FONS EUROPEUS
Es tracta d’una mostra més dels grans esforços que s’estan realitzant per aconseguir fons europeus. És ja la tercera ajuda europea que rep el municipi, junt amb la dels projectes de Control d’accessos de la cala del Moraig i Substitució de fanals convencionals per altres amb tecnologia led. Totes elles valorades en més de 1,5 milions d’euros. A més, el Consistori espera rebre la confirmació d’una quarta en els pròxims mesos.
L’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell suma una altra gran injecció procedent dels fons europeus Next Generation, aquesta vegada amb 700.346 euros per a la rehabilitació del Mercat Municipal dins del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP).
El de Benitatxell és l’únic projecte de la Marina Alta dels 405 seleccionats en tota Espanya (es van presentar 1.065 propostes). Forma part de les 30 propostes de la Comunitat Valenciana, posicionant-se la nou del rànquing quant a dotació de pressupost. Supera a grans municipis com Picassent o Silla, i està només per davall de projectes de grans ciutats com València, Gandia, Alcoi, Alzira o Mislata, totes elles de més de 40.000 habitants, i les poblacions de Càrcer i Traiguera.
El Mercat de Benitatxell és el principal equipament municipal destinat a les activitats comercials. Actualment, l’edifici compta amb un espai central i dos agregats corresponents amb dotacions de Turisme i Serveis Socials. L’objectiu de l’Ajuntament és traslladar aquestes últimes dependències i conformar un mercat més funcional que revitalitze el comerç local i es convertisca en un gran atractiu turístic.
El projecte contempla generar una plaça interior i una exterior contínues amb més espai per a la restauració i per a xicotetes activitats socioculturals. A més, es durà a terme una rehabilitació estratègica per a aconseguir un nul consum energètic.
Es preveu que aquesta obra s’execute en 2024. Actualment, el consistori es troba en fase de licitació del projecte.
El Ayuntamiento de El Poble Nou de Benitatxell suma otra gran inyección procedente de los fondos europeos Next Generation, esta vez con 700.346 euros para la rehabilitación del Mercado Municipal dentro del Programa de Impulso a la Rehabilitación de Edificios Públicos (PIREP).
ción de farolas convencionales por otras con tecnología led. Todas ellas valoradas en más de 1,5 millones de euros. Además, el Consistorio espera recibir la confirmación de una cuarta en los próximos meses. El Mercado de Benitatxell es el principal equipamiento municipal destinado a las actividades comerciales. Actualmente, el edificio cuenta con un espacio central y dos agregados correspondientes con dotaciones de Turismo y Servicios Sociales. El objetivo del Ayuntamiento es trasladar estas últimas dependencias y conformar un mercado más funcional que revitalice el comercio local y se convierta en un gran atractivo turístico.
El proyecto contempla generar una plaza interior y una exterior continuas con más espacio para la restauración y para pequeñas actividades socioculturales. Además, se llevará a cabo una rehabilitación estratégica para conseguir un nulo consumo energético.
Se prevé que esta obra se ejecute en 2024. Actualmente, el consistorio se encuentra en fase de licitación del proyecto.
El de Benitatxell es el único proyecto de la Marina Alta de los 405 seleccionados en toda España (se presentaron 1.065 propuestas). Forma parte de las 30 propuestas de la Comunitat Valenciana, posicionándose la nueve del ranking en cuanto a dotación de presupuesto. Supera a grandes municipios como Picassent o Silla, y está solo por debajo de proyectos de grandes ciudades como València, Gandia, Alcoi, Alzira o Mislata, todas ellas de más de 40.000 habitantes, y las poblaciones de Càrcer y Traiguera. Se trata de una muestra más de los grandes esfuerzos que se están realizando por conseguir fondos europeos. Es ya la tercera ayuda europea que recibe el municipio, junto con la de los proyectos de Control de accesos de la cala del Moraig y Sustitu-
El Poble Nou de Benitatxell’s Council has received another large injection from the European Next Generation funds, this time with 700,346 euros for the rehabilitation of the Municipal Market as part of the Programme to Promote the Rehabilitation of Public Buildings (PIREP).
The project of Benitatxell is the only project from La Marina Alta out of the 405 selected throughout Spain (1,065 entries were submitted). It is one of the 30 proposed projects in the Valencian Community, ranking ninth in terms of budget allocation. It surpasses large municipalities such as Picassent and Silla, and it is only below projects in large cities such as Valencia, Gandia, Alcoi, Alzira and Mislata, all of which have more than 40,000 inhabitants, and the towns of Càrcer and Traiguera.
This is yet another example of the great efforts being made to obtain European funds. It is already the third European subsidy that the town has received, together with the projects for the Control of accesses to the Moraig cove and the Replacement of conventional streetlights with others using LED technology. All of them valued in more than 1.5 million euros. In addition, the Council expects to receive confirmation of a fourth one in the upcoming months.
Benitatxell, the only town in La Marina Alta to receive European funds to rehabilitate municipal buildings
The Market of Benitatxell is the main municipal facility for business activities. Currently, the building has a central space and two annexes corresponding to the Tourist Info Office and Social Services departments. The objective of the Town Hall is to move the latter and create a more functional market that will revitalise local businesses and become a major tourist attraction.
The project envisages creating a continuous interior and exterior square with more space for restaurants and small socio-cultural activities. In addition, a strategic refurbishment will be carried out to achieve zero energy consumption. This work is expected to be completed in 2024. The council is currently in the tendering phase of the project.
Benitatxell, die einzige Gemeinde in der Marina Alta, die europäische Fonds zur Sanierung kommunaler Gebäude erhalten hat
Der Stadtrat von El Poble Nou de Benitatxell erhält eine weitere große Finanzspritze aus den europäischen Fonds Next Generation, diesmal 700.346 Euro für die Sanierung des städtischen Marktes im Rahmen des Programms zur Förderung der Sanierung öffentlicher Gebäude (PIREP). Das Projekt in Benitatxell ist das einzige in der Marina Alta von den insgesamt 405 in ganz Spanien ausgewählten (1.065 Vorschläge wurden eingereicht). Es ist Teil der 30 Vorschläge der valencianischen Kommune und belegt den neunten Platz in der Rangliste in Bezug auf die Mittelzuweisung. Es übertrifft große Gemeinden wie Picassent oder Silla und unterliegt nur den Projekten der größeren Städte wie Valencia, Gandia, Alcoi, Alzira oder
Dies ist ein weiteres Beispiel für die großen Anstrengungen, die gemacht werden, um europäische Mittel zu erhalten. Es ist bereits die dritte europäische Förderung, die die Gemeinde, zusammen mit dem Projekt zur Zugangskontrolle in Cala del Moraig und dem für den Ersatz herkömmlicher Laternenpfähle durch andere mit LED-Technologie, erhalten hat. Alle zusammen im Wert von mehr als 1,5 Millionen Euro. Dazu erwartet das Konsistorium in den kommenden Monaten die Bestätigung eines vierten.
Der Markt von Benitatxell ist die wichtigste kommunale Einrichtung für kommerzielle Aktivitäten. Derzeit verfügt das Gebäude über einen zentralen Raum und zwei Aggregate mit Dotierungen für Tourismus und soziale Dienste. Das Ziel des Stadtrats ist es, letztere Räumlichkeiten umzusiedeln und so einen funktionelleren Markt zu schaffen, der den lokalen Handel wiederbelebt und zu einer großen Touristenattraktion wird.
Das Projekt sieht die Schaffung eines durchgehenden Innen- und Außenplatzes mit mehr Platz für Restaurants und kleine soziokulturelle Aktivitäten vor. Darüber hinaus wird eine strategische Sanierung durchgeführt werden, um einen Energieverbrauch von gleich Null zu erreichen. Diese Arbeiten werden voraussichtlich im Jahr 2024 ausgeführt. Derzeit befindet sich der Gemeinderat in der Ausschreibungsphase des Projekts.
Benitatxell resol 600 incidències en any i mig gràcies al nou sistema de WhatsApp i e-mail
Fa any i mig, el govern de Benitatxell es va proposar impulsar una administració més pròxima a la ciutadania. Que els veïns pogueren expressar amb facilitat les seues necessitats, opinions i queixes, per a així millorar els serveis i infraestructures.
A mitjan 2021 es va crear el Departament d’Incidències i Queixes, que va instaurar un protocol intern específic més àgil. Així, cada vegada que es rep una incidència, queixa o demanda, el personal encarregat de la gestió es coordina per a donar una primera resposta confirmant la recepció de la queixa. Després es trasllada a l’equip tècnic i, finalment, s’informa el ciutadà quan aquesta ha sigut solucionada. Entre mig, hi ha una fèrria coordinació perquè les queixes que tenen una resolució més allargada en el temps no caiguen en l’oblit. Pel que respecta a la ciutadania, s’han posat facilitats per a comunicar queixes i incidències a través de canals més accessibles i ràpids, com el WhatsApp automatitzat de l’Ajuntament (690 96 55 97) o el correu incidencies@elpoblenoudebenitatxell.com.
Això ha incrementat el feedback entre l’Ajuntament i la ciutadania, que, en general (sempre hi ha excepcions de casos més difícils i costosos), veu com es resolen les seues queixes. Les xifres són molt bones, i han millorat respecte al primer anàlisi que es va fer l’any passat per aquestes mateixes dates.
En total, entre l’1 de juliol de 2021 i el 30 de novembre de 2022, s’han rebut 715 avisos de queixes o incidències, de les quals s’han resolt el 84%, o el que és el mateix, un total de 604. Aquesta taxa de demandes resoltes s’ha incrementat més de 20 punts respecte a l’any passat, quan el percentatge de queixes ateses era del 62%. En la següent taula es poden observar les queixes desglossades per número, tipologies i la seua ràtio de resolució.
Hace año y medio, el gobierno de Benitatxell se propuso impulsar una administración más cercana a la ciudadanía. Que los vecinos pudieran expresar con facilidad sus necesidades, opiniones y quejas, para así mejorar los servicios e infraestructuras.
A mediados del 2021 se creó el Departamento de Incidencias y Quejas, que instauró un protocolo interno específico más ágil. Así, cada vez que se recibe una incidencia, queja o demanda, el personal encargado de la gestión se coordina para dar una primera respuesta confirmando la recepción de la queja. Después se traslada al equipo técnico y, por último, se informa al ciudadano cuando esta ha sido solucionada. Entre medio, hay una férrea coordinación para que las quejas que tienen una resolución más alargada en el tiempo no caigan en el olvido.
Por lo que respecta a la ciudadanía, se han puesto facilidades para comunicar quejas e incidencias a través de canales más accesibles y rápidos, como el WhatsApp automatizado del Ayuntamiento (690 96 55 97) o el correo incidencies@elpoblenoudebenitatxell.com.
Esto ha incrementado el feedback entre el Ayuntamiento y la ciudadanía, que, por lo general (siempre hay excepciones de casos más difíciles y costosos), ve como se resuelven sus quejas. Las cifras son muy buenas, y han mejorado respecto al primer análisis que se hizo el pasado año por estas mismas fechas.
