EL NAIXEMENT DELS NOMS COMUNS
1 arcel·la llegia aquelles revistes del cor amb l’ànsia d’escorcollar les vides alienes per tal de trobar-ne, al fons, una de pròpia. I el marit la renyava i li deia que aquelles publicacions eren ridícules. Que no pagava la pena comprar-les i menys encara llegir-les. Però ella no l’escoltava i se les comprava de tres en tres, de les luxoses i de les vulgars, de les que sobraven a la perruqueria i de les gratuïtes que hi havia al costat de les caixes enregistradores dels supermercats. Després, les llegia a casa lentament, mentre menjava pipes o esperava el torn següent de la rentadora. Al matí, en llegia almenys dues, tot i que a la nit, mentre el marit becava al sofà, li agradava rellegir edicions caducades, oblidades, per tal de contrastar les informacions, com deien els periodistes de la tele, aquells que sempre 35