ACTUALITAT
COL·LAPSE VIARI
Benitatxell demanda una solució urgent davant el col·lapse viari: més de 32.000 vehicles diaris travessen els seus estrets carrers
El Poble Nou de Benitatxell pateix un col·lapse circulatori que afecta greument la mobilitat, la seguretat viària i la qualitat de vida dels seus veïns. Més de 32.000 vehicles diaris travessen el seu nucli urbà per les carreteres provincials CV-740 i CV-737, generant una pressió viària insostenible.
Entre juny i juliol, les càmeres de trànsit van comptabilitzar una mitjana diària de 15.000 vehicles des de Xàbia, 9.000 des de Moraira i 8.000 des de Teulada. Es tracta d'un volum de trànsit que, segons estàndards habituals de planificació, requereix actuacions estructurals com ara rondes o variants.
Un dels trams més crítics es localitza al carrer Padre Plácido, on la calçada presenta un ample de només 4,5 metres per als dos sentits de circulació, la qual cosa no sols dificulta el pas simultani en els dos sentits, sinó que a més impedeix la coexistència segura amb el vianant. A això se suma l'estretor de les voreres, que en molts punts no aconsegueixen els 0,75 metres, insuficients per a garantir les condicions mínimes d'accessibilitat i seguretat.
Entre juny i juliol, les càmeres de trànsit van comptabilitzar una mitjana diària de 15.000 vehicles des de Xàbia, 9.000 des de Moraira i 8.000 des de Teulada.
Este vial discorre a escassos metres del CEIP Santa Maria Magdalena, la qual cosa impedeix considerar-lo un itinerari escolar segur. La circulació diària de vehicles pesants, sumada a la inexistència de voreres transitables, obliga les famílies a triar rutes més llargues.
En dates recents, les càmeres de seguretat van captar un episodi que va poder acabar en tragèdia: un vehicle es va encastar contra una façana a penes uns segons després que un vianant creuara per eixe mateix punt. Va ser l'atzar, i no les condicions de seguretat, el que va evitar un desenllaç fatal.
Un altre factor crític és la dificultat d'intervenció de serveis d'emergència. En no poques ocasions, el col·lapse ha retardat l'arribada d'ambulàncies, bombers o forces de seguretat, comprometent l'atenció a persones en situació de risc. A més, l'elevada densitat de trànsit genera de forma sostinguda nivells significatius de soroll, emissions contaminants i congestió, la qual cosa repercuteix en la qualitat de vida.
L'Ajuntament i la Diputació d'Alacant han vingut executant mesures de seguretat i calmat de trànsit en els últims anys, com semàfors, ampliació de voreres, instal·lació de baranes, guals, pintura viària o l'increment de la senyalització vertical i horitzontal. Però s'han demostrat insuficients.
Des de fa més de dos anys, el Consistori treballa en coordinació tècnica amb el Departament de Carreteres de la Diputació en el disseny d'una ronda de circumval·lació que permeta desviar el trànsit del nucli urbà. El projecte ja compta amb un dels dos traçats definit i amb estimació econòmica, mentre que l’altre s'està acabant de perfilar.
La pròpia Diputació, a través del diputat de Carreteres, Arturo Poquet, ha manifestat que Benitatxell figura com una prioritat dins del conjunt d'actuacions provincials. “Agraïm sincerament la predisposició tant del diputat com de l'equip tècnic de la Diputació, però és necessari un impuls definitiu perquè
COL·LAPSE VIARI
passe de ser una proposta a una realitat tangible en el menor termini possible”, ha manifestat l'alcalde, Miguel Ángel García, qui ha expressat la seua preocupació davant diversos incidents recents.
“Una carretera provincial no pot continuar travessant el cor d'un municipi amb carrers i voreres tan estretes. La gravetat del problema ha arribat massa lluny. És necessari actuar amb urgència per a evitar que es produïsquen conseqüències irreversibles. És imprescindible que es dote de finançament i es materialitze el desviament. Confiem plenament que la Diputació d'Alacant sabrà estar a l'altura i farà el pas que permeta executar una infraestructura absolutament necessària”, ha subratllat.
Benitatxell demanda una solución urgente ante el colapso viario: más de 32.000 vehículos diarios atraviesan sus estrechas calles
El Poble Nou de Benitatxell sufre un colapso circulatorio que afecta gravemente a la movilidad, la seguridad vial y la calidad de vida de sus vecinos. Más de 32.000 vehículos diarios atraviesan su casco urbano por las carreteras provinciales CV-740 y CV-737, generando una presión viaria insostenible.
Entre junio y julio, las cámaras de tráfico contabilizaron una media diaria de 15.000 vehículos desde Xàbia, 9.000 desde Moraira y 8.000 desde Teulada. Se trata de un volumen de tránsito que, según estándares habituales de planificación, requiere actuaciones estructurales como rondas o variantes.
Uno de los tramos más críticos se localiza en la calle Padre Plácido, donde la calzada presenta un ancho de solo 4,5 metros para ambos sentidos de circulación, lo que no solo dificulta el paso simultáneo en ambos sentidos, sino que además impide la coexistencia segura con el peatón. A ello se suma la estrechez de las aceras, que en muchos pun-
Entre junio y julio, las cámaras de tráfico contabilizaron una media diaria de 15.000 vehículos desde Xàbia, 9.000 desde Moraira y 8.000 desde Teulada.
tos no alcanzan los 0,75 metros, insuficientes para garantizar las condiciones mínimas de accesibilidad y seguridad.
Este vial discurre a escasos metros del CEIP Santa María Magdalena, lo que impide considerarlo un itinerario escolar seguro. La circulación diaria de vehículos pesados, sumada a la inexistencia de aceras transitables, obliga a las familias a elegir rutas más largas.
En fechas recientes, las cámaras de seguridad captaron un episodio que pudo terminar en tragedia: un vehículo se empotró contra una fachada apenas unos segundos después de que un peatón cruzara por ese mismo punto. Fue el azar, y no las condiciones de seguridad, lo que evitó un desenlace fatal.
Otro factor crítico es la dificultad de intervención de servicios de emergencia. En no pocas ocasiones, el colapso ha retrasado la llegada de ambulancias, bomberos o fuerzas de seguridad, comprometiendo la atención a personas en situación de riesgo. Además, la elevada densidad de tráfico genera de forma sostenida niveles significativos de ruido, emisiones contaminantes y congestión, lo que repercute en la calidad de vida.
El Ayuntamiento y la Diputación de Alicante han venido ejecutando medidas de seguridad y calmado de tráfico en los últimos años, como semáforos,
ampliación de aceras, instalación de barandillas, badenes, pintura viaria o el incremento de la señalización vertical y horizontal. Pero se han demostrado insuficientes.
Desde hace más de dos años, el Consistorio trabaja en coordinación técnica con el Departamento de Carreteras de la Diputación en el diseño de una ronda de circunvalación que permita desviar el tráfico del núcleo urbano. El proyecto ya cuenta con uno de los dos trazados definido y estimación económica, mientras que el otro se está acabando de perfilar.
La propia Diputación, a través del diputado de Carreteras, Arturo Poquet, ha manifestado que Benitatxell figura como una prioridad dentro del conjunto de actuaciones provinciales. “Agradecemos sinceramente la predisposición tanto del diputado como del equipo técnico de la Diputación, pero es necesario un impulso definitivo para que pase de
Between June and July, traffic cameras recorded a daily average of 15,000 vehicles from Xàbia, 9,000 from Moraira and 8,000 from Teulada.
ser una propuesta a una realidad tangible en el menor plazo posible”, ha manifestado el alcalde, Miguel Ángel García, quien ha expresado su preocupación ante diversos incidentes recientes.
“Una carretera provincial no puede seguir atravesando el corazón de un municipio con calles y aceras tan estrechas. La gravedad del problema ha llegado demasiado lejos. Es necesario actuar con urgencia para evitar que se produzcan consecuencias irreversibles. Es imprescindible que se dote de financiación y se materialice el desvío. Confiamos plenamente en que la Diputación de Alicante sabrá estar a la altura y dará el paso que permita ejecutar una infraestructura absolutamente necesaria”, ha subrayado.
Benitatxell demands an urgent solution to traffic congestion: more than 32,000 vehicles per day pass through its narrow streets
El Poble Nou de Benitatxell suffers from traffic congestion that seriously affects mobility, road safety and the quality of life of its neighbours. More than 32,000 vehicles per day pass through its town centre on the CV-740 and CV-737 provincial roads, generating unsustainable traffic pressure.
Between June and July, traffic cameras recorded a daily average of 15,000 vehicles from Xàbia, 9,000 from Moraira and 8,000 from Teulada. This is a volume of traffic that, according to standard planning criteria, requires structural measures such as ring roads or bypasses.
One of the most critical sections is located on Padre Plácido Street, where the road is only 4.5 metres wide for both directions of traffic, which not only makes it difficult for vehicles to pass in both directions at the same time, but also prevents safe coexistence with peCOL·LAPSE
COL·LAPSE VIARI
destrians. Added to this is the narrowness of the pavements, which in many places are less than 0.75 metres wide, insufficient to guarantee minimum accessibility and safety conditions.
This road runs just a few metres from CEIP Santa María Magdalena, which means it cannot be considered a safe school route. The daily traffic of heavy vehicles, combined with the lack of passable pavements, forces families to choose longer routes.
Recently, security cameras recorded an incident that could have ended in tragedy: a vehicle crashed into a building just seconds after a pedestrian crossed at that same spot. It was chance, and not safety conditions, that prevented a fatal outcome.
Another critical factor is the difficulty of emergency services to intervene. On more than a few occasions, traffic jams have delayed the arrival of ambulances, fire brigades or security forces, compromising the care of people in danger. In addition, high traffic density generates significant levels of noise, pollutant emissions and congestion, which affects quality of life.
The Council and the Diputación de Alicante (Alicante Provincial Council) have been implementing safety and traffic calming measures in recent years, such as traffic lights, widening pavements, installing railings, speed bumps, road markings and increasing vertical and horizontal signalling. However, these measures have proven to be insufficient.
For more than two years, the Council has been working in technical coordination with the Provincial Council's Roads Department on the design of a ring road to divert traffic away from the town centre. The project already has one of the two routes defined (while the other is being finalised) and a cost estimate.
The Diputación itself, through its representative of Roads, Arturo Poquet, has stated that Benitatxell is a priority within the set of provincial actions. ‘We sincerely appreciate the willingness of both the councillor and the Provincial Council's technical team, but a definitive push is needed to turn this idea into a tangible reality as soon as possible,’ said Mayor Miguel Ángel García, who has expressed his concern about several recent incidents.
‘A provincial road cannot continue to run through the heart of a municipality with such narrow streets and pavements. The seriousness of the problem has gone too far. Urgent action is needed to prevent irreversible consequences. It is essential that funding is provided and the diversion is implemented. We are fully confident that the Provincial Council of Alicante will rise to the occasion and take the necessary steps to implement this absolutely essential infrastructure," he stressed.
Benitatxell
fordert eine
dringende Lösung für den Verkehrskollaps: Mehr als 32.000 Fahrzeuge passieren täglich die engen Straßen.
