2016/2017
Núm.
1
Presentació del curs Dimarts 27 de setembre de 2016
Avui, 27 de setembre, comencem novament un nou curs del taller de filosofia pràctica. Amb molta il·lusió i canvis, cares noves i un tema engrescador: els marges de la filosofia, o sigui, els models que se situen al límit de la lògica i la ciència per interpretar la realitat. Aquest curs tenim cares noves també en la part moderadora; Joan Carles Gómez deixa pas a Fèlix Rabal, professor de filosofia.
Biblioteca Roca Umbert
Començarem el mes d’octubre parlant de mitologia, una cosmovisió del món amb déus fantàstics per explicar el món antic. No estem tant en la veritat absoluta sinó en allò que ens permet sobreviure. Mirarem elements mitològics que es conserven en l’actualitat per constatar la importància que tenen a hores d’ara. El mes següent tractarem la tragèdia, la lluita contra el destí. És una època curta, estem al final de la concepció mitològica i començant el principi de la racionalitat. Indagarem com en la societat actual hi ha un xoc entre la llei divina i la llei positiva, una connexió entre tragèdia i món actual. Al desembre començarem a parlar de les utopies, tema que ens ocuparà tres sessions. En la primera sessió parlarem de la utopia primitiva/originaria, considerada la República
de Plató. Funciona utilitzant el mite, la forma literària, estableix un pont d’unió entre el mite i el logos. La utopia actualment constitueix un dels motors més potents per fer realitat projectes, com pot ser la Universitat Popular de Granollers. A l’època moderna, apareixeran novament desitjos de canvi radical, títols com la Ciutat del Sol, Utopia o la Nova Atlàntida els treballarem al mes de gener. Els autors es plantegen models ideals a partir d’una crítica a la seva societat. Al febrer parlarem de les utopies contemporànies i tancarem aquest cicle. Veiem, a través de la història, com amb la revolució russa s’intenta portar a la pràctica l’ideal utòpic, com la tècnica avança i hi ha la revolució científica. Ara no sols els intel·lectuals volen canviar el món, també els arquitectes i escriptors de ciència ficció. Arribem a l’últim trimestre amb les distopies, que serien les utopies negatives, com l’holocaust o les conseqüències de la unió soviètica. És un món sense llibertat, cada cop més deshumanitzat, sempre amb un futur pitjor, on la naturalesa no hi és. Els últims dos mesos els dedicarem a filòsofs actuals com Marcus Gabriel i Marina Garcés.
Col·labora: