Bases per a una solució política col·lectiva per a la problemàtica dels presos

Page 1

BASES PER A UNA SOLUCIO POLITICA COL.LECTIVA' PER A tA PRoBtEMATIc.q DEIS PRESoS, ENEAUSATS I ENEAUSADES INDEPENDENTISTES A) 1977-1992: OUINZE ANYS DE REPRESSIÓ CoNTttA L'INDEPENDENTISME CATALA. L'exis$ncia altqal de prgsos polítics independentistes, d'exilials o refugiafs, iggalment Qond'enq4gsats 4 I'espgra de judicis (especialment el de "l'operació olímpica' que afectará 25 per¡oneq en els propers meqq!), nq e! pqf entend¡e del moviment independentiqta en el marc de I'Btat espanyql en qquest¡ darrers anys. que des del 1977 no hi ha hagut ni un sol dia sense que hi hagués, si més no, un sol pres Quan afirmem presons espanyoles, afirmem que no hi ha hagut solució de continurüat entre la repressió a les independenfista actual, que continua mantenint, per idéntiques raons d'Estat, parlamentária i la democrácia franquisla

sense analit¿ar la situació

l'independentisme com a enemic a abatre.

LtAmnistia de 1977 no es va aplicar als independentistes catalans ja que, segons senténcia del Tribunal Suprem, aquests no lluitaven per I'Estat de les Autonomies sinó per la independéncia dels Palsos Catalans. Aquest fet, clarament discriminatori respecte a Euskadi, ha ocasionat qu€ encara hi hagi presos i exiliats relacionats amb suposades actuacions anteriors a la llei d'Amnistia de 1977, i ha mantingut ob€rt I'anomenat'cas Bultó" ( o cas Batist¿ i Roca) fins a lhctualitat, tot obligant alguns encausats condemnats a penes de 3O anys de presó a cercar I'empara del Tribunal Europeu dels Dres Humans, el qual va obligar I'Estat espanyol a anul.lar la senténcia, a repetir el judici i a I'absolució d'aquests encausafs 15 anys després dels fets i després de llargues estades a les presons. Si 14 no aplicació de I'Amnistia del 1977 significa la continul'lAl de la bel.ligeránqia jUdic.ral i el manteniment de la política de feprep¡ié po.'!íficA contra I'independentipme, cq¡¡l.lnuadora de !a que p'havia ap!,icat en qn marc mé-s ge4eral per parr de! franquigme cgntra les forces democrátiquep, !a Cgn-stitucié del 1978 Signifiq4 l'grde-naci{ d'un marc polític en el qual d'una manera expressa es condemna a restar fora, o en la més marginal de les periféries, de la política oficial, I'independentisme i els valor ideológics que el defineixen: lluita per una nació catalana reunificada independent i socialiita, com a aplicació de I'exercici dels drets fonamentals -personals, socials i nacionals {dret a I'autodeüerminació)- del poble catalá-

I-a. Constítucíó espanyolc ja assenyala en Títol Preliminar: -"la indisolubk unidsd de Ia nación española, patria comun e indivkibk'(Art.2). - El castellá com a única llengua obligatória en tot el territori estatal (Art-3). - [-es forces armades amb la missió de garantir la integritat territorial (Art.8).

Al Títol II es proclama el Rei com a cap de lEstat i símbol de la seva unitat (Art.56). Pel gue fa a I'Estat de les Autonomies, el Títol VIII proclama que en cap cirs s'admetrá la federació de Comunitats Autónomes i que els acords de cooperació entre les Comunitats requeriran I'autorització de les Corts Generals (Art. 145).

I

finalment amenaga: Si una Comunitat Autónoma no complls les obligacions que la Constitució o

imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra I'interés general d'Espanya, el Govern (previ requeriment desatés fet al President de la CA) amb I'aprovació de la majoria absoluta del Senat, podrá adoptar les mesures necessáries per tal d'obligar-la al compliment forgos de dites obligacions (Art. 155).

d'altres lleis

li

Una unitat indissolgble d'Fspany4, que proglarna la llengqa qastellana qom l'única obligatbria, amb un9s forc.€s armades anb el mandat de garantir aque$ta unitat, amb ung mg¡arqula qUe eq fa qímbol d'aque-sta unitat, 4mb u.4e,s autgnomiep genpe ggbirania i qen¡e pogsibilitat d'a¡ticular elq PatSqS Catalanq,...Quin eqpai queda dinq de I'grdre constitucional per a l'independentisme catala? Aquesta contradicció entre el dret democrátic de defensa¡ unes idees perd, al mateix temps, la impossibiliiat d'avangar en la seva consecució per I'ordenament constituci"tl qT defineix unes regles de joc, marquen la preséncia, I'actuació i evolució de I'independentisme catalá d'esquerres des del L978 en un marc restrictiu i hostil.


En aquestes circumstincies I'independentisme ha maldat per constituir-se en referéncia política per a tots els sectors que, qüestionant la Constitució, han mantingut una lluita en diferents ámbits, creant un terreny d'intervenció d'esquerres, rupturista i d'enfrontament amb el sistema i tendint a organitzar-se en una perspectiva d'alliberament social i nacional. Una lluita d'aquestes característiques, topant sempre amb un marc legal amb imporüants mar¡canc€s democrátiques pel que fa a l'ús de lleis repressives especials, a les actuacions policials i a la conculcació efectiva de drets fonamenids á'expr.ssió i manifestació, informació, reunió, associació, etc.. Senera les condicions per a expressions més o menys violentes que intenten respondre a la violéncia exercida des dels poders establerts, o stiperar el mür dé lá tergiiérsáóió siStémátióá o dél silenci infónnátiiis amb qi¡é s'enVólfá I'indépendentismé &gániizAtper tal cl'ar'llú-lo cle lá soóieúat. AQuestes eipresSions de Violéncia polftióa més o meny3 órgáhitádes, de I'independentisme catalá i d'esquerres, s'han mantingut, en termes generals, en allÓ que S'anomena propaganda armada, i han estat objecte d'una respo,sta repressiva en franca desproporció respecte als nivells d'aquesta lluita, una resposta repressiva que ha estat, a més, I'excusa per a la wnculcació de drets fonamentals individuals i col.lectius, igualment com per a la criminalitzaeió de les idees defensades.

Durant aquests anys, centenars de persones han estat detingudes sota I'aplicació de la legislació dita antiterrorista, no s'ha respectat ni la seva integrifat física, ni els drets a no declarar en contra seva, a tenir unjutge ordinari, a un procés amb garanties, a la presumpció d'inocdncia, etc..

A nivell m_es ge¡eral, aixó s'ha acompa¡yat amb la negagió efecJiva dg drets polítiqs bisiSs, QUe ha creat un eníorn aqfixiant a I'independentiqme g¡ganit¿at; i s'ha reflectit €n actuacion$ a diferent nivell: - Det 1975 at 1982, els plantejaments independentistes han estat clarament i totalment bandejats i perseguits: Prohibició d'actes de solidaritat (rebuda a Martínez Vendrelt,...), prohibició de la bandera estelada (i1 de setembre de 1930), prohibició i dissolució violenta d'actes polí1ics (Fossar de les Moreres, l'11 de setembre de 1979), persecució dels eslogans independentis¡e.s (presó per als independentistes participants a la manifestació contra Ia LOAPA el marg de 1932), etc.

- Fins at

1989 és perseguida la militáncia independentista en un clar moment d'expansió social del moviment independentista: persecució dels i les militants, campanyes d'amenaces i d'atemoriment, detencions no justificades (detencions i retencions, maltractaments i tortures, i posteriors alliberamenfs sense cirrecs), provocacions i apallissaments, bombes a diversos locals (MEN a Girona, CRIDA a Barcelona, MDT a Palafrugell, Manresa i Barcelona,...) i domicilis de militants (Sant Boi,...), erc. I'independentisme és objecte de manipulació informativa criminalització d'organitzacions i d'idees, silenciació d'activitats, intoxicació periodística...amb la ñnalitat d'aillar les persones i les organitzacions, i noficialn, tendint a al mateix temps deslegitimar les práctiques polítiques que no sorgeixin de l'ámbit de la política reduir la vida polftica a I'imbit parlamentari i a aquelles sigles que accept€n sens€ reserves les regles de joc fixades per la Constitució espanyola, convertida en objecte de culte contra la qual no és possible cap plantejament crític.

