PRESENTACIÓ ‘TOT EL QUE TINC PER BALLAR AMB TU’ D’ELVIRA CAMBRILS 1. LA POESIA, LA LITERATURA ÉS LA VIDA DEL VIURE (EDGAR MORIN) Va alenar pregonament com aquella que percep cada espurna de vida que l’envolta i que l’acull. Llavors es va vore escorcollant per camins intrèpids i costeruts mentre s’amerava de la flaire embaumadora del gesmil i la frígola. I en girar‐se, un llebeig salobrós li acaronava la pell de manera suau, sensual i humida. I es contemplava tastant llàgrimes de joia i de tristors mentre esguardava amb els ulls de bat a bat el món complex que s’entestava a comprendre i sentir alhora. Tanmateix, a la llunyania, s’escoltava ferm i reptador el bram tràgic del la por i la malaurança que li arribava cada cop més fort i pròxim. Havia farcit el bagatge amb les paraules dels savis, sempre oberta als viaranys heurístics del coneixement, quan va albirar que s’acostava a la mitat del camí. I Enfocà els fanals aclaridors de la filosofia per a esbandir les selves obscures que ara i adés pretenien ensenyorir‐ se del món que l’encerclava. Recordà Settembrini, al sanatori de Berghof “La humanitat, tota dignitat humana, el respecte per les persones i la dignitat pròpia, va lligada indissolublement a la paraula, a la literatura”. El sisé seny de Llull, el sentit de la comunicació, la impel·lia sense descans, amb la insistència del furó, a construir el seu humil far i mostrar‐lo al món desitjosa de compartir perplexitats i il·lusions.
1