Butlletí Municipal Març 2024

Editorial

Aquí us deixem el butlletí numero 93 del primer trimestre de l’any 2024. Un butlletí farcit de feina ben feta, d’aquella que no es veu i que a força de picar pedra va guanyant terreny.

Trobareu informació detallada del pressupost pel 2024 aprovat el 15 de gener amb 6,6 milions d’euros. El detall de millores fetes fins al moment, en camins, accessos del municipi, al nucli urbà de Tremp i millores d’accessibilitat als edificis municipals.

No us perdeu els joves esportistes premiats i els nous projectes esportius. Ja estan en marxa les inscripcions a Carenes i les bases per la 13a edició del MosTremp!!

Com a novetat us expliquem el funcionament dels aparcaments d’alta rotació i en què consisteixen les portes obertes a locals comercials per llogar.

Visiteu l’apartat de bones pràctiques on recordarem alguns bons consells per l’estalvi d’aigua a les nostres llars.

Us descobrirem el servei de promoció local encarregat de dinamitzar l’economia del nostre municipi. Un equip de dones imparables que sempre estan enfeinades, innovant i treballant per aconseguir lligar subvencions i bones fires.

Al “Tremp a ulls de...”, us endinsareu en un Tremp, ple de records i saviesa, que de ben segur ens ajudarà a estimar el nostre Municipi encara més.

Destacar “El reportatge” on volem posar en valor la feina de dos dones valentes, vinculades al mon de la salut, que s’han jubilat i que han dedicat la seva feina a tenir cura dels ciutadans del nostre municipi.

Aquest any tenim moltes associacions que fan aniversaris especials, com l’Orfeó que fa 100 anys !!

En l’espai Ho sabies? de la mà de la Joana Franch, com a historiadora i gràcies a la seva recerca, coneixerem com i quan es feia la Fira de Sant Tomàs a Tremp.

Us espera un butlletí on els protagonistes son els ciutadans perquè creiem que la vida i les històries del que passa al nostre municipi les escrivim plegats.

Alba Moré Carrera, regidora de comunicació

Edita: Ajuntament de Tremp.

Direcció: Alba Moré.

Impressió: Impremta Tarragona.

Dipòsit Legal: L130/1986

Fotografies: Diari Segre, Diari Pallars Digital, Jordi Peró, Jordi Uriach, Meritxell Bellera, Marc Vilabova i serveis tècnics de l’Ajuntament de Tremp.

Foto de portada: Passeig del Vall vist des de La Canonja (Jordi Peró)

Per a més informació: comunicacio@tremp.cat

L’Ajuntament aprova un pressupost de 6,6 milions d’euros per al 2024

El Ple del 15 de gener va aprovar, amb els 11 vots a favor dels regidors i regidores de Compromís per Tremp, Junts per Tremp i Ara Tremp, un pressupost municipal de 6,6 milions d’euros. El pressupost preveu modernitzar els serveis bàsics i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Entre aquestes millores destaquen l’arranjament dels accessos a diferents nuclis i fer més eficients algunes captacions i xarxes de distribució d’aigua.

El Govern municipal va decidir la congelació de l’IBI i l’actualització del rebut de l’aigua i, en no poder disposar del romanent de tresoreria, algunes de les inversions previstes es finançaran inicialment amb crèdits. Amb tot, el nivell d’endeutament municipal continuarà a la franja baixa.

A nivell d’inversions, el consistori ha prioritzat l’habitatge i la compra de solars per a ús públic, així com revitalitzar el sector comercial amb ajuts Next Generation.

El tren la Pobla incrementa un 34% els passatgers

Un total de 372.229 persones han utilitzat la Línia Lleida-Pirineus gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat l’any 2023. L’augment respecte al 2022 ha estat de 94.200 passatgers. Aquesta pujada de viatgers confirma la importància de mantenir connexions eficaces i horaris que s’ajustin a les necessitats dels usuaris. A principis del 2023, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) va ajustar els horaris de la línia Lleida -La Pobla de Segur per millorar les connexions amb Lleida i l’àrea metropolitana de Barcelona.

Foto: Jordi Uriach

Millores als camins i accessos del municipi

L’Ajuntament de Tremp, amb amb fons propis i amb el suport de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pallars i el Departament de Territori ha iniciat l’arranjament dels camins d’accés a diversos nuclis dels municipi que es trobaven en més mal estat.

De moment, s’han realitzat intervencions al camí que porta a la depuradora d’aigües a Tremp, un tram en mal estat del camí de Tendrui i accions a les zones més malmeses de l’anomenat “Camí dels Cavalls” a l’alçada de la granja del Baravic.

Pel que fa als nuclis, s’han adequat dos trams de la carretera que uneix el Pont d’Orrit amb Sapeira, també s’ha dut a terme la renovació del paviment de la carretera de Gurp al tram entre l’AGBS i Montibarri. A Vilamitjana s’ha arranjat un carrer i s’han realitzat tasques de reparació i manteniment de la passarel·la dels Arenys. Finalment, s’han realitzat tasques d’arranjament de camins al nucli de Santa Engràcia.

Arranjament de la corba de la granja del Baravic

Camí de Tendrui

Camí de Santa Engràcia

Carretera de Gurp

Obres diverses al nucli urbà

Els darrers mesos de l’any haureu apreciat algunes de les obres que s’han dut a terme a la Ciutat. D’una banda, s’han fet millores en el clavegueram i els col·lectors de la plaça Catalunya per evitar problemàtiques a l’entorn. Per tal de garantir la seguretat viària i la mobilitat s’han arranjat alguns trams de voreres als carrers Noguera Pallaresa, General Cassola, Alcalde Rossell i Seix i Faya. Així mateix, s’han implantat nous passos de vianants a la Ciutat i adaptat altres ja existents per anar millorant la seguretat

S’han realitzat millores a les voreres del Polígon i s’hi ha instal·lat un cartell amb el mapa identificatiu de totes les empreses. També destaquem l’eliminació de l’antic sorral de la plaça de Capdevila, unificant les rajoles i suprimint barreres arquitectòniques

Treballem per mantenir i millorar els equipaments com el rocòdrom al Pavelló del Casal o les millores d’accessibilitat a la biblioteca, edifici de l’Ajuntament i La Lira.

Aquest inici d’any també s’han finalitzat les obres al campanar de Tremp i entorn de la Basílica que han permès fer més segur l’accés per les escales de pedra a la torre del campanar, reparar problemes de la coberta i millorar zones malmeses de la façana.

