LA PRÁTIGA
DLA CIASA DE PALSA


Salüt da pert dl diretur s a l ü t y i n t r o d u z i u n
Salüt da pert dl diretur s a l ü t y i n t r o d u z i u n
L’inteliënza artifiziala (IA) tl’assistënza y tla cura te ciasa de palsa: poscibilités, ejëmpli y prospetives por le dagní.
L’assistënza y la cura tles ciases de palsa é na gran sfida por chi che laora te chësc ciamp Le cambiamënt demografich y la mancianza de personal cualifiché fej a na moda che chësta situaziun devëntes ciamó plü complicada. L‘inteliënza artifiziala (IA) vëgn conscidrada tres deplü n meso por alisiré y por aumenté la cualité dl laur tla cura. I orun ti ciaré a chësc aspet tres ejëmpli tl’Austria, Germania y tla Cina tan dalunc (o daimpró) che döt é da nos y sce i podun renunzié a chëstes novités
Adoranza dla IA tla cura y assistënza
La IA vëgn bele atualmënter adorada te deplü modi tles ciases de palsa, por organisé te na manira plü efiziënta la cura da vignidé cun chël che ara surantól laurs de rutina, analisëia dac vitai y de sanité y sostëgn la comunicaziun danter personal y residënc
IMPRESSUM
N compit prinzipal dla IA é chël da analisé tl tëmp real na gran cuantité de dac por reconësce plü adora prighi y por sostigní la chirida de soluziuns y alisiré le tó dezijiuns P ej pó sistems sostignis dala IA mosoré tresfora la frecuënza cardiaca, la presciun dl sanch, analisé modei de movimënt y segnalé atira sce al ess da ester val‘ anomalia
Ejëmpli dal’Austria y Germania Tl’Austria y Germania él bele dötaurela deplü proiec y iniziatives che adora la IA tla cura y assistënza Tl’Austria p ej adora le proiet „Pflege@Quartier“ la IA por monitoré cun n sistem de sensurs y n software inteliënt i berbesc y les mëdes che vir autonomamënter te apartamënc y informëia adora assá le personal de cura sön prighi potenziai.
Tla Germania á le FrauenhoferInstitut svilupé n proiet, pro chël che n sistem sostigní dala IA dá fora les medejines y minimisëia insciö les poscibilités de fai. Implü vëgnel fat te trami i paisc proes da adoré la IA por mioré la planificaziun y l‘organisaziun dl laur da vignidé, p ej cun la documentaziun inteliënta dla cura.
ince l’interaziun soziala cun chël che ai comunichëia cun i berbesc y les mëdes y i acompagnëia tla vita da vignidé Implü vëgnel adoré sistems de monitoraje che garantësc la segurëza di berbesc y dles mëdes cun chël che ai reconësc i prighi che pó porté a na tomada y avisëia por tëmp le personal. Chisc sistems é gonot implementá te na rëi cun deplü stromënc che é en funziun 24 ores sön 24 y 7 dis sön 7 y alisirëia insciö dassën le laur tl ciamp dla cura y assistënza.
Prospetives por le dagní. Ci nes aspetel pa?
Tl dagní aumentará dessigü l’adoranza dla IA tl ciamp dla cura y assistënza y nos ne podarun nia ciaré da na pert ia o la ignoré I podun nes aspeté che i sistems dla IA gnará tres plü inteliënc y autonoms, ci che portará ciamó a na maiú alisiraziun dl laur y dl personal
Sce i scienzá assigurâ ciamó dan da val‘ ann che la IA ne foss mai bona da sostituí la porsona deache ara n’á p.ej. nia la creativité de na porsona, spo éson sëgn al punt che chisc sistems y programs cheriëia imajes y operes d’ert, mët jö na rima te püch tëmp o scrí cianties
La Cina é danfora tl svilup y tla implementaziun de sistems sostignis dala IA tl ciamp dla cura y assistënza. Al vëgn p.ej. adoré roboc che ne surantol nia ma laurs tla cura direta sciöche le alzé y posizioné i asistis, mo ai stimolëia Copyright: sdecoret
Editur: Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A P S P | Str Pinis, 50 - 39030 S Martin de Tor | tel 0474 524700 | P IVA 00554690214 cod fisc 81005490214 | info@ciasadepalsa it | ciasadepalsa@pec rolmail net | http://www ciasadepalsa it | Presidënt: Mischi Giovanni Diretur: Erlacher Valentin | Redaziun: Palla Denise (coordinadëssa), Agreiter Valeria, Bassot Valeria, Gasser Helene, Videsott Verena Grafica y layout: Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz A P S P | Stamparia: LCS Partnerdruck GmbH
cun tan de melodia y parores te na cualité che an n’é nia bugn da desfarenzié sce chëstes operes é originales o manco
Personalmënter pënsi che daldöt ne podará les „mascins“ gnanca tl dagní sostituí la porsona, dantadöt tles profesciuns soziales nia, olache ara nen vá de contac, de sentimënc, de empatia y de valurs soziai che ma la porsona pó sintí y trasmëte. Chësc dá da n ater vers ince la segurté che les profesciuns tl ciamp sozial é profesciuns cun n dagní, olache al paia la mëia da investí y imparé
Conclujiun
L’integraziun dla IA tla cura y assistënza tles ciases de palsa pîta cotan de vantaji, dal sostëgn al personal al aumënt dla cualité dl laur al‘alisiraziun de chësc.
Tl dagní sarál n gran svilup de chësc vers y la IA ciapará ite te nosta vita te na manira n pü’ ascognüda y nes metará dant ala opziun sce jí para o se mëte decuntra.
Podess pa valgügn de nosta generaziun ciamó s’imaginé aldedaincö da rodé zënza fonin te gofa? Al é vëi, ara jiss, mo döt foss plü compliché. Insciö sarára ince tl setur dla cura y assistënza. I podun odëi l’inteliënza artifiziala sciöche n nemich y la scombate cina che i gnarun sforzá da la surantó. O i podun ince s‘la fá atira bona impara, porvé da la capí, imparé a la conësce y se lascé daidé olache ara vá Sambëgn messunse ince ti avëi crëta y ester desponibli da lascé pormez val‘ danü.
Porimpó él important che chëstes tecnologies vëgnes svilupades y adorades en armonia cun i debojëgns y la dignité dla porsona y che la porsona restes al zënter de nosc ponsé y fá.
Bele da d’altonn dl ann passé él gnü scrit fora i laurs por la realisaziun de n implant fotovoltaich y l’istalaziun de döes pumpes termiches. En chësta aisciöda, pornanche la nëi é jüda demez, él spo gnü metü man cun i laurs Pro l’investimënt de passa mez miliun de euro ê preodüda l’istalaziun de n implant fotovoltaich cun potënza nominala de 220 KW, l’istalaziun de döes pumpes termiches por scialdé l’ega dla zircolaziun y l’istalaziun de na corona por ciarié auti eletrics Le stüde lascé fá prevëiga che l’energia generada cun i panei fotovoltaics te n ann vá a sodesfá le bojëgn de döta la strotöra tla medema spana de tëmp Ince sce al é momënc olache la produziun é
plü alta co le bojëgn, olache an pó dé jö strom y momënc olache an mëss cumpré pormez strom ó chësc dí che la strotöra é autonoma Na strotöra sciöche la Ciasa de Palsa cun düc sü sorvisc y tëmp de laur che vá fora por 365 dis al ann, á n bojëgn dër alt de energia y chësc ó ince dí cosć dër alc
Chësc s’á ciamó amplifiché i ultims agn olache le cost dl’energia é ince sté 4 iadi plü alt co normalmënter.
