PLATAFORMA ART AMB SENTIT- PARTE 2

P L ATA F O R M A : “A R T A M B S E N T I T ”

Fotografia i composició de la imatge pròpia setembre 2023

uoc

ASSIGNATURA: ART I EDUCACIÓ PAC 2- PREPARO LA MOTXILLA Carmen Biosca Duarri 5 de novembre de 2023

Contingut 4

Plataforma: “Art amb sentit”

7

Art a debat

9

Exemple: Fundació Miró

11

Referents per a la pràctica de mediació

12

Fitxa guia ruta

13

Qüestionari

15

Conclusions

16

Bibliografia

PLATAFORMA: ”ART AMB SENTIT”

PLATAFORMA: ”ART AMB SENTIT”

ART PER A TOTHOM

El projecte d’art i educació que presento és una plataforma d’art comunitari en xarxa d’investigació i anàlisi sobre la presència que té l’art envers les persones amb discapacitat visual. Dissenyant un procés de manera inclusiva, participativa i reivindicativa en les institucions i llocs d’expressions de l’art. Creant un programa de qualitat per materialitzar els efectes positius de l’educació artística a través de les arts.

-05

Fotografia pròpia realitzada el 23/10/23 entorn de la Fundació Miró Representa la força de la natura, el diàleg del binomi humà/no humà de la transformació imperant davant d’una força major.

Título de la revista

PLATAFORMA: ”ART AMB SENTIT”

“El Trabajo social y el arte en su enfoque dialógico comparten la ambición de revelar nuevos modelos de integración en la sociedad”. (Barbara Waldis)

Qui constitueix la plataforma: ”Art amb sentit”? Constituïda com

que pugui col·laborar i aportar innovació en l’ actual visibilitat de la pràctica artística,

una plataforma col·laborativa i mediadora

Amb quin objectiu?, objectius clars

cultural museística més que mediadora

i sòlids. Apropar al públic a les obres les

artística, que seria per una transmissió de

produccions o processos artístics, fent-los

tècniques o processos artístics. Anglaterra

partícips activament, valorant l’experiència

quan es refereixen

des de la seva sensibilitat, obrint una zona de

a aquests tipus de a

diàleg, de visió, pretenem estimular la reflexió,

“aprenentatge”. Als anys noranta a Espanya

comprensió i extensió de l’art a tothom

s’utilitza l’expressió “desenvolupament de

sense discriminació. Mitjançant activitats

l’audiència” en referència a l’atenció que

paral·leles a les exposicions i expressions

deuen les institucions als visitants més

artístiques, crear una energia creativa per

que “mediacions”. Aquesta plataforma està

aconseguir una mediació artística innovadora

transmissió

educativa

es

refereixen

formada per una part, gestors de participació,

i dinàmica. Hi ha un clar propòsit: la

com “perfil professional”, experts en el camp

democratització cultural definida per Carlos

de l’art, camp social, econòmic i institucional

Añón com “qualsevol procés d’apoderament

que tinguin la intenció d’involucrar al públic

d’individus i comunitats perquè puguin

en les produccions artístiques, i l’altra

generar

participació són les

persones amb baixa o

realitat i les seves circumstàncies més, des

cap capacitat visual i obert a tota persona

del seu punt de vista”. Canviar les dinàmiques

amb interès per aquest sector de la població

institucionals.

representacions

sobre

la

seva

-07

L’ art a debat

Javier Rodrigo & Aida Sanchez de Serbio a l’entrevista realitzada per “subtrames” l’any 2010 ja afirmaven “la dificultat entre la pràctica i les institucions, on l’element transformador no

existeix,

complicats,

són els

uns

dels

entrecreuaments artistes/educadors/

institucions”. Obrir una escletxa en el món de les institucions perquè modifiquin les seves accions amb un procés de negociació, transformació a partir de debats, seminaris i anàlisi de l’actualitat, tenint la seguretat de la dificultat que requereix esforç i paciència de totes les parts, com afirma Javier Rodrigo de Transductores a l’entrevista feta a l’any 2010 per Sutramas: “ el todo va más allà de la suma de sus partes”.

