Page 1

GRUP 1:

-

TESA MOLLÀ

-

MIQUEL MARTÍNEZ

-

AINOHA LAHUERTA

-

JORGE RAGA

-

PABLO SANCHÍS

GRUP 2:

-

ALBA BAYONA

-

CLARA BENLLOCH

-

DANIEL FORTEA

-

VALENTÍN MARCHENA

-

PABLO PRIETO


ESCENA 1: Xafardeig a la porta de l’església. -

PAQUITA: Bon dia!

-

LLUISA: Heu escoltat la ploguda d’aquesta nit?

-

VICENTICA: Sí. Però el que jo us volia dir és si heu vist la nova carnisseria que han obert al mercat?

-

LLUISA: No, però qui l’ha obert?

-

VICENTICA: El tio Baina! El que abans vivia a la granja de les afores, que ara s’ha mudat prop de tu. (dirigint-se a Lluisa)

-

LLUISA: Ah! I a quant està el quilo de pernil?

-

PAQUITA:(Entra en la conversació) Xiquetes, xiquetes! A què no sabeu el que ha somiat la meua neboda?

-

VICENTICA: Ai xica conta-ho, no et fases de pregar, que pareguem d’altre poble.

-

PAQUITA: Vos ho vaig a contar però que no surta d’ací, que em caurà una bona.

-

LLUISA: Tranquil·la dona, d’ací no eixirà res, som com els morts del cementiri, que no conten res.

-

PAQUITA: Dons resulta, que la meua germana Dorita ha vingut aquest matí a ma casa amb la xiqueta i m’ha dit que havia somiat amb una espècie de dones malignes o bruixes que ballaven adorant al dimoni, i la xiqueta estava vinga el plor.

-

VIRTUDETES: Xica calla, que a mi eixes coses no m’agraden,que després es manifesten. (Totes les dones es santigüen)

-

RETOR: Xicones, xicones, pareu de xafardejar que la missa va a començar, tots cap a dins! (Diu pegant palmades)


ESCANA 2: Menció a la filla de la Trini en la missa. -

RETOR: Per favor, va a començar la missa i pregaria un poc de silenci i atenció, que a Déu li costa molt escoltar. Anem a dedicar-li un minut de silenci a la filla menuda de La Trini, que ha mort aquest matí i ningú sap perquè.

-

PAQUITA: Pobra Trini, però això li a passat per descuidà.(Li diu a Vicenta)

-

VICENTA: Calla dona, aixó no ho digues, que part de la culpa la te la filla, que no tenia un pel de Santa.

-

TONI: Per favor retor (alçant la veu) faça una menció al meu pobre porquet Acensi, que ha mort aquest matí sense marques de cap tipus, com si d’una malvada bruixeria es tractara.

-

VIRTUDETES: Mare de Déu, que Déu ens ajude.(es tornen a santiguar)

-

LLUISA: Que Déu t’escoltes, Virtudetes, que Déu t’escolte..., perquè si no... les bruixes...

-

RETOR: La missa s’ha acabat, podeu anar en pau! (diu després d’haver dedicat un minut al pobre porc i es buida l’església)

-

LLUISA: Però com ha pogut passar tot açò? La filla de la Trini, després el porquet Asensi, i per si no ho recordes el somni de la neboda de Paquita... com no fem alguna cosa, les següents serem nosaltres.

-

VICENTICA: No m’ho explique, açò dóna molta mala espina, que Déu ens pille confessats. (Les dos se’n van xafardejant)


ESCENA 3: Consuelín va a parlar amb el retor. -

CONSUELÍN: Senyor retor, vos tinc que confessar una cosa, però no sé molt bé si fer-ho. És molt greu, sap?

-

RETOR: Conta-ho filla, conta-ho que Déu t’escolta i jo també. T’intentarem ajudar.

-

CON.: Ave Maria Purisima...

-

RETOR.: “Sin pecado concevido”, comença.

-

CON.: A veure, jo no vull dir res però he escoltat a Lluisa, Vicentica i totes estes comentar que la neboda de Paquita, la filla de Dorita, havia somiat algo estrany.

-

RETOR.: Conta-ho, conta-ho que Déu esta intrigat. Què dius que ha somiat?

-

CON.: Resulta, que al seu somni apareixien tres dones fent balls estranys i adorant a...

-

RETOR.: Adorant a qui filla, a qui?

-

CON.: Al dimoni pare, al dimoni!

-

RETOR: Però que hem dius filla?! Al Dimoni?!

-

CON.: El que sent pare, però això no és tot, a més, anaven vestides amb una indumentària estranya: falda, botes, camisa...I és clar, després de saber que s’ha mort la filla de La Trini i el porc del Toni, i aqueste dones vestides de mala manera i ballant al voltant d’un perol, hem fa pensar que alguna cosa malvada hi ha al poble o que algú esta maleint-lo.

-

RETOR: Està parlant de bruixeria? (Asombrat i inquiet)

-

CON.: Sí, bruixeria; màgia negra... com vulga dir-li, tot és el mateix, tot fa el mateix mal


-

RETOR: Esperem que estigues equivocada, però per si de cas que Déu ens pille confessats. De moment resarem tres Pares Nostres i un Ave Maria

-

CON.: Pare faça alguna cosa per favor, faça alguna cosa. (Desesperada)

-

RETOR: No et preocupes, parlaré amb la inquisició. Pots anar tranquil·la. Però em podries dir qui són ixes dones?

