Clàssics al dia. 2021/2022. Apunts. Sessió 5

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

MARÇ 2022

Club de lectura

CLÀSSICS AL DIA L'amant, de Marguerite Duras Anna Ballbona Periodista i poeta

16 de febrer 2022 Biblioteca Can Pedrals

L'obra L'amant (1984) de Marguerite Duras Marguerite Duras és coneguda per la seva àmplia trajectòria com a escriptora, dramaturga i cineasta. Duras era una dona gran, ja tenia setanta anys, i estava alcoholitzada quan va fer aquesta temptativa d'explicar la seva història familiar i ho fa des d'una perspectiva provocadora, com si jugués amb la seva pròpia memòria i biografia.

L'amant se'ns presenta com una narració que tracta sobre el desig, de la relació entre un home i una adolescent, quan realment l'autèntic volcà era la història familiar de l'autora. Duras també va fer creure que, en aquest títol, s'havia despullat obertament malgrat que no deixa de ser una reficcionalització de la seva vida. La narració fragmentària, com els mateixos records, és un efecte buscat per l'autora per provocar. Es tracta d'un llibre molt cinematogràfic, escrit com si fossin estampes.

Se n'acostuma a parlar, d'aquest llibre, com el revers de la Lolita de Nabokov, tot i que l'Anna Ballbona comenta que no hi veu relació.

Resum de la sessió Els principals temes de L'amant són el desig, però també apareixen el mal, el racisme, la bogeria, el tema de les classes socials, etc. No obstant això, la relació familiar té molt més pes que la relació de la parella. El títol és una mena d'ham per enganyar al lector. La família era l'autèntica bomba de rellotgeria perquè combinava la bogeria de la mare, tot i que el dolent de veritat era el germà gran, i el maltractament a l'interior de la família. Un exemple de la gravetat de la situació és quan afirma, "Veig la guerra amb els mateixos colors que la infantesa". Malgrat tot Duras no es presenta millor que la resta de membres de la família, no n'extreu cap moralitat.

Segons l'Anna Ballbona, no estem davant un tractat sobre la descoberta del sexe perquè tota la història té un punt d'irracional, de malestar del naixement, de família molt trencada. Podem parlar fins i tot de la poètica de la brutalitat. És un relat volgudament directe i que juga amb l'ambiguitat, insinuació i la confusió del record. L'autora s'estalvia els prolegòmens a les descripcions de les trobades, no les passa pel sedàs del romanticisme. La dinamitzadora diu que les trobades són narrades amb un punt de violència, de desbocament, de descoberta de la sexualitat / sensualitat. Com si la protagonista no tingués la resposta de res, les coses van anar així; l'única resposta és que encara el continua desitjant. D'aquí ve el canvi de perspectiva que hi ha en la relació amb l'altre, en alguns moments és des del jo i en d'altres són ell/ella. La relació amb el noi es presenta com una fugida cap endavant.

Altres temes són les classes socials i el racisme com el fragment de la dama que tracta de la deshonra i l'estigma social (la protagonista i la dama es coneixen perquè les dues estan alienades); una darrera qüestió és el del dolor, en el sentit més tràgic i fatalista.

L'amant no és literatura biogràfica sinó que és una operació memorialística, un artefacte literari de primer ordre. Duras fa creure que ho explica tot, però que ho fa amb les meves regles, ella en té el control.

Recursos Marguerite Duras: 1944 (2017) d'Emmanuel Finkiel Pel·lícula basada en la novel·la semiautobiogràfica El dolor. Duras va escriure aquesta narració l'any 1986 basant-se en els seus diaris personals de l'època de l'ocupació alemanya de París quan ella i el seu marit, Robert Antelme, formaven part del moviment d'alliberament. Antelme fou detingut i deportat a un camp. Entre l'autobiografia i la ficció, el relat descriu els sentiments d'espera i angoixa de l'autora pel retorn del seu marit i, alhora, d'aquestes emocions un cop va haver tornat.

Exposició Marguerite Duras al Palau de la Virreina Aquesta exposició que tenim oportunitat de veure fins al 2 d'octubre, està articulada al voltant de nou eixos temàtics sobre diferents períodes de la vida de l'autora: els colons francesos al Vietnam, la França post-ocupada, les revoltes dels estudiants, etc. Cadascun dels temes està acompanyat de material audiovisual que mostra l’experimentació que Marguerite Duras va portar a terme, entre imatge i text.

Biblioteques de Granollers