inclourà la possibilitat de dur a terme la visita guiada de forma individual, tot recorrent a la realitat augmentada, una tècnica que permet veure a la pantalla del telèfon mòbil o de la tauleta elements del món físic combinats amb d’altres de virtuals. Complementari als codis QR, és un projecte innovador que consolidarà Barcelona com a referent de smart city (ciutat intel·ligent), potenciarà la divulgació i donarà a conèixer el patrimoni històric i cultural dels cementiris de forma molt més moderna i participativa. La realitat virtual i augmentada s’utilitza també a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Montjuïc, on mitjançant Junaio, una aplicació

UNA SEPULTURA VIRTUAL EL CLIENT POT SELECCIONAR EL TIPUS DE LÀPIDA I LA DECORACIÓ DE LA SEPULTURA, I ENDUR-SE’N UNA CÒPIA A CASA (CBSA)

Cementiris de Barcelona ofereix als usuaris en qualsevol de les seves botigues la possibilitat de veure virtualment la seva sepultura. El client la pot dissenyar al seu gust, mitjançant un modern programa informàtic. Un cop escollida la làpida i els elements decoratius, l’usuari es pot fer una idea més clara de com quedarà després. També es fa un pressupost detallat que, juntament amb la imatge virtual, es pot imprimir o enviar per correu electrònic

MITJANÇANT UNA APLICACIÓ MÒBIL GRATUÏTA, L’USUARI INTERACTUA AMB LES PECES EXPOSADES (F. CAMALLONGA)

El web de Cementiris ha estrenat sengles apartats dedicats a les rutes culturals i la col·lecció de carrosses mòbil de descàrrega gratuïta, el visitant interactua amb les peces exposades, i s’endinsa una mica més en la història que contenen. LA PÀGINA WEB, ACTUALITZADA El lloc web de Cementiris de Barcelona ha estat recentment renovat i ampliat. S’hi ha introduït un apartat dedicat a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, que ofereix abundant informació sobre la mostra, els serveis educatius i les propostes pedagògiques relacionades amb ella, així com les últimes notícies i novetats de les exposicions i conferències que s’hi fan. El web, a més, compta amb un apartat especial per a les rutes, les visites didàctiques als cementiris de Poblenou i Montjuïc. Quant als serveis que Cementiris de Barcelona ofereix als usuaris, el lloc web inclourà aviat un espai per demanar cita prèvia, fet que permetrà a l’usuari disposar d’una reunió amb els serveis jurídics per tractar qualsevol tema sense haver-se d’esperar a l’oficina.

Cementiris  

Suplemento comercial publicado en 'La Vanguardia'

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you