Butlleti num 15

Page 1

AMICS i AMIGUES DEL FONDO-Santa Coloma de Gramenet. ANY 2018. Núm 15

Jose A. QUINTILLÁ

PASEO POR EL BARRIO

P

aseando por el barrio veo como va cambiando: la señora Anita asomada en su terraza viendo pasar a la gente. De vez en cuando saluda a algún vecino que parece que esté fuera de su ámbito normal. Ya somos pocos los que quedamos en el barrio de cuando yo era pequeña. Vecinos de toda la vida van desapareciendo. Veo a la señora María con el carro que va a comprar con dificultad; el carro le sirve más de apoyo que de cesta de la compra. Ella se ha propuesto salir cada día a dar una vuelta; recomendación del médico. Lo cumple siempre que puede. Al acabar el verano he visto al tapicero que está desde hace muchos años en la calle Terrasa, sentado en la puerta de la tapicería. Al saludarlo me ha dicho: “ya me he jubilado”, pero el negocio lo siguen otras personas. En ese momento entra el nuevo tapicero de nacionalidad marroquí. El negocio sigue, pero encontraré a faltar al antiguo dueño. El señor Juan, fiel a las 9 de la mañana, pasea su perrito y con voz baja le va hablando como si fuera una personita sin esperar respuesta alguna. Mientras tiendo la ropa en la terraza veo que han cambiado los vecinos de enfrente; no son las mujeres chinas de antes del verano con las que de vez en cuando, hablando y con señas con mucha dificultad, nos esforzábamos en entendernos y al final nos despedíamos con una sonrisa, saludándonos con la mano. Los nuevos vecinos da la casualidad que también son chinos; recién llegados, pero ya se han apuntado a la Colla Castellera Laietans de Gramenet, de los cuales nosotros también somos socios. Nos hemos saludado sin entender ni una sola palabra pero con gestos. Les he dado la bienvenida. / Joana IMBERNÓN 1


carrers i places del barri Carrer Massenet El carrer té un recorregut només pel barri del Fondo, és un carrer molt curt, que va de la plaça del Rellotge fins al carrer Doctor Pagès. Tot i ser tan curt en trobar-se tan a prop de llocs tan cèntrics com la plaça esmentada i el carrer Mossèn Jacint Verdaguer, hi conflueixen equipaments tan destacats com la parròquia, CaixaBank i l’edifici monumental en el que s’han instal·lat el Mercadona, el Mercat municipal, la Biblioteca i una guarderia infantil. El carrer és ple de botigues, la majoria xineses, però hi destaca Muebles Bello, un dels

Jaume P-SAYRACH

primers i més grans establiments comercials del barri. El carrer els dissabtes s’omple de parades que formen part del famós mercat del Fondo, que omple els carrers més cèntrics del barri. / Jaume-P. SAYRACH

Jules Massenet Jules Massenet nace en Montaud, cerca de Saint-Étienne (1842), hijo de Alexis Massenet, industrial fabricante de persianas en Pont-Salomon. Cuando tenía once años su familia se traslada a vivir a París para que él pueda estudiar en el Conservatorio. Massenet deja la composición para servir como soldado en la guerra Franco-prusiana, regresando a su trabajo un año después de terminado el conflicto, en 1871. En 1878 fue nombrado profesor de composición en el Conservatorio de París. En 1884, creó Manon, su obra más popular, ópera según la novela Manon Lescaut de Abbé Prévost. Sus óperas más famosas son Don Quichotte, Hérodiade, Le Cid, Le Jongleur de Notre-Dame y, más tarde, Werther (1892) y Thaïs (1894), con su soberbio solo de violín del segundo acto “Méditation religieuse”. Su capacidad de trabajo fue impresionante. Ha dejado veinticinco ó p e ra s y c o mp u s o ta mb ié n b a -

llets, oratorios y cantatas, obras orquestales y unas doscientas canciones. Murió en París (1912) a los 70 años, habiendo alcanzado una gran popularidad. / (Tret de Viquipedia). 2


