2016/2017
Núm.
3
Tragèdia. La lluita contra el destí
Biblioteca Roca Umbert
Dimarts 29 de novembre de 2016
Avui tractarem la tragèdia, des del seu context social fins a les manifestacions en l’actualitat, com poden ser les forces que regeixen l’economia.
Els temes que tractaven estaven lligats a l’Odisea i la Ilíada, o bé a la política. Atenes va derrotar a Pèrsia, els derrotats feien homenatge a la grandesa d’Atenes.
Ens situem en el “pas del mite al logos”. És un període molt lent, batejat amb aquesta nom al segle XX. La societat es fonamenta entorn els tirans. Al mateix temps neix el moviment democràtic amb les ciutats- estat, on el poble té cada cop més pes en el desenvolupament de la ciutat. Els tirans creen les ciutats, construeixen determinats espais, introdueixen dies de festa i dies de lleure. Els dies de festa son al juliol i a la primavera, on representen tragèdies per retre culte al déu Dionís. Aquest déu arriba a Atenes de forma il·legal, però de seguida té molts seguidors. Els tirans l’incorporen als déus oficials. Cada cinc anys, s’hi fan les festes dionisíaques. De tragèdies se n’escriuen moltíssimes, però se’n conserven poques. D’Èsquil se n’han conservat set. Es representaven de tres en tres, matí tarda i vespre. S’hi feien concursos i Sòfocles en va guanyar més que Eurípides. Les representacions les pagava un ric a l’escriptor, al poeta, als actors..., era la manera de demostrar la seva riquesa.
Religió i lleis
Èsquil és el més gran de tots els escriptors i tots són contemporanis, també, de Pèricles .
A l’Antiga Grècia no hi ha Déu suprem. Una de les característiques a destacar de les divinitats gregues és que no tenen jerarquia sacerdotal ni llibre sagrat. Això permet el naixement de la filosofia, per la llibertat que suposa no tenir un llibre sagrat. El màxim representant de la tragèdia és Dionís, representa també la creativitat, la imaginació i simbolitza també la vida. Hi ha una discussió entre la llei divina i la llei del tirà. Després vindrà la democràcia; en podem trobar exemples a Electra o Antígona. La llei divina és superior a la del tirà. Per Èsquil, que és defensor de la democràcia, els déus s’haurien de retirar i deixar pas a la llei dels homes. Destí Totes les tragèdies tenen un destí terrible. El destí porta a matar, a fer coses que sobrepassen qualsevol situació. L’home és absolut, queda com responsable de si mateix, malgrat que a vegades se li escapen els motius
Col·labora: