BASES PER A UNA SOLUCIO POLITICA COL.LECTIVA' PER A tA PRoBtEMATIc.q DEIS PRESoS, ENEAUSATS I ENEAUSADES INDEPENDENTISTES A) 1977-1992: OUINZE ANYS DE REPRESSIÓ CoNTttA L'INDEPENDENTISME CATALA. L'exis$ncia altqal de prgsos polítics independentistes, d'exilials o refugiafs, iggalment Qond'enq4gsats 4 I'espgra de judicis (especialment el de "l'operació olímpica' que afectará 25 per¡oneq en els propers meqq!), nq e! pqf entend¡e del moviment independentiqta en el marc de I'Btat espanyql en qquest¡ darrers anys. que des del 1977 no hi ha hagut ni un sol dia sense que hi hagués, si més no, un sol pres Quan afirmem presons espanyoles, afirmem que no hi ha hagut solució de continurüat entre la repressió a les independenfista actual, que continua mantenint, per idéntiques raons d'Estat, parlamentária i la democrácia franquisla
sense analit¿ar la situació
l'independentisme com a enemic a abatre.
LtAmnistia de 1977 no es va aplicar als independentistes catalans ja que, segons senténcia del Tribunal Suprem, aquests no lluitaven per I'Estat de les Autonomies sinó per la independéncia dels Palsos Catalans. Aquest fet, clarament discriminatori respecte a Euskadi, ha ocasionat qu€ encara hi hagi presos i exiliats relacionats amb suposades actuacions anteriors a la llei d'Amnistia de 1977, i ha mantingut ob€rt I'anomenat'cas Bultó" ( o cas Batist¿ i Roca) fins a lhctualitat, tot obligant alguns encausats condemnats a penes de 3O anys de presó a cercar I'empara del Tribunal Europeu dels Dres Humans, el qual va obligar I'Estat espanyol a anul.lar la senténcia, a repetir el judici i a I'absolució d'aquests encausafs 15 anys després dels fets i després de llargues estades a les presons. Si 14 no aplicació de I'Amnistia del 1977 significa la continul'lAl de la bel.ligeránqia jUdic.ral i el manteniment de la política de feprep¡ié po.'!íficA contra I'independentipme, cq¡¡l.lnuadora de !a que p'havia ap!,icat en qn marc mé-s ge4eral per parr de! franquigme cgntra les forces democrátiquep, !a Cgn-stitucié del 1978 Signifiq4 l'grde-naci{ d'un marc polític en el qual d'una manera expressa es condemna a restar fora, o en la més marginal de les periféries, de la política oficial, I'independentisme i els valor ideológics que el defineixen: lluita per una nació catalana reunificada independent i socialiita, com a aplicació de I'exercici dels drets fonamentals -personals, socials i nacionals {dret a I'autodeüerminació)- del poble catalá-
I-a. Constítucíó espanyolc ja assenyala en Títol Preliminar: -"la indisolubk unidsd de Ia nación española, patria comun e indivkibk'(Art.2). - El castellá com a única llengua obligatória en tot el territori estatal (Art-3). - [-es forces armades amb la missió de garantir la integritat territorial (Art.8).
Al Títol II es proclama el Rei com a cap de lEstat i símbol de la seva unitat (Art.56). Pel gue fa a I'Estat de les Autonomies, el Títol VIII proclama que en cap cirs s'admetrá la federació de Comunitats Autónomes i que els acords de cooperació entre les Comunitats requeriran I'autorització de les Corts Generals (Art. 145).
I
finalment amenaga: Si una Comunitat Autónoma no complls les obligacions que la Constitució o
imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra I'interés general d'Espanya, el Govern (previ requeriment desatés fet al President de la CA) amb I'aprovació de la majoria absoluta del Senat, podrá adoptar les mesures necessáries per tal d'obligar-la al compliment forgos de dites obligacions (Art. 155).
d'altres lleis
li
Una unitat indissolgble d'Fspany4, que proglarna la llengqa qastellana qom l'única obligatbria, amb un9s forc.€s armades anb el mandat de garantir aque$ta unitat, amb ung mg¡arqula qUe eq fa qímbol d'aque-sta unitat, 4mb u.4e,s autgnomiep genpe ggbirania i qen¡e pogsibilitat d'a¡ticular elq PatSqS Catalanq,...Quin eqpai queda dinq de I'grdre constitucional per a l'independentisme catala? Aquesta contradicció entre el dret democrátic de defensa¡ unes idees perd, al mateix temps, la impossibiliiat d'avangar en la seva consecució per I'ordenament constituci"tl qT defineix unes regles de joc, marquen la preséncia, I'actuació i evolució de I'independentisme catalá d'esquerres des del L978 en un marc restrictiu i hostil.