Título de la revista

L’ art a debat

L’objectiu es que tothom tingui cabuda, no es trac-

La intencionalitat és la de trencar amb el llenguat-

ta d’omplir vuits sinó de prendre’ls com a punt de

ge codificat que de vegades s’allunya de comunicar.

partida per un diàleg i una experiència estètica (Lau-

Obrir l’art de manera més propera, amb un llenguat-

ne,1999).

ge discursiu a les institucions o lloc de l’activitat (mu-

Donar veu a les persones amb discapacitat visual en-

seus, exposicions, performance...) per crear debats,

vers la manera de comunicar l’art és important i im-

seminaris de reflexió crítica, analitzar el context de

prescindible, “conèixer els espais on hi haurà la inter-

l’art.

venció (direcció, comissaris, guies, estructura física i

Es podrien anomenar “’auditories” on els integrants

social...), és de les seves polítiques que depèn canviar

del grup (persones amb baixa capacitat visual, cap

les dinàmiques” . (C.Añón, 2020).

o persones amb capacitat cent per cent que vulguin

L’objectiu dels debats després de les visites culturals,

viure l’experiència), poden opinar, valorar el treball

és intentar fer dels equipaments interactius una sèrie

fet, evidenciar les mancances dins de les exposicions

de productors culturals que produeixin els seus pro-

en l’àmbit comunicatiu, d’expressió, de distribució,

pis imaginaris sobre la seva pròpia realitat.

els impediments que puguin haver passat per alt els

Com s’executa? Es realitza una mediació artística,

organitzadors i comissaris.

Una vegada finalitzades les activitats es redactarà un

entesa com “cualquier medida encaminada a animar

informe amb una descripció densa “es tracta d’una

al público a una reflexió autònoma sobre las artes y

conducta humana, és aquella que explica no sola-

acercarlo así a los obres y produccions artística (art.

ment el comportament, sinó també el seu context,

0. OCE).

de tal forma que la conducta es torna signifiativa per

La manera d’executar aquest objectiu serà amb la in-

algú aliè a ella” (Geertz, 1973), a les institucions o es-

cursió de petits grups gestionats des de la plataforma

pais expositius. Fer una pràctica artística, el debat i

i guiats per experts o voluntariat preparats amb an-

posada en comú produint nous discursos per retornar

telació per acompanyar a un grup de persones.

a la societat un ventall de possibilitats tancades actualment, en conclusió: construir coneixement, Col·laborativament que és un concepte que també han treballat el comissari Oriol Fondevila de Sinapsis.

Seria interessant com expliquen Antonio Collados Alcaide i Javier Rodrigo Montero de Transductores construir una “cartografia potencial d’experiències” contrastant opinions de persones de diferents àmbits, tipologies, i posicions socials, agrupant conclusions de diferents espais expositius d’un territori per fer un informe global (per ciutats, regions, comarques...) per obtenir major riquesa.

Imatge fotografia pròpia realitzada als jardins de la Fundació Miró el 22/10/23 Representa la transformació, l’escletxa que podem obrir amb el diàleg, la comprensió i la col·laboració pels agents institucionals, educatius, polítics i civils. Podem obrir nou camins i trencar el que està estipulat fins al moment actual.

-09

Fundació

Exemple:

Miró

Título de la revista

FUNDACIÓ MIRÓ

FUNDACIÓ MIRÓ

E S PA I C O L · L A B O R AT I U

Un dels espais possibles per visitar dins de la plataforma “ART AMB SENTIT” és La Fundació Miró per la seva vinculació i implicació amb persones amb discapacitat visual.

Considerat un “museu per a tothom” disposen de plànols en tres dimensions per situar al visitant, ofereixen activitats i participen en el programa “Apropa Cultura” una plataforma plena de propostes per a grups amb diversitat funcional o risc d’exclusió social, aquesta plataforma té una xarxa de programadors culturals que creu en el poder transformador de la cultura, m’ha inspirat per crear aquest projecte que estic desenvolupant.

REFERENTS PER LA PRÀCTICA DE MEDIACIÓ

La tasca de la plataforma “Art amb sentit” és un camp de treball considerat com un model de pedagogies radicals dins de les institucions cultural i centres d’art com el projecte taller “Peligrosidad Social” “d’Estudis Independents que es va desenvolupar al Museu d’Art Contemporani MACBA de Barcelona, ens sutya també en una línia oberta de treball dels Departaments d’Educació i Acció cultural (DEACs) de museus i centres d’art que plantegen el seu treball de forma crítica en els discursos institucionals o col·laboren amb col·lectius, artistes i formes experimentals d’educaciói producció cultural” (Pedagogias colectivas y experiencias de autoedición, 253).

Hi ha molts exemples de producció cultural independent que s’autogestionen i treballen com laboratoris artificials, l’essència de la plataforma “Art amb sentit” com “Sitesize” aposten per la recuperació de la tradició libertària, representen Barcelona amb l’objectiu de recuperar la ciutat.

