La Prátiga_ediziun 04

Page 1


LA PRÁTIGA

DLA CIASA DE PALSA

Salüt da pert dl diretur s a l ü t y i n t r o d u z i u n

BËGNODÜS

De conseguënza aumënta les domandes do n post te na ciasa de palsa, mo baldi ne vára nia dagnora, y gonot nia te tëmps cörc, da ciafé n post

Sön la gradatöra de nosta Ciasa de Palsa él atualmënter passa 40 porsones che aspeta do n post. Sambëgn é nosc impëgn chël, da orëi ti jí adincuntra a dötes/düc, mo baldi á la medaia ince na secunda pert

Al é spo nasciü „La Prátiga“ sciöche strumënt de informaziun y comunicaziun. Defora ân podü odëi l`istalaziun d’n implant fotovoltaich y pumpes dl cialt Al é gnü organisé deplü formaziuns por le personal intern, mo ince por le publich.

L’ann 2025 á da püch metü man y l’ann vedl 2024 é por tröc de nos oramai n recort. De por de, edema por edema, mëis por mëis él joré dlungia ia y te n sofl él sté passé

Por la Ciasa de Palsa él sté n ann de gran desfides, de tröpes dezijiuns, de cambiamënc y adatamënc, de sodesfaziuns, de ligrëzes, mo val’iade ince cun val’ legherma Dötadöm arati de podëi dí che al é sté n ann positif, olache i un podü contribuí al bëgnester sozial.

Les ciases de palsa ciafa, cun l’eté mesana dla popolaziun che crësc, tres plü importanza Tres deplü jënt atempada adora aiüt y tres deplü familiars n’é baldi nia bugn da pité sostëgn Nia dagnora n’é dades les condiziuns di frabicac da podëi socodí na mëda o n berba a ciasa y tres plü sovënz mancia le tëmp, deache tres deplü é la jënt impegnada te val’ profesciun y ne pó nia se pormëte da sté demez dal laur

IMPRESSUM

Por podëi garantí n bun sorvisc cun n standard de cualité alt, vál debojëgn de personal cualifiché te düc i reparc Por la cura vëgn le numer de personal dé dant dala

Provinzia, aladô di berbesc y dles mëdes da socodí. Chësc punt mësson ince odëi dal’atra pert I podun ma socodí tan de berbesc y mëdes che i sun bugn, aladô dl personal che é a desposiziun. Y chiló n’é baldi la situaziun nia la miú Sciöche düc i seturs é ince chël sozial toché da na ciarestia de personal mai odüda denant Sce an tëgn lapró ciamó cunt di pensionamënc ti agn che vëgn, spo ne ciarera fora daldöt nia bun.

Al orará porchël ester strades de formaziun nöies, plü flessibilité y n laur plü intensif de sensibilisaziun por les profesciuns tl ciamp sozial.

Novités, investimënc, formaziun... Tl 2024 unse podü odëi deplü novités te Ciasa de Palsa La maiú é dessigü stada la daurida dl bar Barjënt, che é n pü’ deventé le cör dla ciasa y á la funziun de punt d’incuntada danter Ciasa de Palsa y la comunité incëria

Chësc a desmostraziun che la Ciasa de Palsa é n zënter de competënza canche ara nen vá de cura y sostëgn ala jënt atempada. Sambëgn él indô gnü organisé n gran numer de manifestaziuns y aziuns cun le fin de daurí la strotöra a döta la comunité y pité momënc n pü’desvalis ala vita da vignidé de nostes mëdes y nüsc berbesc

Döt chësc y lapró l’impëgn de por de da cherié les condiziuns por ti pité n ambiënt da sté saurí ai 92 residënc y residëntes che vir chiló y a gestí i 106 colaboradus y colaboradësses

N’ aodanza por le dagní Por stlü jö, oressi tó l’ocajiun da Ves aodé n Bun Ann 2025.

Te chësc tëmp, olache döt vá tan debota, olache düc oress avëi deplü, olache tröc se stënta da se acontenté, olache le critiché vá de moda y al é plü saurí mostré le dëit cuntra i fai di atri, oressi s’aodé a düc nos da ester bugn da odëi le bel y le bun tles pices cosses y tl proscim, da ciafé la motivaziun y la creativité da mioré ci che ne se scüsa nia, da ne se temëi nia da ester contënc y da ciafé tres indô les parores por n dilan y n lalt

Editur: Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A P S P | Str Pinis, 50 - 39030 S Martin de Tor | tel 0474 524700 | P IVA 00554690214 cod fisc 81005490214 | info@ciasadepalsa it | ciasadepalsa@pec rolmail net | http://www ciasadepalsa it | Presidënt: Mischi Giovanni Diretur: Erlacher Valentin | Redaziun: Palla Denise (coordinadëssa), Agreiter Valeria, Bassot Valeria, Gasser Helene, Videsott Verena Grafica y layout: Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A P S P | Stamparia: LCS Partnerdruck GmbH

Le diretur Valentin Erlacher

Incuntada danter Consëi d’Aministraziun y i ombolc dla Val Badia

En jöbia, ai 28 de novëmber, s’á nosc Consëi d’Aministraziun incunté cun i cin’ ombolc dla Val Badia

Do le salüt da pert dl presidënt

Giovanni Mischí á le diretur

Erlacher Valentin y le vize-diretur

Costalunga Martin fat na retrospetiva di ultims agn

Al é gnü porté dant la situaziun dles residëntes y di residënc, sciöche ince dl personal y dl’ativité metüda a jí tl ultim tëmp

An á spo ciaré inant en cunt de investimënc y calcolaziun dla reta

dl 2025.

Chiló â bel le Consëi d’Aministraziun, te süa ultima sentada, dé pro a n aumënt minim, che impormët a nostra strotöra da resté, ince tl 2025, la Ciasa de Palsa miú marcé a livel de Südtirol

Nosta aministraziun á perié da mantigní la bona colaboraziun cun i Comuns.

Chisc á, da süa pert, rengrazié por le bun laur che vëgn fat a bëgn dles mëdes y di berbesc

Situaziun dl personal ai 31.12.2024

Tl ann 2024 él gnü fat deplü concursc por corí posć de rode lëdi tla gradatöra y insciö é sté tröpes colaboradësses che ê gnüdes tutes sö cun n contrat a tëmp determiné che á ciafé n post de rode

Ince 3 infermieres che ê dl’Aziënda

Sanitara de Südtirol é passades ala Ciasa de Palsa (ciara 2 ediziun de La Pratiga)

Ai 31.12.2024 cumpedâ la Ciasa de Palsa 97 dependëntes y 9 dependënc por n total de 106 porsones che laorâ te chësta strotöra

Le Consëi d’Aministraziun adöm ai 5 ombolc di Comuns dla Val Badia.

Situaziun residëntes y residënc ai 31.12.2024

Ai 31.12.2024 viô te Ciasa de Palsa

85 mëdes y berbesc y 6 porsones tles abitaziuns por seniores

L’eté mesana ê de 84,11 agn

Dles 85 porsones te Ciasa de Palsa ê 44 ëres y 41 ëi, che corespogn al 51,76% por les ëres y al 48,24% por i ëi

21 mëdes y berbesc vëgn da comuns foradecá (le 24,71%) y 64 mëdes y berbesc vëgn dala Val Badia (le 75,29 %), plü avisa: 4 dal Comun de Corvara,

16 dal Comun de Badia, 7 dal Comun da La Val, 15 dal Comun de San Martin y 22 dal Comun de Mareo.

Tratan l’ann 2024 él gnü tut sö te Ciasa de Palsa indöt 46 porsones, de chëstes 25 por guern a tëmp cört, 25 a tëmp indeterminé; 3 porsones á damané do le sorvisc de guern ia por le de y 2 porsones é gnüdes a abité te n abitaziun por seniores.

24 porsones é passades a miú vita.

De chëstes él 34 che laora a tëmp plëgn y les atres 72 a tëmp parzial (50%, 63,16% y 76,32%), che corespogn a 81,42 porsones a tëmp plëgn

7 colaboradësses é demez por n aspetativa por mituns y öna por la lege 104/92

La maioranza dl personal dla Ciasa de Palsa vëgn dala Val Badia, plü avisa:

2 dal Comun de Corvara 10 dal Comun de Badia 14 dal Comun da La Val 37 dal Comun da San Martin 32 dal Comun de Mareo 11 da comuns foradecá.

L’eté mesana dl personal é de 48,55 agn

D’isté á deplü jones y jogn fat n practicum te nosta strotöra o á tut pert al proiet “Sommer einmal anders”

De setëmber 2024 unse indô ciafé 4 jones dla Germania che resterá por n ann y dëida y dá sostëgn tl laur cun les mëdes y i berbesc

LA CIASA SE PRESENTËIA

La lavandaria

La lavandaria é n sorvisc dër prezius te nosta ciasa Chiló ne vëgnel nia ma lavé la blanciaria di reparc o de ciasadafüch, mo ince döt le vestimënt dles mëdes y di berbesc y ince le guant da laur dl personal

La lavandaria vëgn coordinada da Michaela Ties; ëra fej le plann de laur, se fistidiëia da sostituí sce al toma fora personal y passa inant informaziuns importantes a sües colaboradësses

Tla lavandaria laora 2 colaboradësses fisses. Implü nen n’ él 3 che se barata jö y dëida fora a rotaziun La responsabla di laurs é Ilda La lavandaria é daverta vigni de, ater co la domënia Sce al toma adöm dui santusc, vëgnel impó na colaboradëssa a lavé le guant por evité che al ne se abines nia sö massa n gran cogol

Te lavandaria ciafun na gran cumpëda de mascins da lavé y assuié le guant. Les gran mascins é tacades ite a n sistem olache al rogor automaticamënter do la jafa lütra aladô che ara vëgn adorada

Canche la jafa se röia sonel n sciüre y al vëgn cherdé le verdacia-

sa a baraté jö canister Polbri aposta vëgnel ma cumpré pro les mëndres mascins o por lavé guant da flec.

