Cinema 2021/2022. Apunts. Sessió 7

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

ABRIL 2022

Club de lectura CINEMA Viridiana (1961), Luis Buñuel Esteve Plantada Periodista i escriptor

11 d'abril 2022 Cinema Edison

La pel·lícula Viridiana (1961) de Luis Buñuel La primera pel·lícula que Buñuel va dirigir fou Un perro andaluz (1929), un projecte de caràcter surrealista on també participaven Federico García Lorca i Salvador Dalí. El setembre de 1936, Buñuel va marxar d'Espanya cap a Ginebra via Barcelona i no hi tornaria fins als anys 60 quan va rodar Viridiana amb Pere Portavella com a productor de la pel·lícula.

Viridiana va aconseguir la Palma d'Or a Canes el 1961. Aquesta va ser la primera pel·lícula que Buñuel va filmar a Espanya després d'exiliar-se a Mèxic.

Durant la seva carrera, el director aragonès va dirigir trenta-dues pel·lícules entre les quals destaquen Las Hurdes (1933); Los olvidados (1950) i El ángel exterminador (1963), els dos títols més coneguts de la seva etapa mexicana i les famoses Belle de Jour (1967), El discreto encanto de la burguesía (1972) i Ese obscuro objeto de deseo (1977), aquestes tres amb majoria de participació francesa.

Resum de la sessió En aquest film, segons el dinamitzador, veiem la doble misèria, la moral i l'econòmica, del país. El personatge de Viridiana vindria a ser una espècie de Quixot amb faldilles, i mentre el Quixot embogeix a causa dels llibres de cavalleries, Viridiana que és molt religiosa s'aboca a fer de benefactora entre els indigents, i com el protagonista de Cervantes, acabarà desenganyada.

La pel·lícula està dividida en dues parts. La primera d'uns trenta minuts finalitzaria amb el suïcidi de don Jaime (Fernando Rey). A la segona part, d'una hora de durada aproximadament, veiem a Viridiana ficada de ple en el servei cap a la comunitat. La pel·lícula comença amb la música de l'Al·leluia i una nena saltant a la corda. El dinamitzador destaca el tema dels peus; és una manera interessant i curiosa de presentar els personatges, des dels peus i en un moviment lent de la càmera ascendeix cap a la cara. Com a detall curiós, don Jaime s'acabarà penjant amb la corda de la nena.

Hi ha un muntatge en paral·lel, el tiet està tocant una cançó i Viridiana es va desvestint. És un fet sorprenent perquè sabem que és una monja i això no li pertoca. La minyona afegeix més llenya al foc perquè explica a don Jaime tot allò que veu quan espia a través del pany de l'habitació de Viridiana. Al minut 18, escena de fetitxisme total, don Jaime amb una sabata de dona. Esteve Plantada comenta que és habitual relacionar aquesta pel·lícula amb Vertigo perquè totes dues tracten de l'obsessió cap a dones mortes. I, finalment, l'escena de la protagonista adormida al llit, una imatge simbòlicament molt potent, i don Jaime que intenta forçar-la, però que aconsegueix aturar-se.

Comença la segona part, una altra vegada amb una nena saltant a la corda. Una escena important és la del gos, quan el personatge de Paco Rabal exerceix la caritat, aquí es resumeix tota la pel·lícula (la caritat és un dels temes de la pel·lícula). L'escena del minut 56 fa de frontissa i són moltes les interpretacions del contingut: missatge polític comunista, l'espasa i la creu, etc. Hi ha un muntatge en paral·lel, per una banda, veiem els captaires resant l'àngelus i, de l'altra, els obrers treballant en la construcció. Viridiana representa l'espiritualitat versus el materialisme, la creença envers l'objecte. Els indigents no queden ben parats, especialment, a l'escena del sopar amb els dotze captaires quan es fan la foto en una referència blasfèmica total al Sant Sopar.

Al final, Viridiana ja no parla, a base dels entrebancs s'ha adonat de la impossibilitat dels seus ideals, ha arribat al final del procés quixotesc. El títol de la pel·lícula és d'una santa italiana que es dedicava a la caritat. El guió es basa en un relat de Benito Pérez Galdós.

Recursos Esteve Plantada, Toreros, comunistes i milionaris: l’odissea de Portabella per fer «Viridiana», Paperllull, 28 març 2020 Aquest article d'Esteve Plantada aparegut a la publicació Paperllull arran d'una entrevista de Plantada amb Joan Portabella explica les vicissituds que van fer possible que una còpia de la pel·lícula Viridiana arribés al Festival de Canes i guanyés la Palma d'Or del Festival l'any 1961.

Viridiana, Homero Alsina [i 15 més]. Málaga: Cult Books, 2021 Viridiana és una pel·lícula singular, alhora esperpèntica i entranyable, on Buñuel va abocar totes les seves obsessions. Aquest llibre és un repàs per les múltiples lectures que ofereix aquest film rodat amb abundància de metàfores i grans dosis d'humor negre i que demostra la seva vigència en l'actualitat.

Biblioteques de Granollers