Llegir el teatre 2021/2022. Apunts. Sessió 5

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

FEBRER 2022

Club de lectura LLEGIR EL TEATRE El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai, d'Alberto Conejero Francesc Viñas

Professor de literatura

21 de febrer 2022 Teatre Auditori de Granollers

L'obra El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai permet múltiples lectures perquè tracta sobre l'aprenentatge des de la infantesa, però alhora del paper dels mestres durant la República. Uns mestres que van creure en l'educació com una eina transformadora a favor del canvi social i la creació de ciutadans lliures. Antoni Benaiges era un d'aquests mestres que volia trencar amb l'escola caciquil.

Alberto Conejero (Jaén, 1976) viu a Madrid i s'ha llicenciat en direcció d'arts escèniques. Poeta i doctor en ciències de les religions. La Carme Portacelli li va encarregar l'obra. El mar és una obra peculiar amb un únic protagonista i l'escola que està integrada per nens/nenes (paraula viva a partir dels seus textos i actes).

L'obra té un to poètic que sura a tota l'obra està més pensada per ser llegida que per representada. Les didascàlies construeixen un món més que no pas donen instruccions. Conejero aconsegueix crear el dramatisme a partir d'altres textos (poemes i carta) i d'objectes com la impremta Freinet o un gramòfon, etc.

Els textos dels nens, extrets dels quadernets, mostren ganes de fer coses, de realitzar "gestes" i demostren el camí de l'aprenentatge des de la pràctica i la creativitat.

Resum de la sessió L'escola catalana de principis del segle XX era capdavantera. Un bon exemple són els mestres gironins d'escoles rurals que es trobaven després de l'escola i feien un dinar comú i parlaven de les novetats en pedagogia. A Lleida s'inicia un moviment de mestres molt important que es va estendre arreu de Catalunya. Els mestres republicans estaven molt al dia de les grans aportacions pedagògiques, especialment de pedagogs com Freinet.

L'any 1933 van celebrar l'Escola d'estiu i van convidar al famós pedagog francès Celestin Freinet. Ell afirmava que el món dels nens havia d'entrar a l'escola, havien de poder dir-hi la seva. Una forma d'aconseguir que els infants hi participessin més era a través de la impremta que, segons Freinet, servia per a molt més que per imprimir uns poemes. Els textos de les experiències dels nens havien de ser la base per als textos d'aprenentatge. No era una relació de dalt a baix sinó que suposava un canvi radical.

Aquests mestres de Lleida organitzen les trobades del Grup Batec. El grup es reuneix el primer diumenge de mes a les places dels pobles de Lleida i allà amb la gent de poble plantejaven temes i discutien com volien que fos l'escola. L'inspector d'educació Almendros, format a la Institución Libre de Enseñanza, s'havia compromés amb les missions de la República. Ell va anar a la trobada amb Freinet i va plantejar fer una experiència amb el Grup Batec. Patricio Redondo, impulsor del grup Batec, era de Vilanova i allà va connectar amb Antoni Benaiges.

Recursos Els Mestres catalans: de la guerra a l'exili d'Agustí Coromines Aquest documental s'obre recordant l'important moviment popular i institucional que hi va haver durant la II República en relació amb l'educació i la cultura, i l'esforç fet per aquests professionals de la docència durant la guerra. Molts d'aquests mestres van haver de patir l'exili i han deixat una petja significativa en els països d'acollida, principalment a l'antiga Unió Soviètica, a Mèxic i als EEUU.

La Escuela fusilada de Iñaki Pinedo i Daniel Álvarez Documental sobre els dos sistemes educatius a Espanya de 1931 a 1975: el republicà i el franquista. Concretament, tracta sobre el final del model educatiu republicà i la depuració del Magisteri Español durant i després de la Guerra Civil.

Biblioteques de Granollers