Llegir el teatre 2021/2022. Apunts. Sessió 4

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

GENER 2022

Club de lectura LLEGIR EL TEATRE La casa del dolor, de Víctor Sánchez Rodríguez Francesc Viñas

Professor de literatura

17 de gener 2022 Teatre Auditori de Granollers

L'obra Víctor Sánchez va néixer a Port de Sagunt (1985). La seva trajectòria professional ha girat sempre al voltant del teatre. L'any 2005 va estudiar Direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona per, finalment, especialitzar-se en Direcció escènica.

La Casa del dolor va estrenar-se al TNC, amb la direcció del mateix autor, i ha estat el resultat d'una col·laboració amb l'Institut València de Cultura.

Sánchez ha rebut el suport institucional durant la seva carrera a través de beques, col·laboracions, etc. Va ser ajudant de direcció de Carme Portacelli el 2010 i ha fet estades a diferents teatres com la Sala Beckett amb Paco Zarzoso com a professor o el Teatre Lliure, l'any 2012, on estrena Nosotros no nos mataremos con pistolas (2013). El 2017, va guanyar el Premi Max al millor espectacle amb Cuzco (2016).

Algunes de les seves obres han estat Cavalls salvatges no m'arrancarien d'aquí (2009), Uns amors i uns indrets (2008), i més recents, Una vegada, una casa (2019).

Resum de la sessió L'autor utilitza la simbologia i la poètica per tractar el tema del dolor. Hi ha molt simbolisme del Nou Testament (les figues, el vent i altres elements bíblics), però també hi ha referències a mites grecs (el laberint i el minotaure) i d'altres de literàries (Macbeth o Tot esperant Godot). També surten els drames de Hollywood, la literatura catalana, etc.

El dolor està relacionat amb la culpa, el desassossec quan els marges s'ensorren i volem serenor. L'absència o no assistència de Juli, desencadena el desbordament dels JO de la resta de la família. Tres personatges que necessiten fer teràpia individual. Ells són conscients que en Juli no tornarà i es desencadenen els retrets.

La mare representa l'aprofitament, la relació edípica amb el fill; la germana és la gelosia i el pare, el judici i la imposició del món de la cacera.

El desencadenant és el vent i després dels retrets apareixen les culpes personals que han de redimir-se. La mare, Cecília, primer va a una psicòloga i després a una mèdium mentre que la filla recorre a les relacions sexuals amb un amic i quan això li falla, busca l'opció exotèrica, els vells melodrames de Hollywood. El pare no en té prou amb els seus contactes policials i marxa a veure el capellà amb el qual el seu fill col·labora i aquí apareix el Nou Testament amb la figuera. El pare també visitarà el club esotèric del laberint. Aquesta escena entronca amb el mite del minotaure que necessita un jove que alliberi el món de la bèstia. Tant a la vida com al laberint, l'única forma de sortir-ne és entrar-hi i vèncer els diferents minotaures. Per sortir-ne és necessari el dolor. Finalment, els pares toquen fons i s'adonen que casa seva és la casa del dolor. La revelació de la seva culpa és la seva implicació en la mort. L'absència s'allunya i apareix la ventada del dolor que implica la introspecció familiar i sempre amb un tel de misteri que és recurrent i ens trasllada entre el somni, la veritat i el misteri.

Finalment, apareix el Juli com un Jesús ressuscitat i explica el motiu del seu retorn. Veiem com la família és la figura que cau i en Juli, el fill salvador, reparteix el pa i el vi. La vida i el dolor interrelacionats sense un final.

Recursos Escola de Frankfurt L'Escola de Frankfurt diu que després de la II Guerra Mundial i l'Holocaust és impossible fer literatura. El pensament d'aquesta escola s'aparta del dogmatisme del món de la raó i es fixa en el patiment social.

Víctor Sánchez sembla seguir aquesta tradició que individualitza els problemes socials. Els problemes esdevenen més individuals o familiars tot i que mantenen la càrrega social però més focalitzada.

Veles e vents de Raimon Raimon musicalitza un poema d'Ausiàs March, Veles e vents. Un cavaller que viatja en vaixell recita aquesta poesia perquè bufi el vent, tem que si mor per una tempesta (després del vent sempre ve la tempesta) la seva estimada l'oblidi (hi ha una baralla entre vents favorables i desfavorables que han desencadenat una tempesta i sembla que el món s'acabi). Si ell mor també s'acabarà l'amor.

El poeta li retreu a la seva estimada que no l'estimi prou.

El mal no és morir-se sinó no tornar a veure a l'estimada. Ausiàs March relaciona l'amor, la mort i la passió amorosa.

Biblioteques de Granollers