El llibre del militant

G G G

J e J

e

J J e J J

e e

C

J J J J 7 J

C J j

J

G G G G G G G Or

j

o' G j

Ot

3

Ot

t'

t)

ta

Assemblea de Joves de Nou Barris

-)

El Llibre del Militant

4 La a,

7

Index

,o

,D

1 4 1 4

1) 1D

4

4' 1' 4,

4 4

a ,a a +a ta

+a

ta ,)

-a

a 4 -) -) ) ) ) )

Introducci贸

P谩gina 2

I'

I C Assemblea de Joves de Nou Barris Et Ltibre det Mititanr

IZ I

É E

f

c Í

Introducció

C C C

Et Llibre del Mititant

e e C

t

C C C C C

C

?

pas

s'ha la

d' soclals molt eI( parlicipatius i d'una classe po la -eent.

e a,

is veritablement prepoténcies uit,rrryades de

'::::t:::,:::::tl

A continuació.;"' el text exposa

::::.a

els puntals ideoló$glcs que mouen l'Assemblea de Joves de Nou Barris. Vivim en un moment histÓric en el qual s'estan accentuant les diferéncies socials entre els qui decideixen, i els que són sotmesos, no només a petita escala, sinó també a nivell europeu i mundial. El capitalisme salvatge que precaritza gran part de la societat, que allunya la política de les persones i que destrueix els recursos naturals, ,

C C C C C C é

C C C C C G G o' G

Or Or Or

Ot Ot

-) -) t,

*t +t 4 4 á

4 4

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

|: I

també és capaE d'ocultar nacions i d'aniquilar cultures. Totes aquelles expressions que no formen pant d'una cultura prefabricada únicament pel consum i el negoci, són esborrades per Ia llei del lliure mercat. Per tant, no concebem una independén cia, sense socialisme, o sense patriatcat. Tampoc entenem una lluita per trencar Ia diferéncia de classes i de

a

1D 1D

4

1D

1' 4 4 4

que

utilitz

sovint;¡;::''':':*|fuo

nt pef

a

e,iiii,"

'

ffi

pa

,r:.:::,,,;,,9

,óUn

dels

4

a

+a +a +a

-)

-!t *,

tat

á á á -á ) ) { ) )

coherent, fo rm ',i.li.i to*Oativa que aporti, a,lt"""'$ unt de veins I veines, una vi.stó crítica i participativa del nostfé,,',, entorn polític, des del més proper -caffer,barri-, al més llunyá -Paisos Catalans, Món-. Les injustícies que generen les regles d'uns estats espanyol i francés imperialistes i neoliberals, que divideixen la societat, no només en explotadors i explotats, sinó també en el si de Ia seva cohesió, ens obliguen a respondre per a fer créixer les arrels d'un barri, país i món igualitaris. :::::::::l:l!:::::

G G

e e

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

C C C C C

e C e Í

C

e

C C C

e

C C C

c

'fr' ecialment entre i"¡:t','i,,Pf

el

AXi.

G

original jovent de Nou e s'organitzi i

era més

d'igualtat,

de

Si el present és

onstrueix alternatives.

Participa a I'Assemblea de Joves de Nou Barris.

C

C C C

C C C C C C C

C C

G G G G G

+t

*t *t 4 4 4

t|'^ tl,

4 1' 1'

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

aué

és Nou

Bilrris?

volunt éffiatl mai]|..:bracies

::::,:,:

1' 4'

un, per

14..

4D

a 1l 1'

I

La história de Nou Barris, ha anat sempre molt vinculada als agents socials polítics que han viscut als Paisos Catalans i a 1'Estat espanyol. La trajectdria del districte ha vingut

a 4' 4'

IS

dels nostreS:i::::

a anat de Ia i totes ón virtuts que laces i carrers

:$:¡

L',origen il nom dél dis

i

.i:i..:,

i¡iiii.

at"F ¿.ttominació de la ..

a a 1' 4 4

a +e

+t +a

+t *l t) /!D

a á a a á -

a

posar en mat*Á unes fortes transformacions paisatgístiques i demográfiques. Malgrat tot, la zona de Nou Barris fou una de les que menys va notar aquests efectes. A finals de segle XIX, la població rondava uns 1700 habitants, molts dels quals pagesos/es i jornalers/es de les indústries de Sant Andreu.

O Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

J

creixement económic de Barcelona

va fer créixer Ia població a les periferies, especialment a Nou amb

majoritáriament l'Estat espanyol.

de

C j

A partir del L9I7, i fins el 1936, el

Barris,

C

J

G G

J J

poblacró

Ia resta de

G G

C G G

J

C C C C C assolir algunes de la via pública, peró, no van venir '

EF

C

G

]

G G G G G de trenta &ofsr:'iiéfuere, observarern com hi ha hug un& davallada considerable, pel que fa a la mobil ització. És possible que les estructures organitzatives i associatives, no hagin fet un procés d'adaptació prou adequat als temps actuals, on hi ha noves demandes i nous enemics. No obstant, l'espurna crítica, solidária i aglutinadora, encara es manté viva, i amb forga per escriure molts més episodis. ,,

C C

G G G G G

3

G G

*

,t -t

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

-) +c +c

4

aué són

1' 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 1' 1' 1t 1'

els Paisos C atalans?

La

+a >c +a +a

-l -t -l -l

-t á á á á á á ) ) ) ) á

II I

Els PaTsos Catalans (sovint abreujats PPCC ilo anomenats també

abid a, així com Ia ciutat

Cabrerc), leiS illes Ciblum

Paisos Catalans

eng'I

tant, inclosa la C comunitat AutÓ Balears i Pitiü posteriors de Uu*,**

t

,l,t',,,,,,

::,'il:.:,::,;::.:::,'#:::,:t:::::::t]:t.:,'.:':,::

':'oitt"iii':'

s}¡'','::t,t.1:t:"""

1'Alguer.

s del Principat (per

t T\ '1.,::':,;,

l

fi""""'

o b

fir:"',.':':fr¿:*' ffiiig,,',,;:,',,,,

comarca de Ré

) i Ia Ci

-gn -gn

La LA

S (Illes afegits

' ..'.,i'i,'...,,.,,'i,..i.....'.

El terme Pat'sos Catalans es troba documentat per primera vegada en l'obra Historia del Derecho en CataluñA, Mallorca y Valencia.

Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del

valenciá Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarcoja (l'Horta Sud) i historiador del Dret. De seguida es popul aritza

t' Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre det Mititanr

durant la Renaixenga catalana a finals del segle sinónim de <territoris de parla catalana>>.

I

E

S

I

XIX com a

No obstant aixd, el terme va acabar de consolidar-se pels assaigs Itlosaltres els valencians i Qüestió de noms, de Jóan Fuster, publicats e,l 1962. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial d:lt- PIC lingüístic i cultural, la llengua ii,,*estrictam-e,n1 del qual seria la

l'

C C C C

c

C

c C c

e

La

C C C C C C nolleda, ccitá. La

ana

és

c

C

G G

lr

G

C

G

Ir

ts G altres territoris::i:Uóm a la Franja de Ponent

i ala Cát,álunya Nord.

Els Paisos Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diferents graus d'autonomia políti ed, pertanyents a l'Estat espanyol, francés i andorrá:

F

ar

tr F

G

Or

or or Or

Ct

Or

+c

*c

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

+a +a

4 4 4 4 4

a a 4 a a a a Ée a

II I

El

Principat. Está dividit per una frontera interestatal, establ erta pel Tractat dels PirineuS, que separa Ia Catalunya del Nord de la resta de I'antic Principat.

El País Valenciá, anomenat oficialment després del franquisme, Comunitat Valenciana i que és I'Antic Regne de a O

o

Valéncia.

Les illes Balears i El Principat dl La Franja

Pitiüses

4t 4 4

a á

4 4

En un sentit més res

á

també s'hi inclou:

preservat una conquesta i

+e

*l

+a

*)

catalá des els segles

t) á

Ara mateix, els Paisos Catalans, no només són un clam polític

,J tJ

a A A ) á -)

sinó que representen una idea ocultada i perseguida pels poders fáctics, amb Ia finalitat de consolidar una Europa i un món aI

servei dels grans estats imperialistes que facilitin

desenvolupament del lliure mercat.

el

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

tO

I

Perqué lluitem per la Independéncia?