editorial

Jaume P-SAYRACH

Molts colomencs i colomenques volen votar

T

emps difícils, respostes valentes. Comença el darrer trimestre de l’any, que alhora que és el portal del curs que ha començat, que ha de ser molt important per Catalunya, ho és d’una manera particular per la nostra ciutat. Santa Coloma no pot viure d’esquena del gran debat que sobre el futur de Catalunya es debat tan vivament. Coses tan importants com el dret dels ciutadans a decidir estan en joc i, per tant, la democràcia. L’Ajuntament i les entitats que creen opinió han de promoure el debat, ajudant la població a discernir -exposant les diferents opcions- perquè la gent pugui saber què li convé més. Enmig de la problemàtica de país, amb les pròximes eleccions municipals haurem de triar les persones en les mans de les quals posarem el dia a dia de la ciutat, i el seu futur. D’una manera especial és l’Ajuntament que ha d’evitar durant la campanya electoral servir-se del poder amb mires partidistes i aprofitar els mitjans de què disposa no per fer auto-propaganda sinó perquè els ciutadans coneguin els projectes i els problemes de la ciutat, per tal que hi puguin dir què en pensen. Temes com el de la participació ciutadana reclamen una reflexió general, com també els més concrets de la informació, la immigració, la política cultural i la relació amb Barcelona, o casos enfocats sense el consens ciutadà com l’acabament del parc de Can Zam o el destí de l’important edifici de la Ciba, que requereixen igualment un debat ciutadà en lloc del tracte unilateral de l’actual Ajuntament. Oportunitats úniques que reclamen una visió de futur! / Jaume P. SAYRACH 3


reportatge

Col·legi Les Neus 50 aniversari

L

’escola va començar a impartir classes el setembre de 1968, en al mateix lloc on es troba actualment. Va ser fundada pel matrimoni Castellón. Tenien un forn de pa al carrer de Magallanes i van voler que el barri tingués una escola moderna i de qualitat. I li van posar el nom de Virgen Nieves de Granada. Però mai ha estat una escola religiosa. L’escola va començar amb dues plantes i sis classes. Les primeres educadores es recorden pel seu nom, Isabel, Raquel, Paquita..... Nomès una d’elles tenia titulació. La idea era que amb aquesta escola poguessin estudiar els seus fills. Continua sent privada i és subvencionada, Consuelo Barreras, actualment directora ens diu:

feien activitats que les altres escoles del barri no coneixien, com colònies d’estiu, el viatge de fi de curs i la formació d’una AMPA, que va ser una de les primeres de Catalunya. Acompanyen la directora Miquel Rodríguez, cap d’estudis de primària, Ana Martín cap d’estudis de secundària i Sandra Guerrero, membre de l’equip directiu. Estan molt orgullosos de la seva escola. El senyor Castellón va vendre l’escola el 1985 i part del professorat la va comprar. Es formà una cooperativa de mestres i al davant es posà el senyor Gabriel Aguilera. Passaren moltes dificultats i es va tirar endavant, fent front a tots el pagaments. De les dues plantes que va tenir quan es va edificar, va passar a tres, amb la implantació de l’ESO.

-- Vaig començar a estudiar en aquesta escola als 10 anys. Venia d’una escola privada. Vaig trobar una gran diferència. Quan els meus pares van venir a matricular-me, una de les preguntes que van fer, va ser si a l’escola pegaven els nens. Des del principi es

-- Som una escola acollidora, integradora, cuidem molt als alumnes. Es una escola on es treballa molt bé. Sempre hem tingut cura en 4


reportatge la selecció del personal que treballa amb nosaltres, tant l’educatiu com el del servei. Part del nostre professorat ha estudiat aquí mateix. Hem estat de les primeres escoles que teníem una SIEI (Suport Intensiu a l’Educació Inclusiva). El Verge de les Neus ha viscut els grans canvis del barri en diverses vessants. Per una banda, en la urbanística: ampliació de la Rambla, desaparició del Camp de Futbol de la Grama (a on havien fet classes d’educació física) i l’arribada del Metro. L’altra gran canvi es el social amb l’arribada d’eemigrants de molts diversos països. -- Un 30% aproximadament del nostre actual alumnat prové de fora. Ens hem anat adaptant a la nova realitat. És un dels percentatges més alts de les escoles concertades. No permetem fer diferències per les procedències. Hem fet servir els serveis de traductors voluntaris per poder comunicar-nos tant amb els nens com amb les seves famílies; tema aquest molt important, sobretot amb la comunitat xinesa, que de tots els nouvinguts són els que més temps es quedaran. .-Tenim poca mobilitat del professorat .

actualment és el gerent de la cooperativa. -- Es bo que en aquest barri tinguem una escola, com la nostra, concertada. Es paga el mínim, no segreguem per sexe, no som una escola d’elit, aquí no té sentit. Tenim vocació de servei públic, això no és un negoci, som cooperativa i els beneficis són per millorar l’escola. Aquest any l‘escola ha canviat de nom, l’ha abreujat per adaptar-lo al caràcter que té d’escola púbica i aconfessional. Avui es diu Escola LES NEUS. / Text i Fotos: Jose A. QUINTILLÁ

Cal recordar que Antonio Mostazo ha estat durant 18 anys, fins al 2016, director de l’escola,

5


plaça del rellotge Fórum-Grama hiberna La asociación Fòrum-Grama que cumple veinte años de presencia en la ciudad, suspende su programa de actividades y cierra la web, aunque seguirá presente en Santa Coloma dando soporte a las actividades culturales y sociales afines. De momento se repliega y contribuye al nacimien-

to de un nuevo grupo de debates, y se responsabiliza del montaje del espai JPS de la Biblioteca del Fondo. / J.P.S

Fèlix Trias ens ha deixat Després de temps de suportar amb enteresa una greu malaltia, Fèlix Trias i Cortinas ha mort. No per esperat, el seu decés ha deixat de causar un sentiment general de tristesa. En Félix era una persona que es feia estimar. Sempre somrient, bon conversador, conegut molts anys pel treball en la botiga familiar d’electrodomèstics del carrer Major, ha estat soci del Centre Excursionista Puigcastellar i s’ha destacat per la participació en les activitats culturals i socials de Santa Coloma, amb un interès particular per la llengua catalana i pel futur del país; col·laboracions que ha compartit, darrerament, amb el treball com a voluntari en la Càritas parroquial. Els seu record el mantindrà molt present, tot i que el trobarem a faltar. / REDACCIÓ

Josep PITARQUE

Club Gastronòmic Comencen les activitats del nou curs del club, amb noves idees i propostes aprofitant les experiències de l’estiu i dels viatges. Hem tingut noves incorporacions. Tenim moltes idees per a fer del club un lloc on passar-ho bé i gaudir. El proper 21 de novembre de 11 h a 12 h, la cuina estarà oberta per a les persones que vulguin veure com cuinem, fent un petit tast. Lloc: Biblioteca del Fondo. / REDACCIÓ

Jose A. QUINTILLÁ 6


plaça del rellotge

Jose A. QUINTILLÁ

La CIBA un equipament destinat a les dones

L

’Ajuntament recentment va aprovar que la CIBA, i l’espai dels antics jutjats, es converteixi en un centre de recursos per a dones, un espai d’innovació i economia feminista. Es pretén que sigui un centre de referència, no tan sols que doni serveis a les dones de la nostra ciutat, sinó que també sigui un referent a nivell internacional. Donat que la nostra ciutat, disposa de pocs espais lliures, i te moltes mancances, es normal que el teixit associatiu es qüestioni la idoneïtat de la destinació d’aquest equipament amb 6.000 m2, sense que hi hagi hagut cap debat anterior a l’aprovació al Ple, ni tan sols amb les associacions de dones. Una vegada aprovat s’ha convocat un grup de treball, al que han estat convidades a participar les associacions de dones, on es va repartir una revista amb les explicacions del projecte i es va fer una visita a l’equipament. / M. D

Club de lectura a la Biblioteca El llibre d’aquest mes, Los renglones torcidos de Dios, de Torcuato Luca de Tena. L’autor explica l’història de Alice Gould, que entra voluntàriament a un psiquiàtric per resoldre un crim, narra la vida dins del centre amb un tema tant d’actualitat com les malalties mentals. Alicia està bé o es una malalta? Si ho vols saber, l’has de llegir. Val la pena. T’agrada llegir? Apunta’t al Club, vine a la tertúlia literària el proper 20 de novembre / J.A.Q 7


plaça del rellotge

Jose A. QUINTILLÁ

Jaume P-SAYRACH

Neteja del barri He notat que la brigada de neteja dels carrers ve al barri amb més freqüència i amb més personal. Els efectes positius es noten. Però a costa d’una enorme despesa i amb resultats poc duradors perquè la gent incívica al cap de poca estona, o a la nit, tornen a llançar a la vorera, al costat dels contenidors, els mobles vells, la roba gastada i mil inútils andròmines. La solució del problema és l’educació de la gent, començant per les escoles. I perquè arribi als pares i familiars, res millor que fer-ho a través dels alumnes. Una via eficaç podria ser repartir als nens uns contes, que podrien pintar-los perquè se’ls fessin seus, en els que es veiessin uns nens assenyalant un munt d’escombraries llançat al carrer, dient als pares: “Que incívics que són alguns veïns!”, i en la resposta dels pares aparegués simplement un signe d’admiració. Si per la boca mor el peix, que pels ulls entri a la gent l’educació cívica. / J.P.S 8

Jose A. QUINTILLÁ

El rellotge de la plaça del Rellotge, marca una hora diferent a cada banda, i les dues estan malament. / J.I