En total, entre el 1 de julio de 2021 y el 30 de noviembre de 2022, se han recibido 715 avisos de quejas o incidencias, de las cuales se han resuelto el 84%, o lo que es lo mismo, un total de 604. Esta tasa de demandas resueltas se ha incrementado más de 20 puntos respecto al año pasado, cuando el porcentaje de quejas atendidas era del 62%. En la siguiente tabla se pueden observar las quejas desglosadas por número, tipologías y su ratio de resolución.
Benitatxell resuelve 600 incidencias en año y medio gracias al nuevo sistema de WhatsApp
A year and a half ago, Benitatxell’s government set out to promote a more citizen-friendly administration. That the residents could easily express their needs, opinions and complaints, in order to improve services and infrastructures.
cerned, facilities have been made available to communicate complaints and incidents through more accessible and quicker channels, such as the automated WhatsApp of the Council (690 96 55 97) or the e-mail incidencies@elpoblenoudebenitatxell.com.
This has increased the feedback between the Council and the citizens, who, in general (there are always exceptions in more difficult and costly cases), see their complaints dealt with.
In mid-2021, the Incidents and Complaints Department was created, which established a specific internal protocol that is more agile. Thus, each time an incident, complaint or request is received, the staff in charge of management is coordinated to provide an initial response confirming receipt of the complaint. It is then passed on to the technical team and, finally, the citizen is informed when it has been dealt with. In between, there is strict coordination to ensure that complaints that have to be solved over a longer period of time do not fall into oblivion. As far as citizens are con-
The numbers are very good, and have improved compared to the first analysis done at this time last year.
In total, between July 1st, 2021 and November 30th, 2022, 715 complaints or incidents have been received, of which 84% have been solved, or in other words, a total of 604. This rate of solved complaints has increased 20 points compared to last year, when the percentage of solved complaints was 62%. The following table shows the complaints broken down by number, typology and resolution ratio.
Benitatxell has solved 600 incidents in a year and a half thanks to the new WhatsApp systemand e-mail
Benitatxell löst 600 Vorkommnisse in anderthalb Jahren dank des neuen WhatsApp- und E-Mail-Systems
Vor anderthalb Jahren nahm sich die Regierung von Benitatxell vor, eine bürgernähere Verwaltung zu fördern. Ziel war es, dass die Bewohner ihre Bedürfnisse, Meinungen und Beschwerden leichter äußern können, um dadurch Dienstleistungen und Infrastrukturen zu verbessern. Mitte 2021 wurde die Abteilung für Inzidenzen und Beschwerden eingerichtet, die ein agileres, spezifisch internes Protokoll erstellte: Jedes Mal, wenn ein Vorfall, eine Beschwerde oder eine Anfrage eingeht, koordiniert sich das für die Bearbeitung zuständige Personal, um eine erste direkte Antwort zu geben, mit der der Eingang der Beschwerde bestätigt wird. Dann wird diese an das technische Team weitergeleitet und schließlich wird der Bürger informiert, wenn das Problem gelöst wurde. Dazwischen gibt es eine verstärkte Koordination, damit die Beschwerden, die eine längere Lösungsfrist haben, nicht in Vergessenheit geraten. Was die Bürger anbetriff, wurden die Vorgänge erleichtert, so dass Beschwerden und Vorfälle über zugänglichere und schnellere Kanäle gemeldet werden können, wie z. B. über das automatisierte WhatsApp des Stadtrats (690 96 55 97) oder die E-Mail-Adresse incidents@elpoblenoudebenitatxell.com.
Dies hat zu einem verstärkten Feedback zwischen dem Stadtrat und den Bürgern geführt, die im Allgemeinen (es gibt immer Ausnahmen in schwierigeren und kostspieligeren Fällen) beobachten können, wie ihre Beschwerden gelöst werden.
Die Zahlen sind sehr gut und haben sich im Vergleich zu der ersten Analyse, die letztes Jahr im gleichen Zeitraum durchgeführt wurde, verbessert. Insgesamt, zwischen dem 1. Juli 2021 und dem 30. November 2022, sind 715 Mitteilungen über Beschwerden oder Vorfälle eingegangen, von denen 84 % gelöst wurden, das heißt insgesamt 604. Die Rate der erledigten Beschwerden ist somit, im Vergleich zum Vorjahr, um 20 Punkte gestiegen, als der Prozentsatz der bearbeiteten Beschwerden 62% betrug. Die folgende Tabelle zeigt die Beschwerden, untergliedert in Anzahl, Art und Lösungsquote, auf.
Benitatxell ha estrenat el nou parc infantil amb zona de skatepark en l’entrada al municipi per Xàbia, als peus de l’església. El parc inclou nous elements de joc com una zona d’escalada, tobogans, balancins i un arener.
En ell s’ha realitzat una remodelació completa de l’espai que ha renovat la imatge del conjunt i ha optimitzat les zones. També s’ha habilitat un pas per als vianants únic acompanyat de zones verdes i s’ha instal·lat un banc continu zigzaguejant que serveix alhora per a delimitar espais. A més, l’actuació ha inclòs la reurbanització de les voreres, pintura viària, nou enllumenat led i introducció d’arbratge i enjardinament.
L’estat de deterioració de la zona i la mala qualitat del disseny de l’espai, així com la falta de vegetació, oferien fins ara una imatge poc atractiva. L’objecte d’aquest projecte ha sigut, en definitiva, millorar el paisatge urbà solucionant alhora els problemes de funcionament i la falta de coherència de la zona de jocs i l’skate. “Aquesta actuació és un exemple més del model de poble que volem aconseguir, amb espais verds, accessible i acollidor per a les persones”, ha assenyalat el regidor de Planificació Urbana, Jorge Pascual.
Benitatxell ha estrenado el nuevo parque infantil con zona de skatepark en la entrada al municipio por Xàbia, a los pies de la iglesia. El parque incluye nuevos elementos de juego como una zona de escalada, toboganes, balancines y un arenero.
En él se ha realizado una remodelación completa del espacio que ha renovado la imagen del conjunto y ha optimizado las zonas. También se ha habilitado un paso peatonal único acompañado de zonas verdes y se ha instalado un banco continuo zigzagueante que sirve a la vez para delimitar espacios. Además, la actuación ha incluido la reurbanización de las aceras, pintura vial, nuevo alumbrado led e introducción de arbolado y ajardinamiento.
El estado de deterioro de la zona y la mala calidad del diseño del espacio, así como la falta de vegetación, ofrecían hasta ahora una imagen poco atractiva. El objeto de este proyecto ha sido, en definitiva, mejorar el paisaje urbano solucionando a la vez los problemas de funcionamiento y la falta de coherencia de la zona de juegos y el skate “Esta actuación es un ejemplo más del modelo de pueblo que queremos conseguir, con espacios verdes, accesible y acogedor para las personas”, ha señalado el concejal de Planificación Urbana, Jorge Pascual.
Benitatxell has opened the new playground with skatepark area at the entrance to the town from Xàbia, at the bottom of the church. The park includes new game elements such as a climbing area, slides, see-saws and a sandpit.
A complete remodelling of the space has been carried out, renewing the image of the complex and optimising the areas. A single pedestrian walkway has also been created, accompanied by green areas and a continuous zigzagging bench has been installed, which also serves to delimit spaces.
Moreover, the project has included the redevelopment of the pavements, road painting, new LED lighting and the introduction of trees and landscaping.
The state of deterioration of the area and the poor quality of the design of the space, as well as the lack of vegetation, had previously offered an unattractive image. The objective of this project was, in short, to improve the urban landscape while solving the operational problems and the lack of coherence of the playground and skateboarding area.
“This action is another example of the model of town we want to achieve, with green spaces, accessible and welcoming to people,” said the councillor of Urban Planning, Jorge Pascual.
Benitatxell hat den neuen Spielplatz mit einem Skatepark-Bereich am Eingang der Gemeinde, aus Richtung Javea, am Fuße der Kirche eröffnet. Der Park umfasst neue Spielelemente wie einen Kletterbereich, Rutschen, Wippen und einen Sandkasten.
Es wurde eine vollständige Umgestaltung des Platzes durchgeführt, um das Bild des Komplexes zu verjüngen und die Bereiche zu optimieren. Außerdem wurde ein einmaliger Fußgängerweg eingerichtet, umgeben von Grünflächen; ebenso wurde eine durchgehende Zickzackbank installiert, die gleichzeitig der Raumbegrenzung dient.
Darüber hinaus beinhaltete die Aktion die Sanierung der Bürgersteige, Straßenanstriche, neue LED-Beleuchtung und die Pflanzung von Bäumen und die Gartengestaltung.
Der Verfall des Areals und die schlechte Qualität der Raumgestaltung, sowie die mangelnde Begrünung, boten bislang ein unattraktives Bild. Kurz gesagt, der Zweck dieses Projekts war es, das Stadtbild zu verbessern und gleichzeitig die Betriebsprobleme und die mangelnde Kohärenz des Spielplatzes und des Skatebereichs zu lösen.
“Diese Aktion ist ein weiteres Beispiel für das Stadtmodell, welches wir erzielen wollen: mit Grünflächen, die für die Menschen zugänglich und einladend sind.”, betonte der Stadtrat für Stadtplanung, Jorge Pascual.
Després de diversos mesos de treball conjunt entre l’Ajuntament i la Diputació d’Alacant, l’ens provincial a la fi posarà solució als problemes d’inseguretat viària del carrer Capelletes (CV-737). L’actuació contempla l’ampliació de les voreres a 1,5m d’ample i la instal·lació de baranes de se-
guretat a les cantonades de l’encreuament de la carretera de Moraira, on es situa actualment un centre d’educació al qual acudeixen desenes de xiquets diàriament.
També es pintaran més passos de vianants al llarg del vial, i s’adaptarà la resta de tram de voreres per a poder ampliar l’ample de les zones d’aparcament. L’objectiu és que els vehicles estacionats no patisquen danys a causa de l’estretor, com venia succeint fins ara.
L’objectiu és millorar la seguretat d’aquesta important artèria del municipi, en la qual conflueixen en un alt número tant cotxes i vehicles pesants com els vianants que acudeixen als comerços i serveis.
Millora de la mobilitat i la seguretat a l’encreuament de Capelletes-Moraira
Tras diversos meses de trabajo conjunto entre el Ayuntamiento y la Diputación de Alicante, el ente provincial al fin pondrá solución a los problemas de inseguridad vial de la calle Capelletes (CV-737). La actuación contempla la ampliación de las aceras a 1,5m de ancho y la instalación de barandillas de seguridad en las esquinas del cruce de la carretera de Moraira, donde se ubica actualmente un centro de educación al que acuden decenas de niños diariamente.
También se van a pintar más pasos de peatones a lo largo del vial, y se va a adaptar el resto de tramo de aceras para poder ampliar el ancho de las zonas de aparcamiento. El objetivo es que los vehículos estacionados no sufran daños debido a la estrechez, como venía sucediendo hasta ahora.
El objetivo es mejorar la seguridad de esta importante arteria del municipio, en la que confluyen en un alto número tanto coches y vehículos pesados como los peatones que acuden a los comercios y servicios.
Nach mehreren Monaten der Zusammenarbeit des Stadtrats und der Provinzregierung von Alicante, hat die Provinzbehörde endlich eine Lösung für die Probleme der Straßenunsicherheit in der Calle Capelletes (CV-737) gefunden.