Les colaboradësses dla lavandaria á n gran laur: ares cöi adöm le patüc paz, despartësc i ciöms aladô dles temperatöres da lavé, sprinza ite toc da taces y flec, lava toc a man (datrai él berbesc che é ciamó ausá ales braies de drap de ciasa), ciaria te mascin döt le vestimënt dles mëdes y di berbesc, le guant da laur dl personal, borduns y ciac de ciasadafüch, elemënc de gume che alda pro i scagns da rodes,

borduns da puzené, cutres, lec, plomac, linzos Al é ince na picera mascin da lavé cialzá o scofuns

Ares sprinza ite le guant lavé por che al se lasces sferié fora plü bel, sposta da na mascin al’atra le guant lavé por l’assuié, desinfetëia les mascins por ne porté nia inant caidli, fistidiëia da lascé cuncé toc scherzá, soperscëia y ciamó tröc de atri scüfs

Les cisces da let y da plomac vëgn dades ia da lavé ala Lavandaria

Dariz che passa n iade al’edema a les tó y les porta derevers l’edema dedô nëtes, sferiades fora y fates sö

Le guant scarzé vëgn metü da na pert y condüt a volontares a cuncé (al momënt él Huber Marianna che cuncia les stlujöres di pigiames o Costabiei Ilda che cuncia le rest dl guant dles mëdes y di berbesc)

Toc dër scarzá vëgn baratá fora tl magazin intern dla Ciasa de Palsa, linzos scarzá adorunse da fá borduns Sce al mancia inzai val’ botun él ince val’ mëda che dëida da i cují pormez

Ciara le video olache Ilda Nagler dla lavandaria cunta de süa esperiënza de laur te Ciasa de Palsa
Mascins te lavandaria

Vigni mëda y vigni berba sciöche ince vigni colaboradëssa y colaboradú á süa lada por le guant

Deache al é tresfora n gran drumblamënt te lavandaria, vál debojëgn da se vistí cufies por mantigní n bun aldí L’Istitut por l’Igiena dá ince dant deplü regolamënc.

La lavandaria dla Ciasa de Palsa é da ciafé tl’alzada dles cianoes Ara á döes entrades, öna por porté le patüc paz y l’atra por jí demez cun le guant lavé. La blanciaria y le vestimënt paz che röia adalerch mëss gní brancé ite cun manëces y metü te sëdles börnes

Le guant lavé y nët vëgn spo metü sënza adoran manëces te sëdles cöcenes Do che al é gnü sferié fora y fat sö, le arcunciun sön n gratun cun lades cun inom por gní dedô condüt ti reparc. Le guant dles mëdes y di berbesc é döt amarscé por ne fá nia confujiun

La blanciaria messâ gní lasciada almanco nü ores te n sach tl local a pert, lavé spo cun mascherot y visier, döt a 60 o 90 degrá

Insciö ê le vestimënt de lana che se

foltrâ y porchël vëgnel sëgn perié da se tó para guant saurí da lavé canche al vëgn tut sö porsones nöies te ciasa.

Le personal dla lavandaria é incadré tl secundo livel funzional

Por gní tut sö vál debojëgn de avëi stlüt jö la scora d’oblianza y l’atestat de trilinguism D.

Vigni sorvisc che vëgn fat te Ciasa de Palsa dess porté pro al bëgnsté dles mëdes y di berbesc y adora insciö na bona comunicaziun y colaboraziun cun i atri sorvisc.

Porchël á vigni profil profescional le medem valur

I gran gratuns cun la blanciaria da let de vigni repart

Patüc dër paz (ajié cun escreziuns, rejet o contaminé da caidli) mëss bel gní despartí denant te repart y metü te sac bröms por che la lavandaria pois le lavé te na mascin aposta che é te n local a pert

Les colaboradësses se recorda dl gran laur y les condiziuns de laur nia da soporté tla perioda dl Covid.

Nia ma lavé mo ince sferié fora toca pro i laurs dla lavandaria

FORA DLA VITA DA VIGNIDÉ

N valgünes ativités fates tratan i ultims cater mëisc dl ann

SETËMBER

I baiun dl altonn y i stun en compagnia.

Malia insëgna da fá sparontadli

Tombola cun i volontars dla Cassa Raiffeisen Val Badia

Vigni mertesc, dales 10:00 danmisdé vëgnel tigní la Liturgia dla Parora te capela dla Ciasa

Chiló s’á la fisioterapista da denant, Gius Giusi, tut sö n gran impëgn de organisaziun. Datrai vëgnera ince daidada fora o sostituida da atri mëmbri dl’Unité Pastorala

Les mëdes y i berbesc sá dër da aprijé chësta oferta Ai tól pert ion y se recorda tl’oraziun de döta la jënt te y fora de Ciasa de Palsa

Quiz sura la Bibla cun Siur Paul.

De dla jënt atempada

Sciöche vigni ann, él ince tl 2024 gnü tigní la pröma domënia d’otober le de dla jënt atempada. Te chësta ocajiun él gnü zelebré la s mëssa dla comunité ciantada dal cor CorUsc y dedô él sté n bel momënt de aurela cörta adöm ai Platleri Salvans.

Mini fac da la residënta Irma Dorigo cun l’aiüt dles assistëntes.
Al vëgn arjigné ca patüc da d’altonn por abelí la Ciasa.

NOVËMBER

Cianté o aldí ciantan y sonan ti sá a düc bel. f o r a d l a v i t a d a v i g n i d é

Domisdé de pastelné cun Pia Pedevilla che á salpü da intratigní les mëdes y i berbesc cun sües beles creaziuns.

Conzert cun i scolars dla scora elementara da S Martin
De novëmber él ince bele da ponsé al Advënt

DEZËMBER

Ativité motoria de grup organisada dales döes fisioterapistes Valeria y Karin

Aladô dles competënzes di partezipanc vëgnel fat eserzizi scëmpli da sentá por mioré la forza y la flessibilité, eserzizi y percursc manco scëmpli por mioré l’ecuiliber y la coordinaziun o alené la sistënza fajon stighes

S. Micurá é rové adalerch cun i agni por ti fá vijita a dötes les mëdes y i berbesc fora por i reparc.

j ü c p o r m i t u n s

STOMAT

Al se despëia, mo madër canch’ al é frëit. Ci él pa?

(soluziun jödapé dla plata)

JÜC POR

Chir les parores

Dëida i conici a ciafé la tana

AIDIN BROJA CARLASCÉ CIASPES DEZËMBER DLACIA

FORÁ FRËIT FURNEL FÜCH INVERN JADINÉ JENÁ LIÖSA MANDARIN MANTEL MOGUN MUNT NËI PECIÓ POMARANC SBETER SPORT

Depënjeme

MITUNS

ORIZONTAL

4. N früt invernal

5. Ara cür i crëps d'invern

6 Paisc dla Val Badia a 1645 metri sura le livel dl mer

9 De lana por scialdé le col

11. N lëgn de nüsc bosć

12. Na boanda cialda

VERTICAL

1. Le pröm mëis dla sajun plö frëida

2. Ai 6 de jená

3 Le rëgn dles liëndes ladines

7 Na festa ligherzina de forá

8 La scora di mituns y mitans de 12 agn

10. Le de dan Nadé

Jüch a pest por düc: descür la parora - Lí le regolamënt sön la plata doía y fá para

J ü c h a p e s t

Regolamënt

Respogn ales domandes y descür la parora verticala ascognüda

Les respostes é da ciafé tles prömes trëi publicaziuns de “La Prátiga” - ince online sot a:

https://issuu com/ciasadepalsa ojoepfreinademetz

Scrí fora la parora sön la zetola danía da taié fora

Scrí fora i dac personai (inom, cognom, e-mail o numer de fonin)

Fá na crusc sön le cadrel por autorisé la publicaziun dl inom y cognom en cajo de devënta

Taia fora la zetola, portela al “Barjënt” dla Ciasa de Palsa y sciürela ite tla cassëta arjignada ca aposta anter i 16 de merz 2025

Assigurëiete de scrí fora la zetola te na manira completa y che se lascia lí

La partezipaziun é varënta ma sce la parora ascognüda é dërta y t’as dé le consëns ala publicaziun dl inom y cognom Les mëmbres dl grup de laur é stlütes fora dala partezipaziun al jüch

Tra düc/dötes chi/chëres che á dé jö la dërta resposta gnarál trat fora ai 20 de merz 2025 le inom dl/dla davagnadú/ëssa tratan n’ativité dl’animaziun Le/La davagnadú/ëssa gnará contaté/ada i pröms dis dedô

Le inom dl/a davagnadú/dëssa gnará publiché sön l’ediziun nr. 5 de “La Prátiga”

1. Te ci mëis toma pa le de dla jënt atempada?

2. L’argomënt dl secunt referat tigní d’altonn 2023.

3. L’inom dl salon nü dla Ciasa de Palsa

4. Ci á pa fat le Club dl tëmp lëde sö Rit?

5. Les fëies cun chëres che les mëdes fej tê.

6. N local daldöt particolar y multisensorial

7. Le cor che á abelí la funziun en la Festa de S. Ojöp da Oies.

8. Campiuns Provinziai ala gara de schi a ….

9. Moscedoz cun zigher y smalz da mangé cun polënta

10. Tan de propostes é pa stades menades ite por le concurs dl inom y logo dl bar?

PEST

La redaziun de “La Prátiga” mët a desposiziun n BONN PUR 10+1 CAFÉ da consumé al “Barjënt”!