El fet nacional catalá,, característiques his s, ^.t-,luntat

1 -,^ vo -

---_

¿-

7, )-l,,,,,::::::it:::.ii

pol íti e,ffi::;"'i|':U*:,::t:,+,1-flfeg

considarair, i ,frffi:''::'------#r).effi, ,fii;:., catalana (Pais A en la procl

defensa

dels

#H :'

nos :::,:::::::::. nacionals' ,:,,él dret

::::::,:::,,::::,::,:::::

,,,||á

e e e e e C e e e e e e

C C C C C C C

e

del

dret 1' auto determinac

i

ó,,,,::'i:i::::::t':::::'::

C C C C C C C

e

C

llengua, la cultura, Ia nostra história, els interessos del poble treballador catald i la integritat del territori). més, i com la resta de nacions -reconegudes o flo-, estem immersos en el procés de I'anom enada globalització capitalista, sistema que continua sent Ia causa i I'origen de I'explotació,

A

e e e

C

e

C

e

C C C

e C

*I

íc

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

*c +a

4 4 4 4 4 4) 4

a a qt

I

tt

I

i la miséria de Ia major part de la humanitat, atxÍ com I'espoli i la destrucció de la natura. Ér, en definitiva, el de principal obstacle per al desenvolupament d'una veritable I'opressió

política, democrácia social i nacional arreu del món. La lluita contra

aquest sistema, la lluita contra qualsevol,,,,;,, t"ttfla

dominació, ,e l.

Íó,

4t 4

a a

4t 4t

a

4t 4t 4 4 4 4 4 4 >a +a

71t -,1,

-l -o

to 4 á á á -

l'establiment'::,:ttfJii

política

a entitat

Gé

L,i,;a)

catalana independg'"'," plenament democráti ',* el territori nacio n3,l,t"""' és la base necessár,iá,,,,,r la defensa i dese " una perspectiva LI g¡""""EU

i,,,,,,,r,,,ttt'

.',.....,,.....

.'t':t'.t''

:1lt:.:i::.iii:li:::

:..:i,::i::,,.:

:t":'E;, nitat nacional, en

,.::::.:..'',',,;,..','1...

Aquesta entitati' iiiica nacional catalana s' ':"" .:':rbonstituir com a instrument poliltíb d'autoorganització del poble qüe1 en el marc de l'aprofundiment del seu procés d'alliberament, garanteixi l'autogovern per a Ia gestió dels afers públics i la represent ació i defensa de la llengud, cultura, identitat i sobirania nacionals.

Es tracta d'aconseguir I'establiment

i

reconeixement d'aquesta entitat política nacional catalana independent (no ocupada pels

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I tZ I

estats espanyol i francés, i en lluita per una relació igual i solidária amb totes les nacions) i plenament democrática (no només formalment sinó amb continguts de transformació social alliberadoru, Que avanci cap I'efectiu i veritable exercici, per part de tothom, dels drets civils, polítics, socials i nacionals, universalment reconeguts) .

IJna democrácia & ltexercici efect ":"':: estructures i ¡6'bs:.i

',",,¡,,

i:

c

e:.,iii

ontrol capita$i$tes ,,,,

la destrucci :,"::i, i

",tttttfiti

.i.r':.

(masclismel'',.li homoffibia,

G G

C C C C

e c e e c e C e

C C C C C C C C

C

e

C

e e e

lE

e e e

c

C C ef

C C C

e

C

*a *a

Assemblea de Joves de Nou Barris

+a {

El Llibre del Militant

4 4

Perqué lluitem pel Socialisme?

ra

zl 'I

En el punt que segueix perqué defenSeffit'','.,,,

t,'i:":o;,,,:;,,.,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,;],i,1:i

Catalans, sinó

t

.'..

..ll

La importáncia

següentsr

,

Combat els detractors burgesos de la lluita obrera amb arguments sólids

i comunista

Assembrea de

tffi:Í;li"ür",1#:

to

I Oposa als rumors de "degenerats", "mala gent" que eren difosos en contra dels comunistes presentats com uns dimonis del maI, una definició rigorosa de la societat i dels objectius de canvi social i polític dels comunistes. Alguns exemples de propostes davant la societat tradicional: privada

I

I

Ja ha estat eliminada

Ja ¡u:i"",', ,sft destruida pel

gueffes) I Els co

En de soca-rel

balladors. Critica, me petitburgés, el ador o burgés, ) s. (representen no teffie en compte el

En aquest

aspecte que hem exposat és on el manifest comunista es mostra més com un document polemista, un document de batallaper a un moment concret.

G G

c

G G

C C C C C C C C C C C C C C C C

G G G G G G G G lF

G G lF lF

G (é

1é 1é

ar (é (é

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

t

S

I

Fa propostes polítiques, com el paper dels comunistes envers els proletaris, esbossa polítiques d'aliances. Alguns exemples de propostes polítiques són: rústica.

industrial

I

l'entorn És interes:s de.,.

'é

fa

rc

a

,t' :

t:"

,,,,,,,,,,,,,,,,,,'r,t

programa, que

'lü

de la iffi $tiialitzacil, IredUC&Ció

,::.....:

públiCa

i

gratuita o l'objectiu de la plena ocupació -feina per a tothoffi, com es deia- (encara que aquest darrer objectiu fos perseguit de man etamés relativa).

El Manifest Comunista

fonamenta les seves propostes i argumentacions en una análisi histórica i social rigorosa.

Assembrea de

t;ffiil;ll"üf,iil:

tu

I Resumint podem dir, en primer lloc, que el manifest comunista és moment en qu¿ hi havia moviments revolucionaris en gestació, alguns dels quals van evolucionar cap a revolucions burgeses.

un document conjuntural en un

En segon, lloc podem dir que el manifest

G G ú

G ú

G G

c c G c Í

En tercer lIoÉ'*tti't"..iiés...i.... é u ideoló gica, e .¡. un,,,,,',:,¡.,. en diferents c $.,,,....', $". di societat añ,llpfóble .s, p

lluita entre

d'una

::::t:t:i

R.;,,,

e I

G

e

C C

ali e*, ...',9 ,e a[¡1d,e[xl fectiu

esa

dir, Itacció qué i:é ,u¡ :e a

C

a,,ttlt' i'."

-ureixa

roces

en

de la ciéncia ''del segle XVII, després positivista amb totes les seves branques posterlors, smó el materialisme que parteix de la unitat entre la natura, I'espécie humana i els modes de producció, unitat mediatitzada totalment per la história social del treball com "'

el factor central de I'autogénesi de la nostra espécie. Les relacions entre el natural i el social, i també entre les creixents complexitats

G G

I

G G ú ú G G G

G é G G G G It é F F é EF

-tl) J1) -1'^

ta

+a

4 4 4 -) 4

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

del social,

s'expliquen grácies

aI paper de les

I tl I

mediaclons

dialéctiques entre elles.

Entre molts exemples disponibles sobre de la coffecció histórica d'aquest métode, posem sols tres: el fet innegable que el pensament dialéctic espontani i básic va sorgir des dels principis del mdtode de pensament racional de Ia nostra espécie, doncs

Ia tt

:::':'::::'::::::::::::::':::::::::

de

i totalitat entre

'1i,r

r) -)

4 4 4

la unitat

e

e Ia nátura i,,:::::Ii i i

ifi

tt:,,,tt,

,',,i: I

tlt't i:::

.i:

rana

'ál caire mateix de Ia

':"'1i,,,,:.:,:.:,,,i,,,,,.,,,.,f.i::;i','i:,i

*a +a ñ

ta -)

-a ñ -ñ -ñ ) ) -) ) ) ) ) )

La dialéCtiCa e

::::::::.:

",'";';,i

:'''''::'':: .:,:.,.,',t:

''....i... ..'

lTlellt eS Cat tg

I

::::.':'..

..,...,per

afirmar

QUg,

Segon, el penSament ha de captar aquest movimént des del seu interior i en el seu canvi permanent.

Tercer, tot és contradictori determina la seva evolució.

i Ia unitat i lluita dels seus contraris

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

t

*

I

Quart, tots els processos estan relacionats dins una totalitat influenciant-se mútuament de manera que no hi haparts separades com "l'económic", "el polític') i 66Itideoló gic", sinó una totalitat en qué els seus components interactuen de formes diferents en diferents circumstáncies.

Cinqué, com a que no existia i Sisé, són les

Seté,

c

són

la novetat, el

el xoc

ici fi

':":

ocial s,i

S

d

t'¡ it'

e

les espirituals.

determinen les

:.i:.:ii

é lF G

G

I I

G G

e e e

I c I

C

c I I

e I I I G I

G

Í

Nové, conclogui revolució

G G G

perq

i prog

::::::

és imprescin le' Ia praxi milirtánt organitzada; i desé, amb la soc ialització de les forces productives, l'extinció de I'E,stat i del capitalisme, o sigui, amb el comunisme, comengará Ia vertad era história humana, la história col'lectiva i c o ns ci entment r ealitzada.

F é F

rÉ

F

ts ts ts TF

ar

ts ts

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Mititant

I tg I

El marxisme és válid, sempre i quan alló que es pretengui sigui el canvi social. El Manifest Comunista mateix és un document per a la lluita; aixó ja ens dóna una orient ació de com cal acostar-se al marxisme, quins criteris hem de fer servir per a analitza'-ne la seva validesa actual.

d'aspectes de la realitat ,,,,i,, d'análisi, peró e de pensament

isme de tipus racional, davan que fonament l:urr' ' i la vida de t, ':. alienes i sovi^n,''"th.omprensibles i incontrolables '.':'

2

I?

2 E E rc €

a a a É

pacitat de domini ues i religioses nes en forces f la hum aritat.

Permet explicar la humanitat de manera molt més eficient que cap creenga mítica o religiosa. Aixó va fer que el marxisme adquirís, al llarg dels anys, un gran arrelament entre els científics d'arreu del món.

E

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

ZO

I

Concretament, el marxisme permet comb atre de manera racional (ilo científica) els processos de desigualtat social. AbanS, els homes i les dones de bona voluntat que es revoltaven contra la injustícia analitzaven les contradiccions socials com mogudes per una confrontació entre bons i dolents. El marxisme defineix l'existéncia de les classes socials i dels interessos de classe i de la lluita de classes. sme eix entre les actuacions indivi col.l, S, e s segones

é é é é

e e e e C e

C C C C C C

I

C C C

e C Í

c prou amb la bona aI canvi social los dur s terme.

crític

e C e

é

F

é

e

Sense el pensament materialista crític, el món que da a mercé de la

confrontació entre fonamentalistes (que és ideolo gia latent en l'enfrontament entre el món occidental i els paisos árabo-islámics; és a dir, Ia ideolo gia fonamentalista judeocristiana i la ideolo gia fonamentali sta islami sta)

.

G G G

é

G G

é é F

ñ -ñ

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

-ta

El

,) ?l

C. Causes de la pirdua d'influéncia del marxisme

,o

combat ideológic contra les supersticions, els mites religions és fonamental per al progrés de la humanitat.

i

I Zt I

les

4

Ll

a 4 4 4 4

f

b á Ir

n h ¡.

b b b h b b h b h b b l) b l) l)

a ? n b

I-Jna ofensiva repressiva sanguinária . La més significativa fou la que es va desple gar al "Con Sud" americá (Xile, Argentina,

F Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

ZZ

I

[Jruguai amb centenars de milers de morts) on la repressió dels militars i dels aparclls policíacs trobá la connivéncia i la col'laboració de diferents instáncies dels EuA. "socialista real" (cosa que no vol pas dir que el pensament marxista sigui erroni o que siguin millors els referents ideológics del

Hi ha hagut també effors en l'experiéncia

construiren

resultat de del model general, a cipacióii:i: ular).

1::¡1.:;::

i

I

Ctiques dels partits ii'gtt ísme, dogmatisme, t,r,gff;

G G G é

G é

C

c c C C C

c

C C C C C C

c

un "escolasticis

Cal insistir

\Lte:"',""'

e C e ::;:

continua fent- un e les derrotes i de uit, cal dir que es que es basa per ;lamb el feixisme, iari capitalista.

t

aprofitament pr les crisis. Matr ::.:'tit: ü, {A qU 'i:iffi ttacta de fet,.,,',i. molt iA 'üplanda moll fii,'¡', :t::: exemple en .: parar €',¿o* el co , situant com¡.,,' ,,".'f_' suprem el sistema parl Es bas& en;,,"' a concepció religiosa de la teoti6""::política i social que voldria dir que el marxisme ha fracassat perqud hi ha hagut effors. Aixó no té res de científic. ':'::'il:*: I:

:..,..:.:.

:ti¡

.:::):.

fl

1

,tl

.

f

l.

.

I

a

(una análisi rigorosa de l'experiéncia ilo de la teoria del comunisme hauria de fer una descripció objectiva de tres qüestions:

C C C

G

F

G G G ct G G

G G G

F F

ts

l

to ,a ta ra ta

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

4 -) ta 1 a 4 4

a ¿)

I

Qué ha representat verament la irrupció del comunisme situat en la seva época de naixement i

La

4)

I ,t

d'expansió?

Quina ha estat l'evolució de l'experiéncia comunista?

Quines han estat les causes de la seva evolució?

Com és el marxisme en tant que sistema conceptual?

Quins fenó"mens explica? Serveix per a l'análisi dels

Són

.

-,1

nivelX:

11't:1,1,¡11:1::::':"

::i'.'t:,::':

-

'1';;111t1,1:1:1'1i,;

fl¿;i:';::i:::'t'

gunte:

t:::

.l:.li.iii.i

i.i.i.il.,. rents

q

',::':',',:,',','

..'..':lll,,.'.'

s'haurien

de

4 4 a 4 4 4 4 ll

-a -1)

,) ,)

4 4

mancances al

-

conceptes bási'CS ben estructurat ni que no hagi 'db servir com a instrument per alalluita contra I'opressió i 1'explotació).

-{ -) ) ) ) ) )

No ens hi podem entretenir, peró alguns dels aspectes que s'estan

I

(cosa que no

;::

álida pas el fet que existéi

revisant són els següents:

i,:,r

tot un cos de

r

(

Assemblea de Joves de Nou Barris Et Ltibre det Mititant

I Z+ I

La reducció del concepte de progrés i de l'economia lligat excessivament a la producció indus tnal (és a dir, un enfocament de tipus productivista, un progrés concebut sense considetat les necessitats de l'equilibri .*tOgic). Aquest fet també té relació amb la reducció del sistema económic excessivament a la producció, menystenint el treball de

I

I\

t\

(

(

I\ (

( I

(

( C

cturat Im

( aÍa s'estrucfura e hodiern com a

home, I

o

sigui del

per part me

c c c

c c c

I

É

É É

condmics i de les ,actualment hi ha que

(Extracte

de la conferéncia pronunci ada a Lleida el 2006 dins les Jornades Marxistes organ itzades per l'Alternativa Estel)

É É É É

tl tf

rf rf É

T

C IF

G G

F F

G

-) ) -

-a

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

Perqué lluitem contra el

Patriarcat?

4 4

a a a a 4 a 4 a a >a

aquest tema, A continuació,

>a

,a ,a

a -a -t { -{ { { ) ) ) ) ) ) ) ) ) )

El patriarcat (del g t'parett,

i arché,

ttgo

antropológic utilitz condició social en: autoritat sup f gtrrar,,;',

Sdles de Ia

qué els memb societat predo

de poder

home.

i en g

LLTJITA

's.i'i.ll.¡.....

H les posicions d"' la posició de més poder ,ll.,.€h

r.¡¿...i:. :stentada

per

'

I TREBALLA PER IJNA SOCIETAT

SENSE

cÉxpRES Ara fa un dny, des de la Plataforma Revolucionária 8 de mary ja reivindicávem Ia transformació de la realitat per assolir el nou

G Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I ,U I

model de societat que volem. IJn nou model que requereix un canvi estructural de l'organització económica, política, social i ideológica del sistema actual.

i

transmetre algunes idees per tal d'anar construint aquesta societat lliure lluitant contra qualsevol forma d'opressió a p ir de la nostra lluita antipatriarcal. Per tant: lota com a enfront discriminació treballad s apostem per salarial, I ons tir:' reses de la riquesa i construir nostres vides, on l'alie Efi[s,$r:.: nes i no a ser C slno que objectes

Avui volem anaÍ més enllá

It

G G G

e C

c c

C C C C

c

C C

e C

c

C C

f lf

c

É

tf

É É F ll Tf IF

Gr

ü lt

IF rF

C

F F

E

) { ) ) ) -4

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I ,, I

Davant Ia simbiosi del eapitalisme i el patriarcat que generen un entramat social entorn a Ia famíli a tradicional pe{petuant els rols de génere; nosaltres lluitem per una organització social laica amb noves estructures familiars que crein alternatives de convivéncia.

IJna societat on el repartiment del treball trenqui definitivament amb la dicotomia que atorga el treball reproductiu a les dones i el

-4

a -a a 4 á -) ) { ) ) ) { ) ) ) ) { ) ) ) )

aconseguir

,,,

:::::.'.:.:.:.:.'

tfanS

social

,

,,,,,

url&,,,,,,

:::::::::::'::::::::::::

pH

j::

j:':'i':':'

:::::':::

l:r;':,:::t1i.t1t'

:;

tl::ti11,1:::|

:::ii:iii:l.::i.:i:::;:'

i;:t

l.i.lit'.l:i:iil

üil¡¡¡l¡¡¡¡¡¡¡,*

li,.i.:

"l;,:':'l::.:';l:;:;::,i:::::-i,:.:¡'::i'ii.i:ii':'i'l:i-l;'i'li'l:l':

noves generae,t,ons

nO

POftin

patriarcat

per

heréncia SeVeS

"'t:::";'t''i:.6fi:::':"",

a

les esqUenes.