Die Aktion sieht die Erweiterung der Bürgersteige auf 1,5 m Breite und die Installation von Sicherheitsgeländern an den Ecken der Straßenkreuzung von Moraira vor, wo sich derzeit eine Bildungseinrichtung befindet, die täglich Dutzenden von Kindern besuchen.
After several months of joint work between the Council and the Diputación de Alicante, the delegation will finally provide a solution to the problems of road safety at Capelletes Street (CV-737).
The project includes the widening of the pavements to 1.5m and the installation of safety handrails at the corners of the junction of Moraira road, which currently houses an education centre attended by dozens of children every day.
More pedestrian crossings will also be painted along the road, and the remaining section of pavements will be adapted to allow the widening of the parking areas. The objective is that parked vehicles will not be damaged due to the narrowness, as has been the case until now.
The goal is to improve the safety of this important road in town, which is used by a large number of cars and heavy vehicles as well as pedestrians going to the shops and services.
Zudem wird es entlang der Straße vermehrt Fußgängerüberwege geben und der Rest des Gehwegabschnitts wird angepasst, um die Parkflächen zu verbreitern. Ziel ist es, dass parkende Fahrzeuge nicht wie bisher auf Grund der Enge beschädigt werden können.
Aufgabe ist es, die Sicherheit dieser wichtigen Verkehrsader der Gemeinde zu verbessern, auf der viele Autos und schwere Fahrzeuge auf Fußgänger treffen, die Geschäfte und Dienstleister aufsuchen.
Improved mobility and safety at the Capelletes-Moraira junction
Els Serveis Socials han sigut tradicionalment la porta posterior de l’administració local, el treball invisible i discret que no es veu però que està i és extremadament necessari.
Especialment es va posar de manifest la seua indispensabilitat en els moments més durs de la pandèmia, quan es va disparar el nombre de persones ateses. De les 675 cites d’aquest departament en 2019, es va passar a les 1.530 en 2020, més del doble.
D’igual manera, les conseqüències d’aquest fatídic any es van veure reflectides en la sol·licitud de prestacions econòmiques per emergència social, que van passar de 37 el 2019 a 126 en 2020, més del triple.
Després d’accentuar-se la necessitat de construir una base i uns pilars forts quant a benestar social, l’equip de govern va apostar per potenciar un dels serveis més necessaris: el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD). “Aquesta és una prestació que quan la gent la sol·licita és perquè realment ho necessita i la urgència és màxima”, apunta la regidora de Serveis Socials, Isa Garrido.
Per això, es va decidir impulsar el servei donant-lo a conéixer i reduint dràsticament el temps d’espera en la tramitació. Així, s’ha passat d’una espera d’entre 3 i 5 mesos, a tan sols un mes. I tot eixe treball de potenciació s’ha vist reflectit també en el nombre d’usuaris: s’ha passat de 12 usuaris en 2019 a 22 actualment.
Los Servicios Sociales han sido tradicionalmente la puerta trasera de la administración local, el trabajo invisible y discreto que no se ve pero que está y es extremadamente necesario.
Especialmente se puso de manifiesto su indispensabilidad en los momentos más duros de la pandemia, cuando se disparó el número de personas atendidas. De las 675 citas de este departamento en 2019, se pasó a las 1.530 en 2020, más del doble. De igual modo, las consecuencias de este fatídico año se vieron reflejadas en la solicitud de prestaciones económicas por emergencia social, que pasaron de 37 el 2019 a 126 en 2020, más del triple.
Tras acentuarse la necesidad de construir una base y unos pilares fuertes en cuanto a bienestar social, el equipo de gobierno apostó por potenciar uno de los servicios más necesarios: el Servicio de Ayuda a Domicilio (SAD). “Esta es una prestación que cuando la gente la solicita es porque realmente lo necesita y la urgencia es máxima”, apunta la concejala de Servicios Sociales, Isa Garrido.
Por ello, se decidió impulsar el servicio dándolo a conocer y reduciendo drásticamente el tiempo de espera en la tramitación. Así, se ha pasado de una espera de entre 3 y 5 meses, a tan solo un mes. Y todo ese trabajo de potenciación se ha visto reflejado también en el número de usuarios: se ha pasado de 12 usuarios en 2019 a 22 actualmente.
Social Services have traditionally been the back door of local administration, the invisible and discreet work that is unseen but extremely necessary. Its indispensability was especially evident at the peak of the pandemic, when the number of people assisted increased dramatically. From 675 appointments in this department in 2019, the number of appointments rose to 1,530 in 2020, more than doubling. Similarly, the consequences of this fateful year were reflected in the application for social emergency economical benefits, which rose from 37 in 2019 to 126 in 2020, more than tripling.
After stressing the need to build a strong base and pillars in terms of social welfare, the government team decided to promote one of the most necessary services: the Home Help Service (SAD). “This is a service that when people ask for it, it is because they really need it and the urgency of the situation is the greatest,” says the councillor of Social Services, Isa Garrido.
For this reason, it was decided to promote the service by publicising it and drastically reducing the waiting time for processing the application.
Thus, the waiting time has gone from between 3 and 5 months to just one month. And all this empowerment work has also been reflected in the number of users: it has gone from 12 users in 2019 to 22 today.
Soziale Dienste sind traditionell die Hintertür der lokalen Verwaltung, die unsichtbare und diskrete Arbeit, die nicht gesehen wird, die aber präsent und äußerst notwendig ist.
Ihre Unverzichtbarkeit zeigte sich besonders in den härtesten Momenten der Pandemie, als die Zahl der zu betreuenden Menschen in die Höhe schoss. Von den 675 Terminen in diesem Fachbereich im Jahr 2019 stieg die Zahl auf 1.530 im Jahr 2020 an und hat sich somit mehr als verdoppelt.
Gleichfalls spiegelten sich die Folgen dieses Schicksalsjahres in den Anfragen nach finanziellen Leistungen auf Grund der sozialen Notlagen wider, die sich von 37 im Jahr 2019 auf 126 im Jahr 2020 mehr als verdreifacht haben.
Nachdem das Regierungsteam die Notwendigkeit betont hatte, eine Basis und starke Standbeine in Bezug auf die soziale Wohlfahrt aufzubauen, entschloss es sich, einen der wichtigsten Dienste zu fördern: den Dienst für Hilfeleistungen zu Hause (SAD). “Dieser bietet eine Leistung, welche von den Menschen, die darum bitten, wirklich gebraucht wird und die Dringlichkeit ist deshalb maximal”, sagt die Stadträtin für Sozialdienste, Isa Garrido.
Aus diesem Grund wurde entschieden, den Dienst zu fördern, ihn weitläufiger bekannt zu machen und die Wartezeit in der Bearbeitung drastisch zu verkürzen. Dadurch hat sich die Wartezeit von 3 bis 5 Monaten auf nur einen Monat verkürzt. Und all diese Arbeit zur Potenzierung spiegelt sich auch in der Anzahl der Benutzer wider: Sie ist von 12 Benutzern im Jahr 2019 auf derzeitige 22 gestiegen.
Die unsichtbare und unverzichtbare Arbeit der Sozialdienste
De la novel•la, als contes infantils i ara a la poesia. L’escriptora poblera Empar Ferrer, coneguda especialment pels seus contes infantils amb una particular presència del Poble Nou de Benitatxell, s’ha iniciat recentment en este gènere literari per la porta gran. El passat mes d’octubre va guanyar el Premi Cavall de Laguar en la modalitat de poesia amb el poemari ‘El roig humit de les cireres’. Ara, ja treballa en el seu pròxim projecte.
Com vas rebre la notícia del Premi Cavall de Laguar?
Em va fer molta il·lusió i a la vegada em va sorprendre perquè he sigut una poeta tardana i novençana. Si fa dos anys m’hagueren dit que anava a guanyar un premi de poesia no m’ho haguera cregut.
Novel·la, contes infantils... i ara poesia. Com t’endinses?
Fa un parell d’anys vaig començar a llegir poesia. Una amiga i professora de l’institut on treballe em va dir que li agradava molt la poesia, va començar a deixar-me llibres i vaig provar de fer algun poema.
La veritat és que estic contenta perquè per al poc temps que porte escrivint, els meus poemes van agradar a un jurat de prestigi conformat per Jovi Lozano, Carles Mulet i Joan Mascarell.
Pot ser el Premi Cavall de Laguar un impuls per potenciar este gènere literari en la teua obra?
Sí, de fet estic preparant ja un nou poemari totalment inèdit. Amb la meua situació vital actual, amb un fill adolescent i com a professora a jornada completa, és molt complicat tornar a la novel·la, que és el gènere amb el qual em vaig iniciar. Però els poemes em donen més flexibilitat. Puc crear un poema una vesprada, un altre a l’endemà... és un gènere que em permet adaptar-lo a l’agenda que tinc com a mare i com a professora.
A banda d’això, m’ha enamorat. Estic a punt de complir 48 anys i descobrir ara la poesia... Mai és tard per descobrir noves passions.
Ha influït el teu treball de professora de literatura en esta nova passió?
Sí, totalment. Soc professora en Batxillerat de l’assignatura Literatura Universal, i el que fem en la tercera avaluació és organitzar un recital de poesia amb l’alumnat. Per donar eixa assignatura vaig haver-me de documentar. Per poder explicar als alumnes els poemes, havia d’entendre’ls jo millor. L’assignatura està en clau femenina. Sempre fem recitals de poetes dones.
“Sense proposar-m’ho,
ha un fil conductor arrelat a la natura, a la Marina Alta i al Poble Nou de Benitatxell”
El primer any va girar entorn a poetes que s’havien suïcidat i l’any passat va anar sobre poetes que han guanyat un Nobel. Tot això, sumat a la meua amiga i companya Amparo Cortell, que és qui em va iniciar en el món de la poesia, va fer que de cop jo llegira molta poesia.
Són molt poques les dones, tant en l’àmbit de la literatura com en altres, les que apareixen en els llibres de text. Ara que eres professora, creus que això ha canviat un poc i s’està evolucionant?
No ha canviat. De fet, quan jo vaig triar impartir esta assignatura, vaig encetar un projecte de reivindicació de les dones en la literatura, i he hagut de crear-me jo tot el temari. En els llibres de text les germanes Brontë, per exemple, apareixen en un quadret menut. Safo de Lesbos té a penes un epígraf. Tenen molt més pes autors com ara Charles Dickens, Tolstói...
Hi ha moltes autores dones desconegudes i jo m’he proposat reivindicar-les. El que faig és donar-li molt de pes, en cada època que estudiem, a les autores dones. A Safo de Lesbos, a Maria de França en la literatura medieval, a Mary Shelley, l’autora de Frankenstein, a les germanes Brontë, etc. I si estudiem la literatura d’homes, molt important i que no podem deixar de banda, ho fem moltes vegades en clau de personatge de dona. Per posar un exemple, en la literatura realista: similituds i diferències entre Madame Bovary, Ana Karenina i La Regenta
En l’àmbit de la poesia ocorre el mateix. Agafes el llibre de text de Literatura Universal i només està Emily Dickinson, quan hi ha una animalada de poetes molt bones i que no tenen cap de pes.