Cun chësta investiziun s’orientëia la Ciasa de Palsa ince a n dagní plü sostignibl y an á la garanzia da podëi contigní i cosć dl strom y dl scialdé Avëi manco spëises ordinares o dí podëi investí te d’atres direziuns y implü tigní bassa la rëta por i residënc.
y do
y odüda sön le tët dla Ciasa de Palsa
dl implant fotovoltaich
I trëi reparc de cura
La Ciasa de Palsa é partida sö te trëi alzades y cater reparc Vigni alzada á nü ciamenes da un n let y nü ciamenes da 2 lec, indöt á lerch 27 ghesć por alzada. Dötes les ciamenes á n bel gran bagn cun na duscia. Les ciamenes y i bagns é fac a na manira che an pó se sté saurí, che an á lerch assá da se möie sigüsc ince cun i mesi d’aiüt che i un a desposiziun, sciöche le scagn da rodes y i alzadusc.
Te vigni alzada él ciamó n gran bagn cun na vasca da idromassaje che vá da alzé sö y jö, por garantí ala mëda o al berba segurëza tratan le bagn.
Te vigni alzada laora figöres profescionales desvalies: le dotur, les infermieres profescionales, les operadësses sozio-assistenziales, les operadësses sozio-sanitares, le/la fisioterapist/a, le grup dl tëmp lëde, le service, les colaboradësses dla netijia y i volontars che é tan aprijá y bëgnodüs.
An á azes ales alzades cun le lift o da öna o plü rampes de stighes. Na bela decoraziun vëgn ince pitada por fá a na moda che la mëda o le berba se stais saurí.
Infermiere/a
L’infermiere/a profescional/a te Ciasa de Palsa é responsabl/a por döt ci che reverda l’ativité infermieristica. Al/Ara ciara le bojëgn de cura y assistënza di residënc y residëntes y mët jö n program de cura individual por vignun
L’assistënza infermieristica tól ite la prevenziun, la varijiun, la cura paliativa y la reabilitaziun, mo la funziun prinzipala stá tl prevení maraties, tl’assistënza ala jënt püra, tl’educaziun ala sanité y dantadöt tl mantegnimënt dl’autonomia dl/dla residënt/a. L’infermier/a profescional/a laora
adöm ai doturs, ai parënc y dá inant informaziuns y desposiziuns ai atri profii profescionai tla cura y assistënza. Al/ara é sotmetü/da al/a responsabl/a de repart. Por podëi fá le laur de infermier/a profescional/a te Ciasa de Palsa mëssun avëi stlüt jö la formaziun de infermier/a profescional/a, o avëi n ater diplom ecuivalënt aladô de normes statales, o diploms reconesciüs dal Ministere dla sanité o diploms detlará ecuivalënc aladô dl D P R 197 di 26 01 1980 tla versciun varënta y avëi le diplom de trilinguism livel B2. Implü se damana la descriziun dl post preodüda dala Ciasa de Palsa motivaziuns personales, sciöche avëi ligrëza da laoré cun jënt atempada, laoré cun responsabilité y autonomia, avëi de bones cualités soziales y de osservaziun, ester bugn da laoré te n team y ester daverc a formaziuns
Te Ciasa de Palsa laora al momënt 9 infermieres, cun n raport de laur che vá dal 50% al 100%, döes de chëstes é demez por maternité. Deache tla planta organica dla Ciasa de Palsa él preodü deplü posć por infermieri/es, chir la Ciasa de Palsa tres indô infermieres profescionales.
En jöbia, ai 8 de agost él gnü a s‘l dé te Ciasa de Palsa na incuntada cun l‘assessur provinzial ladin Daniel Alfreider y l’assessuria provinziala al sozial Rosmarie Pamer A ti dé le bëgngnü él sté le presidënt Giovanni Mischí, le diretur Valentin Erlacher, le vizediretur Martin Costalunga, la responsabla tecnica dla cura Cecilia Hochwieser, l‘ombolt da S Martin Costabiei Giorgio, l‘ombolt de Mareo Felix Ploner y la coordinadëssa dla ciasa de palsa de Gherdëna Sabine Riffesser. Do n salüt introdutif da pert dl presidënt Mischí é la delegaziun jüda fora por la strotöra olache la responsabla tecnica dla cura Hochwieser Cecilia á presenté i reparc y i sorvisc y la modalité de laur. Al é gnü presenté i 3 gragn reparc de cura sciöche ince le repart por i amará de demënza y i apartamënc por l’abité acompagné por i seniors.
Al é spo ciamó sté l’ocajiun da porté dant la situaziun dl personal, la chestiun dla lista d’aspeta por chi che fej domanda da gní tuc sö te Ciasa de Palsa y les novités metüdes impé tl ultim tëmp. Gran importanza ti él gnü dé ala chestiun dl’indenité de trilinguism Na lege dl `93 prevëiga che düc i
dmc
Giovanni Mischí, Valentin Erlacher, Cecilia Hochwieser, Daniel Alfreider, Rosmarie Pamer, Giorgio Costabiei, Sabine Riffesser, Martin Costalunga y Felix Ploner (foto: Wisthaler)
dependënc publics ciafes chësta indenité por l’adoranza dl lingaz ladin sön le post de laur Y chësta é da dailó inant gnüda paiada fora al personal dles scores, dla sanité, dles strades y a düc i atri dependënc provinziai tles valades ladines Pro düc, ater co pro les ciases de palsa dla Val Badia y Gherdëna, él la Provinzia che surantól chësc cost implü, é pö chësc preodü dala lege y al é la fondamënta che garantësc al Südtirol de avëi l’autonomia adöm ala sconanza dla mendranza todëscia Cina ciamó ciafa nosta strotöra n contribut por l’adoranza dl lingaz ladin dala Regiun Trentin-Südtirol, mo chësc
Curs da taié ciavëis y sorvisc nü
Se i tuoi capelli sono a posto e indossi belle scarpe, puoi cavartela in ogni situazione (cit. I.A.)
Cun chësc pinsier él gnü daurí te Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz le salon "���� ��������������" , olache nüsc berbesc y nostes mëdes pó jí dal friser, sciöche ares ê ausades da fá dandaia Nosta misciun é ince chëra da fá sintí nüsc residënc da ciasa y cun chësc sorvisc ti portunse plü normalité tla vita da
vignidé, ince deache le podëi se fá sö y se sté saurí te so corp é n bojëgn che la porsona á por döta süa vita Pro l'aziun á ince toché n curs da taié ciavëis por nostes dependëntes. Chësc sorvisc éra jüda da mëte impé cun l'aiüt de Sabine dl Salon Paola A ëra ti vál n dilan de cör por süa desponibilité y n gran complimënt por le laur che ara fej cun sensibilité, gran ligrëza y gran profescionalité.
ne tleca bele dî nia plü por curí i cosć implü, tan che chisc mëss ti gní metüs en cunt ai berbesc y ales mëdes
La direziun dla Ciasa de Palsa é dla minunga che chësta sides na discriminaziun en confrunt ala mendranza ladina y dantadöt en confrunt ai berbesc y ales mëdes che vir te nosta strotöra. An é porchël intervegnüs cun determinaziun pro i dui assessurs presënc por che chësta situaziun intravaiada vëgnes finalmënter desgropada Sides l’assessur Alfreider co ince l’assessuria Pamer á impormetü da se tó sura dla chestiun y da ciafé na soluziun.