IJna societat on lluita reivindicativa torni a definir 1'emancipació

:i,i,

.,fl..,"',"":,

fuci visible

[Jn model de societat sense discriminacions per ruó d'origeo, sexe, capaaitat, edat ilo opció sexual, que estigui en constant progrés de canvi adaptant-se a les noves realitats de les persones lliures que podem i volem arribar a ser, sempre que la nostra lluita de superació passi per un treball personal i col'lectiu alhora.

rt Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

ZS

I

La repressió: It arma de I'Estat capitalista Enfrontat a totes les estratégies

i criteris ideológics

esmentats, hi

É É

é

É

e

c e

e C

c c C

c c c li sigui c: hvenient.

C

c

D'

e

( .,.:

El poder domi ¡,i, ,,,,,1..

individus per

es

imposar els obj pennet seguir vol dir poder

paÍt de la mi

C C C C C C

lf

establert. establert.

,

,,'

Sempre que es g o essos la gent per a fer front a les se e.S necessitats perSonals i col'lectives es erea un teixit"'social solidari.

La repressió política va encamínada a trencar les conviccions personals com les col'lectives. Per poder trencar les conviccions de cada persona i així, aconseguir la individualització i per tant la ruptura del col'lectiu, el Poder no esc atima amb els métodes.

É É

C

É

C C C C

l'

C C C

G G

L

ñ -{ ó -á ?)

7)

a

?,

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I Zg I

Tant el concepte de "gueffade baixa intensitat" com el de "guerra bruta" respon a aquest plantejament. Surt del típic plantejament de la denominada "guerra convencion&I", i s'utilitzen tots els metodes possibles, implicant i utilitzant qualsevol recurs, fins i tot el conjunt de la població. Convertint-se en auténtiques "guerres psicológiques", on tots els factors són importants i on no es pot pensar que ai o afe al con i ) ,.:,, e estem molt :::::,::,

ii,,.:'

''

intern

a

:6pos

..i.".i

i'i.i i

.,,,.i,,..,,,:.=

sistema poder ser-ho, en objectiu

".'.'.'.'

rep

,i'l

.:a::.:.'

o,itos

,t ',,:r::,::

t, iir,:ir,

que s'accepti s ñt com a necessária, o,,,,,1,"":éffiffi a mínim justifi cada, 1ü'""::'::"' repressió cap aquestes persones o col'lectius.

Sempre són utilitzades les formes d'anomenar amb sentit despectiu, i que sempre van acompanyades amb campanyes de propaganda de criminal ització mediática.

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Mititant

I

:O

I

Les expressions com "si els/les detener, alguna cosa hauran fet" o "segur que només saben ficar-se en problemes", i que són potenciades i difoses per l'E,stat, serveixen per justifi ear Ia situació repressiva i així, culpar a les persones afectades i alhora, donar el missatge de "qui no es mou, no li passa res."

F F

c

C C C C

c e c c C c

C C

c c

C C

e

C

c c

C

e c

c

É C C

]E

C C C C C C G

C

G

ré

b

+a La +e

4 4' 4

1'

a a 1' a a

Assemblea de Joves de Nou Barris

El Llibre del Vlilitant

I:t I

Implantar la impunita

El diccionari defineix om a impunitat el fet de quedar sense cástig qui s'ho mereix. En aquest cas Ia impunitat suposa el convenciment de que res ni ningú podrá canviar el desenvolupament dels fets fixats per l'Estat, i que ningú ni res

4 4

a a a

ambient resposta

4'

1t 1D

a a 1l a rit 4 4 4 4

a +l +c

*o 4o

a a a a a -

a

o altra, ja que"""'es completament

necessari pefi.'..'r':.:'¡'Estat que la població col'labori amb la "seguretat ciutadana".

Ja no és el brag armat de l'Estat el vigilant que reprimerx controla, sinó que s'intenta que siguin les própies persones que exerceixin aquest control, sent cdmplices i víctimes d'aquesta repressió política i necessáries en tot procés d'impunitat.

1

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I lZ I

Altres métodes de transformació, tracten d'ocasionar uns danys permanentment a la persona i al col'lectiu. Així per exemple, en el cas de Ia tortura, Ia persona no sols ha d'enfrontar-se a |a seva resisténcia física sinó també a Ia seva capacitat militant i personal sobre el convenciment dels seus ideals, transformant-se en el seu propi jutge.

tf tf é

C C C C C

e C

c c c C c C c

C C C C C

c c

C C C É C C

e e

C C C C C C C

e

C

b

á

,t

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

-)

*a

I ¡¡ I

ta 4 4t

Conceptes marxistes básics

4

Acumulació: Reinversió de la plusválua en el procés productiu i augment de I'escala de producció. Es caracteritza per Ia centralització dels capitals i Ia concentració de la plusválua.

L'acumulació és una,tt, produeeiÍ'.lar¡¡pliada del c i¡:9I.

1D

.,,.,: : -aAt'i,ii ,l:::trtengrescamen q Agitació : Acti u,fiftá'f"i;' ca .l. ,,,,,,,coffi a .l. pe'.1,i crear cán¡d ables de la pobl per a una dei|i forma,'ge.,:,,, perÓ

4' 4l

"':',

,

i

4

a a

adregada organitza

t'1""',

,i"r

eS,

4

IrD

a a a ? ,-O

!o

!t b

? a á

b ? n b b ? n b l) I

l)

b

racional i acúa sent hostil aI seu creador. Hegel defineix "alienació" com "un altre diferent de si mateix". En Hegel el seu contingut no és negatiu. En Marx, Sí. A més d'una pérdua, expressa I'esguerrament, I'escissió i la fragmentació de l'ésser humá. Alguna cosa está alienada quan ja no ens pertany. A més cal que hi sumem les aportacions fonamental freudianes i

t

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

Z+

I

leninistes sobre l'alienació i els avengos que aquestes han suposat per al desenvolupament en l'actualiat del propi marxisme, de l'antropologia, del psicoanálisi i del feminisme.

É C C C C

e e e

C

C C C C C C C C

Burge,$ifl,.:,,,,,

merc I'Europá Lgs seves ti:.iij i res,,i,,i,:,li::''r.'I1os emmarcades di ialécti els Comuneros iilé's GÉ ':1 i''::::'

.a

.rrra.|iiii:

--

I

terg del s. XV[.

Holanda a partir de,¡, política, des de

1¿:t;'

de dominació política en la '',{üal predominen els funcionaris. Fb veure que és instrumental i neutral perd té sempre un contingut polític reaccionari. Exerceix el seu poder tant en I'Estat com en les empreses privades. En les revolucions socialistes i proletáries que es van burocratitzar (durant el segle XX), es converteix en una casta repressiva i privil egiada, originada principalment per l'estructuració del moviment pre-revolucionari, el qual pot arcibar

e

C C

c

C C

c C c f

C C

e

C C G G

C

G G G G G

L

á á á ñ á -) -) á á

Assemblea de Joves de Nou Barris Et Llibre del Militant

I ¡S I

a eliminar els contrapesos assemblearis que assegurin el control de la direcció, i pot acúar reproduint rols d'opressió envers Ia classe treballadora.

4

,,.,,,..,.,.:.:,:.:::...::..::.i:...,:

Capitalism,$i: Sistemá eco m

,:1',

cr

lll .:.::::: : .':,i:,i. , .

:::::

:t":t!:::';:'::

'.

::.:::,:

*teS

' :

població mundi tende

sistema

,, .i:

:.

., ...'i .

..:'':i.,

i

,i...,...,. ,..,:.:.:',, .:.:':,:::

:",";""',;',:':;"

.S.......l....,.'.

[".:"".'"'

qua1s'impose....'................¿}5

criteris

:,

:\fi:::t,tt:':::'

&ffeu¡r:'i",':':1tt't';

PaiSOS Catalan

'.:

....'.,.,,...,.......'.....i.,.,......,:i

ix a c onc entraf.,,..

implantat

,,,,,,,,,,i::, ,:::::::::

1*,"" ^-.i

::

ec:ohdmics Ia causants

de

destrucció ecoldgica i urbanística que patim, alxl com dels desequilibris ,_qeográfics i socials

i

I

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I ,U I

amb les conseqüéncies d'atur, prec arització i marginació per a ámplies capes de la població . La ideolo gia segreg ada actualment pel sistema capitalista és oposada aIa diversitat nacional i cultural i favorable alauniformització i la banalització.

Classe social: Cadascun dels grups socials que realitzen una funció determinada en una societat. D'acord amb les tesis del

G G C C C C

c

C C C

c

( ( ( ( C C

(

C C C C É

classes do

e

f

É

e

f

populars.

Colonialisme: ,,tj histórica del

qUé leS

c

gfanS..,,.,.'::':":"'

,,,,,,,,,,,,,,

ísme en a,fdPOliS

conquereixen territoris que anomenen colónies. El

neocolonialisme manté aquest domini, acceptant només Ia independéncia formal de les colónies.

c c

e e e

e

C

€ € €

e e €

I

á á á

-t -t -) tl

to >a

4

a

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I t, I

Comunisme: Coffent polític revolucionari que aspira

a

transfoffnar tot el món. Marx no f inventa. En la década de 1840 --quan ell Ia conei govern autdnom. Suggeria Ia noció de communauté, propietat comuna de les coses. Com que aleshores s'anomenaven "socialisme" les teories dels intel'lectuals i "comunisme" els

dels treballado li'irbo

soci

;:,::

om

I

ai'''

:bcte d'una nova

',1''i?'''''':

""t{1. :: ::

:::::: ::.::::

:: :::::::'::||'|||:'

ni d la violén cis':""" é I'Est dt produir i c hsumir.u,,','..54*o ::$i,ffi:t::'t :,',':,,'1,'i:':'l'1,::i,i::,,::

"":::

o

::):

.,a

de la vida. Cadasc articulat, sistemá noffnes de cond mes empírics quotid iar\a. Se sa16ffi'|: firat a i perdurable. la seva i científics per :'més gia burgesa que ide i la que de mostres La majoria no .l menysprea la sfibjectivitat d'aquells que investigüen a sou d'unes classes que els paguen per a reproduir-se en el poder.Totes solen tenir moments de vigéncia i preponderáncia sobre la resta en moments determinats, fent-nos veure el paper que exerceixen dins el camp de batalla de la lluita per l'hegemonia cultural, que és una forma més en com s'expressa la lluita de classes. Així, quan és una classe determinada Ia que detenta el poder, la ideologia

-#*

si va

IF Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

¡S

I

dominant -Ia concepció dominant del món- és la ideologia de la classe dominant. Sigui aquesta classe la burgesa o la proletária.

Concepció materialista de la história: Nova concepció inaugurada per Marx i Engels, base de la necessária i encara pendent (re)unificació de totes les ciéncies socials. La seva idea central és que t s que la história de la lluita

de classes. No história cal bu revolucions. P esment en el..

període.

,,Id,,:::,

ha,,,r:

e

ci

s''l

.' "'" --i ¡': ,.:, E.1..........,..,...,.1 *t,, ::::'i

.""' .lac ...;

',,' -

un ha .:

:':.|:

|,:

tat, 'i

pensa da, viscuda

i¡i.1.si

,|,,:::: :::.::j:.:t::,

,i

,

,flO eS Una

omprensió políti c&, I sobre els " ser¿s "

interessos a llarg t sinó a partir d' polítiques. Mai :::::: s .'.ii.r6 tt conflictes. La maj or1á"""'," ,,, les vegades eS construint a p genera a salts.,,rQüan s'assoleix, la classe treballaddta pot passar de la necessitat económica a Ia voluntat política. La consciéncia de classe és una paft bel'ligerant en la lluita de classes. Comengar a construir-la és comengar a gvanyar la lluita.

Contradicció: Categoria fonamental de la lógica dialéctica. El seu extrem oposat és la identitat. Alguna cosa és idéntica quan no

G G

C

c

C C C C C

c

C C C C C C

c C c

C C C C C C C

C C C C

e

c

C C C C C C C C

¡

á á á á á

rt t)

-t 4 4 *a 4

*t á *t 4 q

Barris I :q El Llibre del Militant

Assemblea de Joves de Nou

I

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I OO I

objectiva i el subjecte que pensa i actua sobre aquesta realitat No es poden escindir la teoria de la práctica, el que es diu del que es fa, la realitat del pensament, ni el coneixement de I'acció. La dialéctica de Marx és srítíca i revolucionária perqué consid era i abordatotarcalitat com a histórica i perible. No s'agenolla davant cap institució ni tem a l' antagonisme de la contradicció.

la

re.l \'6 social de valor

en

iltil$ubjecte

dotat de

G G

C C

c

C C É

C

c

C C C C C C C C C C C C C C C

c

col.lectivament i:"iit ;:::rr€fl el terreny de Ia subjectivitati..,.¡'¡.¡.¡, nació pressuposa ions de poder i explotació, d'i'ffibosició de Ia voluntat de I'opféssor sobre els pobles oprimits, les classes explotades i les masses subjugades. a una altra que

sl

Ecologisme: Corrent político-ideológic que qüestiona les bases que sostenen Ia moderna societat industrial, I'esgotament de les seves fonts energdtiques, Ia destrucció sistemática del medi ambient i la irracionalitat d'una relació amb la naturalesa

C C C C

c

C C C C C C C C C C

!

,a -o -o

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

*o +a

*a Ll

4

rll r' ql

I Ot I

concebuda com a purament instrumental. Com a moviment social és molt heterogeni. El marxisme fa seves les reivindicacions ecologistes, integrant-les en una perspectiva qítica de més abast.

Només es podrá assolir una nova manera de vincular-se amb la naturalesa quan es posi fi angant una revolució mundial- a -mitj la lógica del lucre, el valor, el guany i I'acumulació capitalista.

qD

{t 4 4t 4t 4 1D 4 4 4 4

idgológic. So Reducció &e,*"

tf-,,,,,,,,,a:,:';,,'

"factor eco hic". marxista' .":':."""

so

lsevol a x itat intel'lectual. redueix tot al ffi,,,,,t en la tradició É:l|'::n ii::

"'1:.""'

,,t..,eco """"""

trr-1'.li,

militar qU 1''

Així hi há""'

",1 i;:

a p

iildd ,S: ,,,.,,,,i-,.,,.,i

il',l|'l':|"''

inada. estats

La

*a

la la to 4 Q

,l tf tc -

a -) -

comunisme i I''áirarquisme. Així, mentre els an istes postulen la imme diata desaparició de I'Estat, els comunistes teoritzen Ia implantació de la <dictadura del proletariat>> en un primer moment, per passar més tatd a la seva dissolució . La superació d'aquest debat reclama aprofundir en els continguts de les formes de poder que permetin la máxirna participació popular, tant en la lluita prévia, com en la nova societat. Els defensors de I'Estat són

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I OO I

objectiva i el subjecte que pensa i actua sobre aquesta realitat. No es poden escindir la teoria de la práctica, el que es diu del que es fa, Ia realitat del pensament, ni el coneixement de I'acció. La dialéctica de Marx és crítica i revolucionária perqud considera i abordatota realitat com a histórica i perible. No s'agenolla davant cap institució ni tem al'antagonisme de la contradicció.

C C C

e C e

C C C

c

C C C C

G

C C C C C C

e

ts de determinades ::i:::t os no-criticables o ffft, escolasticisme. El

C C C C C C ll,

l|, C pobles oprirnits, les classes explotades i les masses subjugades.

Ecologisme: Corrent político-ideológic que qüestiona les bases que sostenen Ia moderna societat industrial, I'esgotament de les seves fonts energétiques, la destrucció sistemática del medi ambient i la irracionalitat d'una relació amb Ia naturalesa

lr C el'

C C C C C C C

b

á á á

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

to -)

I

O

t

I

rll

concebuda com a purament instrumental. Com a moviment social és molt heterogeni. El marxisme fa seves les reivindicacions ecologistes, integrant-les en una perspectiva qítica de més abast.

Només es podrá assolir una nova manera de vincular-se amb Ia angant una revolució mundial- a naturalesa quan es posi fi el guany i I'acumulació capitalista. la lógica del lucre, el valor,-mitj

qD

Economicisme:

,,,,,,C

únicament a

ffi':""'

*a

4 *a 4

{t

rtl 4t rtt qt

ivindic acions'.¿hír ideoldgic. So ti Reducció déIr,:r::. re

: i:: : :

: : t::,::: i.r.: : : : :

:.. : :. :

eco ii"

qD

''factor

-t

marxista.

¡r ¡r ¡r á !t

,,,:;,i-,;t"

:)aa:t:::

::::.:4..a-

políti 1o

Mei a

EI

,','9Ue

fle

u

:::::

SO

:

!o

b io b b b b b b h b b b ll) lá lLA

b

comunisme i lt arquisme. Així, mentre els an istes postulen la imme diata desaparició de I'Estat, els cornunistes teoritzen Ia implantació de Ia <dictadura del proletariat>> en un primer moment, per passar més tard a la seva dissolució. La superació d'aquest debat reclama aprofundir en els continguts de les formes de poder que permetin la máxima participació popular, tant en la lluita prévia, com en la nova societat. Els defensors de I'Estat són

G

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I +Z I

anomenats estatalistes. Aquest terme també és utilitzat per anomenar els partidaris de I'Estat opressor, tant I'espanyol com el francés.

Eurocentrisme: Ideologia que situa en Ia histdria i Ia cultura europeo-occidental el melic absolut del món. Qualsevol

ral ,|r|del fill di¡Í" és c d'América del "barbárie" . L'e ff*. ,,,s, loc

des d'E 7r,r .r

r"rzi c,f .r

ocoexistental g+¡::lEfs

Estats LInits

:::

,.''l.,'..

':'.'.

logia corn a a latradició

.i

C C C C C

c

C C C C C C C C C C C

C C C C C C

c C

e C

c c Evolucionisme-etapisme: En el seu signifi cat mamista (diferent del de Charles Darwin), fa referéncia a una concepció de la societat que postulala ferria successió evolutiva de rígides etapes, sense saltar-se'n cap. També se'l coneix com a etapisme.

L'evolucionisme acostuma a estar associat a la idea de "progrés".

El desenvolupament social és concebut linealment, movent-se

C C C C C C

e!,

C C

e

C

t

á á á ,| á

*a +a +a

4 4 4t a ql 1D

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

Explotació: Dominació d'una classe social sobre una altra a partir de l'apropiació del treball no pagat, del temps de treball excedent i de la plusválua. En el capitalisme, encara que la classe treballadora assoleixi salaris "alt$", continua sent explotada. ''.:'l::

Feminisme: Co s ,'," ffit co-i Ia dominació ,.. e., 14,,.,,,,,,.S Gietat ..fi

b b b b l" !t á b á h h h

.'''']::::1:::::1;':'''.j:

:

,:,',(c ""ti"ftH ::,ne é,$"''"' é,$"'''

subjectivitffi,,''*ffii:,,üffiffi

á

I

sempre del pitjor al millor i en una única direcció . La concepció histórica de Marx no és evolucionista ni etapista.

4

¡t

I +l

:) feministes feministes patr

:,..,,,...

..

l:::.:'..

:.:

j.:

::::::.: ::::

dgic

eüe"'''

res. Com

segdffi$¡¡;

i. Els vessants 'ffiet, ...hgtet :::::::::r".:::::::.:::::::j

ift|"",.ii"¡g

ix.,:i...''',.:té ..::|:'

la

dominació

:f::.:::

.....,I,i[.,',',GI.Í

á

b b F. n b ll) ll) l)

b

produeix dins aquesta disciplina una revolució en reclamar-li que trenqui el cercle viciós del seu discurs per anar més enllá de si mateixa: cap a la transformació de la societat i la unitat amb La classe treballadora. La vitalitat de Ia filosofia que rebutja qualsevol mena de complicitat amb el sistema no es troba a les pissarres académiques sinó al carrer i en la lluita de classes.

G (ú

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

OO

I

Filosofia clássica alemanya: S'inicia amb Immanuel Kant 1172418041, continua amb Johann Gottlieb Fichte ll7 62- 1 8 I4l i Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling ll77 5- 18 541 i culmina amb Georg Wilhelm Friedrich Hegel 11770-18311. La lógica concep tot en perpetu esdevenir i dialéctica de Hegel -que constant contradicció- constitueix Ia máxima expressió teórica de la revolució burge,s&,,,,,europee;:,i',',81t seus hereut tg són-els tristos professors de filo

C C C C C C

naris.

afx i delS SeUS i'' erar el punt de ¿'f'.ii":^4¡efi ali Sme . La lfi:,;:t:: ;1,111.:11'

rne com

G G G

¡rai en la unitat de

c c

C C C C C C C C C C C

c C c c

C

e C

que crea valor mateixa val.

i

que a més genera més valor que el que ella

Forces productives: Dimensió de

Ia história

formada pels instruments tecnológics del treball, les destreses laborals i, el més important, el subjecte social que exerceix el treball sobre Ia

t

e

C C C

c

C C C C C

ü

á á á á ,l t)

,lt

,a ta ta

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

+S

I

i

Ia societat. Marx sempre les analitza conjuntament amb les relacions socials de producció, raó per Ia qual no

naturalesa

constitueixen una variable independent.

Globalització: Nova fase de I'imperialisme capitalista, caracteritzada per Ia universalització productiva, mercantil i

>a >a

4 4

:

i::.1:,;:,.:i::.:

y,,

g,

Histdria: Procés co Encara que la histdi

,1,,,1,.:

:.

:i

i.ii

,i,':i, :r,.:

',', , ..

i!':i

É

'l,',,ft ,,.i'.de

Ia nraxi humana

socialisme o resultat de la ..,'',ü .... é...'. ::::t:,t:,..:::: ,t:,:ll:;fi:::"' a analjtzat la podem contin :t::t:,:::,t:j . t: ::.::,.:::.::::::.tA::::. a 1 I dels s de t/a"baix", no oes " :;';:,it1i,,,,*d mirada histdria passad dominadors i :tfiomfadors, sinó des de Ia rebel'"Ita dels pobles :::::::':::::::::::j.::.

:::

::: ''':::'::

::

fi",.,:,':

1

.,.,.1i1'|,,'ü=

sotmesos

i les classes

explotades.

Humanisme: Concepció que posa en I'eix de les seves reflexions els éssers humans (en lloc de la naturalesa, déu, el mercat, els diners o el capital). El marxisme és hereu dels antics humanismes (per exemple el grec o el renaixentista, en el cas europeu). Peró

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I +e I

per a Marx el subjecte ja no és el burgés individual sinó un subjecte col'lectiu: Ia classe treballadora. Marx diferencia l'humanisme abstracte, que pressuposa un individu alié a la história, de I'humanisme revolucionari, que té com a objectiu acúar amb I'alineació i allib eÍar l'ésser humá dels seus productes alienats a través de la praxi.

Idealisme: ideals". L'i "Ia Idea" ) visió conte

fi q i :

... "',

No,,,,,,,,,té:,,,,,,,,, ..liVeure

naméffi| arrera in ,i:l : ,,,,

a "tenir

r::::::::;:.::.::::::.:.j..::.:l::.::..

la realitat és c'ia, implica una

,,,,,,,,,,, ::::

,,,,,,,,,iiilg :::::::t:::a

o

a

{

a

:.

:'

Ideologia: diferents:

',,, dos significats ix una determinada t:tl:::

'i:

ner.f':::::::::.:::|:.|i::::jj::.l.|;l|j|il|i|i#:::.:.::':::1::,:

poder

establa¿:;:...''

,t., .

:::::::::::::..

aa.

ll',',,|ft, .,......l.,'.,.a

.,...'..,.,.,',,,,,....',.,."

pci

''

.,'...,,,,,.,d'un sistéfia.........:.....b

ltüral

determinat

,.....,

caracteritza pef:::::::::::,[4 fusió dels capitals banc is,',",i industrials, el predomini dgl'r'.,...'''g[pital financer, el repartiment d-'tr:,;:: món en irrees d'influéncia, l' armamentisme, I'agressivitat política de les grans poténcies, Ia generalització dels monopolis i I'amenaga de gueffa pennanent. Recorre diverses fases históriques. L'actual globalització capitalista és precisament la darrera fase coneguda de I'imperialisme.

G f G G G G G

C C

c

C C C C C C C

c c

C C C C C ú É C É G

É É É É

G

É

G

É É

G

É TF

!

-,a

,a ra

Ja Ja

4 4 4 4

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I

Llibertat: Té diferents significats. Per aI liberalisme burgés, ser lliure és posseir la propietat i no trobar obstacles o interferéncies per al seu gaudi. Ser: tenir. "La llibertat arriba fins a on affiba la propietat privada". Per a Marx, en canvi, la llibertat no pot dependre de Ia propietat privada. L'ésser humá és auténticament lliure quan és genuinament autónoffi, quan no está forgat a vendre's com una mercaderia. El capitalisme anul'la I'autonomia

{ r)

4 4 4 4 4

I +l

6it¡,¡tt;'i:t":,

necessitat iialr..,......l fOfgat . ft:':'::::":::7 comunisme, S ffi p'¿te d

s gnllá de la

.,...¡......en1l.É

prr":':""'::

$::',t::,':':'\,\¡ffier.,i.'.'.''i'''G

rtat de tots

,'.r.$

iiiii

::i:"'

adasi:e . Ningú no pot ser

tl)

úa

*a

,a ,1) ta ta

pensament lliure,

,,,,,

i

t)

-ta -) { ) ) ) )

lliure i és enemic dé,, les llibertats públiques, raó per Ia qual promou el control i Ia vigiláncia

a qualsevol

p:éhsament

pennanent dels individus.

Lluita: Terme que serveix per expressar les diferents formes d'acció d'un moviment. Així, es parla de lluita feminista, lluita obrera, lluita estudi ant, lluita cultural, etc.

G Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I +S I

L'independentisme distingeix entre tres diferents formes de lluita principals:

La lluita reivindicatiyl, o lluita

basada en mobilitzacions

contra opressions concretes.

La lluita institucional, basada en la infludncia política aI si de les institucions. ífiques (de I Ia lluita ::::: ffi ', o eliminació destrucció,""ffifi"':""""""ffi6ffiu lars ilo contra

C C C C €

C C

c

C C C C C C C

d'ocu la

c

del Menor

Necessari

c e c C c

C C C C C

e

contraposició 1'estratégia

d'ocupació, capitalista qu S'erfén per llui

o política

que té lloc en c

D'altres tipus de lluita fan refereneta a classes de Ia societat o Ia necessitat dominant (lluita ideológica).

la divisió en la ideolo gia

Lluita de classes: No és un enfrontament entre individus aillats (per enemistats o enveges personals). És un conflicte históric

c c C c

C C C C C C C C

é

C

t

-,a ,14

,a 71'^

4 4 a 4 4 Lla 4 4

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I +g I

entre grans conjunts de persones: les classes socials. Aquesta confrontació divideix Ia societat en opressors i oprimits: esclavistes i esclaus, patricis i plebeus, senyors feudals i serfs de la glev?, terratinents i camperols, burgesos i treballadors. Aquesta contradicció impulsa el desenvolupament de la histdria.

illi: ¡.¡|i,teoria

Lla

:u constitueix un ic i polític alhora.

crÍ

refefé ía a

214

?a

,a -a -4 -{ -{ ) ) -) ) ) )

escri

Marx avul Ma terialism

e : Antr0':t':*6 culte als diners i als ,béns. fonament darrer de;l,l,iiliil,trü f,r I ó s ofs materi ali st€isllr':É$: posar de C.]. En posar

r,,,,,téii""'ies

a veure amb "el

fter,íalisme afirma que el

i '. IJn dels primers

¡",p460 a. de C.-370 a.

ffi,:::tll'fi,,,," á""1a

independent de la praxi del subjec socials, el 'lacions materialisme sdevé especul ' Hmplatiu i passiu.

Separa categ l'objecte del :é:b queda només amb l'objecte,,,fiómés amb Ia matéria, només amb Iá naturalesa. El 'omaterialismet' marxiá es centra en la história, en la societat i en els subjectes. A Marx f interessa Iamaterialitat... de les relacions socials. La "matéria" de la qual parla el marxisme és una matéria... estrictament social i construida históricament: les relacions socials de producció. No és la matéria fisico-química de les ciéncies naturals ! Per a la filosofia marxista de la praxi no hi l!

.,:,

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

ha matéria objectiva sense subjecte,

ni subjecte

I SO I

sense matéria

objectiva.

Mediació: Categoria fonamental del pensament dialéctic.

Expressa el nexe, el vincle i el passatge entre dos moments del desenvolupament i el moviment. En estudiar Ia societat, el més el poder, entre dificil és explicar leS,,,, -ediaciotls,,,iefltre I'economi,:u,,,i :¡ nts soctals la socials i Ia el,s,, el,s,, pol ol l'acció reivin dicaf '..',it....I es6 &: mediacions es el revolució socialilgl "V ell ..i..rnec $if.Sme, transforrna efl,r,: QuG,,,,,,f t.'.'.,es redueix a un ' esquema slm

Mercaderi treball hu m co pas

.i,,,

,,a,a,;

en la :.:. ciet

productes del i:,,,,,,,:,:,,

:iili.i.i

IJn objecte és íx""''U€llQ'f:,"flQ

ffi elno ::i.::::

a

ncloses

le

tf Í Í

f Í

f f f f f (

f ( f Í ( ( ( ( ( (

c

(

É

I I I

( ( c C

c

Métode diatéctic: Per a Marx, aquest métode plantej ala unitat de Ia investigació histórica i de I'exposició ldgica dels resultats obtinguts, seguint Ia línia: concret-absftacte-concret. El coneixement parteix de les contradiccions de la societat real.

Després la teoria abstreu, construeix categories, hipdtesis i

(

t f t t

C

t f

t I

-ta

ra

,a 4 4

4a {

rD

a ql 4 t

1 4t

a ta ta 4 4 }a ta

,a ta -a

ta la ,) -) -

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I St I

r Assemblea de Joves de Nou Barris EI Llibre del Militant

I

SZ

I

Mode de producció: Conjunt articulat de relacions socials de producció. Els diversos modes de producció permeten perioditzar Ia história humana. Segons la teoria marxista de la história, cadascun d'aquests modes expressa les relacions socials en la seva máxima puresa i en el seu concepte essencial. En les societats empíriques i concretes, les relacions socials mai no es donen

tf

f

C C C

(

C C C C

e

C C C C Méxic i trA a onad

t

-

.'i:iii;'"

C C

el desm dre

:l:.lt:::::li:::i::l::'

.

t

r 't::

HCCl0

:i$iefuanent dels

c (

C

t

C

t t

C C

que planteja ,,, |::ll:'::,:::'!ranera molt clara ltobj'éA,ffi del

necessari

enfrontament I'estat de la lluita independenti$ta. Aquesta no és pot limitar a la conquesta d'un espai cívic, electoral o parlamentari sinó que necessita I'expulsió o la destrucció de les forces d'ocupació per poder instaurar unes formes de poder que respectin la sobirania nacional (sense la presén cia coactiva de forces d'ocupació dins el territori).

lf

C

tf tf É

rf

r

F lf lf tf lf !

-ta

,a la

,14

4 4 -a

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I t, I

Són forces d'ocupació no sols les forces armades (policia, guárdia cir-il. exércit) sinó també tots els funcionaris espanyols que actuen com a agents espany olitzadors (tant de I'administració, com de I'ensenyament, etc.) i també les forces polítiques i sindicals espanvoles i espanyolitzadores.

{

4 t

áa 4D

t {

Lla

La

tla 2a

,a ,a ta ,a ,a ta ta -) -

cal habilitat "',';ft

l'organització ,,,.,,''',,

les i

que garunteixin ,:i:,r

de

I'estratégia participatives i independentistaiutrlt#t" utilitzant al máxim prácti ,H assembleári es.,'i""'yu qüestió de la direcció políti 96"':",{9, doncs, una altra qüestió important ja que tot moviment necessita d'unes estructures que permetin I'adequació permanent de les línies d'acci 6 a les necessitats de la lluita en cada moment. l.,.'...,:.

Finalment, cal assenyalar la importáncia d'una valoració adequada del paper que han de jugar les persones individuals en les

Assembrea

de'ffi'.l;lii1,?,iil:

to

I organitzacíons, asseny alant tartt els perills del personalisme com el paper simbdlic eue, a voltes, necessáriament han de jugar.

Plusválua: Fracció del valor produit per la forga de treball que és apropiada gratuitament pel capitalista. Constitueix I'origen de I'explotació. Representa un treball no pagat Es produeix en un

teoria

i

la

filosofiaii.:d

Producci generen I

consum és I'espai Segons Marx, enc el que marca el ri

ut 6$.tiif ti::i:aa:::ta:,::tit,:atfr,,,,,,,,t"',","',',,,,,'

Propaganda: C. arribar o pro g

un

,producció

'

tjans i de téó, ' ,,,,,adregades a fer missatge (inform aci6t¡:,rt';',.'r':'lteoria) a nivell

massiu.

La propaganda es pot classificar segons I'objectiu recercat: si el que es pretén és transmetre principalment un contingut informatiu, ens trobem davant el cas de la propaganda própiament dita. Si el que es preténés la transmissió d'una crida al'accíó, ens trobaríem en el cas concret de l'agitació. Si, en canvi, es tracta de

{ -,a

la la 4 4 ĂĄa 4 1 rD

4l

4 4

a 4l

4 4t rl 1 4a 4 4 4 la Lla

la ra la

,a ta t)

) ) -

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I tt I

transmetre una imatge o una idea determinada d'un grup, d'un moviment, d'una campanya, ens trobarĂ­em en el terreny de la publicitat.

e Assembrea

de';ffiil;ili1,?1il:

I'u

Reformisme: Corrent polític que pretén posar pegats i pedagos al capitalisme, reclamant reformes i engrunes per al treballador, perd sense qüestionar al sistema en el seu conjunt. Combat els efectes "no desitjats" del sistema, no pas les seves causes. Proposa canvis graduals. Rebutj a Ia confrontació amb el poder. Limita Ia lluita a f immediat i puntual, sense apuntaÍ alatotalitat.

C C C C C

c C

e e C

e é e e e e

e

Reproducció: relacions socials.

É É É É

mateixa escala- o

É É É É É É

É É

arr-' r. Compta amb una série"i':.'';fltittttitucions i mecanismes flexibles que li penneten exercir i reproduir un poder polític de classe: les cambres legislatives, I'autonomia relativa de la burocrácia, Ia premsa organitzada a les grans urbs, els partits polítics de masses, el "lliure joc" entre els sindicats obrers majoritaris (com a mecanismes d'integracíó de Ia classe obrera dins el propi sistema) i les corporacions empresarials, les aliances

domini

polític',';.''".*

É É

É

É É

{ Í

É É

{ {

-{ ) -{

ta ,a ta 2a ?a

4 4 4 { 4 rl Io Io

Ir Io

I.