Parla’ns dels teus referents. Ara estic llegint més poesia valenciana. Dins de la poesia valenciana, si he de quedar-me amb alguna dona, m’encanten Antònia Vicens i Carmelina Sánchez-Cutillas. Carmelina és una poeta magnífica i va ser una dona súper invisibilitzada en la seua època. Ara ha començat a reivindicar-la l’Institut d’Estudis Valencians, que ha recollit tota la seua obra.
Per suposat, no vaig a obviar que em xifla Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater, Martí i Pol... A nivell internacional, Sylvia Plath m’encanta, i també Emily Dickinson. I a nivell més local, en la Marina Alta tenim grans poetes com Carles Mulet o Iván Brull.
Ja que parlem de la Marina Alta, seria interessant tindre, com a La Safor, el Poefesta, un certamen de poesia que reuneix a tots els poetes de la comarca i altres de convidats. Ací en la Marina Alta tenim diversos poetes molt bons que han guanyat premis i estaria bé organitzar-nos entre nosaltres i fer una
espècie de festival poètic amb música. Crec que funcionaria molt bé. I és més, llance el guant: el poble que ho s’ho propose serà precursor.
Les xarxes socials juguen un paper important en la difusió dels teus poemes. Al principi em feia un poc de vergonya, perquè un poema és una cosa molt pròpia. Però al final em vaig llançar perquè vaig vore que poetes com Elvira Sastre, que podríem dir-ne, és la poeta jove espanyola més coneguda a les xarxes, estan contínuament penjant part de les seues creacions i reflexions a Instagram, Twitter, etc. O Rupi Kaur, una poeta a qui les editorials rebutjaven els seus poemaris i es va fer súper famosa per Instagram, on comparteix il·lustracions i micropoemes. Ara és la poeta que més seguidors té mundialment. En eixa voràgine que són les xarxes, me n’he adonat que la poesia ha de ser molt breu perquè siga atractiva. Si pots fer un poema de cinc versos, millor que un de deu.
Travessem la marjal en un silenci de lliri d’aigüa.
JoEnsconduïsc. mirem un instant buscant alló que mai no trobarem.
Tinc una ferida endenyada al cor Tens una solitud pura als ulls.
Però si vols, podem ingir que tot està per fer-se que encara podem trobar amagat entre la boira un arbre de somnis encesos.
A la radio sona “Blowing in the wind ”. Fora, en els arroçals, les rates de s’aparellenséquia en el fang.
*Poema inclòs en el poemari “El roig humit de les cireres”, guanyador del premi de poesia Cavall de Laguar 2022.
La meua tendència ara és publicar poemes que m’agraden per a acompanyar les fotos. Però no publique el poema sencer, sinó que agafe dos o tres versos.
Les xarxes són la plataforma ideal perquè entre la poesia de nou a les nostres vides. Durant molts anys, ha sigut un gènere minoritari, però ara les xarxes socials poden fer que la gent puga llegir dos o tres versos molt potents i molt xulos a una història d’Instagram, els compartisca i comence a ser lectora de micropoesia. És un gènere interessantíssim.
Esta temàtica també es veu reflectida en el teu últim llibre infantil, ‘Bragat, el gat influencer del Puig Llorença’, on tractes, entre d’altres matèries, les addiccions a les xarxes socials. Sí. De fet, està funcionant molt bé. L’ha adquirit el col·legi Mediterrània de Xàbia com a lectura obligada per llegir-lo en l’aula. Quasi 60 xiquets l’han comprat ja. Sabeu el que això suposa per al Poble Nou de Benitatxell? Que molts xiquets i xiquetes coneguen les localitzacions del poble i que, inclús, les i els mestres m’escriguen per dir-me que volen fer excursions. Estic molt contenta.
En quasi totes les teues creacions literàries les arrels i els paisatges del Poble Nou de Benitatxell juguen un paper molt important.
Sempre. Tant en els contes infantils (El gegant Mitjafava, El secret de la pansa i Bragat, el gat influencer del Puig Llorença) com en els poemes. En la meua poesia, la natura, els animals, les nostres fruites, la vegetació de la Marina Alta, etc. apareix molt. El llentiscle, l’espígol, fruites com magranes o figueres, animals com raboses o òbiles, els penya-segats, els riuraus... Crec que a la fi, sense proposar-m’ho, hi ha un fil conductor arrelat a la natura, a la Marina Alta i, per suposat, al Poble Nou de Benitatxell.
El jurat del Premi Cavall de Laguar em comentava que els van agradar molt els dialectalismes de La Marina que gaste. Si puc gastar una paraula de la nostra comarca no me’n vaig al diccionari a buscar un terme catalanitzat. Al Poble Nou, per exemple, li diem batedor al llindar de les portes. Al principi, a
l’hora de presentar els poemes al concurs, pensava que això podia perjudicar-me, però va ser al contrari, van valorar molt els dialectalismes. Al final has de fer el que t’abelleix i allò que et sembla més bonic.
De la novela, a los cuentos infantiles y ahora a la poesía. La escritora poblera Empar Ferrer, conocida especialmente por sus cuentos infantiles con una particular presencia del El Poble Nou de Benitatxell, se ha iniciado recientemente en este género literario por la puerta grande. El pasado mes de octubre ganó el premio Cavall de Laguar en la modalidad de poesía con el poemario ‘El roig humit de les cireres’. Ahora, ya trabaja en su próximo proyecto.
¿Cómo recibiste la noticia del premio Cavall de Laguar?
Me hizo mucha ilusión y a la vez me sorprendió porque he sido una poeta tardía y novata. Si hace dos años me hubieran dicho que iba a ganar un premio de poesía no me lo hubiera creído.
Novela, cuentos infantiles... y ahora poesía. ¿Cómo te adentras?
Hace un par de años empecé a leer poesía. Una amiga y profesora del instituto donde trabajo me dijo que le gustaba mucho la poesía, empezó a dejarme libros y probé de hacer algún poema. La verdad es que estoy contenta porque para el poco tiempo que llevo escribiendo, mis poemas gustaron a un jurado de prestigio conformado por Jovi Lozano, Carles Mulet y Joan Mascarell.
¿Puede ser el premio Cavall de Laguar un impulso para potenciar este género literario en tu obra?
Sí, de hecho, estoy preparando ya un nuevo poemario totalmente inédito. Con mi situación vital actual, con un hijo adolescente y como profesora
a jornada completa, es muy complicado volver a la novela, que es el género con el que me inicié. Pero los poemas me dan más flexibilidad. Puedo crear un poema una tarde, otro al día siguiente... es un género que me permite adaptarlo a la agenda que tengo como madre y como profesora.
Además de eso, me ha enamorado. Estoy a punto de cumplir 48 años y descubrir ahora la poesía... Nunca es tarde para descubrir nuevas pasiones.
¿Ha influido tu trabajo de profesora de literatura en esta nueva pasión?
Sí, totalmente. Soy profesora en Bachillerato de la asignatura Literatura Universal, y lo que hacemos en la tercera evaluación es organizar un recital de poesía con el alumnado. Para dar esa asignatura me tuve que documentar. Para poder explicar a los alumnos los poemas, tenía que entenderlos yo mejor.
La asignatura está en clave femenina. Siempre hacemos recitales de poetas mujeres. El primer año giró en torno a poetas que se habían suicidado y el año pasado fue sobre poetas que han ganado un Nobel. Todo esto, sumado a mi amiga y compañera Amparo Cortell, que es quien me inició en el mundo de la poesía, hizo que de golpe yo leyera mucha poesía.
Son muy pocas las mujeres, tanto en el ámbito de la literatura como en otros, las que aparecen en los libros de texto. Ahora que eres profesora, ¿crees que esto ha cambiado un poco y se está evolucionando?
No ha cambiado. De hecho, cuando yo elegí impartir esta asignatura, comencé un proyecto de reivindicación de las mujeres en la literatura, y he tenido que crearme yo todo el temario. En los libros de texto las hermanas Brontë, por ejemplo, aparecen en un cuadradito pequeño. Safo de Lesbos tiene apenas un epígrafe.
Tienen mucho más peso autores como por ejemplo Charles Dickens, Tolstói...
Hay muchas autoras mujeres desconocidas y yo me he propuesto reivindicarlas. Lo que hago es darle mucho peso, en cada época que estudiamos, a las autoras mujeres. A Safo de Lesbos, a María de Francia en la literatura medieval, a Mary Shelley, la autora de Frankenstein, a las hermanas Brontë, etc. Y si estudiamos la literatura de hombres, muy importante y que no podemos dejar de lado, lo hacemos muchas veces en clave de personaje de mujer. Por poner un ejemplo, en la literatura realista: similitudes y diferencias entre Madame Bovary, Ana Karenina y La Regenta En el ámbito de la poesía ocurre el mismo. Coges el libro de texto de Literatura Universal y solo está Emily Dickinson, cuando hay una animalada de poetas muy buenas y que no tienen ningún peso.
Háblanos de tus referentes. Ahora estoy leyendo más poesía valenciana. Dentro de la poesía valenciana, si tengo que quedarme con alguna mujer, me encantan Antònia Vicens y Carmelina Sánchez-Cutillas. Carmelina es una poeta magnífica y fue una mujer súper invisibilizada en su época. Ahora ha empezado a reivindicarla el Instituto de Estudios Valencianos, que ha recogido toda su obra.
Por supuesto, no voy a obviar que me chifla Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater, Martí i Pol... A nivel internacional, Sylvia Plath me encanta, y también Emily Dickinson. Y a nivel más local, en la Marina Alta tenemos grandes poetas como Carles Mulet o Iván Brull.
Ya que hablamos de la Marina Alta, sería interesante tener, como en La Safor, el Poefesta, un certamen de poesía que reúne a todos los poetas de la comarca y otros invitados. Aquí en la Marina Alta tenemos varios poetas muy buenos que han ganado premios y estaría bien organizarnos entre nosotros y hacer una especie de festival poético con música. Creo que funcionaría muy bien. Y, es más, lanzo el guante: el pueblo que lo se lo proponga será precursor.
Las redes sociales juegan un papel importante en la difusión de tus poemas. Al principio me daba un poco de vergüenza, porque un poema es algo muy propio. Pero al final me lancé porque vi que poetas como Elvira Sastre, que podríamos decir, es la poeta joven española más conocida en las redes, están continuamente colgando parte de sus creaciones y reflexiones en Instagram, Twitter, etc. O Rupi Kaur, una poeta a quien las editoriales rechazaban sus poemarios y
se hizo súper famosa por Instagram, donde comparte ilustraciones y micropoemas. Ahora es la poeta que más seguidores tiene mundialmente.
En esa vorágine que son las redes, me he dado cuenta de que la poesía tiene que ser muy breve para que sea atractiva. Si puedes hacer un poema de cinco versos, mejor que uno de diez. Mi tendencia ahora es publicar poemas que me gustan para acompañar las fotos. Pero no publico el poema entero, sino que cojo dos o tres versos.
Las redes son la plataforma ideal para que entre la poesía de nuevo en nuestras vidas. Durante muchos años, ha sido un género minoritario, pero ahora las redes sociales pueden hacer que la gente pueda leer dos o tres versos muy potentes y muy chulos en una historia de Instagram, los comparta y empiece a ser lectora de micropoesía. Es un género interesantísimo.
