Cinema 2021/2022. Apunts. Sessió 2

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

NOVEMBRE 2021

Club de lectura CINEMA Melancholia (2011), Lars von Trier Esteve Plantada Periodista i escriptor

5 de novembre 2021 Cinema Edison

La pel·lícula Melancholia (2011) de Lars von Trier, malgrat ser una pel·lícula força inclassificable, podríem classificar-la en el gènere de la ciència-ficció. L'imminent impacte d'un planeta contra la terra trasbalsa la vida d'una jove parella que s'acaba de casar alhora que la de la seva família més propera.

La pel·lícula més comercial de Lars von Trier, ha esdevingut un títol de culte. Com altres títols del director, la història amaga temes ocults; en aquest cas seria la depressió i la (in)comprensió de l'entorn de les persones afectades per aquesta malaltia. Aquest títol forma part de la trilogia sobre la depressió, juntament amb Antichrist (2009) i Nymphomaniac (2013).

La filmografia de Lars von Trier és impressionant. Habitualment, Trier treballa formant trilogies, com la d'Europa que inclou The Element of Crime (1984), Epidemic (1987) i, la més destacable, Europa (1991). Després vindria la trilogia Golden heart amb Breaking the waves (1996), The Idiots (1998) i Dancer in the Dark (2000). Altres pel·lícules conegudes són Dogville (2003) i Antichrist (2008), entre d'altres, fins arribar a Melancholia (2011).

Resum de la sessió Segons Esteve Plantada, Lars von Trier és un dels directors més interessants i importants de l'actualitat. Creador radical i controvertit, impressiona perquè les seves obres impacten a l'espectador tant per la seva temàtica (violència, sexe, etc.) com pel gènere o el format que tria per rodar la pel·lícula. Però Trier destaca, sobretot, per ser el creador juntament amb Thomas Vindelberg del moviment Dogma 95, del qual en va sortir el Manifest Dogma 95 i el vot de castedat.

El vot de castedat és un decàleg de normes que pretenen purificar les pel·lícules, treure els excessos de tota mena que, segons els creadors del moviment, distreuen a l'espectador de l'essència de la història i de les actuacions dels actors que haurien de ser el focus d'atenció. En algunes escenes de la pel·lícula es nota la càmera a l’espatlla (moment del casament).

Melancholia està dividida en dues parts, cadascuna amb el nom d'una de les germanes. La Justine, interpretada per Kirsten Dunst, està melancòlica i la seva germana Claire vol que amagui aquestes emocions. El director fa servir aquesta història d'un cataclisme planetari com una metàfora de la malaltia - el planeta amagat darrere el sol simbolitza la depressió que, quan finalment surt, sorprèn per la grandària i, tot seguit, té lloc la negació de la situació pels personatges que l'envolten. El joc de colors també és simbòlic, el groc és tranquil·litat i claredat, el color de la Claire. En canvi, el blau de la Justine és el color de l'emoció, ella accepta els canvis de la vida, ha acceptat la depressió. Tot acompanyat per la música de Wagner de Tristany i Isolda.

A la segona part, la Justine ha fet les paus amb el destí i s'ha enfortit malgrat que la gent cregui que està boja. Per contra, la Claire observa sense implicar-se, el seu paper representa la postura general davant la depressió.

Recursos Mercedes de Luis. Lars von Trier y el Dogma '95: un viaje iniciático por la cultura danesa. Madrid: Ediciones JC, 2021 A mig camí entre un llibre de cinema i el relat de viatge, Mercedes de Luis ens introdueix d'aquesta manera tan peculiar en la cultura danesa contemporània. A Dinamarca, bressol del moviment Dogma '95, la cultura entrellaça tradició i modernitat, humanitats i reflexió. En aquest recorregut, l'autora destaca la figura de Lars von Trier i la bellesa de les seves imatges cinematogràfiques.

Melancolia (2011) Lars von Trier Pel·lícula disponible a eBiblio Catalunya Títol imprescindible de la filmografia de Lars von Trier alhora que un dels més personals. El director danès hi va traslladar part de la seva experiència amb la depressió, malaltia que ell pateix sovint.

Biblioteques de Granollers