Aigües de Tremp instal·la comptadors digitals

L’empresa municipal gestora del servei d’aigua Congiac ha dut a terme la substitució dels comptadors mecànics per d’altres digitals que permeten una gestió més eficient i detectar possibles anomalies com fuites no controlades a més a més de la telelectura. Aquesta és una de les actuacions que forma part del pla de modernització del servei.

En aquest sentit, l’Ajuntament treballa per l’aprovació d’una ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i els seus usos en situació de sequera que permetrà aplicar mesures d’estalvi d’aigua en cas que sigui necessari.

Pas de vianants a la plaça Capdevila Carrer Noguera Pallaresa

Pont de Sant Jaume

Actuacions fetes en la poda de l’arbrat

Al 2022, l’Ajuntament va introduir la poda selectiva de l’arbrat urbà. Aquest sistema es plantejava com una eina que milloraria la salut dels arbres, però que a la vegada ha suposat entrebancs i dificultats en la gestió i en el resultat.

Per fer front a la caiguda de les fulles dels arbres, que durant la tardor és molt abundant i sobretot en zones concretes de la Ciutat, l’Ajuntament va contractar una empresa que reforcés la recollida de les fulles que ja fa diàriament la brigada municipal.

També es va podar de forma més exhaustiva els arbres propers a habitatges per evitar que les branques toquessin balcons i finestres.

Seguirem treballant per millorar la gestió de la poda, anteposant la convivència de l’arbrat i la ciutadania.

Noves zones d’aparcaments d’alta rotació per afavorir el comerç

Aquest mes de febrer s’han senyalitzat els nous aparcaments d’alta rotació gratuïts en algunes zones adjacents a la rambla del Doctor Pearson. Concretament, els trams dels carrers Barcelona, Magistrat Saura i Tarragona que limiten amb la rambla passen a tenir les places d’aparcament marcades color taronja.

S’hi establirà el límit d’una hora d’estacionament per vehicle, per tal d’afavorir la mobilitat en aquesta zona comercial i de serveis. Per marcar el temps d’estacionament, els propietaris dels vehicles hauran de situar en un lloc visible un full indicant l’hora en què s’hi ha aparcat.

Aquesta prova pilot sorgeix com a demanda del sector comercial del municipi que proposa millores per afavorir les compres al comerç local .

per Orfeó de Tremp

L’entitat

L’Orfeó de Tremp fa 100 anys

Aquest any l’Orfeó de Tremp està de celebració. Que una entitat cultural del poble compleixi anys és un fet molt destacable, però quan el motiu és un centenari, llavors ja som davant d’una efemèride notable que omple d’orgull totes aquelles persones que han contribuït a fer possible aquesta gran fita i automàticament neix la necessitat de voler-la compartir amb tots els trempolins, ja que també és gràcies a ells que avui l’Orfeó pot continuar validant la seva divisa, la que diu: “Vivint Cantem“.

El sorgiment de les primeres entitats corals al territori català en el segle XIX, ve marcat pel camí iniciat l’any 1850 per Josep Anselm Clavé, músic i polític català que fundà el moviment coral a Catalunya i impulsà el moviment associatiu, donant l’oportunitat a les classes treballadores de participar del fet cultural amb la llengua catalana, tant pel que fa a

Foto: Jordi Peró

la música popular com a la música culta i escrita. Aquest moviment va promoure la creació de conjunts corals arreu del territori català. A Tremp es manifestà amb la fundació de la Societat Coral La Lira el 1877, de la qual l’actual Orfeó, fundat el 1924 com a cor mixt, n’és hereu.

L’Orfeó compta amb un ampli repertori i un fons d’arxiu que ha anat configurant al llarg d’aquest anys donant veu a expressions identitàries locals, així com reivindicacions populars convertint-se en el testimoni plural que conforma la nostra entitat.

L’Orfeó participa en totes les activitats del poble que requereixin la seva aportació musical, col·laborant així mateix, amb altres entitats trempolines. Entre altres activitats, any rere any, organitza les caramelles populars; duu a terme els concerts de Festa Major, de Santa Cecília i de

Nadal; participa en la missa de Festa Major i en l’ofici de Setmana Santa; acompanya amb els seus cants a capella l’ofrena floral de l’Àliga de Tremp a la seva patrona, la Verge de Valldeflors; organitza l’Aplec de l’Escudella a l’ermita de Santa Helena de Claret. Duu el nom de Tremp arreu de les terres catalanes i de l’estat espanyol i posa el seu granet de sorra en l’economia del municipi amb els intercanvis corals que cada any duen a Tremp diverses entitats corals d’arreu, així com amb les activitats locals que organitza al llarg de l’any.

Foto: Jordi Peró

L’Orfeó de Tremp vol deixar palès el seu agraïment a tothom que d’una o altra manera ha contribuït a fer possible que l’entitat hagi arribat als 100 anys i sigui reconegut com un referent de la cultura catalana al Pallars.

El servei L’àrea de Promoció Local

Des d’aquesta àrea s’organitzen esdeveniments de gran repercussió com les fires Pallars terra de Corder, la del Codony o el festival CORDEVI, entre altres. Aquestes activitats, així com altres accions de promoció comercial o de difusió del teixit empresarial del municipi i la comarca són només una part de la feina més visible de l’àrea de Promoció econòmica

Les competències de Promoció Local són moltes més i tenen impacte directe i indirecte en diferents àmbits de la nostra societat. Una de les tasques de més pes de l’àrea és la que va encarada a cercar fons de finançament per desenvolupar els projectes que sorgeixen de les necessitats treballades amb les empreses.

Des d’aquesta àrea de l’Ajuntament de Tremp, per exemple, s’executen els programes “Al teu gust aliments del Pallars” i “FemPallars”, finançats fonamentalment amb la subvenció Treball a les comarques del Servei d’Ocupació de Catalunya i que tenen, precisament per això, un àmbit d’acció comarcal.

Des d’aquests projectes s’ofereix suport al sector productiu i comercial, des de la promoció fins a la formació i el foment de treball en xarxa fins a la informació sobre línies d’ajuts o tràmits amb l’Administració així com altres programes més específics d’acompanyament. Les línies de treball s’adrecen a donar resposta a reptes importants com el relleu generacional, la sostenibilitat i la cooperació entre i amb les empreses, que sempre són un interlocutor clau.

En el terreny més local, s’executen projectes relacionats amb la dinamització comercial, el posicionament territorial i l’ocupació. En la dinamització comercial, per aquest 2024 es treballa per millorar i fer més atractiu el centre històric i promoure l’ocupació de locals tancats amb nous projectes empresarials o cooperatius.