Esta temática también se ve reflejada en tu último libro infantil, ‘Bragat el gat influencer del Puig Llorença’, donde tratas, entre otras materias, las adicciones a las redes sociales.
Sí. De hecho, está funcionando muy bien. Lo ha adquirido el colegio Mediterrània de Xàbia como lectura obligada para leerlo en el aula. Casi 60 niños lo han comprado ya. ¿Sabéis lo que esto supone para El Poble Nou de Benitatxell? Que muchos niños y niñas conozcan las localizaciones del pueblo y que, incluso, las y los maestros me escriban para decirme que quieren hacer excursiones. Estoy muy contenta.
En casi todas tus creaciones literarias las raíces y los paisajes de El Poble Nou de Benitatxell juegan un papel muy importante. Siempre. Tanto en los cuentos infantiles (El gegant Mitjafava, El secret de la pansa y Bragat, el gat influencer del Puig Llorença) como en los poemas. En mi poesía, la naturaleza, los animales, nuestros frutos, la vegetación de la Marina Alta, etc. aparece mucho. El lentisco, el espliego, frutas como granadas o higueras, animales como zorros o lechuzas, los acantilados, los riuraus... Creo que, al final, sin proponérmelo, hay un hilo conductor arraigado a la naturaleza, a la Marina Alta y, por supuesto, a El Poble Nou de Benitatxell.
El jurado del premio Cavall de Laguar me comentaba que les gustaron mucho los dialectalismos de La Marina que uso. Si puedo usar una palabra de nuestra comarca no me voy al diccionario a buscar un término catalanizado. En El Poble Nou, por ejemplo, llamamos batedor al umbral de las puertas. Al principio, a la hora de presentar los poemas al concurso, pensaba que esto podía perjudicarme,
pero fue al contrario, valoraron mucho los dialectalismos. Al final tienes que hacer lo que te apetece y lo que te parece más bonito.
From novels, to children’s stories and now to poetry. The writer Empar Ferrer, from El Poble Nou de Benitatxell, known especially for her children’s stories, has recently taken her first steps in this literary genre by leaping into the spotlight. Last October she won the Cavall de Laguar prize in the poetry category with her book of poems ‘El roig humit
Novels, children’s stories... and now poetry. How did you get into it?
A couple of years ago I started reading poetry. A friend and teacher at the secondary school where I worktold me that she liked poetry a lot, she started to lend me books and I tried to write a poem. The truth is that I’m happy because for the short time I’ve been writing, my poems were well received by a prestigious jury made up of Jovi Lozano, Carles Mulet and Joan Mascarell.
Could the Cavall de Laguar prize be a boost to promote this literary genre in your work?
Yes, in fact, I am already preparing a new, totally unpublished collection of poems. With my current
“Without even intending to, in my poetry there is a common bond rooted in nature, in La Marina Alta and Benitatxell”.
de les cireres’. Now she is already working on her next project.
life situation, with a teenage son and as a full-time teacher, it is very difficult to return to the novel, which is the genre in which I started out. But poems give me more flexibility. I can create a poem one afternoon, another one the next day... it’s a genre that allows me to adapt it to the schedule I have as a mother and as a teacher.
Besides that, I’ve fallen in love with it. I’m about to turn 48 and now I’m discovering poetry? It’s never too late to discover new passions
Has your job as a literature teacher influenced this new passion?
Yes, it has. I’m a teacher of the subject World Literature in Bachillerato, and what we do in the third evaluation is to organise a poetry recital with the students. In order to teach this subject I had to do a lot of research. In order to be able to explain the poems to the students, I had to understand them better.
The subject is in a female key. We always do recitals by women poets. The first year it was about poets who had committed suicide and last year it was about poets who had won a Nobel Prize. All this, together with my friend and colleague Amparo Cortell, who introduced me to the world of poetry, meant that all of a sudden I was reading a lot of poetry.
There are very few women, both in literature and in other fields, who appear in textbooks. Now that you are a teacher, do you think this has changed a bit and is evolving?
It hasn’t changed. In fact, when I chose to teach this subject, I started a project to vindicate women in literature, and I had to create the whole syllabus myself. In textbooks, the Brontë sisters, for example, appear in a small square. Sappho of Lesbos has barely a heading. Authors such as Charles Dickens, Tolstoy... carry much more weight.
There are many unknown female authors and I have set out to vindicate them. What I do is to give a lot of weight, in each period we study, to women authors. Sappho of Lesbos, Mary of France in medieval literature, Mary Shelley, the author of Frankenstein, the Brontë sisters, and so on. And if we study men’s literature, which is very important and which we cannot leave aside, we often do so in the key of a woman character. To give an example, in realist literature: similarities and differences between Madame Bovary, Ana Karenina and La Regenta.
The same thing happens in the field of poetry. You take the textbook of World Literature and there is only Emily Dickinson, when there is a whole host of very good poets who carry no weight at all.
Tornem, tornem juntes al batedor de pedra al llindar on seuen les xiquetes de tretze però vine amb un Colajet de llima i cola l’efervescència del bes Peta Zetas el somni de la porta de mobila, l’instant en qué la innocència se’n va de puntetes darrere el roig de totes les llunes.
En aquell batedor, al tardet, assajavem el vol cap al món com oronetes expectants. Dins, a casa, la iaia feia becades de llata en un desllunat de gesmiler. Fora, al inal del carrer, la vida, excessiva, lluenta, una serp de cinc caps fent-nos ullets.
Tornem, tornem juntes al batedor de pedra -eternament detingut en el moment de l’èxtasiperò vine amb la llibertat dels “uelets” de cotó, la carícia perduda la vida per fer-se.
Tell us about your influences.
Now I’m reading more Valencian poetry. Within Valencian poetry, if I have to choose one woman,I love Antònia Vicens and Carmelina Sánchez-Cutillas. Carmelina is a magnificent poet and she was an extremely invisible woman in her time. Now the Institute of Valencian Studies, which has collected all her work, has begun to vindicate her.
Of course, I won’t forget that I’m crazy about Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater, Martí i Pol... On an international level, I love Sylvia Plath, and also Emily Dickinson. And on a more local level, in La Marina Alta we have great poets like Carles Mulet or Iván Brull.
Social networks play an important role in the dissemination of your poems.
At first I was a bit shy, because a poem is something very personal. But in the end I took the plunge because I saw that poets like Elvira Sastre, who we could say is the best-known young Spanish poet on social networks, are constantly posting part of their creations and reflections on Instagram, Twitter, etc. Or Rupi Kaur, a poet whose poetry books were rejected by publishers and who became super famous on Instagram, where she shares illustrations and micro-poems.
She is now the poet with the most followers worldwide.
In this whirlwind of networks, I’ve realised that poetry has to be very short to be attractive. If you can do a five-line poem, better than a ten-line poem. My tendency now is to publish poems that I like to accompany my photos. But I don’t publish the whole poem, I take two or three lines.
Networks are the ideal platform for poetry to enter our lives again. For many years, it has been a minority genre, but now social media can make it possible for people to read two or three very powerful and very cool verses in an Instagram story, share them and start reading micro-poetry. It’s a very interesting genre.
This theme is also reflected in your latest children’s book, ‘Bragat el gat influencer del Puig Llorença’, where you deal, among other subjects, with addictions to social networks.
Yes, in fact, it is working very well. The Mediterrània school in Xàbia has acquired it as compulsory reading in the classroom. Almost 60 children have already bought it. Do you know what this means for El Poble Nou de Benitatxell? That many children know the locations of the village and that even the teachers write to me to tell me that they want to go on excursions. I am very happy.
In almost all your literary creations the roots and landscapes of El Poble Nou de Benitatxell play a very important role. Always. Both in the children’s stories (El gegant Mitjafava, El secret de la pansa and Bragat, el gat influencer del Puig Llorença) and in the poems. In my poetry, nature, animals, our fruits, the vegetation of La Marina Alta, etc. appear a lot. Lentiscus, lavender, fruits such as pomegranates or fig trees, animals such as foxes or owls, cliffs, riuraus... I think that, in short, without intending to, there is a common thread rooted in nature, in La Marina Alta and, of course, El Poble Nou de Benitatxell.
Vom Roman über Kindergeschichten und jetzt bis hin zur Poesie: Die Autorin aus dem “Poble“, Empar Ferrer, die vor allem für ihre Kindergeschichten bekannt ist und mit besonderer Präsenz in El Poble Nou de Benitatxell, hat sich vor kurzem in diesem literarischen Genre zum ersten Mal, gleich im großen Stil, initiiert. Im vergangenen Oktober gewann sie mit der Gedichtsammlung “El roig humit de les cireres“ den Cavall de Laguar-Preis in der Kategorie Poesie. Jetzt arbeitet sie an ihrem nächsten Projekt.
Roman, Kindergeschichten... und jetzt Poesie. Wie hat es begonnen?
Vor ein paar Jahren habe ich angefangen, Gedichte zu lesen. Eine Freundin und Lehrerin an dem Gymnasium, an dem ich arbeite, erzählte mir, dass sie Poesie sehr mag und begann mir Bücher zu leihen, und ich versuchte dann einige Gedichte zu schreiben. Ich freu mich in der Tat sehr, weil meine Gedichte in der kurzen Zeit, in der ich angefangen habe zu schreiben, einer renommierten Jury, bestehend aus Jovi Lozano, Carles Mulet und Joan Mascarell, gefallen haben.
Kann der Cavall de Laguar-Preis ein Impuls sein, diese literarische Gattung in Ihrer Arbeit zu fördern?
Ja, tatsächlich bereite ich bereits eine komplett neue Gedichtsammlung vor. In meiner derzeitigen Lebenssituation, mit einem Sohn im Teenageralter und als hauptberufliche Lehrerin, ist es sehr schwierig, zum Roman zurückzukehren, mit dem ich angefangen habe. Aber Gedichte geben mir mehr Flexibilität. Ich kann an einem Nachmittag ein Gedicht schreiben, am nächsten Tag ein anderes ... es ist ein Genre, das es mir erlaubt, es an den Zeitplan anzupassen, den ich als Mutter und als Lehrerin habe. Vor allem aber habe ich mich in dieses Genre verliebt. Ich werde bald 48 und entdecke jetzt die Poesie... Es ist nie zu spät, neue Leidenschaften zu entdecken.
Hat Ihre Arbeit als Literaturlehrerin diese neue Leidenschaft beeinflusst?
Ja, total. Ich bin Gymnasiallehrerin für das Fach Universelle Literatur und im dritten Semester veranstalten wir einen Gedichtvortrag mit den Schülern. Um dieses Fach unterrichten zu können, musste ich mich dokumentieren. Um den Schülern die Gedichte erklären zu können, musste ich sie besser verstehen. Das Fach hat einen weiblichen Focus. Wir bieten immer Lesungen von Dichterinnen dar. Im ersten Jahr ging es um Dichter, die Selbstmord begangen hatten, und letztes Jahr ging es um. Dichter, die einen Nobelpreis gewonnen haben. All dies zusammen mit meiner Freundin und Partnerin
“In meinen Gedichten gibt es einen roten Faden, der, unbeabsichtigt, in der Natur, in der Marina Alta und Benitatxell verwurzelt ist “
Amparo Cortell, die mich in die Welt der Poesie eingeführt und mich dazu gebracht hat, ganz plötzlich viel Poesie zu lesen.