Jose A. QUINTILLÁ

El panell d’informació de la plaça del Rellotge continua després de molt temps sense funcionar. / J. I


plaça del rellotge/agenda AGENDA 20, dimarts: Club de Literatura. "El quart reich" de Francesc Miralles. Biblioteca del Fondo. 19h 21, dimecres: Club Gastronòmic. Jornada oberta de creació culinària. Biblioteca del Fondo. 11h 23, divendres: Crestes de tonyina Taller infantil realitzat pel petit xef colomenc, Nicolás Andreo Olivella. Adreçat a nens i nenes de 7 a 9 anys. Biblioteca del Fondo. 17.30h

Laietans de Gramenet a Badalona

14, dimecres: ANY POMPEU FABRA Sessió oberta de "La maleta de Fabra" a la Setmana de la Ciència. Vols saber qui era Fabra i la rellevància de la seva obra, d'una forma lúdica i original? Centre Cívic del Fondo. 10h

El passat 4 de novembre els Laietans de Gramenet van actuar a Badalona amb la colla local i els Castellers de Montcada. La colla va tenir una bona actuació descarregant tots els castells. / A.F

28, dimecres: ANY POMPEU FABRA Conferència "Pompeu Fabra, l'arquitecte del català literari del segle XX" a càrrec de Joan Costa, doctor en Filologia Catalana. Biblioteca Central. 18:30h. La colla castellera Laietans de Gramenet disposa de loteria de Nadal i de la Grossa de Cap d’Any. El preu de cada butlleta és de 3€. Qui estigui interessat en adquirir-ne, pot passar pel Centre Cívic Fondo (c/Wagner, 19) els divendres de 19 a 21 h.

Pilar al Poblat Iber Puigcastellar Els Laietans de Gramenet van pujar el 21 d’octubre al Poblat Iber Puigcastellar per a fer un pilar. L’esdeveniment va ser filmat per un dron i també fotografiat pel públic assistent. Acte seguit la colla va celebrar-ho amb un merescut esmorzar. / A.F 9

Escrits i fotos: Jaume P-Sayrach, José A. Quintillá, Joana Imbernón, Marga Dordella i Albert Folqué


entrevista

AM.MA.ME: Ayuda a los familiares de enfermos mentales Entrevista a Germán Morente y Mari Grande

E

l matrimonio formado por Germán y Mari es un matrimonio que dedica gran parte de su vida y esfuerzos a trabajar, desde hace un tiempo, en AM. MA.ME. Para hacer visible una problemática importante, hasta hace poco muy desconocida, las enfermedades mentales.

liares de personas con trastornos mentales, que trabaja para mejorar la calidad de vida de las personas afectadas y dar soporte a los familiares. Mari y Germán se han integrado plenamente a la asociación; tanto es así que desde hace poco Germán ha asumido el cargo de presidente. -Estamos trabajando para aumentar el número de socios, actualmente somos 69 familias asociadas y queremos llegar al acabar el año a los 100 socios. Nos movemos para buscar dinero y poder financiar las actividades programadas, que son muchas y gratuitas para los socios. Somos conscientes que falta mucho por hacer, en Santa Coloma de Gramenet puede haber 2.000 personas afectadas por una alguna enfermedad mental.

-¿Cómo llegasteis a AM.MA.ME.? -Cuando te encuentras con un problema de salud mental, te sientes muy solo, la gente rechaza estas enfermedades, te puedes romper un brazo, tener alguna dolencia y tu entorno no te rechaza, pero si saben que esta persona tiene problemas mentales sufres rechazos por el estigma que tenemos de esas enfermedades. Ante estos problemas buscamos ayuda, fuimos indagando hasta que encontramos esta asociación: Asociación de familiares con personas con problemas de salud mental. Aquí conoces a otras familias con problemas similares. AM.MA.ME. es una asociación sin afán de lucro creada al 2001 para fami-

-¿Cómo se detectan? Notas cambio de carácter, de hábitos, empiezas a ir al médico, es un largo camino, hay una gran cantidad de enfermedades dentro de la denominación general de “enfermedades mentales”. 10


entrevista dad pública. Magníficos profesionales y un exquisito trato. En Santa Coloma tenemos un gran centro, Torribera, aunque hacen falta más profesionales, especialmente psicólogos, psiquiatras para poder atender a los enfermos. -Se, que continuamente os estáis preparando….. -Si, asistimos a todo lo que pueda ayudarnos y pueda servir para ayudar a los demás. Hacemos unos cursillos dentro del programa ACTIVAT cuyas oficinas están en la calle Nàpols, junto a nuestro centro. Nos dan herramientas para poder ayudar mejor.