El Poble Nou de Benitatxell leidet unter einem Verkehrskollaps, der die Mobilität, die Verkehrssicherheit und die Lebensqualität seiner Bewohner erheblich beeinträchtigt. Täglich passieren mehr als 32.000 Fahrzeuge den Ortskern über die Provinzstraßen CV-740 und CV-737 und verursachen einen untragbaren Verkehrsdruck.
Zwischen Juni und Juli zählten die Verkehrskameras täglich durchschnittlich 15.000 Fahrzeuge
aus Xàbia, 9.000 aus Moraira und 8.000 aus Teulada. Es handelt sich um ein Verkehrsaufkommen, das nach üblichen Planungsstandards strukturelle Maßnahmen wie Umgehungsstraßen oder Umgehungswege erfordert.
Einer der kritischsten Abschnitte befindet sich in der Calle Padre Plácido, wo die Fahrbahn für beide Fahrtrichtungen nur 4,5 Meter breit ist, was nicht nur den gleichzeitigen Verkehr in beide Richtungen erschwert, sondern auch die sichere Koexistenz mit Fußgängern verhindert. Hinzu kommt die Enge der Gehwege, die an vielen Stellen weniger als 0,75 Meter breit sind und somit nicht ausreichen, um die Mindestanforderungen an Barrierefreiheit und Sicherheit zu gewährleisten.
Diese Straße verläuft nur wenige Meter von der Grundschule CEIP Santa María Magdalena entfernt, sodass sie nicht als sicherer Schulweg angesehen werden kann. Der tägliche Schwerlastverkehr und das Fehlen begehbarer Bürgersteige zwingen Familien dazu, längere Wege in Kauf zu nehmen.
Kürzlich haben Überwachungskameras einen Vorfall aufgezeichnet, der tragisch hätte enden können: Ein Fahrzeug prallte nur wenige Sekunden, nachdem ein Fußgänger diese Stelle überquert hatte, gegen eine Fassade. Es war der Zufall und nicht die Sicherheitsbedingungen, die ein tödliches Ende verhindert haben.
Ein weiterer kritischer Faktor ist die Schwierigkeit für Rettungsdienste, einzugreifen. Nicht selten hat der Stau die Ankunft von Krankenwagen, Feuerwehr oder Sicherheitskräften verzögert und damit die Versorgung von Menschen in Gefahr beeinträchtigt. Darüber hinaus verursacht die hohe Verkehrsdichte dauerhaft erhebliche Lärmbelästigung, Schadstoffemissionen und Staus, was sich auf die Lebensqualität auswirkt.
Die Stadtverwaltung und die Provinzverwaltung von Alicante haben in den letzten Jahren Sicherheits- und Verkehrsberuhigungsmaßnahmen durch-
Zwischen Juni und Juli zählten die Verkehrskameras täglich durchschnittlich 15.000 Fahrzeuge aus Xàbia, 9.000 aus Moraira und 8.000 aus Teulada.
geführt, wie z. B. die Installation von Ampeln, die Verbreiterung von Gehwegen, die Anbringung von Geländern, die Einrichtung von Bodenschwellen, Straßenmarkierungen oder die Verbesserung der vertikalen und horizontalen Beschilderung. Diese Maßnahmen haben sich jedoch als unzureichend erwiesen.
Seit mehr als zwei Jahren arbeitet die Stadtverwaltung in technischer Abstimmung mit der Straßenbaubehörde der Provinzregierung an der Planung einer Umgehungsstraße, um den Verkehr aus dem Stadtzentrum umzuleiten. Für das Projekt liegt bereits eine der beiden Streckenführungen fest (die andere wird derzeit fertiggestellt) sowie eine Kostenabschätzung vor.
Die Provinzregierung selbst hat durch ihren Abgeordneten für Straßenbau, Arturo Poquet, erklärt, dass Benitatxell eine Priorität innerhalb der Maßnahmen der Provinz darstellt. „Wir sind sowohl dem Abgeordneten als auch dem technischen Team der Provinzregierung für ihre Bereitschaft sehr dankbar, aber es bedarf eines endgültigen Impulses, damit aus dem Vorschlag so schnell wie möglich Realität wird“, erklärte Bürgermeister Miguel Ángel García, der seine Besorgnis über verschiedene Vorfälle in jüngster Zeit zum Ausdruck brachte.
COL·LAPSE
LA NOVA ESCOLA
„Eine Landstraße kann nicht weiterhin durch das Zentrum einer Gemeinde mit so engen Straßen und Gehwegen führen. Das Problem hat ein zu großes Ausmaß angenommen. Es muss dringend gehandelt werden, um irreversible Folgen zu vermeiden. Es ist unerlässlich, dass die Finanzierung gesichert und die Umgehungsstraße realisiert wird. Wir vertrauen vollkommen darauf, dass die Provinzverwaltung von Alicante dieser Herausforderung gewachsen ist und den Schritt unternimmt, der die Umsetzung dieser absolut notwendigen Infrastruktur ermöglicht“, betonte er.
LA NOVA ESCOLA
La tornada a la nova escola del Poble Nou de Benitatxell
El dilluns 8 de setembre va donar inici el curs escolar 2025-2026 en el CEIP Santa Maria Magdalena amb un al·licient extra. Alumnat i professorat van estrenar les noves instal·lacions després de les obres d'adequació i ampliació del col·legi incloses en el Pla Edificant.
La reforma la va iniciar al juliol del passat any la companyia BECSA S.A., qui va obtindre l'adjudicació per 2.277.578,78 euros (IVA inclòs). L'actuació ha inclòs la construcció de dos noves edificacions annexes: una en la part nord que alberga les aules d'Infantil 3 anys i 5 anys,
Alumnat i professorat van estrenar les noves instal·lacions després de les obres d'adequació i ampliació del col·legi incloses en el Pla Edificant.
amb banys inclosos, i una altra de dos pisos al costat de l'Oratori Jaime Llobell que allotja quatre aules de Primària (5é i 6é curs), una aula polivalent i aules de suport, música i informàtica.
També s'ha dut a terme la reforma d'un aulari d'Infantil per a convertir-lo en Biblioteca, l'ampliació de la parcel·la escolar existent, la reubicació de la pista esportiva, que s'ha ampliat, i l'execució d'una sèrie d'actuacions d'urbanització.
Atés que el projecte no incloïa intervencions en l'exterior, l'equip tècnic del departament d'Urbanisme ja està estudiant dur a terme una futura actuació de millora paisatgística per a unificar i embellir l'accés i els voltants, des de l'aparcament fins a l'entrada, passant pel parc infantil, amb nou paviment, arbratge, zones d'ombra, etc.
Tant el regidor d'Educació i Planificació Urbana, Jorge Pascual, com l'alcalde, Miguel Ángel García, van acudir a inspeccionar els treballs i van anotar les peticions de millora de l'equip directiu i del professorat, algunes d'elles de caràcter rutinari i altres més estructurals com la instal·lació d'ombra als patis, la renovació del tancat perimetral o la instal·lació de portes en la zona exterior del nou aulari d'infantil.
La vuelta al nuevo cole de El Poble Nou de Benitatxell
El lunes 8 de septiembre dio inicio el curso escolar 2025-2026 en el CEIP Santa María Magdalena con un aliciente extra. Alumnado y profesorado estrenaron las nuevas instalaciones tras las obras de adecuación y ampliación del colegio incluidas en el Plan Edificant.
La reforma la inició en julio del pasado año la compañía BECSA S.A., quien obtuvo la adjudicación por 2.277.578,78 euros (IVA incluido). La actuación ha incluido la construcción de dos nuevas edificaciones anexas: una en la parte norte que alberga las aulas de Infantil 3 años y 5 años, con baños incluidos, y otra de dos pisos junto al Oratorio Jaime Llobell que aloja cuatro aulas de Primaria (5º y 6º curso), un aula polivalente y aulas de apoyo, música e informática.
También se ha llevado a cabo la reforma de un aulario de Infantil para convertirlo en Biblioteca, la ampliación de la parcela escolar existente, la reubicación de la pista deportiva, que se ha ampliado, y la ejecución de una serie de actuaciones de urbanización.
Dado que el proyecto no incluía intervenciones en el exterior, el equipo técnico del departamento de Urbanismo
Alumnado y profesorado estrenaron las nuevas instalaciones tras las obras de adecuación y ampliación del colegio incluidas en el Plan Edificant.
ya está estudiando llevar a cabo una futura actuación de mejora paisajística para unificar y embellecer el acceso y las inmediaciones, desde el aparcamiento hasta la entrada, pasando por el parque infantil, con nuevo pavimento, arbolado, zonas de sombra, etc.
Tanto el concejal de Educación y Planificación Urbana, Jorge Pascual, como el alcalde, Miguel Ángel García, acudieron a inspeccionar los trabajos y anotaron las peticiones de mejora del equipo directivo y del profesorado, algunas de ellas de carácter rutinario y otras más estructurales como la instalación de sombra en los patios, la renovación del vallado perimetral o la instalación de puertas en la zona exterior del nuevo aulario de infantil.
Students and teachers inaugurated the new facilities following the refurbishment and expansion of the school included in the Edificant Plan.
Back to school at the new building at El Poble Nou de Benitatxell
Last Monday, September 8th, the 2025-2026 school year commenced at CEIP Santa María Magdalena with an added incentive. Students and teachers inaugurated the new facilities following the refurbishment and expansion of the school included in the Edificant Plan.
The renovation was started last July by the company BECSA S.A., which was allocated the contract for €2,277,578.78 (including VAT). The project included the construction of two new annex buildings: one on the north side, which houses the 3- and 5-yearold kindergarten classrooms, including bathrooms, and another two-storey building next to Oratory Jaime Llobell, which houses four primary school classrooms (5th and 6th grade), a multipurpose classroom, and support, music, and computer classrooms.
A kindergarten classroom block has also been renovated and converted into a library, the existing school plot has been extended, the sports court has been relocated and enlarged, and a series of urban development works have been carried out.
LA NOVA ESCOLA
LA NOVA ESCOLA
As the project did not include any outdoor work, the technical team from the Urban Planning Department is already looking into carrying out future landscaping improvements to unify and beautify the access and surrounding area, from the car parking lot to the entrance, including the playground, with new paving, trees, shaded areas, etc. Both the Councillor of Education and Urban Planning, Jorge Pascual, and the Mayor, Miguel Ángel García, visited the site to inspect the work and took note of the requests for improvements made by the management team and teaching staff, some of which were routine and others more structural, such as the fitting of shade in the playgrounds, the renovation of the perimeter fencing and the installation of doors in the outdoor area of the new kindergarten classroom block.
Schüler und Lehrer nahmen nach den im Plan Edificant vorgesehenen Umbau- und Erweiterungsarbeiten die neuen Räumlichkeiten in Betrieb.
Der Beginn des neuen Schuljahres in Poble Nou de Benitatxell
Am Montag, dem 8. September, begann das Schuljahr 2025-2026 in der Grundschule CEIP Santa María Magdalena mit einem besonderen Anreiz. Schüler und Lehrer nahmen nach den im Plan Edificant vorgesehenen Umbau- und Erweiterungsarbeiten die neuen Räumlichkeiten in Betrieb.