STORIA DE VITA

Guido Sottara cunta fora de süa vita da vignidé

I á inom Guido Sottara, i á complí de jügn 60 agn I sun da La Val, i á na so, Maria Rosa y n fre, Ludwig Da jügn incá viri te Ciasa de Palsa A ciasa êi tres da su y ara ne jô nia plü. Mia so messâ gní da Gargazon a me daidé y implü él gnü stlüt les abitaziuns ite da La Spona

Chiló te Ciasa de Palsa me stái dër saurí y al me plëj dër Al é tres val’ da fá y i á compagnia, dantadöt chiló tl Barjënt

Chiló te Ciasa de Palsa me stái dër saurí y al me plëj dër.

I pó jí ia te capela a perié, te laboratore a fá ia val’ scüf y canche al n’é nia Jan dëidi ince fora te bar

Vignitant él val’ manifestaziun o festa particolara. Dailó me sál bel da me devertí cun mi coleghs. I á ince la poscibilité da jí fora da sëra a fá festa, sciöche por ejëmpl al „Oktoberfest“ fora San Martin Dailó êl tröpa musiga y devertimënt.

I ciantauturs che me plëj le plü é Alexander d’Al Plan y Andreas Gabalier.

Ince ite da La Spona junse fora datrai, por ejëmpl canche ai se inviëia sö da Urban a mangé tutres

Te Ciasa de Palsa me sá particolarmënter beles chës ativités cun musiga y ince cun le personal me vëgni fora dër bun Chiló poi fá fisioterapia, ginastica y jüc cun le grup dl tëmp lëde. Chësc feji chi dis che i ne sun nia ite da La Spona, deache dailó sunsi dal lönesc ala jöbia cina les 15:00 domisdé y le vëndres cina les 13:00 Da doman vái ite cun la coriera dales 08:00. Laite fajunse de vigni sort de laurs, sides manuai sciöche ince de creativité, sciöche chertes, laurs cun le lëgn o cun drap

A marëna junse ite da La Ciasota

Canche al n’é nia ativité organisada te Ciasa de Palsa, me sál bel da ascuté musiga, jí a spazier, depënje y chidlé I á ince na gran ligrëza cun i tiers, dantadöt cun i ciavai.

N’ atra mia gran pasciun é le mangé

N’ atra mia gran pasciun é le mangé

Dër ion ái le sushi, mo te Ciasa de Palsa ne vëgnel nia fat deache al costa tröp y al ne ti sá nia bun a düc

Sciöche dessert ái dër ion la „Sacher“ y daldöt nia ion n’ái les jopes Tl Barjënt toli gonot na ciuchelada cialda Chësta é dër bona y i ti l’aconsiëii ai vijitadus

De dezëmber él sté chi dla classe da La Val che á organisé na cëna y i á podü jí para

Guido Sottara
Guido cun les volontares da denant, Carla y Flora.

USANZES Y TRADIZIUNS

Copé le porcel dandaía

Inrescida coiüda adöm da mëdes y berbesc che vir al momënt te Ciasa de Palsa

Oswald, Amalia, Roswitha, Sepl de Tor, Sepl de Mano, Sepl Nöckler, Antonia, Franzl, Angelina, Eduard, Natalia, Giovanni, Tresele P , ecc

Che zidlâ pa porcí?

Plüdadî êl de gran valüta podëi se copé instësc val’ tier sciöche i porcí por fá cioce La jënt viô autonomamënter Sce al gnô venü val’ sön le marcé, spo se tratâra de produc chersciüs o zidlá sön i lüsc da paur. Chësta forma de mantegnimënt de vita y de nudriziun se â conservé tles valades dër dî en confrunt ales cités, olache la revoluziun industriala â porté söl marcé produc sintetics fac cun les mascins y nia ma plü patüc da mangé chersciü ti urc o derivac de tiers zidlá tles stales rurales.

I porcí gnô cumprá cun zirca 2-3 mëisc, can da marcé de Badia al pröm de ma, o dai sciacheri che i condüjô dala Talia sö. Sce an orô arjunje n cioce bel cöce da na cern fina, gnôl cumpré scroes, mo sce an orô avëi dër de bun cioce jôra damí cun i per (porcí mandli). Bëgn püc paurs zidlâ ince instësc porcí. Tla Val Badia savunse de Sigfried da Coz, di Trebo de Tor, di Erlacher da Torpei, de chi da Anví de Badia, de chi da Coz de Badia y dessigü ciamó tröc d’atri.

La stala di porcí

Le stalot di porcí ê scialdi te n piz de stala, por che ai podess sintí le cialt dles vaces Sce al nen n’ ê deplü , gnôl ciaré da i despartí ti staloc por che ai ne se tichinass nia un cun l’ater Te stalot instës êl n toch de funz plü alalt olache i porcí stô a dormí Nia dagnora n’â i porcí cherianza y ai pisciâ ince sön chël funz Ai se straojô y se

brodorâ te so paltan Vigni tant gnôl romené fora la coltöra y spo sternü ite cun stran. Le nauz â n cuertl da daurí y stlü por che i porcí ne sciafiass nia da sciampé fora La ojoradëssa capî avisa sce n porcel ne â nia la dërta, deache al ne romenâ nia fora le nauz. Al n’ê ince de chi che ti sciürâ datrai n pü’ de tera te stalot por che i porcí podess runcé cun le nes – ci che ai fajô ion. Chësc é important cis por le bun svilup di dënz.

Dainré n iade ciafâ i porcí le slap cöce o ince dit le me cöce, olache ai gnô cialc da borjú y ciafâ pojí y na dërta beca sura döt le corp. Na mëda á cunté che ai â ciafé le consëi da n mede dai tiers da imbacolé te chësc caje le porcel te fëies de lavac blanch y le porcel ê varí Sce al ne varî nia messai atira le copé denanche al crepâ dassú por podëi ciamó adoré la cern. Sce la cern gnô mangiada canche le porcel ê bele püre, êl prigo da se taché la maratia Dal stran podô i

porcí ince se taché val’ iade antlüsc y por che ai gniss lëdi gnôi unc ite cun öre I porcí é ince sighitá da me ales iames, ai n’é nia bugn da lové sö Chiló se tratera de na sort de borjú sciöche canche i bos y les vaces ciafa les cherpaces

Co gnô pa i porcí ojorá por che ai se miorass adaldërt?

Ai porcí ti gnôl dé trëi iadi al de da mangé: lat desbramé o paoruns, al ti gnô fat na polënta cun soni cöc, faus cötes cina che ares gnô morjeles y almaies o leché de siara (la stleta farina che tomâ demez dal majené), döt borvé jö cun ega cialda D’isté ti gnôl ince sié erba Massa lavadöres ne jô nia bun, deache la cern o le magun ciafâ la sau ajia, ma sce ares ê frësches podôn ti les dé

I porcí stô püch y nia impé, ai stô scialdi ponüs a dormí y chël ê de vantaje por che ai ingrassass

Denant co copé n porcel che gnô mioré por zirca 3 mëisc alalungia,

N bel porcel te stalot

êl important da ti lascé assá ega, mo almanco 24 ores zënza mangé, por che i baroc se romenass Damí êl sce i porci ne gnô nia dessená, spordüs o strabaciá püch denanche ai gniss copá.

Do che n porcel ê gnü ojeré por n ann alalungia él ince n cer incherscimun savëi che al messâ gní copé, se recorda val’ un, d’atri dijô indô che ai ê ligri, deache ai ciafâ plü blëita.

Valgügn á cinamai cunté che i chirurgs da inlaota storjô pró a imparé da chi che copâ le porcel

Can gnôi pa copá?

Laota gnôl copé i porcí tla sajun frëida da d’invern I porcí gnô mosorá y messâ pesé almanco 120 kg por podëi fá mesanes de cioce. Sce ai garatâ mëndri, gnôi adorá sö da fá liagnes o por la cern da cujiné

Le porcel te moltrá.

Che copâ pa porcí?

Sce al gnô copé n porcel, messâl gní paié n daz al comun y ti al lascé alsavëi al mede dai tiers Por che la resposta rovass por tëmp, êl debojëgn da tó sö contat adorassá cun le mede. Alüsc se copâ le patrun instës le porcel, mo scialdi nen gnôl damané un aposta a daidé Al ê ince bocas ambulanc che sciacarâ danterite de tiers, an ti dijô “struzer”. Oramai te vigni vijinanza êl zacai che savô da copé porcí. Muradus o moleri che te chësta sajun ê zënza laur, se dê jö cun chësc laur Valgügn se recorda de chisc che jô incërch a copé porcí: Jep da Matlogn da La Pli, Franz dl Bas, Nato d’Alnёi, Angelo de Botega da Rina, Lois de Hones, Sepl de Tor da S Martin, Vico “zigher” d’Aiarëi da La Val, Tone dl Ros da Pastrogn, Tone da Coz, Franzl dl Ostí Vedl y Carlo da Miscí da Lungiarü y i i

Sce n bacan â dui porcí, nen gnôl un bele copé ala fin de novëmber por avëi le cioce sciomié por Nadé Le secundo gnô copé scialdi ala fin de jená por che la cern se conservass miú tl frëit Da chëstes temperatöres ési ciamó stravardá dales mosces che ess zënza fat üs tl cioce o tla cern. Fora de chi üs se fossel svilupé ciaciuns y fora de chi spo romus che ess fat jí a dezip döta la mesana

