Paco muñoz, l'home de la guitarra vertical

Paco Muñoz és un autèntic homenot fidel a uns principis que pretenen manifestar de manera oberta i sense cap tipus d’ambigüitat, l’estima i la defensa de tot allò que significa la seua llengua, la seua terra, la seua cultura i la seua gent.

Enric Lluch

17

Director de la col·lecció: Mario Viché

1a edició: març de 2017 © 2017 Del text: Enric Lluch © 2017 De les il·lustracions: Anna Roig

© 2017 Edicions del Bullent, SL 961 590 883 De la Taronja, 16 - 46210 Picanya info@bullent.net • www.bullent.net

Disseny: Miquel Mollà Assessorament lingüístic: Rafa Ferrando, Maria Guasp ISBN: 978-84-9904-195-7 Dipòsit legal: V-360-2017

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor resten rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

Paco Muñoz, l’home de la guitarra Enric Lluch i Anna Roig

Açò era i no era un home que tenia una guitarra. Un dia d’estiu, mentre els grills cantaven com si els hi anara la vida, aquell home va passar per un parc menut i engolit. Hi havia tres pins, una font, un tobogan de fusta i dos bancs de color estrany. Aquells bancs, gràcies a l’entrellat que de vegades tenen les autoritats, estaven situats a l’ombra dels arbres.

Allà, en un dels bancs, seien dos criatures, un xiquet i una xiqueta. S’entretenien mirant les vespes que rebotaven contra l’aigua de la font.

La xiqueta, en veure l’home de la guitarra, li va preguntar si sabia tocar-la.

—Clar que sí —va contestar l’home.

—I és molt difícil? —va preguntar ara el xiquet.

—Tocar la guitarra és com tot —va respondre l’home—. Cal dedicar-li temps i ganes.