- Fins a I'actualitaf,

Si el moviment independgntista no fos una realitat e.m4¡4de del poble qarala, si no tingués perspeqtives rQ4ls d'implanracié i capacitat d'elaboració de dlqcurs po!íiic, aqqest medi ta4 ag{eqEiq I'hauria fet deqap¡éixe¡. PerQ -la realital

éq

qge no qha acgnqegui¡ frenar la geva extenqi{, que ha 4nat av44g44t al

-si

de la Sqqietat qqtal4na,

[-a lluita antirepressiva s'ha constituit al llarg dels anys, i en la conjuntura actual, en un element que, més enllir d'una práctica solidária, ha esdevingut un important aglutinant polfüc. Els presos i preses adquireixen un carAcrcr represenfatiu i simbólic que fa que les seves perspectives de futur siguin en aquests moments un factor clau en les propostes a venir en I'actuació de I'independentisme rupturista d'esquerres.

.:l ¿'


B) OBJECTIUS DEMOCRATICS

I coNTRA tA

REPRESSIÓ OUE CAL TENIR PRESENTS

De se.mprg, llndependerrtisme ha lligat I'existtncia dels presos i preses polítiques a les mancances democrAtiques del pglitic eqpanyol, i I'exigéncia de la seva llibertat s'ha enmarcart en la llu.ita per la democratitTació efectiva de la ngqtra qgcietat. En aquest sentit, ¿, moviment solidari en favor de Io. Uibertat dels independentistes que romanen en presó, planteja la seva actuació en el marc de la lluifa per una veritable ruptura democrática que ha de partir de: gis-tema

- Lrexercici de les ltibertat

personals. Gqranties davant les detencians i encausaments. Supressió de

I'atwrnenada tegislació antiterrorisfa. kgislació efectiva contra la tortura, els maltractsnent i els abusos del podcr-

- La implantacié d'una legislació contru les discríminacions pet raons de raga, sexe, twcionalitqt, opiüó política o d'oJte índole, o qualsevol sltra condkió personal o social- La defensa efectiva dels drets socials. Garanties per al dret al treball, l'educacié, la saluf, la seguretat social i l'accés a Ia cultura i a una vida digrn' - L,exercici d.els drets polítics. Contra ta discriminarió de les opcions democrdtiques ru¡7turistes. contrq er feixisme. Per unq derwcrñcia participatfua i el deserwolupamenl de Ia inicialiva popular. - Lrexercicí dels drets iacionals. Pél plé reconeíxément dé Ia lléngua, la cultura cafalarui. Pel dret a l'aufbdeteriünacié.

i la identítat

nheional

Davant d'aqUest plantejament, la via re.pressiva, fins ara priontzada per I'E5ta! e¡p4nyol, no Por f9r alt¡4 aos4 que portar a no,rs i a jUstificar I'enverinament de I'enfrgnt¿ment. E p"f aquepte-s cg¡.rq-ideracions que defensem "o.tfli"t"s qu€ 9a! t{o¡ar qna gqlucid pglítica a aqueqta ¡itqacié. Aquesta solució ha de passar per I'assoliment d'un marc jurídico-polític que garanúeixi plenament I'exercici dels drets personals, socials i nacionals del poble catali En poques paraules: les raons de fons de I'exisGncia de presos polítics es troben en les mancances democrátiqY: i aepan d-e I'Estat la implantació efectiva de les condicions perqué es pugui avangar cap a un funcionament polític plenament democrltic i pacífic. Aixó no és tan sols un desig nostre sinó que és I'expressió d'un dret irrenunciable tal com s'exposa al Preámbul de la Declaració universal dels Dreb Eumans on es diu que: nis essenci.sJ quc els drets fuirnans siguin prolegils Wr un régim dz dret, amb In finatitur que les Wsotus no es vegin compel.lidcs al suprem reütrs dc ln rebel.lió contra Ia tir'ania i I'opressié".

c)

1992-1994: ÉS POSSIBLE UNA SOLUCIÓ POÚTICA?