Sehr wenige Frauen im Bereich der Literatur, als auch in anderen, erscheinen in den Lehrbüchern. Glauben Sie, dass sich dies jetzt, da Sie Lehrerin sind, ein wenig geändert hat und es sich weiterentwickelt?
Es hat sich nicht geändert. Als ich mich entschloss, dieses Fach zu unterrichten, startete ich ein Projekt um die Präsenz der Rolle der Frauen in der Literatur zu fördern, und ich musste die gesamte Agenda selbst erstellen. In Lehrbüchern erscheinen die Brontë-Schwestern zum Beispiel in einem kleinen”Kästchen“. Sappho von Lesbos ist nur eine Zeile gewidmet. Autoren wie Charles Dickens, Tolstoi... haben viel mehr Gewicht.
Es gibt viele unbekannte Autorinnen, und ich habe mir vorgenommen, ihnen gerecht zu werden. In jeder Epoche, die wir studieren, gewichte ich weibliche Autorinnen besonders viel: Sappho von Lesbos, Maria von Frankreich in der mittelalterlichen Literatur, Mary Shelley, die Autorin von Frankenstein, die Brontë-Schwestern usw. Und wenn wir Literatur von Männern studieren, was sehr wichtig ist und die wir nicht ignorieren können, tun wir dies oft aus der Perspektive einer weiblichen Romanfigur. Um ein Beispiel aus der realistischen Literatur zu geben: Ähnlichkeiten und Unterschiede zwischen Madame Bovary, Ana Karenina und La Regenta.
Dasselbe passiert im Bereich der Poesie. Man nehme das Lehrbuch Universal Literatur und wird nur Emily Dickinson finden, wobei es doch eine Unmenge von hervorragenden Dichterinnen gibt, denen keine Bedeutung geschenkt wird.
Erzählen Sie uns von Ihren Einflüssen.
Im Moment lese ich mehr valencianische Poesie. In der valencianischen Poesie, würde ich unter den Autorinnen Antònia Vicens und Carmelina Sánchez-Cutillas herausheben. Carmelina ist eine großartige Dichterin und wurde zu ihrer Zeit absolut ignoriert. Jetzt hat das Institut für Valencianische Studien begonnen ihr gerecht zu werden, in dem es alle ihre Arbeiten zusammenträgt.
Natürlich möchte ich auch daran erinnern, dass Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater, Martí i Pol... mich begeistern. Auf internationaler Ebene liebe ich Sylvia Plath und auch Emily Dickinson. Und auf lokaler Ebene haben wir in der Marina Alta große Dichter wie Carles Mulet oder Iván Brull.
Soziale Netzwerke spielen eine wichtige Rolle bei der Verbreitung Ihrer Gedichte.
Zu Beginn war es mir etwas peinlich, denn ein Gedicht ist etwas sehr Persönliches. Aber am Ende habe ich den Sprung gewagt, weil ich gesehen habe, wie Dichterinnen wie Elvira Sastre, die wir als die bekannteste junge spanische Dichterin in den Netzwerken bezeichnen könnten, ständig einen Teil ihrer Kreationen und Reflexionen auf Instagram, Twitter usw. posten. Oder Rupi Kaur, eine Dichterin, deren Gedichtsammlungen von Verlagen abgelehnt wurden und die mit ihren Illustrationen und Mikrogedichten auf Instagram super berühmt wurde. Jetzt ist sie die Dichterin mit den meisten Followern weltweit. In diesem Strudel der Netzwerke habe ich erkannt, dass Poesie sehr kurz sein muss, um attraktiv zu sein. Wenn du ein Gedicht aus fünf Zeilen machen kannst, besser als eines aus zehn. Ich neige jetzt dazu, Gedichte zu posten, die ich mag um Fotos zu begleiten. Aber ich veröffentliche nicht das ganze Gedicht, sondern nehme nur zwei oder drei Verse. Die Netzwerke sind die ideale Plattform, damit Poesie wieder in unser Leben einzieht. Viele Jahre lang war es ein Minderheitengenre, aber jetzt können soziale Netzwerke es Menschen ermöglichen, zwei oder drei sehr kraftvolle und sehr coole Verse in einer Instagram-Story zu lesen, sie zu teilen und zu beginnen ein Leser von Mikropoesie zu werden. Es ist ein sehr interessantes Genre.
Dieses Thema spiegelt sich auch in Ihrem neuesten Kinderbuch „Bragat el gat Influencer del Puig Llorença“ wider, in dem Sie sich unter anderem mit Suchtverhalten in sozialen Netzwerken auseinandersetzen.
Ja, es funktioniert tatsächlich sehr gut. Die Schule Mediterrània de Xàbia hat es als Pflichtlektüre erworben, um es im Unterricht zu lesen. Fast 60 Kinder haben es bereits gekauft. Wissen Sie, was das für El Poble Nou de Benitatxell bedeutet? Dass viele Jungen und Mädchen die Orte der Stadt kennenlernen und dass mir sogar die Lehrer schreiben, dass sie Ausflüge machen wollen. Darüber freue ich mich sehr.
In fast allen Ihren literarischen Schöpfungen spielen die Wurzeln und Landschaften von El Poble Nou de Benitatxell eine sehr wichtige Rolle.
Immer. Sowohl in den Kindergeschichten (El gegant Mitjafava, El secret de la pansa und Bragat, die Influencer-Katze von Puig Llorença) als auch in Gedichten. In meiner Poesie sind die Natur, die Tiere, unsere Früchte, die Vegetation der Marina Alta usw. sehr viel vertreten. Der Mastix, der Lavendel, Früchte wie Granatäpfel oder Feigenbäume, Tiere wie Füchse oder Eulen, die Klippen, die Riuraus ... Ich glaube, dass es am Ende, ohne es zu wollen, einen roten Faden gibt, der in der Natur verwurzelt ist, in der Marina Alta und natürlich in El Poble Nou de Benitatxell.
El futbol femení s’obri camí al Poble Nou de Benitatxell.
El fútbol femenino se abre camino en El Poble Nou de Benitatxell.
Women’s football makes its way at Benitatxell.
Der Frauenfußball im Poble Nou de Benitatxell ist auf dem Vormarsch.
Espectaculars concerts conjunts de la Banda, la Colla La Llebetjà, el Cor Parroquial i el Grup de Danses Morro Falquí pel 9 d’Octubre.
Espectaculares conciertos conjuntos de la Banda, la Colla La Llebetjà, el Cor Parroquial y el Grup de Danses Morro Falquí por el 9 d’Octubre.
Spectacular joint concerts by the Band, Colla La Llebetjà, the Parish Choir and Grup de Danses Morro Falquí for October 9th.
Spektakuläre gemeinsame Konzerte der Musikkapellen, Colla La Llebetjà, des Pfarrchors und der Grup de Danses Morro Falquí, anlässlich des 9. Oktobers.
El Club Multiesport participa en la Behobia de Sant Sebastià (20K).
El Club Multiesport participa en la en la Behobia de San Sebastián (20K).
Multiesport Club participates in the Behobia of San Sebastian (20K).
Der Multiesport Club nimmt an Behobia-Rennen in San Sebastián (20 km) teil.
Els majors viuen la seua setmana cultural amb gran participació.
Los mayores viven su semana cultural con gran participación.
The elderly live their cultural week with great participation.
Die Senioren erleben ihre Kulturwoche mit großer Beteiligung.
Les pobleres Chloe Bunn i Celia Devesa es proclamen vencedores del Concurs Internacional de Dansa a Bèlgica. Las pobleras Chloe Bunn y Celia Devesa se proclaman vencedoras del Concurso Internacional de Danza en Bélgica. Chloe Bunn and Celia Devesa from El Poble Nou are the winners of the International Dance Competition in Belgium. Chloe Bunn und Celia Devesa sind die Gewinnerinnen des Internationalen Tanzwettbewerbs in Belgien.
L’Ajuntament incorpora a 11 nous treballadors desocupats a través dels programes del Labora.
El Ayuntamiento incorpora a 11 nuevos trabajadores desempleados a través de los programas del Labora.
The Council incorporates 11 new unemployed workers through the Labora programmes.
Der Stadtrat beschäftigt 11 neue Arbeitslose ihm Rahmen des Labora-Programmes.
Concert de Marinae Ensemble per Tots Sants.
Concierto de Marinae Ensemble por Todos los Santos.
Concert by Marinae Ensemble for All Saints’ Day.
Konzert des Marinae Ensemble zu Allerheiligen.
Alejandro Monfort (trombó) Mireia Colomer (clarinet), Àfrica Andrés (trompeta), Saray Pascual (dolçaina) i Joan Vidal (dolçaina) s’incorporen a la Banda de Música i a la Colla La Llebetjà.
Alejandro Monfort (trombón) Mireia Colomer (clarinete), África Andrés (trompeta), Saray Pascual (dolçaina) y Joan Vidal (dolçaina) se incorporan a la Banda de Música y a la Colla La Llebetjà.
Alejandro Monfort (trombone) Mireia Colomer (clarinet), África Andrés (trumpet), Saray Pascual (dolçaina) and Joan Vidal (dolçaina) join the Banda de Música and Colla La Llebetjà.
Alejandro Monfort (Posaune), Mireia Colomer (Klarinette), África Andrés (Trompete), Saray Pascual (Dolçaina) und Joan Vidal (Dolçaina) schließen sich der Musikkapelle und der Colla La Llebetjà an.
L’alumnat de les escoles d’Adults i Música del Poble Nou de Benitatxell creix un 30% i un 20% respecte al curs passat.
El alumnado de las escuelas de Adultos y Música de El Poble Nou de Benitatxell crece un 30% y un 20% respecto al curso pasado. The number of students in the Adult School and Music School has increased by 30% and 20% compared to last year.
Die Anzahl der Schüler der Erwachsenen- und Musikschulen von El Poble Nou de Benitatxell steigt im Vergleich zum Vorjahr um 30 % bzw. 20 %.
L’Ajuntament instal•la un sistema de càmares de trànsit a Cumbre del Sol com a mesura de suport a la Policia Local.
El Ayuntamiento instala un sistema de cámaras de tráfico en Cumbre del Sol como medida de apoyo a la Policía Local.
The Council sets up a traffic camera system on Cumbre del Sol as a support measure for Local Police.
Der Stadtrat installiert ein System von Verkehrskameras in Cumbre del Sol zur Unterstützung der örtlichen Polizei.
Nous jocs i mobiliari al parc de la Placeta dels Mestres.
Nuevos juegos y mobiliario en el parque de la Placeta dels Mestres.
New games and furnishing at Placeta dels Mestres park.
Neue Spielgeräte und neues Mobiliar im Park der Placeta dels Mestres.
La Policia Local imparteix una xarrada sobre Xarxes Socials Segures a prop de 800 alumnes del Lady Elizabeth School.
La Policía Local imparte una charla sobre Redes Sociales Seguras a cerca de 800 alumnos del Lady Elizabeth School.
