Iv microconcurs cat

IV MICROCONCURS

IV MICROCONCURSO LA MICROBIBLIOTECA

LA MICROBIBLIOTECA

LA MICROBIBLIOTECA

IV MICROCONCURS

Organitza i edita:

4

IV MICROCONCURS LA MICROBIBLIOTECA

IV Microconcurs La Microbiblioteca © dels textos, els seus autors i autores © de la presentació, Sílvia Fuster © 2015 Biblioteca Esteve Paluzie Disseny i maquetació: Eivissa & Associats SCCL Edició a cura de A. Guri Està permesa la reproducció parcial d’aquesta obra sempre i quan sigui sense ànim de lucre i no compti amb la negativa expressa dels autors i autores dels textos.

D.L. B-26.814-2012 Imprès a Eivissa & Associats SCCL Colònia Güell, Santa Coloma de Cervellò

www.lamicrobiblioteca.com

MICRORELATS CATEGORIA EN CATALÀ

ÍNDEX PRESENTACIÓ............................................................................................................. 13 CONVOCATÒRIA D’OCTUBRE

L’aixovar .................................................................................................................. 19 Nissaga d’èxit........................................................................................................... 20 Viatge d’anada ......................................................................................................... 21 El campió ................................................................................................................ 22 Filla ......................................................................................................................... 23

CONVOCATÒRIA DE NOVEMBRE

Tens foc?.................................................................................................................. 27 Ja vindran els reis mags ............................................................................................ 28 Una pizza molt urgent.............................................................................................. 29 Operacions de canvi d’espècie .................................................................................. 30

CONVOCATÒRIA DE DESEMBRE

Última voluntat........................................................................................................ 35 El defensa que so sabia que fer amb la pilota ............................................................ 36 Adéu, Andreu........................................................................................................... 37 L’advertiment........................................................................................................... 38 Falsa Innocència....................................................................................................... 39

CONVOCATÒRIA DE GENER

L’Atlàntida ............................................................................................................... 43 La visita ................................................................................................................... 44 Qüestió de pràctica .................................................................................................. 45 Verd Esperança......................................................................................................... 46

CONVOCATÒRIA DE FEBRER

Franctiradors............................................................................................................ 51 El far........................................................................................................................ 52 “Caché”.................................................................................................................... 53

CONVOCATÒRIA DE MARÇ

Sentit comú.............................................................................................................. 57 Dos.......................................................................................................................... 58

CONVOCATÒRIA D’ABRIL

El número final........................................................................................................ 63

CONVOCATÒRIA DE MAIG

Paciència.................................................................................................................. 67 Farfalla..................................................................................................................... 68 La caputxeta quan el conte és contat i el llibre tancat................................................ 69

GUANYADOR ANUAL

El llumí.................................................................................................................... 73

AGRAÏMENTS............................................................................................................. 75

PRESENTACIÓ Una de les principals vies que tenim els humans per a l’accés al coneixement és la lectura.

En conseqüència, doncs, la literatura esdevé un far que ens guia en el nostre procés de creixement personal i ens ajuda a modular la nostra manera de ser. Com que no naixem ensenyats i de tot se n’aprèn, sigui quina sigui la forma narrativa emprada sempre descobrim noves idees, girs argumentals, eines retòriques o paraules poc usuals. I és clar, en els microrelats això també succeeix.

Em fa molta il·lusió adreçar-vos aquestes línies per a un projecte que any rere any va agafant més volada i genera entusiasme en moltes persones que presenten els seus relats al concurs i constaten amb alegria que els seus escrits s’editen en paper i donen forma a una nova edició del llibre de microrelats. I em fa il·lusió perquè la cultura és a l’abast de tothom, des d’un vessant creatiu personal i col·lectiu. I aquest llibre n’és un bon exemple.

Vull agrair als membres del jurat la seva implicació, que va més enllà de la seva funció de triar els diferents escrits. En cada edició, el nivell d’autoexigència dels autors i autores fa que creixi la qualitat dels texts i això comporta després un reconeixement molt important a l’hora de donar els guardons i, alhora, també prestigia la Biblioteca Esteve Paluzie i, en conseqüència, la ciutat de Barberà del Vallès.