L,operació "aümpicafl del juny -juliol de 1992,éscomelcompendidels l5anysdepolíticarepressivade I'Estat espanyol contra I'independentisme catati, i un cop més els aparells policials i judicials repressius mostren el veritable rostre davant la sociefat catalana El que en un principi sembla una operació de caire preventiu destinada ndemocráticn, responsable de la nseguret¿t" d'un Jocs Olímpics, acaba esdevenint a mostrar la nfortalesa" d'un Estat una cacera indiscriminada, que afecta a més de 4O persones de-procedéncia política diversa- I-a majoria d'aquestes persones denuncien haver patit tortures i maltractaments, fins a uns extrems que els mateixos mitjans de comunicació no poden evitar de denunciar. I-a reacció sotidária davanl. les detencions adquereix una exüensió geográfica, social i políüca, d'una amplitud com má'i ábáhS S'háViá clónát. Apáfeiseh óómiSSiónS i coófdinádófeS solidáfieS á Gifóná, MFrnfeSá, Vie, BáfeelÓná, TiriÍágóná, Várlénóiá¡" El Mársnóü, Válls, ... A la seu de la CONFAVC (Confederació d'Associacions de Veins de Catalunya) i la FAVB (Federació d'Associacions de Veihs de Barcelona), es constitueix una Comissió Central qu€ agrupa més de 4O entitats socials, sindicals; culturals i polítiques, que promouen I'acte del Palau de la Música, En aquest acte; davant d'un Palau ple de gom A gom, l'gx-senador J.Benet en reprgsentació de la Comissió llegeix el manifest "contrA la tortura, per la demgcrácla i la llibertat " tgt reclamant la fi de la fepreqqié i !a llibertat delq detiggutg. Uneq getmanes més tard, és el Clauptre de la Universitat Catalana d'Estiu el que e! pro-nuncia en el ma-telx Sentit. A Girgna, l'Aq-semblea Pe¡qta.nen! per la Llibertat dels Detinguts, que aplega la gran majoria d'entitats i forces polítiques, organitza amb el mateix fi, una manifesfació i un concert multitudinaris. seu


En aquest context, l'11 de setembre del 92, s'aconsegueix per primera vegada, aplegar en una convocatÓria de manifestació unitiria, la major part dels sectors de I'independentisme i de I'esquerra rupturisúes. Aquesta convocatdria unithria s'aconsegueix també el darrer 1l de seúembre del 93. Cal constatar també, com aquest clima afavoreix la constitució d'una nova organització política, I'Assemblea d'Unitat Popular ( el 14 de marg de 1993 ), que es defineix de l'ámbit de I'esquerra independentista rupturista, i aplega a sectors provinents de la Crida, el MDT, Revolia, PCC, i de moviments ecologistes, feministes i antimilitaristes.

-i a iniciativa de la major part dels presos i

encausats independentistes- a finals del 92, es Soler, álcalcle d'ArbúóieS, Lluis M. Xirinacs i per Jaümé presidida cénitittiéii In Comisiió tle Póitaveus, pef a ácónsegüir uná Solució política que compoli la proposa de treballár es Carles Cástellánós. AQueStá CómisSió planteja excloent explícitament la via de I'Art. 57 b (bis) es solució lliberlat dels pfesos independentistes. Aquesta amb la repressió políüca. Es planteja, en col.laboració i la penediment, la renúncia que implica el del Codi Penal plenament lliure, solidária i pacifícacatalana dluna societat per I'assoliment canvi, la voluntat de treballar