Die Renovierungsarbeiten wurden im Juli letzten Jahres von der Firma BECSA S.A. begonnen, die den Zuschlag für 2.277.578,78 Euro (inkl. MwSt.) erhalten hatte. Die Maßnahme umfasste den Bau von zwei neuen Nebengebäuden: eines im nördlichen Teil, in dem die Klassenräume für 3- und 5-Jährige untergebracht sind, einschließlich Toiletten, und ein weiteres zweistöckiges Gebäude neben dem Oratorio Jaime Llobell, in dem vier Klassenräume für die Grundschule (5. und 6. Klasse), ein Mehrzweckraum sowie Räume für Förderunterricht, Musik und Informatik untergebracht sind.
Darüber hinaus wurde ein Klassenzimmer für Kinder umgebaut und in eine Bibliothek umgewandelt, das bestehende Schulgelände erweitert, der Sportplatz verlegt und vergrößert sowie eine Reihe von Erschließungsmaßnahmen durchgeführt.
Da das Projekt keine Außenarbeiten umfasste, prüft das technische Team der Stadtplanungsabteilung bereits die Durchführung einer zukünftigen Landschaftsverbesserungsmaßnahme, um den Zugang und die Umgebung vom Parkplatz bis zum Eingang über den Kinderspielplatz hinweg mit neuem Pflaster, Bäumen, Schattenplätzen usw. zu vereinheitlichen und zu verschönern.
Sowohl der Stadtrat für Bildung und Stadtplanung, Jorge Pascual, als auch der Bürgermeister, Miguel Ángel García, besichtigten die Arbeiten und notierten die Verbesserungswünsche der Schulleitung und der Lehrkräfte, von denen einige routinemäßiger Natur waren, andere hingegen struktureller Art, wie die Installation von Schatten spendenden Elementen in den Innenhöfen, die Erneuerung der Umzäunung oder die Installation von Türen im Außenbereich des neuen Kindergartengebäudes.
LA NOVA ESCOLA
DE VACANCES, PARLA EN VALENCIÀ
DE VACANCES, PARLA EN VALENCIÀ
‘De vacances, parla en valencià’, la campanya de Benitatxell que distribueix manuals turístics del valencià entre els seus visitants
‘De vacances, parla en valencià. Amb esta premissa, el departament de Turisme del Poble Nou de Benitatxell està distribuint entre els seus visitants i turistes el ‘Manual turístic del valencià’, un llibret de butxaca que fa una com-
Els llibrets s'estan distribuint en els principals punts turístics del municipi, edificis públics, Tourist Info de la comarca i comerços i restaurants locals.
pilació de paraules, expressions i costums del municipi en valencià traduïdes al castellà i a l'anglés. A més, totes les expressions estan acompanyades dels seus fonemes per a saber com pronunciar-les correctament.
Com la resta d'accions turístiques que s'estan duent a terme dins del projecte ‘Turisme per a respirar’ i fent bandera de la nova marca turística ‘Respira Mediterrani’, esta campanya busca fomentar un turisme respectuós amb la població local que valore i respecte la identitat pròpia, la llengua i la cultura del municipi.
El manual divideix la seua terminologia en cinc blocs: terminologia essencial i general, terminologia per a anar al comerç local, terminologia per a esmorzar
DE VACANCES, PARLA EN VALENCIÀ
o menjar, terminologia per a descobrir El Poble Nou de Benitatxell i terminologia per a allotjar-se.
Els llibrets s'estan distribuint en els principals punts turístics del municipi, edificis públics, Tourist Info de la comarca i comerços i restaurants locals.
“Respectar la llengua, els costums i la cultura del lloc que es visita és una manera de reconéixer la seua dignitat. El turisme respectuós ajuda no sols a preservar tradicions, gastronomia i formes de vida que podrien veure's amenaçades per la turistificació, sinó que també enriqueix l'experiència del visitant, facilita intercanvis genuïns i evita malentesos. Perquè amb voluntat per les dos parts, la convivència és més harmoniosa i enriquidora”, ha destacat el regidor de Turisme i Patrimoni, Víctor Bisquert.
Los libretos se están distribuyendo en los principales puntos turísticos del municipio, edificios públicos, Tourist Info de la comarca y comercios y restaurantes locales.
‘De vacances, parla en valencià’, la campaña de Benitatxell que distribuye manuales turísticos del valenciano entre sus visitantes
‘De vacances, parla en valencià’. Con esta premisa, el departamento de Turismo de El Poble Nou de Benitatxell está distribuyendo entre sus visitantes y turistas el ‘Manual turístic del valencià’, un libreto de bolsillo que hace una compilación de palabras, expresiones y costumbres del municipio en valenciano traducidas al castellano y al inglés. Además, todas las expresiones están acompañadas de sus fonemas para saber cómo pronunciarlas correctamente.
Como el resto de acciones turísticas que se están llevando a cabo dentro del
DE VACANCES, PARLA EN VALENCIÀ
proyecto ‘Turismo para respirar’ y haciendo bandera de la nueva marca turística ‘Respira Mediterrani’, esta campaña busca fomentar un turismo respetuoso con la población local que valore y respete la identidad propia, la lengua y la cultura del municipio.
El manual divide su terminología en cinco bloques: terminología esencial y general, terminología para ir al comercio local, terminología para almorzar o comer, terminología para descubrir El Poble Nou de Benitatxell y terminología para alojarse.
Los libretos se están distribuyendo en los principales puntos turísticos del municipio, edificios públicos, Tourist Info de la comarca y comercios y restaurantes locales.
The booklets are being distributed at the main tourist spots in the municipality, public buildings, Tourist Info offices in the region, and local shops and restaurants.
“Respetar la lengua, las costumbres y la cultura del lugar que se visita es una forma de reconocer su dignidad. El turismo respetuoso ayuda no solo a preservar tradiciones, gastronomía y formas de vida que podrían verse amenazadas por la turistificación, sino que también enriquece la experiencia del visitante, facilita intercambios genuinos y evita malentendidos. Porque con voluntad por las dos partes, la convivencia es más armoniosa y enriquecedora”, ha destacado el concejal de Turismo y Patrimonio, Víctor Bisquert.
'De vacances, parla en valencià' (On holidays, speak Valencian), Benitatxell's
campaign to distribute Valencian tourist guides
to
visitors
'De vacances, parla en valencià'. With this premise, the Tourism Department of El Poble Nou de Benitatxell is distributing the “Manual turístic del valencià” (Valencian tourist guide) to visitors and tourists. This pocket-sized booklet is a compilation of words, expressions and habits of the municipality in Valencian, translated into Spanish and English. In addition, all expressions are accompanied by their phonemes so that readers know how to pronounce them correctly.
Like the other tourism initiatives being carried out as part of the “Tourism to breathe” project and promoting the new tourism brand “ Breathe the Mediterranean”, this campaign seeks to encourage tourism that is respectful of the local population and values and respects the municipality’s identity, language and culture.
The guidebook divides its terminology into five sections: essential and general terminology, terminology for shopping locally, terminology for lunch or dinner, terminology for discovering El Poble Nou de Benitatxell, and terminology for accommodation.
DE VACANCES, PARLA EN VALENCIÀ
The booklets are being distributed at the main tourist spots in the municipality, public buildings, Tourist Info offices in the region, and local shops and restaurants.
"Respecting the language, customs, and culture of the place you are visiting is a way of recognising its dignity. Respectful tourism not only helps to preserve traditions, gastronomy and ways of life that could be threatened by touristification, but also enriches the visitor's experience, facilitates genuine exchanges and avoids misunderstandings. Because with willingness on both sides, coexistence is more harmonious and enriching," said the Councillor of Tourism and Patrimony, Víctor Bisquert.
"De
vacances, parla en valencià"
("Sprich
im Urlaub Valencianisch") – die Kampagne von Benitatxell, die Handbücher in valencianischer Sprache an ihre Besucher verteilt
„De vacances, parla en valencià” („Sprich im Urlaub Valencianisch“). Unter diesem Motto verteilt das Tourismusamt von El Poble Nou de Benitatxell an seine Besucher und Touristen das „Manual tu-
rístic del valencià” (Touristenhandbuch für Valencianisch), ein Taschenbuch, das eine Zusammenstellung von Wörtern, Ausdrücken und Bräuchen der Gemeinde in Valencianisch enthält, die ins Spanische und Englische übersetzt sind. Darüber hinaus sind alle Ausdrücke mit ihren Lauten versehen, damit man weiß, wie man sie richtig ausspricht.
Wie alle anderen touristischen Maßnahmen, die im Rahmen des Projekts „Turismo para respirar” (Tourismus zum Durchatmen) durchgeführt werden und die neue Tourismusmarke „Respira Mediterrani” („Atme das Mittelmeer“) propagieren, zielt diese Kampagne darauf ab, einen Tourismus zu fördern, der die lokale Bevölkerung respektiert und ihre Identität, Sprache und Kultur schätzt und achtet.
Die Bücher werden an den wichtigsten touristischen Orten der Gemeinde, in öffentlichen Gebäuden, in den Tourist-InfoBüros der Region sowie in lokalen Geschäften und Restaurants verteilt.
Das Handbuch unterteilt seine Terminologie in fünf Blöcke: grundlegende und allgemeine Terminologie, Terminologie für den Einkauf in lokalen Geschäften, Terminologie für das Mittag- oder Abendessen, Terminologie für die Erkundung von El Poble Nou de Benitatxell und Terminologie für die Unterkunft.
Die Bücher werden an den wichtigsten touristischen Orten der Gemeinde, in öffentlichen Gebäuden, in den Tourist-Info-Büros der Region sowie in lokalen Geschäften und Restaurants verteilt.
„Die Sprache, die Bräuche und die Kultur des Ortes, den man besucht, zu respektieren, ist eine Form der Anerkennung seiner Würde.
Respektvoller Tourismus trägt nicht nur dazu bei, Traditionen, Gastronomie und Lebensweisen zu bewahren, die durch die Touristifizierung bedroht sein könnten, sondern bereichert auch das Erlebnis der Besucher, erleichtert einen authentischen Austausch und vermeidet Missverständnisse. Denn mit dem Willen beider Seiten ist das Zusammenleben harmonischer und bereichernder”, betonte der Stadtrat für Tourismus und Kulturerbe, Víctor Bisquert.
Ona Limonta Pastor
“Amb tan sols dos anys, vaig assenyalar el ballet que estaven retransmetent a la tele i vaig dir: jo vull això”
Als seus 14 anys, Ona Limonta Pastor és molt més que una jove promesa del ballet: és un talent que ja brilla amb llum pròpia. Criada al Poble Nou de Benitatxell, esta talentosa ballarina ha sigut admesa en la prestigiosa Tring Park School for the Performing Arts del Regne Unit, i ha aconseguit una beca del programa oficial Music and Danse Scheme, reservat només per a músics i ballarins amb una projecció excepcional.
El seu camí, que va començar en l’escola municipal de ball poblera, ha passat per centres de referència com la Royal Ballet School de Londres, la Scala de Milà o l'English National Ballet School. Però, malgrat el seu impressionant recorregut, Ona no oblida d'on ve. En esta entrevista, ens parla d'esforç, somnis, arrels i passió per la dansa.
