dia, les barraques desapareixien després de gairebé un segle d’existència. Durant el mes de juliol d’aquell any, a Barcelona se celebrava la I Semana Naval i a les seves platges s’havien d’efectuar unes maniobres militars amb desembarcaments amfibis presidides pel general Franco. L’ocasió era propícia per fer desaparèixer un problema, la pobresa, que segons la política oficial no existia. El principi de la fi del Somorrostro, però, va començar l’any 1957 quan es va començar a construir el passeig Marítim i va ser necessari enderrocar part de les barraques més properes a la Barceloneta. Aquell balcó sobre el mar es va fer només parcialment i el final del passeig es va convertir en un mirador que feia de frontera entre on acabava la civilització i on començava aquella terra salvatge que molts barcelonins descobrien per primer cop mentre passejaven. Amb la desaparició de la barriada i el trasllat dels seus habitants al barri de Sant Roc de Badalona, el Somorrostro es va convertir en un paisatge del passat que la memòria i el record, sovint pintat de nostàlgia, modifiquen. La Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques de Barcelona, nascuda el 2010, ha posat remei al seu oblit amb la senyalització i instal·lació d’una placa explicativa per a cadascun d’ells. Però més enllà de les accions reivindicatives, el Somorrostro ha tingut una segona vida, que s’ha vist reflectida, sobretot, en la literatura, al contrari d’altres barris de barraques, malgrat que el febrer de 2017 es publicava l’única obra centrada en un barri de barraques: Las sombras se equivocaron de dueño, escrita per Miquel Cartisano, on l’autor, fill de les barraques de Can Valero Petit, a la muntanya de Montjuïc, narra la vida al barri des d’uns ulls infantils i adolescents lluny de tota nostàlgia però, sobretot, sense cap mena d’idealització.
10