Cuando llega el diagnóstico empieza otra etapa, los familiares no se lo creen ¿por qué a mi? – piensan- ¡No puede ser! Si la familia finalmente lo admite, debe ser el afectado el que debe reconocerlo. Sabemos que es muy difícil, pero cuanto más pronto el enfermo reconozca su nueva situación, antes empezará a recuperarse.

-Me dijistes de un tema “tabú” -Si sobretodo antes se silenciaba: por vergüenza o por sentirse culpable, sobretodo en la adolescencia. Durante muchos años los adolescentes han estado olvidados de los planes de salud mental. La enfermedad a veces empieza con el acoso escolar, pensemos que la depresión es ya una enfermedad mental. Es muy importante que los padres sean capaces de detectar los síntomas depresivos de sus hijos y que puedan ayudarlos.

-En concreto ¿cómo lo notan las familias? La percepción de la realidad. Cada día se deteriora más hasta que tienen que sufrir un ingreso. Finalmente pierden su trabajo. La enfermedad aparece en cualquier momento. Para cualquier familia encontrarse con un caso así es un calvario, el enfermo lo que entonces necesita es que los familiares tengan suficiente información. Cuanto mejor anímicamente esté la familia, mejor estará el enfermo.

-Siempre AYUDAR ¡Felicidades por vuestra dedicación! No olvides poner todas las actividades de AM.MA.ME.: Club Social, Atenció Familiar, Tallers Psicoeducatius, Grup d’Ajuda Mutua, Teatre Social Vínculos, Formació Permanent, Activitats de Temps Lliure, Sensibiltizació Comunitària, Treball en Xarxa.

-¿Y vosotros como lo lleváis? -Una vez lo aceptas te toca luchar. El asistir a charlas, cursillos, reuniones te orienta mucho, eso sí sin olvidar al resto de la familia. Cuanto más preparado estás, vas entendiendo mejor y sabes cómo debes actuar; a nosotros nos está sirviendo mucho. Si tú estás bien, el enfermo estará mejor. Es un trabajo arduo y siempre tienes que recomponerte.

RECORDAR AM.MA.ME. C/Nàpols 41 – 934684627 – www.ammamesc.es Text i Fotos: Jose A. QUINTILLÁ

-¿Hay una gran diferencia de cómo se trataba antes esta enfermedad? Antes a estas personas afectadas se las escondía o bien eran ingresadas en psiquiátricos. Realmente se sabía muy poco de estas diversas enfermedades. Se fue avanzando. Se empezó que el enfermo viviese en su entorno familiar. Han ido apareciendo fármacos que ayudan mucho. Se han roto muchos “tabús”. El cine no ha ayudado mucho. Mi consejo es ir siempre a la sani11


finestra oberta

Tragèdia evitable?

A

Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) hi ha hagut un aiguat horrorós, com sovint n’hi ha en altres llocs del planeta. Són efectes en gran part deguts a la naturalesa, fenòmens que no depenen de nosaltres però dels quals en podem evitar les dramàtiques conseqüències com, per exemple, no edificar en zones de risc. Segons el govern espanyol a Espanya hi ha més de 400 zones d’alt risc, actualment urbanitzades. Si bé ara no es pot pensar en eliminar aquestes urbanitzacions, sí que es pot obligar als ajuntaments que executin els plans correctors decretats pel govern, per aminorar les conseqüències de les catàstrofes naturals, que en la majoria de casos no es porten a la pràctica com, per exemple salvaguardar els meandres del rius per tal de aminorar la força de la baixada del’aigua en les torrentades, o plantar abres per on passa el riu perquè el terreny esdevingui més porós i absorbeixi més aigua. Una altra mesura és la prohibició de dedicar la planta baixa a vivenda, o tancarne les finestres amb reixes de ferro, que dificulten l’entrada dels bombers, en casos d’emergència. També es demana que s’adaptin els terrats perquè es puguin realitzar els salvaments aeris. Sobretot, però, s’ha d’acabar d’una vegada per totes que se segueixi construint en les zones de risc. No cal subratllar el mal que fan aquests fenòmens naturals quan es donen en llocs on no s’haurien d’haver construït cases, o equipaments esportius, centres lúdics, bars i restaurants. Aquestes falles humanes més el canvi climàtic en són responsables. Per això ara a Sant Llorenç hi ha hagt 10 morts i la desaparició d’un nen. I a altres llocs del Planeta ara mateix són milers els morts a conseqüència de catàstrofes semblants. Generalment ocorren en les zones més pobres, on l’urbanisme i la construcció són més deficitaris. ¿Qui podrà eixogar les llàgrimes de les persones que ploren els seus familiars que han mort? Només la solidaritat de la multitud que ha acudit a ajudar els veïns i veïnes de Sant Llorenç els farà més suportable l’immens dolor que senten. Jaume-P. SAYRACH 12