Deache cern ciafân ma canche al gnô copé n tier, ne gnôl ince porté te bosch y stopada cun la nëi y val’ surajö por la stravardé dai tiers salvari Insciö ne messan nia adoré sö döta la cern t’ un n iade Valgügn cunta ince che tl pröm che al ê gnü fora les dlaciadoies, êl le bocá che ti â le coz a chëstes deache al se tomô da perde le laur

Copé le porcel

Ai mëndri ti savôl dër bel canche al

gnô copé le porcel Ai messâ porté n gröm de lëgna por scialdé ince 200 litri de ega te na sehte. L’ega che gnô spo adorada da brüdlé (juté sura le porcel jö por crazé demez les sëdes) messâ gní tuta ca apëna che ara cojô Chël che tolô ia le porcel (Schlachter) slopetâ le porcel con na pistola dal polz (Bolzenschussapparat) o ti petâ con la manara (na sort de manarin) n colp sëch amesa la frunt Datrai aldîn da na vila al’atra le binzelné dl porcel canche al gnô copé. Cun n cortel dal tai dër taiënt ti gnôl spo ficé ite tla garsara o tla carotida y spo rogorôl atira fora le le sanch che gnô pié sot te na fana dal mane lunch. Le sanch messâ bel atira gní moscedé con nëi o sbatü con ega frëida lapró por le desfridé che al ne gniss nia toch La fana messâ avёi n mane lunch por ne la rosedé nia canche an ti saltâ do al piun, deache le porcel copé fajô ciamó na bela zaporada y scartaciada denanco ti la zede Le porcel messâ rogore fora daldöt, porchël gnôl metü a costëi bele dal copé, zënza podôl resté zoruch sanch tla cern. Spo gnô le porcel metü te n moltrá y sferié ite cun frogheres de media de lersc o de peció Chiló gnôl juté ega cöta surajö por brüdlé le porcel, chël ó dí sferié ia i polans cun cazüs vedli o cun rampins de banda Al gnô metü na morona sot le porcel fora y trata da un n ël por pert ia y ca dlun rodan y rafan ia i polans. Cun i rampins dles morones gnôl ince trat fora les aundles al tier

Coriosité: Ai polans plü lunc che le porcel â sön le spiné ti gnôl dit “sëdes” Chëstes gnô trates fora y dades ai carigas da mëte pro le fi da tre che gnô inceré y tut por cují incër i cialzá ia por che ai tigniss l’ega

u s a n z e s y t r a d i z i u n s

Tra sö le porcel sö alalt por le sbocarí

Sëgn gnôl trat fora le porcel sön na liösa, sprinzé jö y bel puzené

Tles iames iadedô gnôle ficé le cortel danter i nerfs fora y sburlé danterfora na maza de lëgn o de fer (palfier). Les iames gnô spraizades indalater por podëi taié amez jö le porcel Dala punta dl sorá o pro parencinch de majun o invalgó olache an ess sciafié da taché sö le porcel, gnôl arjigné döes aneles o cramples y taché ite na corda sterscia (terciora, corda fata cun pel de vacia laurada dal galber y spo condüta dal fomere che taia fora juntles y les intreciâ) che picâ jö da entrames les perts. Chësta corda gnô liada al bastun danter les iames Cun n tribl da parota gnôl brodoré sö le bastun y la corda por avëi le porcel a n’ altёza olache an se fajô plü saurí da lauré impara

Sëgn gnô le porcel sprinzé jö y an ti taiâ sö la punza por le sbocarí Denanco fá chësc gnô le porcel lascé desfridé mez n de, spo êl plü saurí da lauré impara, deache al n’ ê nia plü tan lüter. Te na sëdla gnôl tut fora i gragn y i pici baroc, düc i organs sciöche i fiá cöci y i fiá blanc, le magun, la viscia, le cör, i rognuns y la splënja/milza. Canche döt ê tut daite fora, gnô le porcel sié amesajö cun n manarin o cun na siëia

Fá mesanes de cioce y les mëte tla salmöra

Spo gnô les döes perts dl porcel condütes sön val’ mësa por ti taié demez le ce y le col, les iames y i pîsc, i costëis y destaché döt ci che ê da os Plü cern che gnô lasciada sön les mesanes y plü cöce che le cioce garatâ Fora de un n porcel gnôl fat döes mesanes de cioce Sce an â ma de pici porcí, gnôl fat de pici toc de cern fora dla mesana (slegli)

Bel 5 dis denant gnôl bagné ite le zoghe olache al gnô ponü ite les mesanes por che al ess pordejü da se astagné

Les mesanes gnô sarades ite ma da öna na pert con se, porvada y ai Valgügn metô ince erbes aromatiches surajö sciöche rosmarin, “Neugewürz”, o cinamai de bun vin blanch sciöche le ”Traminer” Bëgn 3 edemes gnô les mesanes metödes te n zoghe cun n cocun (te Mareo dala spina) da trá sö o sön brëies amples che se stlüjô adöm tla piza por podëi lascé rogore jö la salmöra Chiló podores se trá y vigni de gnôl juté surajö la salmöra (ega che se fej canche le se se delega), por che les mesanes ne restass nia sütes. Ares gnô ince baratades jö, öna sura ia y öna sot ite, por che ares abinass dötes la salmöra, porchël butâ ince ma les brëies che ê plü lisieres canche an messâ alzé ia y ca les mesanes.

N iade al’edema gnôl fat füch cun ciomënt y al gnô adoré dascia de jenier por ti cherié na saú particolara. Le ciamin ê n bun post deache al soflâ ince ite aria. Sce al ê le tof da föm ênse ince sigüsc dales mosces. Le cioce gnô lascé taché sö cina che al ê bun da mangé, ince por dui mëisc alalungia.

Le cioce a sciömié Ci gnôl pa fat cun le rest dl porcel?

Mët les mesanes de cioce a sciömié

Les mesanes gnô tacades ti pic de rampins o tacades cun n spagot pro les stanges sö sot ala ciasadafüch y ares ne podô nia gní tacades massa da toch Chi che â n gran ciamin les tirâ söl föm a sciömié Le cioce se ciafâ le föm dl frogoré o dl furn de stüa

I gragn y i pici baroc messâ gní puzená Ai gnô impröma rosedá cun n bachët che gnô ziplé fora a forma de na v. Fora por chësc bachët gnôi strisciá fora y mëtüs a bagné te ega cialda Sön na brëia gnôi crazá jö cun n cortel y insciö puzená y lavá Ala fin gnôi imblagná te ega da se frëida. I pici baroc gnô adorá da fá liagnes y i gragn gnô cöc y adöm al magun gnôi tuc da fá jopa ajia, (trippa, saure Suppe) o cöc ales iarines.Cun les iames gnôl fat “zampone”, dër aprijé da San Salvester tla gastronomia (iames de porcel apratades) Nos conesciun ince l’”ossobuco”, tres fat cun la iama taiada a sones o les cotletes. I osc gnô cöc fora da fá na bona jopa da cern o ai gnô pratá jö y spo metüs a sëch te furn por gní spo fruziá sö cun le manarin ales iarines por che ares fajess tröc üs.

La viscia gnô puzenada y soflada sö, spo metüda a sëch y adorada sciöche bursa dal tabach. La viscia gnô ince adorada da stopé pro bossi de unghënt por che al n’ ess nia podü gní ite aria

Le fié blanch gnô cöt ales iarines, valgügn i cöjô ince da fá liagnes o grestl.

La coda gnô aratada na spezialité y ti gnô sparagnada al prodadú, por che al ne tirass nia la cörta dla cern ciafada dal porcel o ala cöga, cun la speranza che al restass n gran toch de cern taché lapró. Ince le magun gnô rosedé y lavé, dedô cöt por podëi trá jö la pel daite, che gnô spo sciurada La pel deforaía gnô ince cöta y menada jö da fá jopa ajia o da fá liagnes da fié

Al gnô cöt a flama bassa y se delegâ

Suraía se fajôle les früsces (i toc de cern che restâ pro le gras) Chëstes gnô spo scorades jö y metüdes pro les balotes impede cioce. Le gras deleghé y scoré gnô tut ca da cöje

d’arestí (Specksmalz) adöm a smalz crü (Butter)

Le patüc da arestí ciafâ insciö dër na bona saú Le gras de porcel gnô adoré sö, mo le sëi de “armënt” gnô dé ales iarines, chël ne gnô nia adoré.

Rezetes

Cofajônpadafáliagnes inlaota?

Algnômenéjölacerncunla mascin,ciamóplüdadîgnôrama taiadasöcunlecortelbelafina

por ester sigüsc che ares ê bëgn garatades Les liagnes normales gnô en gran pert sciömiades sön ciamin y spo gnôres ince tutes ca da fá balotes.

Ince le ce y les orëdles gnô taiades amesajö y cötes. Al gnô crazé jö döta la cern che an abinâ por la mëte tles liagnes da fié o da fá “copa” o grestl

Le cör, i rognuns, i fiá cöci, la splënja y la lënga gnô cöc sö y spo majená por fá liagnes da fié, copa o grestl

Cun le fié gnôl fat liagnes da fié, adoran döt le patüc cöt y liagnes normales cun la cern cröia. Chëstes gnô sciömiades y spo tutes da fá balotes Cun le fié podôn ince fá balotes

Le sanch gnô tut da fá balotes da sanch o pozi da sanch cun zigher. I costëis da cern gnô apratá jö cun rosmarin y spo mangiá

Cun la splënja y deplü saus gnôl fat na crema da mëte sön le pan y spo apraté.