Quan vas descobrir la teua passió pel ballet?
Quan era menuda vaig viure dos anys a Cuba i allí a la televisió una de les poques coses que feien era ballet. Jo no ho recorde massa bé, però ma mare em conta que jo un dia, amb tan sols dos anys, vaig assenyalar la tele i vaig dir: “jo vull això”. Quan vaig vindre al Poble Nou de Benitatxell amb tres anys vaig començar a l’escola municipal de dansa fins que amb set anys me’n vaig anar a Anglaterra i, en tornar, vaig començar a l’escola de Patricia Sentí a Dénia.
Als 12 anys et vas traslladar a Barcelona per formar-te a l’Institut del Teatre. Com vas viure un canvi tan important sent tan jove?
Vaig anar sola a Barcelona però allà tenia a la meua tia i a les meues cosines, que em van acollir a sa casa. Tenia molta il·lusió i no me n’adonava del que anava a trobar a faltar el meu poble. Però ho vaig viure molt il·lusionada. Era tot nou, els companys, la ciutat... Allí he estat estudiant a una escola integrada.
Has passat per algunes de les escoles de dansa més prestigioses d’Europa. Què ha significat per a tu cada una d’aquestes experiències? N’hi ha alguna que t’haja marcat especialment?
Totes les escoles m’han fet aprendre noves tècniques i conèixer a persones importants. La que més m’ha marcat ha sigut la companyia English National Ballet, la qual imparteix un curs intensiu en períodes vacacionals. El vaig cursar i no era el que jo estava acostumada, sinó que estava més enfocat a la dansa neoclàssica i contemporània. Va ser una experiència inoblidable que em va agradar moltíssim. També el Royal Danish de Dinamarca, ja que vaig fer molts amics.
Este curs afrontes un repte immens, i imaginem que també molt il·lusionant. Què significa per a tu? Recordes el moment en què et van donar la notícia?
Encara no m’ho crec. El moment en què m’ho van dir va ser un divendres de juny. Jo venia de fer un examen de ballet i estava molt nerviosa. Sempre els divendres a casa de la meua
Un dia, amb tan sols dos anys, vaig assenyalar la tele i vaig dir: “jo vull això”
tia fèiem pizza. Jo estava posant-me el pijama i ma tia em diu: “vine, que tenim una sorpresa per a tu”. M’aprope a l’entrada de casa i estava ma mare, la meua tia i les meues cosines amb cartells i uns dolços que posava “Tring Park”. Després la meua tia també em va escriure una carta com si l’hagueren escrit des de l’escola.
Com va ser el procés de selecció per a accedir a la Tring Park?
Jacinta Pastor, mare d’Ona: El procés de sol·licitud en les escoles de dansa normalment comença a finals de l’any d’abans. El que fas és enviar vídeos i fotografies en les posicions que et demanen i, en un temps, aproximadament un o dos mesos, et diuen si eres apta per a fer una audició presencial.
Després d’eixe temps, ens van escriure un correu i ens van dir que Ona estava seleccionada per a una audició el 22 de gener. I quan va fer la prova, al cap de dos setmanes, ens van comunicar que estava admesa.
El problema era que nosaltres no podíem pagar el cost dels estudis. Estem parlant de molts diners. És l’escola més
cara d’Anglaterra. Aleshores els vam comunicar que no podíem acceptar la plaça perquè no podíem assumir el cost, i ens van dir que convidaven a Ona a audicionar per a les beques.
El 2 de març va anar a audicionar i era l’única estrangera. En la primera audició hi havia gent d’altres països, però en esta ocasió ens van dir que el
govern oferia la beca només a la gent anglesa. No obstant, cabia la possibilitat que una fundació privada finançara el 60%. Ho vam estar considerant i fent càlculs, però jo sola, com a família monoparental, tampoc podia assumir el 40% restant. Aleshores vam haver de dir que ho sentíem molt, però que havíem de renunciar. Un temps després, el 13 de juny, vam rebre un correu que
ens donava l’enhorabona perquè Ona havia sigut admesa amb totes les despeses pagades durant dos anys.
Com és el teu dia a dia com a estudiant de dansa? Com compagines l’exigència física del ballet amb els estudis i la teua vida personal?
M’alce a les 7:30h, i a les 8:00h isc de casa perquè tinc una hora de camí amb bus. A les 9:00h comence les classes, a les 11:00h parem per a esmorzar i seguim fins les 13:30h. Són quatre hores d’ESO. Tornem a descansar a mig dia per a dinar i a les 15:00h comencem les classes de dansa fins les 20:00h o 21:00h. Estic tot el dia fora de casa.
L’exigència física és molt alta. Faig dansa clàssica i contemporània, així com entrenaments físics al gimnàs. També estudiem música i altres matèries relacionades amb la dansa.
Què és el més difícil de perseguir un somni tan exigent des de tan jove?
El més difícil és estar separada de la família.
Qui han sigut els teus principals suports en aquest camí?
Ma mare sobretot i la meua família en general. Els meus tiets perquè m’han acollit a Barcelona, els meus avis que m’han portat a Dénia, amics i amigues que m’han ajudat...
Com t’imagines d’ací a uns anys? Quin seria el teu somni professional? T’agradaria formar part d’alguna companyia de dansa en concret?
Em veig a una companyia de dansa i m’agradaria molt que
L’exigència física és molt alta. Faig dansa clàssica i contemporània, així com entrenaments físics al gimnàs. També estudiem música i altres matèries relacionades amb la dansa.
fora a Anglaterra. El meu somni és acabar els estudis de dansa i entrar a formar part d’una companyia professional on puga seguir formant-me dia a dia, aprendre coreografies, eixir a l’escenari i seguir ballant.
Hi ha algun paper, coreografia o estil que somies interpretar algun dia?
M’agradaria molt interpretar Don Quixot i, òbviament, El llac dels cignes. També m’agrada molt La Bella dorment, Giselle, etc.
Encara que la teua carrera t’ha dut lluny, quin paper han tingut el Poble Nou de Benitatxell i la Marina Alta en el teu camí com a ballarina?
Tant al Poble Nou com a la Marina Alta m’han recolzat molt. Pense que les escoles dels pobles són molt importants per a donar impuls a les persones que volen dedicar-se a la dansa.
Com a mare, com és el procés de lluitar pel somni d’Ona?
Jacinta Pastor, mare d’Ona: Es necessita molt de recolzament. El camí per a arribar lluny en la dansa és molt costós. Primer, pel desconeixement al voltant de la dansa. És un món que jo desconeixia i he hagut de dedicar molts esforços durant anys per a poder formar-me a un altre nivell i poder acompanyar-la en este procés.
Sense el recolzament familiar, de les institucions i, evidentment, l’econòmic, és impossible arribar al màxim nivell de la carrera d’una ballarina. El talent no ho és tot. Es necessiten un conjunt de moltes coses per a poder arribar al més alt. La motivació en les escoletes municipals i el recolzament familiar és el primer pas. De tant en tant, Ona encara té contacte amb la professora que tenia ací al Poble Nou de Benitatxell, qui s’alegra molt pel seu recorregut.
Molts companys i companyes ho deixen pel camí perquè no tenen el suficient suport a nivell familiar, local, institucional, etc. Per fer una comparativa, conservatoris de música hi ha a tot arreu, però de dansa el més proper està a València o Alacant, i s’oferten molt poques places. El primer curs entren de 10 a 15 persones per conservatori. Poques places, poca accessibilitat, desconeixement del món de la dansa... tots eixos factors fan que el camí siga molt complicat.
Tota la meua vida he recolzat les coses en les quals he cregut. I esta és la primera cosa que recolze que és desconeguda per a mi. Moltes vegades em sent lluitant i remant contra marea. És un món molt sacrificat i de molta exigència, però a la vegada molt apassionant.
“Con tan solo dos años, señalé el ballet que estaban retransmitiendo en la tele y dije: yo quiero esto”
A sus 14 años, Ona Limonta Pastor es mucho más que una joven promesa del ballet: es un talento que ya brilla con luz propia. Criada en El Poble Nou de Benitatxell, esta talentosa bailarina ha sido admitida en la prestigiosa Tring Park School for the Performing Arts del Reino Unido, y ha conseguido una beca del programa oficial Music and Dance Scheme, reservado solo para músicos y bailarines con una proyección excepcional.
Su camino, que empezó en la escuela municipal de baile poblera, ha pasado por centros de referencia como la Royal Ballet School de Londres, la Scala de Milán o la English National Ballet School. Pero, a pesar de su impresionante recorrido, Ona no olvida de dónde viene. En esta entrevista, nos habla de esfuerzo, sueños, raíces y pasión por la danza.
¿Cuándo descubriste tu pasión por el ballet?
Cuando era pequeña viví dos años en Cuba y allí en la televisión una de las pocas cosas que hacían era ballet. Yo no lo recuerdo demasiado bien, pero mi madre me cuenta que yo un día, con tan solo dos años, señalé la tele y dije: “yo quiero esto”. Cuando vine a El Poble Nou de Benitatxell con tres años empecé en la escuela municipal de danza hasta que con siete años me fui a Inglaterra y, al volver, empecé en la escuela de Patricia Sentí en Dénia.
A los 12 años te trasladaste a Barcelona para formarte en el Institut del Teatre. ¿Cómo viviste un cambio tan importante siendo tan joven?
Fui sola a Barcelona, pero allí tenía a mi tía y a mis primas, que me acogieron en su casa. Tenía mucha ilusión y no me daba cuenta de lo que iba a echar de menos mi pueblo. Pero lo viví muy ilusionada. Era todo nuevo, los compañeros, la ciudad...
Allí he estado estudiando en una escuela integrada.
Has pasado por algunas de las escuelas de danza más prestigiosas de Europa. ¿Qué ha significado para ti cada una de estas experiencias? ¿Hay alguna que te haya marcado especialmente?
Todas las escuelas me han hecho aprender nuevas técnicas y conocer a personas importantes. La que más me ha marcado ha sido la compañía English National Ballet, que imparte un curso intensivo en periodos vacacionales. Lo cursé y no era lo que yo estaba acostumbrada, sino que estaba más enfocado a la danza neoclásica y contemporánea. Fue una experiencia inolvidable que me gustó muchísimo. También el Royal Danish de Dinamarca, donde hice muchos amigos.
Este curso afrontas un reto inmenso, e imaginamos que también muy ilusionante. ¿Qué significa para ti? ¿Recuerdas el momento en que te dieron la noticia?
Todavía no me lo creo. El momento en que me lo dijeron fue un viernes de junio. Yo venía de hacer un examen de ballet y estaba muy nerviosa. Siempre los viernes en casa de mi tía hacíamos pizza. Yo estaba poniéndome el pijama y mi tía me dice: “ven, que tenemos una sorpresa para ti”. Me acerco a la entrada de casa y estaba mi madre, mi tía y mis primas con carteles y unos dulces que ponían “Tring Park”. Después mi tía también me escribió una carta como si la hubieran escrito desde la escuela.