Paral.lelament

S'est¿bleixen €onta€tes amb el Delegat del Govern eentral, i també amb el Govern de la Generalitat. Posteriorment es t€nen rer¡nions amb diverses forces polítiques ( CDC, PSC, IC, Caralqnya Lliure...) i entitafs (CIEMEN, Justícia i Pau, ComisqlQ de Defenqa delg Dreg Human_s del Col.legi d'Advqcatq...). El 23 d'ab¡i! de 1993 es fa públic el Manifeqt de la Comiqgió de Portaveus. [-a posició del Delegat del Govern central, es concreta en un primer mgment en I'exigéncia de la via de I'Art. 57 b (bis) del Codi Peruü que no és acceptada. ks conv€rses posterors serveixen per a arribar a un consens ticit en el senfit que aquesta no pot ser la via de solució a plantejar. D'altra banda, la Comissió de Portaveus continua pressionant el govern de Madrid i la Generalitat en el sentit d'una reivindicació ja antiga dels familiars i del moviment anúrepressiu, que és el trasllat i l'agrupament dels presos independentistes en una presé situada en territori catalá.

Es realitzen diverses mobilitzacions, i a mitjan 1993, es completa el trasllat de tots els presos a les presons de Can Brians, Figueres i Girona. S'intensifiquen les mobilitzacions i les pressions prop del Govern de la Generalitat per a aconseguir el reagrupament de tots els presos a la presó de Can Brians, la qual cosa es tealitza fi nalment passat I'estiu. Amb el canvi de Delegat del Govern central queden suspesos els contactes. Es mantenen, en canvi les relacions amb la Generalitat, i en concret amb la Conselleria de Justícia, peró sense resultats concrets més enllá de I'dunbit estrictament penitenciari. En aquest sentit podem dir que s'ha aconseguit, en fermes generals i si més no en els fets, iiná considerácié pef álS piéSós indépenaléntiStea óóm á préSós polífióS, óbjectii¡ Qiié Sémpre há éSAt imporánt pef áü moViment ántirepaeSSiu. Més endavant, es fan prlbliques les peticions fiscals per a un total de 25 encausats (tots ells detinguts el juny-juliol de 1992) que sumen més de 200 anys. Darant d'aquesta situació la Comissió de Portaveus tramet un escrit al Ministeri de Justícia del Govern central, demanant-li una entrevista- No hi ha con¡esta. A finals de 1993, per part del nou Delegat del Govem central, es demana a la Comissió de Portaveus que trameti el nmodel d'instáncia" que proposen el presos com a alternatiu a la proposta del govern central (que, com hem dit, es basa en I'article 57 bis b esmentat) . Es fa la tramesa de la proposta dels presos i posteriorment el Delegat comunica que lha feta arribar al Ministeri de Justícia i al Fiscal General de I'Estat. Al llarg del primer trimestre de t994, i amb la finálitát d'ácceléráf -ó déSbloquejáf- el pióéés, la ComiSSió de PortaVeus es reüneix noVament ámb el Secfetári General del PSC, i póSúeriórnient, támbé es ieuneii áúnb el PreSident de lá GenerálitáL De manera paral.lelá s'iniCia uná campanya de presentació de mocions als Ajuntaments, per a demanar la llibei'tát provisional dels qui encafti romanen en presó. Amb aquest motiu, es realitzen entrevist€s amb els responsables de política municipal del PSC, CDC, IC i ERC. Al llarg de L994 s'han pronuneiat a favor de la Uibertat dels

presos independentistes amb motiu dels dos anys de presó,

un eentenar d'Aiuntamenf¡ i

Justícia del Pqrlarnent d.e Cqtalanla. Fi¡ralment, al mateix tempq que sembla que es mgqtrin algUnl

la

Comissió de

qigneq de voler entrar en cg4verqe! aqtb elq de l' A4dienliq NqgiqAal augmenta, el mes de rep-reqentant$ de!¡ p¡eqgq pe-r part del ggvern de Madrid, el fiscal que penes en alguns casos incrementen en deu i dotze setembre passat, les peticions per a deu dels encausats, amb ja an-vs les peticions existents.

