L’aixovar De vegades em trobo la mare a la seva habitació, palplantada davant la porta oberta de l’armari d’arrel de noguera. Ocupant tot l’espai disponible, només hi ha llençols de lli perfectament apilats. Tots ells si bé de manera no uniforme, es veuen esgrogueïts. Ella va introduint les seves mans amb delicadesa entre les peces de roba i em mostra les inicials que van brodar a les capçaleres la rebesàvia, la besàvia i també l’àvia. Abans de tancar l’armari de nou i guardar la clau al doble fons d’un calaix, em recorda que aquestes labors de filigrana van requerir centenars d’hores de treball. Mentre ella me’n parla emocionada, no puc de deixar de pensar que aquests llençols sense cantonades flexibles que no han estat mai desplegats, mai arribaran a fer cap servei.
Joaquim Valls Arnau Barcelona 19