Sabine tratan so laur
Flora cun i cians
Albina cunta de so iade a Lourdes
Albina é gnüda te Ciasa de Palsa a cunté de sües esperiënzes fates tratan le pelegrinaje a Lourdes. Deache tröpes mëdes y tröc berbesc é bele instësc stá dailó êl n referat dër daimpró ala realté
Hubert y devertimënt
La jona da Brema che fej l’ann de volontariat te Ciasa de Palsa s’á dé jö cun la tematica di cians y á cunté avisa da olache vigni raza vëgn, de so carater, dles cualités y de tröc particolars che toca pro la vita di cians
I se dun dagnora de beles riüdes canche le volontar Hubert vëgn a se daidé cun jüc y musiga
Monica y la chitara
Monica y so om é storc pro te Ciasa de Palsa a partí con les mëdes y i berbesc n gran bel momënt de ligrëza ciantan y sonan cun ëi melodies conesciüdes.
Ordöra y verzöra
Incuntada danter generaziuns
N iade al mëis unse la fortüna de podëi avëi danter nos i mituns dla Ciasa di pici cun sües acompagnadësses pedagogiches. Al é n momënt dër plajor che fej ince tomé val’ leghermes de ligrëza
Movimënt cun musiga
Les fisioterapistes Karin y Valeria s’á tut dant da tigní regolarmënter n ’ ora de movimënt cun musiga. Ince sce al costa n pü‘ de sforz da pert di residënc, él impó val’ che plej
N domisdé n pü‘ particolar de istruziun sön i früc y verzöres é gnü tigní da Denise y l’animaziun che á fat süc frësć al momënt.
Le “Vinzenzverein” d’Al Plan se fistidiëia vigni ann da organisé invalgó na gita por nostes mëdes y nüsc berbesc Chësc iade sunse gnüs acompagná dal personal dl Parch natural a ciaré les laurs de Conturines, corëc, plantes y de vigni sort de atres morvëies. La bela gita unse stlüt jö cun na bona picia marëna al Hotel Brunella.
Cun le bel tëmp él bel da sté defora y podëi indô n iade fá val’ vare descuc te pre o le percurs “Kneipp”, se gode l’ega arichida de öri esenziai y se lascé fá n bel massaje ai pisc
Conzert dla musiga da S. Martin de Tor
La domënia, ai 14 de messé, s’á la musiga da S. Martin de Tor fat na gran ligrëza cun n beliscimo conzert, ma por nos, tigní sön terassa. N bel dilan ales musicontres y ai musicontri por le tëmp metü a desposiziun.
Festa da d’isté y daurida ofiziala dl bar Barjënt
En domënia, ai 21 de messé, él gnü tigní la oramai tradizionala festa da d’isté. Te chësta ocajiun él ince gnü fat l’inaudaziun ofiziala dl bar Barjënt
Do la santa mëssa dla comunité zelebrada da don Andrea, é la festa jüda inant cun n bun aperitif lunch acompagné dala musiga da festa di “Turmbläser” da Badia
Nia mancé n’á n ciantun por i mëndri olache le Sorvisc ai jogn á salpü da i intratigní
Intratignimënt cun Hubi
Hubert, dependënt da denant dla Ciasa de Palsa, vëgn vigni döes edemes sciöche volontar a intratigní les mëdes y i berbesc, can cun musiga, can cun movimënt y en chësc iade cun le jüch de “tombola”.
Movimënt y devertimënt
N pice grup de mëdes y berbesc che passa le tëmp danter musiga, movimënt y devertimënt
Movimënt y devertimënt
I un fat süch de rabarbar y dedô se l’ unse boiü
Vijites bëgnodüdes
Cianté alaleria
Cianté alaleria y se recordé di bi tëmps passá
Bedoi por fá tê
Cecilia florësc vigni iade canche l’om vëgn a jí impara te bosch a spazier
Chiló dëida valgügn residënc da striscé fora fëies dales rames de bedoi por fá tê
Festa a Carla y Flora
Dër importantes se sënt les mëdes sce Elias les damana fora ciche ares á fat te süa vita
Ativité tl tëmp lëde
Al é gnü fat festa de rengraziamënt ales 2 jones todësces che á dé ca n ann intier de sorvisc volontar te Ciasa de Palsa
Jüch “cité y campagna”
Madër podëi fá val‘ dá sodesfaziun Roswitha se tripa cun de beles vëtes da corusc
Le jüch “cité y campagna ” ti sá dagnora bel a nüsc residënc y al dëida tigní frësch le ciorvel
Santa mëssa dla sabeda domisdé
Por le cianté unse podü avëi n
de scolars da
che cun sües usc fines á ralegré nüsc cörs.
á fat ia so laur
Sajun dles ajies
Erbes bel assá
Da cöie jö la mënta se destënn foraissö le bun tof ti locai y les mëdes ciafa na dërta fan da jí dedô a marëna Noemi dëida para
Cianté fej gní la bona löna
Tres val’ da fá
Oswald se ciafa tres val’ da fá
Melodies nöies y conesciüdes porta la bona löna y fej gní le cör ligherzin y te grup él ciamó plü bel
Tëmp de racoiüda
D’agost él ince bele tëmp de racoiüda y de vigni sort de erbes aspeta da gní laorades sö y metüdes ia por podëi gní tutes ca d’invern. Ince Sara, na practicanta da d’isté, á daidé para.
Mëda Agnese Tavella
Che é pa Agnese Tavella?
I á inom Agnese Tavella, i á 74 agn y i sun da San Martin Da cin‘ agn y mez sunsi te Ciasa de Palsa, al me plëj dër chiló. Da doman dëidi puzené y da tó jö de mësa y da sëra sunsi tla secunda alzada che i dëidi fora.
Ia por le de vái gonot a bëre le café te bar a San Martin o tla Ciasa de Palsa. I vá ince gonot a spazier olache i cöii n per de ciüfs. Te Ciasa de Palsa me sál dër bel da fá para les ativités che vëgn metüdes a jí, da ciaré films y da lí Al me sá dër bel da dessigné y i á ince dër ion i iac. Laota ái albü sis o set iac y canche i sun rovada te Ciasa de Palsa ti i ái dé a mia vijina de ciasa
Laota ái pordü la usc deache i m’á desfridí d’invern canche al novô dër dassën. I ê jüda dal dotur y ai m’á mené cun la Crusc blancia tl ospedal da Bornech y dedô tl ospedal da Porsenú. Le secundo de m’ái operé al col y al ê dër da stancé. Da en chël iade ái pordü impü la usc y cina sëgn ne l’ái nia ciafada daldöt zoruch
Mëda Agnese dala crejima adöm ala tota Maria Alfreider
A ciasa ái 3 sorus y un n fre Iö ê la plü picera y danter me y la Maria, mia so plü vedla, êl 9 agn de desfarënzia.