suplement Fulls dels lectors i lectores: pàgines obertes

amicsfondo@gmail.com

BIBLIBUS ANANTAPUR Petit (gran) projecte bibliotecari a l’Índia

L

’ Índia m’ha acollit de nou trenta anys després de la meva primera visita el Cap d’Any de 1988. Igual com aleshores he tingut l’oportunitat de compartir unes setmanes amb persones, famílies, professionals, que m’han fet sentir com a casa. Aquest estiu vaig anar als districtes d’Anantapur i Kurnool, a l’Estat d’Andra Pradesh, al Sud de l’Índia. Hi vaig anar a col·laborar en un projecte que es diu Bibliobus Anantapur i que es va iniciar i es dirigeix des de la Biblioteca Pública Provincial de Sevilla, i amb la

cobertura de la Fundació Vicenç Ferrer, que a l’Índia es diu Rural Development Trust - RDT (Fundació de desenvolupament rural). La Fundació Vivenç Ferrer (FVF/RDT) l’any vinent celebrarà els 50 anys de treball a Andra Pradesh, principalment a Anantapur, però també a altres zones. És una zona molt rural i extremadament pobra. La climatologia, amb molt poca pluja, no ajuda a un entorn molt sec on els recursos aqüífers van minvant sense reposició. La FVF/RDT ha

1

Suplement del butlletí En el Fondo -novembe de 2018

La Mariona en la sessió de Formació del pesonal bibliotecari


volgut participar-hi, han ofert un espai on s’ha instal·lat una prestatgeria amb uns 200 volums (obres per a adults, infants, per ajudar als estudis; en telugu, la llengua pròpia, i anglès principalment). La FVF/RDT ha contractat una persona que es formarà com a bibliotecària sobre la marxa per a cada una de les biblioteques. I el proper mes de novembre, si tot va bé, començarà a rodar el Bibliobus. Aquesta gran furgoneta adaptada (finançada per La Caixa i Caja Sur) tindrà un fons d’uns 3.000 volums, també tindrà un equip per poder projectar documentals de temàtiques diverses de sensibilització i connexió wifi.

treballat des dels seus inicis en la construcció de pous, d’habitatges, plantacions adequades a la climatologia, irrigació, educació, empoderament de les dones, lluita per l’empoderament dels dalits i les gents de les castes més baixes... A Espanya es coneix molt el

Món rural de Kurnost District

projecte d’apadrinament de nens i nenes. Projecte que s’adreça principalment a ajudar a les famílies d’aquests infants per tal que no hagin d’abandonar l’escola per anar a treballar al camp o ajudar en qualsevol altra tasca per ajudar a tirar endavant la família. Aquest projecte a més reforça les comunitats on viuen aquestes nenes i nens: en algunes s’hi engeguen escoles, en d’altres s’hi fa arribar l’aigua i es fa una font al centre del poble, en construeixen vivendes, etc.

Aquest és el context en el que la Yolanda (de Sevilla) i jo mateixa vam arribar com a primeres voluntàries del projecte. Les coordinadores ens van explicar quines serien les nostres tasques i calendaris durant la nostra estada. Durant la primera setmana, els tres primers dies inauguraríem les 8 darreres biblioteques, els dos següents faríem dues reunions de formació per als setze bibliotecaris. Les altres tres setmanes visitaríem algunes de les biblioteques per acompanyar el projecte “Històries del nostre poble” (Stories of our people). Aquest projecte té per objectiu implicar el màxim de persones de la comunitat de diverses edats, sexes i condicions socials per transcriure i il·lustrar les històries tradicionals del poble.

Ara, a partir del projecte presentat des de Sevilla, la Fundació ha acceptat d’iniciar, ja farà un any, el projecte Bibliobus Anantapur (Mobile Library). Aquest projecte es va iniciar sondejant el terreny per veure on es podria fer la prova pilot. Es va escollir la zona de Kosigi, a tres hores o més, al Nord de la ciutat d’Anantapur. Allà, 16 poblets que han

2


algun altre el director de l’escola nacional i part del professorat recolzen fortament el treball de la biblioteca. A les biblioteques ja s’hi estan duent a terme moltes activitats: contacontes, concursos d’escriptura (principalment sobre les bondats de la biblioteca), cercaviles amb música per donar a conèixer la biblioteca, lectures en veu alta a llocs de pas, visites escolars, i cada matí a primera hora i cada tarda la biblioteca està oberta per a la lectura i el préstec de llibres. Al final de l’estada, amb tot el que vius dia a dia amb les persones amb les que comparteixes la vida, et queda un sentiment de reconeixement per la confiança amb la qual t’han acollit i acompanyat dia a dia. Catalunya i Andra Pradesh són tan diferents... la cultura occidental i la oriental, el desenvolupament econòmic divers, etc... Nosaltres anàvem a compartir la nostra experiència professional, a transmetre alguns coneixements i establir mecanismes de coordinació entre els 16 punts de la xarxa de biblioteques públiques unides pel bibliobús. Però al final, la vida és molt més que això... coneixes les persones, les seves

