Clàssics al dia. 2021/2022. Apunts. Sessió 6

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

ABRIL 2022

Club de lectura

CLÀSSICS AL DIA La solitud de les parelles, de Dorothy Parker Anna Ballbona Periodista i poeta

20 d'abril 2022 Biblioteca Can Pedrals

L'obra La solitud de les parelles de Dorothy Parker Dorothy Parker (1893-1967) pertanyia a la mateixa generació d'escriptors que Scott Fitzgerald o Hemingway. Va escriure el gruix de la seva obra entre les dècades dels anys vint i trenta. Parker va ser una figura mítica en el panorama literari de Nova York perquè formava part de la taula rodona de l'hotel Algonquin on es reunien coneguts periodistes per parlar i beure. Va col·laborar amb la publicació del New Yorker que va sortir el 1925. Escrivia, sobretot, per a les noves capçaleres que deixaven un espai per a les narracions breus.

Era molt coneguda en la vida social novaiorquesa, va ser una de les primeres dones amb una dimensió tan pública als Estats Units, i estava molt vinculada a la vida i la societat americanes del moment.

Resum de la sessió Dorothy Parker compleix el cànon de l'escriptor que ha portat mala vida, ple d'ironia i mala bava, però molt enginyós en un sentit ampli. Podríem dir-ne enginyós, però també podria ser genial o hàbil, per la manera de narrar amb un gran domini del ritme del conte. D'origen jueu, va adoptar el seu cognom del seu primer marit i va aconseguir fer-se rica amb el segon marit quan van anar a Hollywood i van començar a escriure guions. D'ideologia reconegudament d'esquerres va acabar vetada pel Comitè d'Activitats Antiamericanes.

La solitud de les parelles és un aplec de narracions on ella converteix en una constant mostrar al lector l'absurd que s'amaga darrere moltes coses. Hi ha alguns contes que són negres, amb molt de sarcasme, però segons l'Anna Ballbona no és un sarcasme fred o inhumà; no arriben a la desesperació. No obstant això, són unes narracions implacables amb les normes socials, amb allò que s'entén com les bones formes americanes. Els contes estan lligats a la vida en parella i en alguns casos se'n burla del rol masculí; Dorothy Parker era una feminista i aquest punt de vista impregna el contes. I malgrat tot, les dones no surten ben parades, no són les heroïnes de les històries perquè les retrata seguint el joc social establert.

De gran elegància d'estil, economitza els recursos excepte quan ho creu necessari, i llavors s'entreté en els detalls. Veiem el final dels contes d'una manera molt clara, especialment, a través dels detalls que es van sumant. La dinamitzadora diu que porta les escenes quotidianes fins a l'extrem i aconsegueix que la sensació d'absurd també vagi creixent. Un bon exemple és el conte de Mr. Durant quan el protagonista, un respectable home casat i pare de família, deixa embarassada a la taquígrafa. Els detalls ens diuen moltes coses, però sempre la Dorothy Parker es manté en la subtilesa.

Molts contes parlen dels rols de parella, d'infidelitats, la incomunicació, dels homes que menteixen, etc. Ella es dedica a treure les màscares i a denunciar la doble moral de la vida benpensant del moment. Així, la hipocresia i la doble moral són transversals a tot el llibre. Segons l'Anna Ballbona, els contes fan riure, però també poden deixar-te amb el somriure glaçat a la cara malgrat que aquesta autora no és ni tan fosca, ni tan desesperada com diuen.

Altres temes que comparteixen les narracions són l'ambient urbà amb un punt neuròtic. La neurosi és una paraula clau, molt present en la societat americana que pràcticament acabava de néixer. Així, no sorprèn els moments que semblen un esquetx, amb un punt de Woody Allen, amb un traç ja té dibuixat tot el personatge.

Recursos Dorothy Parker. Narrativa completa. Barcelona: Lumen, 2005 Aquest document és accessible a eBiblio L'obra completa de Dorothy Parker està disponible en una edició en català de Quaderns Crema editada el 2003 i també en una traducció al castellà a càrrec de Lumen, accessible a text complet a través de la plataforma d'eBiblio.

Biblioteques de Granollers