Com a referent de producció cultural també incloure els centres d’intercanvi de formes de treball d’artistes, treballadors culturals i altres agents com per exemple “ALG-A.LAB” a Vigo, “ LUDOTEK” amb iniciatives sobre el que és públic i la cultura, aquests projectes generen formes de mediació de treball com la plataforma que presento: “Art i sentit”.

Els projectes col·laboratius són de referència al meu projecte com “La Fundició” amb el projecte “OpenRoulette” entenen les escoles com esferes públiques alternatives.

“SINAPSIS”Projecte d’innovació curricular i expositiu en l’escola, afirma la por dels educadors, escoles i institucions al fracàs, a no tenir les conclusions assegurades, la necessitat d’ activació i moviment per part dels polítics, escoles, institucions, obrir camp a la innovació de manera valenta i apostar més per l’art.

FUNDACIÓ MIRÓ

Finançament- Un projecte tan ambiciós requereix un procés de negociació previ al projecte. D’una dotació econòmica per poder-lo posar en marxa, aquesta àrdua feina és primordial per engegar l’ engranatge que mourà la plataforma on molts agents són implicats. Es podria sol·licitar una subvenció al ministeri d’educació i cultura, a l’ajuntament, al Consorci de Barcelona, a les mateixes institucions, fer un crowfonding per recaptar diners, a la cooperativa la ONCE i la venda d’entrades als espais d’art. És important la implicació dels agents socials i polítics perquè els programes que es posin en marxa i la legislació siguin eficients econòmicament.

El govern central i els centres escolars comparteixen aquesta responsabilitat. El Consell d’Europa va fer èmfasis en la “Falta de compromís en l’àmbit de la UE, amb el valor de l’ educació artística”.

FITXA GUIA DE RUTA PLATAFORMA COL·LABORATIVA: ART AMB SENTIT MUSEUS I CENTRES D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA BARCELONA, INICIALMENT PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL I PERSONES INTERESSADES PER QÜESTIONAR L’ART UNIVERSAL ART PER A TOTHOM, ALERTAR ALS CENTRES D’ART DE LES MANCANCES ENVERS PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL PER MILLORAR I ACONSEGUIR UN MÓN MILLOR.

-013

QÜESTIONARI A continuació mostro el qüestionari a realitzar en els centres d’art on potencialment es pugui desenvolupar l’acció: 1. ¿El vostre centre d’art està obert a la idea d’incloure persones amb discapacitat visual en les vostres exposicions?

2. Quins passos heu considerat fins ara per millorar l’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat visual?

3. Teniu algun pla o programa específic per a la participació de persones amb discapacitat visual a les vostres exposicions?

4. Quins recursos o serveis esteu disposats a proporcionar per fer que les exposicions siguin més accessibles per a aquest grup?

5. Quines eines o ajudes planeu implementar per facilitar la participació i comprensió de les obres d’art per part de les persones amb discapacitat visual?

6. Esteu disposats a proporcionar formació específica al vostre personal per garantir una atenció adient a aquests visitants?

7. Serà possible l’entrada de persones alienes al centre de la plataforma “Art amb sentit” per desenvolupar accions relacionades (visita museu, debats en el vostre espai).

8. Estaríeu oberts a noves propostes relacionades amb aspectes a millorar relacionats amb l’accessibilitat física i temàtics?

9. Com podeu promoure l’accessibilitat en la promoció i publicitat de les vostres exposicions per a les persones amb discapacitat visual?

10. Penseu col·laborar amb organitzacions o institucions relacionades amb la discapacitat visual per millorar la vostra accessibilitat?

11. Com podeu aprofitar la retroalimentació i les aportacions de les persones amb discapacitat visual per millorar les vostres exposicions?

12. Quins passos concrets planeu prendre en el futur per fer que les vostres exposicions siguin més inclusives i accessibles per a tothom?

13. Seria possible disposar d’una aportació econòmica si els projectes presentats fossin del vostre interès?

Aquestes preguntes poden ajudar a iniciar una discussió constructiva sobre com incorporar a les persones amb discapacitat visual en les exposicions d’un centre d’art i com millorar-ne l’accessibilitat.

Título de la revista

QÜESTIONARI

Finalitat- Promoure i remoure l’art de forma participativa, transformar la manera de gaudir de l’art i fer-lo arribar a tothom, implicant als implicats activament. Amb definitiva, fer un art immersiu.

L’educació artística incrementa la cooperació, respecte, responsabilitat, tolerància i valoració. Té efectes positius en el desenvolupament de l’empatia social i cultural. Delimitar l’impacte de les arts en l’aprenentatge. Que l’educació artística vagi més enllà d’una política o una norma, teixir una xarxa d’actors socials, analitzar els factors qualitatius i investigar per que cultura, creativitat, imaginació no concorden amb les manifestacions redactades per professors, escoles i programes polítics.

-015

CONCLUSIÓ

La plataforma anirà creixent i desenvolupant d’igual forma que els integrants que hi participin vagin col·laborant amb les seves expressions en debats i seminaris per ampliar la visió de l’art. Augmentar la seva capacitat d’acció arribant a major població possible i fer justícia social per poder transformar la societat mitjançant la cultura artística.

Per mi l’èxit d’un projecte com afirma Cristian Añó (entrevista subtrama, 2010) quan fent referència a les escoles té el convenciment que és quant “en un claustre d’escola decideix que posar en marxa processos artístics dins de l’escola” .

Estic d’acord amb l’afirmació de Javier Rodrigo de Transductores a l’entrevista de “Subtramas” :”el todo va más allà de la suma de sus partes, quizás será fallido, però algo cambiará”. Mentre no es defensin les avantatges que poden aportar l’educació artística no es podrà escalar més. S’ha decontinuar investigant sobre els vincles entre l’educació artística, el desenvolupament cognitiu i els efectes sobre la salut i el benestar de la persona.

Título de la revista

BIBLIOGRAFIA - Apropa Cultura. (s. f.). Apropa Cultura. https://www.apropacultura.org/. Consultat el 30/10/23 -Bamford, A. [Anne]. (2009). Conclusiones y pautas de futuro. En El factor ¡waw! El papel de las artes en la educación (p. 163-176). Octaedro. ISBN 9788480637879 Pdf.Consultat el 28/10/23 -Carmen Mörsch. Contradecirse uno mismo. La educación en museos y exposiciones como práctica crítica. A: Antonio Collados i Javier Rodrigo (eds.). Transductores 2. Pedagogías en red y prácticas instituyentes. Granada: Centro José Guerrero, 2012. p. 38-58. ISBN. Consultat el 28/10/23 - colaboradores de Wikipedia. (2020, 17 septiembre). Descripción densa. Wikipedia, la enciclopedia libre. https:// es.wikipedia.org/wiki/Descripci%C3%B3n_densa. Consultat el 25/10/23 -Collados, A. [Antonio] i Rodrigo, J. [Javier]. (2011). Pedagogías colectivas y experiencias de autoeducación: una aproximación a las líneas y discursos sobre prácticas educativas alternativas en nuestros días. En Zilbeti M. [Maider] (et al.) (eds.) Desacuerdos 6. Educación (p. 251-271). MNCARS [etc.]. ISBN 9788492505500. Pdf. Consultat el 1/11/23 -Forné, E. [Ester]. (2022). ¿Por qué las artes son útiles en la transformación pedagógica de los centros educativos?

Revista Espacios, 43(12). 48-58. html. Consultat el 1/11/23 - Gimeno Sacristán, J. [José]. (2002). La construcció del discurs i de la pràctica de l’educació artística. En Huerta, R. [Ricard] (ed.). Els valors de l’art en l’ensenyament (p. 139-157). Publicacions de la Universitat de València. ISBN 8437053307 Pdf. Consultat el 23/10/23 -Helguera, P. [Pablo]. (2011). Pedagogía para la práctica social: notas de materiales y técnicas. Errata#. Revista de artes visuales. Nº 4 (64-83). ISSN 21456399. Pdf. Consultat el 23/10/23 - Miró, F. J. (2023, 11 mayo). Fundació Joan Miró | Museo Barcelona | Arte, Arquitectura y Paisaje. Fundació Joan Miró. https://www.fmirobcn.org/es/. Consultat el 23/10/23 -ONCE. por la inclusión de personas ciegas y con discapacidad. (s. f.). ONCE. https://www.once.es/. Consultat el 31/10/23 -Rodrigo, J. [Javier]. (2009). El trabajo en red y las pedagogías colectivas. En ACVIC (ed.) Acciones Reversibles. Art. Educació. Territori (p. 248-270). ACVIC i Eumo Editorial. ISBN 9788497663632. Pdf. Consultat el 24/10/23 -Sign in. (s. f.). https://aula.uoc.edu/courses/9305/pages/enunciat-etapa-2?module_item_id=737134. Consultat el 30/10/23

-Subtramas (2012). Entrevistas sobre educación crítica formal y no formal. html. Consultat el 31/10/23