Llegir el teatre 2021/2022. Apunts. Sessió 2

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

NOVEMBRE 2021

Club de lectura LLEGIR EL TEATRE Macbeth, de William Shakespeare La mala dicció, de Jordi Oriol Francesc Viñas

Professor de literatura

15 de novembre 2021 Teatre Auditori de Granollers

L'obra L'obra La mala dicció de Jordi Oriol és una revisió del tema de la malastrugança present al Macbeth de William Shakespeare, però adaptat a l'època actual en la qual vivim sotmesos al poder del capitalisme.

Macbeth va representar-se per primera vegada el 1606 per celebrar la coronació de Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra com a nou monarca. Suposadament, l'obra va ser estrenada al teatre The Globe de la companyia de Lord Chamberlain's Men. Shakespeare s'inspira en diverses fonts per construir la història de Macbeth; una d'elles, la Daemonologie (1597) escrita pel mateix rei Jaume I, obsessionat amb els dimonis i les bruixes. A la Daemonologie apareix informació sobre uns judicis a unes bruixes que van tenir lloc a North Berwick (Escòcia). Antoni i Cleopatra o les Cròniques de Holinshed, una història popular de les illes britàniques, són uns altres títols que Shakespeare coneixia i amb les quals s'han trobat alguna similitud.

Tanmateix, l'afany de William Shakespeare per complaure el nou monarca el va dur a introduir canvis a les fonts històriques per acostar la història als gustos de Jaume VI; d'una banda, va fer quedar bé a l'ascendència del rei -el personatge de Baquo ja no és un assassí; de l'altra, va incorporar una trama de bruixes, tema molt del gust del nou rei alhora que augmentava la presència escocesa en la història.

Resum de la sessió Francesc Viñas comenta que, conceptualment, l'obra està més a prop de l'Edat Mitjana que del Renaixement que és l'època de Shakespeare. Macbeth i Lady Macbeth trenquen l'ordre natural de les coses per aconseguir el poder reial. El dimoni actua a través de lady Macbeth per impulsar a Macbeth a assassinar el rei. El rei Duncan gaudeix d'una dimensió bíblica, es creia que els reis eren d'origen diví, i quan Macbeth el mata comet un acte de sacrilegi. El personatge de Macbeth és un animal desbocat i sanguinari de caràcter dèbil i insatisfet. Els Macbeth seran víctimes dels seus propis actes; l'intent de tapar el primer assassinat els condueix a una concatenació de morts. Cada vegada s'omplen més de sang. A Lady Macbeth l'ànima li fa malbé el cos i patirà una demència progressiva. I Macbeth passa de ser un guerrer victoriós a esdevenir un ésser poruc, fins i tot, de les seves pròpies morts. El matrimoni homicida s'adona que van despullats com Adam i Eva i que no escaparan de la persecució divina.

La trama es desenvolupa en un món de terror i violència, accentuat per la presència de la màgia que trastoca els sentits i confereix un to tenebrós a la història. Macbeth veu a les persones absents i mortes. Les bruixes representen el fat del destí; la seva predicció desencadena els assassinats i Macbeth és incapaç de frenar-los, aclaparat per aquesta maledicció. Els animals de la nit reforcen aquesta tenebrositat: les rates, el corb, el llop, el mussol o el ratpenat tots ells són agents de la nit i presagi de mort. Hi ha un clima de terror lligat a la màgia que malgrat tot resulta molt atractiu.

Shakespeare s'avança al seu temps i dona una visió concentrada del propòsit de l'home en el món; la vida com un absurd. L'home com a responsable dels seus actes; així doncs, Macbeth també és el responsable de l'assassinat perquè és ell qui comet l'acte.

Recursos Macbeth de Giuseppe Verdi Aquesta adaptació del clàssic de Shakespeare en mans de Phyllida Lloyd per a la Royal Opera House de l'any 2002 és considerada com una de les versions més interessants de recent producció. Els colors negre, vermell i daurat dominen l'escenari. Visualment impactant, els personatges evoquen les figures d'un esplèndid retaule barroc. Amb Simon Keenlyside i Liudmyla Monastyrska esplèndids com Macbeth i Lady Macbeth i un magistral Antonio Pappano conduint la representació.

Macbeth d'Orson Welles Orson Welles, Akira Kurosawa, Polansky... molts directors de cinema s'han vist atrets per aquest clàssic de Shakespeare. Tot i que les primeres adaptacions són de l'època del cinema mut (només entre 1908 i 1922 se'n va fer vuit versions), la primera gran producció va ser la dirigida i protagonitzada per Orson Welles el 1948 i que encara es manté entre les més ben valorades segons l'opinió dels espectadors.

Biblioteques de Granollers