Pel que fa al turisme, si bé aquesta activitat està delegada al Consell comarcal, des de l’àrea es coordina l’atenció turística del Casal dels Voltors, a la Terreta i es continua treballant per atreure visitants al municipi amb accions concretes com les fires i campanyes com “Compra i descobreix Catalunya” que s’organitza amb altres municipis catalans.

En l’àmbit de l’ocupació, s’atenen totes aquelles persones desocupades amb interès en reciclar-se o en millorar les seves capacitats de recerca de feina a través del Dispositiu d’Inserció i la Borsa de Treball. Per complementar l’oferta, també es programa formació específica per a la inserció en àmbits estratègics de la comarca.

Vivim un Nadal amb moltes propostes

Tremp ha gaudit aquest Nadal d’una programació diversa i atractiva per a tots els públics en coordinació amb les entitats de la Ciutat.

Des del primer acte amb l’encesa de les llums de Nadal, les propostes han tingut molt bona acollida entre la ciutadania. Accions decoratives com el rentat de cara de les nostres tronques gegants que enguany van lluir més engalanades que mai o de

dinamització comercial com el trenet que, un any més, el Comerç Associat de Tremp va fer voltar per l’eix comercial.

El parc de Nadal Cucaliu va rebre un total de 1.832 visitants en aquesta edició i va comptar com a novetat amb una oferta de zona gamer i una proposta matinal gratuïta amb el suport de les entitats Unió Ciclista, Club de Tennis Taula i l’empresa Guaja

Aventuras.

Els patges i els Reis van venir puntualíssims i més engalanats que mai. La cavalcada, amb una modificació de recorregut, va ser més segura i propera.

Us deixem un recull d’imatges que us faran reviure moments emocionants: Us deixem un recull d’imatges que us faran reviure moments emocionants:

Cucaliu de dia amb la Unió Ciclista

Zona gamer al Cucaliu

Inflables al Cucaliu

Arribada dels Patges Reial

Aixecada del Ninot

Cavalcada de Reis

En marxa el 13è Mostremp

Del 23 al 25 d’agost Tremp acollirà la tretzena edició del Mostremp, el festival de cinema rural del Pallars. A la pàgina web www.mostremp.cat estan publicades les bases per a que es puguin enviar els curtmetratges a concurs fins el dia 23 d’abril.

La imatge que acompanyarà el tretzè Mostremp és un cartell de la dissenyadora Georgina Garcia, d’Agile Studio Pyrenees, que ha volgut reivindicar el món rural a través de la figura d’un tractor i a la vegada incorpora una ressenya cinèfila.

Sant Antoni a Tremp

La sargantana que és el símbol del festival recupera el protagonisme i torna per quedar-se.

L’Ajuntament de Tremp compta amb el suport de Xavier Atance de la productora Benecé en l’assessorament tècnic i amb la col·laboració dels membres de l’associació Amics del Cinema de Tremp en la selecció de curtmetratges a concurs.

Un any més, Tremp va cloure la festivitat de Sant Antoni Abat amb la celebració del ball del Contrapàs amb una desena de joves pagesos de la Conca. Abans, al migdia, va tenir lloc la missa i ofrena en honor a Sant Antoni i els tradicionals Tres Tombs amb la benedicció d’animals domèstics i maquinària agrícola.

La Confraria de la Puríssima Sang vol recuperar la Processó del Divendres Sant

El divendres 29 de març Tremp tornarà a tenir la Processó de Divendres Sant gràcies a l’esforç de la Confraria de la Puríssima Sang, que porta mesos fent una crida per demanar persones voluntàries Encara falten mans i les persones interessades es poden adreçar a la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Tremp.

Bones pràctiques ciutadanes

En aquesta número del Butlletí volem incidir entres temes que ens afecten i que cal que hi dediquem atenció:

La gestió de l’aigua a les nostres llars

Aquest 2023 passarà a la història per ser un dels anys més secs. Aquesta situació està provocant que molts municipis hagin de prendre mesures d’estalvi d’aigua.

A Tremp no estem exempts d’aquesta problemàtica. Per tant, us recomanem que feu un ús responsable de l’aigua. Instal·leu dissipadors de cabal a les aixetes, recolliu l’aigua de la dutxa i la reaprofiteu per a les plantes o el vàter, aneu en compte amb el reg...

Des de l’Ajuntament treballem per a fer una gestió del servei més eficient i sostenible.

Gestió de les colònies de coloms

Per tal de millorar la higiene dels nostres carrers, una de les accions que s’ha dut a terme aquest darrer trimestre, és la gestió de les colònies de coloms.

S’han fet captures als terrats dels edificis municipals i també un programa d’esterilització que veurà resultats a llarg termini.

Us demanem que no alimenteu coloms ni tudons perquè acaben esdevenint una plaga.

Neteja a fons dels carrers

per treure excrements

Amb l’objectiu de tenir una ciutat neta i endreçada la brigada municipal ha dut a terme una campanya de neteja de les restes d’excrements de gos que hi havia a la via pública. Cal demanar, un cop més, als propietaris i propietàries d’animals que en tingueu cura i també de l’entorn.

Recollir les deposicions dels vostres gossos és una obligació així com dur-los lligats, inscriure’ls al registre d’animals de compamyia i tenir-los al dia de vacunacions.

El reportatge... Montse Bernadó

“No m’ha passat mai que no em vingui de gust anar a treballar”

Bata verda. Tercera planta de l’hospital. Un gran somriure. La Montse, una de les cares més conegudes de quiròfan de l’Hospital comarcal del Pallars, es jubila aquest mes de juny. Va començar amb 16 anys ajudant a les monges a l’hospital vell i des de llavors ha fet de la infermeria la seva vida.

Com et vas decidir per fer infermeria? Vaig arribar a l’hospital amb la mare malalta, i com que la meva mare era d’aquelles que no volia veure ningú parat, va fer que comencés a ajudar a les monges. I al cap de tres o quatre dies ja em van buscar una bata per ajudar a les monges. Sor Teresa em va ensenyar a posar injeccions. I des de llavors ja sempre hi he estat vinculada. En principi, a casa volien que fes magisteri, però a mi em va cridar infermeria i vaig entrar a l’última promoció que es podia fer ATS des del batxiller. Vaig estudiar al Santa Maria de Lleida. I no ho canviaria per res. Vinc a treballar amb ganes, no m’ha passat mai que no em vingui de gust anar a treballar. Mai m’ha cansat

Com recordes la teva època d’estudiant? Vaig aprendre a fer de tot. Com que hi havia molta gent al provincial, permetien fer pràctiques fora de l’hospital i a banda treballava caps de setmana i festius, sempre que no hi havia classe. Feia hores allà a Lleida i altres aquí a Tremp i una part es convalidaven. Al ser

la última promoció d’ATS hi havia molta gent. Estic molt contenta, va ser una bona època. Pujava amb tren a Tremp els divendres i baixava a Lleida els dilluns. A primer, al no tenir classe els dimarts, pujava a treballar també.