¿Cómo fue el proceso de selección para acceder a la Tring Park?
Jacinta Pastor, madre de Ona: El proceso de solicitud en las escuelas de danza normalmente empieza a finales del año anterior. Lo que haces es enviar videos y fotografías en las posiciones que te piden y, en un tiempo, aproximadamente uno o dos meses, te dicen si eres apta para hacer una audición presencial.
Después de ese tiempo, nos escribieron un correo y nos dijeron que Ona estaba seleccionada para una audición el 22 de enero. Y cuando hizo la prueba, al cabo de dos semanas, nos comunicaron que estaba admitida.
El problema era que nosotras no podíamos pagar el coste de los estudios. Estamos hablando de mucho dinero. Es la escuela más cara de Inglaterra. Entonces les comunicamos que no podíamos aceptar la plaza porque no podíamos asumir el coste, y nos dijeron que invitaban a Ona a audicionar para las becas.
El 2 de marzo fue a audicionar y era la única extranjera. En la primera audición había gente de otros países, pero en esta ocasión nos dijeron que el gobierno ofrecía la beca solo a la gente inglesa. No obstante, cabía la posibilidad de que una fundación privada financiara el 60%. Lo estuvimos considerando y haciendo cálculos, pero yo sola, como familia monoparental, tampoco podía asumir el 40% restante. Entonces tuvimos que decir que lo sentíamos mucho, pero que teníamos que renunciar. Un tiempo después, el 13
Un día, con tan solo dos años, señalé la tele y dije: “yo quiero esto”
de junio, recibimos un correo que nos daba la enhorabuena porque Ona había sido admitida con todos los gastos pagados durante dos años.
¿Cómo es tu día a día como estudiante de danza? ¿Cómo compaginas la exigencia física del ballet con los estudios y tu vida personal?
Me levanto a las 7:30h, y a las 8:00h salgo de casa porque tengo una hora de camino en autobús. A las 9:00h empiezo las clases, a las 11:00h paramos para almorzar y seguimos hasta las 13:30h. Son cuatro horas de ESO. Volvemos a descansar a medio día para comer y a las 15:00h empezamos las clases de danza hasta las 20:00h o 21:00h. Estoy todo el día fuera de casa.
La exigencia física es muy alta. Hago danza clásica y contemporánea, así como entrenamientos físicos en el gimnasio. También estudiamos música y otras materias relacionadas con la danza.
¿Qué es lo más difícil de perseguir un sueño tan exigente desde tan joven?
Lo más difícil es estar separada de la familia.
¿Quiénes han sido tus principales apoyos en este camino?
Mi madre sobre todo y mi familia en general. Mis tíos porque me han acogido en Barcelona, mis abuelos que me han llevado a Dénia, amigos y amigas que me han ayudado...
¿Cómo te imaginas dentro de unos años? ¿Cuál sería tu sueño profesional? ¿Te gustaría formar parte de alguna compañía de danza en concreto?
Me veo en una compañía de danza y me gustaría mucho que fuera en Inglaterra. Mi sueño es acabar los estudios de danza y entrar a formar parte de una compañía profesional donde pueda seguir formándome día a día, aprender coreografías, salir al escenario y seguir bailando.
¿Hay algún papel, coreografía o estilo que sueñas interpretar algún día?
Me gustaría mucho interpretar Don Quijote y, obviamente, El lago de los cisnes. También me gusta mucho La Bella durmiente, Giselle, etc.
¿Aunque tu carrera te ha llevado lejos, qué papel han tenido El Poble Nou de Benitatxell y la Marina Alta en tu camino como bailarina?
Tanto El Poble Nou como la Marina Alta me han apoyado mucho. Pienso que las escuelas de los pueblos son muy importantes para dar impulso a las personas que quieren dedicarse a la danza.
¿Como madre, como es el proceso de luchar por el sueño de Ona?
La exigencia física es muy alta. Hago danza clásica y contemporánea, así como entrenamientos físicos en el gimnasio.
También estudiamos música y otras materias relacionadas con la danza.
Jacinta Pastor, madre de Ona:
Se necesita mucho apoyo. El camino para llegar lejos en la danza es muy costoso. Primero, por el desconocimiento alrededor de la danza. Es un mundo que yo desconocía y he tenido que dedicar muchos esfuerzos durante años para poder formarme a otro nivel y poder acompañarla en este proceso.
Sin el apoyo familiar, de las instituciones y, evidentemente, el económico, es imposible llegar al máximo nivel de la carrera de una bailarina. El talento no lo es todo. Se necesitan un conjunto de muchas cosas para poder llegar a lo más alto. La motivación en las escuelas municipales y el apoyo familiar es el primer paso. De vez en cuando, Ona todavía tiene contacto con la profesora que tenía aquí en Benitatxell, quien se alegra mucho por su recorrido.
Muchos compañeros y compañeras lo dejan por el camino porque no tienen el suficiente apoyo a nivel familiar, local, institucional, etc. Para hacer una comparativa, conservatorios de música hay en todas partes, pero de danza el más próximo está en València o Alicante, y se ofertan muy pocas plazas. El primer curso entran de 10 a 15 personas por conservatorio. Pocas plazas, poca accesibilidad, desconocimiento del mundo de la danza... todos esos factores hacen que el camino sea muy complicado.
Toda mi vida he apoyado las cosas en las que he creído. Y esta es la primera que apoyo que es desconocida para mí. Muchas veces me siento luchando y remando contra marea. Es un mundo muy sacrificado y de mucha exigencia, pero a la vez muy apasionante.
‘When I was just two years old, I pointed out to the ballet they were showing on TV and said, “I want to do this’
At 14 years old, Ona Limonta Pastor is much more than a promising young ballet dancer: she is a talent who already shines with her own light. Raised at El Poble Nou de Benitatxell, this talented dancer has been accepted into the prestigious Tring Park School for the Performing Arts in the United Kingdom and has won a scholarship from the official Music and Dance programme, reserved for musicians and dancers with an extraordinary projection.
Her journey, which began at the municipal dance school of El Poble Nou, has taken her to renowned centres such as the Royal Ballet School in London, La Scala in Milan and the English National Ballet School. But despite her impressive career, Ona has not forgotten where she comes from. In this interview, she talks about effort, dreams, roots and her passion for dance.
When did you discover your passion for ballet?
When I was younger, I lived in Cuba for two years, and one of the few things they showed on television there was ballet. I don't remember it very well, but my mother tells me that one day, when I was only two years old, I pointed out at the television and said, ‘I want to do this’. When I came to El Poble Nou de Benitatxell when I was three years old, I started at the municipal dance school until I went to England when I was seven. When I came back, I started at Patricia Sentí's school in Dénia.
One day, when I was only two years old, I pointed out at the television and said, ‘I want to do this’.
When you were 12 years old, you moved to Barcelona to train at the Institut del Teatre. How did you cope with such a big change at such a young age?
I went to Barcelona on my own, but I had my aunt and cousins there, who took me in. I was really excited and didn't realise how much I was going to miss my village.
I went to Barcelona alone, but my aunt and cousins were there and they took me in. I was very excited and didn't realise how much I was going to miss my village. But I was very excited about it. Everything was new, my classmates, the city... I studied at an integrated school there.
You have attended some of the most prestigious dance schools in Europe. What has each of these experiences meant to you? Is there one that has had a particular impact on you?
All the schools have taught me new techniques and allowed me to meet important people. The one that has had the biggest impact on me was the English National Ballet, which runs an intensive course during the holidays. I took the course and it wasn't what I was used
to, as it was more focused on neoclassical and contemporary dance. It was an unforgettable experience that I really enjoyed. Also the Royal Danish Ballet in Denmark, where I made many friends.
This year you are facing an immense challenge, and we imagine it is also very exciting. What does it mean to you? Do you remember the moment you heard the news?
I still can't believe it. The moment they told me was on a Friday in June. I had just taken a ballet exam and was very nervous. Every Friday at my aunt's house, we made pizza. I was putting on my pyjamas and my aunt said to me, ‘Come here, we have a surprise for you.’ I went to the front door and there was my mother, my aunt and my cousins with posters and sweets that said ‘Tring Park’. Then my aunt also wrote me a letter as if it had been written by the school.
What was the selection process like to get into Tring Park?
Jacinta Pastor, Ona's mother: The application process for dance schools usually begins at the end of the previous year. You send in videos and photographs in the positions they ask
for, and after about one or two months, they let you know if you are eligible for an in-person audition.
After that, they sent us an email and told us that Ona had been selected for an audition on January 22nd. And when she did the audition, two weeks later, they told us she had been accepted.
The problem was that we couldn't afford the cost of the studies. We're talking about a lot of money. It's the most expensive school in England. So we told them that we couldn't accept the position because we couldn't afford it, and they said they would invite Ona to audition for scholarships.
On March 2nd, she went to an audition and was the only foreigner there. In the first audition, there were people from other countries, but this time they told us that the government only offered the scholarship to British people. However, there was a possibility that a private foundation would finance 60% of the cost. We considered it and did the math, but as a single parent, I couldn't afford the remaining 40% on my own. So we had to say that we were very sorry, but that we had to give up. Some time later, on June 13, we recei-
ved an email congratulating us because Ona had been admitted with all expenses paid for two years.
What is your daily life like as a dance student? How do you balance the physical demands of ballet with your studies and personal life?
I get up at 7:30 a.m. and leave home at 8:00 a.m. because I have an hour's bus ride. Classes start at 9:00 a.m., we stop for lunch at 11:00 a.m. and continue until 1:30 p.m. That's four hours of secondary school. We take another break at midday to eat, and at 3 p.m. we start dance classes until 8 or 9 p.m. I'm away from home all day.
The physical demands are very high. I do classical and contemporary dance, as well as physical training in the gym. We also study music and other subjects related to dance.
What is the most difficult thing about pursuing such a demanding dream from such a young age?
The hardest thing is being away from my family.
Who has been your main support along the way?
My mother above all, and my family in general. My uncles and aunts for taking me in in Barcelona, my grandparents for bringing me to Dénia, friends who have helped me...
How do you imagine yourself in a few years? What would be your professional dream? Would you like to be part of a specific dance company?
I see myself in a dance company and I would really like it
The physical demands are very high. I do classical and contemporary dance, as well as physical training in the gym. We also study music and other subjects related to dance.
to be in England. My dream is to finish my dance studies and join a professional company where I can continue training every day, learn choreography, go on stage and keep dancing.
Is there a role, choreography or style that you dream of performing one day?
I would love to perform Don Quixote and, obviously, Swan Lake. I also really like Sleeping Beauty, Giselle, etc.
Although your career has taken you far, what role have El Poble Nou de Benitatxell and La Marina Alta played in your journey as a dancer?
Both El Poble Nou and La Marina Alta have supported me greatly. I think that schools in small towns are very important in encouraging people who want to pursue a career in dance.
As a mother, what is the process of fighting for Ona's dream like?
Jacinta Pastor, Ona's mother: It takes a lot of support. The path to success in dance is very difficult. Firstly, because of the lack of knowledge about dance. It's a world I knew nothing about, and I've had to put in a lot of effort over the years to educate myself and be able to accompany her in this process.