La lënga gnô adorada da fá jopa da cern

Le cör y i fiá blanc gnô cöc te ega da ajëi por fá berjöla (Peischel), da mangé spo pro la polënta.

Le gras de porcel, ince dit filz, gnô crazé jö, dantaldöt incër i costëis

Mascin y rorel da mené jö la cern

Algnômetülaprólessaus:ai,se, porvada, jeniers majená, “Neugewürz”ymesaronnDöt gnômöscedésotissuraCunla manciampagnôltratsönlerorel (Trichter)ipicibaroc,tanccheal nenn’âlerch.Cunlamandërta gnôldruchélacernforaporle roreloscealgnôtutlamascin, gnôramenadaamanylacern majenadajôforatlbarot.La liagnamessâgníbelatocia.Alne podôniaruvéitemassaariatla liagna,zënzamessaresgnísbujades cunn’aodlaporfájíforal’aria. Canchelaliagnaêlungiaasságnôl fatnaintortaalbarotylaliagna gnôcioladaprocunnfistercho spagotAresgnôatiraciarciades

Liagnes normales/de ciasa (Hauswürste)

Al gnô tut blot cern de porcel (zirca 7,5 kg), sce an nen n’â assá, o zënza gnôra moscedada cun mez cern de vacia (2,5 kg) cröia y menada jö N re/cajincel de ai (sce an ne metô de massa spo podô les liagnes gní gheles)

23 dag de se

1 dag de “Neugewürz”

3 dag de porvada y jeniers majená Al n‘ê che injuntâ ince n pü’ de cognac o ega de vita, paprica y salpeter por che ares restass beles cöcenes.

Liagnes da fié (Leberwürste)

Al gnô tut cern cöta y majenada: döt ci che gnô rafé jö dai osc, datrai le fié blanch, le magun, la cern dl ce y dles orëdles, le cör, i rognuns, la splënja, la lënga y sambëgn le fié cöce.

Sciöche saus gnôl metü lapró: timian, mesaronn, porvada, “Neugewürz”, ciola y se.

Liagnes da fié
Liagnes da sanch y da fié

d i z i u n s

u s a n z e s y t r a

Jopa ajia (Saure Suppe) o ince trippa

Por 4 porsones:

400 g de magun cöt

1 na ciola

50 g de smalz

80 g de farina

⅛ l de vin cöt

1¼ l de jopa da cern frëida

Saus

föies de aurer (=Lorbeer)

gurca

scüscia de limone

2 cazüs de ajëi de vin porvada (Pfeffer)

se

Denanche mët man da fá la jopa mëss le magun gní cöt, plü dî de na mes’ora zënza restel massa dür.

An delega le smalz te na fana, mët lapró y aprata jö la farina, deperpo che an sbat An jüta lapró le vin y la jopa da cern y moscëda dassënn

An mët lapró föies de aurer, la gurca y la scüscia de limone y sbat dassënn por 20 menüc o ince plü dî por che al pois cöje

Dedô scorun jö döt Al vëgn taié sö le magun a forma de pozi y dedô metüs por 20 menüc a cöje pro la jopa Inultima ti vëgnel ciamó dé saú con l’ajëi, la porvada y le se

Balotes da sanch (Blutknödel)

ciola apratada

½ l de sanch y fié mené jö

3 cajincí de ai

500 g de frogores

250 g de farina

¼ l de lat

250 g filz de porcel (le deleghé cun les frogores)

se scüscia de limone petersil

„Neugewürz“ porvada mesaronn

Rezetes

Borjöila (Beuschel) da mangé pro polënta o balotes na ciola; n toch de cör; n toch de fiá blanch; n gran re ghel n toch de re de selarí; 40 g de smalz 40 g de farina; vin cöce

n cazü de ajëi; 5 boseres de jenier timian; aurer; porvada; senf; se „Neugewürz“; 10 g de petersil; 1 cazü de zücher; 250 ml de brama;

Taié sö la ciola, le re ghel y le selarí. Cöje le cör y i fiá blanc te n’ega sarada adöm ala verzöra y les saus.

Scoré jö la jopa y tó fora le cör y i fiá y i taié sö a sones sotides Deleghé le smalz te na fana, sfariné y apraté. Juté lapró la jopa y n pü’ de ajëi.

Mët lapró vin y brama

Lascé cöje n pü’, spo injunté se, zücher, porvada y les sones de cern.

Pronta é la borjöila.

Balotes da fié (Leberknödel)

ciola nia apratada; 2 üs; 400 g de pan da balotes; 100 g de gras de porcel; n pü’ de pori; 200 g de fié mené jö; 100 ml de lat o brama; 2 cajincí de ai; petersil; sotí; mesaronn; scüscia de limone; 1 n l de jopa da cern; nusc moscada; se; jalvá „Neugewürz“; farina (nia de massa, zënza vëgneres döres); selerí; boseres de jenier;

Mët a bagné le fié bele le de denant tl lat o tla brama por che al perdes le tof.

Les balotes mëss cöj bel plan almanco por trëi cherdora, insciö gareteres plü morjeles

An pó ince les cöj plü dî

Grestl (Bauerngröstl)

Por 4 porsones:

400 g de cern cöta de porcel (fiá blanc, cern rafada jö dai osc, cern dl ce o dles oredlës, cör, rignuns, fiá cöci, splënja, lënga )

300 g de soni

1 na ciola

öre da apraté

200 ml de jopa da cern por fá mol

feia de aurer

mesaronn

porvada

se

40 g de smalz petersil da mët surajö

Cöj i soni te n’ega sarada por 40 mënuc, i moné y i taié sö.

Mët l’öre te na fana y apraté jö la ciola y i soni

Ajunté la cern cöta y les saus Juté la jopa surajö

Inultima mët surajö le smalz deleghé y le petersil.

Pozi da sanch cun zigher (Blut- oder Schwoaßnudeln mit Graukäse)

(spezialité dla Val de Türesc)

Por zirca 4 porsones:

Por la pasta

100 g de farina de siara

200 g de farina de formënt

1 n ü

100 ml de sanch de porcel

se

Da mët surajö: 50 g de zigher

½ n cazü de anes

50 g de smalz praté

Fá na pasta cun les farines, l’ü, le se y le sanch de porcel

Lascé n pü’ trá la pasta y spo destëne fora feies sotides.

Mët les feies n pü’ a secé y spo les taié sö a forma de pozi

Cöj i pozi te n’ega sarada, i destëne fora te schidela y mët surajö le zigher, anes y smalzé.

Zidlé porcí (Schweine züchten): lascé pro les scroes cun le per y spo trá sö i pici porcí cina che ai crësc, spo vëgni scialdi venüs Denant ti vëgnel taié fora i parëdli, insciö ne scrici nia y dá na tria

Parores vedles

Brüdlé le porcel (Schwein schrubben):

do che al é gnü juté ega cialda sura le porcel jö, ti vëgnel crazé demez i polans (sëdes) – an tol na morona o rafa cun rampins de banda

Mioré porcí (Schweine mästen): ti dé bun da mangé por che ai vëgnes bi grasc

Le per: le porcel mandl.

Se straoje (suhlen): canche i porcí se brodera te so paltan. Chësc é important por che ai ne ciafes nia piedli.

Nauz dl porcel (droch dl porcel): le fassl de lëgn o de petun olache an jüta ite les lavadöres o le mangé di porcí (ince fat de petun deache i porcí ciaugnâ zënza de massa laite).

Le nauz vëgn stlüt jö cun n cuertl, por impedí al porcel da sciampé fora Le nauz messâ ince gní romené fora do vigni past, zënza êl i porcí che ne mangiâ nia.

Ai se straoj te so paltan por nia ciafé piedli

Me cöce o slap cöce (Rotlauf): na maratia di porcí canche ai ciafa n dër borjú cun flec cöci che brüj sura döt le corp, ai pó gní verc Le mede dai tiers mëss scialdi i copé y chësta cern ne pó nia gní adorada zënza él prigo da se taché la maratia

Ciaciuns (Maden):

larves chevëgn fora de üs. Te n secunt momënt se svilupëii te romuns y spo te mosces.

Moltrá (Trog):

n vascel te chël che al gnô brüdlé le porcel.

Sbocarí le porcel (auslesen):

al porcel ti vëgnel taié n büsc tla punza y spo tut fora i organs y i baroc.

N nauz de petun

Porvada (Pfeffer):

é na spezia che an adora da saré ite le cioce

Splënja (Milz): gnô danter ater cöta y moscedada pro la cern da fá liagnes da fié

Früsces (Fettgrammel): resta sura ia canche al gnô deleghé le smalz. Chëstes gnô metüdes impede cioce tles balotes

Tre (Schusterzwirn):

fi che gnô tut por cují incëria i cialzá.

Zidlé porcí

SANITÉ | SANITÀ

MH Kinaesthetics: Il Movimento come cura

Nella Residenza per Anziani “Ojöp Frëinademetz”, il concetto MH Kinaesthetics è stato adottato come parte essenziale della pratica assistenziale Questo approccio innovativo, centrato sulla persona, valorizza il movimento come elemento terapeutico e come strumento per migliorare sia la qualità di vita che la salute dei nostri residenti e del personale che li assiste.

Origine e sviluppo del concetto MH Kinaesthetics è nato negli anni ’70 grazie agli studiosi Frank Hatch e Lenny Maietta, che hanno creato un sistema basato sul movimento e la percezione corporea per migliorare l’assistenza. "Kinaesthetics" deriva dal greco e significa "percezione del movimento": si tratta, infatti, di un approccio che promuove la sensibilizzazione al movimento corporeo, applicabile in modo particolare nei contesti di assistenza e cura.