“Durant 5 anys vaig ser l’única infermera que no era monja”

I els inicis a l’hospital? Vaig acabar el 30 de juny del 1980 els estudis i l’1 de juliol començava a l’hospital. Durant 5 anys vaig ser l’única infermera que no era monja, fins que va arribar la Carme Marsol. Tothom feia de tot. Abans era assistència integral, des de que entrava el malalt fins que en sortia. Cada tres mesos rotaves. Tant feies quiròfan, com urgències o consultes externes. Al 1988, amb la integració de l’hospital a la regió sanitària, es va ampliar els serveis i hi havia més metges. I al 1993 es va inaugurar l’hospital actual i es van muntar tots els serveis. Primer em vaig quedar amb consultes i quiròfan i després ja em vaig dedicar només a quiròfan, i fins ara.

Portes 48 anys al mateix hospital. L’has vist canviar? I no t’has plantejat mai un altre àmbit sanitari? La professió ha canviat. Hem passat de l’aprofitament extrem i els pocs mitjans a tenir de tot. I encara ara sempre ho guardo tot, com abans que tot es netejava i reaprofitava, ves a saber si pot fer servei! Jo sempre he estat hospitalària. Mai m’he plantejat canviar d’hospital. I això fa que hi tingui moltes anècdotes. Moments bons, moments dolents, difícils i tristos, però també alegries. Del provincial, el Santa Maria, sorties aprenent molt. Bàsicament funcionava amb estudiants, i venien de Suïssa a buscar-los. Potser del que em penedeixo una mica és de no haver provat d’anar-hi.

La teva marxa, i sent l’última promoció d’ATS, la casualitat fa que coincideixi amb les gestions per implantar el grau d’infermeria a Tremp. Com veus aquesta iniciativa? I que recomanes als futurs estudiants? Veig molt bé els estudis a Tremp. Als hospitals comarcals t’has d’acostumar a fer de tot. Aquí som polivalents. En una guàrdia et pots trobar de tot i ho has de saber. A més, el tracte és més personalitzat i coneixes el pacient. Aquí hi ha la dificultat de trobar i fidelitzar professionals, sobretot a planta, i aquests estudis hi poden ajudar. I als futurs professionals jo els recomanaria que triïn la feina perquè els agradi, és sacrificada i si no t’agrada ho passaràs malament.”

Abans de marxar li pregunto com veu la jubilació. Em diu que està contenta, però que ho trobarà a faltar “Durant 48 anys, l’hospital ha estat la meva vida”.

Foto: Meritxell Bellera

Teresa Montanuy

“La gent del CAP de Tremp ha estat fàcil de gestionar”

Bata blanca. Centre d’Assistència Primària. Salutació alegre. La Teresa, la directora del CAP de Tremp, però que és fàcil trobar-la dins d’una consulta atenent pacients, es jubila a finals d’any. Va acabar infermeria l’any 1980 i va fer la seva primera substitució a Figuerola d’Orcau.

Com recordes la teva època d’estudiant? A mi em va agradar molt estudiar infermeria, jo era una estudiant normal quan estava aquí, però quan vaig estudiar infermeria vaig treure molt bones notes perquè m’agradava molt. I recordo treballar als estius, d’auxiliar de clínica a l’ambulatori de Prat de la Riba, per exemple. El meu primer sou oficial va ser allí. Jo vaig estudiar a l’Arnau perquè era més petit. Érem un grup petit. I recordo que els de l’escola del Santa Maria portaven una capa blava i nosaltres no. Com van ser els teus inicis al món de la infermeria? A l’acabar al 1980 els estudis, llavors no hi havia gaire feina, i vaig començar a fer algunes pràctiques a alguns pobles de la Conca de Tremp. Llavors em va passar una cosa divertida, vaig anar a l’oficina d’empleo a buscar feina i em van dir: “Tenim una cosa però demanen un home”. Perquè era per les obres de la presa de Sallente, però vaig parlar amb ells i vaig estar treballant tres mesos o així pujant amb els enginyers amb els jeeps, va ser tota una experiència! Però jo volia fer una especialitat i vaig fer Podologia al Clínic de Barcelona. Al 1983 vaig entrar com a interna a Castelldans, i aquells moments eren bastant engrescadors perquè es va fer la Llei de Sanitat i es va descentralitzar

la sanitat i es va fer universal. I al fer-se el desplegament, jo estava a les Borges Blanques i vaig formar part del 1r equip rural de Catalunya i formàvem part de totes les proves pilot. Va ser una època molt xula. També va ser a Borges on vaig començar a fer gestió perquè vaig estar d’adjunta a direcció. Vaig treballar també a l’àrea bàsica de la Pobla de Segur i quan van fer l’àrea de Tremp, com que no feia un any que havia demanat l’altre trasllat, vaig tornar a fer les oposicions per accedir-hi. Vaig arribar a Tremp al 1992, on he combinat al llarg dels anys infermeria i direcció. I la gent del CAP de Tremp ha estat fàcil de gestionar.

Després de 42 anys al món sanitari, com l’has vist canviar? El gran avenç amb sanitat, a part de fer-se pública i universal, és que s’ha apropat a la gent moltíssimes coses. Un altre dels avenços més importants va ser la història clínica. Ara, cada vegada s’incrementen els perfils de professionals que hi ha i precisament es treballa per buscar un CAP més gran a Tremp. “Hem passat a veure la salut com una cosa global, no com l’absència de malaltia”

I sempre has estat en primària? Sempre he treballat a la primària amb poques incursions a l’hospital, i repetiria.