Without family support, institutional support and, of course, financial support, it is impossible to reach the highest level in a dancer's career. Talent is not everything. It takes a combination of many things to reach the top. Motivation in municipal schools and family support is the first step. From time to time, Ona still has contact with the teacher she had here at Benitatxell, who is very happy for her journey.
Many colleagues give up along the way because they don't have enough support from their families, local communities, institutions, etc. To give you a comparison, there are music conservatories everywhere, but the nearest dance conservatory is in Valencia or Alicante, and they offer very few places. In the first year, 10 to 15 people are admitted per conservatory. Few places, poor accessibility, lack of knowledge about the world of dance... all these factors make the path very difficult.
All my life I have supported the things I believe in. And this is the first thing I support that is unknown to me. I often feel like I am fighting and rowing against the tide. It is a very demanding world that requires a lot of sacrifice, but at the same time it is very exciting.
"Mit nur zwei Jahren zeigte ich auf das Ballett, das im Fernsehen übertragen wurde, und sagte: Das möchte ich machen."
Mit 14 Jahren ist Ona Limonta Pastor weit mehr als nur ein vielversprechendes Balletttalent: Sie ist eine begabte Tänzerin, die bereits aus eigener Kraft glänzt. Die in El Poble Nou de Benitatxell aufgewachsene talentierte Tänzerin wurde an der renommierten Tring Park School for the Performing Arts in Großbritannien aufgenommen und hat ein Stipendium des offiziellen Music and Dance Scheme erhalten, das nur Musikern und Tänzern mit außergewöhnlichem Potenzial vorbehalten ist.
Ihr Weg, der in der städtischen Tanzschule von El Poble begann, führte sie an renommierte Einrichtungen wie die Royal Ballet School in London, die Scala in Mailand oder die English National Ballet School. Doch trotz ihrer beeindruckenden Laufbahn vergisst Ona nicht, woher sie kommt. In diesem Interview spricht sie über Anstrengung, Träume, Wurzeln und ihre Leidenschaft für den Tanz.
Wann hast Du Deine Leidenschaft für das Ballett entdeckt?
Als ich klein war, lebte ich zwei Jahre lang in Kuba, und dort wurde im Fernsehen fast ausschließlich Ballett gezeigt. Ich erinnere mich nicht mehr so gut daran, aber meine Mutter erzählt mir, dass ich eines Tages, als ich gerade zwei Jahre alt war, auf den Fernseher zeigte und sagte: „Das möchte ich auch.“ Als ich mit drei Jahren nach El Poble Nou de Benitatxell kam, begann ich in der städtischen Tanzschule, bis ich mit sieben Jahren nach England ging. Nach meiner Rückkehr begann ich in der Schule von Patricia Sentí in Dénia.
Mit 12 Jahren bist Du nach Barcelona gezogen, um am Institut del Teatre zu lernen. Wie hast Du diese bedeutende Veränderung in so jungen Jahren erlebt?
Ich bin allein nach Barcelona gezogen, aber dort hatte ich meine Tante und meine Cousinen, die mich bei sich aufgenommen haben. Ich war sehr aufgeregt und mir war nicht bewusst, wie sehr
dass ich eines Tages, als ich gerade zwei Jahre alt war, auf den Fernseher zeigte und sagte: „Das möchte ich auch.“
ich mein Dorf vermissen würde. Aber ich habe es mit großer Begeisterung erlebt. Alles war neu, die Klassenkameraden, die Stadt... Dort habe ich an einer integrierten Schule gelernt.
Du hast einige der renommiertesten Tanzschulen Europas besucht. Was hat jede dieser Erfahrungen für Dich bedeutet? Gibt es eine, die Dich besonders geprägt hat?
An allen Schulen habe ich neue Techniken gelernt und wichtige Menschen kennengelernt. Am meisten geprägt hat mich das English National Ballet, das in den Ferien einen Intensivkurs anbietet. Ich habe daran teilgenommen und es war nicht das, was ich gewohnt war, sondern eher auf neoklassischen und zeitgenössischen Tanz ausgerichtet. Es war eine unvergessliche Erfahrung, die mir sehr gut gefallen hat. Auch das Royal Danish in Dänemark, wo ich viele Freunde gefunden habe.
Dieser neue Kurs stellt eine immense Herausforderung dar, die sicherlich auch sehr spannend ist. Was bedeutet
er für Dich? Erinnerast Sie sich an den Moment, als Du die Nachricht erhalten hast?
Ich kann es immer noch nicht glauben. Der Moment, als sie es mir sagten, war an einem Freitag im Juni. Ich kam gerade von einer Ballettprüfung und war sehr nervös. Freitags haben wir bei meiner Tante immer Pizza gemacht. Ich zog gerade meinen Pyjama an, als meine Tante zu mir sagte: „Komm, wir haben eine Überraschung für dich.“ Ich ging zur Haustür und dort standen meine Mutter, meine Tante und meine Cousinen mit Plakaten und Süßigkeiten, auf denen „Tring Park“ stand. Später schrieb mir meine Tante auch einen Brief, als wäre er von der Schule gekommen.
Wie verlief das Auswahlverfahren für die Aufnahme in die Tring Park?
Jacinta Pastor, Mutter von Ona: Das Bewerbungsverfahren für Tanzschulen beginnt normalerweise Ende des Vorjahres. Man schickt Videos und Fotos in den gewünschten Positionen ein und erhält nach etwa ein bis zwei Monaten eine Antwort, ob man für ein persönliches Vorsprechen zugelassen ist.
Nach dieser Zeit erhielten wir eine E-Mail, in der uns mitgeteilt wurde, dass Ona für ein Vorsprechen am 22. Januar ausgewählt worden war. Als sie das Vorsprechen absolviert hatte, teilte man uns zwei Wochen später mit, dass sie aufgenommen worden war.
Das Problem war, dass wir uns die Studiengebühren nicht leisten konnten. Es handelt sich um eine beträchtliche Summe. Es ist die teuerste Schule in England. Wir teilten ihnen daher mit, dass wir den Platz nicht
annehmen konnten, da wir die Kosten nicht tragen konnten, woraufhin sie uns mitteilten, dass sie Ona zu einem Vorsprechen für Stipendien einladen würden.
Am 2. März nahm sie an der Aufnahmeprüfung teil und war die einzige Ausländerin. Bei der ersten Aufnahmeprüfung waren Personen aus anderen Ländern dabei, aber dieses Mal teilte man uns mit, dass die Regierung das Stipendium nur an englische Staatsangehörige vergibt. Allerdings bestand die Möglichkeit, dass eine private Stiftung 60 % finanzieren würde. Wir haben darüber nachgedacht und Berechnungen angestellt, aber ich allein als Alleinerziehende konnte auch die restlichen 40 % nicht aufbringen. Daher mussten wir leider mitteilen, dass wir leider ablehnen mussten. Einige Zeit später, am 13. Juni, erhielten wir eine E-Mail, in der uns mitgeteilt wurde, dass Ona für zwei Jahre mit allen Kosten übernommen worden war.
Wie sieht Dein Alltag als Tanzstudentin aus? Wie bringst Du die körperlichen Anforderungen des Balletts mit Deinem Studium und Deinem Privatleben in Einklang?
Ich stehe um 7:30 Uhr auf und verlasse um 8:00 Uhr das Haus, da ich eine Stunde mit dem Bus unterwegs bin. Um 9:00 Uhr beginnt der Unterricht, um 11:00 Uhr machen wir Mittagspause und fahren dann bis 13:30 Uhr fort. Das sind vier Stunden ESO. Mittags machen wir wieder eine Pause, um zu essen, und um 15:00 Uhr beginnen wir mit dem Tanzunterricht, der bis 20:00 oder 21:00 Uhr dauert. Ich bin den ganzen Tag außer Haus.
Die körperlichen Anforderungen sind sehr hoch. Ich mache klassischen und zeitgenössischen Tanz und trainiere im Fitnessstudio. Wir lernen auch Musik und andere Fächer, die mit Tanz zu tun haben.
Was ist das Schwierigste daran, schon in so jungen Jahren einen so anspruchsvollen Traum zu verfolgen?
Das Schwierigste ist, von meiner Familie getrennt zu sein.
Wer hat Dich auf diesem Weg am meisten unterstützt?
Vor allem meine Mutter und meine Familie im Allgemeinen. Meine Onkel und Tanten, weil sie mich in Barcelona aufgenommen haben, meine Großeltern, die mich nach Dénia gebracht haben, Freunde und Freundinnen, die mir geholfen haben ...
Wie stellst Du Dir deine Zukunft in einigen Jahren vor? Was wäre Dein beruflicher Traum? Möchtest Du gerne Teil einer bestimmten Tanzkompanie sein?
Ich sehe mich in einem Balletensemble und würde mir sehr wünschen, dass dieses in England ist. Mein Traum ist es, meine Tanzausbildung abzuschließen und Teil einer professionellen Kompanie zu werden, in der ich mich täglich weiterbilden, Choreografien lernen, auf der Bühne stehen und weiter tanzen kann.
Gibt es eine Rolle, eine Choreografie oder einen Stil, von dem Du träumst, ihn eines Tages zu interpretieren?
Ich würde sehr gerne Don Quijote und natürlich den Schwanensee interpretieren. Ich mag
Die körperlichen Anforderungen sind sehr hoch. Ich mache klassischen und zeitgenössischen Tanz und trainiere im Fitnessstudio. Wir lernen auch Musik und andere Fächer, die mit Tanz zu tun haben.
auch Dornröschen, Giselle usw. sehr gerne.
Obwohl Dich Deine Karriere sehr weit gebracht hat, welche Rolle haben El Poble Nou de Benitatxell und die Marina Alta auf Deinem Weg als Tänzerin gespielt?
Sowohl El Poble Nou als auch die Marina Alta haben mich sehr unterstützt. Ich denke, dass die Schulen in den Dörfern sehr wichtig sind, um Menschen zu fördern, die sich dem Tanz widmen möchten.
Wie ist es als Mutter, für Onas Traum zu kämpfen?
Jacinta Pastor, Onas Mutter: Man braucht viel Unterstützung. Der Weg, um im Tanz weit zu kommen, ist sehr kostspielig. Erstens wegen der Unkenntnis über den Tanz. Es ist eine Welt, die mir unbekannt war, und ich musste mich jahrelang sehr anstrengen, um mich auf einem anderen Niveau weiterzubilden und sie in diesem Prozess begleiten zu können.
Ohne die Unterstützung der Familie, der Institutionen und natürlich auch ohne finanzielle Mittel ist es unmöglich, die höchste Stufe der Karriere einer Tänzerin zu erreichen. Talent allein reicht nicht aus. Es bedarf einer Vielzahl von Faktoren, um
an die Spitze zu gelangen. Die Motivation in den städtischen Schulen und die Unterstützung durch die Familie sind der erste Schritt. Von Zeit zu Zeit hat Ona noch Kontakt zu ihrer ehemaligen Lehrerin hier in Benitatxell, die sich sehr über ihren Werdegang freut.