L1

.-t )1


Davant la situació present, la Comissió de Portaveus no pot fer altra cosa que constatar - malgrat les gestions de bona voluntat fetes per algunes persones a títol individual - la úutnca de volunts.t política Per part dels partits al poder de Madrid i de les Autonomies, fins al punt que a les portes d'un judici que s'anuncia com a escandalós,

encara es mantenen independentistes

a Ia presé, després de més de dos anys d'empresonament

dit

npreventiuo. Segons les nostres argumentacions (que són també les de prestigiosos juristes) res no justifica el manteniment d'aquesta situació de presó ni tan sols a partir dels arguments de la mateixa llei espanyola vigent (que al.lega.orn u *on, de presó Ia prevenció contra uns suposats perills, injustificables en el nostre cas, com foren una alteraéió possiblé dé lá pár¡ SociáI, ó l¿ fugá per part délS preóóS áctúalS, én él ¿áS qiié fóssin iléi*áts én llibertáQ. El manteniment d'aquesta situació de presó fora de tota justificació jurídica i moral és un element més que mostra el cardcter de "revenja política' de la repressió de I'Estat espanyol, i mostra tambe de manera clara una manct real de voluntat de diáleg per tal de buscar una possible solució política.

La celebració del judici, mantenint independentistes en situació de presó, no faria altra cosa que manifestar públicament aqu€stes característiques del poder ja que representará (en el cas que es porti a tefine, que és el més probable d'acord amb els posicionaments actuals) la implicació de vint-i-cinc encausats i de desenes de testimonis i on apareixeran les arbitrarieüats i les tortures (amb denúncies almenys per part de trenta-una persones) perpretrades Sota el mándát del jútgé Gárzón i dé I'eX-Drectór Génefal-de la Griardia CiVil, Luís Roldán (ell máteiÍ higát de lá justíóia espahyolá i encára nó locálitZát per lá polióiájutliciál). Malgrat tot, són plenamen{ viables a¡a i aquí, lcs aondicions pgr a ava¡gar s4p a u¡a soluc.ró política que p4rteixi del pla¡rtqament adeqqat del p¡o_blema e4 el¡ s,eug tefllt€-s po-lític¡ leal$, toJ respectant ta d.ignitat hqm4qa ! pqtítica del conjunt de leS pefqoleq enca¡rgadel. t a qglucié de! cgntencidq exiqtent entre el marc pqtillc reqtricti!¡ i el

moviment independentista, pot trobar un primer element de resolució si s'atenen les reivindicacions democritiques més urgents i immediates vinculades a I'independentisme, reivindicacions assumibles per tot Estat que parteixi d'uns principis democrátics de dret, com són:

- Ler llibertats provisionals per als encausals que

encara romqnen

a In presó.

- L'aplioació de metureg de rernísrié de peno per als qai compleixen eondemnq, rectin en llihqtat el més qvi.4f. posriblc. El üiure retorn dels qai són q I'exí&. - L' establiment de d.isposicions i de recursos efectius pet o la lluita contra abusos de poder, especialment pel que fa al camp policial i iudicial.

de. mqnerq que

Ia tortura i

- Ltestabliment de n¿esuret qae tendeíxin a garantir I'exereici e¡ectiu dels drets politist de opciont democrQti44es rupturistes, en pqrticttlnt les de $gne independenüsta.

els

lps

És en aquesta via que pensem que cal que, des de les diferents instá'ncies sscials, cíviques i polítiques del Psble Catal¿, s'exerceixi qn4 prgssió for@ i teneg damunt le-s diferents e¡prgssiong del podp¡ d9 l'E-stat e-spanyol fins 4 arrabassar amb !a má¡,ima qrgéqcia pgqgible !a lllbertat delq preqqg pqlític-s, juntament amb leg máxlmep 8a{a$ieq demgqrátiqugp fonq¡4entaJg que pugu-!¡¡ gervir de fgn4¡4e¡rt _sqlid a la Cg1qqeqta dp lep llibertatO,

Comissió de Portaveus dels Presos, Encausats i Encaussdes Independentistes Paisos Catalans, octubre I994

r