-

CON.: No n’estic segura, però juraria que són Pilar, Amparo i... Pepa, això, Pepa. Pilar, Amparo i Pepa.

ESCENA 4: El retor va a parlar amb un inquisidor. -

RETOR: Vinc a denunciar a Pilar, Amparo i Pepa per bruixeria, segons el que m’ha dit Consuelin són elles!

-

INQUISIDOR: Estàs segur? Tens proves?

-

RETOR: No se si seran suficients, però el porc, la xiqueta morta i el somni... fan de sospitar d’aquestes dones negres.

-

INQUI.: No digues més, és suficient. Però segur què són elles? Anem en peus de plom que se la podem endur!

-

RETOR: Estic segur, anem a per elles.

-

INQUI.: D’acord, anem-hi, si ho dius tan convençut serà veritat.

ESCENA 5: Pilar, Amparo i Pepa estan reunides en la quadra de Pepa, fent balls estranys. -

PEPA: Tira un poc de sal, ungles de gat, ulls de cavall i rabo de bou.

-

PILAR: Xica, que se t’oblida els ous de conill.


-

AMPARO: Pilar, te vaig dir l’altre dia que no sols quedava un i vas i te’l menges, com t’he de dir que els ous de conill no es mengen? Al final et pegaran mal, no podràs anar al bany.

-

PEPA: “Que vienen!, Que vienen!”

-

AMPARO: Crec que ve un inquisidor amb el retor.

-

PILAR: Mare meua, què voldran? No tenim escapatòria! (Asustada)

-

RETOR: Mira-les senyor inquisidor, ací estan i fent balls estranys, Estic segur de que són elles, mira-les, agafa-les i emporta-te-les!

-

PEPA: Què passa? Què feu vosaltres ací?

-

INQUI.: Silenci! Esteu acusades de practicar la bruixeria i anireu a la presó. (Les agafen del braç i se les emporten per a jutjar-les)

-

AMPARO: No, es una injustícia. Tot és mentida, solteu-nos. (Crida)

ESCENA 6: El judici de les bruixes. -

BARTOLOMÉ: Tots en peu, fa presencia en la sala la senyoreta Silvia Montero Rivas, jutgessa d’aquest tribunal. Silenci a la sala, va ha entrar.

-

SILVIA: Bon dia a tothom, que entren les acusades Pepa, Pilar i Amparo. Va a començar el judici contra les dones. (Amb veu ferma)

-

ACUSADES: Açò és una injustícia, en quin cap cap que la bruixeria existeix? Estem bojos o que?!

-

SILVIA: Silenci, o desallotjaré la sala! Que s’expliquen les acusades.

-

ACUSADES: (Intenten defendre’s davant el jurat i la jutgessa)

( Disputa entre la bruixa líder, Pepa, i la jutgessa Silvia)


-

SILVIA: Bé, ja he sentit prou, hem retire mentre que el jurat va a deliberar.

(El jurat se’n va a deliberar i torna més tard a la sala amb el veredicte) -

JURAT: Ja tenim el veredicte. Prenga senyoreta Montero.

-

SILVIA: El jurat ha parlat, i ara jo, jutgessa d’aquest tribunal dicte que Pepa, Pilar i Amparo, acusades de bruixeria i que s’enfronten a una pena de mort són culpables. (Colpeja amb el martell) S’alça la sessió.

-

BARTOLOMÉ: Tots en peu, abandona la sala la jutgessa d’aquest tribunal, la senyoreta Silvia Montero Rivas.

ESCENA 7: Compliment de la pena de mort. -

PEPA: No hem cremeu, soc innocent! Tragueu les probes mentiders! (Crida mentre la nuguen a un pal)

-

INQUI.: Calla! Eres la bruixa i per tant tu moriràs cremada. (Diu mentre comença a prendre la palla de baix del pal). Si no, haver-ho pensat antes de ficar-te en aquest envolic.

-

PILAR: Que pare esta injustícia!

-

AMPARO: De veres cregueu que la bruixeria pot fer eixes coses? És impossible!

-

INQUI.: Prou, silenci! Vosaltres morireu decapitades, i el poble seguirà en pau.

-

BOTXÍ: (col·loca a Amparo i a Pilar el posició, es a dir el cap sobre el tronc d’un arbre tallat, i les decapita en silenci)

-

POBLE: Teniu el que es mereixeu! (criden alegrats i amb gran expectació)


ESCENA 8: Xafardeig a la plaça. -

PAQUITA: Menys mal que han mort. (Sospira alleujada)

-

VICENTICA: Sí, perquè jo ja no dormia tranquil·la, pensant, que possiblement forem nosaltres les següents.

-

VIRTUDETES: Després ens queixem de la inquisició, ara ja no hi ha bruixes ni coses rares gràcies a ells. Tenen el poder!

-

DOROTEU: (Que passava per allí i intervé a la conversa) Jo no estaria tan segur, perquè he sentit que...

Judici de les bruixes  

Treball que hem fet amb l'altre grup que també feia el mateix

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you