Viele Kollegen und Kolleginnen geben auf, weil sie nicht genügend Unterstützung von ihrer Familie, vor Ort, von Institutionen usw. erhalten. Zum Vergleich: Musikkonservatorien gibt es überall, aber das nächstgelegene Tanzkonservatorium befindet sich in Valencia oder Alicante, und es werden nur sehr wenige Plätze angeboten. Im ersten Jahr werden 10 bis 15 Personen pro Konservatorium aufgenommen. Wenige Plätze, geringe Zugänglichkeit, Unkenntnis über die Welt des Tanzes ... all diese Faktoren machen den Weg sehr kompliziert.
Mein ganzes Leben lang habe ich Dinge unterstützt, an die ich geglaubt habe. Und dies ist das erste Mal, dass ich etwas unterstütze, das mir unbekannt ist. Oft habe ich das Gefühl, gegen den Strom zu schwimmen und zu kämpfen. Es ist eine Welt, die viele Opfer und hohe Anforderungen mit sich bringt, aber gleichzeitig auch sehr spannend ist.
EL POBLE PARLA
Un 1er Festival Literari del Poble Nou de Benitatxell d'èxit
El primer Festival Literari del Poble Nou de Benitatxell, impulsat per l'associació Clásicas y Modernas amb representació a Benitatxell i la Marina Alta, l'Ajuntament i la Biblioteca Municipal, ha sigut un èxit rotund, amb centenars d'assistents, participants i col·laboradors.
Un Festival per a celebrar la paraula escrita des de l'antiguitat fins als nostres dies, des de la proximitat local fins a la universalitat de la cultura europea, passant per l'autoria literària més notable i reconeguda en el món.
Esta iniciativa és el resultat de compartir un somni, un desig transformat en acció que ha sigut possible per la mobilització de complicitats amb les associacions del teixit social i cultural del poble, i per la generositat d'un poble unit davant el valor de la paraula com a memòria, cultura i tradició.
Res es construeix sense emoció. Vam fer sorgir la màgia a la llum de les estreles acompanyant de flauta les lectures dels més menuts i es van entonar cançons a capella al fil de la lectura de contes i llegendes d'este territori.
Es van anteposar les experiències als coneixements, buscant sensacions en passejar pels mateixos carrers que els protagonistes de les narracions i perdre's per una estona entre els records que els brinda la imaginació per a després poder comparar la realitat amb la ficció.
El Festival Literari, el qual s'ha desenvolupat en cinc espais públics singulars de la població, dirigit a adults, joves i xiquets, curiosos o interessats en el món de la lectura i la interpretació, té com a finalitat traslladar l'essència i la bellesa dels textos literaris a tots els racons de Benitatxell. La intenció és que el veïnat siga participant, s'involucre collaborant en el desenvolupament del festival.
La temàtica va estar centrada en la literatura escrita per dones i en la seua pertinença a un àmbit geogràfic pròxim, sense oblidar els referents clàssics de la literatura universal.
És necessari agrair a l'equip que ha donat llum verda al primer Festival Literari del Poble Nou de Benitatxell:
• Isa Garrido i Jorge Pascual, regidors d'Igualtat i Cultura, respectivament.
• A Lola Bolufer, bibliotecària de Benitatxell, dona valenta i treballadora, proactiva i entusiasta de la lectura i de tot el que afavorisca l'ampliació de la cultura. Una “crack”.
• A les associacions de Benitatxell i les seues presidentes i presidents, des de les municipals de música i dansa (Banda, Colla la Llebetjà i Danses Morro Falquí), fins a les AA de Dones del Poble Nou de Benitatxell, AA Jubilats i Pensionistes, AA Unión Europea de Mujeres Marina Alta (EUWMA), i Clásicas y Modernas.
Ha sigut un esdeveniment cultural específicament literari i intergeneracional que crida a compartir, entre altres:
• Exaltació de la lectura com a fonament del coneixement.
• Testimoni i reconeixement d'una genealogia d'escriptores.
• Homenatge als escriptors de Benitatxell i les seues obres.
• Implica una acció comunitària (tot el poble implicat a través de les seues associacions).
• Projecta un compromís amb la cultura en igualtat, acostant la creació escrita per dones a lectors i lectores.
• Acosta la cultura literària als espais, places, carrers, racons i llocs quotidians on no és habitual que les narracions i poemes impregnen l'aire amb tanta bellesa.
• Acosta la lectura als més xicotets i xicotetes amb els llibre-jocs.
• I, com no, homenatja a María Beneyto en la celebració del seu aniversari amb les conclusions del taller sobre la seua novel·la 'Regreso a la ciudad del mar'. Carme Manuel, acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que exerceix el comissariat de l'Any María Beneyto, fa un tribut a esta poeta de la postguerra espanyola.
Marina Gilabert, Directora de Biblioteques en Igualtat. Cásicas y Modernas. Asociación para la igualdad de mujeres y hombres en la cultura.
Un 1º Festival Literario de
El Poble Nou de Benitatxell de éxito
El primer Festival Literario de El Poble Nou de Benitatxell, impulsado por la Asociación Clásicas y Modernas con representación en Benitatxell y la Marina Alta, el Ayuntamiento y la Biblioteca Municipal, ha sido un éxito rotundo, con cientos de asistentes, participantes y colaboradores.
Un Festival para celebrar la palabra escrita desde la antigüedad hasta nuestros días, desde la proximidad local hasta la universalidad de la cultura europea, pasando por la autoría literaria más notable y reconocida en el mundo.
Esta iniciativa es el resultado de compartir un sueño, un deseo transformado en acción que ha sido posible por la movilización de complicidades con las asociaciones del tejido social y cultural del pueblo, y por la generosidad de un pueblo unido ante el valor de la palabra como memoria, cultura y tradición.
Nada se construye sin emoción. Hicimos surgir la magia a la luz de las estrellas acompañando
de flauta las lecturas de los más pequeños y se entonaron canciones a capella al hilo de la lectura de cuentos y leyendas de este territorio.
Se antepusieron las experiencias a los conocimientos, buscando sensaciones al pasear por las mismas calles que los protagonistas de las narraciones y perderse por un rato entre los recuerdos que les brinda la imaginación para después poder comparar la realidad con la ficción.
El Festival Literario, que se ha desarrollado en cinco espacios públicos singulares de la población, dirigido a adultos, jóvenes y niños, curiosos o interesados en el mundo de la lectura y la interpretación, tiene como finalidad trasladar la
esencia y la belleza de los textos literarios a todos los rincones de Benitatxell. La intención es que el vecindario sea participante, se involucre colaborando en el desarrollo del festival.
La temática estuvo centrada en la literatura escrita por mujeres y en su pertenencia a un ámbito geográfico cercano, sin olvidar los referentes clásicos de la literatura universal.
Es necesario agradecer al equipo que ha dado luz verde al primer Festival Literario de El Poble Nou de Benitatxell:
• A Isa Garrido y Jorge Pascual, concejales de Igualdad y Cultura, respectivamente.
• A Lola Bolufer, bibliotecaria de Benitatxell, mujer valiente y trabajadora, proactiva y entusiasta de la lectura y de todo lo que favorezca la ampliación de la cultura. Una “crack”.
• A las asociaciones de Benitatxell y sus presidentas y presidentes, desde las municipales de música y danza (Banda, Colla la Llebetjà y Danses Morro Falquí), hasta las AA de Dones del Poble Nou de Benitatxell, AA Jubilados y Pensionistas, AA Unión Europea de Mujeres Marina Alta (EUWMA), y Clásicas y Modernas.
Ha sido un acontecimiento cultural específicamente literario e intergeneracional que llama a compartir, entre otras:
• Exaltación de la lectura como cimiento del conocimiento.
• Testimonio y reconocimiento de una genealogía de escritoras.
• Homenaje a los escritores de Benitatxell y sus obras.
• Implica una acción comunitaria (todo el pueblo implicado a través de sus asociaciones).
• Proyecta un compromiso con la cultura en igualdad, acercando la creación escrita por mujeres a lectores y lectoras.
• Acerca la cultura literaria a los espacios, plazas, calles, rincones y lugares cotidianos donde no es habitual que las narraciones y poemas impregnen el aire con tanta belleza.
• Acerca la lectura a los más pequeños y pequeñas con los ‘libro-juegos’.
• Y, como no, homenajea a María Beneyto en la celebración de su aniversario con las conclusiones del taller sobre su novela ‘Regreso a la ciudad del mar’. Carme Manuel, académica de la Acadèmia Valenciana de la Llengua que ejerce el comisariado del Año María Beneyto, hace un tributo a esta poeta de la postguerra española.
Marina Gilabert, Directora de Bibliotecas en Igualdad. Clásicas y Modernas. Asociación para la igualdad de mujeres y hombres en la cultura.
A successful 1st Literary Festival at El Poble Nou de Benitatxell
The first Literary Festival at El Poble Nou de Benitatxell, promoted by Clásicas y Modernas Association which is represented at Benitatxell and La Marina Alta, the Council of El Poble Nou de Benitatxell and the Municipal Library, has been a resounding success, with hundreds of attendees, participants and collaborators.
A Festival to celebrate the written word from ancient times to the present day, from the local proximity to the universality of European culture, including the most notable and recognised literary authors in the world.
This initiative is the result of sharing a dream, a desire transformed into action that has been made possible by the mobilisation of support from associations within the social and cultural network of the village, and by the generosity of a community united by the value of words as memory, culture and tradition.
Nothing is built without emotion. We brought magic to life under the starlight, accompanying the readings of the youngest children with flute music and singing a cappella songs as we read stories and legends from this region.
Experiences took precedence over knowledge, seeking sensations as we walked the same streets as the protagonists of the stories and lost ourselves for a while in the memories provided by our imagination, so that we could then compare reality with fiction.
The Literary Festival took place in five unique public spaces in town, addressed to adults, young people and children who are curious or interested in the world of reading and interpretation. Its objective is to convey the essence and beauty of literary texts to every corner of Benitatxell. The intention is for the neighbourhood to participate and get involved in the development of the festival.
The theme focused on literature written by women and their connection to the local area, without forgetting the classic references of universal literature.
EL POBLE PARLA
We would like to thank the team that gave the green light to the first Literary Festival of El Poble Nou de Benitatxell:
• To Isa Garrido and Jorge Pascual, councillors of Equality and Culture, respectively.
• To Lola Bolufer, librarian of Benitatxell, a courageous and hard-working woman, proactive and enthusiastic about reading and everything that promotes the expansion of culture. A ‘crack’.
• To the associations of Benitatxell and their presidents, from the municipal music and dance associations (Banda, Colla la Llebetjà and Danses Morro Falquí) to the Associations of Women of the Town, Associations of Retired People and Pensioners, European Union of Women of Marina Alta (EUWMA), and Clásicas y Modernas.
It has been a specifically literary and intergenerational cultural event that encourages sharing, among other things:
• Exaltation of reading as the foundation of knowledge.
• Testimony and recognition of a genealogy of women writers.
• Homage to the writers of Benitatxell and their works.
• Involves community action (the whole town was involved through its associations).
• Projecting a commitment to culture in equality, bringing writing by women closer to readers.
• Bringing literary culture closer to spaces, squares, streets, corners and everyday places where it is unusual for stories and poems to fill the air with such beauty.