Iö ne sun nia maridada y i á vit dër dî cun mi geniturs Dedô sunsi jüda da mia so y i la daidâ da fá ciamenes. I daidâ ince mi fre te stala, muje les vaces y i â ince n urt olache i sentâ salata, soni, res cöci, cioles y n valgügn ciüfs
I viô tla ciasa da Fiun a San Martin che é a cin‘ menüc cun l’ auto y a 20 menüc a pe dal zënter che á inom Pespach I ê dër contënta y i â tres compagnia da mia vijina de ciasa.
Canche al é mort mia mama âi 45 agn y i â metü man da lauré te Ciasa de Palsa
Pio Baldissera, le presidënt da inlaota dla Ciasa de Palsa, m’â damané sce i foss gnüda a daidé te lavandaria y a daidé romené sö les ciamenes tla pröma y tla secunda alzada
cina les 16:00 canche i ê dassora y cina les 15:00 canche i ên en döes I â trëi coleghes che laurâ cun me tla lavandaria, mo öna n’ê nia passada dal concurs I podô ince jí a marëna y i â dui dis al‘edema lëdi Al me savô dër bel da lauré y al ê tres val‘ da fá.
Da picera m’essel salpü bel da gní cöga, mo i messâ sté pro mia mama Ince sce i cujinâ tan ion, sunsi sëgn contënta che i pó mangé tan bun chiló te Ciasa de Palsa
Denant messâi ciamó fá l’ejam de trilinguism a Balsan y la vijita dl dotur Canche i sun spo passada ái podü mëte man da lauré
A Balsan êl na gran comisciun de ot ëi y öna na ëra. Düc canc m’â fat na domanda che ê impó stades ries, mo por fortüna sunsi passada
A me me sá dër bugn i omlet cun sulza y file da spinot y cajinci arestis Canche i á tëmp cherti a batadú y soghi a „forza 4“ Val‘ iade me porti na turta da pirieres dala staziun dl penzin. Chësta me sá ince dër bona.
Do da trëi mëisc ái podü gní a lauré a tëmp plëgn, dales 08:15
Canche i ê jona jôi tröp a pe y i jô gonot sön i pra de Pütia, olache al me savô tan bel
Interview an eine Bewohnerin, die anonym bleiben möchte.
Wo sind Sie aufgewachsen?
Ich wurde in Bozen geboren. Da meine Eltern optiert haben, sind wir aber nach Österreich (damals noch Deutschland) ausgewandert Dort habe ich in Imst die Volksund die Hauptschule besucht. Mit etwa 14 Jahren sind wir wieder nach Bozen zurückgekehrt (Rückwanderung), wo ich die Handelsschule besucht habe Meine Muttersprache ist Deutsch; nach der Rückkehr musste ich die Italienische Sprache lernen. Die Zweisprachigkeit sollte für mich später aber von großem Vorteil werden
Welche Erinnerungen haben Sie an Ihre Kindheit?
Von meiner Kindheit habe ich allgemein positive Erinnerungen, obwohl man natürlich bedenken muss, dass Kriegszeit war.
Vor allem die Nachkriegszeit war eine besonders harte Zeit. Ich war also dementsprechend kein “verwöhntes” Kind Ich bin mit einem älteren Bruder und einer jüngeren Schwester aufgewachsen Unsere Eltern haben versucht, uns möglichst unpolitisch zu erziehen, damit wir uns unsere eigene Meinung bilden können
Was war Ihr Beruf?
Ich habe bei der Miele-Italia in Bozen als Redaktionssekretärin gearbeitet, wo die Beherrschung der beiden Sprachen Deutsch und Italienisch natürlich sehr vorteilhaft war
Was war Ihr größter Traum?
Mein größter Traum war es immer, Medizin zu studieren und Ärztin zu werden, was jedoch zu
der Zeit leider nicht möglich war bzw. sehr schwierig war. In Österreich bzw. Deutschland wäre es für mich einfacher gewesen zu studieren, in Italien jedoch nicht, da ich damals das Italienische noch zu wenig beherrschte.
Was unternahmen Sie gerne?
Ich habe immer gerne Sport betrieben (Eislaufen, Skifahren, Schwimmen). Ich habe auch Wettschwimmen gemacht. Meine Eltern haben mich sportlich immer unterstützt
Auch die Nazis haben viele sportliche Aktivitäten angeboten, aber nicht nur. Sie haben generell viele Sachen angeboten (z B finanzielle Unterstützung), denn sie wollten die Jugend für sich gewinnen. Das war damals die Realität.
Chir les parores dessot
Cara é pa mia ambria?
ADORÉ APRATÉ ASPETÉ
BAGNÉ BUTÉ CIACOLÉ
DEVENTÉ FISTIDIÉ INDICHÉ JOBELNÉ
LASCÉ MOSCEDÉ
NAINÉ
OCUPÉ
PALSÉ
PREMIÉ
RALEGRÉ
RANGÉ
SALTÉ
SCIAMPÉ
TRATÉ
VARDÉ
ORIZONTAL
3 An l’ adora da se lavé les mans
5 Al é la soma de sessanta secunc
6 N stromënt a sis cordes
7. La bla che an ti sciüra ai nüc
8. Ciaugné la spëisa n secundo iade
9. Ara vá sö cun le tëmp
11 Tier dal col lunch
Ciüna é pa la cossa che plü che al nen é, plü che an ne vëiga nia? (soluziun jödapé dla plata)
Depënjeme
VERTICAL
1. An ne le fej nia plü lunch dla giama
2 N tier da lat
4 Le contrar de mai
5. An l’ adora da bate i agüs
6. Al cujina por mistier
10. Al cuj le guant
12 Le de denant da incö
Da ci pert pó pa la ê joré fora
Al é isté; l’aria é cialdina y tröc ciüfs é bele desfloris. L’erba n’é nia plü tan bela vërda I prá tira al ros, porciodí che l’erba é madüda Al é da sié, al mët man la sajun dl fëgn Aldedaincö vëgnel daidé do pro le laur da paur adoran ince mascins. Ince sce val’ püc mina che le laur ne sides porchël nia plü sfadius, se fali Le scassamënt y la conzentraziun che les mascins se damana é ince val’ che stancia. Da n tëmp jô le paur cun fanc y fanceles bele da doman adora sön ciampopré I sotusc metô la falc pro le falciá y les tiradöms s’arjignâ furcia y restel. La falc gnô ciamó batüda a man con martel y ancügn y por la mëte a taié messân vigni tant aguzé cun la cu Le sotú se tacâ le codá sö pro le ciol dla braia o pro les vëtes dl ciaz.
Le gran fant siâ danfora fajon le pröm valdagn I atri sotusc messâ ti jí do y tres indô gní zoruch a sié inant le valdagn de chël che gnô do. Con vigni smorz taiâ ia la falc n gröm de erbes y a chisc cipli ti vëgnel dit „bagoc“
Les ëres jô do a spane i bagoc a pre da munt con restel y zënza cun la furcia por che l’erba destenüda fora s’asuiass plü saurí y seciass Olache al chersciô ma püch, gnôl fat rodeles Sce al ê bel tëmp êl da jí do marëna a restelé. Danmisdé gnôl ôt le fëgn, deache sotite êl l’erba alüsc ciamó mola Do che an ti â lascé dé na ona de sorëdl, gnô le fëgn abiné adöm te ridli Ma da ciarié craces gnôl fat ablësc.