M’agrada més l’atenció primària perquè tu fas el seguiment de les persones al llarg de la seva vida i de les famílies, fas coses de promoció de la salut, de prevenció, ... Aquí els veiem sempre, des de que són petits, i fins que tornen a venir amb nens. Vaig portar els pares i ara ja porto els fills. La teva marxa, i sent l’última promoció d’ATS, la casualitat fa que coincideixi amb les gestions per implantar el grau d’infermeria a Tremp. Com veus aquesta iniciativa? I que recomanes als futurs estudiants? Seria una cosa que m’agradaria molt, no que vinguin només a fer pràctiques, sinó que es pugui fer el grau al Pirineu, perquè pràctiques ja fa 20 anys que en venen a fer. Per tres motius: primer, pels alumnes, perquè sortirien amb una bona formació; segon, pels professionals del territori, fer docència et motiva; i tercer, pel territori en sí. El fet de portar la universitat aquí suposa dinamitzar les comarques de manera social, cultural i també econòmicament. Les pràctiques d’atenció primària es poden fer als CAPs i les pràctiques d’hospitalització s’ha de comptar amb tots els hospitals del Pirineu. Quan es va fer la reforma de l’atenció primària érem tots molt joves i ara molts estem en edat de jubilar-nos. I als alumnes sempre els explico que el més important és que tinguin una bona formació científica i tècnica, perquè et dona eines per treballar, però no han de perdre de vista que estan treballant amb persones i que aquestes persones estan envoltades de les seves circumstàncies i en el moment que demanen un servei sanitari estan en un estat de fragilitat. I és important que el professional sàpiga això.

Per acabar em comenta el gran repte que ha suposat la Covid: No ens l’esperàvem, i he de dir que l’equip de Tremp va respondre molt bé

Foto: Meritxell Bellera

Obertes inscripcions per la Caminada de les Carenes 2024

Torneja’t, una proposta de Barça Activa’t

Des del dilluns 12 de febrer estan obertes les inscripcions a través de la pàgina www.inscripcions.cat per participar a la Caminada de les Carenes.

La catorzena edició tindrà lloc el dissabte 13 d’abril i ho farà amb les tres modalitats habituals: el recorregut llarg, entre el Pont de Suert i Tremp de 52 kilòmetres; el recorregut mitjà entre Adons i Tremp, amb una distància de 28 kilòmetres; i el recorregut que enllaça Gurp i Tremp de 9 kilòmetres.

El 24 de febrer a la tarda la Fundació Barça, a través del seu projecte a Tremp per adolescents Barça Activa’t, va organitzar una jornada al pavelló del Casal amb tornejos de Kings/Queens League, cuina, dibuix...

La jornada tenia com a objectiu donar a conèixer les propostes que els joves poden fer a Tremp i esdevenir un espai de trobada jove. En total hi van participar una quarantena de joves d’entre 10 i 18 anys.

Foto:Jordi Peró

David Sadovici i Rabab Ouzemmou triomfen en atletisme

La corredora Rabab Ouzemmou va quedar tercera al campionat d’Espanya de cros, en al seba categoria.

Per la seva banda, David Sadovici ha estat proclamat campió de Catalunya de cros sub-10.

Els dos atletes trempolins enrtenen amb el Club d’Atletisme de La Pobla de Segur.

L’Ajuntament de Tremp i el Consell Esportiu impulsen l’escola de BTT

El Consell Esportiu del Pallars Jussà amb el suport de l’Ajuntament organitzen una escola de BTT (bicicleta de muntanya) per tal de fomentar afició entre els infants de la comarca i vincular esport i territori.

Una vintena d’infants entre els 5 i els 16 anys participen d’aquesta activitat tots els dilluns de 17h a 19h diferenciats en dos grups. El monitor d’aquesta proposta és el ciclista trempolí Marc Vilanova.

A banda de sessions de tecnificació a la zona del pump truck, els alumnes també fan sortides als camins i senders de l’entorn més proper.

Foto: Marc Vilanova

Foto:Diari Segre

Foto:Diari Segre

LA IMPORTÀNCIA DE LES COSES PETITES

Sortir a la foto no és important, allò important és arremangar-se i treballar, treballar des d’una doble vessant, la planificació a mig i llarg termini, que és fonamental per a que un projecte de ciutat i de territori tingui sentit però igual d’important també el dia a dia, perquè és un aspecte bàsic pel benestar de tota la ciutadania trempolina. La nostra prioritat és des del començament de la legislatura llistar aquelles feines inajornables tan pel seu manteniment com per la seva rellevància pública, donat el seu estat d’abandó dels darrers anys, així, tasques com renovar i mantenir la fusta d’alguns ponts i del mobiliari urbà , pintar bancs i jardineres, reforçar la neteja, renovació de parcs i jardins, visites als nostres nuclis, atenció directa a la ciutadania. Som conscients que hi ha molta feina per fer i que no la podem fer tan ràpid com ens agradaria, però el més important és no perdre de vista que estem aquí per treballar pel bé comú de la ciutadania.

SENSE PAGESIA NI COMERÇ LOCAL NO HI HA FUTUR

La ciutadania i el conjunt de les institucions tenim el deure i l’obligació d’estar al costat de la pagesia i el conjunt del sector primari sempre, i més especialment ara. La pagesia, la ramaderia i el comerç local son pel nostre municipi una de les principals característiques, tan pels elements culturals com per els de l’entorn. Peces claus per entendre el municipi.

Tenim el deure de recolzar-los aportant els recursos necessaris per a la promoció econòmica local lligada als productes de proximitat, com el vi, l’oli i el corder, i al petit comerç. Tenim també el deure de pressionar a les administracions competents per a que facin les modificacions legals necessàries, en especial a la Unió Europea i l’Estat, on les forces polítiques majoritàries han votat, i voten, a favor dels tractats de lliure comerç i del control burocràtic al sector primari.

Un municipi sense comerç local és un municipi de carrers buits, sense vida, que perd la seva identitat cultural lligada a la producció alimentària.

EL CONSELL DE POBLES

En el procés de diàleg sobre els pressupostos municipals amb l’equip de govern de l’ajuntament, Junts per Tremp va proposar la creació del Consell dels Pobles. Aquest projecte, assumit pel grup al govern i que s’ha d’implementar durant aquest any, consisteix en establir un òrgan permanent dins de l’ajuntament, format per representats dels pobles que integren el municipi de Tremp. L’objectiu és que la totalitat dels ciutadans i ciutadanes de Tremp es sentin representats com a integrants del seu territori o poble. Per tant, els representants que formin part del Consell dels Pobles treballaran específicament per resoldre les qüestions que afectin els seus veïns i veïnes. A més, el Consell permetrà posar en comú i coordinar les qüestions que afectin diversos pobles, per tal de facilitar-ne la seva gestió. Per últim, i no menys important, afavorirà que els veïns de cada poble conegui la realitat de la resta del municipi, facilitant la relació entre tots els trempolins i trempolines.

CARRERS MOLLS. CALAIXOS EIXUTS.