• Bringing reading closer to children with “book games”.
• And, of course, it pays tribute to María Beneyto in celebration of her anniversary with the conclusions of the workshop on her novel “Regreso a la ciudad del mar” (Return to the City of the Sea). Carme Manuel, a member of the Acadèmia Valenciana de la Llengua who is curating the María Beneyto Year, honours this Spanish post-war poet.
Marina Gilabert, Director of Libraries in Equality. Clásicas y Modernas. Association for equality between women and men in culture.
Erfolgreiches erstes Litera -
turfestival in El Poble Nou de Benitatxell
Das erste Literaturfestival in El Poble Nou de Benitatxell, das von der Vereinigung „Clásicas y Modernas“ mit Vertretungen in Benitatxell und Marina Alta, der Stadtverwaltung von Poble Nou de Benitatxell und der Stadtbibliothek organisiert wurde, war mit Hunderten von Besuchern, Teilnehmern und Mitwirkenden ein voller Erfolg.
Ein Festival zur Feier des geschriebenen Wortes von der Antike bis zur Gegenwart, von der lokalen Nähe bis zur Universalität der europäischen Kultur, einschließlich der bedeutendsten und anerkanntesten literarischen Autoren der Welt.
Diese Initiative ist das Ergebnis eines gemeinsamen Traums, eines Wunsches, der in die Tat umgesetzt wurde und durch die Mobilisierung von Komplizen aus den sozialen und kulturellen Vereinen des Dorfes und durch die Großzügigkeit eines Volkes ermöglicht wurde, das sich im Angesicht des Wertes des Wortes als Erinnerung, Kultur und Tradition vereint hat.
Nichts entsteht ohne Emotionen. Wir ließen die Magie im Licht der Sterne entstehen, indem wir die Lesungen der Kleinsten mit Flötenmusik begleiteten und a cappella Lieder sangen, während Geschichten und Legenden aus dieser Region vorgelesen wurden.
Erfahrungen wurden dem Wissen vorangestellt, indem man auf den Spuren der Protagonisten der Erzählungen durch die gleichen Straßen schlenderte und sich für eine Weile in den Erinnerungen verlor, die die Fantasie hervorbringt, um anschließend die Realität mit der Fiktion zu vergleichen.
Das Literaturfestival fand an fünf einzigartigen öffentlichen Orten der Stadt statt und richtete sich an Erwachsene, Jugendliche und Kinder, die neugierig oder interessiert an der Welt des Lesens und der Interpretation sind. Sein Ziel ist es, die Essenz und Schönheit literarischer Texte in alle Ecken von Benitatxell zu tragen. Die Nachbarschaft soll sich beteiligen und in die Entwicklung des Festivals einbezogen werden.
Das Thema konzentrierte sich auf Literatur, die von Frauen geschrieben wurde und aus der näheren geografischen Umgebung stammt, ohne dabei die klassischen Referenzen der Weltliteratur zu vergessen.
Wir möchten dem Team danken, das den Startschuss für das erste Literaturfestival von El Poble Nou de Benitatxell gegeben hat:
• Isa Garrido und Jorge Pascual, Stadträte für Gleichstellung und Kultur.
• Lola Bolufer, Bibliothekarin in Benitatxell, eine mutige und fleißige Frau, proaktiv und begeistert vom Lesen und allem, was die Verbreitung der Kultur fördert. Eine Powefrau.
• Den Vereinen von Benitatxell und ihren Vorsitzenden, von den städtischen Musik- und Tanzvereinen (Banda, Colla la Llebetjà und Danses Morro Falquí) bis hin zu den Vereinen AA de Dones del Poble, AA Jubilados y Pensionistas, AA Unión Europea de Mujeres Marina Alta (EUWMA) und Clásicas y Modernas.
Es war ein spezifisch literarisches und generationsübergreifendes kulturelles Ereignis, das unter anderem dazu aufruft, Folgendes zu teilen:
• Die Verherrlichung des Lesens als Grundlage des Wissens.
• Das Zeugnis und die Anerkennung einer Genealogie von Schriftstellerinnen.
• Die Würdigung der Schriftsteller von Benitatxell und ihrer Werke.
• Es beinhaltet eine gemeinschaftliche Aktion (das gesamte Dorf ist durch seine Vereine beteiligt).
• Ein Bekenntnis zur Kultur in Gleichberechtigung, indem die von Frauen verfassten Werke den Leserinnen und Lesern nähergebracht werden.
• Die literarische Kultur wird in Räume, Plätze, Straßen, Ecken und alltägliche Orte gebracht, an denen Erzählungen und Gedichte normalerweise nicht mit solcher Schönheit in der Luft liegen.
• nMit „Spielbüchern” wird das Lesen den Kleinsten nähergebracht.
• Und natürlich ehrt es María Beneyto anlässlich ihres Jubiläums mit den Ergebnissen des Workshops zu ihrem Roman „Regreso a la ciudad del mar” (Rückkehr in die Stadt des Meeres). Carme Manuel, Akademikerin der Acadèmia Valenciana de la Llengua, die das María-Beneyto-Jahr kuratiert, würdigt diese Dichterin der spanischen Nachkriegszeit.
Marina Gilabert, Direktorin von „Bibliotecas en Igualdad. Clásicas y Modernas“. Vereinigung für die Gleichstellung von Frauen und Männern in der Kultur.
FOTONOTÍCIES
Benitatxell rep 2,2 milions per a la millora dels sistemes de sanejament d’aigües residuals de 20 depuradores.
Benitatxell receives €2.2 million to improve the sewerage systems of 20 treatment plants.
El Grup de Danses Morro Falquí celebra l’octava edició del Falqui Folk. The Grup de Danses Morro Falquí celebrates the eighth edition of Falqui Folk.
Benitatxell organitza un taller pràctic perquè els residents estrangers estiguen ‘Connectats al seu poble’.
Benitatxell organises a practical workshop so that foreign residents can be “Connected to their town”.
Benitatxell viu amb intensitat les Festes en honor a Santa María Magdalena.
Benitatxell celebrates the festivities in honour of Saint Mary Magdalene with great enthusiasm.
El taller de ceràmica, una de les activitats de més èxit del cicle anual ‘Despertant els sentits’. The ceramics workshop, one of the most successful activities in the annual “Awakening the Senses” cycle.
Els festers del 2026 es presenten en societat.
The 2026 “festeros” (festival organisers) are introduced.
Benitatxell aposta per posar en valor els productes de la terra i recolzar als xicotets viticultors amb ‘Tasta l’estiu’.
Benitatxell is committed to promoting local products and supporting small winegrowers with “Tasta l’estiu” (Taste the Summer)
Meditacions davant de la mar en una de les sessions de ‘Respira l’estiu’ al Morro Roabit. Meditations by the sea in one of the “Respira l’estiu” sessions at Morro Roabit.
AVIB celebra els seus 25 anys a Benitatxell amb una festa d’estiu.
AVIB celebrates its 25th anniversary in Benitatxell with a summer party.
Joventut organitza dos setmanes de ‘Laboratori de Minecraft’ este agost davant la gran demanda.
The Youth Department is organising two weeks of “Minecraft Laboratory” this August in response to high demand.
Operaris i tècnics de Poble Net, el regidor de Residus i SVS participen un any més en la neteja de la cala dels Testos.
Workers and technicians from Poble Net, the Councillor of Waste and SVS participate once again in the cleaning of the Testos cove.
‘Camina Benitatxell’, la iniciativa del Centre de Salut que es llança a caminar per a promoure l’exercici físic.
‘Camina Benitatxell’, an initiative launched by the Health Centre to promote physical exercise.
EL CONSULTORI
BÚSTIA DE CONSULTES
Dirigida a joves d'entre 12 i 30 anys i a les seues famílies, ‘El Consultori’ busca ser un lloc segur, anònim i lliure de prejudicis per a realitzar consultes sobre temes diversos com la salut mental, la sexualitat, la diversitat afectiva, els estudis, la igualtat, el treball, etc. que seran respostes pel Servei d'Orientació Psicològica i el departament de Joventut. Anima't a realitzar la teua pregunta a través de la nostra bústia de consultes anònima!
Què passa si no destaque en res?
A vegades, la idea de no ser bo en res sorgeix d'una educació autoritària, hiperexigència o necessitat de perfecció. Encara que seria ideal sentir-se sempre segur, hi ha moments en què dubtem de les nostres vàlues. Les causes són múltiples: experiències passades, educació o la necessitat de comparar-nos amb uns altres.
Tots hem estat ací: tement avançar per por de fallar o semblar ridículs. Sentir-se inútil és comú perquè ens jutgem amb estàndards alts i consumim xarxes socials que mostren perfecció. També poden influir trastorns com la depressió o l’ansietat, i relacions nocives que minen la nostra autoconfiança.
Com llevar-li pes a la idea de no tindre talent:
• Evita comparar-te amb els altres; tu eres tu.
• Controla els teus pensaments; canvia els dubtes per intents.
• Aprén dels errors; són passos per a avançar.
• Revisa les persones que t'envolten i com t'afecten.
• Fes una llista del que se't dona bé i dels teus assoliments.
• Practica l'autocompassió; mereixes respecte i cura.
• Defineix com vols sentir-te i què vols aconseguir.
En resum, és útil reconéixer les teues àrees de millora, però sense exagerar: tots tenim llums i ombres. Eres una persona capaç i valuosa.
EL CONSULTORIO
BUZÓN DE CONSULTAS
Dirigida a jóvenes de entre 12 y 30 años y a sus familias, ‘El Consultori’ busca ser un lugar seguro, anónimo y libre de prejuicios para realizar consultas sobre temas diversos como la salud mental, la sexualidad, la diversidad afectiva, los estudios, la igualdad, el trabajo, etc. que serán respuestas por el Servicio de Orientación Psicológica y el departamento de Juventud. ¡Anímate a realizar tu pregunta a través de nuestro buzón de consultas anónimo!
¿Qué pasa si no destaco en nada?
A veces, la idea de no ser bueno en nada surge de una educación autoritaria, hiperexigencia o necesidad de perfección. Aunque sería ideal sentirse siempre seguro, hay momentos en que dudamos de nuestras valías. Las causas son múltiples: experiencias pasadas, educación o la necesidad de compararnos con otros.
Todos hemos estado ahí: temiendo avanzar por miedo a fallar o parecer ridículos. Sentirse inútil es común porque nos juzgamos con estándares altos y consumimos redes sociales que muestran perfección. También pueden influir trastornos como depresión o ansiedad, y relaciones dañinas que minan nuestra autoconfianza.
Cómo quitarle peso a la idea de no tener talento:
• Evita compararte con los demás; tú eres tú.
• Controla tus pensamientos; cambia las dudas por intentos.
• Aprende de los errores; son pasos para avanzar.
• Revisa las personas que te rodean y cómo te afectan.
• Haz una lista de lo que se te da bien y de tus logros.
• Practica la autocompasión; mereces respeto y cuidado.
• Define cómo quieres sentirte y qué quieres lograr.
En resumen, es útil reconocer tus áreas de mejora, pero sin exagerar: todos tenemos luces y sombras. Eres una persona capaz y valiosa.