Així que felicitacions a totes les persones que veuran el seu nom escrit en aquestes pàgines, i gràcies per fer-nos gaudir de la lectura i per ajudar-nos a seguir formant-nos, aprenent i millorant.

Sílvia Fuster Alay Alcaldessa de Barberà del Vallès 13

A Joan Barril (1952-2014)

CONVOCATÒRIA D’OCTUBRE

L’aixovar De vegades em trobo la mare a la seva habitació, palplantada davant la porta oberta de l’armari d’arrel de noguera. Ocupant tot l’espai disponible, només hi ha llençols de lli perfectament apilats. Tots ells si bé de manera no uniforme, es veuen esgrogueïts. Ella va introduint les seves mans amb delicadesa entre les peces de roba i em mostra les inicials que van brodar a les capçaleres la rebesàvia, la besàvia i també l’àvia. Abans de tancar l’armari de nou i guardar la clau al doble fons d’un calaix, em recorda que aquestes labors de filigrana van requerir centenars d’hores de treball. Mentre ella me’n parla emocionada, no puc de deixar de pensar que aquests llençols sense cantonades flexibles que no han estat mai desplegats, mai arribaran a fer cap servei.

Joaquim Valls Arnau Barcelona 19

Nissaga d’èxit Sempre m’han inculcat els valor de la nissaga familiar. Metges, investigadors, escriptors..., tots els membres de la meva família han mantingut un alt estàndard d’èxit en les seves professions. Tots menys jo. Com sempre m’ha recordat el meu pare, no he pogut mai seguir l’estela dels meus brillants germans; cirurgià un, catedràtic l’altre; ni la dels meus pares, investigadors. Tots quatre han arribat al punt més àlgid de les seves carreres; i són freqüents les seves aparicions en premsa que fan més palès el seu èxit a la vegada que el meu absolut fracàs. Així, malgrat haver-ho intentat durant anys, no he triomfat en res; i per això he patit el menyspreu de la meva família i m’he convertit en el fill que ningú recorda.

Però ara, tot ha canviat. Per fi ho he aconseguit, ara seré jo el famós, ara ja no quedarà ningú que dubti de que el meu nom perdurarà per sempre. Per això, quan el policia em pregunta pels cossos plens de sang i sense vida dels meus pares i germans; jo somric i, assajant la mirada que faré davant dels periodistes, contesto: “Per a qualsevol informació, contacti amb el meu representant”.

Judith Priay Barberà del Vallès (Barcelona) 20

Viatge d’anada Per a la seva escapada a la muntanya, ella va omplir la seva motxilla de peces de vestir, de menjar, de medicaments, de mapes i, fins i tot, de records; mentre que ell només va procurar que la seva caixa de llumins estigués ben plena.

Nicolás Jarque Alegre Albuixech (València) 21

El campió Dos lluitadors, vestits amb texans i amb el tors nu, combaten en un ring improvisat dins d’una cambra frigorífica. El més gran i gras ha estat campió els darrers anys.

L’aspirant, fort i fibrat, és tan jove que pot ser fill seu. Sembla que guanya: està clavant una bona pallissa al favorit.

Un corredor d’apostes va d’un cantó a l’altre, per si algú encara s’hi vol afegir.

El vell té el suport del seu públic més fidel. Però, el jove adversari li clava mastegots, cada cop, més forts.

-Fora! Perdrem els diners! -criden quan veuen com el seu ídol pot ser vençut.

-Vés-te’n, estàs acabat! -diu un altre amb barba de tres dies i les orelles plenes de pèls i brutícia.

El virtual guanyador fita l’adversari. I abaixa els ulls fins la panxa i els sacsons que surten per fora del pantaló. Dedueix que deu ser on ha guardat tot l’èxit.

Respira fondo. Es tornen a trobar les mirades. Veu un home cansat i molt més vell que el que va començar el combat. També percep l’avenc de la derrota.

L’aspirant tanca els ulls. Baixa els braços i es queda quiet. Sent un fort cop al nas i cau a terra. El campió renova el títol. És aclamat pels seus seguidors.

Manel Aljama Sabadell (Barcelona) 22

Filla “La llinda dels Misteris mare marona vull traspassar, mare jo tot sol, jo tot sol.

Terenci Moix

Eren les set del matí quan vaig obrir els ulls, la llum daurada i silenciosa d’un dia nou banyava la casa sola. Els meus pares i el meu germà havien marxat de vacances a fer un creuer, a atipar-se de bufets lliures i jacuzzis i notables edificis històrics dolçament preparats per a rebre ramats de turistes. Jo pensava en el meu pare mentre contemplava els llits fets i quiets de la meva família; la seva manera implacable d’acorralar-me quan jo no era com ell volia, les fissures descobertes en mi que ell no havia suportat de mirar, la manera com em gratava l’esquena a les nits en el seu llit, quan jo era una nena petita, i m’adormia de plaent i absolut com m’era el seu tacte, la seva existència, la seva llei, la seva mà, les seves ungles.

Cristina Garcia González Barberà del Vallès (Barcelona) Guanyador mensual octubre 23

CONVOCATÒRIA DE NOVEMBRE

Tens foc?

“No es frecuente”, dice el procónsul volviéndose hacia Irene, “que dos gladiadores de ese mérito se maten mutuamente.

Podemos felicitarnos de haber visto un raro espectáculo” Julio Cortázar, Todos los fuegos el fuego

Devia ser molt matiner i es devia llevar sempre a la mateixa hora -qui sap si es posava el despertador- perquè cada dia, quan jo passava per davant del caixer automàtic, camí de la feina, el trobava rentant-se la cara amb l’aigua d’una ampolla de Font Vella que omplia a la font del xamfrà. A 2/4 de 7, estiu i hivern, ja tenia les mantes plegades i amuntegades sobre el carro del Mercadona, els cartrons recollits i les bosses penjades com alforges. No havia vist mai un indigent tan obsessivament pulcre i puntual. Qualsevol diria que tenia una agenda atapeïda de reunions importantíssimes. Quan em detectava, deixava tot el que estava fent i corria a encalçar-me, sovint encara amb les mans molles i la pinta als dits, i em demanava foc per encendre la primera burilla del dia.

Per això em va estranyar no veure’l aquell dilluns, quan vaig haver plegat els cartrons que em servien de màrfega i vaig córrer a demanar foc al comercial clenxinat que passava sempre a la mateixa hora, amb la cigarreta als morros, i que no es va dignar mai a oferirme un trist Marlboro, el fill de puta.

Jaume Ribó Cols Barberà del Vallès (Barcelona) 27

Ja vindran els reis mags Siguem breus i relatem els fets clarets i sense floritures.

Estava sent el pitjor hivern que es recordava, i la fam ja era una autèntica tragèdia.

De sobte apareixeren uns bells rens traspassant els límits del poble. En un obrir i tancar d’ulls les escopetes van parlar.

Al costat de l’algaravia de la gent s’escolta al Pare Noel maleir: Tothom sabrà que per la vostra culpa aquest Nadal no hi haurà regals per a tots.

En aquest moment el vilatà més ràpid li descerraja dos tirs i ho deixa clar: Doncs el que és per tu no ho sabran.

I van començar a preparar el sopar de Nadal.

Javier Palanca Corredor València 28

Una pizza molt urgent La bala policial, estúpida, perduda i imprevista, ha penetrat a la templa de la dona després de rebotir a la paret. Li ha deixat un rictus d’incredulitat a la cara. No podia imaginar que acabaria estesa al terra i ferida de mort quan ha trucat al servei d’Emergències demanant una pizza. Amb doble de formatge, ha especificat, i amb la massa ben fina. El funcionari d’Emergències ha quedat sorprès al principi; ben fastiguejat, després, de tant de boig emprenyador que corre pel món, però totalment còmplice al final quan li ha acabat preguntant: ‘parla sota coacció, senyora?’ I ella ha contestat que sí, que la vol també amb doble de tomaca i ben de pressa, que hi ha molta gana. Eufòrica, ha detallat l’adreça d’entrega. Ara, però, no se’n sap avenir amb la seva pròpia mort perquè només fa uns minuts era ben tranquil·la en penjar el telèfon, malgrat la fredor del canó que li tocava la nuca.

