Page 1


1a edició: març de 2019 La coŀlecció Primeres Rondalles d’Enric Valor compta amb l’assessorament literari de Vicent Brotons. © 2019, Enric Valor © 2019, Jordi Raül Verdú © 2019, Iŀlustracions Sílvia Faus i Àngela Barratxina © 2019 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria Guasp Imprés a la UE ISBN: 978-84-9904-211-4 Dipòsit legal: V-447-2019

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.


Les velletes de la Penya Roja (Arreplegada a Castalla)

Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions de Sílvia Faus i Àngela Barratxina


Fa molts segles, hi havia una caseta dalt de la Penya Roja, on vivien dues germanes velletes, Margarida i Rosella, que tenien unes cabres blanques i unes pomeres. Vivien del formatge que feien, dels cabrits que criaven i de les pomes que venien als habitants de Tibi. Margarida, que sempre havia estat bastant lletja, sempre sentí enveja de la seua germana, que havia sigut de jove ben bonica, però gràcies a l’amor fraternal que es tenien, mai no tingueren entre elles ni crits ni baralles. Ara eren dues velles molt arrugadetes i lletges. 4


Un any es va fer sabedor que havia de passar el fill del rei per les serres de la Foia de Castalla, una de les quals era la Penya Roja. Deien que anava molt sovint de cacera per tal de veure si se li llevava la tristor que tenia, perquè no trobava un cor femení que comprenguera el seu. Margarida, des que ho va sentir dir, no parà d’idear. I una nit de febrer, que nevava, li comunicà a la seua germana: –Rosella, saps que tinc una idea, que potser et farà la dona més envejada del Regne de València? –Calla, calla, Margarida. No em faces riure... Si despúsahir vaig complir setanta-nou anys. –Vaig a casar-te amb el fill del rei! A l’oir aquesta barbaritat, Rosella soltà una rialla fortíssima, i pensà que Margarida no estava bé del cap. –Diuen que el príncep està de cacera per aquestes serres. Com que ens ha tornat a nevassejar, segur que demà aniran a caçar al rastre dels conills i les llebres. La nostra caseta està envoltada de mates, segur que els animals vindran a per elles i deixaran les seues traces, que el fill del rei seguirà. Llavors eixiré jo a parlar-li. Tu, des d’aquest moment, faràs tot el que jo et manaré. Ara et gites de seguida

6


7

Profile for Edicions del bullent

Les velletes de la Penya Roja  

New
Advertisement