Sié Retrat tut fora dal liber “Ladinisches Vermächtnis”
Sce al ê fëgn dër cört (dit loic o polif) gnôl sburlé adöm, ciarié te n linzó da fëgn y ciolé con juntles y broces An ciariâ i linzos sön gratun y le ciaval tirâ la ciaria te majun La fancela tirâ ciamó do plü avisa. I mituns se confortâ da jí a trá salc tl fëgn. Canche ai ê maius messai ince trá indalater le fëgn y tocé Dan le 1960 ca gnôl ciamó mené jö de munt tröp fëgn cun liöses. Datrai gnôl ciarié le fëgn te linzos y mené te majun sön na liösa da litres. Aldedaincö mënun döt jö cun le tractor
Le fëgn da munt che ê dër de bona ojoradöra, gnô metü te scofa o tablé da munt y lascé dailó cina d’invern canche al ê gnü nëi assá por jí a s‘al do Da jí a fëgn gnôl ince datrai damané oras por podëi gní da munt jö con deplü ciaries al’iade. Les massaries gnô arjignades ca bele le de denant por podëi le de do pié ia a bonora Canche i lauranc rovâ sön munt desćiariai les massaries dan tablé, desficiâ le ciaval y le tacâ inzai pro scofa.
Deache le ciaval â assuié da trá sön munt les massaries posoces, ti messâl atira gní trat la cutra, o cinamai gní assuié por che al ne se desfridass nia. Al ti gnô metü pormez n jop de fëgn da mangé tratan che al gnô ciarié. Da jí a do fëgn ti gnôl taché al ciaval bronsines da n tonn particolar cun n gröm de te pici roli, por che an aldiss dalunc da se tigní fora.
Mené fëgn cun le tradl - Lungiarü
Foto de Hans Pescoller
Le fëgn da munt podô gní ciarié te deplü manires Sön les liöses da fëgn (ince dit: liöses da litres o da mances) gnôl fat ciaries scëmples che gnô liades “a barjel”: canche la ciaria ê alta assá gnôl taché la föm da ciaester te na iamëta dla liösa y sciurada cun döt le tler sön la ciaria a chël che arcunciâ y tociâ
Al gnô lié la ciaria döt incëria y dales perts passan la föm fora por le tler En dui gnôl spo trat la corda tan che ara jô Sce an jô a tó fëgn da munt che ê plü tlonz, gnôl fat ciaries plü angostes.
Sce an jô a tó fëgn plü lunch, gnôl “ciolé a porsú”: por abiné deplü lerch gnôl tut d’isté le ciar da rodes o la bighëcia da tomun. A chëra ti gnôl metü pormez le tradl fat cun
Inoms dles massaries da mené fëgn
Dessëgns tuc fora dal liber dles vedles massaries de M Obletter
döes stanges de valgügn metri lunges, tignides adöm iadedô da n toch de lëgn metü de travers (dit:”juel”).
Por sconé les stanges dl tradl iadedô dl juel gnôl arsoré n toch de lëgn o liac lapró Sön les stanges gnôl metü döes brëies. Da ciolé a porsú adorân na föm manco lungia che gnô liada tles broces dl porsú y trata cun le brode (o triber) da parotes cina che la ciaria stô adöm. Sce al ê trus nia tan ërc,
gnôl ince datrai taché pormez ala bighecia le bigocin y spo ciamó taché pormez le tradl da mené fëgn
Le bigocin â ma n tomun su ite amez y n rampin da se taché ite tla bighecia. Iadedô âl n arferadú da mené a man canche la ciaria menâ demassa
Sce al gnô ince taché pormez le tradl gnôl taché ite morones tles iamëtes che, en caje de nezescité da arforé, gnô metödes sot i liöstri dla stroza I trus da munt jö ê strënc y soc, laurá jö dal tëmp, porchël ne êl pa nia lere che na ciaria se rosedass.
Sce an jô d’invern a ciarié fëgn gnôl tut liöses da liöstri (arsorades cun na sora de fer). La scodada da ciaval, che gnô ma tuta por ciarié lignan, gnô arsorada cun crozeri (toc de fer che crazâ por arforé canche al jô debojëgn)
Sce al ê da plan ti gnôl taché pormez la stroza da condüj’ taies y sce al ê ërt gnô les taies lasciades dé sura ia por tera Te chësc caje ne jôra nia da arforé iadedô.
Na moscedada de flus, somënzes, fëies y mani sotis de ciüfs y erbes nia da tosser sciöche fëies de polëntes, trafëi cöce, achilea/ciarí mac (Schafgarbe), mantí de S Maria, piscialet agü (Spitzwegerich), erba dl orde (Quecke), ronz de famëi (Hirtentäschel), ciampaneles (Glockenblumen), ciüfs dla siara (Kornblumen), erba dal pan (Brotklee);
zücher candí.
Implí n gote da 3 l cun 2/3 de erbes da munt y juté surajö ega de vita de 38% o de 80% (de graní o vodka).
Lascé trá por 4/5 edemes te n post cialt y bindicé scassé sotissura Chësc tëmp ól ester por abiné laite la forza de dötes les fases dla löna. Impormó ala fin mëton lapró le zücher candí.
Canche chësc s‘é deleghé sö, scoré jö l‘ega de vita te bozes scöres che dess gní conservades tl scür.
Chësc licör é dër aprijé sciöche aperitif, mo an pó ince l‘ adoré da unje ite les lisöres sce an sënt me
Laota n‘êl nia ciamó tan de auti y la jënt ne se tolô nia saurí le tëmp da jí dal dotur por vigni pice me. Sce ai patî ala gota o sce ai â mancianza de zircolaziun dl sanch o ince por fá palsé i muscui, se daidâi instësc Ai tolô val’ picia ciscia o n scarnüz de drap, metô ite fëgn da munt che ê gnü secé. Ai sprinzâ jö le scarnüz, le metô te na fana cun cuertl y lasciâ tanfé por n’ora alalungia Tla fana ne jütâi degüna ega. Do n’ora de tanf se smorjelâ ince i fostüs. An tolô fora de fana le scarnüz y le lasciâ desfridé tan, che an ne se borjâ nia
la pel da le mëte sön le muscul da granf. Le sach gnô fissé cun pezes da mans y lascé tan dî, cina che al ne menâ nia plü cialt. Le fëgn da
munt contëgn sostanzes importantes sciöche öri eterics y cumarins che á la propieté de destudé inflamaziuns.
Smorz (einmaliger Sensenzug/ Maht): le tai de erbes che la falc arjunj te öna na taiada. Ablësc (Pflaster/Menge Heu, die man im Arm tragen kann): n brac o n jop de fëgn
Desficé le ciaval (Ross abschirren, das Zugtier vom Gespann lösen) ti tó demez al ciaval le ”Gschirre”
Falciá (Sensenstiel): mane dla falc. Martel y ancügn (Dengelhammer und Dengelstock/Amboss): le martel da bate la falc a chël che al ti vëgn ince dit “mai”; l’ancügn é n cone de fer spizé jödapé, al vëgn lascé jö la falc lassura y batü. Ciolé con juntles (die Heufuhre mit Rohlederschnüre abbinden) taché incër la ciaria de fëgn cordes fates de coran
Föm da ciaester (Lederstrick, um die Heufuhren mit dem Wiesbaum abzubinden): na corda grossa y de 7 metri lungia da ciolé ciaries a porsú
Bighecia da tomun (Holzgräte): massaria de lëgn da rodes con tomuns da mené valch canche al é tarëgn
Angost (eng, schmal): val’ de strënt u s a n z e s y t r a d i z i u n s
Tler (Spannknebel): rampins de lëgn tacá pro les cordes da lié
En cört döes parores por splighé ci che „cures paliatives“ ó dí. La parora vëgn dal latin “pallium” che ó dí mantel, n mantel che scialda y che scona la porsona
La porsona, te nosc caje la mëda y le berba, vëgn acompagnada sön so ultim tru sot a deplü aspec, porvan da alisiré la maratia che pó ester nia ma dl corp mo ince dla psica.
An laora adöm ai doturs, ales infermieres, al personal de cura y de assistënza, al team dl tëmp lëde, ai fisioterapisć, al prou (sce al vëgn damané, mo ince pité) y sambëgn ince adöm ala parentela y nia da se desmentié, adöm ai volontars
Al vëgn ciaré da acontenté i bojëgns dla porsona, da ti tó le me, datrai ince la tëma, da lascé medejines che ne é nia primares, da
dé respostes ales domandes di familiars.
Dër important é le bëre, tan inant che ara vá, l’igiena y la cura dla bocia da pert dl personal de cura y assistënza, mo ince da pert dl parenté, sce ai s’la sënt.
Al vëgn ciaré che la ciamena sides bela frësca, la löm vëgn indeblida, al vëgn metü na löm dal bun tof (individual), musiga lisiera y nia por ultim, ciaré che le parenté ais lerch y se stais saurí
Dé confort cun val’ bona parora, ti dé segurëza y avëi n’orëdla daverta ai bojëgns di familiars
“Ara nen vá nia da ti dé plü dis ala vita, mo plü vita ai dis” (Cicely Saunders)
Pröma plata dl jorantin sön les cures paliatives laoré fora da n grup de laur
Griliada dl personal
Pro le laur y l'impëgn de por de, tochel ince momënc da festejé y da se la lascé jí bona.
Do chësc moto él gnü metü a jí na griliada por döt nosc personal olache nosc presidënt y nosc diretur á grilié. Chësta é bele npü deventada na tradiziun y al é na manira por rengrazié döt le personal por le bun laur che vëgn fat
Do la griliada é la festa jüda inant cun de bela musiga y aorela cörta cina tert tla nöt Bel él sté
N momënt fora dla griliada por le personal Jita dl personal di 19.06.2024 a Desproch
En mertesc, ai 19.06.2024, s’ un abiné da doman adora dan Ciasa de Palsa por jí cuntra Desproch I sun piá ia cun la bona löna y i se confortân a nosta jita deboriada. Rová al “Kongresszentrum”, do na picia palsa dl café, unse tut le lift por jí a vijité le bel parch “Alpenzoo” I ti un ince ciaré al museum dl zoo che é sté dër interessant. Dedô unse tut le lift che s’á porté fina ala “Hungerburg (Hoch-Innsbruck)” olache i un podü amiré dal alt la bela cité de Desproch te sü corusc da d’aisciöda. Do na bona marëna ala Hungerburg sunse spazirá zoruch
Sön la Hungerburg cun odüda sön Desproch
te cité. Söl tru unse ince vijité na dlijia y i s’ un godü la natöra incëria Canche i sun rová tla cité de Desproch unse mangé n bun
dlacin y i un fat na roda culturala. I un stlüt jö nosta bela jita cun na bona cëna tl urt dl Capriz a Vandoies
Nasciüdes
I ti fajun les mius aodanzes a nosc diretur Valentin y ala coordinadëssa dl team dl tëmp lëde Denise por la nasciüda de pice André ai 26.07.24 . Che ël áis tres la sanité y ti portes tröpes ligrëzes ai geniturs
André de Valentin y Denise
Na gran pert dl conzet de cura te nosta ciasa se basëia sön les cures paliatives y por ester bugn da garantí n bun acompagnamënt tl’ ultima spana de vita de nüsc residënc pó düc i colaboradusc tó pert a na formaziun organisada te nosta ciasa adöm ala referënta Evelin Tollenaere da Freiburg, infermiera, dozënta de Palliative Care, esperta de cures paliatives y che á ince laoré plö agn tl zënter de cures paliatives Martinsbrunn a Maran.
La formaziun é gnüda partida sö te de plü grups: les prömes colaboradësses dla cura á bele tut pert de ma 2024 a dui dis de formaziun, le proscim grup tolará pert de otober ala medema formaziun y por les colaboradësses di sorvisc generai sarál de otober mez n de de formaziun.
Insciö orunse nos te ciasa ester bugn da garantí a nostes mëdes y a nüsc berbesc na bona qualité de vita fina ala fin y ciaré da i dé priorité ala orenté dles mëdes y di berbesc y ciaré de so bëgnsté Nia inultima orunse ince acompagné i parënc y ti ester de sostëgn te chisc momënc particolars dla vita.
Les medemes colaboradësses dla cura á ince tut pert a na secunda formaziun sura metodes de cura complementares, adöm ala refërenta Elisabeth Unterhofer da Balsan, infermiera, esperta de erbes de medejina y cures alternatives.
Chëstes formaziuns se complementëia öna cun l’atra y deura nostes poscibilités a cosses nöies y plajores por i residënc de nosta ciasa, cun chëres che ince nüsc doturs é a öna
La referënta Tollenaere á porté para de vigni sort de cosses d’ütl por le laur
En mertesc, ai 13 08 2024, unse saludé le dotur Alberto Carretta che s’á fistidié da 6 agn incá adöm al dotur Eduard Agreiter dl bëgnester y dla sanité de nostes mëdes y nüsc berbesc. Por i tröc impëgns ne sciafiel nia plü da ti sté do a nostes mëdes y nüsc berbesc y da gní regolarmënter te Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz
Dai 22 de agost inant gnarál sostituí dala doturia Mattioni Lodovica.
Dilan al dotur Alberto Carretta por le sorvisc che al á fat y döt le bun ala doturia Mattioni por la inciaria nöia.
Le dotur Carretta pëia do na
r s o n a l
v o l o n t a r i a t
Griliada sciöche dilan
En vëndres, ai 19 de messé, él gnü metü a jí tla lounge dl personal, na griliada por düc i volontars, sciöche sëgn de reconoscënza por le bun laur fat ia por l’ann. I volontars y les volontares dá ca tröp de so tëmp lëde a bëgn dla Ciasa de Palsa y chësc á por nosta strotöra dër n gran valur y dër na gran importanza.