Tot i emmanillat a terra, el segrestador encara té una gana horrorosa.

Escriptorium (Alumnes del Curs de conte curt de l’Escola d’Escriptura Creativa de Sabadell Escriptorium) Sabadell (Barcelona) 29

Operacions de canvi d’espècie Abans no van aconseguir que les operacions de canvi d’espècie fossin factibles, les minories humanoanimalistes van ser durament perseguides o, pel cap baix, absolutament ignorades durant segles. Qui havia nascut sentint-se, posem per cas, gosset, lleó o una vaca, Bos primigenius taurus, no podia fer més que portar-ho en secret i mirar de compatibilitzar els seus instints de bordar, esquarterar una presa o ésser munyit, amb la seva condició d’ésser humà i les normes de comportament social que se li sobreentenien.

Les primeres reivindicacions públiques no van aparèixer fins passat el segle XXII a San Francisco i no va ser fins a mitjan segle XXIII que van aconseguir ser reconeguts legalment.

Avui en dia, però, encara persisteix el debat de si ha de ser o no la seguretat social qui costegi aquest tipus d’intervencions.

Laia Prat Garcia Sant Quirze del Vallès (Barcelona) Guanyador mensual novembre 30

CONVOCATÒRIA DE DESEMBRE

Última voluntat Va escampar les seves pròpies cendres al mar.

Francesc Barberà Pascual Algemesí (València) 35

El defensa que no sabia que fer amb la pilota Quan tothom volia unes Adidas Ivan Lendl, jo anava amb sabates ortopèdiques. No vaig aprendre a anar amb bicicleta. Tampoc no treia bones notes. No em vaig moure mai gaire de la mitja del 6. No era un nen efeminat, però m’acovardia fàcilment, i tot m’avergonyia.

No vaig topar mai amb el mestre que et desperta la vocació, no era un brètol dels que apedreguen gossets. Em vaig fer gran, i les dones m’agradaven, sí, però no gosava acostarm’hi. Vaig acabar Psicologia, encara que podria haver estudiat qualsevol altra carrera. I ara que tinc parella i una bona feina m’adono que he transitat per la vida com un nen consentit que no s’ha barallat mai per un gol anul·lat. Per això m’acomiado de tu per escrit, Montse, que sé que no entendràs que no hi ha res més difícil que renunciar a allò que no has tingut mai.

Jaume Ribó Cols Barberà del Vallès (Barcelona) 36

Adéu, Andreu Ahir vam enterrar el tiet Andreu. Eixerit i bromista inevitable, sempre amb un somriure a punt fins que va perdre el pes i la memòria alhora.

Junts, familiars, amics, veïns i el soci del Barça del seient contigu, capcots i resignats que la vellesa s’emportés l’un o l’altre cada tant. Abrics a la falda, mirada a terra i el seu cos exposat presidint la cerimònia. La caixa a punt per ser tancada.

Llavors el tenor del trio que valia 460€ i tocava sis cançons, va començar a cantar espatllant-ho tot desafinant tan descaradament com un equip de futbolistes fet nadales solidàries, un adolescent amb “cascos” a l’FNAC o una dona massa prima cantant òpera.

Tan malament i amb una veu tan estrident que vaig alçar la vista demanant auxili i vaig trobar tothom mirant-se, buscant explicacions, ulls molt oberts, cares esforçant-se, la gent passant-ho realment fatal. Ningú va poder resistir l’envestida d’una riallada general que va començar amb un pfff escapant-se d’unes mans a la fila de davant i va créixer i es va estendre, imparable, per tota la sala, com un tsunami.