Le basi del Concetto MH Kinaesthetics si fonda sull'idea che ogni individuo percepisce e muove il proprio corpo in modo unico e ciò può influire in modo positivo o negativo sulla salute Per permettere di analizzare, osservare e migliorare il movimento, il sistema è stato concepito attraverso sei concetti fondamentali:

1 Interazione: Il primo concetto focalizza l’attenzione sulla percezione degli stimoli al movimento.

Questa consapevolezza permette di utilizzare il proprio corpo come strumento, comprendendo attra-

verso l’esperienza come e perché supportare i movimenti delle persone assistite.

2-4 Anatomia funzionaleMovimento umano-Sforzo: I successivi tre concetti rafforzano la percezione e sensibilità motoria, fondamentali per supportare in modo efficace le persone assistite nelle loro attività di movimento

5 Funzione umana: Questo concetto permette di classificare e analizzare le varie attività come mantenere una postura, respirare, cambiare posizione in categorie di movimento, rendendo più semplice la loro esecuzione.

6. Ambiente: L’ultimo concetto insegna a organizzare l’ambiente in modo che il movimento di tutti i partecipanti sia sostenuto Un contesto adeguato facilita l’apprendimento e contribuisce alla salute generale.

Questi principi di MH Kinaesthetics promuovono la consapevolezza corporea, la sicurezza e il benessere di chi presta assistenza e di chi la riceve.

Obiettivi di MH Kinaesthetics

Lo scopo principale di MH

Kinaesthetics è migliorare la salute delle persone assistite e di coloro che le assistono

Attraverso un approccio che incentiva il movimento consapevole, si cerca di preservare e potenziare le capacità motorie di ciascun residente, in base alle proprie capacità fisiche.

Inoltre, MH Kinaesthetics rappresenta un approccio che riduce il rischio di lesioni per il

personale,favorendounamodalità più ergonomica e che tutela il benesserefisicodell’operatore

FormazionenellaResidenzaper Anziani“OjöpFrëinademetz”

Nella Residenza per Anziani “Ojöp Frëinademetz” MH Kinaesthetics è promosso in modo continuativo grazie alla presenza di utenti certificati che propongono workshop e sostengono attivamente il personale nell’applicazione dei concetti

A breve la fisioterapista Ploner Karin concluderà la formazione come formatrice del corso base, permettendo così di arricchire ulteriormente il programma formativointerno.

I vantaggi del concetto di MH Kinaesthetics nella Residenza per Anziani “Ojöp Frëinademetz” si traduconoinbeneficiconcretiperi residentieperilpersonale.

Karin, Valeria, Cecilia e Michela durante un aggiornamento a Bressanone con il fondatore del Concetto, dr Frank Hatch

Vantaggi per i residenti

Sensibilità al movimento: I residenti sviluppano una maggiore consapevolezza del proprio corpo e della propria capacità di movimento nelle attività quotidiane, favorendo l'autonomia.

Supporto nelle posizioni: I residenti possono adattare la tensione muscolare e il peso, partecipando attivamente agli spostamenti e al mantenimento delle posizioni

Movimento attivo senza sforzo: L'assistenza facilita il movimento autonomo dei residenti senza richiedere sforzo eccessivo, riducendo il rischio di infortuni e stimolando il loro coinvolgimento attivo.

Benefici per le funzioni vitali: Movimenti consapevoli migliorano funzioni come la respirazione, la circolazione, il trasporto linfatico e la digestione, influendo positivamente sul benessere generale

Vantaggi per il personale

Benefici per la salute: L’attenzione ai movimenti e alla propria postura riduce lo sforzo fisico, preserva i muscoli e le articolazioni da

Naomi Feil, die Entwicklerin der Validationsmethode

lesioni e dolori e supporta le funzioni vitali.

Assistenza efficace e autonoma: Quando possibile, un solo operatore può assistere il residente, favorendone una maggiore autonomia

Consapevolezza corporea: le esperienze di movimento apprese contribuiscono ad ampliare le proprie abilità di adattare i movimenti alle azioni da compiere, ottimizzandone l’efficacia. Questo approccio favorisce un ambiente sicuro e salutare, in cui la collaborazione tra residenti e personale si traduce in una cura più rispettosa e un benessere condiviso

Un approccio a beneficio di tutti MH Kinaesthetics rappresenta una filosofia che mette al centro movimento, processi di apprendimento e relazione nel percorso di cura e assistenza. Per il personale, è un'opportunità di crescita professionale e personale; per i residenti, un modo per mantenere dignità e capacità motorie

Con l’adozione di MH Kinaesthetics, la Residenza per Anziani “Ojöp Frëinademetz” non solo innalza gli standard assistenziali, ma crea un ambiente in cui ogni gesto diventa cura e ogni movimento un passo verso una vita più sana.

Validation

Naomi Feil entwickelte die Validationsmethode

Die traditionellen Therapien für Menschen mit Demenz schienen ihr nicht zufriedenstellend und daher begann sie 1963 ihre eigene Methode zu entwickeln

Sie besteht darin, Menschen mit Demenz und hohes Alter mit

Empathie und Wertschätzung zu begegnen Respekt wird immer groß geschrieben. Und nicht vergessen: „Gefühle werden nicht dement, sie bleiben intakt in unserem Herzen“. Die Arbeit von Naomi Feil wird nun von ihrer Tochter Vicky weitergeführt

Durante un corso nella Residenza per Anziani “Ojöp Frëinademetz”

PERSONAL DLA CIASA DE PALSA

Laur, formaziun, tëmp lëde, pensionamënc,...

Formaziun

Tl altonn 2024 él indô gnü pité na lignora de referac y serades de informaziun por ci che reverda la formaziun te Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz, na pert por le personal intern y na pert daverta al publich

La pröma serada di 30 de otober, adöm al psichiater Dr Simioni, á albü sciöche tematica „Angst, Depression, Demenz. Psychiatrische Fragestellungen im Seniorenwohnheim und im Alltag“. Le Dr Simioni fej pert dal 1996 incá dl team dla psichiatria dl ospedal da Bornech Insciö ál do da düc chisc agn na gran esperiënza da podëi mostré sö, respetivamënter ál cunté de caji fora dla pratica y á podü dé consëis de co ti jí adincuntra a porsones cun chëstes problematiches.

Ai 7 y ai 14 de novëmber él gnü tigní döes sëres por le personal intern cun le fisioterapist de ciasa Stefano Regis y la fisioterapista Patrizia Falcini. La tematica ê la ginastica de fisioterapia por se stravardé dal me de spiné, che é na tematica tres atuala pro les profesciuns sanitares tles Ciases de Palsa.

Ara é jüda inant cun trëi dis intensifs sön la demënza y la validaziun. Chiló s’á acompagné les döes referëntes Kaiser Alexandra y Fink Anna. Les partezipantes y i partezipanc á ince podü porvé fora n parcour che proâ da mostré sö co che na porsona cun demënza se sint y cares che é les dificoltés che ara mëss afronté.

Les döes referëntes Kaiser Alexandra y Fink Anna

Serada cun le Dr Simioni
Ginastica de fisioterapia por se stravardé dal me de spiné

Helga Oberhofer tratan so referat

En mercui, 27 11 24, unse podü salüdé tl Barjënt la referënta Oberhofer Helga.

Te so referat dal titul: "Aggressives und herausforderndes Verhalten, gibt es einen Weg aus der Eskalation?" ára porté dant na pert teorica y fat ejëmpli fora dla pratica.

Chësta tematica é dër atuala y pó ester n strumënt d'aiüt por nosc personal y por döta la jënt, sides tl laur da vignidé co ince tla vita privata.

Kofler

Reconoscimënt por formaziuns stlütes jö

L’ann 2024 é sté por tröpes colaboradësses y tröc colaboradus ince n ann de formaziun, a chëra che nosta istituziun ti dá na gran importanza

Insciö á n gran numer de personal tut pert ales formaziuns obligatores y deplü á fat domanda da podëi tó pert a formaziuns desvalies

I oressun alzé fora dandadöt döes colaboradësses che á metü tröp impëgn por stlü jö na formaziun plü lungia

A ëres ti vál nosc complimënt y aodanza che ares pois mët tla pratica ci che ares á imparé tratan la formaziun

Glira Elisabeth “Zusatzgestaltung und Aktivierung in der Betreuung und Pflege” pro la scora profescionala Hannah Arendt

Miribung Monika Conclujiun dla formaziun da operadëssa sozio-sanitara pro l’Assoziaziun dles Ciases de Palsa dl Südtirol

Garatada é ince l'ultima sëra de formaziun, en mercui ai 17 12 2024, cun la referënta Astrid Kofler che á lit fora de sü libri "Alles gut" y "Alles wird gut". Cun so savëi y süa esperiënza ára salpü da cunté y intratigní le publich te na manira dër plajora Cun chësta serada s'á stlüt jö la lignora de referac dla "Formaziun te Ciasa de Palsa" por chësc altonn

I oresson tó l’ocajiun da rengrazié la tröpa jënt che á cun süa presënza desmostré gran interes por les tematiches y i referac metüs a jí

Curs de basa de MHKinaesthetics

Ai 23 y 24 de setëmber y ai 24 de otober á la fisioterapista dla Ciasa de Palsa Karin Ploner, adöm al infermier Felix Holzer y la infermiera Petra Groβe, tigní n curs de basa de MH-Kinaesthetics

Deplü sön le argomënt pón lí tles plates dedicades ala sanité.

Al é ci che i minun bele da savëi, che se impedësc da imparé cosses nöies.

(Claude Bernard)

Sëra de leteratöra cun Astrid

Club dl tëmp lëde

En chësc altonn á le club dl tëmp lëde albü n gran noto da organisé deplü ativités por nosc personal.