Durant el mes de febrer, ha fet goig veure els negocis de la nostra ciutat de Tremp, amb força vida en el seu interior, i és que, com és tradició, un any més va començar el Curs d’Actualització per a l’Ascens a Brigada del Cos General de l’Exèrcit de Terra (CAPABET).

Unes 500 persones, quasi un 10 % de la població activa de Tremp, han tornat a visitar la nostra capital i el Pallars, ocupant habitatges turístics, hotels, hostals, bars, restaurants, supermercats i comerços locals. A dia d’avui, la ciutat de Tremp té carència de teixit industrial consolidat. Per aquest motiu, impulsar els canvis necessaris als programes d’estudis per assegurar la presència permanent a l’Acadèmia d’alumnes a l’escala de sotsoficials, hauria de ser considerat com a element clau a l’hora de definir estratègies de dinamització econòmica i comercial per a la nostra ciutat.

Ara Tremp, som minoria absoluta, però, treballem per a reforçar els llaços tant socials com econòmics que requereix Tremp, per al seu benestar i progrés.

Maria Pilar Cases Lopetegui

Jaume Catalan Garcia Quim Delgado Berengué

Pep Fillat Gil

Tremp t’atén

Tremp incorpora un assistent guiat pels tràmits de padró i s’adhereix al Servei de l’Administració Oberta de Catalunya. Aquest assistent virtual, integrat a eTRAM, ha de facilitar a la ciutadania saber quin tràmit de padró ha de realitzar i així poder descarregar de consultes les Oficines d’Atenció Ciutadana i promoure la tramitació electrònica d’aquests tràmits. A través d’un breu formulari, es fan un seguit de preguntes circumstancials per saber quina és la situació de la persona i a partir de les respostes proposar-li el tràmit a fer o donant-li informació.

Vols estar al dia del que passa a Tremp?

Descarrega’t l’app eAgora i rep al teu telèfon mòbil tauleta o dispositiu electrònic les principals novetats de la ciutat. I a més pots seguir entitats i empreses del municipi.

Formem part del comitè de ciberseguretat de Catalunya

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya compta amb una Comissió Assessora per desplegar el model de ciberseguretat a l’Administració local, i ho fa amb la col·laboració del Consorci AOC.

La Comissió està integrada per diferents experts i expertes del Consorci AOC, de la Diputació de Girona, la Diputació de Lleida i els Ajuntaments de Tremp, Tarragona, Cornellà i Sant Boi de Llobregat.

La primera reunió de la Comissió es va celebrar el dijous 25 de gener i va servir per definir l’estratègia i estipular les bases inicials del seu propòsit.

Informe de Comerç i Pla de dinamització comercial 2024-2027

L’Ajuntament ha fet públics els resultats de l’Informe de Comerç 2023 i la proposta d’actuacions per al 20242027 del programa #FemPallars de dinamització comercial .

Els reptes als qual s’enfronta el comerç són la fuga de compradors a altres zones més grans i sobretot a Internet, així com a la percepció de manca d’oferta i de preus cars

que té el comprador, malgrat que això no s’ajusti a la realitat, ja que també s’ha detectat que l’oferta a la nostra comarca és completa i els preus en general competitius. Altres qüestions que aborda l’Informe són la degradació dels eixos comercials, la necessitat d’enfortir la cooperació entre agents públics i entitats representatives o la millora de la

senyalització i comunicació comercial conjunta.

Les accions que es plantegen s’emmarquen en 3 línies de treball: la cooperació, la consolidació i l’atractivitat, que han de donar resposta a les necessitats del sector a partir d’una proposta de valor centrada en el relat de la marca #FemPallars.

Podeu consultar la presentació de resultats aquí:

Al teu gust, aliments del Pallars aborda els reptes de la restauració

D’acord amb els professionals del sector de la restauració dels dos Pallars i en col·laboració amb el programa Sobirà Dinàmic, durant els mesos de gener i febrer s’han fet dues sessions de treball per aprofundir en aspectes que preocupen al sector i mirar de donar-hi resposta de manera conjunta. Concretament, es tracta de la presència i la posada en valor del producte local als restaurants, d’una banda, i del posicionament com a territori gastronòmic del Pallars, de l’altra.

Les sessions han comptat amb la participació d’una quinzena de professionals del sector de la restauració. Una de les trobades, a més, a servit per donar a conèixer l’Escola d’Hoteleria del Pallars, ubicada a l’Institut de secundària Hug Roger III de Sort.

L’oli del Pallars és tendència

El sector de l’oli té potencial de creixement i capacitat d’ocupació i des de fa uns anys l’Ajuntament de Tremp a través del programa “Al teu gust” i l’associació d’olivicultors i “Oli Pallars” treballen coordinadament per difondre tant les qualitats de l’oli d’oliva verge extra del Pallars, com el valor de l’olivera i l’oli com un distintiu del territori.

D’aquesta manera, s’han realitzat una sèrie d’activitats en el marc del projecte “Oli, salut i desenvolupament sostenible al Pallars”, un document de prospecció, caracterització i inventariat de varietats locals d’oliveres al Pallars que ha servit per a l’elaboració d’un catàleg que es presentarà a la primavera.

Així mateix, el passat mes de gener es va celebrar una jornada per a productors i restauradors amb el títol “Olis del Pallars: varietats, propietats i valor afegit”, en què es van presentar els resultats de la prospecció, una proposta de cupatges de varietats i un tast de monovarietals de la collita del 2023.

Van conduir la sessió l’enginyer encarregat de la prospecció, Job Roig, i la investigadora de l’IRTA, Antònia Ninot.

A més, s’han ofert 4 assessoraments personalitzats a restaurants per millorar en l’ús d’aquests olis a la cuina i també a la sala, que han anat a càrrec de la Fundació Alícia. a

Portes obertes a locals comercials per llogar

S’ha fet una Jornada de portes obertes per donar a conèixer a emprenedors, comerciants i empresaris diferents locals comercials disponibles a la Ciutat de Tremp.

Hi han participat un total de 7 propietaris que han mostrat els seus locals ubicats principalment al centre històric i la rambla Dr. Pearson. L’objectiu és afavorir la obertura de nous projectes comercials i empresarials a l’eix comercial de la nostra Ciutat i millorar d’aquesta manera la seva atractivitat.

Tremp a ulls de...

per Meritxell Bellera

Tremp té molts racons, moltes places i moltes cares segons l’època de l’any, el dia, el temps o simplement l’humor de qui la miri. Perquè Tremp té infinitat de mirades, tantes com habitants, visitants i passavolants.

Roser Roca Corsà

La Roser té 88 anys, i des de en fa més de 50 que veu Tremp i la seva evolució des d’un dels balcons més privilegiats i emblemàtics del poble. Malgrat haver viscut fins que es va casar a París, i ser nascuda a Àger, la Roser es defineix com a trempolina de cap a peus.

Ella és de Tremp, dels seus carrers, les seves places, però sobretot dels seus comerços i de la seva gent. Quan li pregunto si Tremp ha canviat, no dubta en dir que sí, que ja no és el Tremp que ella va trobar quan va arribar i al qual es va adaptar de seguida. Per una parisina acostumada a les multituds i el bullici dels establiments, el canvi era abismal. Però el tracte amb la gent, primer darrere la barra del Cafè d’Espanya i després durant 22 anys darrere el mostrador de l’estanc, va fer que ràpidament conegués a tothom i tothom la conegués a ella.

Salvador Riart Costa

Durant 45 anys el Salvador va ser fàcil de trobar a Tremp, va començar amb 14 anys a treballar a la Banca Arnús, que al cap d’uns mesos va passar a ser el Banc Central, i des de llavors, fins que es va jubilar. Tot i que m’explica que “portava comptabilitats fins que va venir l’euro”.

Al llarg dels seus 90 anys, ha vist canviar molt Tremp, però ell mateix em diu que “igual que tot el món”. El Salvador és nascut a Conques i va arribar a Tremp amb cinc anys després que durant la guerra els ho cremessin tot. Explica que va anar a l’escola amb set mestres diferents i remarca que precisament, ell i tots els alumnes que va tenir arreu, tenen molt mal record d’un exsergent que els va fer classe. Comenta que uns anys més tard hi va coincidir al banc i, tot i que li tenia jurada, quan van preguntar qui havia estat alumne, “em vaig aixecar, però no vaig dir res”. També recorda que quan plovia et posaves de fang fins al capdamunt. Hem

Actualment jubilada, cada matí surt a fer la compra i el cafè amb les amigues i, tot i dir-me que ara que està jubilada no fa massa cosa, quan em rep a casa seva, té la taula plena de fils i peces de punt de creu amb les que està treballant. I és que, orgullosa, m’explica que “molts infants, i no tant nens, tenen la seva inicial feta amb punt de creu”.

Durant la conversa m’explica que el seu pare tenia un negoci de fruita a París, i que en esclatar la Segona Guerra Mundial, ella, la seva mare i el seu germà van tornar a Àger i, fins que van poder tornar a París, van passar vuit anys sense saber si el seu pare era viu o mort. La casualitat va voler que en una festa major d’Àger conegués al Ramon Canal, amb qui es va casar l’any 1961 i amb qui cada any viatjaven a París a veure a la família i a gaudir de les nombroses botigues d’antiguitats de la capital, a les quals eren molt aficionats. Per la Roser, Tremp és casa seva, és on ha tingut dos fills i dos nets, i on els ha vist créixer cada dia i on a dia d’avui encara els té al seu costat.

Un racó: abans la plaça de l’Ajuntament, ara, la plaça Capdevila Què recomanes a algú de fora? l’església, el Pare Manyanet i la fira del Codony.

quedat al passeig del Vall, i just m’explica que s’hi havia fet l’envelat de festa major, però que una vegada va ploure tant que el paleta Saloy va agafar els seus treballadors i en una nit hi van posar ciment en sec i ho van refinar i l’endemà s’hi va poder ballar. El Salvador comenta que entre els anys 40 i 60 Tremp tenia moltes petites empreses i era autosuficient.

Es va casar a Tremp i ha tingut dos fills, també molts amics, de petit i de gran. Vivia al carrer de Sols i recorda la rivalitat amb els infants dels carrers veïns. Quan tenia 12 anys van fer una cabana, que li van posar Villa Sols, i que era l’enveja del barri, però un dia els del carrer del Mig els la van tirar a terra. També jugava a futbol. I als anys 80, amb dos companys van fer una banda musical municipal que va durar uns 10 anys. I explica que un cap d’any havien de tocar al Segle XX però que les senyores que hi anaven sempre van dir que si tocava “aquella canalla” no

Foto: Meritxell Bellera

Foto: Meritxell Bellera

hi anaven. No va tocar, però ell tampoc va anar al sopar. Actualment viu al passeig, però cada dia puja cap a la plaça de la Creu i el passeig del Vall. I tot i fer anys que està jubilat, no para. Em comenta que té un hortet a Conques i que ja ha fet una vintena d’àlbums de fotografies amb records.

Un racó: el passeig del Vall.

Què recomanes a algú de fora? la rambla Dr. Pearson i el passeig del Vall.

Catalina Teruel Mora

Nascuda a Almeria, la Catalina va arribar a Cellers amb 4 anys. El seu pare era carboner a Llimiana. Als 16 anys va decidir que ella volia venir a viure a Tremp per aprendre a cosir i va començar servint a una casa. Després va passar a treballar a la fàbrica del Verdeny. Era l’encarregada d’embolicar i posar les galetes a les caixes. La Catalina farà 90 anys al mes de juny, i des de que va arribar a Tremp sempre ha viscut al carrer del Mig. La casualitat va fer que a Tremp conegués un cordovès, amb qui es va casar i ha tingut dos fills, perruquers. I que al ser paleta, va fer la casa on ara viu, al carrer del Mig. També m’explica que amb el seu marit viatjaven força sovint a França, ja que els seus dos germans se n’hi van anar a viure, però em remarca que tots dos van venir a casar-se a Tremp. Precisament aprofito a preguntar-li per Tremp, i ho té clar: “m’encanta viure a Tremp, no me’n mouria”. A la Catalina li agrada fer poble, passejar per Tremp, cada dia surt a comprar, hi té amics i va al casal cívic.

Precisament, abans d’acomiadar-nos em comenta que aquella tarda segurament hi baixarà una estona.

És una bona ambaixadora, ja que m’explica que fa uns mesos van venir tres nebots de França a veure-la i que els va portar a passejar per Tremp.

Del Tremp d’abans, parlem molt dels cinemes. La Catalina recorda molt el cine Salón, perquè els seu marit hi feia d’acomodador i la seva mare hi venia cacauets i pipes a l’entrada. “Recordo molt els cines i la pista de ball del Farga, on anàvem a ballar”.

També m’explica que Tremp ha canviat molt, però cap a bé. Té la sensació que abans era més apagat, i que ara està més arreglat. “Abans els carrers eren de pedres i terra”.