Llavors vaig mirar el cos immòbil del tiet i li vaig veure als llavis un lleugeríííssim somriure, ara si, dient adéu.

Laia Prat Garcia Sant Quirze del Vallès (Barcelona) 37

L’advertiment Per al seu darrer aniversari li vam regalar una pilota lleugera de plàstic, amb uns pentàgons negres imitant les reglamentàries. La va rebre amb tanta il·lusió que la mateixa tarda vam anar a estrenar-la al parc. Hi estava jugant tot engrescat quan després de rebotar contra una paperera, va fer cap a l’estanyol dels ànecs. El guarda, que l’estava observant divertit, va aconseguir recuperar-la fent servir un tros de canya. Mentre li retornava, picant-li l’ullet li va dir molt seriós: “si torna a succeir, la hi requisaré”. En sentir-ho, l’avi va empal·lidir. Des d’aleshores, cada vegada que anem al parc s’abraça amb força a la pilota i es manté tota l’estona alerta, com fan els mascles dels suricata: vigilant sense descans la línia de l’horitzó.

Joaquim Valls Arnau Barcelona 38

Falsa innocència Una finestra amb el vidre trencat. Sang arreu del llit. Els cossos d’un matrimoni cosits a ganivetades mentre dormien, trobats per l’assistenta a primera hora del matí. Detectius i policies recorren la casa buscant pistes, trobant totes les que apunten a un robatori.

Un psicòleg roman al costat del fill, que estava adormit quan tot ha passat. Familiars i policies estan també pendents d’ell, li donen caramels i cuiden del seu benestar. I ningú, absolutament ningú, s’adona que sota el candor dels deu anys dorm el fred assassí en sèrie de la pròxima dècada.

Judith Priay Barberà del Vallès (Barcelona) Guanyador mensual desembre 39

CONVOCATÒRIA DE GENER

L’Atlàntida On ets, hort on collíem ahir roses i lliris?

Jacint Verdaguer

Havia estalviat durant mesos per poder-se pagar aquella minúscula habitació en un complex hoteler amb aires de banlieue tropical. I plovia, no d’una forma apocalíptica ni desesperada, més aviat amb una persistent monotonia.

Els hi havia cantat deu mil vegades a les de la feina les excel·lències de l’illa solitària, el seu destí. I plovia, plovia des del primer dia amb la mateixa trista insistència que la parella italiana s’escridassava a l’apartament del costat, plovia amb la perseverança dels esgarips dels britànics del pub.

Fou llavors, enmig del diluvi, quan va dir plou, sense gota de resignació. Va passar la cortina llardosa, va engegar la tele a tot drap, el microones al màxim, l’aixeta de la cuina, l’aixeta del lavabo, l’aixeta de la dutxa, el forn, l’assecador, despenjà el telèfon i s’empassà la clau d’aquella gàbia per a turistes. Si aquell coi d’illa li volia fer la vida impossible, ell no li posaria gens fàcil. Estava segur que podria enfonsar-la, tampoc era tan gran, soterrarla sota les aigües de l’Atlàntic per sempre més, ni que fos un trosset, ni que només fos la ínfima parcel·la que trepitjava.

Gerard Vilardaga Cunill Berga (Barcelona) 43

La visita Em van dir que arribaria aviat, però ja fa temps que l’espero i a vegades fins i tot penso que ho vaig somiar. M’entretinc fent solitaris. Per si de cas, porto sempre el mòbil a sobre, miro que no falti cafè i trec la pols de tota la casa. Cada matinada és una esperança i un turment.

Josep Ribó i Cols Barberà del Vallès (Barcelona) 44

Qüestió de pràctica Em dic Julius Malher, però els meus clients em coneixen com “El fi”. Molts pocs saben el meu nom de debò: ma mare, algun veí del barri i para de comptar. I és que la naturalesa de la meva professió m’obliga a ser extremadament discret.

A mon pare li dec la vida, cert, però no considero que li ho hagi d’agrair. El fet d’haver dipositat una legió d’espermatozoides incestuosos a l’úter de la meva mare i, alhora, germana, en contra de la seva voluntat, una vegada i una altra, durant els deu anys que la va tenir captiva al soterrani de casa no és quelcom digne d’agraïment, oi?

