Clàssics al dia. 2021/2022. Apunts. Sessió 4

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

FEBRER 2022

Club de lectura

CLÀSSICS AL DIA El temple del pavelló daurat, de Yukio Mishima Anna Ballbona Periodista i poeta

16 de febrer 2022 Biblioteca Can Pedrals

L'obra El temple del pavelló daurat (1956) de Yukio Mishima Malgrat la imatge d'hipernacionalista i d'ostracisme que emana la seva figura, Yukio Mishima era una persona molt culte i que coneixia perfectament la cultura occidental. No obstant això, s'havia acostat gradualment a ideologies d'extrema dreta i a moviments paramilitars; procés que va finalitzar amb el seu suïcidi seguint l'antic ritual japonès de sekkupu i que alguns l'han intepretat com una acció artística més. D'altra banda, els suïcidis són habituals als seus llibres; així com altres actes radicals, com la crema del temple, que tenen un punt límit d'alliberament.

Vallejo-Nàgera en el llibre Mishima o el placer de morir afirma que l'escriptor japonès era un home de focs d'artifici i un narcisista absolut i que opta per suïcidar-se d'aquesta manera tan excèntrica, i meticulosament planejada, només per convertir la seva mort en un show màxim final.

Resum de la sessió Mishima va inspirar-se de forma molt vaga en un fet real que va tenir lloc l'any 1950 quan un acòlit va destruir un antiquíssim temple zen de Kyoto. L'autor va saber captar la ment d'aquest jove desequilibrat i ens el presenta com un ésser hipersensible, amb una personalitat obsessiva, i que manté una relació difícil amb la realitat (sempre es dubta sobre com l'ha d'interpretar). El temple del pavelló daurat és el retrat d'un món interior, en plena etapa de formació i extremadament torturat. El protagonista, Mizoguchi, té una difícil relació amb els seus pares, però encara pitjor amb les dones. Se'ns presenta com un personatge malaltís, obsessiu que intenta fer alguna cosa memorable. Veiem aquesta mirada sobre el mal i les seves contradiccions. I no és una mirada unívoca, el novel·lista ens hi aboca a la vegada que ens ensenya com el mal pot arribar per camins inèdits i estrambòtics.

Segons la dinamitzadora, Yukio Mishima té una gran precisió a l'hora d'escriure i de descriure. Les descripcions demostren una fascinació cap a la bellesa que és un altre dels grans temes. La descripció és precisa i sensible, però alhora ens ensenya una altra cara de la bellesa. La bellesa dolorosa. Ens mostra les tensions que no haurien d'existir perquè no són "acceptades/acceptables". La mirada que ho abasta tot fins i tot allò que no ha d'abastar. El protagonista sent plaer, fins i tot sexual, amb el mal, el maltractament i la violència. Una mica en la línia dels contraris que a la cultura japonesa van junts: la cultura de l'espasa, símbol de violència, i el crisantem, símbol de pau i bellesa. Estem davant una tempesta interna continguda.

Aquesta cultura amb una violència en estat latent. L'autor ens ensenya a través dels ulls d'aquest infant com s'inicia molt aviat en aquest món tradicional ple de corrupció (monjo vell) i violència.

Anna Ballbona comenta que Marguerite Yourcenar parlava de Mishima com la visió del buit. A la novel·la té molta importància el buit de la mirada i la mirada cap al buit. Hi ha moments que es descriu la mirada sobre les coses, com l'escena quan dormen i el pare li tapa els ulls. La mirada equival a imatges; una mirada de sorpresa i passada per la ment d'algú que intenta entendre les coses, però que encara s'està formant i té gairebé una obsessió per fugir de la mediocritat.

Hi ha diversos punts de contacte entre el protagonista i la biografia de l'autor: una infància molt dura, la mirada de violència i hipermasculina (un masclisme gens agradable). Mishima connecta amb la realitat que li ha tocat viure, però ho capta tot d'una manera diferent. En una mateixa frase barreja bellesa, mal i destrucció, tots aquests sentiments i paraules, i aconsegueix donar un sentit de relacions metafísiques i existencials als personatges. En el final apoteòsic criminal hi ha una acceleració del ritme narratiu. El lector té la doble incògnita, si es matarà i si serà capaç de fer-ho. Ell decideix viure i argumenta perquè crema el temple i ho justifica afirmant que darrere hi ha una de regeneració, trenca per purificar.

Recursos Confessions d'una màscara de Yukio Mishima Malgrat que aquest títol conté elements autobiogràfics també tracta altres temes com les falses aparences, el descobriment de l'homosexualitat i la crisi de la identitat japonesa després de la derrota a la II Guerra Mundial. Mishima va publicar l'obra quan només tenia vint-i-quatre anys i va aconseguir un gran èxit literari ​que el va convertir en una celebritat.

Biblioteques de Granollers