Jita cun la roda da munt

Ai 4 de setëmber él sté al ordin dl de la jita cun la roda da munt. N bel grup de sportifs s’á metü sön tru cun l’auto cuntra San Ciascian

Chi ciamó plü sportifs ne s’á nia lascé sciampé l’ocajiun da pié ia dala Ciasa de Palsa demez cun la roda.

Rová adöm a San Ciascian, sunse jüs sö cuntra Pralongiá, de chi cun forza eletrica y n zacotanc cun forza naturala. Do na picia palsa sunse jüs en direziun dla Val de Fodom, jö por la munt de Contrin y inant cuntra Cherz

Rová a Reba s’unse renforzé cun

na bona marëna y dedô sunse spo jüs da nosta colega Dolores sö

Verda a mangé n bun tiramisú. Chësc unse ince spo adoré por afronté le Ju de Ciaulunch por jí derevers por Corvara, La Ila y San Ciascian.

Chi che n’ê nia stanc assá, é gnüs derevers cun la roda cina a San Martin, olache ai s’á baldi ciafé na bela plöia, mo gnanca chësta n’é stada bona da ti fá perde la motivaziun y la ligrëza.

Vijita ala frabica dal café Caroma Ai 27 de setëmber unse tut sö l’invit dla dita Caroma, frabica dal café da Ciastel, da jí a vijité süa sënta

Chësta é ince le fornidú dl café de nosc bar Barjënt.

Le proprietar á atira fat reconësce süa pasciun che al á por chësc produt y al á cunté de co che chësc so some é deventé realté

En compagnia sön tru.

Ce a ce sö por Ciaulunch.

Cun le ce plëgn de informaziuns y le magun plëgn de café s’unse spo metü sön tru cuntra la Tuffalm olache i un ciafé na bona marëna.

Tratan la presentaziun da pert dl proprietar dla dita Caroma

Doía él da odëi na pert de süa coleziun de murins dal café

A mangé “tiramisú” da nosta colega Dole

Roda dles viles a Lungiarü

Ai 4 d’otober, n de de plöia y plütosc frëit, sunse jüs a Lungiarü olache i un podü fá, adöm al espert local y presidënt dla Ciasa de Palsa, Giovanni Mischí, la roda fora por les viles

Piá ia dala dlijia, sunse jüs cuntra Ties, spo sö cuntra Laguscel, inant por les viles de Ví, Frëina, Seres, Mischí, cina ala picia capela dedicada a S Ujöp da Oies I un stlüt jö le de pro na bona cëna en compagnia sö dal Lüch de Vanc

Cëna deboriada

L’ultima ativité por le 2024 é stada na bona cëna al Chalet Frapes olache i sun gnüs viziá cun de vigni sort de golosaries La festa é jüda inant cina tert tla nöt

Intervista a Dolores Delmonego

Fodoma, che lavora da tre anni presso la nostra struttura e che tra un po’ andrà in pensione.

Breve presentazione

Mi chiamo Dolores Delmonego, ho 62 anni e sono fodoma, vivo a Varda, una frazione vicina ad Arabba.

Qual è il tuo lavoro?

Lavoro come operatrice sociosanitaria in Ciasa de Palsa a San Martino dal 1° dicembre del 2021 anche se svolgo questo lavoro da più di 31 anni ormai. Fare questo lavoro è stata una scelta, anche se tanti dicono debba anche essere una vocazione, io rifarei questa

scelta altre volte perché mi ha dato e mi sta ancora dando molte soddisfazioni lavorare con la persona anziana.

Raccontaci del tuo lavoro

Nel mio lavoro il focus è la persona, curare i bisogni primari come l’alimentazione, l’igiene personale, preservando la salute fisica ma anche mentale. Una delle attività che fanno parte del mio operare è la cura dell’igiene personale dell’anziano, fare il bagno al residente è un momento particolare, si entra nella sfera intima della persona ed è importante che il residente si senta a proprio agio, creare un rapporto di fiducia e di rispetto nel quale l’anziano possa rilassarsi e godere di un momento di relax e di attenzioni. Sarò sincera, quando svolgo questa attività lavorativa non guardo l’orologio e dedico tutte le mie cure in maniera professionale e amorevole, potendo dire di trarne grande soddisfazione Col passare del tempo ho osservato cambiamenti positivi nei comportamenti di

alcuni residenti, mi fa piacere, questo è un indice che sto facendo bene il mio compito Nelle giornatedilavorocisonomomenti nei quali coccolare i residenti, viziarli e farli star bene, questa per loro è l’ultima casa e devono poter goderediquestimomenti

Quali sono gli aspetti importanti per lavorare con la persona anziana?

Per rispondere ai bisogni della persona anziana è importante conoscerla, osservarla, parlarle, dedicarle del tempo, penso che conoscere la biografia sia fondamentale per poter venire incontroalleesigenzepersonali

A chi accompagna per la prima volta il proprio caro in Ciasa de Palsacosadiresti?

Ai familiari o a persone che si trovano nella condizione di “dover” accompagnare il proprio caro in Ciasa de Palsa dico: ”Non è facile, lo so, anchio l’ho vissuta in prima persona questa esperienza, ma la Ciasa de Palsa è anche una grande risorsa per chi habisogno,

Gnanca la plöia ne s’á sprigoré. Na bela compagnia pro cëna.
Dolores Delmonego da Fodom

il clima è caloroso e non manca la compagnia e la vita sociale, attività di intrattenimento, di stimolazione e di occupazione per trascorrere serenamente il tempo Viene però anche tutelato il bisogno di privacy, di tranquillità e di avere i propri spazi.

A casa una persona anziana spesso si ritrova sola, rimugina e spesso i pensieri sono negativi, la persona anziana è più soggetta ad ansia e preoccupazioni, per questo la CdP spesso può essere una cura

Quali sono gli aspetti positivi del lavorare in una struttura come la Ciasa de Palsa?

Lavorare in questo ambito lavorativo mi piace perché è come avere una grande famiglia, con i nonni, ma anche con il personale, i volontari, i parenti e tutte le persone che si possono incontrare qui e conoscere.

In Ciasa de Palsa mi sento apprezzata e anche il mio lavoro viene apprezzato, il clima di lavoro è buono.

Il FZC permette di conoscersi meglio nella sfera personale, extra lavorativa, anche perché siamo molti dipendenti Sono iniziative che hanno l’obiettivo di unire, condividere momenti di divertimento, fare esperienze nuove e vedere nuovi luoghi, conoscere, ma anche rispolverare vecchi passatempi e/o interessi, ad esempio nel mio caso andare in bicicletta

in struttura e un ragazzo il quale ha concluso la sua esperienza qualche mese fa. Persone giovani, ma motivate ad imparare, non solo il lavoro, ma anche la lingua, a conoscere il lavoro, le persone e pronti a mettersi in gioco Se il futuro della Ciasa de Palsa sarà nelle mani di questi giovani, nutro una profonda fiducia nella progressione e nello sviluppo di questo ambito lavorativo, non semplice ma sicuramente interessante.

Mi è particolarmente piaciuta la giornata pedagogica organizzata dalla Direzione nella quale io ed il personale del reparto abbiamo fatto un’uscita in montagna, con pausa caffè, passeggiata, attività pedagogiche, giochi, pranzo in rifugio e ritorno

Un momento nel quale conoscersi ma anche lavorare su sé stessi e sul proprio ruolo nel gruppo, il piacere di far parte di un gruppo di lavoro e di sostenersi a vicenda.

Un altro aspetto dell’ambiente lavorativo che mi piace molto è il “nostro” Freizeitclub ovvero il club del tempo libero per il personale, ove vengono organizzate uscite, gite a scopo di

E ora che ti ritrovi in prossimità della pensione come pensi di organizzareiltuotempolibero? Nellamiavitahosvoltoperdiversi anni volontariato ed essendo prossima alla pensione mi sto facendo un pensiero per riuscire a svolgere qualche ora di volontariato anche in Ciasa de Palsa, perché credo che inizialmente mi mancherà il mio lavoro, il contatto con residenti e colleghi

La Ciasa de Palsa per fortuna gode dellapresenzadidiversivolontari... Sì, in struttura ci sono diversi giovani volontari alcuni dei quali svolgono la loro attività con grande interesse e passione, sono particolarmente colpita da due giovani,unapresenteattualmente

Aodanzes

I ti fajun les mius aodanzes a nosta colaboradëssa de ciasadafüch Helene y süa familia por le pice Heinz che é nasciü ai 11 10 2024 Döt le bun, bona fortüna y tröpa ligrëza cun osta picia creatöra.

Dolores mentre svolge le proprie mansioni da operatrice socio sanitaria

Intervista a nosc volontar Erwin

Erwin Penazzi fej volontariat te Ciasa de Palsa dal 1998 incá

Poste prëibel te presenté?

I á inom Erwin Penazzi, i sun nasciü a Porsenú, i á 82 agn y i viri a Picolin

Da can incá fejeste pa volontariat te Ciasa de Palsa?

I á metü man dl 1998 Intratan él cambié dër tröp, nia ma la strotöra mo ince le personal y i residënc Cun le passé di agn ái odü dër tröpes porsones te Ciasa de Palsa Al fej na certa impresciun, deache cun val’un o val’öna poi dí de ester chersciü sö I se conesciun da pici insö, y sëgn i odëi chiló

Sambëgn fejel impresciun...

I sun contënt, ince sce i á mi agn, sunsi ciamó bun da fá ativité de volontariat, i sun gonot presënt chiló y i sun contënt da podëi daidé chi che á debojëgn

Ci toca pa pro tüa ativité de volontariat?