En canvi, és de justícia reconèixer que em va donar una bona empenta a l’hora de trobar feina. Puc dir sense embuts que és pel pare que avui faig de sicari. Amb la seva mort vaig descobrir que podia matar sense que els remordiments em traguessin la son. I ara m’hi guanyo la vida, ves per on. La finor va venir amb el temps i és que, com tot a la vida, l’excel·lència arriba amb la pràctica.

Carles Quílez Cunillera Sabadell (Barcelona) 45

Verd esperança Avui, a classe de dibuix, m’ha demanat la goma d’esborrar i jo li he passat sense mirar-la. El proper dia que em demani alguna cosa la miraré als ulls. He observat que ella tampoc no es fixa en els nois; crec que tinc possibilitats.

Josep Casals i Arbós Prades (Tarragona) Guanyador mensual gener 46

CONVOCATÒRIA DE FEBRER

Franctiradors Es van descobrir, apuntant-se a través de les mires dels seus rifles. Se tenien a tir.

Tremolaven. Un resà per Al·là, l’americà es va recordar de les corbes de la seva Sally.

Sabien que era el seu final, que quan l’altre premés el gallet no podrien respondre-li. Van morir sense disparar.

Nicolás Jarque Alegre Albuixech (València) 51

El far Els veïns de la zona de bon principi l’han mirat amb recel. Ell creu que no l’entenen perquè no els ha pogut explicar la seva gran passió.

Sempre li ha fascinat el mar. Especialment quan espetega ferotge contra els penya-segats.

Contemplar aquest espectacle des de la torre d’un far era la seva màxima il·lusió, el seu somni d’infantesa.

Per això, quan heretà la petita parcel·la de terra, ho va tenir clar: en comptes d’un xalet hi construiria un far. Encara que els veïns el mirin estrany. Encara que no es trobi sobre un penya-segat. Encara que estigui a 100 km. del mar.

M. Carme Marí Castelldefels (Barcelona) 52

“Caché” Un home i una dona, al matí, troben uns excrements al jardí. Una merda fresca i tòxica que ha asfixiat l’herba cuidada tot fent un cèrcol. Massa grossa per ser d’ocell, massa fina per ser d’humà, massa bonica per ser de rata. L’home i la dona decideixen deixar, en fer-se fosc, un platet que conté menjar de gat enverinat. Pregunten a tots els veïns si tenen gats.

Col·loquen tanques insondables a banda i banda de la propietat. Deixen una càmera rere la finestra que enregistra dia i nit per tal de descobrir el gat. Cada matí troben una nova caca. Les setanta-dues hores de gravació no han captat cap moviment. Però la merda és allà.

Cristina Garcia González Barberà del Vallès (Barcelona) Guanyador mensual febrer 53

CONVOCATÒRIA DE MARÇ

Sentit comú Encara amb llàgrimes als ulls, es tanca a la seva habitació i, com si la seva vida depengués d’això, se centra en els manuals que va deixar oblidats durant el curs. Pensa que si aprova matemàtiques o llengua al setembre, la notícia del seu embaràs no resultarà tan traumàtica.

Nicolás Jarque Alegre Albuixech (València) 57

Dos “Pots arribar a qualsevol lloc, sempre que caminis prou.”

Lewis Carroll

Dos astrofísics en cap, separats per la immensitat, es desperten alhora en sentir el tercer ring. Moguts per l’espant que vesteix les trucades intempestives, despengen. Una veu coneguda els hi diu has de venir, és important. Mentre es vesteixen tranquil·litzen la dona, dorm, que no passa res.

Tots dos arriben a la sala de control a la mateixa hora, mateix minut, mateix segon. Diuen bon dia per costum i badallen en penjar la jaqueta. Alhora.

-Escolta’m: la Voyager 5 ha detectat una altra sonda -anuncia sense preàmbuls la veu urgent del telèfon, la del torn de nit i olor de cafè.