Local Police give a talk on Safe Social Networks to nearly 800 pupils of Lady Elizabeth School.
Die örtliche Polizei hält vor etwa 800 Schülern der Lady Elizabeth School einen Vortrag über sichere soziale Netzwerke.
Benitatxell condemna les violències masclistes en diferents actes programats pel 25N.
Benitatxell condena las violencias machistas en diferentes actos programados por el 25N.
Benitatxell condemns gender violence in different events programmed for 25N.
Benitatxell verurteilt männliche Gewalt gegen Frauen bei verschiedenen, geplanten Veranstaltungen des 25N.
Les inscripcions i les manifestacions pictòriques han jugat un paper clau en la història de la humanitat. ¿Què en sabríem dels nostres avantpassats si no fora per les empremtes que van deixar i que van permetre als experts estudiar-les milers d’anys després?
Les pintures rupestres de la Cova d’Altamira, l’escriptura cuneïforme dels sumeris, els jeroglífics egipcis... el descobriment de totes estes expressions gràfiques ha ajudat a conèixer i desxifrar les diferents cultures de la humanitat. I, per suposat, salvant les distàncies, també les tradicions i les costums locals.
Durant diversos anys seguits en la segona meitat del segle XX, al Poble Nou de Benitatxell es va convertir en costum una pràctica curiosa i molt poc coneguda fins ara. En la pujada al campanar de l’església Santa Maria Magdalena, en la part superior de les escales, encara es poden observar diverses inscripcions en el sostre.
El pas del temps les ha esborrat una mica i la majoria d’elles són il·legibles, però encara es pot desxifrar el seu significat. Són missatges escrits a mà en llapis que, tot i que es desconeix el motiu de l’inici d’esta pràctica i qui la va impulsar, sí que es pot arribar a endevinar el context i les dates en què es van realitzar.
Es tracta d’una espècie de signatures a l’estil “Ací va estar fulanet l’any X” que, per raons que escapen al nostre coneixement, escrivien les bandes de música que venien a tocar al municipi durant les festes patronals de Santa Maria Magdalena. Hui encara hi ha tres llegibles dels anys 1949, 1950 i 1953. Una d’elles, la més clara, sembla dir: “El año 1949 que vino la banda de Ben... (probablement Benissa). Fue dirigida por” i, a continuació, una signatura.
I és que El Poble Nou no va comptar amb una Banda fins l’any 1987 - amb permís de la Banda de Cornetes i Tambors fundada l’any 1973 i la Banda Militar de 1855 -. I per això, en aquella època, les bandes que amenitzaven els actes festius venien dels pobles veïns de la comarca.
La comissió de festes contractava a una banda per als dies centrals, i el dia previ els músics de l’agrupació eren arreplegats per un camió propietat de l’Ajuntament i portats al poble, on passaven els quatre o cinc dies de festes. Solien allotjar-se en les cases d’aquells veïns que s’oferien a acollir-los a canvi del pagament de l’estança i, en el cas que no disposaren de suficients cases, passaven la nit a l’hostal.
Eixes bandes van voler deixar la seua empremta al nostre poble, i el que possiblement degué començar com una acció innocent, es va convertir en ritual durant uns anys. Hui, eixes inscripcions són una de les proves d’una costum i una identitat: la d’un poble acollidor que, davant la manca d’agrupació pròpia, sentien els músics forasters com família.
Las inscripciones y las manifestaciones pictóricas han jugado un papel clave en la historia de la humanidad. ¿Qué sabríamos de nuestros antepasados si no fuera por las improntas que dejaron y que permitieron a los expertos estudiarlas miles de años después?
Las pinturas rupestres de la Cueva de Altamira, la escritura cuneiforme de los sumerios, los jeroglíficos egipcios... el descubrimiento de todas estas expresiones gráficas ha ayudado a conocer y descifrar las diferentes culturas de la humanidad. Y, por supuesto, salvando las distancias, también las tradiciones y las costumbres locales. Durante varios años seguidos en la segunda mitad del siglo XX, en el El Poble Nou de Benitatxell se convirtió en costumbre una práctica curiosa y muy poco conocida hasta ahora.
En la subida al campanario de la iglesia Santa Maria Magdalena, en la parte superior de las escaleras, todavía se pueden observar varias inscripciones en el techo.
El paso del tiempo las ha borrado un poco y la mayoría de ellas son ilegibles, pero todavía se puede descifrar su significado. Son mensajes escritos a mano en lápiz que, a pesar de que se desconoce el motivo del inicio de esta práctica y quién la impulsó, sí que se puede llegar a adivinar el contexto y las fechas en que se realizaron.
Se trata de una especie de firmas al estilo “Aquí estuvo fulanito el año X” que, por razones que escapan a nuestro conocimiento, escribían las bandas de música que venían a tocar al municipio durante las fiestas patronales de Santa Maria Magdalena. Hoy todavía hay tres legibles de los años 1949, 1950 y 1953. Una de ellas, la más clara, parece decir: “El año 1949 que vino la banda de Ben... (probablemente Benissa). Fue dirigida por” y, a continuación, una firma.
Y es que Benitatxell no contó con una Banda hasta el año 1987 - con permiso de la Banda de Cornetas y Tambores fundada en 1973 y la Banda Militar de 1855 -. Y por eso, en aquella época, las bandas que amenizaban los actos festivos venían de los pueblos vecinos de la comarca.
La comisión de fiestas contrataba a una banda para los días centrales, y el día previo los músicos de la agrupación eran recogidos por un camión propiedad del Ayuntamiento y llevados al pueblo, donde pasaban los cuatro o cinco días de fiestas. Solían alojarse en las casas de aquellos vecinos que se ofrecían a acogerlos a cambio del pago del aposento y, en el supuesto de que no dispusieran de suficientes casas, pasaban la noche en el hostal.
Esas bandas quisieron dejar su huella en nuestro pueblo, y lo que posiblemente debió de empezar como una acción inocente, se convirtió en ritual durante unos años. Hoy, esas inscripciones son una de las pruebas de una costumbre y una identidad: la de un pueblo acogedor que, ante la carencia de agrupación propia, sentían los músicos forasteros como familia.
Inscriptions and painting manifestations have played a key role in the history of humanity. What would we know about our ancestors if it were not for the traces they left behind, which have enabled experts to study them thousands of years later?
The rupestrian paintings of Altamira Cave, the cuneiform writing of the Sumerians, the Egyptian hieroglyphs... the discovery of all these graphic expressions has helped to understand and decipher the different cultures of humanity. And, of course, apart from the distances, also the local traditions and habits.
For several years in a row in the second half of the XX century, at El Poble Nou de Benitatxell a curious and until now little known practice became customary. On the way up to the bell tower of Santa Maria Magdalena church, at the top of the stairs, several inscriptions can still be seen on the ceiling.
The passing of time has erased them somewhat and most of them are now unreadable, but their meaning can still be deciphered. They are handwritten messages in pencil which, although the reason for the beginning of this practice and who promoted it are unknown, it is possible to guess the context and the dates in which they were made.
It is a kind of signature in the style of “ Here was so-and-so in year X” which, for reasons beyond our knowledge, was written by the music bands that came to play in this municipality during the patron saint’s festivities of Santa Maria Magdalena. Today there are still three legible ones from 1949, 1950 and 1953. One of them, the clearest, seems to read: “ In 1949 the band from Ben...”. (probably Benissa). It was directed by”, followed by a signature.
And the fact is that Benitatxell did not have a band until 1987 - with the exception of Banda de Cornetas y Tambores founded in 1973 and the Military Band of 1855 -. And so, at that time, the bands that enlivened the festivities came from neighbouring towns in the region.
The festivities commission hired a band for the main days, and the day before, the musicians of the group were picked up by a lorry owned by the Town Hall and taken to the town, where they spent the four or five days of the festivities. They used to stay in the houses of those neighbours who offered to host them in exchange for the payment of lodging and, in the event that they did not have enough houses, they would spend the night in the hostel.
These bands wanted to leave their mark on our town, and what must have started out as an innocent action became a ritual for a few years.
Today, these inscriptions are one of the proofs of a tradition and an identity: that of a welcoming people who, in the absence of their own group, felt that the foreign musicians were family.
Die Höhlenmalereien der Altamira-Höhle, die sumerische Keilschrift, die ägyptischen Hieroglyphen... die Entdeckung all dieser grafischen Ausdrücke hat dazu beigetragen, die verschiedenen Kulturen der Menschheit zu verstehen und zu entziffern. Und, natürlich gelang es ihr die Entfernungen zu überbrücken und lokale Traditionen und Bräuche zu erhalten. In der zweiten Hälfte des 20. Jahrhunderts wurde in El Poble Nou de Benitatxell mehrere Jahre hintereinander eine seltsame und bis heute wenig bekannte Praxis zum Brauch. Auf dem Weg hinauf zum Glockenturm der Kirche Santa Maria Magdalena, oben an der Treppe, sind jetzt noch verschiedene Inschriften an der Decke zu sehen.
Im Laufe der Zeit sind sie etwas verblasst und die meisten sind unleserlich, aber ihre Bedeutung kann immer noch entziffert werden. Es sind von Hand, mit Bleistift geschriebene Botschaften und obwohl der Grund für den Beginn dieses Brauches, sowie die Autoren, unbekannt sind, kann man doch den Kontext und die Zeit der Erstehung erahnen.
Es handelt sich um eine Art von Unterschriften im Stil von “´So und so´ war hier im Jahr X“, die aus Gründen, die wir nicht kennen, von Mitgliedern der Musikkapellen geschrieben wurden, die während der Festigkeiten der Schutzheiligen Maria Magdalena in der Gemeinde spielten. Heute gibt es noch drei lesbare Schriften aus den Jahren 1949, 1950 und 1953. Eine von ihnen, die klarste, scheint zu sagen: „Im Jahr 1949, kam die Kapelle aus Ben... (wahrscheinlich Benissa). Sie wurde dirigiert von…“ und dann anschließend eine Unterschrift.
Nun war es so, dass Benitatxell bis 1987 keine eigene Musikkapelle hatte -mit Ausnahme der 1973 gegründeten Kapelle der Jagdhörner und Trommeln, sowie der Militärkapelle von 1855. Aus diesem Grund kamen damals die Musikkapellen, welche die festlichen Veranstaltungen untermalten, aus den Nachbarorten der Region.
Inschriften und bildliche Formen haben in der Geschichte der Menschheit eine Schlüsselrolle gespielt. Was würden wir über unsere Vorfahren wissen, wären da nicht die Spuren, die sie hinterlassen haben und die es den Experten ermöglichten, sie Tausende von Jahren später zu erforschen?
Die Festkommission engagierte eine Band für die zentralen Tage, und am Vortag wurden dann die Musiker der Gruppe von einem Lastwagen der Stadtverwaltung abgeholt und in die Stadt gebracht, wo sie die vier oder fünf Festtage verbrachten. Im Allgemeinen übernachteten sie in den Häusern der Nachbarn, die sich anboten, sie gegen ein Entgelt zu beherbergen, und wenn es nicht genug Häuser gab, übernachteten sie in der Herberge.