Dal momënt che ara ne jiss mai da paié cun scioldi dötes les ores che vëgn fates, vëgnel organisé fora por l’ann chëstes incuntades, che é da öna na pert na poscibilité da sté adöm y se baraté fora les esperiënzes fates, mo al é ince la poscibilité da s’organisé y ciaré inant ales ativités dl dagní Te chësta ocajiun á la ciasadafüch arjigné ca na bona marëna y les responsables di volontars á
Na pert di volontars che dá ca so tëmp lëde a bëgn dla Ciasa de palsa
organisé la cornisc da festa Dötadöm él sté n momënt che á plajü a düc i antergnüs I oresson tó l’ocajiun da ringrazié düc y dötes che se dá ca por fá val‘ sorvisc a bëgn de nostes mëdes y nüsc berbesc Dilan de cör
Volontariat, Sommer einmal anders, JABA y practicum te Ciasa de Palsa
L'isté é por gran pert di jogn y dles jones tëmp de vacanza, mo al é ince le tëmp da fá les prömes
esperiënzes tl monn dl laur
La Ciasa de Palsa ti dá gran importanza a chësc aspet y ti dá
tres indô la poscibilité a jonins da ciaré ite te nosta strotöra y tl ciamp sozial. Sce la Ciasa de Palsa pó ti insigné val' danü a ëi y a ëres, spo porta ite i jogn y les jones tröpa de bona energia te nosta strotöra Cun süa bona löna y orenté da fá, acompagnëii nüsc berbesc y nostes mëdes y é insciö n gran arichimënt por düc.
Tres de plü formes á n bel grup de jogn y jones passé chësc isté te Ciasa de Palsa
N bel dilan a düc y dötes por chësc bel sorvisc.
dmc Mattia (JABA), Carla y Flora (proiet de volontariat internazional), Elias (practicum aziendal), Noemi (Sommer einmal anders), Sara H (practicum aziendal), Katja y Elena (Sommer einmal anders) y Sara C (practicum aziendal)
N valgönes domandes a nüsc practicanc da d’isté
Ciodí aste pa chirí fora da gní chiló a fá n practicum?
Mattia: I á chirí fora da gní chiló a fá n practicum ciodí che al me sá bel da ti tigní n pü‘ de compagnia ales mëdes y ai berbesc
Cares é pa tües ativités prinzipales tratan le laur?
Noemi: Mies ativités prinzipales é da sté adöm ales mëdes y ai berbesc I acompagnëi jö i abitanc dla Ciasa de Palsa te salf sce al é val’manifestaziun y gonot junse a spazier, i stun en compagnia y fajun jüc, sciöche por ejëmpl Tombola, Stadt-Land-Fluss y Memory
Ci te plëj pa le plü de chësta esperiënza?
Elena: Da conësce n gröm de porsones y les esperiënzes che ares á fat tla vita, da sté impara y les ascuté sö.
Este bona da te imaginé da laoré n de tl ciamp sozial?
Elena: Al me savess pa dër bel y interesant, deache an impara vigni de n gröm lapró.
Al me sá dër bel da sté cun jënt y da i daidé, porchël podëssi bëgn ml’ imaginé bun
Ci te á pa fat le plü impresciun?
Katja: Le plü impresciun me á fat da odëi jënt atempada che é contënta cun püch, por ejëmpl jí cun zacai n toch a spazier o fá n jüch
Ci te á pa salpü le plü bel da fá cun les mëdes y i berbesc?
Katja: Le plü bel me ál salpü da soghé n valgügn jüc adöm ales mëdes y ai berbesc, deache a düc ti sál dër bel y da rí
Aste bele n iade laoré cun jënt atempada? Co te ál pa salpü?
Elias: I á bele n iade podü fá n practicum chiló te Ciasa de Palsa Deache chësta esperiënza cun les mëdes y i berbesc m’á dër plajü, ái tut la dezijiun da damané sce i ess indô podü gní en chësc ann d’isté a fá n practicum
Áste aspetatives denant co gní chiló? Sce bëgn, cares pa? Corespogn tües aspetatives ales esperiënzes fates fina sëgn?
Sara C.: I á bel tut pert n iade a chësc proiet, porchël savôi bele ci che al me aspetâ, mo i me confortâ dantadöt da imparé a conësce i atri che tolô pert a chësc proiet deache l‘ann passé êi da sora
Ci te á pa insigné la jënt atempada? (n consëi por la vita, val`pinsier, val`matada)
Sara C.: La jënt atempada m‘á insigné che an n’é mai massa vedli da fá damat y che al é bel da sté te süa compagnia
Da öna na mëda ái ciafé le consëi: “Hort gong ischs öfter, obo net gong ischs nia,” co ó dí che ara é tres jüda a val‘manira.
Ti aconsiëssest a tü compagns / tües compagnes da fá chësta esperiënza?
Sara H.: A mi compagns ti aconsiassi da fá chësta esperiënza deache ince sce al é datrai n pü da stancé, él tres na bela esperiënza y al é dër bel da sté cun les mëdes y i berbesc de chësta ciasa.
An impara tröp.
Sara C acompagnëia n valgönes mëdes tratan che ares laora sö erbes
Thea, Greta, Leni y Jorina é cater jones danter i 18 y 19 agn dla Germania che tól pert a n ann de volontariat internazional Ëres á chirí fora nosta Ciasa de Palsa olache ares daidará fora ti reparc de cura cina n ater ann ala fin d’agost Pro sü laurs tochel le daidé dé fora le mangé, romené jö de mësa y ciaré che döt sides apost Ares dará ince na man tla cura y passará tröp tëmp cun les mëdes y i berbesc danter na spazirada, ciacolada y sogada
En mercui, ai 14 08 2024 ti él gnü fat na picera festa de rengraziamënt y comié ales volontares dla Germania Carla y Flora che cun la fin dl mëis á stlüt jö so ann de volontariat
Le presidënt Giovanni Mischi á te so discurs rengrazié les döes jones por so impëgn y aiüt prezius, alzan fora ince so bun vir ite tla comunité dla ciasa
So ester davertes, ligherzines y desponibles á concuisté na gran
simpatia danter nostes mëdes y nüsc berbesc
Le diretur á ala fin porté dant na rima che i orun publiché chiló dessot
Te chësta ocajiun ti él ince gnü organisé na ciacia al tesur da pert dl team dl tëmp lëde cun l’aiüt dles mëdes y di berbesc.
N gran dilan a Carla y Flora y döt le bun por so dagní.
Die Heldinnen Carla und Flora
Es waren einmal zwei junge Frauen, Carla und Flora, aus Deutschland, das sollt ihr euch merken Sie hatten ein großes Herz und auch viel Mut, und entschieden sich für ein Jahr voller Tatendrang und Hut
Im Seniorenwohnheim von St Martin in Thurn, da kamen sie an, voller Elan und Schwung
In der Freizeitgestaltung und Pflege waren sie tätig, und wurden geliebt, das war wirklich großartig!
Carla, die Pflegefee mit sanftem Gemüt, verteilte das Essen, alles lief wie geschmiert. Sie räumte auf, schob Rollstühle geschwind, und zeigte stets, dass Geduld ihre Stärke bestimmt.
Flora, die Kreative, mit einem Lächeln so klar, organisierte Aktivitäten, Mal für Mal. Reiseberichte, Konzerte und Lieder, sie brachte Freude, ja sie brachten viel mehr.