Dantadöt acompagnëii les mëdes y i berbesc a vijites dal dotur, te ospedal o ince te d’atres ocajiuns olache ai á debojëgn de n acompagnadú Spo dëidi ince fora ti reparc, tratan i pasć dëidi dé ite le mangé a chëres porsones che n`é

baldi nia plü bones da sores.

Val’ iade vëgni damané da daidé fora le verdaciasa pro laurs de manutenziun y laurs incër ciasa ia y sciöche ultim, mo porchël nia manco important, dëidi fora pro les manifestaziuns, pro les jites fora de ciasa o pro i jüc de grup tratan l’ativité dl tëmp lëde

Le jí a spazier cun les porsones de tëmp é avisa tan important co ince ma jí impara a bëre n café impara Vigni residënt é atramënter y á d’atri bojëgns.

Ciünes de chëstes ativités fejeste pa le plü ion?

Le plü ion acompagnëii les mëdes y i berbesc ales vijites. Chiló vái impara y aspeti, val’iade ince codî, cina che ai á rové. Da ponsé do él da rí, deache sce i mëssi aspeté ince por plü tëmp invalgó cun na mëda o n berba, spo ái paziënza assá, mo sce i mëssi aspeté por me invalgó, spo ái la paziënza tosc rovada.

Y cal é pa to raport cun le personal?

Cun le personal ái n beliscimo raport de crëta y respet, i me sinti sciöche te na gran familia.

Ci ti dijeste pa a na porsona interesciada al laur de volontariat te Ciasa de Palsa?

I ti aconsiass chësc sorvisc, deache al dá na gran sodesfaziun podëi ester d`aiüt ales porsones de tëmp che á dificolté da ester autonomes o che á vigni tant debojëgn de compagnia. Al momënt sunse n bel grup de volontares y volontars te Ciasa de Palsa, mo al nen vá tres debojëgn. Por nos volontars vëgnel ince organisé ativités, incuntades y formaziuns I pó dí che i gnun tratá dër bun y i m `aodi che al restes inant insciö

Colaboradus dla Cassa Raiffeisen passa n valgügn domisdés cun les mëdes y i berbesc dla Ciasa de Palsa.

Un n iade él gnü presenté fotografies, n iade soghé a „Tombola“ y n iade él gnü depënt „Wandersteine“

RESIDËNTES Y RESIDËNC

Compliann

Festa por le complí di agn de chi che é nasciüs de setëmber organisada dala uniun dles ëres da Al Plan

Tl mëis de setëmber á cumplí i agn

01.09 Dapunt Luigi, 82 agn

01 09 Valentin Ernestina, 97 agn

07.09 Oberbacher Pasquale, 77 agn

10 09 Moino Clara, 84 agn

16.09 Taibon Kurt, 68 agn

17 09 Tavella Giovanni, 79 agn

20.09. Clara Edoardo, 69 agn

20 09 Huber Ervino, 91 agn

Tl mëis de otober á cumplí i agn

07 10 Erlacher Franz, 74 agn

22.10 Sottara Ilda, 83 agn

24 10 Rungger Ottilia, 82 agn

26.10 Huebser Maria, 83 agn

26.10 Untergassmaier Sigisfredo, 81 agn

Tl mëis de novëmber á cumplí i agn

13 11 Erlacher Ottone, 82 agn

BËGNGNÜS

Ti ultimi 4 mëisc dl 2024 unse tut sö te Ciasa de Palsa:

7 porsones a tëmp determiné 6 porsones a tëmp indeterminé

Ti aodun che ares se ciafa ite bun tla gran comunité dla Ciasa de Palsa.

Che foss pa bun da dí de no a na te bela y buna turta?

Por les festes de compliann vëgn la mësa tres fornida sö da festa

La tofla che dëida recordé vigni mëis chi che complësc i agn

Tl mëis de dezëmber á cumplí i agn

01 12 Elzenbaumer Erich, 95 agn

04.12 Dorigo Irma, 89 agn

04 12 Rubatscher Rosa, 91 agn

09.12 Irsara Riccardo, 97 agn

14 12 Gasser Alfredo, 91 agn

18.12 Trebo Paola, 93 agn

21 12 Paratscha Giuditta, 86 agn

26.12 Clara Giovanna, 90 agn

26 12 Frenner Helmuth, 63 agn

28.12 Rainer Franz, 85 agn

30 12 Mersa Augustina, 93 agn

Les festes de compliann é ince les dërtes ocajiuns da balé

Al vëgn laoré cun la mascima prezijiun

Da pastelné n’éson mai massa vëdli

Bel él da se lascé sorví da nosc chelner Jan

Cun gran ligrëza á Hannele, Nina y Emma fat sö n bel lëgn da Nadé.
Clara y Betta arjigna ca züces da decoré

RIFLESSIONI

Cos’è il Natale per te? Qual è il tuo pensiero/ricordo?

Un/a residente

Eravamo 21 bambini, l’albero di natale veniva fatto in camera dei genitori di nascosto in modo che facesse parte delle sorprese. L’albero non era tanto grande e si lasciava fino al 6 gennaio, non lo facevamo nella stube perché con 21 bambini/ragazzi avrebbe occupato troppo spazio lí per poi potersi muovere in casa. Sotto l’albero e sui letti dei genitori c’erano i regali, uno per ognuno, non impacchettati ma con un bigliettino! Quasi sempre c’erano dei vestiti cuciti a mano, lavorati dalla mamma e dalle sorelle più grandi nell’arco dell’anno. In più c’era un’associazione della quale ora non ricordo il nome la quale a Natale ci regalava una cassa di mele rosse, mi sembra di vederle ancora Nel racconto del nostro Natale a casa ricordo bene la stanza dei miei genitori al piano di sopra, prima di loro abitavano due famiglie in quella casa, motivo per cui erano rimaste due scale, una per parte per arrivare al piano superiore. La sera del 24 ci radunavamo tutti nella stube per preparare il rosario e intanto la mamma preparava il tutto, con un campanellino ci invitava a salire, il corridoio era buio, la stanza con l’albero aperta, bellissima... Dopo tornavamo tutti nella stube per mangiare biscotti e tè. I fratelli e le sorelle più grandi andavano alla messa di mezzanotte, ci mettevano quasi un’ora per arrivare alla

chiesa I genitori andavano il giorno dopo alle sette del mattino, il Natale era sempre molto bello, eravamo una famiglia molto unita, ci rallegrava tanto vedere gli occhi lucidi e la gioia dei/delle fratelli/sorelle più piccoli per i regali ricevuti. Oggi mi meraviglio che nessuno di noi durante l’anno non si fosse mai accorto che si lavorava per fare i regali di Natale, i nostri genitori una volta ultimati li mettevano in una scatola nell’armadio, nessuno di noi è mai andato a vedere

Un/a volontario/a

Il Natale è gioia, stare insieme con le persone a cui si vuole bene, è un momento nel quale brindare, augurarsi serenità e salute.

Un/a residente

Il Natale per me non è un bel periodo, ricorda brutti momenti e mi infonde tristezza, quando il Natale è passato mi sento meglio.

Un/a volontario/a

Il Natale è un momento dell’anno nel quale si sta insieme, si brinda, si mangia e si è felici. Il Natale è luce, calore, abbracci, auguri e regali A volte ci si dimentica che si brinda alla nascita di Gesú, dovremmo essere grati e ringraziare ogni giorno ricordandoci i veri valori della vita

Un/a collaboratore/trice

Se devo associare un’immagine al Natale lo immagino come quando alzo gli occhi verso il cielo e vedo la neve scendere lentamente sentendo il freddo sul viso ma il calore nel cuore Il Natale per me è questo, amplifica i sentimenti, porta a rallentare i tempi, a viverli con maggiore intensità, accompagnato da momenti di profonda riflessione, un periodo che incita alla condivisione, alla cura delle relazioni ma anche e soprattutto dell’anima.

Per alcune persone il Natale è un momento di gioia, di serenità e di voglia di stare insieme, per altri può essere un periodo triste, ci può ricordare chi abbiamo perso o difficoltà che abbiamo affrontato o che stiamo affrontando

Certe persone lo definiscono effimero.

Per me quest’ anno sarà un Natale speciale.

Un/a collaboratore/trice

A me piace il Natale, io e la mia famiglia ci riuniamo, addobbiamo l’albero, facciamo il presepe, stiamo insieme e ci scambiamo i regali. Il Natale è un momento nel quale tutti vorremmo essere felici e avere persone con le quali condividere risate, cibo, regali. Non sempre è così, forse in questo periodo dell’anno dovremmo ancora più dedicarci e aiutare le persone che ne hanno veramente bisogno

LA VITA ETERNA DÁI OH SIGNUR Y CONFORTI CUN TO LOMINUS

Tratan i ultims cater mëisc dl’ann 2024 é chëstes mëdes y chisc berbesc passá a miú vita.

Weitlaner Clara Cecilia + ai 02 11 24

Ploner Tomaso + ai 21 11 24

Felisatti Antonia + ai 30.11.24

Dejaco Carlo + ai 29 11 24

Comploi Anna + ai 02.12.24

Du bist nicht mehr da, wo du warst, aber du bist überall, wo wir sind.

(Victor Hugo)

Domënia y dal mertesc al vëndres

7:45 - 11:30 | 12:45 - 17:30

sabeda 12:45 - 17:30

lönesc de de palsa

Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A.P.S.P. Str. Pinis 50 39030 S. Martin de Tor Tel 0474 524700

info@ciasadepalsa.it www.ciasadepalsa.it

Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz ciasadepalsa ojopfreinademetz

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.