Diese Kapellen beabsichtigten ihre Spuren in unserer Stadt zu hinterlassen, und was wohl als harmlose Aktion begann, wurde einige Jahre lang zu einem Ritual. Heute sind diese Inschriften einer der Beweise für einen Brauch und eine Identität: die einer gastlichen Stadt, ohne eigene Kapelle, die auswärtige Musiker in ihre Familie aufnahmen.
La Biblioteca enceta un nou projecte, el MenutClub, que farà d’este espai un lloc per a l’esbarjo familiar i més proper als menuts i menudes. Dins d’este projecte, s’està ampliant la col·lecció de llibres per a bebés i la bibliografia dirigida als pares sobre temes com l’embaràs, el prepart, el postpart, l’educació, etc.
Es seguiran fent les activitats dirigides als xiquets i xiquetes fins a 3 anys, com ara els bebecontes, i s’introduiran tallers dirigits als pares. Destaquen, per exemple, tallers de massatges per a bebés, primers auxilis, música...
A més, s’ha instal·lat també un canviador per a més comoditat de les persones usuàries. Si esteu interessats i interessades en formar-ne part, passeu per la Biblioteca i vos informarem de com pertànyer al club.
La Biblioteca inicia un nuevo proyecto, el MenutClub, que hará de este espacio un lugar para el recreo familiar y más próximo a los pequeños y pequeñas. Dentro de este proyecto, se está ampliando la colección de libros para bebés y la bibliografía dirigida a los padres sobre temas como el embarazo, el preparto, el posparto, la educación, etc.
Se seguirán haciendo las actividades dirigidas a los niños y niñas de hasta 3 años, como por ejemplo los bebecuentos, y se introducirán talleres dirigidos a los padres. Destacan, por ejemplo, talleres de masajes para bebés, primeros auxilios, música... Además, se ha instalado también un cambiador para más comodidad de las personas usuarias. Si estáis interesados e interesadas en formar parte, pasad por la Biblioteca y os informaremos de cómo pertenecer al club.
For example, workshops for parents will be introduced. For example, workshops on baby massage, first aid, music, etc. will be organised.
In addition, a changing table has also been installed for the convenience of the users. If you are interested in joining the club, come to the library and we will inform you about how to join.
Die Bibliothek startet ein neues Projekt, den MenutClub, der diesen Raum zu einem kindergerechten Ort des Freizeitvergnügens für die ganze Familie machen wird. Dieses Projekt beinhaltet die Erweiterung der Babybuchsammlung und der Bibliografie für Eltern zu Themen wie Schwangerschaft, Vorbereitung auf die Geburt, Wochenbett, Erziehung etc.
Die Aktivitäten für Kinder bis zu 3 Jahren werden weiterhin fortgesetzt, wie zum Beispiel die Geschichtserzählungen für Babys. Dazu werden Workshops für Eltern eingeführt, wobei zum Beispiel die Workshops Babymassagen, Erste Hilfe, Musik...hervorzuheben sind.
Darüber hinaus wurde für den Komfort der Benutzer ein Wickeltisch installiert. Wenn sie Interesse haben dabei zu sein, schauen sie in der Bibliothek vorbei und wir informieren sie gerne darüber, wie Sie dem Club beitreten können.
Lola
Ramiro
The Library is starting a new project, MenutClub, which will make this space a place for family recreation and closer to the youngest ones. As part of this project, the collection of books for babies and the bibliography addressed to parents on topics such as pregnancy, childbirth, postpartum, education, etc. is being expanded.
Activities for children up to 3 years old will continue, such as baby storytelling, and workshops for parents will be introduced.
— Estem tots, no? — va dir Nadal, asseient-se i presidint la taula. Al cap i a la fi, era el seu aniversari —. I Sant Nicolás?
— Un dels rens ha tingut un problema amb un nas que no feia llum — va dir la Befana —. És a l’hotel d’animals, ara ve.
— Porte temps dient-li que instal·le llums en el trineu… — va comentar Frau Perchta —. Jo n’he posat en tots els meus túnels i ha sigut la millor decisió de la meua vida.
— Jo porte una llanterna que es carrega amb llum solar — va comentar l’Olentzero, assegut al costat de l’Apalpador — i no tinc queixa.
— Els reis d’Orient vindran enguany? — va preguntar la Besana.
— Estan de viatge — va dir Nadal —. Em van avisar amb temps per a no tindre’ls en compte per al sopar. En aquesta època de l’any van més embolicats que jo.
— Els fantasmes dels Nadals passats, presents i futurs també han arribat dels seus plans astrals — va dir Jack Frost, que acabava d’entrar al saló. M’han dit que trauran els seus caps pel sostre.
— Llavors comence el meu discurs anual — Nadal es va aclarir la gola —. Benvolgudes festes, tradicions i llegendes, ens reunim sempre en el meu aniversari per a desitjar-los coses als humans que ens van crear. Gràcies a l’enquesta de Google que tots vau contestar tinc els desitjos més votats — Nadal va traure el seu iPhone i va començar a llegir —. Els guanyadors són: empatia, menys tonteria, salut física i mental, consciència ambiental, bona ciutadania, menys consumisme, més paciència i una miqueta més de sentit de l’humor, que últimament van malament.
De sobte tots es van posar drets, es van agafar de les mans, van tancar els ulls i van dir al mateix temps:
— Que els nostres desitjos per a la humanitat siguen ben rebuts!
I així, entre riures, històries i diversitat, va començar el sopar de Nadal.
Bones festes.
— Estamos todos, ¿no? — dijo Navidad, sentándose y presidiendo la mesa. Al fin y al cabo, era su cumpleaños —. ¿Y San Nicolás?
— Uno de los renos ha tenido un problema con una nariz que no hacía luz — dijo la Befana —. Está en el hotel de animales, ahora viene.
— Llevo tiempo diciéndole que instale luces en el trineo… — comentó Frau Perchta —. Yo he puesto en todos mis túneles y ha sido la mejor decisión de mi vida.
— Yo llevo una linterna que se carga con luz solar — comentó el Olentzero, sentado al lado del Apalpador — y no tengo queja.
— ¿Los reyes de Oriente van a venir este año? — preguntó la Besana.
— Están de viaje — dijo Navidad —. Me avisaron con tiempo para no tenerlos en cuenta para la cena. En esta época del año van más liados que yo.
— Los fantasmas de las Navidades pasadas, presentes y futuras también han llegado de sus planos astrales — dijo Jack Frost, que acababa de entrar al salón. Me han dicho que asomarán sus cabezas por el techo.
— Entonces comienzo mi discurso anual — Navidad se aclaró la garganta —. Queridas fiestas, tradiciones y leyendas, nos reunimos siempre en mi cumpleaños para desearles cosas a los humanos que nos crearon. Gracias a la encuesta de Google que todos contestasteis tengo los deseos más votados — Navidad sacó su iPhone y comenzó a leer —. Los ganadores son: empatía, menos tontería, salud física y mental, conciencia ambiental, buena ciudadanía, menos consumismo, más paciencia y un poquito más de sentido del humor, que últimamente van mal.
De repente todos se pusieron de pie, se cogieron de las manos, cerraron los ojos y dijeron al mismo tiempo:
— ¡Que nuestros deseos para la humanidad sean bien recibidos!
Y así, entre risas, historias y diversidad, comenzó la cena de Navidad. Buenas fiestas.
“We’re all here, aren’t we? “ said Christmas, sitting down and presiding over the table. After all, it was its birthday. “And Saint Nicholas?”
“One of his reindeers has had a problem with a nose that didn’t make light,” said Befana. “He’s at the animals hotel, he’s on his way.”
“I’ve been telling him to set up lights on the sleigh for a long time,” commented Bertha, “I’ve put them in all my tunnels and it’s been the best decision of my life.
“I carry a lantern that is loaded with sunlight,” said the Olentzero, sitting next to the Apalpador, “and I have no complaints.
“Are the Three Wise Men coming this year?” asked the Besana.
“They are on a trip,” said Christmas. “They told me in advance so that I wouldn’t have to take them into account for the dinner. At this time of year they are busier than me.2
“The ghosts of past, present and future Christmases have also arrived from their astral realms,” said Jack Frost, who had just entered the room. I am told they will peep out of the ceiling.
“Then I am going to start my annual speech” Christmas cleared its throat “Dear holidays, traditions and legends, we always get together on my birthday to wish things to the humans who created us. Thanks to the Google poll you all took, I have the most voted wishes,” Christmas pulled out its iPhone and began to read, “The winners are: empathy, less nonsense, physical and mental health, environmental awareness, good citizenship, less consumption, more patience and a little more sense of humour, which has been going badly of late.”
Suddenly they all stood up, holding each other’s hands, closed their eyes and said at the same time, “May our wishes for humanity be well received!”
And so, amidst laughter, stories and diversity, the Christmas dinner began. Happy Holidays.
von África Marqués“Wir sind alle da, nicht wahr?“, sagte Navidad , setzte sich und präsidierte den Tisch. Schließlich war es ihr Geburtstag. “Und Nikolaus?“
“Eines der Rentiere hatte ein Problem mit seiner Nase, die nicht leuchten wollte.“, sagte Befana. “Er ist im Tierhotel, er kommt gleich.“
“Ich sage Ihm schon seit langem, dass er den Schlitten beleuchten sollen …“, bemerkte Frau Perchta . “Ich habe Beleuchtung in alle meine Tunnel einbauen lassen und es war die beste Entscheidung meines Lebens.“
“Ich trage eine Taschenlampe, die mit Sonnenlicht aufgeladen ist“, kommentierte Olentzero, der neben Apalpador saß, “und ich kann mich nicht beklagen.“ “Kommen dieses Jahr die Könige des Orients?“, fragte Besana .
“Sie sind auf Reisen”, sagte Navidad. “Sie haben mir rechtzeitig Bescheid gesagt, sie nicht zum Abendessen zu erwarten. In dieser Jahreszeit sind sie beschäftigter als ich.“
“Die Geister von Weihnachten, der Vergangenheit, Gegenwart und Zukunft, sind ebenfalls von ihrer astralen Naturfläche angekommen“, sagte Jack Frost, der gerade den Raum betreten hatte. “Mir wurde gesagt, dass sie vorbeischauen und ihre Köpfe durch die Decke stecken werden.
“Dann beginne ich meine jährliche Rede.“ Navidad räusperte sich. “Liebe Feiertage, Traditionen und Legenden, wir versammeln uns immer an meinem Geburtstag, um den Menschen, die uns erschaffen haben, Dinge zu wünschen. Dank der Google-Umfrage, die ihr alle beantwortet habt, habe ich hier die meist gewählten Wünsche.“
Navidad zückte ihr iPhone und fing an zu lesen. “Die Gewinner sind: Empathie, weniger Unsinn, körperliche und geistige Gesundheit, Umweltbewusstsein, Bürgersinn, weniger Konsum, mehr Geduld und etwas mehr Sinn für Humor, um welche es nicht so gut steht in letzter Zeit.“
Plötzlich standen alle auf, hielten sich an den Händen, schlossen die Augen und sagten gleichzeitig: “Mögen unsere Wünsche für die Menschheit gut ankommen!“
Und so, unter Lachen, Geschichten und Vielfalt, begann das Weihnachtsessen.
creat pel pobler Salvador Ginestar