-No pot ser. La 5 navega per espai inexplorat. Fa temps que va deixar totes les sondes velles enrere.

-Aquesta no l’hem deixat enrere: s’està apropant. I de cara.

-No pot ser.

-Doncs és. Mira.

Ho miren. I és. Els dos astrofísics en cap noten com se’ls accelera el cor.

-Porta la mateixa trajectòria que la nostra?

-Clavada i oposada. No trigaran en xocar.

-Envia un senyal!

-Ja ho he fet. He enviat: aquí la Voyager 5, identifica’t.

-I tenim resposta?

58

-Resposta no; ella també ens ha enviat un missatge.

-Què diu?

-Aquí la Voyager 5, identifica’t

Albert Vilalta Riera Montcada i Reixach (Barcelona) Guanyador mensual març 59

CONVOCATÒRIA D’ABRIL

El número final Els llums a la platea i la llotja es van apagar i es van encendre els de l’escenari. El teló es va obrir, i el mag i l’ajudant van sortir a escena. El públic va aplaudir. Es van mirar intensament però breument. El prestidigitador estava cansat, perquè no havia dormit la nit anterior; tot i així va forçar un somriure. << Bona nit, senyores i senyors! L’espectacle és a punt de començar! Deixin-se transportar per la màgia a altres mons!>>. El xou va iniciar-se. Esbrinament de la infidelitat de la seva parella. Retrets, crits. Els trucs van anar succeint-se a un ritme trepidant. Cop de porta, abandonament del camerino. La nit en vetlla. << I ara el gran número, el número final! >>. L’il·lusionista va ensenyar als espectadors, per tots els seus costats, una caixa buida, de la mida d’una persona. L’ajudant s’hi va ficar.

El mag va agafar una serra i va començar a tallar la caixa en dues meitats. En acabar la va mostrar de nou als assistents. Crits de sorpresa van omplir el teatre.

Sandra Fernández Jurado Badalona (Barcelona) Guanyador mensual abril 63

CONVOCATÒRIA DE MAIG

Paciència Ho sabia, li havien explicat. Si aguantava 15 minuts, el contingut de la capsa seria per ell: un bonus d’una setmana on ell volgués, tot inclòs. Però si no volia esperar, hauria de ficar la mà dins d’una altra capsa... A veure què hi trobava.

Havia passat un, dos minuts, potser tres? Sabia que l’estaven filmant. Sabia que era un experiment. Una gota de suor li regalimava pel front. Quant havia passat? Semblava una eternitat. Els dits ballaven sobre la taula. Les dues capses immòbils, idèntiques, només una tenia un forat... La cama dreta tenia vida pròpia... La camisa ja era xopa. No puc més!

I avergonyit va sortir de la sala. A la mà dreta una nota que hi deia: la curiositat va matar el gat, a la mà esquerra una pistola carregada.

Matilde González López Sabadell (Barcelona) 67

Farfalla M’hauria agradat conèixer el meu avi. No es va morir a la guerra perquè tenia l’enemic entortolligat a dins, una daga fantasma que li va segar l’última corda de vida en una emboscada brusca sense música ni melodia de comiat. Tothom li deia Rico, l’italià tranquil que mirava a l’horitzó en silenci i somiava en una llengua estrangera. No es deia pas Rico, però va deixar que tothom s’ho pensés, potser perquè ell ja no era capaç de sentir el batec de la pàtria en un sol mot.

Fa dies que penso davant d’un full esgrogueït i ple d’arrugues que la memòria dels vius mai no podrà allisar. Quan vaig trobar la carta al calaix del tocador de la meva àvia, em vaig estremir perquè no havia vist mai aquella lletra serena que ara se m’apareixia com el vol fugaç d’una papallona. I els tres primers mots se’m van clavar ben endins com les espines d’una rosa: La mia farfalla. No crec en les casualitats perquè farfalla és la primera paraula que vaig aprendre en italià. L’avi m’havia enviat un regal anònim que m’acompanyaria tota la vida, com un nus invisible que em protegia per damunt dels mots. I el pes de la meva identitat esdevenia com l’aleteig d’una papallona.