!.

If

io

n !o

b b !. b ts n b

Io

b ll) l) l) ll-

b

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I t, I

i fraccionaments

polítics, les eleccions periódiques (en les quals sempre es tria entre dues cares de Lamateixa moneda...) etc., etc.

Segons Marx, és una forma de dominació política anónima i impersonal, que representa el conjunt de Ia burgesia. Per aixó resulta molt més eficag per a exercir el domini sobre els treballadors que no pas una dictadura o una monarquia.

Revolució bo história de Ia

rde I

,rfl

A

vS

me itw+| T

,,,H

rev(

h luir elI rn c cipal

tres rreeI buro, oc3r

t ,'H

::::

olució soel olució ,nep el va da

triomfant en la

i

tt"ttttttttottt'

ue :,1':l

::::ta:a:it:::::

mund,i'Éú,¡',,,,,,,,,,,',,,,,M&,:;t:ttt;:f, :j::::;:::;:i:::rt:::l:j:¡j:::::::::::

It per lá

influéncia a; I ;'.',i,:,:::ii:He "Ford i John Maynard Ké .S V ...;ipl 'i "' reformes al capitali$ 'é,,

ideolo gía del liberalisme ,Ia revolució francesa es converteix en el paradigma clássic de revolució burgesa. Aquesta separa I'Església de I'Estat, construeix I'Estat-nació, €1 mercat intern, els impostos generalitzats, f imposició d'una cultura (l'hegemónica) i I'exércit "nacional" (burgés). Inaugura la dominació política de la burgesia i el regnat absolut dels diners i el valor de canvi.

C Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I SS I

Revolució socialista: Es proposa de crear una societat futura d'homes i dones nous, alliberats de I'explotació económica peró també de la dominació política de la subjectivitat, de I'alienació i el fetitxisme mercantil, de la burocrdcia, del patriarcalisme, del racisme, de l'etnocentrisme, del colonialisme cultural i de la xenofóbia. És un projecte fonamentalment polític i económic, peró també étic i cultural.

es

opinions

s alié a les

ncepcions del reforgar-hi les

tl

c

e e É

C

e e e

C C

c

C

(

e

C C C 't:t::::::::tr:::tl::a:tl a.iiir:]r: ::: ::.:::::::

::tt::r:t:i:t::::t:,::a::r:r:tt::::::.::: ::i:::: :i:: ili:::i]i]

. : ::.::::.:_:::.::::: ,:::l,:1:r::::r:

::l:i:::::::::::::::::;::::::::::i:::::i::

:,ii:,.:':::.::i:i.i

SOCietAi"' iiiii$Éiiil' ,i :l:l:,i ;,:,:,:::,¡:::i:l

-^f^-.\

n n2

::,;:,,i

^';<:5;:'i;:;::.:.i':

^l ^

institucions fiU justícia. il justícia.

Ti. á1' En rrrJ l'l Llt\rrvrr'

producció de

c

:,i.

la

H.14

la so ;i

É

r;,:ir.'i$t

11

fij., fij:: ....:,:,:::::,:

:.::.,::.:i:::

.,.,,::ltr.

-

é' A

., "

''ft:1':,;iift:ir:':,,,,:, ::

"

algUnes

stració de socials de

'",!i

(no pertanyen al rn de I'Estat): esco polític s, sindic a.tr'r"""""'¡ a finalitat genei , sens i construir institucions te l'hegemonia. G Sci també anomena Ia S0dietat civil "Estat ampli at" . Altreis pensadors com Foucault analitién més tard les conseqúéncies de detenninades institucions considerades "neutrals", com a reguladores del comportament de la "societat civil", presons, clíniques, psiquiátrics, formes de poder, etc. ;;i::.¡'i''.

':,',':,t,

Táctica: Conjunt de línies d'acció própies d'una organització per a una conjuntura determinada. Tota táctica coffespon a I'aplicació

C C

e

I

e e e e

e e e e

É

c

É É E

€ €

C

T

-ta

,a ,a 2a {

4

á¡)

ql) qD qD IrD

r¡) Iql)

IlD

t

IrD

IlD

F|'

ill lrt

!

¡o f

Io Io !o ro n

!o !o !o !o I

Fo

n

b !. b b ? ?

I

Assembrea

de';ffill;ll"üi,iff

tn

I concreta dels principis estratdgics en un moment concret. Són aspectes de la táctica els programes polítics immediats (o programes mínims), els objectius organitzatius a curt termini, el

tractament adequat

de les conteses electorals o de

mobilitzacions de masses (diades, lluites reivindicatives, etc.).

les

Assemblea de Joves de Nou Barris El Ltibre del Militant

I

OO

I

poder... i La situació de les lluites i moviments populars, i de les diverses fraccions del poder. Aquest procés d'endinsament dins la própia societat que pretén transfoffnar és l'espurna de Ia mateixa transformació perqué fa possible la interrelació entre els militants més compromesos amb aquelles persones de la societat amb més dinamisme per comprendre com, quan i perqué cal transformar-Ia,

tf e e e e e e e e

C C

(

C C C

e

C C C C C C

É É

c

e

Í É IJn

desenvolup

óric adequat és, do

mpre necessari a niVell genef aiI,,,.t:"':';'fi:i:|;l:':l..:U- qUalSeVOl niVell d'agt6l PaftiCUlaf . IJn desenvolupaméfit tedric insuficient pot portar el ffiuviment a caure en un pragmatisme curt de mires que pot provo aar en el moviment greus effors d'orientació de conseqüéncies fatals. i.iiii.

;,.l....S

'....'..il

Temps de treball socialment necessari: Dimensió quantitativa de la teoria del valor. Quantitat de treball abstracte. Constitueix la mesura social pas individual- del valor de les mercaderies.

-no

e e e t: t: e

rf

tf tf tf tf

F

É

T

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Mititant

I

e

I

Treball: Procés d'intercanvi i mediació entre l'ésser humá i la naturalesa. inserit en relacions socials. Quan és lliure, Marx el concep com una activitat vital humana orientada a una fi que ataigona segons les lleis de la bellesa. Peró en la societat capitalista no és lliure, és forgat, está alienat. Es converteix en una toffura i en una obligació impos ada per la dominació capítalista.

tg\rII4

LlGl,.::itii:.',',,,ü

estretament ': lligada a la teofii del fetitxisme.

Característica que assumelx

treball humá

el

Iql {

t 4 4

2a

,a ta -

a seva s oc i ab és indire cta i I

el euan,li,,,,, i1i¡u¡:::,t:',':t;'i',i.

es

intervinguda pel

'.

'..

,,,

descobriment teóric política.

I'equival

a la seva c

eral. Principal de I'economia

Valor: No és una cosa ni una propietat intrínseca de les coses. Es una relació social de producció. En ambdós pols de la relació vincula posseidors de mercaderies. Quan els productes del treball es generen rCintre de relacions de valor, es produeixen per a ser venuts en el mercat. Marx distingeix histdricament diverses

t

Assemblea de Joves de Nou Barris El Llibre del Militant

I U, I

relacions de valor. Des de la més simple (el troc) fins a Ia més desenvolupada (els diners).

Violéncia: Conjunt de práctiques socials i polítiques basades en la forga física i/o psicológica (o l'amenaga del seu ús), per mitjá de les quals s'exerceix una coacció sobre les persones. L'Estat manté classes populars per mitjá de I'exercict la seva coacció dam ',les

\¡.v

Y

rr-rrvrrv-^r,]

-Í,I#;tlf .,

-YWrr¡*|1|W.1\

.:i'....,.,.,.,i.'.,,.i '.'.''..:.'.;l;'i.'.'......i.......ii:ii;..ll.'.

Des d'un

a I

caso

clas

violén resist

violéncia comporta, violéncia estratégies.

,:i,',::::::::::::::

..'....i .::::;:::;:::if..::::11:

a"

....i..i a,air.,.r.i.:.tt::r.\::::l:-:tt

,.,.,.,

lmilitar (per mitjá ,,,:,::',: ial (més difusa i ré$$.i: 'i.lis c'al). En tots els

C C C

c

C C

c

C C C C C (

C ( ( ( (

enfal, Les ,,1:il.¡,'¡1:'.:.'l6a la érmes de lents. La ffiitjans qe La quencla s revolucionari t6 Tot rt s nivells d'ús de la

C

iferents táctiques i

I f

:,f,$

sem

.$',',,',,li:,, 'iit:|t:..aa:.::

:t:j.?.--

e

C C

e

É

c

É É É

e

É

e e e

c

É É

e €

(

T