Un racó: el carrer del Mig i la plaça de la Creu.

Què recomanes a algú de fora? l’església i la rambla Dr. Pearson.

Josep Muntané Morera

. Foto: Meritxell Bellera

Ens trobem amb el Josep al passeig del Vall, de lluny ja veig un senyor amb barret que parla amb la gent que hi ha en aquell moment a la plaça. Ens asseiem en un banc ben assolellat i m’explica que tot i ser nascut a Suterranya fa molts anys que viu a Tremp. Però no va pas anar de Suterranya a Tremp, abans va passar per Alemanya. El Josep va treballar a les mines de Suterranya, i d’allí se’n va anar a una fàbrica de caramels a Alemanya. I comenta que en va tornar perquè no es va acabar d’acostumar al tracte amb la gent, perquè no hi havia el caliu de poble i de gent que sí que trobava aquí, a Tremp. Va veure l’oportunitat de tornar quan li van oferir ser encarregat de les mines de Llordà, on va treballar durant 7 anys, fins que van tancar, i d’allí va passar a Obres Públiques fins a la jubilació. Però això de la jubilació no vol pas dir que hagi parat de fer coses. Als seus 89 anys gairebé cada dia queda amb tres o quatre companys per anar a prendre alguna cosa. “Ens fem companyia i parles d’abans”. Recorda que quan era

Foto: Meritxell Bellera

petit venien a Tremp caminant, després amb bicicleta i més tard amb un 600, i les reunions de pagesos i de poble davant del Cafè d’Espanya, també que tot el comerç estava concentrat al centre i entraven pel carrer Peressall. Ara, cada dos dies fa el camí a la inversa, encara va a cuidar l’hort a Suterranya a les tardes.

Al Josep li agrada viure a Tremp, és tranquil però té tots els serveis. Malgrat que reconeix que ha canviat molt, “Tremp era només el centre i et reunies amb els veïns dels pobles el dilluns de mercat, ara ha crescut molt i hi ha molta gent que no coneixes”. Potser ja no hi ha aquell contacte tan directe amb tothom. Però hi ha coses que no canvien, i el Josep m’explica que cada diumenge segueix anant a dinar al Segle XX.

Un racó: la plaça de la Sofia i la rambla. Què recomanes a algú de fora? l’Epicentre, la rambla i el parc del Pinell, la rambla Dr. Pearson.

per Joana Franch

La Fira de Sant Tomàs Ho sabies?

La Fira de Sant Tomàs es va conèixer popularment com la Fira del tossino ja que el porc n’era el principal producte. Es va celebrar fins l’any 1965 quan va ser substituïda en data, nom i orientació. La de Sant Tomàs s’havia celebrat el dia 21 de desembre i des del 1965 va passar a celebrar-se per Sant Bonifaci, el 14 de maig; la Fira de Sant Tomàs es convertia en la Fira de Primavera i passava d’estar centrada en animals, principalment el porc, a ser una fira de maquinària, serveis institucionals i comercials.

Aquesta fira del tossino tenia una durada de 2 dies i estava instal·lada en dos espais importants de Tremp, la Plaça del Mercat i la Plaça de la Creu.

És difícil saber amb certesa sobre els seus orígens ja que no hi ha constància documental sobre el privilegi d’atorgament de dita fira, en canvi, però, era popularment molt coneguda i concorreguda tants per les poblacions veïnes de la Conca de Tremp com les de la muntanya.

Una de les primeres referències escrites de la Fira de Sant Tomàs es troba a l’Almanak mercantil de l’any 1799, que estableix un calendari de les principals fires de la península i que en el cas de Tremp recull les fires de Sant Joan (centrada en la llana dels corders), de Sant Lluc (fira dels bitxos) i de Sant Tomàs (fira del tossino).

Pel que fa al preu dels tocinos no hi ha constància d’una llotja que en marqués els preus. En canvi gràcies a les notícies de l’època sabem que segons les anyades es venien a preus elevats i altres vegades a preus molt baixos, per exemple, l’any 1921 en el cas dels garrins d’entre 2-3 mesos es podien pagar entre 55 i 80 pessetes. Tot i això, es generava tota una sèrie de transaccions en la compra-venda que s’articulaven al voltant de la subhasta i que l’any 1932 el preu d’un porcell rondava les 30-35 pessetes.

La fira de Sant Tomàs tenia lloc just abans de l’arribada de l’hivern i per aquesta raó un dels factors que podien condicionar la concurrència de la fira era la climatologia. Tremp, s’havia caracteritzat per tenir hiverns molt freds i en ocasions amb nevades i pluges que de cara a la celebració de la fira tenien força afectació tant pel número de bestiar com l’assistència de compradors.

També hi havia anys que eren de bonança. La poca concurrència de tocinos feia que es venguessin a preus més elevats, en canvi si hi havia molta concurrència de bestiar els preus eren assequibles.

Amb el pas dels anys i amb la consolidació del franquisme, l’any 1949 es va crear una comissió pro fira ramadera amb l’objectiu de crear una fira de bestiar cada darrer dilluns de mes, a més del dia de la Fira de Sant Tomàs. Es pretenia incrementar i afavorir el desenvolupament de la riquesa ramadera de la comarca ja que argumentaven la falta de fires i el volum de transaccions en un regió pròpiament ramadera. Aquesta fira sembla que va passar un tant desapercebuda atès que al celebrarse en dilluns coincidia amb el mercat setmanal.

Finalment, la fira de Sant Tomàs va perdurar fins l’any 1964, any en què es va prendre la decisió de traslladar-la de data (es celebraria per Sant Bonifaci), se li canviava el nom per Fira de Primavera i se li modificava l’orientació, la fira de Sant Tomàs centrada en el bestiar i les seves transaccions, a partir de 1965 es convertia en una fira de maquinària i centrada en els serveis institucionals i comercials.

El canvi d’orientació de fira feia començar a deixar de banda la importància comercial de Tremp centrada en els productes agraris i els animals que havia tingut lloc al llarg de la història i que havia posat Tremp al capdavant de les activitats comercials del Prepirineu i la muntanya.

Carnaval

Del 10 al 13 de febrer Tremp es va omplir de disbauxa i gresca amb la celebració del Carnaval. Passarel·la amb la Casa, rua de carrosses i comparses amenitzada per Sound de Secà, festa grossa al pavelló, escudellada i sardinada. Més valen les imatges que les paraules, us en deixem un recull.

Foto: Jordi Peró

Foto: Jordi Peró

Foto: Jordi Peró

Foto: Jordi Peró