Doch nicht nur im Heim waren sie fleißig, auch außerhalb waren sie herrlich eifrig
Sie sahen Städte, durchquerten Italien mit Schwung, und in Südtirol waren sie auch oft auf Sprung
Auf Berge stiegen sie, die Natur rief ganz laut, mit dem Fahrrad durch Täler, das hat sie erbaut
Im Winter dann, voll Aktivität und Wonne, Rodeln, Skifahren, Schlittschuh – sie liebten die Sonne!
Sogar einen Schneemann bauten sie flink, und im Heim freuten sich alle über den frischen Wind
Die Bewohner, die mochten die beiden so sehr, mancher liebte sie, oh, da war das Herz schwer
Doch nun geht die Reise für Carla und Flora weiter, das Studium ruft, das Leben wird heiter
Das Seniorenwohnheim Ojöp Frëinademetz winkt ihnen zu, mit den besten Wünschen – alles Gute, im Nu!
Mögen die Erfahrungen, die sie hier gesammelt, in ihren Herzen und Köpfen niemals verkrammeln
Die Früchte des Jahres, so bunt und so reich, begleiten sie stets, auf dem Lebensweg gleich
So sagen wir Danke, ihr zwei strahlenden Sterne, für eure Zeit, eure Liebe, von Nah und von Ferne Das Heim, die Bewohner, die Mitarbeiter, die Runde, wünschen euch das Beste, in jeder Sekunde!
Doch bevor ihr nun geht, schaut nochmal zurück, auf die Tage, die Wochen, auf das Lachen im Glück. Ihr habt so viel gegeben, so viel hier bewegt, dass man euch hier vermisst, ist wohl kaum übertrieben.
Die alten Herzen habt ihr jung gemacht, mit Freude und Wärme, bei Tag und bei Nacht. Ihr habt sie zum Lachen gebracht, zum Singen, eure Erinnerungen werden hier ewig klingen.
Also nehmt all das mit, was ihr hier erlebt, die Liebe, das Lächeln, das hat euch geprägt. Und denkt manchmal an uns, wenn ihr studiert, denn in unseren Herzen seid ihr nie ganz fortmarschiert
ChatGPT, August 2024
Tl mëis de má á cumplí i agn
01 05 Rubatscher Caterina, 94 agn
02.05 Miribung Caterina, 89 agn
03 05 Pizzinini Veneranda, 89 agn
04 05 Anvidalfarei Caterina, 95 agn
07 05 Zadra Sieglinde, 91 agn
08 05 Fiorentini Natalia, 79 agn
18.05 Huber Rosa, 88 agn
19 05 Sottara Roberto, 75 agn
19.05 Ties Giuseppe, 79 agn
21 05 Alfarei Laura, 93 agn
23.05 Prousch Josefa, 86 agn
31 05 Canins Roberto, 85 agn
La festa de compliann de má é gnüda metüda a jí adüm ala uniun dles ëres da Antermöia
Tl mëis de jügn á cumplí i agn
04 06 Vitali Onelia, 96 agn
09.06 Tavella Genoveffa, 76 agn
13 06 Morlang Franz, 68 agn
15.06 Clara Luigi, 89 agn
20 06 Sottara Guido, 60 agn
24.06 Comploi Anna, 92 agn
24 06 Crazzolara Maria, 92 agn
Pro la festa de jügn á l’uniun dles ëres da La Ila surandé de pices scincundes ai festejá
Tratan la festa de messé n’ál nia mancé de bela musiga y scincundes arjignades ca dala uniun dles ëres da Rina
Tl mëis de messé á cumplí i agn
02.07 Chistè Gina, 90 agn
26 07 Rietzler Helga, 73 agn
29.07 Pedevilla Oliva Anna, 93 agn
30 07 Zingerle Giuseppe, 86 agn
Pro na bela festa ól ester de bela musiga
Tl mëis de agost á cumplí i agn
02.08 Rindler Anna, 90 agn
11 08 Planatscher Clara, 86 agn
18.08 Colz Francesco, 85 agn
19 08 Ploner Ignazio, 88 agn
27.08 Irsara Francesco, 81 agn
28 08 Rubatscher Giacomo, 89 agn
Ti mëisc da ma a agost él gnü tut sö te Ciasa de Palsa: 9 porsones a tëmp determiné 6 porsones a tëmp indeterminé
Festa de compliann d’agost adöm ala uniun dles ëres da Lungiarü
I ti aodun che ëi y ëres se stais saurí chiló da nos y che ai se sintes da ciasa.
Tratan n domisdé en compagnia é le tëmp che passa cotan plü plajor
Do le moto: le proscim invern vëgn dessigü, se prô i residënc da arjigné ca la “diavolina” che dëida impié sö le füch.
r
I volontars é le cör de na Ciasa de Palsa y ai dá ca trö’ de plü co ma tëmp y sorvisc; ai porta speranza, compagnia y na miú cualité de vita por la jënt atempada Sües aziuns á na faziun importanta y cheriëia n ambiënt plü vi y acoliënt por düc Te n monn olache le gní vedli pó gonot orëi dí isolaziun, rapresentëia i volontars n lian esenzial devers a na vita implida de contentëza y sodesfaziuns Ai surantól, te Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz, inciaries dër desfarëntes; dal’organisaziun de ativités dl tëmp lëde y culturales a de pices ciacolades sura la vita da vigni de Chësc laoré adöm ne miorëia nia ma le bëgnester emotif y psicologich di residënc, mo porta pro a mantigní süa vitalité fisica y mentala
pici scüfs da vigni de D‘atri se dá jö cun le bëgnester spiritual di residënc, tignon, por ejëmpl, la liturgia dla parora, cherian te capela
Spazirades al’aria frësca, jüc de sozieté y letöres, vigni aziun, ince sce picera, á na gran importanza. Implü é i volontars na ressursa importanta por chi che ne á degügn familiars che i acompagnëia ales vijites, por chi che adora aiüt da mangé o por de
n ambiënt acoliënt con ciüfs tres frësć o volontars che ti stá dlungia a porsones che é da morí. Nia manco importanc n`é i volontars che ne fej nia sorvisc a contat cun mëdes y berbesc y pîta n aiüt che ne pó nia mancé: al é chi che dá so contribut te laurs manuai, dëida ti laurs de manutenziun dla ciasa y cuncia y dortorëia le guant y la blanciaria dles mëdes y di berbesc
Te Ciasa de Palsa vëgnel fat de vigni sort de ativités desvalies y vigni volontar á la poscibilité da dé
so contribut tles ativités che al sënt plü passenëntes a se instës Fá volontariat te na Ciasa de Palsa n’é nia ma n gest de generosité ti cunfrunc de mëdes y berbesc, mo ince na poscibilité de chersciüda personala por i volontars instësc. Ince sce al é datrai emotivamënter dër impegnatif se confronté cun la deblëza y la vulnerabilité dla jënt atempada, é i momënc passá adöm y la reconescënza che an ciafa zoruch, plü stersc co les dificoltés y fej dl volontariat na esperiënza che gratifichëia y arichësc la vita cun lians soc, relaziuns significatives, de bí recorc y inultima ince leziuns por la vita
Le volontar Carlo cun la fisioterapista Valeria