Marta Finazzi i Martínez Girona 68

La caputxeta quan el conte és contat i el llibre tancat - ... i així va ser com el caçador va matar el llop i la caputxeta i l’àvia van poder tornar a casa i fer tants i tants dinars de diumenge.

Conte contat, la nena ja dorm, la mare tanca el llibre, i immediatament la caputxeta crida el llop, l’àvia i el caçador: -Ràpid, ràpid, nois! Que hem de ser d’aquí a cinc minuts a casa d’un altre nen, tres carrers més avall! I avui encara ens queden tres visites més, després!

-La vida de l’artista -remuga l’àvia posant-se bé la camisa de dormir- , ja no tinc edat!

-I ningú vol anar a fer una cerveseta? -diu el caçador.

-Uf! Quin “agobio” tu! Que no hi ha més històries per explicar o què? -protesta el llop.

I surten corrents i es fon a negre.

Laia Prat Garcia Sant Quirze del Vallès (Barcelona) 69

GUANYADOR ANUAL El jurat de la final de la IV edició del Microconcurs de La Microbiblioteca en la Categoria en Català ha estat constituït per les escriptores, i el músic i escriptor Care Santos

Mònika Zgustova

Jordi Masó Rahola

El llumí Ha sortit de bon matí a collir llenya. N’ha acumulat una bona quantitat. L’hivern comença a fer-se senyor del bosc i no sap quant de temps podrà resistir. Fa deu dies que va trobar la cabana enmig del no-res. Els bandits els havien assaltat mentre viatjaven cap al nord en aquella atrotinada diligència. Varen matar la seva esposa i el conductor. Se’n va salvar perquè havia anat a fer un riu fora del camí quan aparegueren aquells tres.

A sopluig, apila la llenya i es disposa a encendre-la però, amb què? No te manera de fer foc. Regira calaixos amunt i avall i res. De sobte, el miracle. Un llumí a l’ampit de l’única finestra. El pren, amb compte de no trencar-lo. Els dits se li estan posant morats i, si se’n surt, n’hi hauran d’amputar algun. L’alegria esdevé desesper. Com l’encendrà, aquell llumí? El frega per les parets, pel terra, per la taula. Res. Ho prova i ho prova fins que el cap de fòsfor es desfà.

El jove encén la cigarreta. L’encenedor nou, regal de la seva xicota, és molt bonic. Es reuneix amb son pare a la cabana. Una caixa de llumins antics reposa en un seient de pedra al costat de la porta. Mentre els forenses retiren l’esquelet, els dos homes fumen.

Celestí Casòliva i Morales Barcelona Guanyador mensual maig i anual 73

AGRAÏMENTS A Marta Garcia (Directora Biblioteca Montcada i Reixach-Can Sant Joan), Jordi Bosch (Director Biblioteca Sabadell Sud), Mario Aguilera (Director Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí), Emília Sànchez (Directora Biblioteca Nou Barris de Barcelona), Núria Camps (Directora Biblioteca Sabadell Ponent), Maite Pinteño (Directora Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà), Daniel García (Director Biblioteca Santa Coloma de Gramenet-Singuerlín) i Berta Cama (Directora Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès), per formar part del jurat de les convocatòries mensuals.

A Irene Andres-Suárez, José María Merino i Juan Casamayor, per formar part del jurat de la final en la categoria en castellà, a Mònika Zgustova i Jordi Masó Rahola, per formar part del jurat de la final en la categoria en català conjuntament amb Care Santos a qui li agraïm moltíssim la seva predisposició i amabilitat per suplir la malaurada vacant en el jurat d’en Joan Barril.

I també a tot el personal de la Biblioteca Esteve Paluzie, a la Regidoria de Cultura i a l’Ajuntament de Barberà del Vallès, a la Diputació de Barcelona i molt especialment a tots les persones participants en el concurs, i als usuaris i usuàries de La Microbiblioteca.

Moltes gràcies.

75

www.lamicrobiblioteca.com