El projecte de biblioteques es coordina des de l’Oficina d’Educació de la FVF/RDT. Allà el Director de l’Oficina, la Coordinadora de l’Àrea de Kosigi i altre personal de suport han anat entenent la importància de la presència de les biblioteques al poble. Certament, com a suport a les tasques educatives amb els infants i joves, però també com a centre dinamitzador de la vida cultural i social del poble. Ha estat per a nosaltres, un privilegi treballar amb ells, compartir el seu entusiasme i la seva professionalitat. Amb ells vam fer molts quilòmetres de carretera, vam compartir dinars i reunions... vam poder conèixer millor la realitat social de l’entorn on érem, els principals problemes amb els quals es trobaven i que són els que cal ajudar a reduir per tots els mitjans (l’abandonament escolar i els matrimonis prematurs, entre d’altres). També vam compartir jornades de treball amb els setze bibliotecaris i bibliotecàries. La majoria d’ells amb estudis mitjos o superiors en ciències, tècniques o humanitats. També els vam visitar a les seves biblioteques, moment d’entrar en contacte amb les realitats similars i diverses entre ells. En algun poble el grup de joves estava totalment compromès amb la biblioteca; en algun altre hi ha un “comitè de lectura” format majoritàriament per homes, però també hi ha alguna dona; en Tomba de Vicent Ferrer, venerat com els santons. La Fundació ha aixecat la regió, li ha obert la esperança amb la implicació de tothom.

3


famílies, comparteixes festes religioses d’altres tradicions, parles de somnis, il·lusions, alguna frustració també, però sobretot vius l’alegria d’aquesta trobada improbable però real i concreta i profunda. He tornat a Barcelona amb el cor ple de noms i cares... i gràcies a les noves tecnologies, mantenint el contacte amb uns i altres i el dia a dia del projecte que creix amb força per al bé de les comunitats on arrela.

PS: això és només la primera fase de projecte. Des de la coordinació de Sevilla, i en contacte amb la Universitat, s’editarà un llibre amb les històries dels nostres pobles recollides, s’envairan professors i alumnes de diverses especialitats a participar en la formació del personal bibliotecari i educatiu que s’hi relaciona, etc. Mariona CHAVARRIA, dirctora Biblioteca del Fondo

LECXIT crònica dels tres cursos

S

embla que era ahir quan vam començar i d’això ja fa 3 cursos! Era el curs 20152016, no volíem ser massa ambiciosos i vam reunir un petit grup de 5 voluntaris i 5 nens i nenes de 4t de primària de l’escola Beethoven. Els nostres objectius eren potenciar l’hàbit lector dels petits i millorar la seva comprensió lectora. Per a tal objectiu, vam fer parelles estables d’1 voluntari amb 1 nen, que es trobaven una vegada per setmana per passar tota 1 hora els dijous a la tarda a la sala infantil de la biblioteca. Vam posar l’èmfasi en dedicar una bona estona al principi de les trobades a la conversa. La conversa inicial garantia el bon funcionament de l’activitat. A partir de la mútua coneixença entre voluntari i petit lector, s’estableix un vincle de confiança que permet que es faci una bona tria del text que es llegeix conjuntament. Unes vegades és el voluntari qui llegeix en veu alta al principi, altres vegades és el nen qui llegeix a l’adult, altres es pot fer la lectura silenciosa, però el més important de tot és que la lectura no sigui un pur exercici mecànic, sinó que quan s’ha acabat el text seleccionat, la parella comenta i valora el contingut del que han llegit. Aquest és el moment clau de la nostra activitat, quan reflexionem sobre el que llegim que en traiem profit.

ris, pares, mestres i fins i tot equip directiu de l’escola. Tots unànimement van contestar dient que l’experiència havia estat summament enriquidora en més d’un àmbit, no només per la millora dels hàbits lectors sinó que també es valorava molt positivament la cohesió social que es desenvolupava en aquesta activitat. Amb tot això, al curs següent, no vam tenir cap dubte de repetir l’activitat i fer-la créixer. Ens vam atrevir a augmentar el grup de participants i fer-la també a la biblioteca de Can Peixauet. El segon curs vam poder començar més aviat, al novembre ja teníem les parelles organitzades amb nous voluntaris i nous petits lectors en dues biblioteques, 7 parelles a Fondo i 10 a Can Peixauet. Vam incorporar activitats de lectures dramatitzades per celebrar la diada de Sant Jordi i un taller amb llibres de cuina i amb receptes que vam arribar a posar en pràctica a la cuina de la biblioteca del Fondo com a activitat de cloenda final. El curs va anar també molt bé, de manera que en acabar vam tornar a fer enquestes, el grau de satisfacció tornava a ser elevat, els nens havien llegit moltes hores i havien après a comentar les seves lectures amb els grans. Al maig ens vam acomiadar tot esperant retrobar-nos al setembre.

Quan vam donar el primer curs per acabat, vam fer enquestes de satisfacció a tots els implicats al projecte: nens, voluntaris, biblioteca-

44


part de la ciutadania que val la pena tenir molt present, els alumnes que acaben la secundària obligatòria. Aquest és l’objectiu pel curs 201819 dins del marc del Servei Comunitari, la novetat del currículum de 3r i 4t d’ESO. Tal com diu el mateix nom, el Servei Comunitari consisteix en dedicar 20 hores a aplicar uns aprenentatges sobre alguna de les matèries apreses a classe. L’hàbit lector entre els joves també és una de les competències que cal que desenvolupin. La millor manera de posar-lo en pràctica és oferint un servei als alumnes de primària i practicar-lo tots junts, tot i que és evident que els nivells de lectura no són els mateixos, però sí els efectes de dedicar una estona fixa setmanal a la lectura.

L’inici del curs 17-18 a la Biblioteca de Fondo, va ser especial perquè per primera vegada repetien la majoria dels voluntaris del curs anterior. Un voluntariat de dos cursos seguits b una periodicitat d’un dia a la setmana de novembre a maig és tot un èxit que no es dóna massa sovint. A més el curs s’iniciava amb un repte nou, augmentar a 10 el nombre de petits lectors. També a Can Peixauet vam tenir més voluntaris que el curs anterior. Val a dir que durant l’any l’augment de nens atesos ha estat una bona oportunitat per adonar-nos que els grups grans costen més de dinamitzar que els més petits. Tot i així el balanç de l’activitat ha estat molt positiu i les enquestes de satisfacció han estat reeixides. Aquest és el punt positiu, ja que les energies invertides en l’activitat han estat grans i per això cal agrair tota la dedicació que hi han posat els voluntaris.

Aquesta és la proposta pel LECXIT del curs vinent i ens agradarà poder comptar amb el grup de voluntaris que hem tingut fins ara per donar el relleu als nous alumnes d’ESO que vulguin prendre’l.

De cara al curs vinent, el pas següent que volem donar és aprofitar l’embranzida amb què s’ha iniciat aquesta activitat i traslladar-la a una

5


BARCELONA A PROP Més o menys amb mitja hora en metro ens plantem a la plaça de Catalunya. Si fa no fa el que tarda un veí del Singuerlín, o dels Safaretjos, en arribar caminant a la plaça de la Vila. I com que a Barcelona es produeixen esdeveniments culturals d’una gran categoria, pensem que des del nosre butlletí pot ser un bon servei donar a conèixer les activitats més sonades. No de manera exhaustiva, la nostra revisteta surt de forma espaiada i no podem donar l’abast al molt que es fa en en la capital catalana. Ens limitarem a fer una petita ressenya d’algun acte per fer que els colomencs i colomnques s’habituïn a mirar cap a Barcelona, i aprofitin la RICA OFERTA CULTURAL que ens ofereix.

Exposicions A la sala Mapfre interessant exposició de pintura que relaciona Picasso i Picabia, dos artistassos contemporanis, ben diferents i alhora amb notables coincidències. A més: Caixa-Fòrum: Toulousse´Lautrec Monestir de Pedralbes: Charlotte Salamon Palau Robert: presentació de la vida i obra del filòsof-teòleg Panikar.

Presentació del llibre Manuel Sayrach i Carrera, arquitecte modernista editat per l’Ajuntament de Barcelona amb textos sobre la seva vida i la seva obra arquitectònica i literària. Col·legi d’Aparelladors c. Bon Pastor, núm. 6 dijous 22 novembre a les 7 de la tarda

50 anys de la fundació de la revista GRAMA intervindran Josep PITARQUE, Jaume-P.Sayrach, Eugeni MADUEÑO, Agustina RICO i Odei A.-ETXEARTE. 19-XII-2018, Biblioteca Singuerlín, 19,30

6


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.